Revista del Col.legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles · Ramon Lluís Lletjós i Castells President del Col.legi Benvolguts companys, benvolgudes companyes, Del seguit d'esdeveniments

Revista del Col.legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles · Núm. 11, setembre 2007

3

EDITORIALNova Junta, nous reptes

Ramon Lluís Lletjós i CastellsPresident del Col.legi

Benvolguts companys, benvolgudes companyes,

Del seguit d'esdeveniments que s'han produït d'ençà de la publicació de larevista del Col·legi del mes d'octubre de 2008, en voldria destacar dos que,al meu entendre, han esdevingut més importants. D'una banda, l'aprovaciói publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) delsnous Estatuts del Col·legi, el dia 10 d'octubre de 2008. I d'altra banda, leseleccions a la Junta de Govern del Col·legi el passat 22 de maig de 2009.

En primer lloc, la publicació dels nous Estatuts del Col·legi, suposa la cul-minació de tot un procés necessari d'adaptació de la nostra institució i orga-nització a la Llei 7/2005, de 31 de maig, sobre l'exercici de les professionstitulades i dels Col·legis Professionals, així com a la Llei 2/2007, de 15 demarç, sobre societats professionals, fent d'aquesta manera que el nostrecol·lectiu estigui totalment legitimat en base als dos preceptes legals abansesmentats.

La primera acció, que es va dur a terme d'acord amb els nous estatuts, va serla constitució de la Comissió d'Estatuts i Reglament del Règim Intern, pre-sidida pel company Josep Cots, que té com a objectiu redactar un reglamentde règim intern del Col·legi i que ha de marcar el futur esdevenir del fun-cionament del Col·legi, amb la prioritat de fer-lo més actiu i àgil en les rela-cions amb els col·legiats. Espero, doncs, que a la fi d'aquest any 2009 puguiestar enllestit aquest Reglament de Règim Intern i que a l'Assemblea del pri-mer semestre de 2010 es pugui aprovar i entrar en funcionament amb caràc-ter immediat.

L'altre esdeveniment que voldria destacar, com deia, són les eleccions a laJunta de Govern del Col·legi, celebrades el passat 22 de maig a la seu de lademarcació de Lleida. En aquest punt m'agradaria l'espai d'aquesta editori-al per explicar els motius que em van portar a convocar les eleccions a laJunta de Govern, ja que penso que, a hores d'ara, molts dels col·legiats enca-ra no han entès els motius d'aquesta convocatòria, no havent-se esgotat eltermini reglamentari dels quatre anys que marquen els estatuts del Col·legi.

Des d'un primer moment, i així ho vaig manifestar a la Junta de Govern deCatalunya en reiterades ocasions, la meva opinió va ser que un cop publicatsels nous estatuts al DOGC, calia convocar eleccions per tal d'adaptar el

Revista del Col.legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya

Carrer Enamorats, 62, baixos - 08013 BarcelonaTelèfon: 93 217 97 53 - Fax: 93 237 81 33

DDiirreeccttoorr ddee llaa RReevviissttaa:: Ramon Lluís Lletjós i CastellsRReeddaaccttoorr eenn ccaapp:: Eduard Bes i JaquesCCoooorrddiinnaacciióó:: Santi Llurba i Fortuny

Disseny ii MMaquetació: [email protected] Impressió: COMGRAFIC, S.A.Dipòsit LLegal: B-3111-97

Editorial

L’agricultura en temps de crisi

Els problemes en la producció i comer-cialització de llet a Catalunya i a Europa

Evolució i valoració dels adobsquímics al darrer segle

El sector porcí

Els primers agricultors i ramaders del món

Entrevista Joan Gené

Congrés d’Europea - Espanya

La maquinària agrícola i el seu cost

Revisió de la PAC

Què és la jardineria sostenible?

La innovació pedagògica en laformació professional agrària

Promoció del 63

Eleccions a la Junta de Govern

Demarcacións

Entrevista Pau Ramon Cabanes

Innovació en la comercialització

El sector de la carn de pollastre

Joan Gamundi guardonat

Un cultivo especial : La Adormidera

Sisena reunió d’extensionistes aGirona

La Promoció del 62 continua en actiu

3

5

913

15

19

24

28

30

32

36

38

40

43

46

57

61

63

67

69

73

74

SUMARI

Redacció ii ffotografiacol·laboradors

Publicitat ii AAdministració: Maria Rosa Josa i Llurba,

Jesús García

sistema d'elecció de la Junta als nous estatuts, en els qualss'estableix que el president, el secretari i el tresorer han deser escollits per l'Assemblea General Extraordinària i nocom fins aleshores, que ho eren per la mateixa Junta deGovern de Catalunya. Entenia, doncs, que calia donar totala legitimitat a una Junta que havia d'afrontar, a partird'ara, nous reptes en l'àmbit de les noves tecnologies de lainformació i la comunicació, en la millora dels serveis alscol·legiats i als seus familiars i en la millora del funciona-ment orgànic i administratiu del Col·legi, sense oblidaraspectes que marcaran el futur de la nostra professió i delCol·legi, com són el procés de Bolonya o la posada enmarxa de la Llei Òmnibus sobre l'exercici de l'activitatprofessional.

Aquest, per tant, ha estat el principal i únic motiu de la convo-catòria d'eleccions, obrint la possibilitat, alhora, perquè altrescompanys poguessin també presentar les seves candidatures aalgun dels càrrecs vacants a president, secretari i tresorer.

Finalment, com molt bé coneixeu, únicament es va presentaruna candidatura, la que vaig encapçalar jo mateix en el càrrec depresident i en què em van acompanyar els companys FrancescXavier Vila, en el de secretari, i Isabel Perea, en el de tresorera.

Des d'aquestes línies voldria agrair la participació i el correctedesenvolupament de tot el procés electoral, així com la tascaportada a terme pel company Francesc Martín mentre ha actuatde secretari de la Junta de Govern de Catalunya.

Per acabar aquest editorial voldria agrair personalment eltreball que durant més de vint anys ha desenvolupat des del'administració del Col·legi Maria Rosa Josa, qui el properdia 3 d'agost es jubila. Sens dubte iniciarà una nova etapa enquè podrà gaudir d'una nova vida i un merescut descans jun-tament amb la seva família. A la Maria Rosa, jo, personal-ment, la conec des de fa molts anys i he de dir que sempreha estat una persona que ha estimat de veritat la seva feina iel Col·legi, a qui s'ha fet seu com si fos un fill. Hi ha dedi-cat moltes hores i molts esforços i sens dubte, la revista queavui teniu entre les mans és en gran part fruit del seu esforçi la seva dedicació.

Maria Rosa, a partir d'ara, doncs, gaudeix tant com puguis dela vida i sàpigues que sempre tindràs al Col·legi els teus com-panys per tot allò que et calgui.

Finalment, vull també aprofitar per dir-vos que la Junta delCol·legi de Catalunya es mostra a la vostra total disposició pertot allò que pugui servir per a millorar i potenciar el nostreCol·legi, la nostra professió i el nostre col·lectiu en unsmoments de grans canvis i en uns moments de nous reptes.

Salutacions. Ramon Lluís Lletjós i CastellsPresident .

4

Revista del Col.legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles · Núm. 13 setembre 2009

5

Fa uns anys parlàvem de la "Revoluciósilenciosa de l'agricultura". En efecte,l'arribada de la democràcia va ser empe-sa per un dinamisme creixent en el sec-tor agrari, més tard potenciat per laintegració a la Comunitat EconòmicaEuropea, per un augment de la demandainterior i per l'obertura de fronteres. Vanser anys excepcionals: les produccionsagrícoles van créixer de forma constant,any darrera any al llarg de tot el període. Es va generar un important canvi deconreus a les zones de regadius i a lesproduccions arbòries de secà, i sobretotes va invertir en noves tecnologies.

També es va millorar la formació delsempresaris, es van crear les agrupacions,es va estendre l'experimentació i la recer-ca. I es van reestructurar les explotacionstot augmentant-ne la dimensió. L'efecteva ser notable, el paisatge agrícola vacanviar totalment. En el sector ramader,el creixement fou diferent, va ser moltmés intens, però amb més alts i baixos acausa bàsicament ja sigui de caigudes deproduccions per malalties del bestiar, ode les fortes i periòdiques oscil·lacionsdels preus de mercats. A partir del any2000, hi ha un canvi total de tendència:el creixement del sector agrícola s'alen-teix però continua creixent lentamentperò de forma segura i el del sectorramader comença fins i tot a retrocedir(llet i carn de vedella i xai), encara queamb efectes mitigats per la constància enla producció de pollastre i el creixementdel sector porquí. L'arribada delSegarra-Garrigues i d'altres regadius, nonomés és una necessitat per mantenir el

ritme de creixement de l'agricultura deles regions mediterrànies, sinó també lagran oportunitat d'introduir-hi novestecnologies i modernitzar les estructuresagràries. No cal deixar-los perdre.

Unes periòdiques crisis ali-mentàries dificulten la con-solidació del sector ramaderLes successives crisis ramaderes han difi-cultat el creixement continu del sectorcarni. La lluita contra la pesta porquinadels anys vuitanta va ser exemplar. En pocsanys es va superar una malaltia endèmicaque limitava el creixement. L'aturada delcreixement ramader va ser en part a causade successives sotragades per la repeticióde crisis alimentàries. L'escàndol delsadditius no autoritzats en l'engreix devedells, la malaltia de les vaques boges ijust a continuació la febre aftosa, o elretorn de la pesta porcina i finalment peracabar-ho d'adobar la grip aviària el 2005,tots ells van ser uns esculls difícils desuperar. Més tard s'hi va afegir la caigudade preus, l'escàndol de les dioxines aBèlgica i darrerament, el 2007, la pujadadel preu de les matèries primeres. Totsaquests factors, impossibles de preveure isovint gestionats malament, van participaren la fragilització d'un sector ramadermolt dependent d'elements externs. Calmillorar la política administrativa de pre-venció sanitària i especialment la gestió decrisi, per tal de disminuir els riscos de laproducció i per part de l'explotació agrà-ria és imprescindible seguir sistemes decontrol de la traçabilitat i certificació, quepermeten destriar i eliminar els puntsfebles dels sistemes de producció. Així espot potenciar el consum de productesamb certificació de qualitat, i especial-ment els de proximitat, que tenen una pro-cedència reconeguda.

Mentrestant el sector de lesindústries agroalimentàriescontinua creixentA partir dels anys vuitanta, Catalunya estroba amb el creixement de la demandade productes alimentaris més important

de la postguerra. La millora de la quali-tat de vida, el creixement demogràfic i elfort augment del turisme s'alien per exi-gir en primer lloc proteïnes càrnies abon preu i en segon lloc productes demajor qualitat i finalment aliments pre-parats per cuinar ràpidament.

En vint anys, mentre l'agricultura duplicael Valor Afegit Brut, la indústria el multi-plica gairebé per cinc, tot esdevenint laprimera indústria de Catalunya i la pri-mera indústria agroalimentària no nomésde l'Estat espanyol, sinó també de totEuropa. Catalunya era un país de tradicióimportadora d'aliments, però gràcies alcreixement de l'agricultura i la seva indús-tria arriba pràcticament al equilibri, pelseu potencial de vendes a la resta del'Estat i de l'estranger. La crisi de l'agri-cultura que comença prop del any 2000no afecta el sector agroalimentari, queimporta les matèries primeres i situa elsseus productes als mercats locals estatals iinternacionals. En el període2000/2006, mentre el VAB agrari resta-va estable, el alimentari va pujar 30 punts.

Les industries alimentàries també estansubjectes als fenòmens aleatoris de lesalertes alimentàries que magnifiquen elsproblemes que poden sorgir arreu delmón, tot afectant les produccions locals.El consumidor practica freqüentment el"nomadisme" alimentari, provant nousproductes, de nous orígens i si és possi-ble de menys cost. Als mitjans de comu-nicació i en la xarxa d'Internet hi ha unaveritable passió pel menjar sa, pel menjar

L'agricultura een ttemps dde ccrisiUna crisi de l'agricultura catalana prèvia a la crisieconòmica general

Jordi Peix i Massip

Enginyer Tècnic Agrícola

Valor afegit agrari

Comparació del VAB agrari i ali-mentari

saludable però també per les dietes cura-tives, on sovint es cau en la senzillamanca de rigorositat científica, especial-ment en els espais dedicats a pràctiquesalternatives.

La crisi econòmica tambéafecta el sector alimentari iagrariLa situació econòmica mundial. La crisisegons els especialistes fou generada perla manca de regulació del sistema econò-mic, especialment als Estats Units, quefacilita la realització de fraus, (hi ha porde parlar de fraus) tot aprofitant la laxi-tud de les normes. La col·locació al mer-cat de paper, sense el corresponent aval(subprimes), desvetlla la manca de segu-retat del sistema bancari i la caiguda dela borsa. A més a molts països les inver-sions no productives en la construcciód'habitatges provoca el refredament deldesenvolupament econòmic dels païsosmés desenvolupats; els anomenats occi-dentals curiosament integrats tots ells enl'OCDE. Ben al contrari els països envies de desenvolupament mantenen uncert ritme i són una de les claus de larepresa econòmica. Evidentment tot ple-gat lligat a una sèrie de fenòmens addi-cionals poc previstos. La crisi econòmicaque afecta tots els països del món, iespecialment els d'Europa, provoquenuna caiguda de l'ocupació, una conten-ció dels salaris i una reducció de la capa-citat de compra i un augment de lapobresa, que incideix especialment en elsproductes de menys necessitat. El sectoralimentari es veu menys afectat, la gentnecessita menjar cada dia, però les alte-racions en el mercat són molt impor-tants, i es preveu que es defineixin novespautes de consum que s'allargaran mésenllà del període de crisi, tot generantnoves pautes de consum.

Els canvis de la demanda han estat con-siderables pel canvi en l'estructura delconsum. Si analitzem l'estructura de lesrendes d'acord amb el percentatge de

població que les percep, s'estableix una"Piràmide del Consum", en la qual labase és majoritària.

Cada vegada que es proposa un nouproducte al mercat, s'ha de considerar elseu preu i tenir en compte quina capa deconsumidor el compraran. És així queels vins o els olis de Denominaciód'Origen o els productes ecològics, for-çosament més cars seran consumits perles capes altes de la població, que nosolament valoren la seva qualitat, sinóque a més tenen la capacitat de compraadequada. Els productes més baratsseran comprats per la base de la piràmi-de que representa el 50% de la poblacióconsumidora. En temps de crisi la basede la piràmide augmenta i les empresess'han d'esforçar a proposar productes demés baix preu, tot conservant una quali-tat acceptable. En tot cas el consum habaixat i s'ha desplaçat vers productesmenys sofisticats. La caiguda dels con-sum s'ha notat especialment en els pro-ductes més cars. Pel que fa la carn,primer producte de consum en valor, sicomparem el primer trimestre d'en-guany, amb el de 2008, a Catalunya elsacrifici de carn d'oví ha caigut un 24%i la de boví un 19%, i tot restant estableel consum de pollastre i augmentant elde porcí en un 3%, que són les carnsmés barates.

Què està passant actual-ment en el comerç?Els grans centres comercials, que vanrepresentar els temples del consum i delmalbaratament, estan caient en nombrede visitants: un -5,2% en un any a totEuropa. El vi ja no es beu al restaurant;és massa car. El cava ha caigut un 10%en el primer quadrimestre de 2009. Lesmarques de distribució (MDD marquesblanques) estan conquerint el sistemacomercial. Darrerament se les ha culpatinjustament de la crisi, però en realitatestan directament relacionades amb elsistema de distribució basat en mitjanesi grans superfícies, ja ben abans de lacrisi. Senzillament és un sistema dereduir preus dels productes bàsics, de les"commodities" alimentàries, en què lamarca ja no és un signe de diferència.Segurament és una substitució del poderabusiu de les multinacionals, pel poderabusiu de la distribució. La marca de ladistribució és una de les més beneficia-des pels nous hàbits dels consumidors:han passat d'una quota del 33,3% delmercat el 2008 a l'actual 35,7%. Sis de

cada 10 consumidors afirmen que araadquireixen productes més econòmics,però el dubte del sector és saber siaquests nous hàbits duraran més enllà dela crisi. Segons dades de Nielsen el 50%dels consumidors que s'han passat a lesmarques blanques no tornaran als pro-ductes de fabricant; el 71% dels ciuta-dans diuen que han modificat la formade comprar. En els dos primers mesos de2009, la quota de les MDD va créixer decop del 33,5% al 35,6%, més de dospunts, fet que van coincidir amb lacomunicació massiva de la nova estratè-gia en els lineals de Mercadona (eliminar900 referències de les prestatgeries).

És una realitat que no cal criminalitzar; jafa anys que ha succeït als mercats anglo-saxons (Alemanya distribueix el 46,5%en MDD) i representa escurçar la cadenaalimentària, tot proposant productes ali-mentaris de gran consum, directamentdes de la primera transformació, i querepresenta una baixada de preus en la dis-tribució i pot animar el consum.

Les primeres marques pateixen menys elcreixement de les MDD; les que notenuna caiguda significativa de les vendes,són les terceres o quartes marques, nor-malment produïdes per pimes, que llui-ten per entrar en el mercat. En tot cas calassenyalar que, prop del 60% del con-sum d'aliments, la marca és poc impor-tant (fruita i horta, carn i ous i peix) isovint es comercialitza sense envàs.

Quina hauria de ser la res-posta del sector agrari Els agricultors sovint demanen als tècnicsla seva opinió en els temes de més actua-litat. El 2007 va ser l'any de la volatilitatde preus de matèries primeres; el 2008l'any del atur; el 2009 serà el de la reces-sió (el turisme baixa més d'un 15%); i el2010 el tímid inici d'un nou cicle.


6

Piràmide dels consumidorssegons estructura de la renda.

Distribució del consum alimenta-ri (% valor).


8

Davant les crisis, no hi ha solucions a curttermini i els nivells de confiança de recu-peració són encara baixos per iniciar pro-jectes nous. Les respostes han de serindividuals d'acord amb les característi-ques de cada explotació, i tot generalit-zant es pot respondre que ara és elmoment d'invertir per reduir costos.

En aquests moments, els tipus de crèdits'apropen als índexs de la inflació i aixòafavoreix la inversió. Ara invertir perintroduir noves tecnologies, significainvertir per millorar la productivitat,representa invertir per rebaixar costos, ifinalment abaratir preus, tot mantenintsi és possible els marges. Els índexs d'en-deutament de les explotacions agràriessón generalment baixos; disposen d'unpatrimoni important i un baix nivell demorositat. Les entitats financeres hanapreciat sempre les qualitats del sectoragrari. Ja el 2008 la resposta dels agri-cultors fou extraordinària: un 10% depagesos van demanar ajuts per invertiren la millora de les seves explotacions. Elretorn de les matèries primeres a preusnormals, ha permès al sector ramaderintensiu retrobar les rendibilitats.

Ara, potser no és el moment d'encetaraventures noves, però sí el de millorarles estructures i preparar-se per al futur.

En temps de crisi el consumidor ha decontinuar menjant, sense oblidar que lacaiguda de la renta obliga a canviar elshàbits de consum, a cercar preus mésbaixos o substitutius més barats. Elsaliments de "luxe" poden ser els mésafectats. L'oli d'oliva, i especialmentl'oli verge, per exemple, poden ser fàcil-ment substituïts pels olis de llavors, oels vins de marca per vins de millorrelació qualitat-preu. Precisamentaquests dos sectors estan altament pres-sionats pels excedents. Ara és elmoment de promoure la comercialitza-ció directa, o almenys reduir elsesglaons de la cadena alimentaria ofe-rint preus atractius tot apropant-se alsmercats de proximitat. Aquest ja no ésnomés un problema de l'explotacióagrària, sinó de tota la cadena agroali-mentària. Cal revisar l'estructura decostos, millorant la logística, de punta apunta, per expulsar els punts negres ieliminar els colls d'ampolla. Cal pren-dre exemple de la distribució que ja ha

començat la revisió de la seva estructu-ra, tot reduint costos per tal d'oferirpreus més atraients, amb reducció dereferències. La producció també s'hi had'adaptar i agrupar la gamma de pro-ductes: cada dia costarà més entrarnous productes al mercat. El "Lowcost" ja ha demostrat que és possiblemantenir preus, tot eliminant elementssuperflus. La millor gestió tècnica ifinancera de les explotacions ara ja ésuna obligació i una exigència de lamateixa administració per tal de conce-dir els ajuts. Amb la crisi econòmica,l'agricultura, no només a Catalunyasinó a tot l'Estat espanyol, retroba elseu valor estratègic, tant a les comar-ques rurals com a les urbanes.Actualment, és l'únic sector amb unabalança d'exportacions positiva. Nosolament alimenta la població i lademanda del sector turístic, sinó que amés es consolida als mercats interna-cionals, especialment els europeus. Enresum, cal invertir, per mantenir elsmarges i per ser competitiu, tot pensanten el consumidor. A potenciació delsmercats de proximitat són encara lanostra assignatura pendent.


