REVISTA DE LA

societat musical

2

REVISTA DE LASOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICAL

GUADASSUAR

EDITA:Societat Unió Musical Santa CecíliaCarrer Pare Vicent 10 CP 46610Telèfon: 962570719guadamusical@hotmail.com

COORDINACIÓ: Salvador ColomerPORTADA I IL·LUSTRACIONS: Javi BoïlsTEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boïls, amb lacol·laboració d’Hilari García i Josep Gramatge.FOTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boïls, FernandoBoïls, arxiu Societat Musical.IL·LUSTRACIONS: Javi Boïls.

Imprimeix: Set i set. La Pobla Llarga

600 exemplars

amb la col·laboració de la Conselleriad’Educació de la Generalitat Valenciana

SUMARICertàmen de bandes de Música ............................ 2Programa ...................................................................... 3Bandes participants en la Secció Primera .......... 4Jurat ............................................................................... 5Faristol ........................................................................... 6Jo vaig estar allí ......................................................... 9Anecdotari certamener ............................................ 11Activitats ....................................................................... 12Notícies ......................................................................... 13Llibres i música ......................................................... 14El certamen de València en 1948 ......................... 15Cine de música- Música de cine .......................... 19El Fosquibrut Desafinat ............................................ 22

LA BANDA DE GUADASSUARTORNA AL CERTAMEN DE VALÈNCIA

Número 38maig-juny-juliol-agost de 2008

En huit ocasions la Banda de Guadassuar ha participaten el Certamen de València: una primera fase en elsanys1949, 1948 i 1950 baix la direcció de Virgilio BeltránCleries i amb resultats més bé desastrosos que motivarenuna llarga absència de trenta-tres anys i una segona faseque abasta les participacions de 1983 (1r premi en laPrimera Secció i millor puntuació de totes les seccions),1985 (2n premi en la Secció Especial B), 1987 (1r premi iMenció d’Honor de la Secció Especial B), 1990 (1r premii Menció d’Honor de la Secció Especial B) i 1994 (2n premide la Secció d’Honor), sempre dirigits per Joaquín Vidal.

Ara, després de 14 anys, el proper 11 de juliol la nostraBanda tornarà a participar en el Certamen Internacionalde Bandes de Música Ciutat de València, esta vegadabaix la direcció d’un nou director: Juan Carlos Civera. Enles pàgines d’esta revista es pot trobar tota la informaciósobre el programa, les bandes que participen en la nostrasecció, el jurat i les obres que interpreta cadascuna.

Com a curiositat podem dir que com a pasdoble dedesfilada portem Ateneo Musical, el mateix que faexactament 25 anys s’interpretà en aquella nit en la queobtinguérem un èxit triomfal. Esperem que siga premonitorii ens duga sort, que en estos casos també fa molta falta.

Des del mes de gener els nostres músics amb el nostredirector Juan Carlos Civera al capdavant, estan treballanten la preparació de les obres amb assajos parcials igenerals. Esta preparació està incrementant-sepaulatinament en intensitat fins a arribar al propi dia del’actuació en el que esperem obtindre un gran èxit dignede l’historial que la nostra banda té en este certamen.

Sabem que el poble de Guadassuar, estarà com semprea l’altura de les circumstàncies i recolzarà a la seua Bandatant com ho va fer en els certàmens dels anys 80 i 90, enels que va aconseguir els seus millors guardons. Com enocasions anteriors l’Ajuntament organitzarà els autobussosnecessàris per a que totes aquelles persones que vullguenacudir en aquesta ocasió tan important puguen fer-hocomodament. En el seu moment s’anunciarà el lloc, diesi horaris en que hauran de passar per a apuntar-se. Amés, com que l’entrada a la Plaça de Bous serà lliure nohi haurà cap problema per a que familiars i segidors engeneral acudisquen a València com créguen oportú iadequant-se als seus horaris particulars.

Per a tots aquells que per qualsevol motiu no puguenestar a València eixa nit, diverses emissores tindranprogrames especials que retransmetran en directe, perràdio i per internet, totes les actuacions fins el lliuramentde premis. Tenim noticia de les següents: LP Punto Radio(92.0 fm i www.lasprovincias.es/radio), la 97.7 (97.7 fm iwww.la977.com) i Ràdio 9 (en diferents freqüències d’fm ien www.radionou.com)

La vostra banda necessita elvostre recolzament. Us esperem.

REVISTA DE LA

societat musical

3

CERTAMEN INTERNACIONAL DE BANDES DE MÚSICACERTAMEN INTERNACIONAL DE BANDES DE MÚSICACERTAMEN INTERNACIONAL DE BANDES DE MÚSICACERTAMEN INTERNACIONAL DE BANDES DE MÚSICACERTAMEN INTERNACIONAL DE BANDES DE MÚSICA«CIUTAT DE VALÈNCIA» 2008«CIUTAT DE VALÈNCIA» 2008«CIUTAT DE VALÈNCIA» 2008«CIUTAT DE VALÈNCIA» 2008«CIUTAT DE VALÈNCIA» 2008

SECCIÓ PRIMERA

Divendres 11 de juliolValència, Plaça de Bous 19.30 h

Obra Obligada:«Coriolanus» de Hidas Frigyes.

Muziekvereniging Sint Gregorius de Haaren (Holanda)Director: Peter-Paul van Esch

Pasdoble: «Olé Toronto» de Ferrer FerranObra lliure: «Racing Hearts» de Chiel Meijering

Szte Concert Band of Mako (Hungría)Director: Jozsef Csikota

Pasdoble: «La Corona» de Jaroslav ZemanObra lliure: «Vjenne» (La història de Vriezenveen) de Hidas Frigyes

Unión Musical de Meaño (Pontevedra)Director: David Fiuza Souto

Pasdoble: «El Torico de la Cuerda» de Luis Serrano AlarcónObra lliure: «Simfonia n. 0» de Bart Picqueur

Societat Unió Musical «Santa Cecilia» de Guadassuar (Valencia)Director: Juan Carlos Civera Domínguez

Pasdoble: «Ateneo Musical» de Mariano Puig YagoObra lliure: «Suite Escita (Ala et Lolly)» de Sergei Prokofiev

Sociedad Musical Armónica de San Antonio (Valencia)Director: Manuel Godoy Mesas

Pasdoble: «Larga Cordobesa» de Francisco José Martínez GallegoObra lliure: «Simfonia n. 5 (2n i 4t temps) « de David Maslanka

Banda Invitada.- Gelders Fanfare Orkest de Vlaardingen (Holanda)Director: Tijmen Botma

Pasdoble: «Puenteareas» de R. Soutullo (arr.Frans Hendrikx)

Programa:«In a Cause called Glorious» de Stephen Melillo (arr. Harrie Janssen)

«Monuments of the Netherlands» de Louis Andriessen«The Sunken Village» de Philip Sparke

«Twilight floats above Valley’s Night» de Harrie Janssen«La Virgen de Macarena» (Trad.) Solista: Jeroen Botma

«Flashing Scimitars» de Stanley Applebaum (arr. Frans van Dun)«El Torico de la Cuerda» de Luís Serrano Alarcón (arr. E. Rozendom)

REVISTA DE LA

societat musical

4

Muziekvereniging Sint Gregorius de Haaren,Holanda

Haaren és una localitat situada al sud d’Holanda. Labanda, fundada en 1991, forma part d’una associaciócultural més antiga que data de 1875. Des de 2007 formapart de les bandes de la primera categoria en Holanda.La plantilla està integrada tant per estudiants com permúsics professionals. Un dels seues principis és tocarmúsica per a totes les edats, amb un repertori ampliamb obres contemporànies per a banda, adaptacionssimfòniques, música de pel·lícula, musicals i música pop.Regularment participa en certàmens per a garantir unbon nivell musical.

El seu director és Peter-Paul van Esch, Treballa enl’actualitat com a professor de clarinet i de saxo. Ha portata la banda al més alts nivells artístics, aconseguint elsmàxims premis en els certàmens de bandes holandesos.

Szte Concert Band de Mako, HungriaHi ha una connexió excel·lent entre la Universitat de

Szeged i l’Escola Privada d’Art i Música de Mako, ambdósciutats situades a l’extrem sudest d’Hongria. El directorés el coordinador dels dos instituts i les seues orquestresfuncionaen de vegades com una banda que actuaconjuntament. Formada per 110 persones, amb edatsentre els 16 i els 26 anys, han tocat per tot Europa.Enguany tenen previstos molts esdeveniments i concertsen memòria de Frigyes Hidas, doncs el compositor teniauna estreta relació de treball i amistat amb Josef Csikota.

El director és Jozsef Csikota, nascut a Mako en1963. En l’actualitat és director de l’Escola de Música iArt de la seua localitat natal i president de l’Associacióde bandes i agrupacions musicals d’Hongria. Des de 1998ensenya direcció d’orquestra a la Universitat de Szeged.Ha exercit de jurat en molts certàmens de bandes. L’any1997 ja va aconseguir un 2n premi en la màxima categoriadel Certamen de València.

Banda de Música Unión Musical de MeañoMeaño (Pontevedra) és un municipi de 5500 habitants.

Combina com pocs la bellesa natural del seu paisatgeamb les imatges més emblemàtiques de la Galícia rural.Les seues principals activitats econòmiques són elscultius en hivernacles, els kiwis, les vinyes per a laproducció de vi de les DO Rías Baixas i DO Albariño, lesconserves de peix i marisc i el turisme. Al fet de trobar-se a prop de nuclis turístics com Arousa, l’illa da Toxa iCambados cal unir el seu propi paisatge i el seu ricpatrimoni històric artístic.

La banda de música és una de les més antigues deGalícia, encara que va estar disolta en els anys 60 i 70degut a la emigració que va despoblar Galícia. En 1980l’Ajuntament de Meaño, regit per un antic músic, va decidircrear una escola de música per formar una nova banda,

realitzant la seua presentació en 1985. Des de 1999s’inicia una nova etapa amb la creació de la Casa daMúsica, amb l’objectiu de potenciar l’Escola, que comptaen l’actualitat amb un centenar d’alumnes de totes lesespecialitats, incloent la gaita. Compta amb diversosgrups de cambra i un Cor. Des de 1990 organitzen unFestival de Bandes cada últim diumenge d’abril, on esconcentren més de 3000 espectadors. Ha obtingutdiversos premis en el certamen de la Diputació dePontevedra i el segon premi de la 2a Secció en Valèncial’any 2005. En l’any 2007 va obtindre el 2n premi en laPrimera Secció del certamen de la Diputació dePontevedra amb la mateixa obra obligada d’enguany.

Des de 2007 el seu director és David Fiuza Souto.Nascut en 1985, als 13 anys començà a estudiar elclarinet, instrument amb el que ha format part de diversesbandes i orquestres gallegues. Des dels 15 anys estudiadirecció i comença a dirigir bandes com a director invitat.Des dels 16 anys s’interessà per la composició, estudiantharmonia, contrapunt i instrumentació de formapràcticament autodidacta. Ha escrit diversescomposicions per a banda, tot destacant «Tres imaxesde Mudga», obra obligada en la primera secció delcertamen de Pontevedra l’any 2006. Actualment, estudiaclarinet i composició en el Conservatori Superior de Vigoi toca el mateix instrument a la Banda Municipal dePontevedra.

