20
REVISTA DE LA societat musical GUADASSUAR gener-febrer-març-abril 2010

Revista de la Societat Musical de Guadassuar 43

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Número 43. 2010, primer quatrimestre. Notícies i activitats de la Societat Musical de Guadassuar.

Citation preview

Page 1: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 43

REVISTA DE LA

societat musical GUADASSUAR

gener-febrer-març-abril 2010

Page 2: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 43

REVISTA DE LA

societat musical

2

REVISTA DE LASOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICAL

GUADASSUAR

EDITA:Societat Unió Musical Santa CecíliaCarrer Pare Vicent 10 CP 46610Telèfon: [email protected]

COORDINACIÓ: Salvador ColomerTEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boïls, Nicolas Bay,Ferran BarberàFOTOS: Salvador Colomer, Susi Niclòs, MiquelLlàtzer, Zaida Ginestar, Josep Ribes, Vicent Osca,Jesús Osca, Virgilio Camarasa, Joaquín Sais, MarioBou, Rubén Marqués

Imprimeix: Set i set. La Pobla Llarga

600 exemplars

amb la col·laboració de la Conselleriad’Educació de la Generalitat Valenciana

SUMARILa banda de Guadassuar torna al Certàmen ....... 2Activitats ....................................................................... 3Notícies ......................................................................... 4Santa Cecília ............................................................... 6Festes de Nadal ......................................................... 8Notícies ......................................................................... 8El certamen de València en 1950 ........................... 9Faristol ........................................................................... 12Fitxer 2009 ................................................................... 14Discografia ................................................................... 15Recull de premsa ...................................................... 16Llibres ............................................................................ 16Cine de música - Música de cine ......................... 17El Fosquibrut Desafinat ............................................ 18

Número 43gener-febrer-març-abril de 2010

LA BANDA DE LA SOCIETAT MUSICALPARTICIPA DE NOU EL CERTAMEN INTERNACIONAL

DE BANDES DE MÚSICA CIUTAT DE VALÈNCIA

El dissabte 3 de juliol la nostra Banda de Música tornaa la Plaça de Bous de València per a participar en elCertamen Internacional i esta vegada en la Secció d’Honor(entre 111 i 150 músics), la màxima categoria. Competiràamb la Banda Simfònica Vooruit d’Harelbeke (Bèlgica) ila Banda de l’Associació Músico Cultural la Lira de Pozuelode Alarcón (Madrid), complint d’esta manera les novesbases que indicaven que havien d’intervindre una bandavalenciana, una nacional i una tercera estrangera.

La Banda Vooruit d’Harelbeke és una de les bandesmés prestigioses del seu país i compta en el seu currículumamb el primer premi del Certamen de Kerkrade en 2005 ila segona posició en l’edició de 2009. Per la seua part, lade Pozuelo de Alarcón és una de les bandes amb millorprojecció de la Comunitat de Madrid.

Els nostres músics han començat, amb el seu directorJuan Carlos Civera al front, a preparar la seua participacióen esta competició musical amb la il·lusió de continuaramb el seguit de primers premis aconseguit els dos últimsanys a la Primera Secció del Certamen de València en2008 i en el d’Alginet en 2009.

L’obra obligada serà La Dama Centinela, obra que haencarregat l’organització del Certamen al compositorvalencià Luis Serrano Alarcón, i que este ha dedicat a lesTorres de Serrans. Com a obra de lliure elecció, els nostresmúsics interpretaran tres temps de la cantata Alexander

Nevsky de Sergéi Prokòfiev, amb la transcripció preparadaespecialment per Francesc Zacarés. Cal dir que altranovetat per als espectadors no hi haurà desfilada prèviade les tres bandes per l’arena de la Plaça de Bous, peròsí la interpretació d’un pasdoble dalt l’escenari que en elnostre cas serà A mi madre del compositor murcià RoqueBaños.

Recordar que no és la primera vegada que la nostraBanda participa en la màxima secció del Certamen. Jaen 1994, amb la direcció de Joaquín Vidal Pedrós, vaaconseguir un segon premi competint amb l’Artística deBunyol i la Unió Musical de Llíria.

Esperem aconseguir un nou èxit per a Guadassuar,amb el treball dels músics i la col·laboració de tot el poble,al que esperem que des de les grades de la Plaça deBous ens anime com sempre el proper 3 de juliol.

Page 3: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 43

REVISTA DE LA

societat musical

3

NOVEMBRE-DESEMBRE 2009-GENER-FEBRER 2010

activitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitats

CONCERT DE SANTA CECILIA. Dissabte 28de novembre. Auditori, 19.30 h.Com tots els anys el concert de Santa Cecília fou un èxitde públic i de música. Va destacar la interpretació de LluísOsca com a solista a la marimba i també va ser molt benrebuda l’execució de la Simfonia Muntanyes de Mallorca,amb un gran desplegament de la Banda.

CONCERT DE NADAL. Dissabte 19 dedesembre. Auditori, 19.00 h.Concert a càrrec de la Banda Jove, l’Orquestra Jove i laCoral Infantil que ens mostraren la feina realitzada en elque portaven de curs. L’Auditori presentava un aspecteimmillorable, ple de gom a gom.

FELICITATCIÓ NADALENCA. Divendres 25de desembre. Plaça Major, 12.00 h.Un any més, la Banda s’encarrega de felicitar el Nadala tot el poble amb un xicotet concert a la porta del’església. La tradicional Marxa Radetzky, pasdoblescom Evocación i Juanito Mataix van fer les delícies dela gent que eixia de missa de dotze. A més, com l’anypassat, els xiquets i xiquetes de la Coral Infantilinterpretaren diverses nadales.

AUDICIÓ DELS ALUMNES DE VIOLÍ.Dissabte 9 de gener. Auditori, 17.00 hEls alumnes de violí de l’Escola de Música, acompanyantsal piano per la professora Olga Peirotén, oferiren unaaudició amb les obres que venen preparant des de l’inicidel curs.

CONCERT D’HIVERN. Dissabte 27 de febrer.Auditori, 19.30 h.Amb una primera part on la sarsuela va gaudir de tot elprotagonisme i una segona part amb dos obres deTchaikowsky. També es va presentar al públic el pasdobleque la Banda interpretarà al Certamen Internacional deValència en la Secció d’Honor el proper 3 de juliol.