9

Hem de tenir en compte de manera espe-cial que en el moment d'escriure aquesteslínies, el sector lleter europeu estavaimmers en una greu crisi que afectavadirectament el sector espanyol i, de mane-ra especial, atesa la nostra estructura pro-ductiva, el sector català. Al començamentde la primavera, els productors de llet del'Estat espanyol van inundar els carrers dela capital (Madrid) per demanar solu-cions; el moment era tan difícil que hihavia zones on les centrals lleteres nocomplien amb l'obligació de retirar la llet.

El proppassat dia 22 de juny, milers deagricultors i ramaders europeus, entreells destacaven els productors de llet,col·lapsaren Luxemburg, ciutat on tenialloc la reunió del Consell de Ministred'Agricultura de la Unió. Per què? Pelsgreus problemes de tipus econòmicsprovocats per l'augment dels costos i lacaiguda dels preus en origen que estanpatint, especialment el sector lleter comara intentarem demostrar.

Recordem, d'altra banda, que la produc-ció ramadera és una activitat econòmica i,per tant, sotmesa als mateixos condicio-nants i les mateixes influències que qual-sevol altra activitat econòmica, de vegadesforça allunyats del que podria ser el sim-ple procés de producció. És el nostre cas.

Tradicionalment s'ha vingut parlant dedos tipus de ramaderia: la ramaderia"intensiva" i la ramaderia "extensiva" enfunció de la càrrega ramadera, de laforma d'alimentar-se el bestiar o delmaneig d'aquest. Històricament la rama-deria s'ha considerat com una activitatprimària, lligada al territori, com ara l'a-gricultura o la mineria. No obstant això,els avenços científics i tecnològics hanaconseguit independitzar la produccióramadera del sòl, excepte com a suport,bé per a la seva localització física o per ala correcta gestió de les dejeccions; no és

totalment així en el cas de la produccióde llet, però sens dubte, avui és més unaactivitat industrial que extensiva.

Per contra, la producció ramadera s'hafet cada cop més dependent de factorssocials, legals, comercials i econòmicsaliens a la ramaderia. Només cal fixar-seen els canvis que es generen en la pro-ducció ramadera com a conseqüència del'activitat turística o les segones residen-cies, la preocupació de la societat pelbenestar animal, la seguretat alimentariao la protecció de l'ambient, la importàn-cia capital de les estructures comercialsde subministrament de matèries primeresi serveis, la competitivitat de les indús-tries transformadores o les repercussionsdels acords de I'OMC i la globalització.Aquests efectes són clarament i ràpida-ment visibles a la producció intensiva.

A Catalunya trobem dos tipus d'explota-cions ramaderes ben diferenciades. Unestecnificades, competitives però amb pro-blemes d'ubicació i que han de fer frontals problemes generats per la seva concen-tració al territori i les elevades inversionsi d'altres que teòricament correspondrienal model ideal, dimensionades malament,amb problemes de rendibilitat i de mancad'inversió. La producció de llet s'ha vistobligada a una forta industrialització queavui es troba amb dificultats no nomeseconòmiques sinó estructurals.

En aquest context, el SubdirectorGeneral d'Estructura de la CadenaAlimentària del MARM va dir al comen-çament de juny del 2009 que el sectorlacti era "molt competitiu" i que la sevacadena de valor és "molt tibant" ambmarges "molt ajustats a tots les sevesbaules", segons un estudi del Ministeri.

L'informe citat servirà per a identificarels elements de la cadena que podrien sermillorats de manera que "els productorsobtinguin una major remuneració pelseu treball i els consumidors uns preusmés ajustats al que estan demandant".Per aconseguir-ho és necessari "reduircostos i assolir canvis de manera que la

cadena sigui més eficient sense perjudi-car els agents que en formen part".

En aquest sentit, el responsable delMinisteri va reconèixer que veu "ambpreocupació" la guerra de preus que s'haproduït en la distribució "perquè pot ferque això vagi aigües avall de la cadena ipot tenir conseqüències negatives per alsector productor i la indústria làctia".

Per a evitar-lo proposava "donar transpa-rència, generar debat per a assolir una cade-na més eficient, crear un codi de bonespràctiques i modificar la llei d'interprofes-sionals, perquè els contractes puguincomptar amb una clàusula que permetigarantir uns costos mitjans de produccióper als agents". Bones paraules que eltemps s'encarregarà d'afirmar o desmentir.

És un fet inqüestionable que tenim unscostos de producció alts; per tant no ésdesgavellada la conveniència o necessitatde que es redueixin els costos mitjans deproducció ja que aquests són més con-trolables pel ramader i ha recordat queserà difícil lluitar contra els preus inter-nacionals una vegada que es produeixil'obertura del mercat lacti.

Sens cap dubte que "en els costos i l'e-ficiència està la clau de la supervivènciadel sector" i cal "augmentar la grandàriade les explotacions sense renunciar a l'e-ficiència". Això es el que intentaremmostrar tot seguit.

També cal compartir informació per atreure endavant la producció regional,"la gent ha de saber com ho fan elsmillors" per a la qual cosa "ha d'haverun debat sobre com ser més competitiusi eficients".

Anàlisi de la situació delsector a CatalunyaL'aplicació per part del MARM del plade reestructuració lletera ha distorsionat laperspectiva del sector, al qual s'ha d'afegirla incorporació de la prima làctia al paga-ment únic, la desconeguda reacció delsagricultors, un cop consolidat el pagamentúnic i l'actual situació de preus. És a par-

Els pproblemes een lla pproducció iicomercialització dde lllet aaCatalunya ii aa EEuropa

Jesús Domingo Martínez

Enginyer AgrícolaPresident d'Agropres

tir d'aquesta aplicació, de tres anys, quefem el nostre estudi, per portar a termeaquesta anàlisi fent servir "L'Informe delsector lleter 2008", "Resultats de laGestió econòmica: 2008" i el "InformeAnual de Prolec sobre el sector productorde leche, presentado en el día 1 de Juniocon motivo de celebrarse el Día Mundialde la Leche".

Veurem primer com són les explota-cions lleteres catalanes i com han evolu-cionat al llarg dels darrers tres anys.

Vegeu el quadre I.

L'any 2008 les explotacionsde menys de 250 t de quotalletera eren el 27,58% deltotal d'explotacions i con-trolaven el 5,87% de laquota de Catalunya, i les demés de 1.000 t eren el16,28% i ja controlaven el50,42% de la quota. Tenim en compte la quota lletera de l'ex-plotació, veiem que les explotacions ambquota inferior a 250 tones han disminuïtpassant de 332 explotacions el 2006 a227 el 2008, cosa que ens mostra comvan desapareixent aquelles explotacionsamb baixa capacitat de producció i comes va estructurant la producció en explo-tacions més grans, obligades a créixer perpoder entrar en economia d'escala.Pel que fa als resultats,

Vegeu el quadre II.Podem constatar que els costos entrel'any 2006 i el 2008 han augmentat enun 25,06 % mentre que els ingressostotals ho feien en menor quantitat, sobreun 20 %. La situació durant l'hivern i laprimavera del 2009 ha estat molt pitjor.

Al quadre III .I podem veure que laproducció de llet a Catalunya té pèrdues ital vegada es manté perquè no es té encompte la descapitalització ni es cobra elsalari previst per les administracions. Lesexplotacions es mantenen amb els costosd'oportunitat, cosa que no pot durar moltde temps a les explotacions mitjanes i és undrama per a les petites que no es revaluen.

Pel que fa a explotacions amb quotamenor a 250 tones, el benefici, l'any2006 era de -9,09 cts i el 2008 de -16,96 cts. Per contra a les explotacionsamb més de 1.000 tones, el benefici vapassar de 2,56 cts el 2006 a 4,07 cèn-tims d'euro per litre produït el 2008. Talvegada aquestes dades són prou signifi-catives i ens diuen per què cada dia que-den menys explotacions lleteres.


10

QQUUAADDRREE IIEEssttrruuccttuurraa ddee llaa pprroodduucccciióó ddee lllleett aa CCaattaalluunnyyaa

CONCEPTE ANY2006 2007 2008

Nombre total d'explotacions 993 890 823Quota lletera total (tones) 577.725 575.231 552.646Quota mitjana per explotació (tones) 582 646 671Superfície mitjana útil (ha) 43,25 43,81 47,95Vaques presents (mitjana anual) (ut) 88,09 95,13 100,33Mà d'obra (UTA totals) 2,45, 2,49 2,68Capital invertit total/vaca present 3.966 4.508 4.467

QQUUAADDRREE IIIIRReessuullttaattss eeccoonnòòmmiiccss


Ingressos totals (1) 38,64 44,50 46,81Ingressos venda litre de llet 30,71 36,89 39,32Despeses variables litre de llet 19,49 21,54 24,66Despeses fixes litre de llet 9,20 10,29 11,22Total despeses litre de llet 28,69 31,83 35,88

(1)Dades en cèntims d'euro total per litre de llet venut

QQUUAADDRREE IIIIIIRReessuullttaattss ffiinnaallss


IIngressos total llet 38,64 44,50 46,81Despeses variables llet 19,49 21,54 24,66Marge brut llet 19,15 22,95 22,15Despeses fixes llet 9,20 10,29 11,22Marge net llet 9,94 12,67 10,93Costos d'oportunitat 10,57 10,35 11,48Benefici -0,62 2,32 -0,54

* Dades en cèntims d'euro total per litre de llet venut

QQUUAADDRREE IIVVCCoossttooss ddee pprroodduucccciióó

Desglossament de costosMitjana Pond. Maig 2008 Mitjana Pond. Maig 2009

Alimentació 0,2060 0,1887Mà d'obra 0,0683 0,0689Amortització vaques 0,0456 0,0458Amortització compra de quota 0,0093 0,0070Amortització instal·lacions 0,0358 0,0355Altres despeses generals 0,0299 0,0311TOTALS 0,3948 0,3770

QQUUAADDRREE VVPPrreeuuss ddee vveennddaa ddee llaa lllleett.. PPrriimmeerr ttrriimmeessttrree ddee ll''aannyy aa EEuurrooppaa ii aa EEssppaannyyaa

Mitjana Europa Espanya

Gener 2009 0,2959 0,3460Febrer 2009 0,2884 0,3410 Març 2009 0,2657 0,3240Mitjana anual (2008) 0,3267 0,3752

Font: Europa - LTO; España - PROLEC.


11

Però la crisis no és només catalana, ésespanyola i afecta greument tot Europa.Vegeu el quadre IV sobre els costos deproducció mitjans a Espanya i el quadre Vsobre els preus de venda de la llet durantels tres primers mesos de l'any 2009.

Amb uns costos de producció aCatalunya en 2008 de 35,88 cèntimsper litre (quadre II) o de 0,3770 euroslitre mitjana d'Espanya en 2009 (quadreIV) i un preu de venda de 0,3240 euroslitre de llet en el mes de març (quadre V)s'estan produint pèrdues de més de 5cèntims de mitjana per litre. Amb aques-ta situació el manteniment de la produc-

ció passa per trobar solucions a moltcurt termini; si no fos així no només elspetits, sinó tots acabaran plegant.

Per no allargar més i continuar mostrantaspectes negatius -llàstima que no podemmostrar aspectes positius-, vull transme-tre el que ens diuen els seus autors enfinalitzar el "Informe sector lleter 2008"elaborat pel serveis tècnics del DAR: "Lallet: val el que costa?, acaba preguntantl'informe i continua, "Produir un litre dellet a Catalunya costa de mitjana, al vol-tant de 36 cts/l, amb un ampli ventall devalors, que van dels 28 als 48 cts/l. Elsprimers compradors l'han adquirida a

40 cts/l (mitjana 2008, ara es compra10 cèntims menys). Sense tenir en consi-deració els costos d'oportunitat, un pro-ductor amb eficiència mitjana en la gestiódels seus recursos, obté un marge net del'activitat de 11 cts/l. Això no obstant,són dades de 2008, ara la llet espaga/cobra al voltant dels 31 cts/l(entre 28 i 36), segons dades provisio-nals de les liquidacions de març 2009".

La crisi econòmica i l'arribada de la pri-mavera presagien un futur incert i com-plicat per al sector productor de llet. Elfutur per a les centrals lleteres també ésincert. Aquestes hipotequen la seva pro-ducció i els seus beneficis, en favor de lesmarques de distribuïdor (marques blan-ques), fent bona la màxima de "si nopots amb l'enemic, uneix-te a ell". Peròquins límits hi ha?

Esperem que la distribució reaccioniabans que sigui massa tard; penso que nos'adona que el lleter és un sector estratè-gic, que si es continua així en poc tempsens veurem obligats a importar un pro-ducte de primera necessitat. Aquestmateix pensament s'atribueix a laComissària Europea d'Agricultura.Espero que ens equivoquem tots dos.

MaderasNobles ddela SSierrade SSeguraPlantacions ecològiques i sostenibles per acombatre elcanvi climàtic Els arbres són una de les eines més útilsi poderoses per a lluitar contra el canviclimàtic. La seva capacitat per absorbirel diòxid de carboni de l'atmosfera, undels principals gasos d'efecte hivernacleresponsables de l'escalfament global, elsconverteix en grans aliats en esta carreracontra rellotge per la conservació de lavida tal i com la coneixem.

"Per necessitat social, per obligaciómoral, per oportunitat històrica, peracció defensiva de la vida dels humans enel planeta, per a reiniciar el cicle vital, calplantar arbres i boscos" afirma JuanValero, fundador de Maderas Nobles dela Sierra de Segura, una empresa agrofo-restal dedicada a la producció ecològicai sostenible d'arbres per fer fusta d'altvalor, i a la restauració de bosc autòcton.De moment, la única en el món quecompta amb el segell d'agricultura eco-lògica per a cultivar no arbres fruiters,sinó per fer fusta de qualitat. En no arriba una dècada, aquesta empre-sa ha aconseguit demostrar a la societatque treballar a favor de la natura, en unaactivitat com la plantació i el cultiu d'ar-bres és un negoci rendible i en expansió. Amb les seves plantacions dissenyadesamb criteris de permacultura ofereix a lasocietat un producte d'estalvi alternatiu,que reuneix importants beneficismediambientals, socials i econòmics. Amb prop de 900 hectàrees destinades ala plantació d'arbres, Maderas Nobles tédos grans línies de treball. 70.000 exem-plars de nogueres, cirers, til·lers, servals ifreixes creixen en aquestos moments en

els terrenys de l'empresa en Alcaraz(Albacete). Són arbres que la empresacultiva per a obtenir fusta d'alt valor iimportants beneficis econòmics per alsclients. D'altra banda, Maderas Nobles contaamb més de 400.000 arbres, de fins a150 espècies mediterrànies, plantatsdins de la campanya Responsarbolitat:+arbres x un bon clima, que proposa ales empreses i als ciutadans, calcular,reduir i compensar les seues emissionsde diòxid de carboni a través de la plan-tació d'arbres que mai no seran talats.


12


13

PRESENTACIÓPPooccss ddeessccoobbrriimmeennttss cciieennttííffiiccss hhaann ttiinngguuttvvaalloorraacciioonnss ttaann ddiiffeerreenncciiaaddeess aall llllaarrgg ddeellddaarrrreerr sseeggllee ccoomm eell ddeellss aaddoobbss qquuíímmiiccss;;qquuee vvaann sseerr qquuaassii dd''eeffeecctteess mmiirraaccuulloossoossaall ccoommeennççaammeenntt ppeerr ttoorrnnaarr aa tteenniirr uunnpprroottaaggoonniissmmee aall ffiinnaall ddeell sseeuu sseeggoonn tteerrççii ssoorrpprreenneennttmmeenntt ppaassssaarr ddeesspprrééss aa sseerrccoonnssiiddeerraattss uunn ffaaccttoorr ccoonnttaammiinnaanntt.. ÚÚllttii-mmaammeenntt aammbb tteeccnnoollooggiiaa mmooddeerrnnaa ss''hhaaddeemmoossttrraatt llaa sseevvaa eeffiiccààcciiaa eenn sseeccttoorrssaavvaannççaattss aa llaa nnoossttrraa aaggrriiccuullttuurraa,, ssii bbéé eenndd''aallttrreess,, eessppeecciiaallmmeenntt aa ccoonnrreeuuss eexxtteenn-ssiiuuss,, qquueeddaa mmoolltt ppeerr mmiilllloorraarr..

Tot va començar a la fi del segle XIXquan l'alemany Justus Von Liebig va des-cobrir que les plantes es podien alimen-tar directament de sals minerals. Aquestdescobriment, una vegada comprovat ales ja existents finques experimentals iescoles d'agricultura i amb una rapidesaincreïble es va estendre primer amb l'úsde les sals d'origen natural com ara lespotàssiques i el nitrat de Xile i mésendavant amb el superfosfats i sulfatamònic obtinguts ja industrialment.

Els efectes van ser sorprenents, no sola-ment per l'augment del rendiment de lescollites sinó molt especialment per laqualitat nutricional dels productesobtinguts, que van permetre eradicar elraquitisme de molts pobles d'Europacentral i del Nord, afectats pel mal, i quecomportava pobresa i motivava les gransemigracions a Amèrica.

Així ja gràcies a la industrialització de laseva producció en base al carbó, l'àcidsulfúric i el fosfat roca, es van multipli-car les instal·lacions productives fins quela Primera Guerra Mundial va suposaruna certa frenada a Europa però no aEspanya que, per la seva neutralitat, vaarribar a ser el tercer productor mundialdel superfosfat. Van ser els alegres anys20 que van acabar el 1936 amb laGuerra Civil.Els anys 40 van ser anys molt difícils perla Segona Guerra Mundial i l'escassetatde matèries primeres i divises, que en el

cas d'Espanya van provocar un mercatnegre que va distorsionar molt la utilitza-ció dels adobs; això provocava un úsexcessiu de nitrogen als camps de taron-gers valencians i a la vegada unes malescollites per la manca de nitrogen alscamps de cereal de Castella.

A mig segle es va normalitzar la produc-ció i el comerç dels adobs i gràcies a laintroducció dels blats de moro híbrids iles noves varietats de remolatxa, cereals id'altres, es va produir un fort augment delconsum d'adobs i naturalment dels rendi-ments agrícoles obtinguts.

Els anys 60 es van perfeccionar les pràc-tiques de fertilització en comptar amb elselements nutritius complementaris delnitrogen, fòsfor i potassi; així es va gene-ralitzar l'ús de sals de magnesi, de bor imolt especialment dels quelats de ferrotan necessaris als nostres cultius de frui-ters, de vinya, de maduixa... majoritària-ment situats a terrenys calcaris.

Els anys 70 van ser crucials per al desen-volupament de nous fertilitzants perquèva coincidir una voluntat política delsEstats Units, per prevenir i combatre lafam del món amb un esforç tecnològic pera l'obtenció de nous adobs més concen-trats, més fàcils de transportar i natural-ment de més interès per a la mateixaindústria nord-americana i els seus recur-sos de matèries primeres, especialmentgas, petroli i roca fosfatada que va conduir

a utilitzar l'àcid fosfòric d'una manerageneralitzada, tot permetent concentra-cions de 60 unitats fertilitzants als nousadobs complexos.

En aquestes circumstàncies complemen-tades pels avenços genètics paral·lels almón dels cereals (CYMIT, ICARDA),arròs (IRRI), soia... es va arribar a unmàxim de rendiments unitaris dels con-reus als països avançats i també lògica-ment del consum de fertilitzants.

Els anys 80 es van donar dues circums-tàncies contraposades ja que, d'unabanda, es va començar a parlar de conta-minació dels sòls i les aigües sovint pocfonamentades com ara la suposada mal-mesa del Mediterrani per les aigües del'Ebre, sense distingir entre els nociusmetalls pesants, de l'altra, i d'indispensa-ble fòsfor, que permet mantenir l'activi-tat pesquera en el seu espai d'influència.

A la vegada les tècniques de fertirriga-ció van permetre un ús molt acurat i queva resultar molt efectiu de la totalitatd'elements de fertilitzants necessaris peraquells conreus que es beneficiaven delsubministrament conjunt d'aigua inutrients.

Curiosament a la fi del segle es donava lacontradicció de conviure aquests siste-mes tecnològicament tan avançats ambun oblit difícil de comprendre, pel fet deno aplicar els mateixos criteris als grans

Evolució ii vvaloració ddels aadobsquímics aal ddarrer ssegle

Oriol Comas i Vancells Resum conferència donada el 20 de maig de 2009al Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Agrícoles de Catalunya

conreus, probablement a causa de la des-motivació que acompanya l'existència dela PAC i també per la utilització massivade residus ramaders.

Per tot això, i amb vista al futur, cal repen-sar la importància de l'agronomia i espe-cialment pel que fa a la nutrició vegetal, jaque no tenen sentit les millores genètiquessense el complement nutricional, ni l'exis-tència dels anomenats aliments funcionalssinó comencem per nodrir correctamentla planta que els produeixen.