BANDES PARTICIPANTS

REVISTA DE LA

societat musical

5

COMPOSICIÓ DEL JURATBanda Sinfónica Sociedad Musical «LaArmónica» de San Antonio

San Antonio és una aldea de Requena que comptaamb més de 2000 habitants. El riu Magre rega el seuterme. La seua principal activitat econòmica és la vinyaper a l’obtenció de vins i caves, amb marques tanreconegudes com Marmitón o Dominio de la Vega. Altrade les seues riqueses és l’envasat d’aigua mineral (SanBenedetto), aprofitant les nombroses fonts del seu terme.

L’any 1885, apareix el primer testimoni escrit del’existència una banda en la localitat i des d’eixe any, no hadeixat d’estar present en la vida quotidiana de Sant Antoni.En el transcurs dels anys, ha participat en diversoscertàmens (Campo de Criptana, Diputació de València,Leganés, Múrcia, Cullera, Altea), aconseguint primers isegons premis en totes les seues actuacions, amb tresMencions d’Honor en el Certamen de València. En 1998es culminà el projecte de la Casa de la Música, un edificide 800 m2, que alberga l’Escola de Música amb locald’assaig (estiu - hivern) i casino per al poble.

El seu director és Manuel Godoy Mesas. Músicsformat a ‘L’Artística’ de Bunyol, té el títol de Professor declarinet pel Conservatori de València. Ha realitzat estudisde direcció de banda i orquestra amb Henrie Adams, GarcíaAsensio i Cervera Collado. Ha dirigit les bandes d’Alborache,Camporrobles i Montroy, amb les que ha aconseguitdiversos premis. És professor de música de secundaria ides de 2002 director de ‘La Armónica’ de San Antonio, ambla que ha aconseguit premis en Cullera i Altea. Des de 2006es fa càrrec de l’orquestra de cambra de l’Artística de Bunyol.També ha dirigit diverses orquestres com a director invitat.

Gelders Fanfare Orkest de Vlaardingen,Holanda

Vlaardingen és una ciutat de 72000 habitants situadaal sud d’Holanda. La banda Gelders Fanfare Orkest(fundada en 1988) forma part de la primera secció de lesbandes holandeses. Entre els seus membres té músicsamateurs, estudiants de conservatori i músicsprofessionals que a més solen formar part d’altres bandeslocals. Té com a objectiu el promocionar la composicióde música per a banda, encarregat i estrenant obresespecífiques per a este tipus de formació. Actuafreqüentment en festivals i concerts pel seu pais i en elsúltims anys ha obtingut grans èxits en els certàmens enque ha participat, ha enregistrat diversos CD i DVD i harealitzat gires i concerts per fora d’Holanda.

Tijmen Botma dirigix la banda des de 1995. És titulaten trompeta. En l’actualitat dirigix també una de les dosbandes militars holandeses, la Fanfare Korps KoninklijkeLandmacht Bereden Wapens i la Psalm 150 - Dinxperlo(Holanda) i és professor de direcció en el conservatoride Groningen. Ha guanyat molt premis de direcciód’orquestra i com a director invitat treballa de formaregular amb diverses bandes, tant professionals comamateurs. També ha participat com a jurat en diferentscertamens.

El jurat està format per personalitats del món de la música.Els tres nacionals han eixit per sorteig d’una llista demúsics de reconeguda solvència musical que va proposarla Federació de Societats Musicals de la ComunitatValenciana. Els dos representants estrangers ha sigutdesignats a proposta de l’Institut Valencià de la Músicaentre músics de reconegut prestigi.

Joan Enric Canet Todolí (Port de Sagunt 1961)Professor de Composició i Orquestració del ConservatoriSuperior d’Alacant. La seua obra Viento del Pueblo foupremiada en la categoria de millor composició de músicasimfònica en els Premis Euterpe de 2005, de la Federacióde Societats Musicals. Ha dirigit les bandes de Llutxent,Benigànim, La Nova de Xàtiva i d‘Alfafar. Actualment dirigixla banda de la Societat Ciudad de Asís d’Alacant. La seuaproducció musical abasta més de cinquanta obres, algunesd’encàrrec i altres premiades en diferents concursos.

Daniel Ferrero Silvage (Ontinyent 1965)Començà els seus estudis amb son pare José M. Ferrero(autor de la marxa mora Chimo). Continuà al ConservatoriSuperior de València on es titulà en trompa, harmonia,composició i instrumentació, direcció de cors id’orquestra. Ha dirigit les bandes de Muro, Villena,Ontinyent i Altea. Ha format part del jurat en certàmenstant de composició com d’interpretació. La major part deles seues composicions estan dirigides a les bandes demúsica, destacant les de música festera. Actualment ésprofessor de trompa al Conservatori d’Ontinyent i directorde la banda d’Alberic, amb la que va obtindre en Valènciaen 2007 el 2n premi en la Secció d’Honor.

Teodoro Aparicio Barberán (Enguera 1967)Estudià saxo, contrabaix, piano, harmonia i contrapunt ifuga al Conservatori de València i composició i direcciód’orquestra a Girona. Ha dirigit les bandes de La Font dela Figuera, Castelló de la Ribera, Quart de Poblet, Alaquàsi altres conjunts espanyols i estrangers. És autor de mésd’un centenar d’obres per a diferents grups instrumentals,algunes d’ells peces obligades en diferents certàmensProfessor de música en secundaria, en l’actualitat dirigixla banda d’Enguera i la Primitiva Setabense.

Dirk Peppel (Alemania)Professor de flauta i música de cambra al Conservatoride Colònia (Alemanya). És un dels més conegutsflautistes de la seua generació, oferint concerts amb mésde trenta orquestres alemanyes i internacionals. Ha dirigitles més importants bandes d’Alemanya. Ha sigut membredel jurat en els més importants concursos de bandes.

Paulo Martins (Portugal)Fagotista de prestigi i director d’orquestra i banda. Ésprofessor al Conservatori de Música d’Aveiro entred’altres centres. Ha dirigit diverses orquestres i bandes.Com a director fou premiat en el Certamen de Valènciaals anys 2002 i 2005, i en el d’Altea als anys 2006 i 2007.

REVISTA DE LA

societat musical

6

MARIANO PUIG YAGOMariano Puig nasqué en 1898 a Torrent. Començà elsseus estudis amb el seu pare, tocant el flautí, el requint iel clarinet. Cursà estudis de violí, harmonia, contrapunt icomposició al Conservatori de València. En 1914 ingressàa la Banda Municipal de València.Com a director de banda, fins 1931 va dirigir en Torrent, laPobla de Vallbona, Foios (fundada per ell) i Picassent. En1931 acceptà el càrrec de director titular de la Banda de

FaristolPasdoble de desfilada:Ateneo Musical, de Mariano Puig

l’Ateneu Musical de Cullera, càrrec que ocuparia fins 1968.Alternant la direcció de l’Ateneu, estigué al front de lesBandes d’Alcàsser i «L’Artística» de Bunyol i a partir de1968 tornà a dirigir la Banda de Torrent. després d’haverdedicat tota sa vida a la música.Com a compositor, destacà als pasdobles, dels qualsn’escrigué més de 50, com «Peña Vinaza», «Levante»,«Ricardo de Fabra» i el magnífic «Ateneo Musical». Tambées destacada la seua labor com a transcriptor d’obresd’orquestra per a banda.

ATENEO MUSICALPasdoble dedicat a la Banda de l’Ateneu de Cullera, unade les bandes de més renom de la Comunitat Valenciana.Amb la banda de l’Ateneu, que va dirigir entre 1931 i 1968,anà onze anys al Certamen de València, aconseguínt tresprimers premis, dos segons i dos tercers en diferentsseccions, encara que destaca per damunt de tots el 1rPremi de la Secció Especial (hui d’Honor) de 1957.La nostra banda va interpretar este pasdoble al Certamende València l’any 1983, ara fa 25 anys, la primera vegadaque va anar a dit certamen amb Joaquín Vidal com adirector, obtenint el primer premi.

Obra Obligada:Coriolanus, d’Hidas FridgyesHIDAS FRIDGYES (1928-2007)El compositor hongarés Frigyes Hidas estudià música al’Acadèmia Franz-Liszt de Budapest. Entre 1951 i 1966va ser director musical del Teatre Nacional d’Hongria. Entre1974 i 1979, va ocupar el mateix lloc al Teatre d’Operetade Budapest. A partir d’eixe any ja es va consagrar percomplet a la composició.La seua obra abraça molts géneres, incloses òperes,ballets, concerts per a instruments solistes, obresorquestrals, músics de cambra i música vocal. Ha sigutun dels més famosos noms en el món de la músicasimfònica per a banda. Va rebre diveros encàrrecsd’auditoris d’òpera, emissores de ràdio, universitats,companyies de ballet i associacions i federacionsmusicals. Rebé molts premis per les seues activitats.

REVISTA DE LA

societat musical

7

CORIOLANUSSuite del Ballet per a Banda SimfònicaEl ballet conta la història del general romà Coriolà (segleV abans de Crist) que va destacar pel seu temperamentimperiós. Sa mare, Vetúria, el va educar, convertint-lo enun valent. El seu sobrenom de Coriolà s’atribueix al fetque durant la guerra entre Roma i els volscos, va conquerirCorioli, la seua capital, i els va expulsar. Tot i aquestavictòria quant fou candidat a consol no fou elegit i vacomençar a planejar revenja. Quant una fam va assolarRoma, Coriolà va demanar de no repartir gra entre elsplebeus a menys que el repartiment el feren els tribuns.Aquesta actitud li va costar la condemna i desterrament ies va refugiar a territori dels volscos, als que abans haviaderrotat, i els va oferir als seus serveis contra Roma pervenjar-se. El rei volsc prompte va declarar la guerra a Romai va nomenar Coriolà capità general del exercit volsc.

Després d’una breu introducció, el Moderato Molto retratal’entrenament de l’exèrcit dels volscos. En l’AndanteRitmico es mostra com estan preparant-se per a la guerra.

Coriolà no va defraudar, va conquerir, saquejar i cremarmoltes ciutats romanes. Quan les tropes dels volscos sotael comandament de Coriolà amenacen Roma, donesromanes, entre les que hi ha la seva esposa i Vetúria, laseva mare, són enviades per dissuadir-lo d’atacar. Veientla seva mare, la seva esposa i els seus fills llançar-se alsseus peus, Coriolà es doblega i es retira.

Lento Rubato: la mare de Coriolà, envoltada de moltesdones, demana al seu fill que no faça la guerra contraRoma i Coriolà decideix retirar les tropes.

Després d’esta retirada els volscos el consideraran untraïdor i el condemnaren a mort sense cap honor.

Allegro Energico: El frustrat exèrcit dels volscos mataCoriolà i Vetúria plora la mort del seu fill. Finalitza amb laglorificació de l’heroi, que prefereix la mort abans queatacar la seua pròpia gent.