Concert de Nadal. 19-12-2009Coral Infantil de la Societat Musical

Audició dels alumnes de violí9-1-2010

Page 4: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 43

REVISTA DE LA

societat musical

4

PACO ZACARÉS ACONSEGUIX DOSPREMIS DE COMPOSICIÓ EN JAPÓ.El passat 8 de novembre se celebrà en el TokyoMetropolitan Art Space (Japó) el Concert de la SeleccióFinal del Segon Tokyo Kosei Wind Orchestra CompositionCompetition. En abril s’anunciaren les trenta-huit obresque superaren la primera fase del concurs que pertanyiena compositors d’Austràlia, Canadà, Xina, Finlàndia,Alemanya, Israel, Itàlia, Japó, Corea, Espanya, Holanda,Regne Unit y USA. Després en setembre i després d’haver-se interpretat per primera vegada a porta tancada davantel jurat, s’anunciaren les cinc obres finalistes de trescompositors japonesos, un canadenc i «De causis – ElOrden en el caos» de Francesc Zacarés.Entre el 2 i el 8 de novembre la Tokyo Kosei WindOrquestra va preparar estes cinc obres finalistes per ainterpretar-les en el concert de la sel·lecció final. Desprésde la deliberació del jurat se li atorgaren a Zacarés dospremis: el premi especial Frederic Fennell i el segon premidel segon Tokyo Kosei Wind Orchestra CompositionCompetition. La resta de guardons varen recaure encompositors japonesos. (foto de baix)

HECTOR MARQUES PREMI DE LAGENERALITAT VALENCIANA. El passatmes de novembre Héctor Marqués (en la foto de la pàginasegüent) va guanyar el Premi Autonòmic de Música de laComunitat Valenciana. A este premi poden optar tots elsestudiants valencians de música dels Conservatoris de laComunitat Valenciana de totes les especialitats de vent,corda, percussió i cant que complisquen una sèrie derequisits com haver obtingut el Premi de Final de Grau

NOTÍCIESMitjà amb una nota mitjana superior a 8 i una notad’Excel·lent en l’assignatura instrumental (la percussióen el cas del nostre company Héctor). Per aconseguir elpremi calia superar a més tres proves que consistixen enl’anàlisi complet d’una obra, lectura a primera vista i unaaudició on s’han d’interpretar tres obres de diferents estils.D’entre el total de trenta-huit aspirants que es presentaren,Héctor va aconseguir un dels tres Primers Premis ques’atorgaren que consistixen en interpretar un concert coma solista amb l’Orquestra del Conservatori Superior en elque estudia actualment, en el seu cas en el de Saragossa,i la publicació del guardó en el Diari Oficial de la ComunitatValenciana per a que puga constar al seu currículum.

LA BANDA A LA RÀDIO. La nostra Banda hasonat a la ràdio, concretament a la Cadena SER, en unanunci de promoció dels actes fallers de la ciutat deValència. La música escollida era el pasdoble Sant Roc97 de Paco Zacarés i s’ha pogut escoltar durant el mesde febrer i principis de març. La publicitat feia referència aun llibret on anava tota la programació de les festes falleresde la capital. La nostra música seguix ampliant fronteresi ara fins i tot s’utilitza per a fer publicitat.

DESPERTÀ DE L’AURORA. Enguany s’hanbatut rècords en este acte tradicional de les festes d’hivern.A diferència d’alguns anys en que només assistien dos otres músics, a les 6.30 del matí del passat 23 de genereren vint-i-dos per a realitzar la Despertà i el Rosari a laDivina Aurora. Fins i tot s’havien reunit a assajar uns diesabans. Des de la redacció de la Revista no queda mésque felicitar a tots els assistents i emplaçar a tots a quel’any vinent siga igual o millor (foto a la pàgina següent).

Page 5: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 43

REVISTA DE LA

societat musical

5

ACABEN EXCEDÈNCIES.Últimament observem que alguns músics quefeia anys deixaren la Banda han tornat a laseua activitat després del períoded’excedència. Si després de l’estiu va serToni Lacal (clarinet), Maria José Fuertes(clarinet) i Àngel Pérez (trompeta), ara ambmotiu de la participació en el Certamen deValència s’han incorporat Ximo Alabau (saxoalt), Vicent Sais (saxo baríton), Toni Esteve(tuba), Juan Luis Gimeno (bombardí), BernatSeguí (trompeta), Dani Jornet (trompa) iVicent Gonzàlez ‘Gori’ (tuba). I són dels méscomplidors als assajos! En el moment deltancament d’esta Revista tenim notícia deque algunes persones més anuncien la seuareincorporació. Informarem mésdetalladament a la propera.

JOVES MÚSICS. Últimament hem pogutvore en diverses ocasions dos joves músics de lanostra Banda, pràcticament professionals,col·laborant amb l’Orquestra de València, són SalvaRibes (percussió) i Ximo Cortina (tuba). Esperemque servisquen d’exemple.

CONCERT AULA SUZUKI DEVIOLÍ. El passat 13 de desembre, els cinquantamenudets violinistes (d’entre tres i dotze anysd’edat) de l’Aula Suzuki per a violí oferiren unextraordinari concert al Palau de la Música deValència, delectant amb les seues interpretacionsals més de mil assistents que omplien la Sala Iturbi.Aquest concert, realitzat a benefici de l’AssociacióValenciana contra la Fibrosi Quística, comptà ambel patrocini de l’Ajuntament que col·laborà ambels autocars per a que la gent del poble hi pogueraanar i de la Societat Musical que cedí elsinstruments de percussió, interpretats pels jovenspercussionistes Nacho, Antoni, Guillem i Agustí.També cal destacar que aquest fou el seu primerconcert com a viola per a Ferran Barberà (clarinet).Al concert s’interpretaren obres com La Folia deCorelli, el doble concert per a dos violins de Bachi altres de menys «ortodoxes» com el Vals de lapel·lícula Amelie del compositor Yan Tiersen.Nico Bay, professor i coordinador d’aquest projecteeducatiu que té la seua seu al nostre poble i onacudeixen també alumnes d’altres localitats(Castelló de la Plana, València, Gandia, Alzira…)vol manifestar el seu agraïment a la SocietatMusical, a l’Ajuntament i a la resta d’entitats pelseu suport i, com no, al nombrós públic deGuadassuar que acudí al concert.

Page 6: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 43

REVISTA DE LA

societat musical

6

SANTA CECÍLIA 2009Què contar de nou a la celebració de Santa Cecília?

Alguna cosa que no haja passat els anteriors anys?: aixòsempre ho trobem al sopar ‘de cova’.

Enguany, com a nova idea, i per a variar (si nó no sabemque posar a la Revista), era requisit indispensable per aanar a sopar assistir disfressat. Respondria la gent? espreguntaven molts. Sí!!. Allí hi havia vaquers, pollastres,vampireses, Andrés Calamaro i els seus fans, personatgesd’Alicia en el País de les Meravelles, Amadeus, unamosca, un bisbe, una sirventa, un torero, una vaca, unrocker, un carnisser assassí que no parava amb lamotoserra... i tots eren coneguts músics. Es va destacarFerran Barberà reencarnat en Santa Cecília, amb anda itot, com la millor disfresa de la nit.