Igualment, l'agronomia ha de resoldre elproblema que suposa la convivència enuna mateixa parcel·la dels adobs químics i

dels cada vegada més variats compostoson la dinàmica funcional dels primers ésben coneguda i experimentada i la delssegons, inclosos els purins, és menys cone-guda i molt poc experimentada en ciclesde llarga durada i en condicions agrocli-màtiques dels nostres principals tipus desòls. Treballant aquests temes permetriaavenços en les tecnologies de compostatgei en conseqüència disposar de especifica-cions vàlides del producte obtingut quepermetin a l'agrònom el millor diagnòstic.

Aquest futur ja comença a ser realitatals països més avançats amb l'ús de tec-nologies més avançades com ara la tele-detecció per satèl·lit, el GPS i ja en

terra test ràpids de tipus químic o elec-trònic per conèixer cada moment l'estatnutricional dels conreus i actuar enconseqüència, tot minimitzant les pèr-dues d'elements nutritius i per tant totevitant la tan temuda contaminació desòls i aigües.

Finalment convindrà anar pensar en unadob a la carta a grans parcel·les totoptimitzant l'aportació dels nutrientsamb benefici d'equilibris nutritiusòptims i les conegudes sinergies en elcomplex de canvi i la solució del sòl,sense oblidar possibles correccions depH i complements d'elements secunda-ris i micronutrients.


14


15

El sector porcí, entenent com a tal la pro-ducció ramadera i tota la indústria o cade-na alimentaria que se'n deriva, és un delssectors més potents econòmicament isocialment de Catalunya, representant mésd'un 3,2% del PIB català. El sector porcínomés en la producció representa un 28%de la producció final Agrària Catalana iquelcom semblant a nivell d'Espanya.

Cal destacar que el sector agroalimenta-ri, producció més indústria a nivell delsector agrari, representa a nivell del'Estat un 20% de la PIB espanyol.

No cal dir que com a sector a nivell dela UE dels 27 representa també un sec-tor amb gran tradició i historia, formantpart de l'alimentació bàsica i de la gas-tronomia de molts Estats.

Cal dir també que les limitacions en l'ús decertes matèries com ara les farines de carn,les limitacions en l'ús de certs productesOGM de forma hipòcrita, les normes debenestar animal en el transport i en lesexplotacions ramaderes, les limitacions enla utilització de productes zoosanitaris il'exhaustiu control medi ambiental, sónnormes i reglaments que els ramaderseuropeus han de seguir i complir a diferèn-cia del que han de complir molts ramadersd'altres països del món i que exporten lesseves produccions en els mateixos mercatsque nosaltres els europeus.

El que representa la producció real delsdiferents països a nivell mundial es potveure en el quadre següent amb dadestancades de l'any 2007:

Tot observant l'anterior quadre de pro-duccions, ens podem fer càrrec de capon avança la producció porcina en elspropers anys, ja que es veu claramentquan mirem el rànquing actual en pro-ducció de carn, i el rànquing en el nom-bre de truges, que és el que ens marca laproducció amb vista al futur.

És bo, però, tenir en compte el quadresegüent per veure com encara és moltimportant ser eficients en la producció,és a dir, com poder mantenir una com-petitivitat en un sector com aquestdavant les diferències existents pels terri-toris, facilitats d'abastament de matèriesprimeres, etc..

Segur que la Xina, amb l'increment delseu nivell de vida, així com per tradició,de la mateixa manera que la resta de paï-sos del sud-est asiàtic amb influènciaxinesa i els que no són musulmans,tenen un gran potencial de creixement ide consum de porc en els propers anys.

També però és important veure com evo-lucionaran altres països que son els quetindran un major creixement de població,com es pot veure en el quadre següent:

PAÏSOS AMB CREIXEMENTS MÉSIMPORTANTS DE POBLACIÓFINS AL 2050 I LES SEVES RELI-GIONS.

Font: Luciano Roppa,2006, basat endades de Desa, World Atlas i FAO.

Són també països amb un clar futur en laproducció de porc -Rússia, Ucraïna, irepúbliques de la ex-Unió soviètica-, en lesquals el porc forma part de la seva dieta, idisposen, a més, d'una superfície agrícolaimportant per tal de produir l'alimentacióque els porcs necessiten, i una políticaorientada a ser autosuficients en la sevaproducció, destacant-ne els programes deproducció de Rússia, país que té previstque a partir del 2012 les seves importa-cions de carn de porcí siguin mínimes.

També hi ha opinions diverses sobre laproducció de porc al continent americà,si bé els EUA i Canadà ja en són unsimportants productors i consumidors.Actualment Brasil i Mèxic són des de fa5 anys uns clars i ferms candidats a con-vertir-se en productors importants, jaque disposen de nombrosa població,matèries primeres per alimentar i molt deterritori on poden separar de formamanifesta les explotacions, amb l'objec-tiu de poder garantir una correcta sanitat.

A Amèrica del Sud ens trobem amb paï-sos com ara Argentina, Uruguai, Bolívia,Perú, Veneçuela, Colòmbia i Equadorque s'estan mostrant com a ferms candi-dats a ser importants productors de carnde porc, si bé no són països amb unagran tradició de consum d'aquest tipusde carn. La seva situació sanitària, lesseves produccions de cereals i d'altresmatèries primeres els fan ser candidats aproductors.

Després d'haver fet aquesta excursió anivell mundial per identificar els llocs ones produirà la carn de porc de futur, unacaba fent-se la pregunta "I a la UE,què?", ja que la UE dels 27 tindrà comsempre una Europa a diferents velocitats:

Una Europa del Nord (Suècia,Noruega, Finlàndia, Gran Bretanya) onles limitacions ambiental i on les normess'apliquen de forma estricta i que con-dicionarà molt el futur del sector i laseva viabilitat i competitivitat, marcantpauta per a la resta de la UE.

El ssector pporcí, estat actual i futur del sector

David Coll

Enginyer Tècnic AgrícolaConseller Delegat d'UPB Genetic World

Tindrem una altra Europa, la Central,on inclouríem Alemanya, França,Bèlgica, Holanda, Polònia i Dinamarca,on la seva tradició, les grans superfíciesde producció de cereals i soja, etc., aixícom l'equilibri entre explotació familiari territori, la continuen assenyalant coma productora en el marc de dificultatscompetitives per una normativa moltrigorosa, però amb un gran potencialconsumidor i de gran poder adquisitiu alcostat de la producció.

Existeix una Europa del Sud on podemincloure a Espanya, Itàlia, Grècia iPortugal, on la dependència constant dela importació de matèries primeres pertal d'alimentar els porcs les fan no com-petitives i molt subjectes a absurdes nor-matives anti-OGM, on les normes idirectives comunitàries s'apliquen i onles possibles exportacions d'animals viusno són possibles en cas de sobreproduc-ció pel fet d'aplicar-se una reglamentaciósobre el benestar dels animals en eltransport, que protegeix als països delCentre d'Europa enfront d'aquest grupde països de l'Europa del Sud.

L'Europa de les dues darreres amplia-cions (Lituània, Letònia, Estònia,Romania, República Txeca, Eslovàquia,Eslovènia i Bulgària), països aquestosencara amb grans desequilibris produc-tius, estructures en adaptació, amb tradi-ció de consum important i on lesnormatives comunitàries s'aplicaran,però de forma progressiva i en el temps.Ara de forma immediata, han sofert unaforta retallada en les seves produccionsperò de ben segur recuperaran produc-cions en un futur proper, ja que dispo-sen de mà d'obra barata, territori,consum i tradició productiva.

Situats a nivell de Espanya, aquesta crisieconòmica actual, les demandes futuresde matèries en funció dels pols de pro-ducció que acabem de descriure a nivellinternacional, fan pensar que haurem deprocedir a reduir la producció que actual-ment fem i situar-nos en un panorama demajor eficiència productiva, major equili-bri entre explotacions i territori, menordependència alimentària de l'exterior imillor aprofitament del potencial consu-midor i tradició gastronòmica del país.

El consum de carn de porc per als pro-pers anys és important i constant , si béhem de tenir en compte que tots els paï-sos musulmans no en són consumidors,però si bé és veritat això, també és veritatque països com ara la Xina i tots aquellsde la seva àrea de influència (incloent-hipaïsos de l'Àfrica i d'Amèrica del Sud)desenvolupen i desenvoluparan en elfutur unes dietes on la carn de porc seràun important component.

L'OCDE preveu els següents incrementsde la demanda de carn de porc en elperíode 2007 - 2014: Unió Europea =4%, USA = 7%, Xina = 14%,… laqual cosa no deixa de ser una brillantperspectiva. La FAO preveu un incre-ment de la demanda de carn de porc perals països no membres de l'OCDE d'un48% (!) entre 2006 i 2016. Esperemque aquestes xifres es consolidin i ajudina sostenir el preu en un nivell adequat.

Pronòstic de recuperació del preu delporc mundial

Segons un informe elaborat per la BPEXa la Gran Bretanya, se suggereix que elpreu del porc tindrà uns increments entreel 2009 i el 2017 on es mantindrà ambfortalesa. No cal dir que aquest informeno recull els problemes de l'H1N1, apa-reguts des del passat mes de maig.

El quadre següent mostra tres projeccionsen contrast amb un índex 100, les qualsrepresenten el preu mitjà des del 1999 al2006 i la seva projecció fins al 2017.

La producció global de porc està defini-da, pronosticant una pujada propera al19% des del 2006-08 fins al 2018 demitjana.

Pronòstic de preus (US$ per kg canal)partint de preus base de 1.451 per al

2006-2009

ANNEXOS

PERSPECTIVES DE CREIXE-MENT DE LA POBLACIÓ, 2005 A

2030 (en milers de milions)

CARNS - INCREMENT DEL CON-SUM DE CARNS PER PERSONA I

TOTAL CONSUMICIÓ 1993 A2020


16

· La línia verda és la projecció de l'USA Department of Agriculture (USDA).· La línia púrpura és la projecció de l'Organisation for Economic

Cooperation and Development (OCDE). · La línia blava és la projecció del USA Food and Agricultural Policy

Research Institute (FAPRI).

EXPECTATIVES DE PRODUCCIÓ DE CARN PEL2015 (milions de t)

Des de l'any 1990 al 2005 el creixement en la producció decarn a nivell mundial ha experimentat forts increments: s'hapassat de 180 milions de tones a una producció de 264milions, la qual cosa equival a un increment del 46,6%.

En funció del tipus de carn els increments han estat:

CREIXEMENT EN PRODUCCIÓ DE CARN - 2006 A2015 ( milions de tones).


17

Cel·la de garrins desmamats.


19

Recordem a Jericó com una ciutat bíblicaon Josué va fer sonar les trompetes, i elsseus murs es van ensorrar. La cosa semblaser que no va ser així. Més be la coneixemcom la ciutat més antiga del món amb200 cases semisubterrànies semicirculars ique en l'era preceràmica ocupava unaextensió de 5 hectàrees i 2.000 habitants.Actualment s'hi fan excavacions i tan solshi queda una torre. Va ser la primera ciu-tat agricultora.

La Fundació "la Caixa" ha mostrat adiverses ciutats i pobles una exposició iti-nerant sota el títol "Neolític: de nòmadesa sedentaris" que complementa la quevam visitar l'any passat i vam ressenyar ala Revista del Col·legi, en la qual ens cen-tràvem en el desenvolupament de l'agri-cultura i ramaderia a Catalunya.

Vista del pavelló expositiu aReus.

UNA MICA D'HISTÒRIAFa 4 milions d'anys els avantpassats de lanostra espècie ja caminaven com nosal-tres. Les primeres eines de pedra les vanfabricar molt rústicament fa 2,5 milionsd'anys. El domini del foc té 400.000anys i l'eclosió de l'art té altres 32.000anys. Però solament fa 10.000 anys quel'espècie vivia a coves naturals i depeniade la recollida de deixalles, de la caça de

la recol·lecció de plantes i fruits silves-tres i de la pesca.Gràcies als treballs arqueològics sabemque les antigues comunitats van iniciar elprocés d'adopció de l'agricultura per partdels Neolítics; sempre tenien una divini-tat o ser suprem relacionat amb aquestaactivitat. Hi ha exemples a llocs tan dis-tants com ara Egipte, Grècia,Mesoamèrica o el centre de l'Àfrica.

A l'inici del Neolític l'home depenia de la caça.

EL NEOLITIC, ÈPOCA DECANVIS El mesolític, entre 13.000 i 11.000anys, és l'etapa de transició entre el pale-olític (edat de la pedra antiga) i elNeolític (edat de la pedra nova). El finalde les glaciacions provoca la desapariciódels grans animals que eren la font d'ali-mentació de les cultures caçadores-recol·lectores del Paleolític Superior. Esrecol·lecta però de forma especialitzada,amb preferència pels abundants cerealssilvestres de la zona. Es caça de formaselectiva triant l'edat i l'espècie. Aquestaforma de vida és la que donarà pas aldescobriment de l'agricultura i la rama-deria, pròpies del període Neolític pos-terior. Estem parlant de fa 11.000 anys.

La nostra espècie es veu obligada a pro-duir aliments i s'inicia el Neolític amb lautilització de la pedra polida. i l'agri-cultura-ramaderia. Ironies de la vida, fa14.000 anys es va domesticar el gos apartir del llop, el qual tindrà una gran

utilitat. Ara també en domestiquem ihem muntat tota una filosofia respecte aaquest animal, de la qual en podríemparlar llargament.

Els territoris de l'Orient Pròxim i Mitjà,considerats el bressol de la civilització,se'ls anomena el "Creixent FèrtilMesopotàmic". Són regions on es troba-ven relativament poques espècies vegetalsi animals, però on es va estimular moltl'agricultura i la ramaderia, determinantla domesticació, manipulació i control del'espai agrari.

JERICÓ AGRARI I RURALAquestes evidencies agrícoles es mostrenmolt clarament a les restes arqueològiquesde Jericó, actualment a l'estat d'Israel, quècobreixen una cronologia dels 11.000 als10.200 anys.Poc vaig poder veure en una visita que hivaig fer fa 4 anys. Hi queda la torre i unxic de muralla... i els guies que expliquenla història. Les pràctiques agrícoles vanpermetre adaptar la producció d'alimentsa les necessitats del grup. D'aquestamanera es va allunyar la inseguretat i laincertesa. Ja no es depenia de la sort i del'atzar de la caça. Les formes antigues noes podien mantenir en cas d'un augmentdemogràfic ràpid, cosa que sí permetia elcontrol agrari.

Poblat de Jericó.

L'hàbitat domèstic està conformat perconstruccions circulars tapiades. Lesconstruccions monumentals, com ara la

Els pprimers aagricultors ii rramadersdel mmón

Joan Gamundi Vilà

Periodista Agrari Agroprés

Fa 10.500 anys que a Jericó es van promoure les primeres pràctiques agrícoles comunitàries


20

Torre i les muralles, constitueixen els pri-mers assaigs de treballs col·lectius i mos-tren una organitzada activitat comunitàriade les activitats del poblat. A l'exposiciópodeu veure una cabanya circular. A lesexcavacions s'han trobat grans d'ordi iblat. També hi ha coneixements de la pro-ducció i consum de llenties, pèsols i fruitscom ara les figues.

El blat és la planta més àmpliament este-sa al món i possiblement va ser el primercereal més cultivat per l'home, consti-tuint una autèntica revolució tecnològica.La domesticació d'aquest cereal, fa uns10.500 anys a partir de varietats silves-tres, marca l'inici del Neolític. Un conreufet a la Mesopotàmia , bressol una vegadamés de la civilització occidental.

LA RAMADERIAEls seus inicis s'estableixen entre els10.000 i 9.000 anys a l'Orient Mitjà.,domesticant cabres i ovelles i un tempsmés enllà els bòvids. Hi ha evidències aJericó de pràctiques ramaderes, comtambé n'hi ha al peu de les muntanyesZagros, al nord -oest d'Iraq.

Animals domèstics de l'època.

Un dels jaciments més famosos d'aquestaregió és Jarmo, que indica que fa 10.000anys havia una societat que practicava l'a-gricultura i la ramaderia, tot i que encarano coneixien la ceràmica. A l'exposició, amés de contemplar una reproducció aescala reduïda del poblat de Jarmo i deconèixer altres assentaments contempora-nis importants, s'aborden temes relacio-nats amb la ramaderia, com ara la sevaevolució social, l'explicació mitològica il'origen de l'activitat.

El procés agriculor-ramader de lesregions que constitueixen el creixementfèrtil va estimular el desenvolupament dela ceràmica, entrant així doncs al Neolíticceràmic (9.000 a 7.000 anys).

UNA EXPOSICIÓ DIDÀCTICAL'Obra Social Fundació "la Caixa",amb col·laboració amb diversos ajunta-ments i entitats, mostra l'exposició adiverses ciutats del nostre país. Sónexplicitades les formes artístiques, eco-nòmiques, tecnològiques, culturals irituals de les primeres comunitats mun-dials del període neolític. La mostras'estén durant un període d'entre13.000 i 5.000 anys, des dels últimscaçadors fins a les primeres societatsurbanes De l'edat de bronze antiga finsa l'aparició de les primeres ciutats egíp-cies, de les quals ara no en parlarem. Lamostra s'acaba amb les invasionsd'Alexandre el Gran, fa una miquetamés de 2.300 anys.

Podrem observar materials representa-tius de les èpoques citades, com ara gotsceràmics, eines de pedra tallada i polida,il·lustracions de poblats i escenografiesde coves i cases. També escultures huma-nes i de grandària natural i reduïda,reproduccions de déus, ídols i ornament.I explica com es van descobrir els perío-des i les fites culturals que van marcar elcamí cap a la civilització com van ser l'a-gricultura, la ramaderia, la ceràmica il'escriptura. L'home va deixar de sernòmada per esdevenir sedentari.

Per visitar l'exposició, hom ha de pren-dre's el seu temps; és molt didàctica iseria bo portar-hi a tota la família, espe-cialment el jovent perquè pugui interpre-tar tota la cronologia desplegada i gaudird'aquest llarg espai humà que es desple-ga prop de 8,000 anys.

Reproducció de la muralla de Jericó.


22

PPRRIINNCCIIPPAALLEESS NNOOVVEEDDAADDEESS DDEELL PPLLAANN DDEE SSEEGGUURROOSS AAGGRRAARRIIOOSS DDEELL 22000099El Consejo de Ministros, en su reunión del pasado 5 de diciembre, aprobó el Plan de Seguros Agrarios para el ejercicio 2009, queha sido publicado en el B.O.E. el día 26 de diciembre de 2008, con una aportación económica de 280,78 millones de euros, parasubvencionar la suscripción de las pólizas de seguro a los agricultores, ganaderos, acuicultores y propietarios forestales.

El PPlan 22009 iincluirá aademás dde llas llíneas dde sseguros ddel aaño aanterior, llas ssiguientes nnovedades:

“ENESA

Informa”

SECTOR AGRÍCOLAo La incorporación en las líneas de segu-

ro correspondientes a las produccionesagrícolas, de la cobertura de los dañosproducidos por la fauna silvestre.

o Se incorporará la cobertura del golpede calor al seguro de produccionestropicales y subtropicales y a la pólizacombinada de hortalizas en Canarias.

o Se revisarán los criterios utilizadosen la determinación de la indemni-zación correspondiente a gastos desalvamento, por daños sobre lasestructuras de invernaderos.

o Se extenderá la garantía establecidapara viñedos de características espe-cíficas, a los restantes seguros de uvade vinificación.

o Se incorporará el viñedo de Canariasal Seguro de Explotación Viñedo,cuya aplicación actualmente está res-tringida al ámbito peninsular, concobertura de pérdida de rendimientospor condiciones climáticas adversas.

o Revisión y perfeccionamiento delíneas de seguros ya incluidas en pla-nes anteriores, como :Seguros de Explotación de Frutales.Seguro de tomate para industria yseguro de tomate de invierno en lapenínsula. Seguro Combinado de Cereza, conobjeto de establecer un Seguro deExplotación de Cereza.

Con este mismo objetivo, se revisa-rán las bases de datos para la asignaciónde rendimientos máximos asegurables

de aplicación al seguro de rendimientosen olivar.

SECTOR PECUARIOo Se incluirá en los seguros de ganado

aviar de carne y de puesta la garantíade compensación de los daños ocasio-nados por la influenza aviar y por laenfermedad de Newcastle. En el casodel seguro aviar de puesta se incluirá,igualmente, la garantía de compensa-ción de los daños producidos a conse-cuencia de salmonela.

o Se mejorarán las garantías actuales desaneamiento ganadero en los segurosde explotación de ganado vacuno y deovino y caprino.

o Se incluirá la pura raza gallega en elSeguro de Explotación de Ganadoequino.

o Revisión y perfeccionamiento de líne-as de seguros ya incluidas en planesanteriores, como :Seguro de Apicultura, con objeto deestablecer un Seguro de ExplotacionesApícolas.Seguros de aplicación al GanadoVacuno de Carne

SUBVENCIONESNo ha habido cambios en cuanto a

los criterios para la asignación de las sub-venciones al coste de los seguros agrarios,por lo que se mantiene la estructura gene-ral de porcentajes acumulativos, si bien sehan ajustado a la baja algunos de ellos,aunque siempre favoreciendo al máximolas líneas de seguro con mayor cobertura.