Obra Lliure:Suite Escita, de Sergei Prokofiev

SERGEI PROKÓFIEV (1891-1953)Serguéi Prokófiev va nàixer en l’actual Ucraïna, fill únicd’una pianista i d’un enginyer agrònom. Molt promptecomençà a demostrar qualitats musicals poc usuals iabans de rebre classes de composició ja havia escritalgunes peces. En quant va disposar de les eines teòriquessuficients, es va posar a experimentar, sentant les basesdel que seria el seu estil musical.S’interessà pels compositors contemporanis, pocestudiats en el conservatori (Debussy, Richard Strauss,Schönberg), interpretant-los en els seus primers recitalsde piano en San Petersburg, en els que impressionava alpúblic por la seua tècnica i energia.Entre 1918 i 1933 realitzà gires per tota Europa com apianista, interpretant les seues pròpies obres. Durant elsanys en que va viure fora del seu país va composar per alsBallets Russos diverses obres.En 1936 tornà al seu país, on continuà composant amb lesdificultats que li suposava la pressió imposada pel dogmasoviètic del realisme socialista. En esta època cal destacarPere i el llop, Romeu i Julieta, l’òpera Guerra i pau i AlexandreNevski (per a la pel·lícula d’Eisenstein). Morí en Moscou el 5de març de 1953 (el mateix dia que Stalin).Exceptuant la música religiosa, Prokofiev abordà tots elsgèneres. La seua inspiració més destacada la va dedicar alpiano, però també va destacar en el ballet, en la músicacinematogràfica i en la simfònica. Es va veure obligat aadaptar la seua obra a las exigències oficials dins de la UnióSoviètica, derivant a un estil eclèctic, movent-se des d’allòmés acadèmic als temes més populars, entre el classicismei l’avantguarda, sense perdre mai una veta de lirisme.

SUITE ESCITASeguint la mitologia del poble escita, Prokofiev intentareflectir l’etern conflicte entre la llum i l’obscuritat, entre elmal i la redempció. La llum, representada per Veless, déudel sol, i la seua filla Alla, símbol dels poders creatius. Laobscuritat i el mal, representats per Txouzbog (amb eixenom no pot ser una bona persona) i els seus set monstresde les profunditats. La redempció, representada per Lolly,heroic guerrer. Té una durada aproximada de 20 minuts iestà dividida en quatre parts:

REVISTA DE LA

societat musical

8

1. L’adoració de Veless i d’Ala. (Allegro feroce).Invocació a Veless, déu del sol, i la seua filla Alla, deessade la fecunditat, i els sacrificis que s’ofereixen en el seuhonor. És una música bàrbara i colorista que descriul’adoració dels seus déus per part dels escites.2. Txouzbog, déu dels dimonis, i la dansa delsesperits negres. (Allegro sostenuto).El maligne Txouzbog, Senyor del Mal, crida de lesprofunditats els seus set monstres malignes, i junts ballenuna violenta dansa pagana.3. La nit. (Andantino).Txouzbog sorprèn a Alla en l’obscuritat i s’apodera d’ella.Un raig de lluna cau sobre Alla i les donzelles lunars baixena consolar-la.4. La marxa gloriosa de Lolly i la comitiva del sol.(Tempestuoso-Allegro-Andante sostenuto).El valerós guerrer escita Lolli, l’heroi, s’enfronta a Txouzbogper salvar Alla en desigual combat. Veless, Déu del Sols’alça a l’aurora i ajuda a Lolli a derrotar a Txouzbog. Allaes salvada del domini del maligne. Així, resulten victoriososi la suite acaba amb un crescendo que evoca l’eixida delsol, el triomf del bé sobre el mal.

Durant un viatge a Londres en 1914, Prokofiev coneguél’empresari dels Ballets Russos, Sergei Diaghilev. Este liva fer l’encàrrec de la música para un ballet sobre temesde les antigues tradicions russes precristianes. Es va posara treballar inspirant-se en temes de la mitologia escita.L’historiador i geògraf grec Heródot (484 adC-425 adC)conta, entre d’altres coses, que els escites eren guerrersferotges que habitaren les estepes de l’Àsia central,acostumats a escalpar (arrancar el cuir cabellut) als seusenemics i a beure la seua sang. Prokofiev es va sentiratret per la possibilitat de representar musicalment unagran orgia d’esperits malignes.Però la partitura, amb el nom de «Ala y Lolly», no agradà aDiaghilev. El compositor la reelaborà i la transformà en la«Suite Escita» Op. 20 per a gran orquestra simfònica:Carregada de passatges violents i visions fantasmagòriques,seguix la tendència de convertir una gran orquestra en vehicleper a tota classe de sonoritats bàrbares i desenfrenades.S’ha dit que esta obra fou la resposta de Prokofiev a «LaConsagració de la Primavera» d’Igor Stravinsky.La primera estrena prevista de la Suite Escita va haver deser cancel·lada en l’últim moment a causa de la dificultatper a trobar músics que formaren la gran orquestranecessària per a interpretar-la, atés que molts forenmobilitzats per a combatre en la Primera Guerra Mundial.No obstant això, el crític musical moscovita, LeonidSabaneyev, va fer una crítica corrosiva de la música, a laqual va respondre Prokofiev dient que la suposadainterpretació fou producte de la imaginació de Sabaneyev,ja que l’única còpia de la partitura només la tenia elcompositor i, doncs, el crític no podia haver estat capaçde veure-la. L’estrena definitiva es realitzà en gener de1916 en el Teatre Maryiniski de San Petersburg, ambProkofiev al front de l’orquestra.L’obra va ser considerada en la seua època com l’obra méscara del món, degut a la seua orquestració poc habitual: la

fusta multiplicada per quatre, huit trompes, cinc trompetes,quatre trombons, un tuba, dos arpes, piano, celesta, corda iabundant percussió. Entre les anècdotes que s’han conservatde l’estrena està, per exemple, la del timbalista que trencàla pell d’un dels seus timbals durant un passatgeparticularment ferotge. L’empresari del concert oferí enviar-lila pell trencada a Prokofiev com a record. Un delsvioloncel·listes es queixava amargament: «¿Sòls per quetinc esposa i tres fills que mantindre he se suportar açò?»,mentre els trombons l’ensordien amb salvatges andanadesde so. Esta estrena de la Suite escita causà un escàndolsimilar al que en 1913 havia provocat La consagració de laprimavera de Igor Stravinski. Crits, espentes, imprecacions,porres i, per suposat, indignats crítics i compositors queabandonaren el teatre abans de concloure l’obra. Si en llocde crítics i compositors hagueren sigut guerrers escites,seguint les seues tradicions, tal vegada hagueren arrancatel cuir cabellut a Prokofiev i begut la seua sang.La Suite Escita també és coneguda pels rockeros per haversigut utilitzat el seu segon temps pel bateria Carl Palmer,del grup Emerson, Lake & Palmer (ELP), en el àlbum WorksI, amb el titol «The Enemy God And The Dance Of The SpiritsOf Darkness». Va ser un dels seus temes emblemàtics queinterpretàven en directe, de vegades com a inici del concerti que va ser inclòs en diversos àlbums recopilatoris. ELP fouuna banda anglesa de rock que arriba a tindre el seu momentde major popularitat en la dècada de 1970, venent més de30 milions de discos i realitzant multitudinaris concerts pertot el món.

REVISTA DE LA

societat musical

9

JO VAIG ESTAR ALLÍL’EMOCIÓ DEL CERTAMEN

Potser que l’ambient d’enguany no invite a alguns al’optimisme. Quan escric estes línies l’assistència alsassajos no està sent la desitjable i alguns músics estandecebuts per la situació creada en estos mesos depreparació. Tal vegada els músics actuals més joves nosón conscients del que suposa la participació en elCertamen de València i el prestigi que té la nostra bandaen ell, doncs la majoria no ho han viscut. En conversesamb persones de l’organització, de la Federació o d’altresbandes, tots m’han dit el mateix quan han sabut queenguany ens havíem inscrit: Guadassuar sempre haquedat molt bé en el certamen. I a pesar de tot, enguanyno serà menys.

En certàmens en podem participar en molts i des deque jo sóc músic hem anat a diversos llocs amb resultatdesigual. Però el Certamen (en majúscula), el principal,és «el de la plaça de bous» i d’eixos jo n’he viscut cinc:1983 (1r premi de la Primera Secció), 1985 (segon premien la Secció Especial B), 1987 i 1990 (primer premi iMenció d’Honor en la Secció Especial B els dos anys) i1994 (segon premi en la Secció d’Honor), tots ells ambla direcció de Joaquín Vidal.

De tots ells guarde un record emocionat, ja que varepresentar la culminació d’un procés pel qual una banda(una bandeta) que a mitjan de la dècada de 1970comptava amb 40 músics, en 1994 va arribar a pujar al’escenari de la plaça de bous amb 150 músics, convertidaen una banda admirada per tota la Comunitat Valenciana,tant per la seua qualitat com pel seu bon ambient. I vaigtindre la oportunitat de viure-ho de primera mà.

I tal com jo ho recorde, l’emoció de participar en elCertamen, no es pot resumir només en el moment del’actuació i el possible premi. Hi ha altres factors que sóntan importants o més encara.

En aquells anys l’ambient que es creava en la nostrabanda de cara a la preparació per al certamen era intens.Els assajos, encara que més llargs i durs, feien que labanda estiguera més preparada. Els músics sabíem queles obres havien de sonar molt millor que en un concertqualsevol i acudíem als assajos atrets per les paraulesmàgiques: CERTAMEN, PREMI.

Durant setmanes teníem assajos parcials i generals.Les últimes setmanes, com enguany, ja a l’aire lliure pera adaptar-nos a la sonoritat (al Ravalet, al pati delPatronato o al del col·legi Balmes) un assaig a lavesprada, a continuació sopar de «sobaquillo» tots junts

i després, una altra vegada a assajar... la lliure ol’obligada. Les últimes nits, ja a l’estiu, fins a altes hores.Fins i tot arribàvem a preparar la desfilada pegant-li voltesal Ravalet o pel pati de les Escoles. La formació en eixemoment també havia de ser perfecta.

Em els dies previs, preparatius diversos, carpetesnoves i la comissió que prepara les partitures apegadesen cartó perqué no se les emporte el vent i amb els canvisde pàgina preparats en el millor lloc (encara es conservena l’arxiu del Musical).

El dia de l’actuació, açò sí que és un ambientàs. Vosho dic seriosament, enguany ho viureu també els que noestiguéreu aquells anys i ho reviurem els que quedem.Arribant a la plaça de bous, veus els autocars de les altresbandes. El carrer Xàtiva pren un color blanc i blau, elcolor dels uniformes de cada banda, o multicolor, ja queels uniformes de les bandes estrangeres de vegades sónmolt diferents. A més la nostra banda semprearrossegava a molts aficionats, amb sis, set o mésautobusos, amb pancartes i tot, i et trobaves allí amb«mig poble»

I a partir d’eixe moment comencen les emocions i lesdescàrregues d’adrenalina. Abans de començar, la bandaes disposa per a desfilar amb un pasdoble. És un delsmillors moments. Encara és de dia, i es veu tota la gent ales grades. No és un desfilada com a tal, però sí que esforma la banda com mai, en set o huit files. La banda escol·loca en una de les portes d’eixida a l’arena, i escoltacom va acabant la banda anterior.

A continuació sents pels altaveus: «Banda de laSocietat Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar».Sents els aplaudiments i penses: «Ens toca». Quan elpasdoble comença, la gent torna aplaudir. En el momentque comença el tema principal, la banda avança unspassos per a col·locar-se en el mig... la gent torna aaplaudir una vegada més (el borró corre per l’esquenaamb una descàrrega d’adrenalina i notes que tens la pellde gallina). És en eixe moment quan t’adones que havalgut la pena assajar, i que no t’agradaria que acabaramai. Sents que la teua banda, la millor, agrada a la gent.Seguix el pasdoble, i és en el trio, quan tota la gentemmudix per a escoltar (encara que sempre se sent algunpot de coca-cola o cervesa caient per la grada). Quanacaba el trio i anem cap al fort final, un altre granaplaudiment, i només queda acabar el pasdoble. Mésaplaudiments. Ja hem desfilat.