El moment clau vingué quan a les 12 de la nit(començava el dia 22), en una gran desfilada va acudirtota esta ‘fauna’ a cantar-li a Santa Cecília, al seu carrer.Gran sopresa de la gentque hi havia pel carrer.Després, a seguir acasa Paco.

No va faltar res alsopar, ni Nuestrabandera amb el tioAgustí (a la foto de ladreta) ni el ‘Licor delColo’, enguany el queens regalà la bandabelga que estigué al’estiu a Guadassuar. Elseu nom Rubbens (noRubén), i el seu sabor...

Com es preveia ques’anara al Certamen dela Plaça de bous, i essabia que nomésdeixaven anar tres bandes i hi haurà tres premis... enguany,només es donaren també tres premis Ceci’s 2009, lliuratsper Tere Ribera, en representació dels músics que complien25 anys en la Banda, i per Ferran Santa Cecília:

- Primer Premi: al Fondo Fairy (foto superior) perinventar-se els premis del Crist i així deixar descansar alsque es calfen el cap tots els anys en els premis de laCeci.

- Segon Premi: al Fondo Viagra per no inventar-se méspremis ja i per haver-se’ls ocorregut la idea de vindre alsopar de Santa Cecília disfessats.

- Tercer Premi: al Fondo Biberó (foto central-dreta) perser un altre fondo i per guanyar el certamen d’Alginet.

I el final de la festa ja sabeu com acaba.

Page 7: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 43

REVISTA DE LA

societat musical

7

Com és tradicional, els músics i simpatitzants de laSocietat Unió Musical Santa Cecília de Guadassuarcelebraren el passat mes de novembre la festa de laseua patrona. Primer els actes religiosos el dia 21, ambpassacarrer, missa a l’ermita (acompanyada per la CoralMestre Llorenç Ruiz), processó i sopar.Posteriorment, el dissabte 28 la banda oferia un concertbaix la direcció de Juan Carlos Civera, amb obres deLuis Serrano Alarcón, Derek Bourgeois i Paul Creston.A destacar la magnífica interpretació que ens va oferir LluísOsca del Concert per a marimba d’este últim autor. En eltranscurs del concert es va fer un reconeixement a XaviBoïls i Teresa Ribera, dos dels músics que complien 25anys en la Banda i que estaven presents a l’acte i a JoaquínOsca, que en complia 30 (a la foto de dalt).

Per la seua part, els músics més joves felicitaren el Nadalen el concert que oferiren el dia 19 de desembre a l’Auditori.Els membres de l’Orquestra Jove, baix la direcció de JuanBautista Boïls interpretaren diverses obres entre elles laPizzicato Polka de J. Strauss. De l’actuació de la BandaJove, dirigida per Francisco Gimeno cal destacar les gransinterpretacions com a solistes del tuba Vicent García (TheBombastic Bombardon) i dels trombonistes Jose VictorHernandis, Josep Ribes Noguera, Josep Ribes Villalba,Daniel García i David Ruiz (Trombones on the Run). LaCoral Infantil va oferir una selecció de temes nadalencs,mostrant el magnífic treball realitzat baix la direcció delsprofessors Lourdes Castell, José Luis Castell i Juan CarlosCivera.

CONCERTSDE SANTA CECÍLIA

I DE NADAL

Fotos de baix Concert de Nadal.Orquestra Jove, Vicent García interpretant The

Bombastic Bombardon. Foto de l’esquerra: JoseVictor Hernandis, Josep Ribes Noguera, Josep

Ribes Villalba, Daniel García i David Ruiz durant laseua interpretació de Trombones on the Run.

Page 8: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 43

REVISTA DE LA

societat musical

8

CELEBRACIONS DEDE NADAL I PAELLADELS MÚSICS JOVES

El passat 23 de desembre l’Associació de Clarinetsva celebrar el tradicional sopar d’hivern. A la foto dedalt podem contemplar a tot el grup que es va reuniren esta animada vetllada. Per la seua banda tambées van reunir els trombons i tubes de la nostra Bandaen un animat sopar del que va quedar constància lasegona foto.

PAELLA DE LA BANDA IORQUESTRA JOVE

El passat dia 29 de desembre els integrants de laBanda i l’Orquestra Jove realitzaren el tradicionaltorneig de futbet que es realitza tots els hiverns entreels membres integrants de les dos formacions.Malauradament no tenim constància fotogràfica del’acte, però conten que fou molt divertit. Ens comentenque el torneig va ser molt entretingut. Després es vanmenjar un bon plat de paella mentre animaven a DavidRuiz, que jugava un campionat amb el València CF enla televisió. Ara sols resta dir que s’ha de complir ambels assajos per a poder fer més actes com aquest,que sempre són tan ben rebuts per tots. Ànim i aassajar per a poder millorar.

EMISSIÓ SORPRESA. Punt 2 va emetre denou el passat 11 de desembre (divendres pel matí) elprograma i concert que la nostra Banda va gravar a Xestamb Paco Zacarés.

EL MUNDO AL REVÉS, el disc de LaDispersione del que ja hem parlat a anteriors revistescontinua la seua difusió. Està ja disponible a nombrosospaïsos (comprovable a internet) i han aparegut crítiques adiverses revistes: Variaciones, Enharmonia, DiarioExpansión, Revista Scherzo... També ha sonat a RadioClásica (abans Radio 2) en el programa del seu directorFernando Palacios (23-11-2009), i a RNE al programa deJuan Ramón Lucas En días como hoy (5-1-2010).

LUX VENTI, el grup de ministrers sorgit del Curs deMúsica Antiga, van actuar a Sagunt el passat 28 de marçjunt el cor de cambra l’Almodí, baix la direcció de FranciscoRubio en un programa dedicat a Victoria, anticipant-seaixí al centenari que es va a celebrar el pròxim any. Un

treball professional, meticulós i rigorós que confirma labona línia empresa el Curs des de fa ja huit anys.

CARRERS MUSICALS. L’Ajuntament deGuadassuar va aprovar el passat mes de setembre ladenominació de diversos carrers. Destaquem el carrerMúsic Vicent Beltrán i la plaça Agustí Roig Barrios perser dos persones que han estat vinculades a la nostraBanda. En el futur dedicarem més espai a la Revista aesta notícia reprenent la secció Carrers Musicals.

RECTIFICACIÓ A LA REVISTAANTERIOR. Prova que sempre hi ha lectors atentsés que s’ha descobert una omissió al fitxer de 1989 publicatl’anterior Revista. Faltava el següent concert:

Diumenge 18 de juny / Plaça Major / 22.30 h.I part: Fuente de ensueños / Malagueñas / West SideStoryII part: Czardas / Trombones bravos / Coplas de mi tierra

NOTÍCIES

Page 9: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 43

REVISTA DE LA

societat musical

9

LA BANDA DE GUADASSUARI EL CERTAMEN DE VALÈNCIA (IV)

EL CERTAMEN DE 1950

La Unión Musical Santa Cecilia de Guadasuar vaparticipar el dia 20 de juliol de 1950, amb 60 músics en laPrimera Secció del que aleshores s’anomenava ConcursoRegional de Bandas Civiles.