Se sigue aplicando el coeficiente demodulación para las subvenciones de laspólizas contratadas en el Plan de Seguros2009, por agricultores y ganaderos queen el año 2007 hubieran percibido untotal de subvenciones al seguro agrariosuperior a 5.000 euros, el coeficienteequivalente al 5 por ciento sobre el exce-so de dicha cantidad.

Para aquellos asegurados que se incor-poren al seguro agrario y, por tanto, nohubieran percibido subvenciones en elejercicio 2007, el coeficiente de modula-ción a aplicar será del 5 por ciento sobreel total de subvención de cada una de laspólizas que contrate, salvo para laComunidad Autónoma de Canarias, losjóvenes agricultores que perciban subven-ción adicional por esta condición y laspólizas contratadas por entidades asocia-tivas de agricultores.

Cualquier persona que esté interesadaen los seguros agrarios, puede solicitarmás información a la ENTIDADESTATAL DE SEGUROS AGRA-RIOS C/ Miguel Angel 23-5ª planta28010 MADRID con teléfono:913475001, fax: 913085446 y correoelectrónico: [email protected] ya través de la página web www.mapa.es.Y sobretodo a su Tomador del Seguroo a su Mediador, ya que éstos seencuentran más próximos y le puedenaclarar cuantas dudas se le planteenantes de realizar la póliza y posterior-mente asesorarle en caso de siniestro.


24

La cadena agroalimentària es divideix entres grans blocs: el del coneixement, elde la producció i el de la transformaciói comercialització. Aquest darrer bloc ésel que proporciona més valor afegit alsproductes, els dóna la qualitat i segure-tat alimentària i té incidència directa enel públic consumidor.

Al capdavant de la Direcció General estroba el senyor Joan Gené, que comptaamb un dilatat bagatge de treball enl'àmbit de les cooperatives catalanes ique a més de la responsabilitat agroali-mentària també dirigeix la política d'in-novació, en les seves vessants deformació i assessorament agrari.

El Director General ha tingut l'amabili-tat d'atendre aquesta entrevista per a laREVISTA, en uns moments en quèmolts factors incideixen sobre el grancomplex agroalimentari català, senseoblidar la seva inserció en l'agriculturaglobal.

PP// LLaa iinnddúússttrriiaa aaggrrooaalliimmeennttààrriiaa ttéé uunnppeess mmoolltt iimmppoorrttaanntt aa CCaattaalluunnyyaa ii aappoorrttaauunn aalltt vvaalloorr aaffeeggiitt aallss pprroodduucctteess,, ppeerròòaaccttuuaallmmeenntt eessttàà ssoottmmeessaa aa lleess pprreessssiioonnssddee llaa ccrriissii ggeenneerraall.. CCoomm aavvaalluuaa llaa sseevvaassiittuuaacciióó ??

R/ Catalunya disposa d'una estructurad'indústries agroalimentàries repartidesper tot el territori, això fa que no es notiuna concentració però sí el seu pes abso-lut. El PIB que generen significa el 24%del total de l'Estat i naturalment somlíders del sector.

Durant el 2009 la crisi no afecta d'unamanera significativa, però existeix el riscque la situació es faci més difícil el pro-per any. Caldrà que el sector agroali-mentari s'uneixi a altres sectors quetreballen bé en àrees de noves economiesi produccions i que s'esforci per superaraquesta situació actual d'incertesa.

PP// SS''aapprreecciieenn ddiiffeerrèènncciieess eenn llaa ssiittuuaacciióóddee lleess ggrraannss eemmpprreesseess ddeell sseeccttoorr oo aammbbaaqquueelllleess qquuee ccoonnffoorrmmeenn eell ggrruupp ddee lleessppiimmeess??

R/ En principi no ha d'haver diferènciesentre petites i grans empreses, sinó en lesestratègies que utilitzen. És cert que elconsumidor gasta menys, la qual cosaafecta tota la cadena -productors, indús-tries i distribució- i sí que es constataque els efectes negatius recauen princi-palment en els productors que ja nopoden produir més barat. Els efectes dela crisi incideixen més en els productescars; així veiem que la carn de vedellapassa per mals moments mentre que lade porcí i la de pollastre estan aguantantde manera força satisfactòria. Per tant ésimportant ajustar costos i adaptar elsproductes i les presentacions als interes-sos de la demanda.

PP// AAllgguunnss sseeccttoorrss nnootteenn lleess ddiiffiiccuullttaattssmmééss qquuee dd''aallttrreess;; aaqquueesstt ééss eell ccaass ddeell vvii,,ddee ll''oollii dd''oolliivvaa ii ddee llaa lllleett.. EEllss aaggrriiccuullttoorrss,,lleess ccooooppeerraattiivveess ii lleess iinnddúússttrriieess eessttaannmmoolltt pprreeooccuuppaaddeess.. EEssttaann pprreevviisstteess mmeessuu-rreess ppeerr iimmppuullssaarr aaqquueesstteess bbrraannqquueess pprroo-dduuccttiivveess qquuee ttaannttaa iimmppoorrttàànncciiaa tteenneenn ddeessddee ll''òòppttiiccaa eeccoonnòòmmiiccaa ii ssoocciiaall??

R/ De llet no tenim una gran produc-ció, i malgrat això en aquests momentsestà resultant excessiva en referència a lademanda; el consum ha baixat tant enllet com en formatges i altres derivats ialguns preus de venda al públic sónanormalment baixos i pressionen el pro-ductor. Quan es parla d'entrada de lletfrancesa, cal matisar que és en poquesquantitats i que no s'aprecien preus sub-vencionats. El que sí cal fer és aplicar lanormativa reguladora actual.

Quan al sector del vi, es manté la dava-llada del consum a casa i als restaurants,tal volta influïda parcialment per la nor-mativa de la conducció de vehicles.D'altra banda la reforma del 1996 va serpoc encertada i es van plantar varietatsnegres per arreu, que ara ens donen unproducte difícil d'assimilar i que s'uneixals excedents tradicionals de vi blanc;cal, doncs, pensar en una reforma estruc-tural a curt termini. Un altre factor es lapressió sobre Catalunya de vins de baixpreu procedents de la Manxa, la RiojaValència i d'altres regions productores;els nostres vins s'han d'orientar a aprofi-tar el nom de les seves DO i donar moltaqualitat a preus no superior als 10 eurosl'ampolla i situar-los en la totalitat delspunts de consum i de venda.

Finalment ens trobem amb problemesnous en l'oli d'oliva. Cal que ens dife-renciem dels olis procedentsd'Andalusia, però malauradament anema remolc. Novament hem de parlar dediferenciar-nos i de promocionar els olisde les diferents DO catalanes. Les coo-peratives tenen molt a dir-hi, apropant-se al consumidor, mitjançant les sevesagrobotigues o anant als comerços espe-cialitzats de les ciutats grans, amb líniesaltes de producte i presentació; aixòcomporta fer inversions, promoció iactuacions de màrqueting, activitats difí-cils en un any en què els costos estanmolt ajustats.

PP// UUnn ddeellss ppuunnttss ffoorrttss ddee ll''aaggrrooaalliimmeenn-ttaacciióó ccaattaallaannaa eess ttrroobbaa eenn llaa qquuaalliittaatt ddeellss

Entrevista aamb JJoan GGené, director general d'Alimentació, Qualitat i IndústriesAgroalimentàries, del DAR

Joan Gené, director general

d'Alimentació,Qualitat i

IndústriesAgroalimentàries:

productors, indus-trials i distribuï-

dors han detreballar units perassolir el benefici

comú.

La indústria de l'oli d'oliva té inte-rès econòmic i social.


25

sseeuuss pprroodduucctteess,, llaa sseevvaa pprreesseennttaacciióó ii ttoottaallaa ggaammmmaa ddee DDOO,, IIGGPP ii mmaarrqquueess aaccrreeddii-ttaaddeess.. EEss ppooddeenn mmiilllloorraarr aaqquueessttss aassppeecc-tteess ii aauuggmmeennttaarr lleess llíínniieess ddee pprroommoocciióó,,ttaanntt iinntteerrnneess ccoomm aallss mmeerrccaattss eexxtteerriioorrss??

R/ Estem treballant en actuacions depromoció a tots els mercats. A través dela nostra empresa PRODECA s'estàpresent a més de 40 fires internacionals,s'organitzen missions comercials a moltspaïsos i es creen tallers de demostració;també es dóna un tracte especial al pro-grama de promoció als Estats Units, a laXina i als Emirats Àrabs.

L'exportació pot ser una de les solucions,com ho ha demostrat el sector del cava.Però demana preparació i noves inver-sions. PRODECA està actuant com aempresa de serveis i de consell per ajudarl'empresari en la seva formació i orientarles operacions i estratègies d'exportació.

Les fires locals, com les que ja es fan enel sector de l'oli, resulten molt satisfac-tòries; caldria ampliar-les a d'altres sec-tors i portar-les totes a les grans ciutatsi centres de consum.

Quant als ajuts a la promoció, elDepartament creu que no s'han dedonar a cegues i considera que el pater-nalisme no resulta productiu; l'experièn-cia demostra que els subsectors menyssubvencionats són els més dinàmics imés competitius. Per tant l'empresari ésqui ha de prendre les iniciatives i assumirel risc i aleshores comptarà amb elsuport de l'Administració.

PP// AAllss pprroodduuccttoorrss eellss pprreeooccuuppaa,, ddaavvaannttddeellss ppoossssiibblleess aaccoorrddss ddee ll''OOrrggaanniittzzaacciióóMMuunnddiiaall ddeell CCoommeerrçç,, qquuee eellss pprroodduucctteesspprroocceeddeennttss ddee ppaaïïssooss tteerrcceerrss aarrrriibbiinn aa ccaassaannoossttrraa sseennssee ccoommpplliirr ssuuffiicciieennttmmeenntt lleessnnoorrmmeess ddee qquuaalliittaatt,, ttrraaççaabbiilliittaatt ii sseegguurreettaattaalliimmeennttààrriiaa.. QQuuiinnaa ééss llaa sseevvaa ooppiinniióó ssoobbrreeaaqquueessttss fflluuxxooss ccoommeerrcciiaallss qquuee ppooddeenn sseerruunnaa rreeaalliittaatt aa ccuurrtt oo mmiittjjàà tteerrmmiinnii??

R/ D'entrada cal acceptar, cada vegadamés, els productes que vénen de fora.Nosaltres ens hem d'acreditar per la qua-litat juntament amb el concepte de pro-ductes locals, perquè se'ls identifiqui, se'lsvalori i s'accepti el seu preu diferencial.

El consumidor ha de viure tranquil. Laseguretat alimentària està sempre avala-da, tant per les autoritats com per les

empreses distribuïdores: ningú no es volexposar a problemes sanitaris per vendreproductes que no reuneixin totes lesgaranties. Una altra cosa són les quali-tats, ja que en tots els productes espoden presentar diferents gammes inivells, perquè el consumidor puguiescollir segons les seves preferències icapacitat de compra. A Catalunyapodem escollir entre produir alta quali-tat amb volums reduïts o anar a produc-tes de qualitat mitjana oferts en gransquantitats per competir en economiesd'escala amb determinats productesd'importació. Les dues opcions són vàli-des en funció dels mercats de destinació.

PP// EEnn ll''aassppeeccttee ddee llaa ffoorrmmaacciióó aaggrrààrriiaass''hhaann eessttaabblleerrtt,, ccoonnjjuunnttaammeenntt aammbb lleessccooooppeerraattiivveess,, uunnss ccuurrssooss ppeerr aa jjoovveesseemmpprreenneeddoorrss,, aammbb llaa ffiinnaalliittaatt ddee ccrreeaarreemmpprreessaarriiss aaggrraarriiss.. QQuuiinneess ssóónn lleess sseevveessiimmpprreessssiioonnss ddeesspprrééss ddeell ccuurrss ppiilloott ii ddeellssaallttrreess cciinncc ccuurrssooss qquuee eess ttrroobbeenn eenn pplleeffuunncciioonnaammeenntt??

R/ S'està treballant amb joves notable-ment integrats en les seves empreses i ambforta professionalitat. Fins aquestmoment estem molt satisfets dels resul-tats, tant dels cursos com de la col·labo-ració entre ambdues institucions. L'èxit estroba a les sessions formatives d'alt nivell,molt pràctiques i molt participatives.Aquests cursos també permeten fomentarel coneixement i la relació entre els alum-nes de diferents comarques i finalmentcrear futurs dirigents i responsables de lesnostres entitats agràries i comunitats.

PP// EEnn ll''aaccttuuaall SSiisstteemmaa dd''AAsssseessssoorraammeenntteexxiisstteeiixxeenn uunn ggrraann nnoommbbrree dd''eennttiittaattssccooll··llaabboorraaddoorreess qquuee ttrreebbaalllleenn pprriinncciippaall-mmeenntt eenn llaa ttrraammiittaacciióó dd''aajjuuttss,, llaa ccoonnddii-cciioonnaalliittaatt ii llaa sseegguurreettaatt llaabboorraall;; eenn mmoollttssccaassooss nnoo ss''aapprreecciiaa qquuee aappoorrttiinn pplleennaa-mmeenntt llaa ttrraannssffeerrèènncciiaa tteeccnnoollòòggiiccaa ii eellssuuppoorrtt eemmpprreessaarriiaall.. CCoomm vveeuu eell pprrooccééss aaccuurrtt tteerrmmiinnii??

R/ No s'ha de barrejar el tema de lestramitacions d'ajuts i dels controls admi-nistratius perquè les explotacions s'adap-tin a les normes comunitàries amb lesactuacions de l'assessorament a les explo-tacions perquè avancin i esdevinguincompetitives. D'una banda cal compliramb unes normatives comunitàries, comés la condicionalitat. Actualment hi ha

entitats que fan tramitacions i no realit-zen assessorament i cal recordar quealgunes explotacions necessiten assesso-rament per poder accedir a determinatsajuts; ens trobem davant d'un sistemaque s'ha d'anar perfeccionant.

PP// LL''aasssseessssoorraammeenntt ddóónnaa llaa ccoonnttiinnuuïïttaattppeerrmmaanneenntt ssoobbrree eell tteerrrreennyy aa llaa ffoorrmmaacciióóqquuee eess ddóónnaa ppeerriiòòddiiccaammeenntt.. QQuuaann eess ppaarrllaadd''aaqquueesstt tteemmaa ttootthhoomm mmiirraa ccaapp aallssmmooddeellss ddee FFrraannççaa,, HHoollaannddaa oo DDiinnaammaarrccaa..CCrreeuu qquuee eell SSiisstteemmaa dd''AAsssseessssoorraammeenntt qquueess''hhaa eessttaabblleerrtt ppoott aarrrriibbaarr aa ddoonnaarr eell ssuuppoorrtttteeccnnoollòòggiicc ii eemmpprreessaarriiaall iinntteeggrraatt aa ttootteesslleess eexxpplloottaacciioonnss ccaattaallaanneess??

R/ L'assessorament es basa en la con-fiança i es guanya a base de temps; tenimun exemple clar en el treball molt bo deles ADV i dels serveis veterinaris de lescooperatives. El sistema d'assessoraments'ha d'anar perfeccionant i ampliar-se atemes de tecnologia, genètica, agrono-mia, comptabilitat, anàlisi de gestió,competitivitat, etc. Qui ho farà? ElDepartament no ha de dir on ha d'anarel pagès. Les entitats actuals evolucioneni s'han d'especialitzar; aleshores el pagèsanirà a aquelles que li donin un millorservei, com ja ho fa ara amb el seu trac-te amb les ADV, serveis veterinaris,SEMEGA i altres entitats de molta qua-litat que treballen molt properes a l'em-presari agrícola i ramader.

També cal dir que, com passa a altres paï-sos, no s'ha de rebutjar la idea d'establirun pagament per rebre aquests serveis oque els agricultors s'organitzin per crearels seus grups de suport; però tot aixòexigeix que l'assessorament sigui delmàxim nivell en tots els sentits i adaptat ales necessitats dels agricultors i ramaders.

En aquest futur immediat les cooperati-ves hi tenen moltes avantatges i els sin-dicats agraris poden reorientar la sevatasca. El Departament també considerala possibilitat de participar en l'assesso-rament en aquells zones que no estiguinben cobertes per les entitats actuals. Unaltre servei que pot donar elDepartament és el d'establir programesde formació permanents pels tècnicsdels grups d'assessorament, com ja es faamb les que pertanyen a les ADV. I rei-tero que sempre serà l'agricultor-empre-sari qui escollirà entre les millors.


26

PP// DDoonneemm ppeerr sseegguurr qquuee lleess ccooooppeerraattii-vveess jjaa tteenneenn uunn ggrraann ppaappeerr eenn llaa ccaaddeennaaaaggrrooaalliimmeennttààrriiaa.. DDeess ddee llaa sseevvaa òòppttiiccaa iiddoobbllee eexxppeerriièènncciiaa aa lleess ccooooppeerraattiivveess iill''AAddmmiinniissttrraacciióó,, qquuiinn ppoott sseerr eell ppaappeerrccooooppeerraattiiuu ddiinnss ddee llaa ccaaddeennaa aaggrrooaallii-mmeennttààrriiaa ii eell mmóónn ddee llaa ffoorrmmaacciióó ii ll''aass-sseessssoorraammeenntt??

R/ Defenso que el model cooperatiu téfutur, però cal veure quin ha de ser elmodel futur. Les cooperatives sónestructures amb unes despeses fixesimportants però amb economies d'esca-la mal adaptades. Però això no vol dirque sols es poden mantenir i progressarles grans empreses; tot depèn del tipusde producte que obtenen i de la gestióinterna i externa de cada entitat. És fàciltrobar petites cooperatives amb unsresultats excel·lents i alguna de grandimensió amb problemes.

En general s'observa que el món evolu-ciona cap a la concentració, la col·labo-ració i les fusions d'empreses. Lescooperatives han de reflexionar sobreaquesta tendència; són empreses i pertant han d'obtenir beneficis; això obligaa trencar amb sistemes tradicionals queimpedeixen adaptar-se als canvis.

Un cas molt proper i a l'abast de les coo-peratives és participar en la solució del'abandonament de terres i amb l'agri-cultura a temps parcial que progressiva-ment es mostra ineficient i que acaba enl'abandonament; aquí les cooperativespoden tenir un paper important mitjan-çant seccions d'explotació de les terresd'aquests socis que es troben en situacióde transició a l'abandonament. Un altrecas, complementari a l'anterior, són lesseccions de maquinària d'ús cooperatiuper evitar les compres innecessàries demàquines i equips molts cars per part decada agricultor i que acaba perjudicantla seva economia.

Quan al tema de comercialització, s'ha demeditar i adequar a cada cooperativa, novalen les receptes generals. Totes tenenaccés a la venda directa i a l'enfortimentde les seves agrobotigues. Quant a inse-rir-se en la cadena comercial i a la distri-bució s'ha de veure des de situacionsconcretes, a cooperatives especialitzadeso amb productes estrella i en cooperati-ves de segon grau. Totes han de comptaramb productes específics o de grandemanda, de qualitat i a preus competi-tius i estar dirigides per professionalsd'alt nivell i molt introduïts als mercats.

Una darrera reflexió aplicable al sectoragroalimentari: ha de treballar unit entreels seus tres esglaons, agricultors, indus-trials i distribuïdors. Si un d'ells falla,tota la cadena sortirà perjudicada; percontra, l'èxit de cada esglaó condueix al'èxit de tots.

Volem agrair a Joan Gené, director gene-ral d'Alimentació, Qualitat i IndústriesAgroalimentàries, l'atenció que ha tingutamb el nostre Col·legi a compartir unallarga estona de conversa, de reflexió id'amistat. Estem segurs que totes lesseves opinions són un indicatiu per almón agroalimentari de Catalunya.

Les fires ajuden a promocionar elsexcel·lents productes catalans.


28

Europea-Espanya, associació de profes-sors d'escoles de capacitació agrària, varealitzar del 4 al 6 de novembre 2008, aSantiago de Compostel·la, el seu congrésanual de formació i capacitació agrària.

El programa incloïa ponències sobre elsmodels de formació professional agràriade Holanda, Portugal i Espanya. Com aresum comentar que el model holandèses basa en l'aprenentatge per competèn-cies mitjançant metodologies innovado-res, molt en contacte amb les empresesdel sector; el model portuguès, més aca-demicista, pateix un elevat fracàs escolari per a corregir-lo ha estat reformat l'any2007 (Resolução do Conselho deMinistros nº 173/2007 de 11/07) totafavorint la formació professional com avia alternativa al batxillerat. Es pretén ladoble certificació: acadèmica i professio-nal, amb l'objectiu d'incrementar elnivell acadèmic dels joves portuguesos.D'altra banda, Sr. Antonio Gil, de laSubdirección General de FormaciónProfesional del Ministerio deEducación, en la seva ponència sobre"Situació actual dels cicles formatius dela LOE", va fer una introducció almodel espanyol d'FP i als canvis intro-duïts per la darrera llei orgànicad'Educació de l'any 2006 (LOE) i vaavançar, però sense gaire detall, els pos-sibles cicles de la família agrària que s'hioferiran.

També vam tenir l'ocasió de visitar lesbateas de la cria de musclos a la riad'Arosa i la bodega Martin Còdax.