Tot seguit arriba el moment de reposar forces, que lanit serà llarga. La majoria sopaven en les grades de la

REVISTA DE LA

societat musical

10

pròpia Plaça de Bous per a escoltar a les altres bandes,amb l’entrepà que portaven de casa, i altres en canvipreferien sopar en els bars del carrer Ribera o del passeigde Russafa on véiem també els de les altres bandes.

El «cuquet» no es llevava en tota la nit. Els que sopena les grades escolten les bandes que van actuant primer.Penses que la versió que estan fent de l’obra obligadano és tan bona com la nostra i que l’obra lliure que portenté menys categoria. La nostra, això si que és una obrade certamen –penses. Els que han sopat fora quan tornenpregunten als que ho han fet allí: «com va?». Contestesque «de categoria», «ho tenim en el pot».

Quan és l’hora convinguda, s’acudix directament alcontrol de signatures on es controla que no passe ningúque no corresponga. Una vegada passat, tens la sensacióque no hi ha marxa arrere. Només queda pujar al’escenari i tocar com mai. Ha arribat l’hora de la veritat.

Acaba la banda anterior i ahí estem ja tots els músicsjunts. Quan pugem a l’escenari donen de nou elsaplaudiments del fans que han vingut del poble i s’hande fer notar. Una vegada dalt els músics ocupen el seulloc en l’enorme escenari. Es fa el silenci. El locutor tornaa dir el nom de la nostra banda, del nostre director. Eldirector ix... i tornen a sonar els aplaudiments... (un altremoment pel qual val la pena anar, amb sobredosid’adrenalina).

Comences a tocar l’obra obligada que et passa volanti quan acabes saps amb seguretat que la nostra versióés molt millor que la de les altres bandes, que hem fetuna versió magistral. Grans aplaudiments (els fans hanvingut i ho demostren).

Arriba el moment de l’obra lliure i sents que ara sí,que esta és la nostra. Torna a sonar el potet que cau perla grada en el moment més inoportú, en el passatge enel que toquem més piano i amb més expressivitat (pensesque algun seguidor d’alguna de les altres bandes estàfent-ho a posta per a posar-nos nerviosos). Arriba el finali el públic no pot esperar que acabem de tocar per acomençar a aplaudir. Els fans, que han de justificar elviatge, enlairen les pancartes (Guadassuar, això sí queés bufar, deia una que va viatjar molt). Ara ja està tot fet.

És l’hora de refrescar amb la satisfacció del deurecomplit. Es pren alguna cosa fresca en les cafeteries dela mateixa plaça, on la gent ens felicita per l’actuació:«Ho teniu a la butxaca xiquets, el premi no ens el llevaningú». Queden més bandes per tocar i tornes a entrar ala plaça ja més relaxat. Està clar. La nostra banda, lamillor. Només queda esperar que donen els premis i esveurà clar.

Actua la banda invitada mentre el jurat es reunix pera sumar les puntuacions i el cuquet seguix creixent. Moltsestarem pensant: «Encara no acaben de tocar? Quéestarà decidint el jurat? Encara no ixen?». Sents de nouel locutor i ara penses que només has vingut a quedarbé, però vols escoltar el nom de la teua banda l’últim:

«...tercer premi a la banda... (emoció, no diuen el nostrenom), segon premi a la banda... (l’emoció puja), primerpremi a la banda... (l’emoció es desborda entre elsseguidors d’alguna banda, esperem que enguany tambésiga la nostra). El tema es descontrola, els músicss’abracen i criden a l’arena, els seguidors, els fans, tambého fan a les grades de la plaça de bous, pancartes al’aire (tornarà a eixir enguany la de sempre?), els músicsmés majors ploren d’emoció i alguns no tan majors també.

De matinada, molt tard, entrant en el poble,escoltàvem alguna traca, donant-nos la benvinguda ivéiem molta gent esperant-nos per a felicitar-nos.Enguany les campanes no voltejaran perquè el campanarestà buit, però des del Ravalet de segur que eixirà unpassacarrer que durarà fins que es faça de dia.

Uns dies després féiem un sopar de celebració queen alguna ocasió va acabar amb tots els músics, joves,majors i més majors, en alguna discoteca de la comarca.

Per a finalitzar, vull recordar alguns dels que, cadascúa la seua manera, tant ha estimat esta banda i que estaranen esperit, que no en presència: Camilo, Teo, el tioLeopoldo Vidal i seu germà el tio Pepe, el tio Vicentet iVicent Esteve («fem banda, fem banda», diria encara)entre d’altres. I també a tots aquells que no nomene perno oblidar-ne cap, que de segur que eixe dia no faltarana la Plaça de Bous i s’emocionaran des de la grada perquési no fóra per la vista, per la boca, per les mans... (l’edat,que no perdona), encara pujarien a tocar. I al tio Domingo,que mentre va poder no se’n va perdre cap, amb elrequinto o el contrabaix (les seues forces ja no li permetenvindre al musical o als concerts, però encara em preguntaper la banda, pels assajos, pel mestre i pel certamencada vegada que el visite) i que eixa nit potser dormiràun poc desficiós per no poder estar allí.

Esperem que enguany, a pesar de tots els problemesd’estos mesos previs, pugueu viure-ho amb la intensitatamb que jo recorde els certàmens anteriors. Darrerequedaran els mesos d’esforç ingrat, d’assajos parcials ogenerals (alguns d’ells decebedors), sopars, preparatius...i la satisfacció del deure complit. D’eixa manera tambépodreu recordar amb emoció: «Jo també vaig estar allí»

Jo vull ser optimista. Sort a tots. Esperem celebrar-ho el dia 12 i que la celebració siga llarga.

Salva Colomer

Redactat a partir de vivències personals dels cinccertàmen en els que he participat i de l’article «Elcertamen, ese mal necesario, de Paco Andreu Cosmos,publicat en Música i poble, núm. 148 gener-febrer 2008,pp 42-43».

REVISTA DE LA

societat musical

11

ANECDOTARI DELS CERTAMENS (1983-1994)NOVETATS. Encara que hui ens sone una mica estrany,cada una de les assistències al Certamen es convertiaen una ocasió aprofitada per a comprar instruments queeren necessaris. De memorables recordem l’adquisiciódels timbals cromàtics (gran novetat!!), o del bombo deconcert (el 1990). Respecte a este instrument, tenim lesimatges de 1987 (amb el Cosmos) de l’antic bombo, netper a aquell dia i amb suport nou de ferro. També lescarpetes roges que utilitza actualment la Banda i la novabandera foren adquirides per a l’edició de 1994.

ASSAJOS. D’assajos se’n han fet per exemple al Ravalet(1983), davant la casa d’Agustí Roig. Fins i tot l el mateixdia del certamen, al tram que va cap al Musical, el quetenia ombra només dinar, amb el conseqüent tall de trànsiten els dos casos. Una de les vesprades del 83, arribàfins allí, fugint, mentre assajava la Banda, una de lesrinyes que sorgien de tant en tant davant la Samo.L’assaig hagué de parar, i alguns músics inclús intervindreen la mateixa. També s’ha assajat a l’antic frontó delPatronat (el 85 i 87) o al pati del col·legi Balmes (1994).

CÀRREGA. El 1994, una vegada acabat l’assaig delmateix dia per la vesprada, es disposen els encarregatsa pujar tota la percussió al camió que ens havien deixat.Al intentar carregar-ho tot es comprova que no caben.Es decideix baixar-los tots i començar de nou ordenant-los de manera diferent, i tampoc cabien. Tercer intent: itampoc. En això arriba Marcos Monleón, propietari delcamionet i soci d’honor per la seua absoluta disponibilitatper a la nostra banda, i se li pregunta per altre vehiclemés gran. Mirant el camió carregat i el que queda baixdiu: «com que no cap, baixeu-ho tot» Es posa mans al’obra: «ara això, ara alló...» Al moment estava tot dins iva sobrar lloc. No es va tirar una traca abans d’eixir, comen el 90 en el Ravalet, encara que la ocasió ho mereixia.

DISPONIBILITAT. De la disponibilitat i ganes d’assistir altenim proves com el cas de 1987: dos trompetes de lanostra banda que tenien concert eixe mateix dia ambl’Orquestra de Barcelona vingueren en taxi expressamentper a l’actuació, arribant just a temps, sense poder nidesfilar. El taxista de Barcelona (amb familiars aGuadassuar) els estava esperant per poder arribar a hora.

AFINANT. El 83, després del pasdoble i mentre tocava laprimera banda, anàrem a afinar al passatge Dr. Serra, junta la plaça de bous. Per allí passaren en eixe moment dos«xiques de companyia» que foren saludades efusivamentper qui era en aquell moment abanderat. En això un músicmajor (D.A.C.) preguntà: «són família, són família?»

SORDINES. El 1983, la primera de les vegades ques’assistia des de feia molts anys, els trompetes esdeixaren les sordines als autobusos, tenint que demanar-les a la banda de Sagunt, una de les rivals.

FANS. Amb la distància del temps, ens ompli de satisfaccióla quantitat d’autobusos que ens acompanyaven cada

vegada. Fins a 10 autobusos de públic, apart dels delsmúsics, i dels que assistien junt a ells (dones, nóvies...) oamb vehicle particular. En diverses edicions portarenpancartes que es feren ben visibles. «Carabassots a pertotes» i «Per la mare que ho ha parit, Guadassuar guanyaesta nit» foren les de 1987. I el 90 hi havia una de tres palsque no recordem què deia, altra amb «Força carabassots.Que hui anem a guanyar», i altra amb «Squash anima Sta.Cecília Guadassuar» portada per Moises (pare) i amb moltagent rodant-la amb samarreta color rosa, entre qui es trobavaMari, la dona de l’actual president.

DIRECTOR. Del director de totes aquelles edicions, iartífex dels èxits aconseguits, D. Joaquín Vidal enrecordem dos sobretot. Una, de 1983, en que desprésde tocar el primer tros de les Danses alacantines –l’obraobligada–, tirà la partitura al terra pensant que haviafinalitzat el moviment (que acabava igual), però faltavala segona secció i de nou la primera. Uns segons, eterns.Altra, en 1990, amb La quinta del sordo –tambéd’obligada–, en que deixà de dirigir, i es posà les mansdarrere en un moment de gran complexitat rítmica i sensehaver-ho fet abans en cap assaig. La Banda funcionà ala perfecció. Cal dir que en els dos casos es va guanyar.

IMATGES. Algunes de les imatges que poden haver-nosquedat gravades en la retina són, per exemple, la de Teoamb el trage nou i elegant, comprat i estrenat per alCertamen, la del tio Joaquín amb el «llàtig» en Cosmosposant-les totes al seu lloc sense fallar mai, la de Canutsubjectant els papers del mestre per a que no s’envolarenal mateix temps que contribuïa a guanyar el premi, la deLiberto Benet, que venia a preparar-nos, amb la botijade cassalla, i que un estiu ens va deixar...

PREMIS. Les tres primeres vegades –fins el 87–, els músicsacudien en acabar totes les bandes de tocar, davantl’Ajuntament de València. Dins al saló de plens on es llegial’acta entraven directius i directors, i els músics esperavenfora per pegar els bots corresponents si es guanyava. Desdel 90, en donaren a la mateixa plaça de bous. El premi erarebut a les grades i passejat per l’arena. Eixe mateix any esva fer «la ola» en la grada, Teo va saludar des de l’arenaamb el garrot en alt enmig dels crits Teo Teo, en plena rivalitatde conserges Teo vs Canut.