Actuà en el quart lloc de la seua secció interpretantcom a obra obligadaDanzas Guerreras delPríncipe Igor d’AlexanderBorodin i com a obra lliureGran Fantasía Española(1a i 2a part) de RicardoVilla González. Va serpuntuada amb 97 punts,quedant en cinquenaposició. La decepció pelresultat va motivar que esprenguera la decisió de noassistir a cap certamenmés, acord que vaprevaldre fins a 1983.

Encara que no constacap menció als pasdoblesque interpretava cadabanda en la desfilada,consultats els músicssupervivents del certa-men, coincidixen en quepodria haver sigut unpasdoble que interpre-taven molt en l’època enels certàmens: Pare i fill,pasdoble de Camilo PérezLaporta i Camilo PérezMonllor, pare i fi l l,compositors alcoians demúsica festera de principisdel segle XX. De fetconsta als arxius de laSocietat Musical unarranjament d’estepasdoble realitzat perVirgilio Beltran, aleshoresdirector de la Banda, dataten 1947.

Sí que consten alsarxius de l’Ajuntament deValència els itineraris ques’assignava a cada bandaper a recórrer alguns

carrers de la ciutat fins arribar al lloc de celebració delcertamen, com anunciant l’esdeveniment. A la nostraBanda li va correspondre l’itinerari 2, que duia des de laGlorieta, pel carrer de les Barques, Plaça del Caudillo(actualment de l’Ajuntament), Calvo Sotelo (actualment

Page 10: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 43

REVISTA DE LA

societat musical

10

Passeig de Russafa) fins a la Plaça de Bous. Esterecorregut va correspondre fer-lo junt a les bandesEducación y Descanso de Burriana i el Centro ArtisticoMusical de Moncada el propi dia 20 a les 22 hores. Enprincipi estava previst que tant les bandes de segonasecció com les de primera secció actuaren el dia 20 dela següent manera: per la vesprada les bandes de segonainterpretarien l’obra obligada i les de primera l’obra lliurei per la nit es feia al revés. Però com que es presentarenmés bandes de les previstes, després d’imprés elprograma es va haver de variar, avançant l’actuació deles bandes de segona secció al dia 19.

En esta edició del certamen les seccions es dividiende la següent manera: la segona la formaven les bandesfins a 40 músics, les de la primera fins a 60 i les de lasecció especial eren les de més de 60 músics. El preude les entrades per al públic havia pujat espectacularmentdes de l’edició de 1948, quedant a 4 pessetes la mésbarata i a les 25 la més cara (3 i 15 pessetesrespectivament en 1948). En la primera secció lasubvenció per participar era de 2.500 pessetes, igual queen 1948.

El jurat estava format per set persones, de les qualstres no puntuaven Adolfo Cámara Ávila (president deljurat i Regidor de Fira i Festes de l’Ajuntament deValència), Fernando Gimeno Izquierdo (assessor musicalde la presidència i professor del Conservatori) i EduardoUrios Ribes (secretari del jurat i Cap del Negociat de Firai Festes de l’Ajuntament de València).

Els altres quatre membres del jurat consideraven elsapartats d’afinació (A en el quadre següent), sonoritat(S), solistes i tècnica (ST) i direcció i interpretació (DI).Puntuaven de l’1 al 5 cada apartat tant en l’obra obligadacom en la lliure, la qual cosa donava un total de 40 puntsper membre del jurat i un total de 160 possibles per acada banda. Foren els següents (s’expressa primer lapuntuació que atorgaren a la nostra banda en cadaapartat en l’obra obligada i després la de la lliure):

- José Moreno Gans (compositor, nascut a Algemesí)(A 2-1, S 3-2, ST2-1, DI 2-1, total 15 punts

- Néstor Martínez Hernández (Comandant Director dela Banda Militar de Múrcia) (A 3-2, S 2-3, ST 3-2, DI 2-3,total 20 punts)

- Manuel Massotti Escuder (director del Conservatoride Múrcia) (A 5-5, S 5-4, ST 4-5, DI 5-5, total 38 punts)

- José Castelló Cotino (director de la banda UniónMusical Villarense de Villar del Arzobispo, elegit pelsdirectors de les bandes de les seccions Segona iEspecial, per a qualificar a les bandes de la PrimeraSecció) (A 4-4, S 3-3, ST5-3, DI 1-1, total 24 punts)

Els premis es repartiren de la següent manera:1r premi: Sociedad Musical la Artística de Buñol (142punts, premiada amb 6.000 pessetes)2n premi: Centro Instructivo Musical de Benimaclet (123punts i 4.500 pessetes)

3r premi: Ateneo Musical de Cullera (115 punts i 3.500pessetes)

Altres bandes participants i puntuació foren: UniónMusical de Educación y Descanso de Benaguasil (105punts), Centro Artístico Musical de Moncada (96 punts),Centro Instructivo Musical de Alfafar (58’50 punts) iEducación y Descanso de Burriana (41 punts)1.

Segons les bases del certamen, el jurat havia depresentar el seu veredicte immediatament després definalitzar el certamen, però l’acta apareix signada a les12 hores del dia 24, quatre dies després de la seuacelebració. Açò va ser degut a les nombroses denúnciesque presentaren les diferents bandes participants i a lesdiligències necessàries per a la seua resolució. Perexemple Vicent Colomer Grau, en nom de la Banda deGuadassuar va reclamar contra la de Buñol per portartres músics (dos clarinets i un tuba) que no vivien en lalocalitat. La reclamació va ser desestimada per sernascuts en Buñol i mantenir relacions amb la banda.

En esta edició del certamen no es va permetrel’actuació de músics forans amb les Bandes. Les basesdel deien: «Base 5ª No se permitirá que formen parte de las Bandasconcursantes ningún elemento extraño a la constituciónde las mismas».

Respecte a la plantilla les bases establien que:«Base 3ª. En la hoja de inscripción que deberá ser

firmada por el Director de la Banda respectiva se haránconstar el número de plazas y relación nominal de losprofesores que la forman, la sección del concurso en laque desea formar parte y el titulo de la obra de libreelección que interpretará. Esta hoja irá acompañada deun certificado de la Alcaldía del pueblo de residencia dela banda en el que se hará constar que todos losprofesores que figuran en la hoja llevan más de seismeses de antigüedad en la Banda».

L’acta d’inscripció de la Banda de Guadassuar estavasignada per l’alcalde interí Joaquín Ibiza Alòs, que talcom establia la base transcrita anteriorment, certificavaque feia més de mig any que formaven part de la banda.Com que en l’època no existia encara el DNI per aidentificar als músics, estos havien de portar la Tarjetade abastecimiento , també anomenada cartilla deracionament, que no portava foto. En concret la basetretzena deia: «Los profesores se presentaran al actodel Certamen provistos de sus respectivas tarjetas deabastecimiento, como documento de identidad. Lacomprobación que un profesor utiliza dicho documentosin pertenecerle, será motivo de descalificación de labanda y privación de todo premio y subvención...»