El darrer dia es van fer dues últimesponències sobre la "Formació professio-nal de les famílies agrària i agroalimen-tària a Galícia", a càrrec del Sr. JoséAntonio Jardón Bahia, assessor d'FP, dela conselleria d'Educació de Xunta deGalícia; i la "Formació professional per

a la feina i els nous certificats de profes-sionalitat", a càrrec de la Sra. MarisaMallo Fernández, directora de l'InstitutGallec de les Qualificacions. El primer,després de presentar les xifres de la

demanda i comparar-les amb l'ofertaeducativa, va concloure que són moltesles necessitats de formació en aquest sec-tor i que els joves que estudien FP agrà-ria es col·loquen ràpidament, peròmalgrat això els cicles formatius no

s'omplen, excepte els forestals. La sego-na ponència va assenyalar que els "certi-ficats de professionalitat" estan basatsen unitats de competències, com elscicles formatius, i que porten a obteniruna certificació per a exercir un ofici. Elsdos subsistemes, la formació inicial(cicles formatius) i la ocupacional (cer-tificats de professionalitat), tenen puntsen comú i poden intercanviar unitats decompetència. Hi ha una gran demandade certificacions, especialment per partdels treballadors en actiu.

Europea-Espanya va adquirint maduresai cada comunitat autònoma que acull lapresidència intenta que el congrés ques'organitza cap al darrer trimestre del'any sigui tot un èxit, tal com ho haestat també aquest any. Hem d'agrair alscompanys de Galícia el treball realitzat ia la Conselleria do Medio Rural, els mit-jans econòmics i humans dedicats alcongrés. El proper congrés està previstrealitzar-lo a Derio (Euskadi) del 4 al 6de novembre 2009.

Congrés dd’Europea-EEspanya 22008Josep Lluís Lavilla Heras

Coordinador nacional d'Europea-Espanya

SSaannttiiaaggoo ddee CCoommppoosstteell··llaa,, 44-66 nnoovveemmbbrree ddee 22000088

Annex:

Dades bbàsiques dde ll'agricultura dde GGalícia ((2005):Superfície total: 29.580 km2 = 2,96 milions ha, havent-hi més de 1,6 milions de pro-pietaris per a una població total d'uns 3 milions

Superfície forestal (SF) = 1.761.707 ha

Superfície cultivada: 477.322 ha (382.524 herbacis, 75.897 llenyosos, 18.901altres

Prats i pastures: 449.161 ha

Ramaderia: Boví: 980.368 caps, dels quals 590.685 vaques, amb una mitjana de

11,1 vaques / explotació

Oví-cabrum: 275.615 caps d'oví i 45.900 caps de cabrum

Porcí: 21.577 places de reproductores i 106.122 places d'engreix

Valor de la producció final agrària:

Agrícola: 665,9 milions €

Ramaderia: 1.398,1 milions €

Renda agrària: 1.045,6 milions € (127,4 milions són subvencions)

Incorporació dde jjoves aa GGalícia: uns 450 cada any, la majoria mitjançant el curs d'incorporació de250 hores. La Conselleria d'Agricultura intenta potenciar que els joves que vulguin incorporar-ses'inscriguin a les escoles de capacitació agrària i facin un cicle formatius de 2 anys, però no és fàcil.


30

Els qui llegiu, o fullegeu, aquesta revista,o algunes altres que parlen de maquinà-ria, podreu pensar que tinc una certamania amb el costos de la maquinària. Iés ben cert. Després de tants anys d'in-tentar ensenyar "maquinària agrícola",de discutir amb pagesos, amb fabricants,amb concessionaris, amb altres tècnics,he arribat a un convenciment clar queamb la maquinària, en moltes explota-cions, es podria aconseguir un estalvi dediners molt considerable si hagués estatben elegida i fos ben gestionada.

Durant molts anys he dit als meus alum-nes que la despesa més important en gai-rebé totes les explotacions era lamaquinària. Més important numèrica-ment! Si no sembres bé, o no fas els trac-taments correctes, el resultat pot serdesastrós, però com que els pagesos, delque ens queixem sempre més és de lalimitació de la renda disponible, noméshi ha dues maneres de millorar aquestarenda: incrementar els ingressos o dismi-nuir les despeses. I si disminuïm la des-pesa en llavor (un 6,7 o 8% com amàxim del total de despeses), per exem-ple, estem comprometent seriosamentels resultats (els ingressos), i tot plegatno guanyem gran cosa.

En canvi, si poguéssim reduir un 50% lesdespeses en maquinària, que sovint repre-senten al voltant del 50% del total de des-peses, tindríem un estalvi total d'aquestesa l'entorn del 25%! Que representa unaxifra, en euros superior amb tota seguretatal que puguem obtenir anant a plorar aBrussel·les o tallant carreteres.

Aquestes afirmacions poden semblaruna mica exagerades, i en alguns casosconcrets, potser ho són, però en granslínies són ben indiscutibles. Quan ho

explicava als alumnes, m'anava molt béper insistir en la importància de l'assig-natura, però intentava fer-ho palès ambforça exemples numèrics, amb dades queels pocs que hi havia que fossin d'origenrural podessin contrastar a casa seva.

Haig de reconèixer, però, que en lesmeves recomanacions finals sobre la uti-lització en comú de la maquinària vaigtenir molt poc èxit. Només un anticalumne em va trucar pocs anys desprésd'acabar la carrera per dir-me que a casaseva (eren viticultors al Penedès) havienconstituït una SAT, amb un grup deveïns, per comprar una màquina de vere-mar. Des d'aquí vull agrair-li la deferèn-cia per comunicar-m'ho (i oferir-me lapossibilitat de visitar-lo amb els nousalumnes).

Ja sé que és prou difícil compartirmaquinària, i en particular, si es tractadel tractor o de la màquina d'ensulfatar.No hi ha dubte, però, que la qüestió del'oportunitat (l'oportunitat de fer les fei-nes en el moment més adequat) té tambémolta importància per a les recol·lecto-res, de cereals, per exemple. I bé que hacalgut anar-hi a raure a la utilització en

comú! I sembla que el sistema funciona.

De fet, els pagesos actuals, gairebé tots,han conegut un sistema fonamental d'or-ganització. Gairebé tothom disposava,disposa, de gairebé totes les màquines(més o menys adaptades a la finca i méso menys operatives) i es feia pràcticamenttotes les feines (amb poques excepcionscom la suara esmentada recol·lecció delscereals). I evidentment gairebé ningú nosabia (i encara no sap) amb un mínim deprecisió el que li costava l'ús d'aquestesmàquines. I, insisteixo, en molts casos,estem parlant de prop de la meitat delseu total de despeses.

El component fonamental d'aquest costde les màquines ha estat, fins ara, i dellarg, les despeses fixes, que hom anome-na en ocasions despeses de "possessió"(un cop tens la màquina, l'amortització,l'interès del capital, l'allotjament, lesassegurances, cal pagar-les cada any, tre-ballis molt o poc. El problema, certa-ment, és que l'amortització, de llarg lamés important, no es "paga" cada any. Jas'ha pagat en adquirir la màquina). Enels darrers temps, podríem dir que,malauradament, el cost del combustible

La mmaquinària aagrícola ii eel sseu ccost,d'adquisició ii dde ffuncionament

Carles Bernat I Joanos


Tractor de més de 300 CV en una prova a Riudellots de la Selva. Al volantuna alumna de l'Escola. És un exemple de tractor molt gros, i molt car, peròque treballa totes les hores que cal perquè el cost horari sigui raonable.


31

ha fet créixer força les despeses variables,i en determinats conreus el preu (sovintexorbitant) dels adobs, ha pres una micade protagonisme a les despeses demaquinària, però, en conjunt, el proble-ma continua plantejat en els mateixostermes. És en el concepte més importantde despeses on cal fer la retallada méssensible si volem incrementar el margedisponible per a l'agricultor.

Sóc ben conscient que aquest canvi demodel no serà gens fàcil, però com mésaviat ens hi posem més aviat en podremveure els resultats. He emprat altresvegades aquest argument, però insisteixoperquè em sembla molt il·lustratiu: jo noho he vist treballar, però al mas encara hitenim els cups, la premsa de vi (que ser-via també per l'oli), el molí de pedrescòniques per a les olives. Fins poc des-prés de la guerra gairebé tots el masos esfeien el vi i l'oli (que, a més, eren sempreels millors del món!). Doncs bé van can-viar, i es van adaptar als nous temps. I nocrec que els pagesos d'aleshores fossinmenys individualistes que els d'ara.

Avui, tenim molta més informació,molts més mitjans de càlcul i de control,per convèncer els recalcitrants i per orga-nitzar les feines amb la màxima eficàcia ieficiència. Recordo, per exemple, haverpredicat, en un moment donat l'interèsen una empresa de serveis que disposésd'un, o de dos, si convenia, helicòptersal Penedès per fer els tractaments fitosa-nitaris, alhora. D'una banda, predicar enel desert cansa, i de l'altra, els preus delvi van fer una, o diverses, davalladesespectaculars. Ho vaig deixar córrer,però continuo convençut que no era unamala idea, (que podria conviure, d'altrabanda, amb el fet que la majoria de lesfinques tinguessin una bona màquinad'ensulfatar, ben regulada, i ben a punt,seguint les normes del programaTOPPS! i poguessin fer els tractamentsen circumstàncies favorables).

Resumint, per acabar, crec que seriamolt important que els pagesos, lesorganitzacions, l'administració, òbvia-ment, es decidissin a ocupar-se seriosa-ment del tema. Ja hi ha determinades

iniciatives, tímides, per part de l'admi-nistració, central i autonòmica, que afa-voreixen més l'adquisició d'aquellesmàquines que es compren per cooperati-ves o SAT. Cal insistir en aquest camí ical sobretot que l'agricultor estigui dis-posat a participar-hi a fons.


32

Finalment ja es coneix el resultat de larevisió mèdica de la PAC així com l'a-cord al qual han arribat el Ministeri i lesComunitats Autònomes per a la sevaaplicació. Però els dubtes sobre el futurde l'agricultura segueixen existint i l'evo-lució constants de les polítiques encaraaporta més aspectes preocupants.

Els canvis aprovatsEl detalls de la Revisió ja són coneguts ivan presentar algunes sorpreses. Única-ment cal fer un parell de comentaris.

La modulació dels pagaments segueixels mateixos criteris però augmentaràfins arribar al 10% l'any 2012.Solament les explotacions que rebin mésde 300.000 euros anuals d'ajuts directestenen des d'ara una modulació addicio-nal de 4 punts.

La desconnexió dels pagaments ha fixatla fita d'arribar a la seva totalitat engaire bé totes les produccions. L'any2010 ja s'aplicarà al bestiar oví icabrum, als conreus herbacis, el blatdur, el llúpol i l'oli d'oliva. En anys pro-pers i fins al 2012, pràcticament totesles altres produccions quedaran des-connectades al 100%.

Com excepcions estan les vaques alletants,que segueixen amb total connexió, i la lletde vaca que té un horitzó de llibertat pro-ductiva sense quotes per a l'any 2015.

S'han previst algunes actuacions per com-pensar la desconnexió, amb uns progra-mes específics aplicables a certs sectorsproductius, mitjançant contractes amb lesexplotacions situades en zones de mun-tanya o amb limitacions productives.

Però la confusió segueixLa Revisió ha coincidit amb situacionspreocupants per a molts sector productius.

Així es constata que l'oli d'oliva passa peruna situació molt dura, amb uns preusmolt baixos i uns excedents que costen defer sortir. Els mecanismes de regulació esmostren lents i fins ara no s'han mobilit-zat, la promoció del consum està aturadai la crisi general retrau el consum.

El sector del vi segueix un camí paral·lel,tant en demanda com amb preus, ambperspectives fosques sobre les compresde la propera campanya davant les ten-sions entre productors i grans elabora-dors. A més el fantasma dels vins rosats,per barreja de bancs i negres, no s'hadesvetllat fins a fa poques setmanes.

La llet de vaca té un dels moments mésdurs; els projectes de liberalització i d'eli-minació de quotes són simultanis a l'en-trada de llet d'altres estats comunitaris idel paper d'algunes grans empreses indus-trials que prefereixen la llet de fora i totaixò va lligat al tema de les marques blan-ques de les grans cadenes de distribució.

I el sector porcí, si bé ha reviscolat, tél'angoixa permanent dels preus dels pin-sos i de l'efecte d'algunes malalties quepoden retraure el consum.

Aquestes situacions es poden estendre ad'altres sectors; la producció de carn deboví, d'oví i de cabrum passen momentsdelicats; la fruita té competència de totsels països. Els cítrics es troben en situa-ció de desfeta,... Com fer-hi front?

Els agricultors i els responsables d'empre-ses agroalimentàries indiquen que si bé lacrisi financera és un element molt dur,cada vegada més la cadena agroalimentàriaestà condicionada per les grans indústriesi especialment per la gran distribució, quetrasllada la contenció dels preus al consu-midor cap als esglaons de la producció ide la primera transformació o elaboració.Les marques blanques afecten fortamenten el resultat final. Qui té raó i com espoden redreçar aquests fets?

La reforma de la PAC ha suprimit oreduït moltes de les mesures de gestiódels mercats, tot cercant una liberalitza-ció productiva i per afavorir la iniciativai llibertat productiva dels agricultors.Però la crisi dels cereals ha fet trontollaraquests raonaments. Cal remarcar queuna cosa és el proteccionisme dur i unaaltra cosa han de ser les mesures preven-tives de regulació per disposar d'unsestocs de seguretat que permetin ferfront a situacions de risc, de males colli-tes o de pressions inflacionistes o espe-culatives dels preus.

Canvis polítics i decisions aprendreAmb les eleccions al Parlament Europeus'obre una nova etapa que pot comportarnoves directrius en el global de la UnióEuropea i en la Comissaria d'agriculturai de Desenvolupament Rural de la UE.

Revisió dde lla PPAC + ffutur ++ aaltres ffactors == iincertesa

Eduard Bes Jaques


Tecnologia i assessorament, eines per al futur.


33

S'està pendent de la ratificació delTractat de Lisboa, si finalment Irlanda elratifica, el Parlament tindrà molt méspoder i molts actes seran conseqüènciade la codecisió entre aquesta Institució iel Consell de Ministres d'Agricultura.

I també s'ha de considerar que Espanyatindrà la presidència durant el primersemestre del 2010. El Govern espanyol iel Ministeri ja estan preparant les líniesd'actuació que cal esperar que siguinfavorables al model d'agricultura fami-liar i mediterrània i que resultin accepta-des pel conjunt de la UE.

Temes pendents i calentsLa futura Reforma del 2014 al 2020s'esmenta amb el qualificatiu de gran.Després de la darrera Revisió i dels airesque circulen, ja és segur que més enllà del2014 ens trobarem amb una PAC nova,diferent i quasi definitiva per al futur.

El nou Pressupost, en els aspectes definançament i repartiment de les despe-ses, ja es començarà a debatre l'any 2011.Sembla poc probable que augmenti sig-nificativament per a l'agricultura i a méshaurà d'equilibrar criteris molt contrapo-sats. Països del nord amb agriculturescontinentals enfrontats amb països delsud amb agricultures mediterrànies, con-ceptes de liberalització de la PAC ambdesitjos de mantenir uns nivells de pro-tecció, reclamacions els nous estats mem-bres de l'est d'Europa per rebre més ajutsestructurals en detriment dels tradicio-nals estats del nord i oest; i finalment l'e-quilibri o traspàs de pressupostos des delprimer pilar de les produccions al segonpilar del desenvolupament.

El sistema actual de pagament dels ajutsresulta difícil de justificar i administra-tivament feixuc. La Comissió incideix aabandonar el sistema de drets històrics iofereix dues opcions simplificades: unmodel de càlcul de drets a nivell regio-nal per a cada sector o un altre de càlculfix per a tots els sectors i aplicat persuperfícies. No cal dir que tots dosencenen els ànims, amb molts guanya-dors i perdedors.

Redefinir el paper de la PAC, que cadavegada mira més a uns mercats mundialsvolàtils, a la necessitat de tenir unes pro-

duccions assegurades en quantitat i lliga-des a conceptes de qualitat, traçabilitat,seguretat sanitària, sostenibilitat mediam-biental i multifuncionalitat de l'agricultu-ra. Són mols aspectes que s'ajunten i queresulten difícils de conjuminar. Què opi-nen els agricultors-empresaris a tot això?Com els afecta en els costos, els canalscomercials, la competència dels païsostercers i la capacitat negociadora dins dela cadena agroalimentària? Moltes pre-guntes a respondre.

El desenvolupament rural s'ha demos-trat una eina poderosa a moltes comar-ques de muntanya o amb limitacionsestructurals; igualment ha afavorit lesiniciatives de col·lectius amb problemes ia projectes de benestar social i d'equipa-ments. Però també comporta crítiquesde gran importància: la concessió delsajuts a temes molt poc lligats a l'econo-mia agrorural i a la incidència de criterispolítics a l'hora de distribuir els ajutsdels programes Leader i Proder.

El respecte i protecció al medi ambientno és discutit per ningú, però els criterisd'aplicació no semblen equitatius i l'a-gricultor té el sentiment de ser el dolentde la pel·lícula. Són molts els temes queen resulten: ús de fitosanitaris, conserva-ció dels sòls, zones de protecció d'aus,manteniment de la biodiversitat, úsracional de l'aigua de reg, emissió degasos d'efecte hivernacle, residus i dejec-cions, estalvi energètic i un llarg reguit-zell de temes. Tots són importants is'han d'atendre però, amb quina mesura?I com es reparteix el seu cost? O qui ha

de ser el responsable, l'agricultor o lasocietat de forma solidària?

La tecnologia avança sense pausa i nos'hi poden posar barreres, però sí ques'ha de controlar i racionalitzar. El casmés palès és el dels OGM què han pola-ritzat les opinions: o tot o res. Cal veure-ho amb serenor i valorar-ho ambrealisme: Europa conrea pocs OGM,però n'és una gran consumidora, ja siguiper les importacions de cereals i oleagi-noses per a fabricar pinsos o per impor-tar carns de consum produïdes a païsostercers que utilitzen normalment aquestproductes transgènics. Com s'ha d'enfo-car aquest tema?

Els agricultors haurien d'estar més inse-rits en la cadena agroalimentària. Jatenen unes cooperatives i organitzacionsde productors que els poden donar totsels serveis de producció, assessorament,formació, transformació, comercialitza-ció i socials. Però calen més passos perassolir unes dimensions econòmicamentviables i competitives, amb personalmolt qualificat al seu front. És aquesta lasituació real o cal trencar esquemes loca-listes i individualistes?

I encara en aquest món associatiu iempresarial agroalimentari, perquè nos'amplien les unions, fusions i acords detot tipus entre les mateixes cooperativesi entre les cooperatives i altres entitatsmercantils del sector? És cert que esmantenen les actituds corporatives i decompetència mal entesa, però també hoés que la multiplicitat i diversitat nor-mativa que s'ha creat a cada comunitat

La fructicultura és un puntal de l'agricultura catalana.

autònoma dificulta els projectes d'inter-cooperació i d'associacions entre lesentitats i entre els diferents territoris.

La crisi global és un element recurrent ien boca de tothom. Les empreses agrà-ries i agroalimentàries pateixen els efec-tes i la manca de finançament lesangoixa. Resulta sorprenent que s'estanestablint programes especials per a sec-tors en crisi, com són el de l'automociói el de la construcció i per contra per alsector agroalimentari, cabdal per a lapoblació per a garantir la seguretat ali-mentària, que també és un exportadorimportant i que és capdavanter en l'a-portació al PIB de Catalunya i de l'Estat,no s'ha previst cap pla de rellançament.És una incongruència?

Mirant al mónAra tenim la Unió Europea dels 27, ques'està construint amb molts esforços, i jaes tenen en portes noves ampliacions:Croàcia, Macedònia, tal volta Islàndia,altres països balcànics... i el gran país queés Turquia amb la seva demografia, lesètnies i el model religiós. Temes que abansdel 2014 o durant el nou període s'hau-ran de tractar i resoldre. Per tant anem auna Europa total amb unes necessitats iproblemàtiques més variades i amplifica-des, a les quals ens haurem d'adaptar.

Aquest any Barcelona ha esdevingut seude la secretaria de la Unió per laMediterrània, un mercat comú on cabengairebé tots els països del sud i est del'arc mediterrani, amb els seus conreus i

produccions agràries molt competitivesamb les nostres, però també amb gransnecessitats alimentàries de productesbàsics i amb demanda d'infraestructures,tecnologies, serveis i coneixements avan-çats. Reptes i oportunitats al mateixtemps per a aquells que els sàpiguenaprofitar.