CANÇÓ. El camí de València a Guadassuar, sobretotels anys que es guanyava, era tot una festa dalt elsautobusos (normal). Es va fer famosa la cançó sorgidadalt d’un d’ells l’any 1990. Acudiren, a més de la nostrabanda, les de Requena i Picassent, quedant les tres eneixe ordre. Algun músic, d’allò més inspirat, començà acantar, amb la música que tots coneixereu: «Una lágrimacayó en Requena, en Requena cayó una lágrima [...] i enPicassent en caigueren més de cent.»

CONTINUA EN PÀGINA 18

REVISTA DE LA

societat musical

12

MARÇ-ABRIL-MAIG-JUNY 2008

activitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitats

CONCERT D’HIVERN. Diumenge 14 de març,Auditori 22 h.La primera part, la Banda Jove, i la segon, primerainterpretació en públic de les dos obres que estempreparant per al certamen.

AUDICIÓ D’ALUMNES DE L’ESCOLA.Divendres 18 d’abril, 19’30 hores.Concert-audició dels alumnes de totes les especialitatsinstrumentals de la nostra Escola de Música.

CONCERT DE PRIMAVERA. Divendres 9 demaig, Auditori 22 h.A més de les dos obres del certamen, altres dos, una laIntroducció, tema i variacions de Rossini on es va lluirVíctor, i altra per a tancar el concert composta per JoséLuis Civera, germà del nostre director, i en la que cantarenel Cor Llorenç Ruiz i la Coral Infantil de la Societat Musical.Tot un èxit. (foto Salvador Colomer)

CONCERT DE CORPUS. Diumenge 25 demaig, Plaça Major 21 h.Amb un oratge un tant inestable i una mica de fred, ara

només l’obra obligada del certament, junt el pasdoble iEs xopà... hasta la Moma que no podia faltar. (I de bis, elsegon moviment de la lliure).

FESTIVAL DE LA BANDA JOVE A L’AUDITORI.Dissabte 14 de juny, Auditori 20 h.Dins del programa d’intercanvis que patrocina laFederació de Societats Musicals de la ComunitatValenciana des de fa uns anys. Participaren la Banda deBenimodo, que està preparant la seua participació en elcertamen i la nostra Banda Jove.

AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA.Dilluns 16 de juny, Auditori 19 h.Obrien les audicions d’enguany els alumnes d’iniciació,guitarres, oboés, trompes, pianos, saxos i percussió.

Dimarts 17 de juny, Auditori 19 h.El segon dia clarinets, trompetes, violins, violes i Conjunt Coral.

Dimarts 17 de juny, Auditori 19 h.I tancaren trompetes, flautes, fagots, trombons,bombardins, tubes, Jove Orquestra i Banda Jove amb laCoral Infantil.

REVISTA DE LA

societat musical

13

NOTÍCIESFRASE MEMORABLE. Coneguda per tots ésla facilitat del nostre mestre de la Banda per a parlar. Iconegudes són les frases i expressions que utilitza perque els músics entenguen com vol que es toque (hi hauna bona col·lecció). Però ara volem destacar-ne una,seriosa, i potser del més interessat que s’ha dit en moltsanys dalt d’una tarima. Fou en l’assaig del divendres 13de juny, on l’assistència era molt menor de l’esperable aun mes del certamen (sopars de final de curs i altresexcuses peregrines). En vore que alguns dels habitualsfeien mala cara, digué: «Llevaros de aquí sonrisas.Venimos a disfrutar. Quien no viene se lo pierde.»

CURS DE MÚSICA ANTIGA. Recordeu quees porta a cap del 18 al 24 d’agost i del 1 al 5 de setembre.La inscripció està ja oberta des de fa uns dies i encaraqueden places. Per a qui no vulga inscriure’s, però siassistir a les activitats lliures, els concerts previstos són:- 24 d’agost, a les 22.30 h., a l’església, Músicareligiosa de F. Guerrero- 4 de setembre, a les 22.30 h., a la Casa dePedra, Música de Cambra- 5 de setembre, a les 20 h., a l’Auditori,Orquestra BarrocaLa conferència corre a càrrec d’Àngel Medina,Catedràtic de Musicologia de la Universitatd’Oviedo. Amb el títol de «Capones, loscantores castrados en España», serà dia 22d’agost a les 19 hores en la Casa de Pedra. Amés, el dia 23 d’agost a les 19 hores es podràassistir a la presentació del treball realitzat enel Taller de Lutería. Sense necessitatd’inscriure-vos també podeu assistir aescodrinyar el què fan en les diferents classes.Qui encara no tinga el llibret amb la informació,completa, pot demanar-lo en el Musical al tioFernando o recollir-lo a la Biblioteca Municipal.També podeu informar-vos a la webwww.ladispersione.com.

NAIXEMENT DE MANEL.Augmenta la plantilla de futurs músics. Elpassat 16 d’abril va nàixer Manel, fill deManolo Pérez (trompa de la nostra banda ide Luur Metalls) i de Dora Palau (clarinetistaen excedència). Com és habitual, des de lespàgines de la nostra revista volem donarl’enhorabona als feliços pares.

PAELLA PASQUERA. El passat 26de març tinguérem una paella al pati deMoisés per als que acudiren al l’assaigespecial de preparació al certamen que esva fer pel matí. Estes són algunes de les fotos.

LA BANDA A LA RÀDIO. Amb motiu de lanostra participació en el Certamen de valència, el passatdissabte 19 d’abril a les 14 hores, el programa Conciertode la 97.7 Ràdio que dirigix i presenta Fernando Romeroestigué protagonitzat per la nostra Banda. És un programaque esta emissora dedica cada dissabte al món de lesbandes de música. En ell cada setmana és invitada unaSocietat Musical. En representació de la nostra Bandavan entrevista al nostre President, al director i al’Alcalde???????. Com a banda sonora del programa espogueren sentir gravacions històriques i recents de lanostra Banda.A més de sentir-ho per la ràdio, es va poder seguir elprograma a la mateixa hora en directe per internet enhttp://www.la977.com o en diferit a les 4 hores del diasegüent.

Fotos: Salvador Colomer

REVISTA DE LA

societat musical

14

LLIBRES I MÚSICAPer si de cas algú no sap què fer a l’estiu, proposem unsquants llibres (per a llegir-los). És l’època de l’any en elque tenim més temps lliure, sobretot els estudiants quehan passat l’any estudiant a tope (això es nota als assajosde la Banda) i ara ho tenen tot aprovat.

«Notas para un violonchelo» d’Andromeda Romero-Lax (Ed. Planeta, 2007). És una novel·la –de lecturaràpida– ambientada a inicis del segle XX que retrata lesvides i les passions d’una violinista i l’hereu d’un arc devioloncel, el qual va condicionar el seu futur.

«Coriolanus», William Shakespeare. (En la bibliotecapodeu trobar-la en edició bilingüe anglés-castellà) Una deles últimes obres de l’autor, estrenada al voltant de 1607-1608 i publicada en 1623, després de la mort de l’autor. Latragèdia gira al voltant de Caio Marci Coriolà, un brillantgeneral romà que al ser desterrat de Roma dirigix un assalta la ciutat. Sòls els precs de sa mare eviten que arraseRoma, la qual cosa el condueix a la mort.Per a la seua obra, Shakespeare es va basarprincipalment en l’obra de Plutarc, escriptor grecorromàdel segle I. Shakespeare aconsegueix crear un heroi amig camí entre la humilitat i l’orgull extrems, l’heroi militari l’home que al anteposar els sentiments de l’individu al’interés públic s’encamina a la catàstrofe personal salvantl’interés general.

«Escitas y Osetas: Mitologias y Sociedad», de GeorgesDumezil (Ed. Fondo de Cultura Económica, 1990.) Obrad’un dels grans antropòlegs contemporanis, descriu laperduda civilització dels escites, a penes coneguda per

Homer y Heròdot, així com la seua enigmàtica i miraculosasupervivència baix el nom d’osetes, en la regió del Caucas.

«El coleccionista de sonidos» de Fernando Trías deBes (Ed. Alfaguara, 2007). Altra novel·la, esta sobre unapersona que des de menut té la capacitat de retindresons, tots menys un que buscarà incansablement. Unthriller que atrapa al lector ràpidament en la seuainquietant trama.

«Los atributos del capón: imagen histórica de loscantores castrados en España» d’Ángel Medina (Ed.ICCMU, 2002). A més de que el tema és molt curiós iinteressant, al Curs de Música Antiga d’enguany tindrema l’autor fent una conferència sobre el mateix tema (eldia 22 d’agost).

«La voz maligna» de Vernon Lee (Ed. Atalanta, 2006). Enrealitat, darrere d’este títol hi ha tres contes fantàsticsdiferents d’esta escriptora anglesa del segle XIX plens desensualitat i amb unes fabuloses recreacions del passat.

«El jove Lennon» de Jordi Serra (Ed. Columna, 2005).Història novel·lada de l’adolescència de John Lennon,un dels membres de The Beatles i un dels personatgesmés carismàtics i influents del segle XX que va deixar enles seues cançons i en les seues idees els somnis dediverses generacions.

«Artilugios e instrumentos para hacer música» deFernando Palacios i Leonardo Rivero (Ed. Ópera Tres,1990). Un llibre amb indicacions per a la construcciód’instruments, a partir de materials quotidians i molt diversos.

PREMI. El passat 17 de maig el nostre companyDavid Sais va guanyar el primer premi en la categoriaMitjana 1 (corresponent als alumnes de 1r Cicle deGrau Mitjà) del 1r concurs Nacional de Percussió«Baketes» de Benetússer, que en esta ocassió estavadedicat a la caixa. En la foto publicada el passat dia20 de març pel diari Levante-EMV podem vore’l,acompanyat de Guillem Gimeno, en un moment delseu pas per les falles d’Alzira d’enguany.

ALTRES CONCERTS. Llebeig, el quartet declarinets de Víctor Estarelles va actuar el passatdissabte 31 de maig a l’Auditori amb no massa públic,ni massa músics entre el públic, ni massa clarinetistesentre el públic. (No va fer publicitat l’associació declarinetistes?). Un atractiu i ben treballat concert ambun original bis: a manera de «resum-recordatori», unaespècie de mescla ininterrompuda i ben enllaçada debreus fragments de totes les obres que havieninterpretat al concert.

REVISTA DE LA

societat musical

15

LA BANDA DE GUADASSUARI EL CERTAMEN DE VALÈNCIA (III)

EL CERTAMEN DE 1948

Una vegada superats els primers anys de lapostguerra, el certamen de bandes torna a la normalitatcelebrant-se dins dels actes de la Fira de Juliol, comptantamb tres seccions i interpretant cada banda una obralliure i una obligada. Aleshores s’anomenava ConcursoRegional de Bandas Civiles.

En esta edició les seccions es dividien de la següentmanera: la secció segona la formaven les bandes fins a40 músics, les de la primera fins a 60 i les de la seccióespecial eren les de més de 60 músics. Es presentarenmoltes més bandes de les previstes, sobretot en la SeccióEspecial que tenia caràcter nacional, seccióen la que les bandes rebien 5.000 pessetessimplement per participar, una quantitatconsiderable per a l’època. En la PrimeraSecció en canvi, la subvenció era de 2.500pessetes. El preu de les entrades per alpúblic anava de les 3 pessetes la més baratafins a les 15 pessetes la més cara.