Salvador Colomer

Page 11: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 43

REVISTA DE LA

societat musical

11

Fonts:Arxiu d’Alfredo Ruiz, de la Banda Santa Cecília de Cullera.

Arxiu Municipal de València.

Roig Barrios, Agustín. Virgilio Beltran Cleries, en Revista de la Societat Musical de Guadassuar núm. 8, juliol-setembre1999.

Roig Barrios, Agustín. La Banda de Música de Guadassuar en els anys 1950, en Revista de la Societat Musical deGuadassuar 30, setembre-desembre 2005.

1 «Educación y Descanso» (EyD), creada en 1940, fou una de les branques de la Organización Sindical, tambéanomenada Confederación Nacional de Sindicatos (CNS), sindicat únic franquista que tenia per a objectiu «entretenir»als treballadors oferint-los activitats culturals, esportives i d’esbarjo. Comptava per als seus fins amb una xarxa decentres culturals, instal·lacions esportives, etc. Les activitats emparades per EyD s’estenien a grups de teatre, cors,bandes de música, orquestres, rondalles... i altres manifestacions culturals. En els anys immediatament posteriors ala Guerra Civil les bandes de música d’algunes localitats s’empararen baix el seu paraigua.

La llista que es va presentar per a la inscripció al certamen era una llista nominal, sense menció als instrumentsque tocaven els músics. L’assignació d’instrument, entre parèntesi, a cada músic s’ha fet a partir de la llistadel certamen de 1948 i de la memòria de diferents músics com Agustín Boïls, Joaquín Gimeno, DomingoAsensi, Antonio Noguera, Leopoldo Vidal i Paco Gimeno. Apareixen ordenats segons la llista original.

Director Virgilio Beltran Cleries

ProfesoresAgustín Roig Barrios (flauta)Salvador Oliver Olmos (flautí)Leopoldo Vidal Plaza (oboé)Joaquín Ribera Llopis (oboé)Domingo Añó Cleries (requinto)José Oliver Lafarga (clarinet)José Camarasa Barrachina (clarinet)Joaquín Sais Vidal (clarinet)Evaristo Roig Oliver (clarinet)Evaristo Roig Año (clarinet)Juan Barbera Jornet (clarinet)Agustín Boils Camarena (clarinet)Arturo Pastor Noguera (clarinet)Vicente Marques Alonso (clarinet)Joaquín Ribera Osca (clarinet)Joaquín Meseguer Colomina (clarinet)José Maria Sais Ribera (clarinet)Joaquín Llopis García (clarinet)Adolfo Montalvá González (clarinet)José Marques España (clarinet baix)Joaquín Gonzálvez Montalvá (clarinet baix)Joaquín Gimeno Jornet (fliscorno)Vicente Gimeno Añó (fliscorno)José Gimeno Montalvá (trompeta)Torcuato Ferrerro Donat (trompeta)Alfonso Marqués España (trompeta)Vicente Noguera Montañana (trompeta)Damián Osca Pastor (trompa)Alfonso Crespo Benito (trompa)Vicente Vidal Plaza (trompa)

Vicente Esteve Bou (bomardí)Alfredo Roig Cerveró (trombó)Elías Oliver Castells (trombó)José Maria Osca Vidal (trombó)Jaime Pérez Cerda (trombó)Vicente Camarasa Ramos (trombó)Carlos Beltrán García (saxo soprano)Joaquín Beltrán Cleries (saxo alt)José Maria Jornet Alonso (saxo)Joaquín Camarasa Añó (saxo)José Maria Beltrán Cleries (saxo tenor)Agustín Estruch Puig (saxo alt)José Pascual Osca (saxo tenor)Joaquín Año Osca (saxo tenor)Agustín Roig Cerveró (saxo baix)José Vidal Plaza (fagot)Enrique Roig Vidal (bombardí)Ramón Llácer Montalvá (bombardí)Joaquín Oliver Beltrán (bombardí)Vicente Ortega Bonafé (bombardí)Vicente Noguera Montalvá (tuba)Antonio Noguera Alós (tuba)Bautista Sais Oliver (trombó baix)Salvador Perales Galán (tuba)Vicente Esteve Mut (tuba)Joaquín Ribera Puchol (caixa)José Maria Boil Pals (caixa)Joaquín Domingo García (timbals)Joaquín Camarasa Puig (bombo)Antonio Gimeno Lledó (plats)

Page 12: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 43

REVISTA DE LA

societat musical

12

FaristolPiotr Ilitx Txaikovski(Votkinsk, Rusia, 1840 - San Petersburg,1893)

Compositor rus del romanticisme. Tot i noformar part del Grup dels Cinc,compositors nacionalistes russos, la seuamúsica és coneguda i estimada pel seucaràcter rus, així com per les seues riquesharmonies i les seues inspiradesmelodies. Txaikovski va ser un compositoreclèctic. La seua obra, d’una inspiraciómés occidental que la dels seuscompatriotes contemporanis, incorporaelements universals a les melodiesfolklòriques russes.

Alumne de composició d’Anton Rubinsteinen San Petersburg, els seus primerspassos en el mon de la música norevelaren un especial talent ni per a lainterpretació ni per a la creació. Ja en ladècada de 1870 començà a prendre unestil propi i característic, en ocasionesefectista i cada vegada més donat a lamalenconia.

Gràcies al recolzament econòmic d’unarica viuda, a la que paradoxalment maiarribà a conéixer, es va poder dedicar a lacomposició, escrivint algunes de les seues obres mésrecordades com els seus ballets El llac dels cignes, Laventafocs, La bella dorment i El Trencanous, les seuesòperes Evgeny Oneguin i La dama de piques, la MarxaEslava, l’Obertura 1812 o el Caprtix italià i les tres últimesde les seues sis simfonies.

La última d’elles, Patética, és especialment reveladorade la seua complexa personalitat i del drama íntim queenvoltà la seua existència, turmentada per unahomosexualitat reprimida i un constant estat depressiu.

Page 13: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 43

REVISTA DE LA

societat musical

13

El llac dels cignes

És el primer dels tres ballets que va escriure Txaikovski isens dubte és dels més coneguts i populars del món perla seva concepció, la seva admirable coreografia i lameravellosa música. Originalment es va estrenar en elTeatre Bolshoi de Moscou el 1877 i, paradoxalment, nova ser molt acceptat. No obstant això, el 1895, amb lanova coreografia de Marius Petipa, va assolir un gran èxiten el Teatre Mariinski de Sant Petersburg. Els mésdestacats ballarins de la història han interpretat els seuspapers protagonistes i les seues melodies han sigututilitzades en diverses pel·lícules.