Mirant més lluny, però en un cercle queens envolta, la globalització ja és un fet.Malgrat que les negociacions del'Organització Mundial del Comerçsembla que no avancen, els mercats mun-dials es mouen amb grups d'interessoseconòmics, polítics socials o de conve-niència. Als Mercosur, G-20 (de lesnegociacions de l'OMC), APEC, GrupCairns i algun que altre, s'han d'afegir elG-8 que torna a agafar força, el nou G-20 financer en el qual Espanya intentatenir una seu permanent, i el nou grupBRIC (Brasil, Rússia, Índia i Xina), for-mat per països emergents i força desen-volupats amb gran potencial agrariexportador però també importador ique tenen una forta presència a païsosd'Amèrica del Sud i d'Àfrica per contro-lar les seves matèries primeres. Quina ésl'actitud i quin el poder de la UE enaquest món globalitzat? Actuarà comuna sola entitat (com se suposa que és)o cada estat membre anirà per lliure?

Malgrat ser repetitius......volem incidir una vegada més en el fac-tor humà: els agricultors i les seves famí-lies. Sense ells no hi haurà agricultura ni

cadena agroalimentària. No defensemcap posició defensiva, victimista ni sub-vencionista. Ells són els protagonistes imereixen tota l'atenció, respecte i suportper mantenir la seva empresa, situar-seamb força dins de la cadena, continuaramb total dignitat en el món rural i rebretots els serveis i el respecte que tenentots els altres ciutadans.

Però ells i les seves organitzacions econò-miques i socials han de maximitzar tots elsseus recursos i mitjans de producció i desaber, per tirar endavant en aquest mónglobalitzat i competitiu que anirà a més ipoder encarar amb èxit el canvi del 2014.

Com complement, s'han de reforçar unsmitjans dels quals sempre se'n parla peròque mai no acaben de tenir tots elssuports: el paquet del coneixement queel conformen l'R+D+I, d'una banda, ila formació i l'assessorament de qualitat,de l'altra. Tots es coordinen entre ells is'ha de potenciar al màxim.

Les universitats, centres de recerca,empreses, cooperatives i col·legis profes-sionals hi tenen la molta part activa, ambprogrames i actuacions ben orientades,adaptades a la nostra agricultura i ambrespostes immediates i pragmàtiques alsproblemes Però cal que les administra-cions s'ho prenguin de forma seriosa,atorgant mitjans suficients.

Nosaltres, els tècnics, estem convençutsd'aquest camí i ens hem preparat perparticipar en tots els programes que s'es-tableixin.


34


36

Històricament els jardins han anat asso-ciats al luxe i la reproducció del paradísa la Terra, no s'ha escatimat en la cons-trucció d'aquestos el més mínim per talque fossin el més espectaculars possible.Val a dir que els jardins, tant en el seuestil com la situació, són fruit i símpto-ma de l'entorn social, per tant, cada copque varia, reflecteix un canvi en les preo-cupacions de l'home i els seus ideals.

En el moment en què l'àmbit de la jardi-neria passa del purament privat, al jardípúblic i es comencen a construir gransextensions de jardins i parcs per arreu(al nostre territori, sobretot a partir dela democràcia), el consum de vegetació itots els materials utilitzats augmentaconsiderablement passant de ser unaanècdota a ser tot un sector econòmic,cada cop amb més pes.

Amb el pas dels anys i la cada vegadamés important consciència de l'entorn ide la importància del respecte cap almedi ambient, es va fent més necessariidear maneres per estalviar el consumd'elements que formen part de la jardi-neria i l'aplicació de criteris com el de lestres erres (reduir, reutilitzar i reciclar)forma part de la quotidianitat.

Tres noves perspectivesLa primera és aplicable en molts àmbitsdes de l'obra mateixa tot estalviant amb laplanta, en el marc de plantació. Anys enre-re es plantava amb uns marcs de plantaciómolt petits (perquè es veiés l'obra méscompleta en el mateix moment), però s'hademostrat que no és ni necessari ni viabletreballar en aquestes condicions i actual-ment s'utilitzen altres més d'acord amb lesmesures de les plantes adultes.

En aquest apartat s'ha de parlar de l'es-talvi en el consum d'aigua, tema que a

causa de la manca d'aquest elements'hauria d'aplicar a tots els tipus de jar-dins, no només en els sostenibles, l'apa-rició de múltiples urbanitzacionshoritzontals i la creació de jardins tipus"gespa-olivera" ha generat un creixementdel consum d'aigua enorme als jardinsfamiliars; l'aplicació dels criteris de laxerojardineria (és a dir, ús eficient del'aigua) podrien ser una bona solució pera aquesta situació.

Les altres dues erres, la reutilització i elreciclatge, van de la mà i ens ofereixentot un reguitzell de nous productes osubproductes que ja no tenen valor demercat com ara:

· Vidres, amb els quals un cop tritu-rats i amb alguns reactius es fan pavi-ments continus decoratius.

· Palets i altres subproductes de laindústria de la fusta (virotges i serra-dures): d'aquests, se'n fan fustes tec-nològiques amb les qualss'aconsegueix una fusta ornamentalla qual permetria evitar en part latala massiva d'arbres tropicals peraconseguir les tan preuades fustes dejardí.

· Les restes de la poda, les branques uncop triturades i depenent de la gran-

Què éés lla jjardineria ssostenible?Gisela Andrés i Pujol

Enginyera Tècnica Agrícola


37

dària i de la procedència es podenutilitzar per a compostar o com aencoixinat.

· Els residus orgànics urbans; aquestses porten a les plantes de compostat-ge i com a resultat aporten el com-post, material que s'utilitza comadob tant en jardineria com en l'agri-cultura. Hi ha plantes de compostat-ge especialitzades, què amb tots elsinputs de la planta controlats quepoden ser tant els anomenats abanscom altres procedents de granges depollastres, etc. Els adobs orgànicsresultants són de gran qualitat i decomposicions conegudes.

Concretant els aspectesbàsicsJa deixant de banda les generalitats ianant al rovell de l'assumpte, els puntsclau de la jardineria sostenible i com aresultat de les premisses esmentades i delsentit comú, són les següents;

1. Utilització d'espècies ben adaptadesal nostre clima.

2. Agrupació de plantes amb necessi-tats hídriques similars.

3. Optimització de l'abodat.

4. Els encoixinats.

5. Control integrat de plagues i malalties.

6. Minimització i gestió de residus.

7. Reducció de la poda.

8. Ús racional de l'aigua.

Si volem seguir gaudint dels jardins jaexistents i poder seguir creant-ne de nousés evident que hem de reduir l'actual con-sum desmesurat de recursos i que això noes tradueixi en el decrement de la quali-tat global dels jardins. Per aconseguiraixò haurem d'aplicar els criteris tècnicsque ja coneixem en pro de la conservaciódel medi i la imaginació, que ens portaràa descobrir que al nostre voltant tenimmoltes possibilitats tant en materialscom espècies vegetals infrautilitzades.

Finalment, cal recordar el perquè de l'e-xistència dels jardins i és que aquests ensconnecten amb la natura i amb l'entorni permeten que ens sentim identificatsamb el paisatge que ens envolta igualcom passa amb l'agricultura, són símbolde la nostra identitat cultural i formenpart del patrimoni natural.


38

Avui dia la formació professional aEuropa se centra en l'adquisició de com-petències i no simplement de coneixe-ments. Però en canvi les classes escontinuen impartint com abans, bàsica-ment transmeten coneixements. El for-mador, per tant, és el factor clau enaquest canvi i difícilment ho farà bé sino està capacitat i motivat. La capacita-ció es pot aconseguir amb relativa facili-tat, però la motivació ja no és tan fàcil,ja que actuen diferents elements. Un d'a-quests elements, tal vegada el mésimportant, és el mateix alumne, l'interèsi ganes que posa en el seu procés d'apre-nentatge, és a dir la seva pròpia motiva-ció. Entre professor i alumne s'estableixuna relació sinèrgica i quan un va bé l'al-tre també, però també passa a l'inrevés.S'ha comprovat que per aprendre cal:

1. Voler aprendre, és a dir estar convençutque el que aprèn li serà útil i ficar-s'hi

2. Fer-ho segons el seu ritme i manera

3. Que el que aprengui estigui relacionatamb el món real que l'envolta

4. Que les pràctiques siguin el més realpossible i per tant les empreses han de

jugar un paper important, especialmenten la formació i capacitació agrària

5. Que es recolzi en els seus companys.L'aprenentatge millora en un entorncol·laboratiu

És en aquest marc que Europea-Espanya, associació de professors iexperts en formació i capacitació agrà-ria, amb seu a Reus, participa en el pro-jecte europeu "ALIVE" sobre innovaciópedagògica. El projecte pretén formar aprofessors de les escoles agràries en lesmetodologies de "l'aprenentatge autèn-tic" i la seva aplicació pràctica a l'aula.És un projecte on els mateixos profes-sors seran responsables del seu propiaprenentatge, què és el que cerca "l'apre-nentatge autèntic", tot aplicant allò d'a-prenent fent.

El projecte té dos anys de durada i escoordina des del Centre de Formació iEstudis Agrorurals del DAR, a Reus.Durant aquest temps, els professorsrebran una curta formació presencialsobre "l'aprenentatge autèntic" i haurand'experimentar durant 6 mesos algunametodologia innovadora. En una darrerasessió presencial presentaran els seusresultats i seran avaluats. L'avaluació esfarà mitjançant el "portafoli" que elprofessor haurà omplert amb documentsi proves de tota mena que demostrenl'adquisició d'unes competències peda-gògiques determinades.

Per a més informació, es pot consultar laweb del projecte: www.alive-project.com.

([email protected]),

La iinnovació ppedagògica en la formació professional agrària

Josep Lluís Lavilla

Coordinador nacional d’Europea-Espanya

Taller sobre "Authentic Learning".

Leonardo da Vinci


39


40

Ens ho va dir la companya Joana MariMarco, en una de les trobades que varealitzar la nostra promoció de PeritsAgrícoles. "Sembla mentida que desprésde 45 anys d'haver finalitzat la carrera,ens reunim tots els que podem i parlemcom si encara estiguéssim estudiant-la,com si el temps no hagués transcorregut…és fantàstic!".

Molts d'aquells 53 titulats, que van fina-litzar els estudis al setembre de 1963 araestem jubilats, som avis o àvies, peròtenint un bagatge de coneixements iexperiències dignes de figurar en un bonllibre sobre la nostra professió.

Es recorda amb estimació a l'Escola deBarcelona, amb aquells professors quevan sofrir les conseqüències d'un règimtotalitari, que a alguns no els va reconèi-xer el títol d'Enginyers Agrícoles quehavien aconseguit, abans de la guerra,com ara el recordat Ramon Bardia.També recordem el claustre de professors:Ripoll, Coromines, Vidal- Barraquer,

Vives, Benavent, Quixal, Crespo,Vilà-Hors, Ferran, Valle, Marco,VeglisonParera, Almirall, Xirinachs, Puigvert,entre d'altres, sota la direcció de Sr. JosepCases. La dependència de Madrid eratotal i ens venien a examinar en un prin-cipi, després ja no. Potser el companyCarles Bernat, professor i secretari del'Escola anys després, ens podria parlarmolt d'aquesta qüestió.

Vam tenir la gran sort que en finalitzarels estudis tots vam trobar feina, uns aempreses agroquímiques, d'altres a l'ad-ministració, alguns portant les sevesterres i empreses familiars, o també n'hiha amb carrera diplomàtica. Citar-losun per un seria força llarg. Una anèc-dota, solament hi havia 4 dones, laJoana Marco, ja esmentada; la MariaTorras, la Justa Soler i la M. CarmePigem. Malauradament ja en faltenalguns, a qui recordem a totes les tro-bades que fem, com ara JoaquimBeltran, José Manuel Canales, AlbertCastellví, Jesús Ripoll, Lluís Salord, ipotser algun més. És per això que elsorganitzadors de les trobades, entre ellsel mateix Bernat; l'Armand Gutiérrez,

expresident del Col·legi; el Josep ManelRibalta; o el Josep Codina parlen sem-pre de trobar-se cada any.

Cadascú podria parlar de la dedicació, latenacitat i l'esforç que al llarg de la sevavida professional ha hagut de fer, mante-nint una alta professionalitat que ja se'nsva inculcar a l'Escola.

Molts han participat en la vida col·legiali associativa. I en la mesura que és possi-ble s'està ajudant a les noves generacionsd'enginyers agrícoles que s'incorporen almón rural.

LES TROBADES

L'1 d'octubre de 1988, un nombrósgrup ens vam trobar a l'antiga escola deBarcelona intercanviant impressionssobre el nostre treball i situació de laprofessió. Però no va ser fins al 40è ani-versari de la finalització de la carrera,l'any 2003, que el projecte d'incremen-tar les nostres reunions es va fer realitat.En aquest aniversari van poder gaudir dela companyia dels exprofessors Parera,Almirall, Vives i Vilà-Hors, expresidentde la ICEA.

La ppromoció 11963 de l’Escola Tècnica d’Agricultura deBarcelona

Joan Gamundi

Pèrit Agrícola

178 FIRA AGRÍCOLA, RAMADERA I INDUSTRIALDE MORA LA NOVA del 22 al 25 d'OCTUBRE de 2009

Fira multisectorial:automoció,serveis agricultura, ramaderia,fira del vi, serveis, atraccions,conferències, exposicions,etc.


41

El company Eloi González ens haviaencomanat a la primera trobada unaceràmica de la Bisbal. En aquesta,Ribalta ens va portar per a tothom uncàntir típic de Verdú. Érem entre acom-panyants i gent de la promoció prop de80 persones. Quin caliu! Quanta calide-sa, quants de records, fins i tot van par-lar dels Castillejos... De Mallorca vanvenir el Descals, el Carbonell; del'Argentina, Lluís Domènech; deMàlaga, Jesús González; de Múrcia,Antonio Hernández i Antonio Sabater;de València, Sebastià Prado i ManuelAmorós, una autoritat en matèria decítrics i que mai no ha faltat a aquestesreunions. Bé i si em posés a enumerar atots els de Catalunya em faria pesat.

La visita a la nova Escola Universitàriad'Enginyeria Tècnica Agrícola deBarcelona va ser el principal motiu dereunió de la promoció a l'abril de 2008.També érem una generació. Amb un solprofessor, l'Almirall. Ateses les circums-tàncies, en Carles Bernat va proposarreunir-se cada any. I així ho hem fet per-què la darrera la van celebrar recentmenta Girona de la mà de Maria Torras,Ignasi Garay, Eloi González, Miquel dePuig i Ramon Riera. Josep Codina jaens va anunciar que per a l'any vinent, el2009, ens trobaríem al Monestir de santBenet, que va ser propietat de la sevafamília i al qual vam anar uns quants devisita, amb ell, quan estudiàvem.

Crec que els anys d'estudi a l'Escola,amb totes les deficiències i virtuts quehi havien en aquells temps, a banda decapacitar-nos per al nostre futur tre-ball, ens van donar un gran valor del

sentit de l'amistat, la bonhomia, l'ajutmutu, la professionalitat. I ara al capd'uns quanta anys encara els reforcemmés. Una prova és el dinar sorpresa queun grup de companys/es de curs em vafer a Reus amb motiu de la Medalla delTreball que em va concedir laGeneralitat. Em van deixar estovat i apunt de plorar. No em podia imaginartrobar-los en aquell restaurant de lesafores de Reus, al qual que em va por-tar la dona a dinar per celebrar el seuaniversari. Crec que la Medalla deTreball, per a la qual em va proposar laJunta de govern del Col·legi deCatalunya, a petició del Santi Llurba il'Anna, se la mereixen tots el enginyersagrícoles que des d'un lloc o altre hemajudat perquè el món rural català sortísde l'anonimat, a tecnificar-lo, a millorarles estructures associatives, de mediambient, i de desenvolupament comu-nitari. Aprofito aquestes línies peragrair a molts companys/es els seusmissatges de felicitació que m'hanenvia't. No em podia esperar tant, quanhi ha molts i moltes que us la mereixeu.

Crec que les nostres trobades són unareferència per a moltes generacionsd'enginyers agrícoles que estan sortintde l'escoles de Barcelona, Lleida,Girona i Tortosa, la qual cosa es potreflectir amb un suport total a les acti-vitats del Col·legi de Catalunya i a lesseves Demarcacions.

Trobada a Reus:Josep Codina, Antoni Casellas,Josep Ignasi Garay, Josep Mitjana,Miquel Puertas, Eloi González,Armand Gutiérrez, Joan Gamundi iSra. Joanna Marco, Josep ManelRibalta, Justa Soler, Josep M.Busqué, Jaume Abella, RamonRiera.

Trobada de la Promoció l’any 2003.

La gastroteca.cat s'ha convertiten un referent del sector agroali-mentari, la cuina i gastronomiacatalanes a la xarxa, impulsat perla Direcció General de Comerç.Amb una mitjana de 1.000 visitesdiàries, el portal s'ha consolidatcom un important instrument depromoció i d'informació del sec-tor i un canal d'enllaç entre elsdiferents professionals (produc-tors, elaboradors, distribuïdors,comerciants i restauradors) i elconsumidor.

El portal incorpora mig miler deproductes, uns 2.000 punts devenda (mercats, cooperatives,botigues, fires, etc), 350 establi-

ments per degustar-los i unextens recull de receptes decuina catalana, números en cons-tant creixement. A banda, inclouun mapa localitzador per accedira la informació des de cadacomarca i municipi, vídeos, notí-cies, reportatges, una agendad'activitats i un butlletí que s'enviamensualment als subscriptors.L'èxit de la gastroteca.cat s'ex-plica per la gran quantitat dedades que conté i la facilitat deprocessar-les i perquè qualsevolempresa, entitat o associaciópot aportar informació i tenir-hipresència si compleix uns requi-sits de qualitat i utilització deproductes autòctons.

Projecció internacionaldel patrimoni gastronòmic

Un dels projectes destacats ique està prop de veure la llumés la traducció al castellà i al'anglès del web, que contribuiràa una major projecció interna-cional als productes, la gastro-nomia i la cuina catalanes iaugmentar el número de visitesper part d'un públic molt mésampli. Les versions traduïdessón molt importants per poten-ciar el turisme gastronòmic aCatalunya i donar a conèixer elsproductes agroalimentaris desde cada lloc d'on són originaris.


42

La ggastroteca.cates cconverteix een uun rreferent dde lla comercialització ddels pproductes

agroalimentaris ccatalans


43

El passat 22 de maig van tenir lloc leseleccions a la Junta de Govern delCol·legi Oficial d'Enginyers TècnicsAgrícoles i Pèrits Agrícoles de Catalunya,a les quals van ser convocats un total de2.211 col·legiats amb dret a vot.

A les eleccions va concórrer una única can-didatura que va resultar escollida, encapça-lada per Ramon Lluís Lletjós Castells, enel càrrec de president, Francesc Xavier VilaMiravet, en el de secretari, i Isabel PereaJou, en el de tresorera.

L'acte de la votació va tenir lloc en el decursde l'Assemblea General Extraordinària quees va convocar a la seu del Col·legi de lademarcació de Lleida i que va ser presiditpel president en funcions del Col·legi ialhora president de la demarcació deGirona, Josep M. Poch, qui va fer un repàsdel procés electoral destacant que aquesthavia estat fruit de la modificació delsEstatuts del Col·legi, segons la qual l'octu-bre de 2008 es van adaptar a la Llei7/2006, de 31 de maig, de l'exercici de lesprofessions titulades i dels col·legis profes-sionals, així com a la Llei 2/2007, de 15 demarç, de societats professionals.

En concret, l'esmentada modificació pre-veu, bàsicament, que el nomenament de laJunta de Govern del Col·legi s'hagi d'efec-tuar mitjançant un "sufragi universal, lliu-re, directe i secret de tots els col·legiats".

D'aquesta manera, i d'acord amb les elec-cions que es van dur a terme el passat 22de maig, la Junta ha passat a estar integra-da per un total de vuit persones: el presi-dent, el secretari, la tresorera i cadascundels presidents de les demarcacions.

Un cop realitzada la votació i el pertinentescrutini, el president electe, Ramon LluísLletjós, va adreçar a les persones presentsunes paraules en les quals va voler agrair laparticipació i el correcte desenvolupamentdel procés electoral, alhora que va fer unrepàs dels principals punts que preveia elprograma electoral de la candidaturaencapçalada per ell i es va posar a disposi-ció dels membres de la Junta i de la totali-tat de col·legiats per tal de rebre qualsevolaportació, suggeriment o millora que ser-veixi per a dinamitzar i millorar el Col·legi.

D'altra banda es va aprofitar la convoca-tòria de l'assemblea extraordinària per tald'informar sobre les noves titulacions quehabilitaran per a l'exercici de la professiód'Enginyer Tècnic Agrícola, derivades delconegut com a "Pla Bolonya". La presen-

tació de la conferència que es va dur aterme va córrer a càrrec del president delConsell General de Col·legis Oficialsd'Enginyers Tècnics Agrícoles d'Espanya,Emilio Viejo, i el seu desenvolupament vaanar a càrrec del secretari general, IgnacioHernando.

Va cloure l'acte el conseller d'Agricultura,Alimentació i Acció Rural, Hble. Sr.Joaquim Llena, qui va estar acompanyatd'alts càrrecs del Departamentd'Agricultura, d'entre els quals cal desta-car la Directora general d'Agricultura iRamaderia, Rosa M. Cubel, i el Directordels Serveis Territorials del Departamenta Lleida, Joan Gòdia.