La Unión Musical de Santa Cecilia deGuadasuar (tal com apareix inscrita) dirigidaper Virgilio Beltrán Cleries, va actuar el 22de juliol. Participà amb 60 músics en la 1asecció, actuant en tercer lloc. L’obra obligadava ser «El Caserío» de Guridi i la de lliureelecció «Capricho Español» de RimskyKorsakov. El resultat va ser desastrós, doncsdesprés d’atorgades les puntuacions va serdesqualificada com s’explica a continuació.

En aquell any el certamen es dividia endos audicions, vesprada i nit. Per la vespradadesfilaven totes les bandes, les de la segonasecció interpretaven l’obra obligada i les dela primera l’obra lliure. Per la nit era alcontrari, interpretant les bandes de primeral’obra obligada i les de segona la de lliureelecció. No consta en els arxius del’Ajuntament de València cap menció alspasdobles que interpretava cada banda enla desfilada1, però sí als itineraris querecorria cada banda fins arribar a la Plaçade Bous. A la nostra banda li va correspondrejunt a les bandes de Montroi i Torís, ambduesde 2a secció, fer el passacarrer des de laPlaça de la Verge, Micalet, Plaça deSaragossa, Sant Vicent, Plaça del’Ajuntament (aleshores Plaza del Caudillo),Rivera fins a la Plaça de Bous.

Respecte als músics forans que podien participar ambcada banda les bases del certamen deien: «Base 5ª Con el fin de poder suplir las bajas porenfermedad u otro caso de fuerza mayor, se permitiráque de las respectivas bandas concursantes formen partetres elementos extraños de las mismas, como máximo...»

Com veiem, es podien portar tres músics forans i,segons la versió que Agustín Roig ens oferia en la revistanúmero 30, la banda de Guadassuar va canviar algunmúsic forà de la vesprada per un altre diferent per la nit.Consultat este canvi al jurat en principi no posà cap

REVISTA DE LA

societat musical

16

inconvenient. Després sorgí la polèmica i lesreclamacions, al·legant que el canvi suposava que erenmés de tres els músics «llogats». No hagué manera deposar-se d’acord, pel qual es deixà per a que decidiren,el dia següent, els juristes de l’Ajuntament de València.Estos, després de les seues deliberacions considerarenque encara que només actuaven tres músics «llogats»dalt de l’entaulat en realitat eren més de tres subjectesestranys i per tant s’anul·lava la participació de les bandesde Benaguasil i Guadassuar. A diferència d’altres bandesde les que sí que es conserva la declaració dels músicsllogats que formaven part de la plantilla per a actuar alcertamen, de la nostra banda no es conserva capdocument a l’Arxiu Municipal de València on apareguenels seus noms2.

Tampoc es conserven les reclamacions presentadescontra la banda de Benaguasil i que motivaren la seuadesqualificació, però sí les presentades pel presidentd’esta última contra les de Sedavi, Buñol, Montcada,Alfafar i Guadassuar. Esta última deia literalment:

«Antonio Llosá, Presidente de la Banda de Benaguacilpresenta en ese jurado la siguiente denuncia contra labanda de Guadasuar por los elementos extrañossiguientes elementos y que han actuado en la misma:Flauta: Militar de 2ª en el Regimiento de San Fernandonº. 11 en AlicanteClarinete: Sr Conejero, de Orquesta MunicipalClarinete: Hilario Ortega, militar de 2ª en el Regimientode Tetuán de CastellónTrompa: Sr. Falomir, Orquesta MunicipalBajo: Sr. Chirivella, Banda Municipal.»

Encara que les bandes de la Secció Primera havienactuat el dia 22, l’acta del jurat es va signar el 24 de juliola les 2 hores i 40 minuts, una vegada finalitzada l’actuacióde les bandes d’Especial. Respecte al tema el jurat eslimita a indicar en ella el següent:

«Sección Primera. Por haber recibido el jurado unadenuncia contra la Banda Unión Musical de Educación yDescanso de Benaguacil por quebrantamiento de lasBases de la convocatoria de este Concurso, y habiendosido debidamente comprobada dicha denuncia, el Juradoateniéndose a las Bases de la convocatoria ha tenidoque eliminar a dicha Banda, lamentándolo vivamente porla valiosa actuación artística de la citada Corporación.Por el mismo motivo ha tenido que eliminar igualmente ala Banda Unión Musical Santa Cecilia de Guadasuar»

Definitivament els tres primers premis foren repartitsde la següent manera (entre paréntesi l’obra lliure tal comapareix al programa de mà, la puntuació obtinguda i elpremi en metàl·lic en el seu cas):1r Agrupación Musical Santa Cecilia de Sedaví (Dejanire,fantasia, Saint-Saëns, 117’50 punts i 6000 pessetes depremi))2n Centro Instructivo Musical de Benimaclet (El PríncipeIgor, Danzas Guerreras, Borodine, 115 punts, 4500pessetes)3r Centro Instructivo Musical de Alfafar (Las golondrinas,pantomima, Usandizaga, 84’50 punts i 3500 pessetes).

La banda de Guadassuar en la Plaçade Bous de València el 22 de juliol de

1948 en el moment de la desfilada

REVISTA DE LA

societat musical

17

La banda de Benaguasil (1812, obertura solemne,Tschaikovsky) va obtindre 137 punts que li haguerensuposat l’obtenció del primer premi en cas de no haverqueda desqualificada. La banda de Guadassuar va serpuntuada amb 101 punts, la qual cosa l’haguera deixaten el quart lloc. Altres bandes participants i puntuacióforen: l’Artística de Buñol (Sinfonia en re menor, tercertemps, C. Franck, 76 punts) i el Centro Artístico Musicalde Moncada (Obertura tràgica, J. Brahms, 73 punts).

El jurat estava format per set persones. Tres d’elles nopuntuaven:

- Adolfo Cámara Ávila, president del jurat i Regidorde Fira i Festes de l’Ajuntament de València.

- Fernando Gimeno Izquierdo, secretari tècnic del’Orquestra Municipal de València i professor delConservatori. Actuava d’assessor del president.

- Eduardo Urios Ribes, secretari del jurat i Cap delNegociat de Fira i Festes de l’Ajuntament de València.

Els altres quatre membres del jurat consideraven elsapartats d’afinació, sonoritat, solistes i tècnica i direcció iinterpretació. Puntuaven de l’1 al 5 cada apartat tant enl’obra lliure com en l’obligada, la qual cosa donava untotal de 40 punts per membre del jurat i un total de 160possibles per a cada banda. Foren els següents:

- José María Franco Bordóns, crític musical i directord’orquestra.

- Manuel Palau Boix, Catedràtic d’Harmonia delConservatori de València i compositor.

- Manuel Massotti Escuder, director del Conservatoride Múrcia.

- José Facundo Vázquez, Músic Major de la BandaMilitar d’Alcoi.

Respecte a la plantilla les bases del certamenestablien que:

«Base 3ª. En la hoja de inscripción que deberá serfirmada por el Director de la Banda respectiva se haránconstar el número de plazas y relación nominal de losprofesores que la forman, la sección del concurso en laque desea formar parte y el titulo de la obra de libreelección que interpretará. Esta hoja irá acompañada deun certificado de la Alcaldía del pueblo de residencia dela banda en el que se hará constar que todos losprofesores que figuran en la hoja llevan más de seismeses de antigüedad en la Banda».

A continuació es pot llegir la composició de la plantilla talcom apareix en les actes d’inscripció de la nostra Bandaen els arxius de l’Ajuntament de València:

DirectorVirgilio Beltrán Cleries

RequintoDomingo Añó Cleries

Flauta-FlautíAgustin Roig BarriosCelestino Boils OscaSalvador Oliver Olmos

OboéLeopoldo Vidal PlazaJoaquin Ribera Llopis

ClarinetJoaquin Sais VidalVicente Ortega BatallerEvaristo Roig AñóEvaristo Roig OliverJuan Barberá JornetJosé Camarasa BarrachinaJose María Sais RiberaJoaquin Meseger ColominaJoaquín Ribera OscaAgustín Boils CamarenaSalvador Oliver RosellVicente Marqués AlonsoJoaquin Llopis GarciaSalvador Casanova LledóJoaquin Perales Cleries

Clarinet BaixJosé Marques EspañaJoaquin Gonzálvez Montalvá

SaxoJoaquín Beltrán CleriesVicente Beltrán MutAgustín Estruch RoigCarlos Beltrán GarcíaJosé María Beltrán CleriesHeliodoro Añó OscaJosé Pascual OscaJoaquín Añó OscaAgustín Roig Cervero

FagotJosé Vidal Plaza

FliscornJoaquín Gimeno JornetVicente Gimeno Añó

Cornetins SibVicente Estruch RoigTorcuato Ferrero DonatJosé Gimeno MontalváVicente Noguera Montañana

Trompes o Omnovenes Mi i FaDamián Osca PastorCristóbal Crespo BenitoVicente Vidal PlazaBernardo Peris Aleixandre

TrombóAlfredo Roig CerveróLeopoldo Albentosa MoscardóJoaquin Roig PastorElías Oliver Boils

BombardíRamón Llácer MontalváEnrique Roig VidalJoaquín Oliver Beltrán

TubaVicente Noguera MontalváJosé María Osca VidalAntonio Noguera AlósAgustín González MadramanySalvador Perales Galán

BomboJoaquín Camarasa PuigVicente Gimeno Lledó

PlatsAntonio Gimeno Lledó

CaixaJoaquín Ribera Puchol

Redoblant i timbalsJoaquín Domingo García

AbanderatJoaquín Esteve Boils

REVISTA DE LA

societat musical

18

L’acta d’inscripció de la Banda de Guadassuar estavasignada per l’alcalde Francisco Asensi Colomina, que talcom establia la base transcrita anteriorment, certificavaque feia més de mig any que formaven part de la banda.En la inscripció també s’incloïa una menció a l’uniforme,de complet color blau, i a l’estendard, «de los coloresnacionales». Com que en l’època no existia encara elDNI per a identificar als músics, estos havien de portarla Cartilla de abastecimiento3, que no portava foto. Enconcret la base 13 deia: «Los profesores se presentaranal acto del Certamen provistos de sus respectivas tarjetasde abastecimiento, como documento de identidad. Lacomprobación que un profesor utiliza dicho documentosin pertenecerle, será motivo de descalificación de labanda y privación de todo premio y subvención...»

Salvador Colomer

Fonts:

Arxiu Municipal de València.

Agraïsc especialment a Alfredo Ruiz, de la BandaSanta Cecília de Cullera, la cessió d’informació delseu llibre pendent de publicació sobre el Certamende Bandes de Música de València i de la imatge delprograma de mà que apareix a l’inici de l’article.

NOTES

1. En converses amb Domingo Añó Clèries fa menció aque podria haver sigut un pasdoble que interpretaven molten l’època en els certàmens: «Pare i fill», pasdoble deCamilo Pérez Laporta i Camilo Pérez Monllor, pare i fill,compositors alcoians de música festera de principis delsegle XX. En converses amb la resta de músicssupervivents confirmen tal possibilitat. A l’arxiu de laSocietat Musical es conserva manuscrit el material del

pasdoble, amb partitura completa per al director (cosapoc habitual per als pasdobles que solen comptar ambun guió reduït) amb una instrumentació especial per a labanda de Guadassuar, feta pel director Virgilio Beltrán idatada en febrer de 1947, justament l’any anterior alcertamen. Possiblement hauria escoltat el pasdoble il’instrumentà com a pasdoble de concert.