Als trenta-cinc anys va iniciar-se en la música de ballet,un gènere musical generalment subestimat a l’època, alque deu gran part de la seua fama. Va ser compost durantels dos anys precedents a l’estrena en els estius quepassava amb la família de la seua germana i els nebots,un racó de serenitat espiritual al qual el músic va recórrersovint.

Narra la història de Sigfrid, un príncep que, a l’arribar a lamajoria d’edat és convidat pels seus amics a una caceraamb el propòsit de distreure’l de la seva indecisió per atriar esposa. Els joves caçadors troben un llac dominatpel bruixot Rothbart, qui en veure’s desfavorit per la miradade Odette l’havia transformat en un preciós cignejuntament amb la seva cort. Durant el dia ella es converteixen cigne i per breus moments en la nit és una dona queespera ansiosa el seu primer bes d’amor per a alliberar-se de l’encís. Sígfrid coneix a Odette a la mitjanit, enpresenciar el desencantament dels cignes. Rothbartobserva aquesta trobada i, buscant la venjança, interposaa la seua filla Odile, el cigne negre, perquè el príncepenganyat trenque, al besar-la, els vots del primer amor.Sigfrid, no obstant això, desperta i trenca l’encís per alluitar pel veritable amor, per la veritable reina dels cignes.Sigfrid i Odette s’enfronten els poders de Von Rothbart i,d’aquesta manera, triomfa l’amor.

Capritx italià

Va ser escrit a principis de 1880 i es va estrenar a Moscouel 28 de desembre del mateix any.

Txaikovski fou un incansable viatger. En 1880, la seuareputació era considerable a Rússia, i el seu nom vacomençar a ser conegut a l’estranger, com va poderconstatar arran d’un viatge per Europa que va efectuareixe any, en el que va recollir importants èxits i va conèixerels grans compositors del seu temps, com Brahms oDvorak. En este viatge va passar unes quantes setmanesa Itàlia durant el Nadal 1879-1880, visitant els llocs mésbells de la península: Florència, Roma, Nàpols i Venècia.Va escriure en aquells dies com va quedar d’encantat ambestos llocs, on no hi havia ni pluja ni neu, amb la seuamúsica, balls, festes i tot rodejat per un bell paisatgesempre il·luminat pel sol.

En esta brillant composició, amb una duració de quinzeminuts, apareixen diversos temes populars del folkloreitalià. És l’homenatge que Txaikovski volia fer al país enquè va ser rebut amb alegria i afecte. Com escrigué elcompositor: «He treballat reeixidament durant els últimsdies, i ja he preparat en brut la meua Fantasia Italianasobre temes folklòrics, la qual, em pareix, està destinadaa tindre un bon futur. Serà efectiva, gràcies als seusdeliciosos tons, alguns dels quals van ser triats decol·leccions, i alguns dels quals vaig escoltar per mi mateixen els carrers».

Tomba de Pyotr Ilyich Txaikovski al CementeriTikhvin del Monestir de Sant Alexander Nevsky en

Sant Petersburg.També estan enterrats ací els compositors Mily

Balakirev (1836-1910), Alexander Borodin (1833-1887), César Cui (1835-1918), Mijaíl Glinka (1804-

1857), Modest Mussorgski (1839-1881), NikolaiRimski-Korsakov (1844-1908), el pianista, director y

compositor Anton Rubinstein (1835-1881), el cantantd’òpera Fiódor Stravinski (1843 – 1902), pare del

compositor Igor Stravinski o l’escriptor FyodorDostoievski (1821-1881).

Page 14: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 43

REVISTA DE LA

societat musical

··· FITXER 2009···

Dissabte 17 de gener / Auditori, 20 h. / Concert de Fira: Gala lírica Los nardos

No puede ser Canción húngara Bella enamorada

Granada

Carmen E lucevan le stelle

Nessum dorma Vesti la giubba

La donna è mobile bis: O sole mio

La donna è mobile Diumenge 5 d’abril / Auditori, 19.30 h. / Concert de primavera

Candide (ob.) Rapsody in blue

Parable IX Dissabte 6 de juny / Auditori, 19 h. / Homenatge als Jubilats

Vestigis d’art Divertimento (Adam Ferrero)

La leyenda del beso La canción del olvido

Quelo bis: El tío Ramón

Diumenge 14 de juny / Plaça Major, 21 h. / Concert de Corpus Pequeña Suite para banda (L. Serrano)

Vestigis d’art Divertimento (Adam Ferrero)

Es xopà... hasta la Moma Dissabte 4 de juliol / Plaça Major, 21.15 h. / Festival de Bandes

(KONINKLIJKE HARMONIE SINTE CECILIA ZELE - BÈLGICA)

Vestigis d’art Divertimento (Adam Ferrero)

Poème Montagnard Divendres 10 de juliol / Plaça Major, 23 h. / Festival de Bandes

(SANTA CECÍLIA DE NÀQUERA)

Vestigis d’art Divertimento (Adam Ferrero)

Poème Montagnard Dissabte 18 de juliol / Plaça del Mercat, 22.30 h. /

Certamen de Bandes de Música Vila d’Alginet

(UNIÓ MUSICAL DE LA POBLA LLARGA)

(LA LIRA DE CORBERA)

Vestigis d’art Divertimento (Adam Ferrero)

Poème Montagnard Dimecres 5 d’agost / Plaça Major, 23.30 h. / Concert del Crist

Vestigis d’art Poème Montagnard

pd Praise Jerusalem

Diumenge 16 d’agost / Plaça Major, 23.30 h. / Concert de Sant Roc Sant Roc / Dansa del sabre

Amapola / El gato montés (ària) O mio babbino caro / Paco Marí

Sor Navarra / West Side Story (mambo)

Pepita Graus / Festa de les trompetes Manha de carnaval / Manzil-ata Antonio Galbis / Fagotes bravos

Summertime / Mambo bando uno bis: En er mundo / Abba

La màquina d’escriure / Por un puñado de dólares Ximo

Dissabte 19 de setembre / Carpa de Festes (Nàquera), 22.30 h. / Festival de Bandes

Puenteareas Praise Jerusalem Dansa del sable

Manzil-Ata bis: Paco Marí

(STA. CECÍLIA DE NÀQUERA)

Dijous 8 d’octubre / Auditori, 20.30 h. / Concert del 9 d’octubre El torico de la cuerda

Diego de Acevedo Suite alacantina (R. Dorado) Himne de la C. Valenciana

Dissabte 28 de novembre / Auditori, 19.30 h. / Concert de Santa Cecília La Utielana

Concertino per a marimba (III) Les muntanyes de Mallorca

14

Page 15: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 43

REVISTA DE LA

societat musical

15

discografiadiscografiadiscografiadiscografiadiscografiaTHE BEST OF SPANISH BRASSSpanish Brass Luur Metalls. 2009