El Conseller va agrair la invitació a l'acte iva ressaltar el paper dels enginyers tècnicsagrícoles en el desenvolupament de políti-ques agràries i del món rural, i va qualifi-car el nostre col·lectiu com "elsprofessionals més ben preparats i amb unavisió més àmplia per a afrontar els reptesi necessitats de futur del camp català". ElConseller va aprofitar aquestes paraulesper a posar-se a disposició del Col·legi ide tots els seus col·legiats per tal decol·laborar amb el Departamentd'Agricultura, Alimentació i Acció Ruralen tota mena de projectes en què elcol·lectiu d'enginyers tècnics agrícolespugui aportar la seva visió panoràmica demillores tecnològiques i organitzatives peral camp català i el món rural en general.LLíínniieess bbààssiiqquueess ddeell PPrrooggrraammaa qquuee vvaa pprree-sseennttaarr llaa ccaannddiiddaattuurraa gguuaannyyaaddoorraa aa llaaJJuunnttaa ddee GGoovveerrnn ddeell CCooll··lleeggii OOffiicciiaalldd''EEnnggiinnyyeerrss TTèèccnniiccss AAggrrííccoolleess ii PPeerriittssAAggrrííccoolleess ddee CCaattaalluunnyyaaLa candidatura encapçalada per RamonLluís Lletjós, en el càrrec de president,acompanyat per Francesc Xavier Vila, enel de secretari, i d'Isabel Perea, en el detresorera, es compromet a assumir latasca portada a terme per les Juntes ante-riors i a treballar per impulsar qualsevolactuació que es consideri que és suscepti-

ble de millora del funcionament generaldel Col·legi i reverteixi en benefici de totsi cadascun dels seus col·legiats. En aquest sentit, el president electe de lanova Junta, Ramon Lluís Lletjós, en el seuparlament, que va efectuar un cop finalit-zats la votació i l'escrutini, va refermar "lavoluntat de la nova Junta a col·laboraramb els col·legiats i fer-los partícips deldiàleg necessari per construir tota menade millores per a la institució i el col·lec-tiu a què representa la Junta".El nou president va destacar per damuntde tot la seva intenció de treballar per alscol·legiats i va posar-se com a fita l'incre-ment del nombre actual de col·legiats,fins assolir en el termini dels tres a qua-tre anys vinents la xifra de tres milcol·legiats. En aquest sentit -va remarcarel president- el nombre fa la força i aixòha de permetre "acostar la nostra veu ales Administracions", la qual cosa és unaltre dels objectius de la Junta per aquestspropers anys.Ramon Lletjós va comentar que un delspropòsits de la nova Junta és el de "pro-moure la presència i difusió de la realitatdel nostre col·lectiu en la majoria d'àmbitsde la nostra societat amb repercussiómediàtica, com poden ser la ràdio, lapremsa o la televisió, per tal de millorar ifer més sòlida la imatge de la nostra pro-fessió i dignificar i donar a conèixer elpaper que aquesta té en la societat". Enaquest sentit -va puntualitzar- la novaJunta procurarà potenciar l'acostament delCol·legi a institucions de reconegut presti-gi que treballen en l'àmbit agrari, per tal,no només d'aprofitar la difusió que aixòrepresenti, sinó el potencial d'aquestesrelacions, informació i serveis al col·legiat.Tot seguit, el president va exposar tambémolt resumidament les principals líniesdel programa que havien estat exposadesals col·legiats en el període electoral, lesquals va recordar que s'estructuren bàsi-cament en tres àmbits d'actuació: el de lesnoves tecnologies i la informació i comu-nicació al col·legiat, el de la millora delsserveis al col·legiat i als seus familiars i elde la millora del funcionament orgànic iadministratiu del Col·legi.

En el primer dels àmbits destaquenactuacions com ara la redefinició i millo-ra dels continguts de la pàgina web delCol·legi, especialment pel que fa a lainformació d'actualitat i interès o reper-cussió directa als col·legiats.

Eleccions aa lla JJunta dde GGovern ddelCOETAPAC

Del segon dels àmbits, en destaquenactuacions com ara la recerca d'ofertes inegociats amb empreses privades, assegu-rances, grups de compra o entitats finan-ceres que reverteixin en benefici directedels col·legiats o la signatura de convenisamb empreses privades, institucionspúbliques o privades i/o universitats pera la inserció laboral de nous col·legiats ide col·legiats en atur.

Finalment, del tercer àmbit destaquenpropostes com ara la creació d'una guiade serveis al ciutadà que alhora que pro-

mocioni el nostre col·lectiu, doni a conèi-xer a la societat els beneficis de l'aporta-ció d'aquests, la promoció de la nostraprofessió entre escoles de secundària, lamillora de la interlocució i relació ambaltres col·legis professionals, especialmentamb aquells que representen professio-nals que tenen una estreta relació amb lanostra o la posada en marxa d'unCongrés dels Enginyers TècnicsAgrícoles i Pèrits Agrícoles de Catalunyaamb la presència de destacades personali-tats del món agrari i rural i d'altres pro-fessionals de la societat.


44

Components de l'antic Servei d'ExtensióAgrària de totes les comarques catalaneses van reunir en un dinar de treball i ger-manor a Reus. La gran majoria erenperits agrícoles, enginyers tècnics agríco-les, enginyers agrònoms, agents d'econo-mia domèstica, administratives,monitors, professors de capacitació agrà-ria, entre d'altres. En total un centenar depersones que van poder gaudir d'unsbon moments i intercanviar opinionsamb companys que feia molts anys queno es veien. Amb un ambient molt agra-dable i relaxat van haver-hi intervencionsde Salvador Canela, Àngel Mozota,Eduard Bes, Francesc Camino, JoanGamundi, i M. Dolors Tonda. Es vaaprofitar el moment per homenatjar elscompanys que s'havien jubilat comJaume Gelabert, enginyer agrònom, quial llarg de molts anys va ser inspectorregional del SEA a Catalunya i Balears.Jaume Reig en nom de tots li va lliuraruna placa commemorativa. JaumeGelabert, en unes sentides paraules, vamostrar el seu agraïment i de com s'havia

anant desenvolupant aquest Servei alterritori català des de la seva creació al'any 1953 fins a la seva transferència a laGeneralitat de Catalunya.

S'hi van produir força anècdotes i reco-neixements de tasques de persones com

ara Delfí Reinoso, Ramon Pifarré, JaumeAltisent i Víctor Cabús guardonats ambla Medalla del Mèrit Agrícola delMinisteri d'Agricultura i la Medalla delTreball Francesc Macià, entre molts quepodríem esmentar i que també van serguardonats pel Ministeri d'Agricultura.Es va acordar que la propera trobada esfaria a Lleida.

2a reunió del personal d'Extensió AAgrària

Àngel Mozota en el seu parla-ment. Hi podem veure: Eduard Bes,Joan Solé i Cori Capdevila i el seumarit; Jaume Reig, FrancescCamino, Marc de San Pedro, JesúsMontero, Josep Mª Bobet.

Jaume Reig lliura la placa aJaume Gelabert.

Enguany la tradicional festivitat de santIsidre es va celebrar el dia 16 de maigamb un dinar de germanor on es vanreunir 114 persones. Els actes van tenirlloc al Restaurant Club de Golf MasiaBach a Sant Esteve Sesrovires.

Es va fer una visita a les Caves MasiaBach, del grup Codorniu, on els assis-tents van tenir oportunitat de visitar lamansió residencial i el celler i van poderdegustar productes de la casa.

Els actes van ser presidits pel sotsdirec-tor General d'Infraestructures, el Sr.

Antoni Enjuanes; el director de l'EscolaSuperior d'Agricultura de Barcelona, elSr. Joan Oca; el president en funcionsdel Col·legi de Catalunya, el Sr. Josep Mª

Poch; i el president de la Demarcació deBarcelona, el Sr. Miquel Pujols. Aquestany la Demarcació ha lliurat un donatiua la ONG Codes Cam.


46

Es van atorgar els següents premis dels treballs de final de carrera dels alumnes de les Escoles d'Enginyeria TècnicaAgrícola de Barcelona i de Vic: Primer premi al treball "Teledetecció de l'estructura i l'estat fisiològic de la vinya: pros-pecció d'indicadors de rendiment i qualitat del raïm (vitis vinifera cv. Chardonnay)" de Carles Fernández Gotzens i RoserCatasús Colomé i accèssit al treball "La utilitat dels espais inútils: proposta d'intervenció en el paisatge vegetal, de lasèquia de l'Agulla fins a la badia del Fangar, al delta de l'Ebre", d'Albert Campos Lluch.

PPRREEMMIISS AALLSS TTRREEBBAALLLLSS DDEE FFIINNAALL DDEE CCAARRRREERRAA

Activitats col.legials de la Demarcació de Barcelona

En el marc de la festivitat de sant Isidre es van lliurar les insíg-nies als col·legiats de mèrit. Pels seus 45 anys de col·legiació:Enric Pascual, Joan Colomer i Narcís Viader. Pels 25 anys decol·legiació: Francisco Manuel Chichón, Joan Valls, Juan CarlosDueñas, Ricard Pasanau, Josep Baucells, Josep M. Garcia, JosepQueralt, Lluís Prieto, Joan Ràfols, Joan Catafal, JoaquimOrenga, Esteve Julià, Josep M. Grau, Pilar Florensa, FranciscoPedreira i Maria José Roselló.

HHOOMMEENNAATTGGEESS

El Sr. Enric Pascual (a l'esquerra) rep per part del Sr.Miquel Pujols, president de la Demarcació, la insígniadels 45 anys de col·legiació.

Visita a les caves Masia Bach.

La Sra. Teresa Estrada (a l'esquerra), vocal de laDemarcació, lliura la documentació i els bitllets, alsguanyadors del viatge a Califòrnia, sortejat el dia deldinar de sant Isidre.

SSoorrtteeiigg dd''uunn vviiaattggee aa SSaann FFrraanncciissccoo

Com a novetat aquest any, es va sortejar un viatge per a duespersones a San Francisco entre tots els col·legiats que van assis-tir al dinar de sant Isidre. Els guanyadors podran visitar deforma especial i personalitzada les caves Codorniu i Freixenetsituades a Sonoma Valley. El premiat va ser el col·legiat EduardGelpí.

FFEESSTTIIVVIITTAATT DDEE SSAANNTT IISSIIDDRREE

AACCTTIIVVIITTAATTSS SSOOCCIIAALLSS

El mes d'octubre va tenir lloc a la nostra seu la conferènciasobre l'evolució de l'agricultura a Catalunya a càrrec del MoltHble. Sr. Jordi Pujol i Soley, ex President de la Generalitat deCatalunya. A través de les seves vivències i anècdotes com a pre-sident de la Generalitat durant 23 anys va demostrar que, a mésde polític, és un bon coneixedor de la vida agrícola i ramaderai de la geografia i les gents de Catalunya, així com per la sevacondició de polític, dels problemes que Catalunya té, tenia itindrà des d'un punt de vista global, principalment en el temade l'aigua. Hi va haver gran participació de col·legiats i tambées va comptar amb la presència de personalitats representativesdel sector: patronal, sindical i empresarial.

Amb motiu de les eleccions europees del passat mes de juny esva fer una taula rodona sobre la incidència de la normativaeuropea en l'agricultura, ramaderia i medi ambient, presentadapel president de la Demarcació de Barcelona, Sr. MiquelPujols. Hi van participar: el Sr. Joaquim Paladella, diputat delgrup parlamentari socialista; el Sr. Xavier Pallarès, diputat delgrup parlamentari de Convergència i Unió; el Sr. ErnestUrtasun, responsable de Política Internacional d'Iniciativa perCatalunya; i el Sr. Joan Mier, coordinador tècnic d'AfersComunitaris del DAR, qui ha exercit càrrecs de responsabilitatdins del Consell de Ministres d'Agricultura de la UnióEuropea. Cada diputat va exposar i va defensar la seva posicióquant a normativa europea es refereix, i com influeix les deci-sions del Parlament Europeu al nostre sector agrari, que supo-sa gairebé la meitat del pressupost de la UE.

Es va celebrar un acte de benvinguda per als nous col·legiats.L'acte va ser presidit pel president del Col·legi, Sr. RamonLletjós, juntament amb el president de la Demarcació deBarcelona, Sr. Miquel Pujols. Els nous col·legiats van poderconèixer a la Junta de Govern i el personal que treballa a les ofi-cines. El Sr. Pujols els va explicar el funcionament del Col·legi

així com els serveis que ofereix i va posar a la seva disposiciótant la Junta com les instal·lacions. També companys ambmolta experiència en el sector els van explicar, des del seu àmbitprofessional, el ventall tan ampli de sortides de la nostra pro-fessió. Des de l'administració, el Sr. Ignasi Lluís Prats, que tre-balla a l'Agència de Residus de la Generalitat de Catalunya; desde l'àmbit liberal, el Sr. Jordi Casals, que té una enginyeria; i elSr. Eduard Subirà que ha estat molts anys a l'empresa privada.Tots ells van explicar les seves experiències.


47

NNOOVVEETTAATTSS

Ara ja fa un any que es va implantar el servei de visat telemàtic, que permet visar els treballs professionals sense necessitat depresència física a la Demarcació, fent-se tot via Internet, a través de la zona restringida de la pàgina web del Col·legi. La pro-porció d'ús ha arribat a un 40 %.

La Demarcació s'ha desplaçat a les comarques del Vallès Occidental, Penedès i l'Anoia per tal de captar millor i de forma mésdirecta les necessitats, els problemes i les inquietuds dels col·legiats.

També la Demarcació de Barcelona és centre de suport, amb la Universitat de Vic, per a impartir la llicenciatura en CiènciesAmbientals i els estudis d'Organització Industrial.

Amb l'ESAB, s'ha signat un conveni de cooperació educativa on participa un estudiant com a becari. La majoria de tasques esrealitzen a la seu de la Demarcació i l'objectiu del conveni és reforçar el vincle entre el Col·legi i l'Escola.

FFOORRMMAACCIIÓÓ

Les activitats de formació han estat àmplies i diverses, i s'han dut a terme a la nostra Demarcació cursos del Codi tècnic de l'edificació;Conversa d'anglès; Redacció i millora de textos; Actualitat del Packaging; Coordinació de seguretat i salut, Introducció general sobre lamanipulació dels aliments; Autocad; Sistemes de gestió de seguretat alimentària (normes IFS, BRC, ISO 22000); Càlcul d'estructuresd'acer, segons CTE; Tast de vins de Catalunya; Càlcul dimensionat i legalització d'instal·lacions elèctriques; Tast de caves i xampanys;Compostatge i gestió de residus orgànics, quan, com i per què? També s'han organitzat jornades i conferències: Responsabilitat vs segu-retat alimentària; Llei d'urbanisme i el seu reglament; Evolució i valoració dels adobs químics a l'últim segle; i Cobertes verdes.

Jornada de tardor: conferència sobre l'evolució del'agricultura a Catalunya.

Jornada de benvinguda als nous col·legiats.

Activitats col.legials de la Demarcació de Barcelona


48

Activitats col.legials de la Demarcació de Girona

En l'edició de l'any 2008, la 14a edició dels premis atorgats per la Demarcació de Girona, va resultar premiat el treball"Repercussions d'un tràfic forçat o lliure sobre el consum i pauta d'ingestió del vaquí lleter amb un sistema de munyida robo-titzada" de Maria Quar Molas i Fornell per l'Especialitat d'Explotacions Agropecuàries i per l'Especialitat d'IndústriesAgràries i Alimentàries el treball "Incidència del Ph de la matèria primera, del nivell de sal afegit i de la temperatura sobre elgrau de proteòlisi i la textura del pernil curat", de Jordi Garcia i Lorés.

PPRREEMMIISS FFIINNAALL DDEE CCAARRRREERRAA

XXXXXXIIII JJOORRNNAADDEESS TTÈÈCCNNIIQQUUEESS AAGGRRÀÀRRIIEESS

En el marc de la 47a edició de la Fira de Mostres de Girona,per les Jornades Tècniques Agràries es van organitzar duesponències amb el problema de l'Homologació per part de laUnió Europea dels Límits Màxims de Residus de productesfitosanitaris en productes agraris: la primera a càrrec de Sr.Jordi Giné i Ribó, cap del Servei de Sanitat Vegetal del DAR, ila segona a càrrec del Sr. Miquel Tribó i Miravet, responsablede Subministraments de la Federació de Cooperatives AgràriesCatalanes (FCAC). Finalment hi va haver una taula rodonaamb tots dos ponents i el president de la demarcació, Josep M.Poch, que és també secretari de FEDISPROVE (FederaciónEspañola de Distribuidores de Protección Vegetal).

PPAARRTTIICCIIPPAACCIIÓÓ EENN AALLTTRREESS JJOORRNNAADDEESS TTÈÈCCNNIIQQUUEESS

A banda de les Jornades Tècniques Agràries organitzades pelCol·legi, també es va col·laborar en el Saló Professional delsVivers i dins el Saló, el I Congrés "Aigua i espais verds medi-terranis", organitzat per Viveristes de Girona, que va tenir lloca Girona, el setembre de 2008.

També es va participar a FIRAGRI, la Fira del sector agrícolai ramader que es va celebrar a Figueres el març de 2009, ambla xerrada organitzada pel Col·legi de títol: "Són segurs els ali-ments que mengem?", conferència a càrrec del Sr. Abel Marinéi Font, catedràtic emèrit de Nutrició i Bromatologia (Facultatde Farmàcia, Universitat de Barcelona).

FFOORRMMAACCIIÓÓ

Pel que fa a activitats de formació, destaquem la xerrada sobrelegalització de pous que van oferir els Sr. Àlex Rocas i Jordi,coordinador de la Demarcació Territorial de Girona i el Sr.Pablo Herráez i Vilas, cap del departament de Concessions del'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), a la seu de la demarcaciói que va gaudir d'una bona acollida per part dels col·legiats.


49

Activitats col.legials de la Demarcació de GironaRREELLAACCIIOONNSS EEXXTTEERRIIOORRSS

Remarquem els convenis de col·laboració que la demarcació té signats amb el Patronat de l'Escola Politècnica Superior de laUniversitat de Girona i amb la Biblioteca de la Universitat de Girona, així com la participació en la Taula de l'Enginyeria de lesComarques Gironines, el concurs pel logotip de la qual va guanyar el company Roger Bach i Llorens, de la demarcació deBarcelona. Així mateix la nostra demarcació forma part des del seu naixement de la "Plataforma del Ter", un grup de treball inter-disciplinari preocupat per l'estat ecològic del riu Ter.

CCEELLEEBBRRAACCIIOONNSS PPAATTRROONNAALLSS

Amb motiu de la festivitat de sant Isidre, que es va celebrar el 15 de maig amb un sopar de germanor a Campllong (Gironès),es va homenatjar els companys Jordi Pardos i Camprubí, Pere Ordis i Dalmau, Ramon Comas i Blanch, Jordi Fàbrega i Vilai Ricard Ferrer i Artola, amb motiu del 25è aniversari de la seva col·legiació.


50

Assistència a la 5544aa EEddiicciióó ddee llaa FFiirraa ddee SSaanntt MMiiqquueell ddeeLLlleeiiddaa, que va tenir lloc durant el mes de setembre de 2008, iparticipació com a patrocinador i membre del jurat del Premidel Llibre Agrari que en aquesta edició va atorgar el premi al'obra "Manual de diferenciación racial " de Carlos Sañudo.

Dins del marc de la Fira de Sant Miquel també destaquem lanostra intervenció com a promotors de diverses jornades. Aixímateix, hem estat col·laboradors del Primer SimposiInternacional de Producció Integrada que va organitzar elDepartament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, elConsell Català de la Producció Integrada i Fira de Lleida.

Assistència a la 113377aa FFiirraa ddee SSaanntt JJoosseepp ddee MMoolllleerruussssaa en quèel Col·legi va presentar el seu estand i com a patrocinadors imembres del jurat del Premi a la Maquinària Agrícola.

Activitats col.legials de la Demarcació de Lleida

FFIIRREESS II PPRROOMMOOCCIIÓÓ DDEELL CCOOLL··LLEEGGII

Un any més, el Col·legi s'ha fet presenten l'àmbit universitari amb la 21aConvocatòria del Premi als MillorsTreballs Final de Carrera, adreçat alsalumnes que finalitzaren els seus estudisd'Enginyeria Tècnica Agrària l'any ante-rior. El primer premi va ser atorgat aHèctor Carrió Castellano pel seu treball"Modernització d'un centre de jardineriamitjançant sistemes de reg per flux-reflux i aprofitament d'aigües de pluja",valorat en 1.000 euros.

El jurat també va creure adient atorgar unaccèssit al treball presentat per Joan JornetGodall, amb el títol "Citopatologia demalalties associades a virus emergents entomaquera", valorat en 400 euros.

PPRREEMMIISS AALLSS TTRREEBBAALLLLSS FFIINNAALLSS DDEE CCAARRRREERRAA

La demarcació del Col·legi a Lleida ha organitzat i dut a terme un seguit d'activitats a fi de fomentar la participació i promoció del nostre col·lectiu.