2. Es pot contrastar esta versió amb la que oferix AgustínRoig Barrios en l’article «La Banda de Música deGuadassuar en els anys 40», publicada en Revista de laSocietat Musical de Guadassuar 27, setembre-desembre2004 i que ha sigut l’»oficial» en tots estos anys: «Espodien portar tres músics forans i la banda de Guadassuarva canviar l’executant de caixa de la vesprada per untrompa per la nit. Consultat este canvi al jurat no posàcap inconvenient. La banda de Guadassuar rebé lamàxima puntuació però sorgí la polèmica, promoguda perl’Artística de Buñol, al·legant que el canvi d’un músic delstres forans autoritzats suposava que eren quatre elsmúsics llogats».

3. Tarjeta de abastecimiento. Després de la guerra Civill’escassetat d’aliments era generalitzada en Espanya.Cada membre de una unitat familiar era titular d’unatargeta d’abastiment, la qual li donava dret a una cartillade racionament cada sis mesos. El 14 de maig de 1939,quaranta quatre dies després del final de la Guerra Civil,el govern implantava la cartilla de racionament, undocument que afectava a tota la població i que donavadret a rebre una sèrie de productes racionatsproporcionats setmanalment per la «Comisaría deAbastecimientos y Transportes». Calia racionar elsaliments teòricament de manera provisional, encara queduraren més de tretze anys.. Contenien cupons d’oli,sucre, arròs, diversos, greixos i llocs per als segells decarnisseries, forns de pa, botigues d’ultramarins, etc.

CONTINUA DE PÀGINA 11REBUDA. De les rebudes a la Banda només arribar alpoble després de guanyar, recordem el llarguíssimpassacarrer (per quasi tot el poble) el 1983, amb el carrermajor amb una «trinchera» d’eixes que fan ara, i la granquantitat de cases que obrien o encenien la llum del carrera pesar de l’hora que era (molt tard). En 1990 es vavoltejar (com en altres triomfs), i després d’un passacarrerRavalet-Església i un mini-castell es va obrir ésta percantar dins els gojos i himne a Santa Cecília –dirigits peltio Domingo– també a altes hores.

CELEBRACIÓ. La celebració del triomf del 90 fou, primeramb tots els acompanyants, a la Sala Rex –que ja estavaavisada– i després, al recentment inaugurat Molí (com apub, eixint cap a Algemesí). Ho passàrem d’allò més béal corralet aquell (recordem la imatge d’una clarinetistaque encara està a la Banda convertida en animadorageneral amb els seus pom-poms). De matinada, granpart dels músics marxaren, igual de contents, a esmorzara un bar que hi havia a eixa part del poble, i la propietària,

que estava agranant el carrer ens va rebre amb aquellafrase cèlebre: «no feu la mª que no esmorzareu!!». Desopars de celebració, el triomf del 90 des va celebrar alRavalet (inici carrer de l’Hort) i el 94, encara que no esva guanyar, davant de casa Paco, un 22 de juliol.

DIPLOMES. El 1983 ens feren entrega de 6 diplomesdiferents (estan a les parets del Musical). Foren exposatsa l’entrada de l’Ajuntament i un dels diumenges posteriorses va fer un passacarrer pel poble amb tots ells. Und’eixos premis aconseguit va ser el de la banda que méspunts havia obtingut de totes les seccions (229 sobre240). Les males llengües, algunes d’elles ben informadesdiuen que originalment a la placa posava «Unió Musicalde Llíria». Encara es veu el raspat. Per altra banda, talva ser el disgust de l’any 1994 que no anà ningú a recollirel diploma a l’acte que es va fer uns dies després al Palaude la Música.

(Si algú recorda més anècdotes ens les pot enviar ocontar per incloure-les en futures revistes.)

J.B.B.

REVISTA DE LA

societat musical

19

CINE DE MÚSICA - MÚSICA DE CINETHE MASTER AND HIS PUPIL

Títol original: The Master and his PupilDirectora: Sonia Herman DolzCàmeres: Paul van den Bos, Hans Fels, AlejandroAgrestiAny: 2003Nacionalitat: Països Baixos, versió original en anglès,holandès i castellà amb subtítols en catalàMúsica: Paul M. van BruggeDuració aproximada: 88 min.

SinopsiEs pot ensenyar algú a posseir el do del carisma? Es potensenyar algú a mantenir-se d’esquenes davant de milersde persones i dirigir cada segon de la seva atenció? Espot ensenyar a transmetre la passió i la convicció nomésmitjançant el moviment corporal i fer-ho a la vegada quees dirigeix a un grup de professionals recreant una peçamestra?Una fascinant pel·lícula on es revelen els secretsessencials de l’art de la direcció d’orquestra amb unamirada furtiva a l’art musical de Valery Gergiev. Un filmsobre «com transmetre».

Les claus de l’interés de la pel·lícula estan en el mateixGergiev: la simplicitat, el carisma, la calidesa i l’humoramb què transmet als joves directors la seva saviesaconstitueixen també una lliçó per qualsevol espectador. Iés que a mesura que avança la pel·lícula, Gergiev passade mostrar com cal conduir una orquestra a com, a travésde l’actitud, s’aconsegueix donar veu a les passions quesón a l’interior de cada director. Abordant el procés creatiuen si mateix, les lliçons de música es converteixen enlliçons sobre la vida.El miracle que aconsegueix el treball de la directoraHerman Dolz amb aquest documental és exposar demanera fàcil allò que és difícil, tant en el terreny del’ensenyament musical com en el fílmic, amb un acabatque sembla simple però que amaga un entramat complexque explota al màxim les possibilitats fílmiques de lasituació, a partir d’un depurat treball de muntatge. La bandasonora per a violoncel i piano, escrita pel compositorholandès Paul M. Van Brugge, esdevé, en aquest sentit,la veu interior del documental.The Master and his Pupil és un film apassionant, dramàtic,còmic, enèrgic, instructiu i, per damunt de tot, un documenthumà fascinant sobre com volar a través de la música...

Durant el mes de setembre de 2002, durant dues classesmagistrals a Rotterdam, el gran director d’orquestra ValeryGergiev comparteix el seu coneixement, la sevaexperiència i visió de la música amb tres talentsinternacionals de la nova generació de directorsd’orquestra. Sota la seua supervisió, els tres aspirantsdirigiran la Jove Orquestra Filharmònica de Rotterdam através de dues peces de Scriabin (Poema de l’èxtasi iPrometeu).Els tres joves directors, tot i ser ben diferents entre si,comparteixen la voluntat d’aprofitar al màxim l’oportunitatúnica d’esdevenir, per un sol mes, els alumnes del granGergiev. Són l’hispanoamericà Alexis Soriano, director del’Hermitage Orchestra de St. Petersburg, apassionat peròmancat de precisió; l’angloxinès Jason Lai, director auxiliarde la BBC Symphonic Orchestra, però encara massatècnic i rígid per dirigir Scriabin i l’holandès Otto Tausk,director de la Maarten Altena Ensemble.La pel·lícula mostra com es produeix, a través de lacarismàtica personalitat del mestre i la mirada atenta delstres alumnes, la transmissió del coneixement musical queés capaç de donar forma a l’art i, sobretot, la transmissióde l’ofici de director, basat en el poder sobre un mateix, lainspiració i la qualitat humana.La lliçó de Gergiev als seus deixebles és vista des del’interior de l’orquestra, captada per tres càmeres, operadesper experts directors de fotografia, que capturen lesimatges centrant-se, en el drama físic, psicològic iemocional que sorgeix de la relació entre mestre i alumne.

REVISTA DE LA

societat musical

20

Prokofiev i el cine (1a part)Els historiadors del cinema consideren que a Prokofievcoma aun dels pares bandes sonores original, doncs vaser un dels primers que va escriure música expressamentpensada per a servir d’acompanyament sonor a unapel·lícula. Va escriure huit bandes sonores destinades afilms que, en alguns casos, quedaren inacabats o nos’estrenaren mai. El primer treball per al cine va ser en1934, amb la música per a la pel·lícula «El tinent Kijé»,d’Alexander Faintzimmer. La va seguir en 1938 una altrabanda sonora importantíssima per a la historia del génere,«Alexander Nevski», del director Sergei Eisenstein. Elseu últim treball per al cinema, les dos parts filmades dela trilogia inacabada de «Ivàn el Terrible», del mateixdirector, es convertiren en oratori, com a Opus 116, de lamà d’Abram Stasevich, huit anys després de la mort del’artista. Les dos últimes són considerades actualmentcom les dues grans partitures de la música per al cinemade tots els temps, arribant la seua influència fins alscompositors cinematogràfics actuals. Posteriorment laseua música ha sigut utilitzada en algunes pel·lícules amla que fem referència de Woody Allen.

Eisenstein, es considerat com un dels grans directors dela història del cine. D’entre les seues pel·lícules podemdestacar la pel·lícula sobre la que més s’ha escrit detota la història del cinema, considerada una de les millorspel·lícules de tots els temps «El cuirassat Potemkin»(1925), «Octubre» (1927) i les que va realitzar amb lacol·laboració de Prokofiev, «Alexander Nevsky» (1938),la seua primera pel·lícula sonora, «Ivàn el Terrible» (1944)i «La conjura dels Boiards» (1946).

El Teniente KijéTítol original: Poruchik Kizhe (Lieutenant Kije)Director: Aleksandr FajntsimmerGuió: Yuri TynyanovAny: 1934Nacionalitat: URSSIntèrprets: Boris Gorin-Goryainov, Nina Shaternikova,Sofiya Magarill, Erast Garin, Mikhail Rostovtsev,Música: Sergei ProkofievDurada:

Esta pel·lícula es basa en un divertit conte de YuryTynyanov sobre un soldat que mai va existir. És una sàtirade la cort russa de finals del segle XVIII en temps deltsar Pau I, un home fascinat per la pompa i la disciplinamilitar. Un borró en un informe fa entendre al tsar queexisteix un tinent Kijé. S’interessa per ell i exigeix mésdades sobre el «brau oficial». Els seus subordinatsmilitares, incapaços de contradir al monarca, inventen labiografia completa del inexistent Kijé, des del seunaixement fins la fi de la seus carrera, passant per l’exilien Sibèria, el seu ascens en la carrera militar, el seumatrimoni i altres episodis de la seua vida, ornats per laimaginació dels oficials del tsar. Este exigeix conéixer-lopersonalment, pel que als oficiales no els queda mésremei que matar en el camp de batalla a tan valerós oficial.

Este conte satíric, s’adaptava perfectament al sentit del’humor de Prokofiev, i per a ell composà unadeliciosament frívola partitura que ha arrivat a ser unade les seues obres més conegudes. Prokofiev convertíla banda sonora de la pel·lícula en la Suite simfònicaOpus 60, amb cinc moviments: Naixement, Romança,Boda, Troika i Mort.