SBLMSpanish Brass Luur Metalls. 2010

Amb el títol SBLM, sigles de Spanish Brass Luur Metalls,el nou CD del quintet vol tornar a aprofundir en les arrelsde la música per a quintet de metall, després d’haverrealitzat diversos treballs en els que havia col·laborat ambl’Orfeó Valencià Navarro Reverter en Retaule de Nadal(2006); amb alguns dels solistes més destacats delpanorama del vent-metall en SBALZ Brass Ensemble(2007); amb el bombardinista Steven Mead en Brass andWines (2008) i con Lluís Vidal Trio en Brassiana (2008). Este disc reunix composicions originals per a quintet demetalls com El vuelo del viento, del compositor AntónGarcía Abril, Wapango, Danzón i El Cura, del compositorcubano Paquito d’Rivera; Moods, de l’hongarés RobertGulya i Suite Impromptu, del francés André Lafosse; aixícom arranjaments per a quintet de metalls d’obres comL’Entrada de la Reina de Saba, de Georg Friedrich Händelo l’Ària de les Variacions Goldberg de Johann SebastianBach; un arranjament de les Seguidillas de La Verbenade La Paloma de Tomás Bretón realitzat pel trompetistadel grup Carlos Benetó; i els arranjaments de Chega deSaudade de A.C. Jobim i The Sidewinder de Lee Morgan.

Un doble recopilatori titulat amb vint-i-cinc temes jaapareguts amb als anteriors discos i preparatexpressament per al mercat nord-americà amb motiu dela gira que han realitzat recentment pels Estats Units.En els dos discos trobem temes de diversa procedència,des del jazz al barroc, la sarsuela o la música popularvalenciana. Música espanyola de Francisco Tárrega(Recuerdos de la Alhambra), Gerónimo Giménez(Intermezzo de La Boda de Luís Alonso), Isaac Albéniz(Aragón, Asturias-Leyenda, Cádiz), Joaquín Turina (Orgía),Manuel de Falla (La vida breve), Ruperto Chapí (Preludiode La Revoltosa) es combina amb temes d’Agustín Lara(Granada) o Enrique Crespo (Suite Americana N.1), deDuke Ellington (Caravan) i de Lowell Mason (Joy to theWorld).També es pot escoltar música de Handel(Hallelujah), de Bach (Concerto in G minor, Toccata andFugue in D minor) o de Mozart (Ave Verum Corpus).Per a completar el recopilartori i no deixar de banda lesseues arrels també han incorporat música de Cabanilles(Batalla Imperial) i un recull de Cançons PopularsValencianes

Page 16: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 43

REVISTA DE LA

societat musical

16

MÚSICA I LLIBRES

EL VIOLÍN DEL DIABLOJoseph Gelinek2009 Plaza & Janés

La concertista de violí Ane Larrazàbal, rutilant estrela de la música clàssica apareixestrangulada en l’Auditori Nacional de Madrid després d’haver interpretat el Capriccionúm. 24 de Paganini, probablement l’obra més difícil composta per a violí. L’assassí hadeixat escrita al seu pit, amb sang de la pròpia víctima, la paraula Iblis, que significa«diable» en àrab. El seu instrument, un violí Stradivarius que té tallada en la voluta el capd’un dimoni, ha desaparegut misteriosament. Raúl Perdomo, un dels investigadors méshàbils de la policia, deurà descobrir la identitat de l’assassí i l’esgarrifosa relació entre elcrim i la macabra mort de Paganini fa quasi dos segles

EL RUIDO ETERNOESCUCHAR AL SIGLO XX A TRAVÉS DE SU MÚSICAAlex Ross2009 Seix Barral

La història del segle XX a través de la seua música, des de la Viena d’abans dela Primera Guerra Mundial fins el París dels anys vint; des de l’Alemanya deHitler o la Rússia de Stalin al Nova York dels anys seixanta. Transportant alslectors pel laberint del so modern, Alex Ross ens descobrix les connexionsentre els esdeveniments més importants i els compositors més influents, per-

sones que es revelaren contra el culte al passatclàssic, lluitaren contra la indiferència del gran públici desafiaren a dictadors.

Disponibles en la Biblioteca Pública.

RECULL DE PREMSAGuadassuar, en la sección de Honor del Certamende Bandas ‘Ciutat de València’11.02.10 - 01:00 -XAVIER PÉREZ | ALZIRA.

Tras el éxito de 2008, donde obtuvo la mención de honor de laPrimera Sección, la Unió Musical Santa Cecilia de Guadassuarparticipará en el Certamen Internacional de Bandas de Músicaque se celebrará el día 3 de julio en la plaza de Toros de Valenciapero esta vez compitiendo en la Sección de Honor.En esta categoría tendrá que enfrentarse con otras dos grandesbandas: la belga de Vooruit Harelbeke y la Asociación MúsicoCultural de Pozuelo de Alarcón. Como obra obligada el comitéorganizador ha encargado a Luis Serrano Alarcón ‘La DamaCentinela’.

En la sección Primera, la Ribera tendrá la representación de la Lirade Alfarp que actuará junto a la Unión Musical de Valladares(Vigo) y la Agrupación Musical ‘Sauces’ de Cartagena y se celebraráel 2 de julio. Cabe destacar que en esta sección la obra obligada esdel gran saxofonista y compositor carcaixentí, Jesús Santandreuy que lleva como título, ‘La Noche de Brahma’.Dos representantes de las comarcas de la Canal y la Costeraestarán en la segunda sección el 1 de julio en el Palau de laMúsica; la Unión Musical Santa Cecilia de Enguera y la SocietatMusical de la Llosa de Ranes.

Las Provincias - La Ribera-Costera

Page 17: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 43

REVISTA DE LA

societat musical

17

CINE DE MÚSICA - MÚSICA DE CINE

EL CONCIERTO

Títol original: Le concertDirector: Radu MihaileanuAny: 2009País: França, Itàlia, Romania,BèlgicaActors: Alexei Guskov, MélanieLaurent, Dimitri Nazarov, ValeriBarinov, Miou-Miou, FrançoisBerléand, Anna Kamenkova,Lionel AbelanskiMúsica: Katxaturian, Mozart,Txaikowsky, Rada Mihaileanu,Armand Amar i altresGuió: R. Mihaileanu, MatthewRobbins, Alain-Michael BlancFotografia: Laurent DaillandGènere: comèdiaDuració: 119 min.

En l’època de Brezhnev, AndreiFilipov era el millor directord’orquestra de la Unió Sovièticai dirigia la cèlebre Orquestra delBolshoi. Però en plena glòria,després de renunciar a separar-se dels seus músics jueus,entre els que estava Sacha, elseu millor amic, va seracomiadat. Trenta anys després,seguix treballant al Bolshoi, peròara com a home de la neteja.

Una nit que Andrei es quedanetejant el despatx del directordel teatre, troba un fax dirigit a ladirecció del Bolshoi, una cartadel Teatre de Châtelet, invitant al’orquestra oficial a oferir unconcert a París. De sobte, aAndrei se li acudix una idea boja:por qué no reunir als seus anticscompanys músics, que viuen fenttreballets, i dur-los a París, fent-los passar per la vertaderaorquestra del Bolshoi? L’ocasióde la revenja per fi ha arribat.

EL DIRECTOR DE ORQUESTA

Títol original: DyrygentDirector: Andrzej Wajda

Any: 1980Nacionalitat: PolòniaActors: John Gielgud, KrystynaJanda, Andrzej Seweryn, JanCiecierski, Maria Seweryn, JózefFryzlewicz, Janusz Gajos, MaryAnn Krasinski, Anna Lopatowska,Mavis Walter, TadeuszCzechowski, Marek Dabrowski,Stanislaw Gorka, Jerzy Kleyn,Elzbieta StrzalkowskaMúsica: Ludwig van BeethovenGuió: Andrzej KijowskiFotografia: Slavomir IdziakGénere: DramaDuració: 101 minuts

Marta, una jove violinista polonesa,es troba amb el cèlebre directord’orquestra Jan Lasocki amb motiud’un viatge a Nova York. Ambdós sonde la mateixa ciutat. Marta estàfascinada pel talent i la personalitatdel mestre. Lasocki decidix tornar aPolònia, després de cinquanta anysd’absència, on les autoritats volentransformar-lo en una atraccióinternacional. Dirigix la 5a Simfoniade Beethoven amb l’orquestrad’Adam, director d’orquestra i maritde Marta. Adam, al principi es sentfascinat també per Lasocki peròràpidament s’oposa a l’estrela...

El film presenta l’enfrontament entredos ètiques, la de l’ancià enamoratde l’art, i la del poc escrupolósnouvingut, capaç d’utilitzar qualsevolmedi per a aconseguir els seus fins.Entre ambdós la dona, queinevitablement reconeix la realitat, iactua com a desencadenant delconflicte. Evidencia també, elsconflictes socials que estaven a puntd’esclatar en Polònia.

Page 18: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 43

REVISTA DE LA

societat musical

18

EL CABINISTA(QUEIXES, SUGGERIMENTS, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)

(CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)

962570719

El Fosquibrutdesafinat

Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.

hist

òrie

sdel

par

e v

icen

t 10

Agost 2009Concerts delCurs deMúsica Antiga

Butaquesd’honor.

Ni la llotja VIPde Mestalla,ni lesbutaquesreservadesdel Palau deles Arts...

quèt’esquilemenguany???

Civeraaaaa....

Trompetista (gran), cantant de vegades, i perruquernocturn per a ocasions especials, està preparant ja laseua màquina d’esquilar per al pròxim 3 de juliol. Esperano acabar-se la feina en tota la nit (la de tallar pels).

Tallador professional de tarongers amb motoserra(a més de clarinetista) es brinda voluntari per tallar elspèls que no li done temps al perruquer nocturn.

«Xico alguna sarsueleta». Frase pronunciada per unaassídua (M. S.) als concerts de la Banda desprésd’escoltar l’extensa Les muntanyes de Mallorca al concertde Santa Cecília.

«Este sí que m’ha agradat». Frase pronunciada per lamateixa assídua als concerts de la Banda després delconcert del 27 de febrer amb dos sarsueles i dos obresde Txaikovski.

Coordinador de Revista de Societat Musical demanacol·laboració per a no haver d’inventar-se tantes promesesno complides com al Certamen de 2008.

Es busca traductor de rus per a poder veure la pel·lículad’Alexander Nevsky sencera. Abstindre`s Juan CarlosCivera.

Banda de Música infantil necessita director.Imprescindible saber canviar bolquers i donar ‘papilles’.De moment els nous músics canten molt bé.

Últimes declaracions del tio Fernando: ‘A este pas,l’únic que em queda ja per fer és quedar-me a dormir alMusical: dilluns classes i sopar de Junta, dimarts classesi assaig de greus, dimecres de fusta, dijous de metall,divendres general, dissabte de la Banda Jove...’

Page 19: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 43

REVISTA DE LA

societat musical

19

la holade la societat musical

AinaraOsca

MarcCamarasa

Paula Sais(foto de baix)

SaraMarquésenspresentaa la seuagermanetaJúlia

La Banda Infantil augmenta espectacularment la seuaplantilla. Entre els que ens havien quedat pendents al’anterior Revista i els que han anat nasquent útimamenten son cinc els fills i filles de músics que hem de presentaren societat. Per ordre de naixement li toca primer a AinaraOsca, filla de Vicent Osca (trombó) i Tere, que va nàixerel passat 25 de setembre i que ja mostra a la foto certapredilecció per l’instrument que toca son pare. Ivàn Oscaés el fill de Màrio Osca (trompa) i de Yolanda que va nàixerel dia 29 d’octubre. El 2 de desembre passat va nàixer aMarc Camarasa, fill de Virgilio Camarasa (clarinet) i deMaria Teresa i que a pesar de viure a Mallorca ja es mostracom un seguidor del València. Júlia Marqués, filla de RubénMarqués i Maria va nàixer el 15 de febrer de 2010 i lapodem veure a la foto presentada per la seua germanaSara. Per últim ens queda Paula Sais, filla de Ximo Sais(saxo baríton) i Ines, que va nàixer el dia 24 de febrer.Per últim també hem de donar notícia del naixement elpassat 18 de març, del fill de dos músics: Moisés BouBoïls, fill de Màrio Bou (clarinet) i MariaTeresa Boïls (oboé).

Ah! Encara que no tenim foto, no se’nsoblida donar notícia de la boda de RaquelSánchez Torio (clarinet) el passat 13 demarç.

Enhorabona a tots i a totes.

Moisés BouBoïls

Ivàn Osca

Page 20: Revista de la Societat Musical de Guadassuar 43

àlbumàlbumàlbumàlbumàlbum21 de gener de 2010

Un grup de músicsintegrat per Josep

Ribes, Juan CarlosCivera, FerranBarberà, Pablo

Alonso, JoaquínCortina, Paco

Gimeno, MoisésBoïls i Víctor

Estarelles. Encaraque estàn a la fira,semblen celebrar

per anticipat unproper èxit de la

nostra Banda. Seràuna premonició?

22 de gener de 2010Trenta anys després

de la seua entrada enla Banda, este grup

de músics i anticsmúsics es retrobaren

acompanyats de JuanCarlos Civera. Són

Rubén Marqués,Vicent Oliver, Maria

José Añó, Juan LuisGimeno, Virgilio

Camarasa, ReyesGimeno, Adrián

Esteve i Martí Asensi.