Alexander NevskyTítol original: Aleksandr NevskyNacionalitat: Unió SovièticaIntèrprets: Paul Richter, Margarete Schön, Hanna Ralph,Theodor Loos, Hans Adalbert von Schlettow, Rudolf Klein-Rogge, Bernhard Goetzke, Erwin BiswangerDirector: Sergei M. EisensteinGuió: Sergei M. Eisenstein & Piotr A. PavlenkoAny: 1938Génere: Drama èpic històricDurada: 112Música: Sergei Prokofiev

En la segona meitat del segle XIII, els cavallers teutonsinvadeixen Rússia. Alguns traïdors, com el alcalde Pskow,els ajuden. No obstant, el poble de Novgorod es convertixen el centre de la resistència al que, poc a poc, es vanunint gent. El príncep Nevski serà el cap i l’heroi al queseguir, per qui lluitar i per qui morir.

REVISTA DE LA

societat musical

21

La última noche de Boris GrushenkoTítol original: Love and deathDirector Woody AllenGuió: Woody Allen, Mildred Cram, Donald Ogden StewartAny: 1975Nacionalitat: USAIntèrprets: Woody Allen, Diane Keaton, Howard Vernon,Jessica Harper, James Tolkan, Alfred Lutter, Olga

Georges-Picot, Harold Gould, Aubrey MorrisMúsica: Sergei ProkofievGènere: ComèdiaDurada: 90 minuts

L’acció transcorre en Rússia, a principis del segleXIX. Boris Grushenko està enamorat de la seuacosina Sónia, però ella prefereix a Ivàn, un delsgermans de Boris. Ivàn es casa, i Sónia, per despit,contrau matrimoni amb un ric comerciant de peix.Mentrestant esclata la guerra contra França i Boris,un convençut pacifista, és cridat a l’exèrcit perdefensar la Rússia dels tsars. La seua peresa icovardia fan que es salve dels atacs de l’exèrcitfrancés de Napoleó. Una casualitat fa que capture auns oficials francesos desprès de ser disparat desd’un canó. Convertit en heroi de guerra, Boris esconvidat a les festes de l’alta societat de SantPetersburg, però somnia amb casar-se amb la seuaamada Sónia, que ha fracassat en el seu matrimoni.Després de salvar-se en un esperpèntic dol, Sonia,ja viuda, es casa amb ell. Quan Napoleó arriba aMoscou, Sonia i Boris intenten matar-lo.

Una de les més destacades comèdies de Woody Allencom a director, guionistai actor principal. Unhomenatge/paròdia a laliteratura i a la músicarussa. Els personatgeses claven en discussionsfilosòfiques en elsmoments mésinoportuns, barrejant unhilarant esperithumorístic ambreflexions profundamentexistencials.Per a la banda sonorautilitza la música deProkòfiev, canviant-la decon-text de manera di-vertida. Utilitza frag-ments de la «SuiteEscita», de la bandasonora de les pel·lícules«Alexan-der Nevsky» i«El tinent Kijé» i la marxade l’òpera «L’amor de lestres taronges».

Oportunament estrenada a les portes de la Segona GuerraMundial, exercí una gran influència durant la guerra,instaurant-se la «Ordre d’Alexander Nevski» per als heroiscombatents. Eisenstein proposava una epopeia popular pera despertar en les masses soviètiques un sentiment patriòticcontra l’amenaça de l’Alemanya de Hitler.Fou la primera pel·lícula sonora del director, on volguéexperimentar les seues teories sobre la relació entre lamúsica i laimatge. Lamúsica eracomposada amida que elcompos i to rveia lese s c e n e ss e n s em u n t a r .E i s e n s t e i ntallava i uniaels plànolssegons elritme de lam ú s i c ap r o p o s a d aper Prokofiev.Així, per noperdre algunsfragments dela música, esreelaborà lacinta peradaptar-la ala partitura.Es pot dir que en la pel·lícula la música tétant de pes com la imatge. S’ha consideratcom el primer film-òpera i el primer vídeomusical.La música fou enregistrada per una xicotetaorquestra i aprofitant al màxim amb laprimitiva tecnologia de l’època. Per a definirels diferents plànols sonors i obtenir elsefectes desitjats, experimentaren ambdiferents distàncies i disposicions delsmúsics i dels cors respecte al micròfons.Amb posterioritat Prokófiev estructurà lamúsica en la Cantata, opus 78, per amezzosoprano, cor mixt i orquestra. Lapartitura conté tots els elements queidentifiquen al compositor: ritmes audaços ienèrgics, moments de refinat lirisme i unanotable inclinació cap a l’humor, de vegadesirònic, altres grotesc. Per a esta obra, l’autorrealitzà un exhaustiu estudi del folklore rus imongol, que uní amb altres elements eslausi amb reminiscències de cant gregorià.

REVISTA DE LA

societat musical

22

EL CABINISTA(QUEIXES, SUGERÈNCIES, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)

(CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)

962570719

El Fosquibrutdesafinat

Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.

PROMESES CERTAMENERESSi guanyem el certamen la tornada serà espectacular permolt motius. Un d’ells és la series de promeses que,d’acomplir-se convertiran en un espectacle la matinadadel dissabte. Quedeu tots convocats a comprovar-ho.

1. Juan Carlos Civera va anunciar que si guanyem elcertamen es raparà el cap i perdrà la melena, una de lesseues senyes d’identitat. Xaua li tallarà el pel a l’1 en elRavalet eixa mateixa nit. El cas és que si perd la melenade Rei León, ja no caldrà rugir? Perdrà la força comSansó? Perdrà la capacitat d’inventar civeradesenginyoses o les dirà millors encara? Parlarà en valencià?

2. Paco Gimeno, el president: «Jo li pegaré la volta alRavalet caminant sobre les mans, fent el pi».

3. Víctor Estarelles «Farà un curset de fer paelles».

4. Paula Oliver, Salva Oriola i Salva Colomer, els tresclarinets baixos, es faran el pel de color verd.

5. Ferran Barberà i Zaida Ginestar de color rosa fúcsia.

6. La corda de xelos al complet ballaran la cançó del chiki-chiki només baixar de l’autobús. Gustavo farà de RodolfoChiquilicuatre (amb tupé i guitarreta) i les xiques faran decos de ball (Disco, Gràfica i les demés).

7. Hem rebut el següent correu: «Sóc Joaquin FuertesRaga, m’agradaria que posareu en la revista, que siguanyem el certamen em deixe la banda per acabar lameua trajectòria artisticamusical en el punt més àlgid. Idels diners que guanyem del certamen em faré l’operaciódel canvi de sexe». Doncs publicat queda.

8. Juamba Boïls intentarà passar menys desapercebut,participarà en el curset de dansa renaixentista del Cursde Música Antiga i ballarà en l’actuació de la nit i vestitd’època (renaixentista clar)

9. Xaua ja ha demostrat suficientment que sap tocar elrequinto, el clarinet, l’hem vist alguna vegada amb el saxo,ara toca el trombó a la Banda Jove, a classe de músicas’atrevix amb el piano, evidentment toca molt bé el violí il’hem vist tocar la dolçaina. Fins i tot s’ha atrevit ambgran èxit amb la direcció. Si guanyem el certamen, estemúsic pluriinstrumental o multiinstrumental, homeorquestra insuperable, ha decidit superar-se si cap iaprendre a tocar la gaita (en homenatge a la banda galega).

10. Reyes es tenyirà els cabells de color fúcsia i ballaràamb pompons com en 1991, mentre Ximo Alonso i XimoCortina canten i ballen un bolero.

Que la nit del dia 11 de juliol ens siga propícia

TEST 1 per saber si lliges la Revista: Tenia el númeroanterior la numeració a la portada, com sempre?

TEST 2: té l’exemplar que tens a les mans numeració ala portada?

SOLUCIÓ AL TEST: no en porta en cap des dos perdecisions tècniques.

BOMBARDINS. Una corda exemplar que s’està treballantja un premi per a Sta. Cecília acudint tots els seusmembres als assajos parcials.

FOTO: Encara que parega que han declarat a Lluís FalleraMajor, en realitat és un assaig seu en l’escenari que durantuns mesos va servir per a les presentacions falleres al’Auditori.

Carabassots,a per totes!

Guadassuar,això sí queés bufar!

REVISTA DE LA

societat musical

23

històriesdel pare vicent 10 avi

CIVERADES

Algunes de les civerades que hem sentit des de la últimarevista, que totes no ens dona temps a apuntar-les

De les seues caracteritzacions hem anotat la frase «teneisque tocar como el Rey León...» amb pinta de Rei León,melena al vent, o fent de «Chiquito de la calzada», «nopuedo, no puedo...»

Frases lapidàries:- Dirigida al bombo (a qui el tocava): «Tuyo és el redoble,el honor i la gloria»- «Cuando acabamos de empezar hay que ir p’alante».(La veritat és que el que seria estrany seria anar p’alantequan acabem d’acabar).- «A mi, el doble picado me lo enseñó un flautista a quienllamabamos Beethoven... como al perro...»- «Si no teneis afinador ¿Cómo vais a estar finos?»- «Respirar és soplar pa dentro»- No me hagais ni mucho caso ni poco.

Frases equívoques:- El bombo y los platos ya veremos como la meten.- Levantad las cabezas (las de arriba).- Este hay que apretar mucho el culín.- Movedlo suave, pero movedlo.- No las quiero largas. Las quiero cortas i separadas.- Cuando oigo el mástil, me pongo.- El que más suave tenga el morro, que entre.- Cuando esté afinado, lo calentais.

- Que te la toquen los vecinos (la semicorchea)- Secadlo. Con la nariz, con el huevo derecho, con lo que sea.- Soplar pa dentro se llama chupar.- Cualquier día me la tocais- Solo són negras i blancas, Ni siquiera una mulata queos despiste. (con las bragas en la mano?)- Ahora que estais, me gustaria que desaparecierais

Frases asqueroses:- Estamos tan juntos que damos asco.- Tocad como una vomitera de primer sábado de mes.- Vomitar y quedaros un poquito (I l’olor qui el suporta???)- Vomitemos todos.

Frases de fàbrica de mobles musicals:- Hacedle la cama. De paja, de látex, pero hacedle una cama- El tresillo és lo que nos va a dejar en el sitio. (A algunsel tresillo, el sofà, el silló, els deixen en casa mirant latele en lloc de vindre a l’assaig).- El tresillo me lo como (en paella, en bocata, al forn????)- Tocadlos como Tresillos Rivadulla: la decisión es tuya.- No os acosteis en los tresillos, miradlos por el escaparate.

Frases higiènic musicals:- «hay que dejarlo sucio sucio», «ensuciadlo», «iddejándolo sucio» (quan passe el certamen ens haurà dedonar una granera a cadascú per a netejar el musical i unpot d’Ariel, que lo deja más blanco, per a la roba).

Llevaros de aquí sonrisas.Venimos a disfrutar. Quien noviene, se lo pierde.

Però haced el favor de venir aensayar, a ver si ganamos,que este verano hace muchocalor i quiero cortarme el pelogratis.

àlbumàlbumàlbumàlbumàlbumSeixanta anys fa de la primera foto i catorze de la segona, però l’escenografia encara és la mateixa que seguirem el dia11 de juliol: desfilada fins al centre de la Plaça de Bous i obres obligada i lliure sobre l’entaulat que es munta com aescenari. La primera foto correspon al certamen de 1948 del que es parla en l’interior de la revista. La segona al de 1994any en que la nostra banda va participar en la Secció d’Honor amb 150 músics i competint amb bandes de la categoriade la Unió de Llíria o l’Artística de Buñol. (fotos Fernando Boïls i Juan B. Boïls)