Durant aquest any ha crescut significativament el nombre decol·legiats que han sol·licitat una adreça de correu electrònicpròpia amb el domini agricoles.org.

El col·legi fa un recull de premsa de les notícies que fan refe-rència a informació del sector agropecuari i agroalimentari quetramet per correu electrònic a tots els col·legiats interessats arebre informació actualitzada del nostre àmbit professional.

Continuem incidint en la importància i la comoditat que sig-nifica pels col·legiats el rebre totes les comunicacions i notesinformatives per internet, guanyant així amb agilitat i rapide-sa. També fomentem l'ús de la pàgina web on el nostre col·lec-tiu pot accedir de forma immediata a la diversitatd'informacions d'interès

Tramesa de l'Agenda 2009 a tots els col·legiats de la demarcació.

CCOOMMUUNNIICCAACCIIOONNSS II AAPPRROOFFIITTAAMMEENNTT DDEE LLEESS NNOOVVEESS TTEECCNNOOLLOOGGIIEESS

Continuem treballant en la qualitat del contingut de la nostra revista @@ggrrooeennggiinnyy, tant pel que fa a la temàtica dels seus articles tècnics, informacions d'interès, com en el format de la nostra publicació.


51

Activitats col.legials de la Demarcació de LleidaEl Col·legi ja ha convocat la 22a convocatòria adreçada als col·legiats que han finalitzat els seus estudis l'any 2008.

Així mateix, el col·legi va estar present a l'Escola d'Enginyeria Tècnica Agrària amb una sessió informativa per als estu-diants d'últim curs, a fi de fer una pprreesseennttaacciióó ddeell CCooll··lleeggii i de les avantatges de la col·legiació per als nous enginyerstècnics agrícoles i de tots els interessants serveis que el Col·legi posa al seu abast.

En el marc d'activitats que promou el Col·legi per fomentar la participació col·legial i a causa de l'èxit de les anteriorsedicions, la demarcació va convocar el 33rr CCoonnccuurrss FFoottooggrrààffiicc amb temàtica pròpia del nostre sector i obert a tot elpúblic. En aquesta nova edició el jurat, format per membres de la junta i professionals de la fotografia, va atorgar elprimer premi a Teresa Miarnau Conejos.

AACCTTIIVVIITTAATTSS DDEE CCAARRÀÀCCTTEERR FFEESSTTIIUU II LLÚÚDDIICC QQUUEE FFOOMMEENNTTEENN LLAA RREELLAACCIIÓÓ EENNTTRREE CCOOLL··LLEEGGIIAATTSS

Com cada any el mes de maig la demarca-ció de Lleida del nostre col·legi va celebrarla festivitat del patró de la pagesia. Ens refe-rim, com ja sabeu, a sant Isidre Llaurador.

Aquesta onomàstica és un excel·lentmotiu per aplegar en una nit de festa elscompanys i companyes col·legiats de lanostra província.

Així doncs, el passat dia 15 de maig, vamcelebrar una nova edició de la festivitatde sant Isidre. La festa es va fer alRestaurant de l'Hotel Pirineos on vangaudir d'aquesta agradable vetllada ambregals per a tots els assistents.

A l'acte van ser presents el Sr. EnricColom, portaveu del grup PSC-PM a laDiputació de Lleida, i el regidor deMedi ambient i l'Horta de Lleida, el Sr.Josep Barbera.

En el decurs de la celebració es van lliu-rar els premis als guanyadors del 3rConcurs de Fotografia.

Així mateix, es va lliurar una aportacióde 1.500 euros a la Fundació EnginyeriaSense Fronteres.

Aquest any vam volerpotenciar l'assistència delscompanys de més recentcol·legiació i per aquestmotiu els van lliurar unpin amb l'escut delCol·legi.

Meritxell Pastor rep de mans delpresident de la demarcació l'aporta-ció del Col·legi a la FundacioEnginyeria Sense Fronteres.

El president de la demarcació, acompan-yat de la Junta de Govern del Col·legi, iamb la finalitat de promoure els objec-tius i interessos del nostre col·lectiu, harealitzat una ronda de reunions amb dife-rents autoritats de l'Administració local iautonòmica a Lleida, per tal d'establir unmarc de col·laboració mútua pel que fa altreball per a la millora del sector agríco-la i ramader del nostre territori.

Destaquem les converses i tobades man-tingudes amb el delegat territorial aLleida del DAR, el Sr. Joan Godia; eldirector territorial de Medi Ambient iHabitatge , el senyor Joan Farré; i amb eldelegat del Govern a Lleida, el senyorMiquel Pueyo.


52

EEXXEERRCCIICCII LLLLIIUURREE DDEE PPRROOFFEESSSSIIÓÓ,, TTOORRNN DDEE TTRREEBBAALLLL II BBOORRSSAA DDEE TTRREEBBAALLLL

Revisant els percentatges de visats durant els últims anys hem vist que després d'un fort increment el 2006, tot i una petita disminu-ció, ha continuat la dinàmica d'una important activitat en els treballs professionals en l'àmbit de l'exercici lliure durant l'any 2009.

Com a novetat molt destacada cal esmentar la posada en funcionament del servei de visat electrònic, que permet visar els treballsprofessionals sense necessitat de presencia física a la demarcació, fent-se tot via Internet, a través de la pàgina web del Col·legi.

Així mateix, el servei de ttoorrnn lllliiuurree ddee ttrreebbaallll que ofereix el Col·legi a fi de posar en contacte els col·legiats dedicats a l'exercici de la pro-fessió amb promotors que plantegen diferents treballs professionals, ha anat augmentant progressivament en el decurs dels darrers anys.

Activitats col.legials de la Demarcació de Lleida

AACCTTEESS IINNSSTTIITTUUCCIIOONNAALLSS DDEELL CCOOLL··LLEEGGII

El dia 5 de març, i tal com marquen els Estatuts, la demarcació de Lleida va celebrarl'Assemblea General Ordinària, a la seu de la nostra demarcació.

D'acord amb l'ordre del dia el president va exposar el seu informe anual als col·legiatsassistents a l'acte.

Es va llegir la memoria d'activitats de l'any 2008, es van aprovar els comptes de resul-tats i balanços del darrer exercici i es va donar llum verda als pressupostos d'ingres-sos i despeses per a l'any 2009.

FFOORRMMAACCIIOO,, CCOOMMUUNNIICCAACCIIÓÓ II CCOONNVVEENNIISS

L'Àrea de formació del Ccol·legi, a través de la Fundació del'Enginyeria Agrícola Catalana, ha organitzat 2 jornades i 8cursos de formació.

En destaquen: conversa d'anglès, parlar en públic, coordinadorde seguretat i salut, cartografia digital, auditorn intern de glo-balgap, seguretat alimentària, valoració d'arbres ornamentals,nova normativa del formigó... a més del desenvolupament d'uncurs en línia a través de la Fundación Idea.

En l'apartat de ccoonnvveenniiss el Col·legi ha signat un acord de col·labo-ració amb Caixa Catalunya, amb la Cooperativa Jordi Capell, ambla correduria d'assegurances Segur Cat, ECA formació.

Recordem que el Col·legi té signats també convenis amb Pimec,Sanitas, Asisa, Banc Popular, Banc Santander...

(podeu consultar la pàgina web www.agricoles.org)Com ccada aany hhem pparticipat aa lla rreunió aanual ddel CConsell dde

Direcció dde ll'IRTA - EEstació EExxperimental dde LLleida..


53

Activitats col.legials de la Demarcació de Tarragona

LLeess aaccttiivviittaattss ddee llaa ddeemmaarrccaacciióó ddee TTaarrrraaggoonnaa dduurraanntt aaqquueesstt22000099 lleess ppooddeemm ccllaassssiiffiiccaarr eenn ddooss ggrraannss ggrruuppss:: ""rreellaacciioonnss iinnss-ttiittuucciioonnaallss"" ii ""sseerrvveeiiss aall ccooll··lleeggiiaatt""..

Dins de les primeres hi trobem les reunions de treball amb elsorganismes públics i privats que tenen relació amb les feinespròpies de la nostra professió per tal de fer escoltar la nostraveu i defensar els interessos de tot el col·lectiu; així com la pre-sència en fires agrícoles i esdeveniments que se celebren dins dela demarcació. En aquest punt assenyalem l'estudi i elaboraciód'al·legacions al Pla Territorial de Tarragona i l'assessoramentque s'està prestant a la Universitat Rovira i Virgili en l'elabora-ció del nou pla d'estudis d'enginyeria agrària.

Dins de les activitats de "serveis al col·legiat" la principal és totel relatiu al "visat" de projectes, que s'intenta agilitar tot el

possible tot garantint una correcta qualitat dels mateixos pro-jectes. També és important la informació sobre ofertes de feinai esdeveniments agraris, mitjançant l'elaboració i tramesa d'unaagenda setmanal i d'un butlletí quinzenal. Dins dels cursos deformació organitzats per la mateixa demarcació, esmentemcom a novetat els de "petit format", d'un matí de durada isobre temes molt específics, especialment d'informàtica, comara l'elaboració de pàgines web o l'ús de l'Adobe Acrobat pro-fessional. També importants són les visites de camp, que com-binen l'aspecte tècnic i el cultural, com va ser la sortida perl'Alt Camp, realitzada el 18 d'abril.

I per últim, però no menys important, esmentar la celebracióde sant Galderic i especialment el sopar de sant Isidre, que reu-neix la gran majoria de col·legiats/des i les seves parelles i ensfa estrènyer els lligams de germanor de tot el col·lectiu.

SSOOPPAARR DDEE SSAANNTT IISSIIDDRREE

Tarragona, juliol 2009


54

DDIINNAARR DDEE SSAANNTT GGAALLDDEERRIICC

El dia 25 d'octubre, també varem celebrar el dinar per a totaCatalunya, en commemoració del patró de Sant Galderic, en laqual van assistir un total de 46 persones entre totes les demar-cacions.

La celebració va consistir en una visita turística i cultural aldelta de l'Ebre i un dinar, al qual van assistir el president delCol·legi de Catalunya, Sr. Ramon Lluís Lletjós i Castells, elDelegat Territorial de Medi Ambient, Sr. Víctor Gimeno i elSr. Toni Espanya com a Delegat Territorial d'Agricultura a lesTerres de l'Ebre.

SSOOPPAARR DDEE SSAANNTT IISSIIDDRREE

Aquest any la festivitat de Sant Isidre es va celebrar amb un sopar de germanor el dia 29 de maig al Restaurant Julivert.

Activitats col.legials de la Demarcació de Tortosa

AASSSSEEMMBBLLEEAA

El dia 12 de març es va celebrar a la demarca-ció de Tortosa-Terres de l'Ebre l'Assemblea

General que va tindre lloc a la seu de les Terresde l'Ebre.

EENNTTRREEGGAA DDEELL PPIINN DD’’OORR

Amb motiu dels seus 25 anys de col·legiat s'atorgà al Sr JosepOriol Benito Saragossa un pin d'or amb l'anagrama delCol·legi.

FFOORRMMAACCIIÓÓ

Aquest any s'ha celebrat el curs d'Autocad amb una assistència de 5 col·legiats.


57

El passat 18 d'abril, la demarcació deTarragona del Col·legi Oficiald'Enginyers Tècnics Agrícoles deCatalunya, va organitzar un viatge tecni-cocultural a l'Alt Camp amb l'objectiude conèixer alguns aspectes de la viticul-tura d'aquesta comarca. En aquest con-text vam tenir l'ocasió de xerrar unaestona amb en Pau Ramon Cabanes,gerent de la cooperativa agrícola de Vila-rodona, una de les més importants coo-peratives vitivinícoles de Catalunya.L'entrevista que ve a continuació és fruitde la conversa tinguda durant aquellavisita i de la informació complementàriaque ens va fer arribar el Sr. Cabanes,expressament per a la nostra publicació.

PP// BBoonn ddiiaa,, PPaauu.. QQuuèè eett sseemmbbllaa,, ssii ppeerrssiittuuaarr llaa ggeenntt qquuee ppuugguuii lllleeggiirr aaqquueessttaaeennttrreevviissttaa ii qquuee nnoo ccoonneegguuii llaa vvoossttrraaccooooppeerraattiivvaa,, eennss ppaarrlleess pprriimmeerr ddeellss sseeuussiinniicciiss ii eevvoolluucciióó??

R/ Bé, abans de tot voldria agrair-vosque hàgiu escollit la nostra Cooperativacom a punt d'interès per a la realitzacióde la vostra sortida tècnic cultural. Usdono la més cordial benvinguda i esperoque gaudiu d'una jornada ben gratificant.

La nostra Cooperativa va néixer l'any1918 sota l'impuls que laMancomunitat de Catalunya va donar almoviment cooperatiu català. El celler devinificació construït l'any següent, ésobra de l'arquitecte modernista vallencCèsar Martinell.

Quant a l'evolució hi ha diferents fetsque per la seva transcendència marquenfites en la historia de la nostra entitat,tots ells lligats a polítiques de concen-tració i integració cooperativa.

PP// JJaa qquuee ppaarrlleemm ddee llaa hhiissttòòrriiaa ddee llaaCCooooppeerraattiivvaa,, llaa qquuaall ttéé uunn ppaarraall··lleelliissmmeeaammbb llaa hhiissttòòrriiaa ddee llaa vviittiiccuullttuurraa aaCCaattaalluunnyyaa,, qquuiinnss sseerriieenn ppeerr aa ttuu eellss eessddee-vveenniimmeennttss qquuee hhaann mmaarrccaatt ll''eevvoolluucciióó ddeellaa ccooooppeerraattiivvaa??

R/ Com be dius, la nostra història valligada a la de la viticultura catalana,però els esdeveniments que han marcatla evolució de la cooperativa són:

L'any 1964 la Cooperativa es desprèn deles seves seccions culturals recreatives iles traspassa en bloc a l'entitat CASALDE VILA-RODONA, de la qual enforma part activa i n'esdevé la principalpromotora.

L'any 1989 la Cooperativa entra a for-mar part, com a sòcia, de les cooperati-ves de segon grau Centre Vinícola delPenedès i Centre Oleícola del Penedès,la primera per a la comercialització con-junta dels vins a doll i la segona per a la

transformació de les olives en oli.

L'any 1992 la Cooperativa signa dosconvenis de col·laboració inter-coopera-tiva, per a la transformació del raïm i l'e-laboració del vi, un amb la Cooperativade Valls i l'altre amb la Cooperativa delPla de Santa Maria (avui fusionada ambCOPERAL). Amb aquesta operació, elCeller de la Cooperativa de Vila-rodona

assoleix un nivell de producció perdamunt dels 12 milions de quilos deraïm, fet que li permet escometre unambiciós programa d'inversions encami-nades a ampliar i modernitzar les sevesinstal·lacions de vinificació, i a la vegadasituar-se entre els primes cellers de vini-ficació de tot Catalunya.

L'any 2005 participa com a sòcia prin-cipal, en la constitució de la societatmercantil "CASTELL D'OR, S.L.".que té per objecte social la comercialit-zació de vins i caves embotellats, tant anivell nacional com comunitari i a ter-cers països.

L'any 2008 culmina un projecte de fusió

amb la Cooperativa Sant Isidre de LaSecuita, formada per uns 80 socis i dedi-cada a l'elaboració de vi, amb un poten-cial productiu d'una 1,8 M. de quilos deraïm.

PP// EEnn uunnaa eemmpprreessaa ccooooppeerraattiivvaa,, ll''aappaarr-ttaatt ssoocciiaall ééss iimmppoorrttaanntt.. PPaarrllaa''nnss ddeellssssoocciiss.. QQuuaannttss ssoocciiss ttéé llaa ccooooppeerraattiivvaa ii ddeeqquuiinnss ppoobblleess ssóónn??

Entrevista aal SSr. PPau RRamon CCabanesGerent de la Cooperativa agrícola de Vila-rodona

Josep Lluís Lavilla Heras



58

R/ En aquests moments la nostra massasocial està formada per 565 socis, prin-cipalment de Vila-rodona i La Secuita,però també tenim socis del pobles delvoltant, en tenim a Tarragona i bastantsde Barcelona.

PP// QQuuiinnaa ééss llaa ddiimmeennssiióó mmiittjjaannaa ddee lleesseexxpplloottaacciioonnss aaggrrííccoolleess ddeellss vvoossttrreess ssoocciiss??

R/ A les nostres contrades l'orografia delterreny és complicada, les parcel·les sónpetites i les finques també, la propietat dela terra està molt repartida i encara hi hamoltes finques que s'exploten en parceria.La dimensió mitjana de les explotacionsagrícoles dels nostres socis calculo quepot ser de vuit o deu hectàrees.

PP// SSuuppoossoo qquuee ccoomm aa ttoott aarrrreeuu,, ccaaddaaccoopp hhii hhaa mmeennyyss ppaaggeessooss aa ttííttooll pprriinnccii-ppaall.. EEnn eell vvoossttrree ccaass,, ddee ttoottss eellss ssoocciiss qquueetteenniiuu,, qquuiinn ppeerrcceennttaattggee ppooddeemm ccoonnssiiddee-rraarr qquuee hhoo ssóónn aa ttííttooll pprriinncciippaall??

R/ Vila-rodona encara és avui un pobleeminentment agrícola. Malgrat això, elnombre de socis que es dediquin a l'a-gricultura a títol principal pot estarentre el 10 i el 12 per cent.

PP// PPeerr aallss ssoocciiss,, qquuee ppeerr rraaoonnss dd''eeddaatt ooqquuaallsseevvooll aallttrraa ccaauussaa qquuee eellss iimmppeeddeeiixxiiooccuuppaarr-ssee ddee lleess tteerrrreess,, llaa vvoossttrraa ccooooppee-rraattiivvaa ppoossaa aall sseeuu aabbaasstt eellss sseerrvveeiiss ppeerr aaffeerr-hhoo?? OO ppeennsseeuu ffeerr-hhoo eenn uunn ffuuttuurr??

R/ Fins avui, de finques que reuneixin unmínim de condicions per al seu conreu noen queda cap d'erma, sempre hi ha unapersona disposada a renovar-la i mantenir-la en producció. Ara bé, les coses es vancomplicant, cada vegada la població dedi-cada a l'agricultura està més envellida ipotser arribarà un dia que la Cooperativas'haurà de plantejar que cal fer al respecte.

PP// AAmmbb eellss ddaarrrreerrss ppllaannss ddee rreeccoonnvveerrssiióóii rreeeessttrruuccttuurraacciióó ddee llaa vviinnyyaa,, eellss ppaaggeessoossssoocciiss ddee llaa vvoossttrraa ccooooppeerraattiivvaa hhaann ccaann-vviiaatt aallgguunnaa vvaarriieettaatt?? QQuuiinneess aaccoonnsseelllleeuuvvoossaallttrreess,, eenn bbaassee aa ll''aaddaappttaacciióó aa lleess ccoonn-ddiicciioonnss eeddaaffoocclliimmààttiiqquueess ddee llaa ccoommaarrccaa iiddee lleess ddeemmaannddeess ddeellss vvoossttrreess cclliieennttss??

R/ Les varietats de raïm blanc quenosaltres recomanem són les típiques dela zona i les autoritzades per l'elaboraciódel cava, com són el Macabeu, elXarel·lo i la Parellada. Les varietats

negres representen un 20% de la nostraproducció i està basada principalmenten l'Ull de llebre. En els últims anys s'haexperimentat amb varietats foranies comara el Xardonnay, el Muscat, el Merlot iel Cabernet Sauvignon, però sempre enpetites proporcions.

PP// SSuuppoossoo qquuee mmoolltteess eexxpplloottaacciioonnss vviittíí-ccoolleess ss''hhaann mmooddeerrnniittzzaatt.. QQuuiinnss hhaann eessttaatteellss ccaannvviiss oo iinnnnoovvaacciioonnss qquuee hhaann iinnttrroodduuïïttaa lleess sseevveess eexxpplloottaacciioonnss eellss vvoossttrreess ssoocciiss??

R/ Aquests últims temps, a partir delany 2.000, la majoria de les explotacionshan fet el canvi de la seva formació envas cap a emparrat. Això afavoreix lestasques de conreu, permet un alt grau demecanització i millora la qualitat.

PP// PPaarrlleemm aarraa ddee llaa ccooooppeerraattiivvaa aaggrrííccoollaaddee VViillaa-rrooddoonnaa ccoomm aa eemmpprreessaa.. DDóónnaa''nnssaallgguunneess xxiiffrreess ddee llaa sseevvaa iimmppoorrttàànncciiaaeeccoonnòòmmiiccaa,, ccoomm aarraa llaa pprroodduucccciióó,, nnoomm-bbrree ddee ttrreebbaallllaaddoorrss,, sseecccciioonnss,, eettcc..

R/ Avui la Cooperativa de Vila-rodonaes pot considerar com una petita/mitja-na empresa que factura més de 6 milionsd'euros, amb una producció de raïm quefrega els 15 milions de quilos de raïm,que dóna feina a 20 persones durant totl'any i a 20 eventuals durant la campan-ya de verema (setembre - octubre).

Quant a les seccions, disposa de lessegüents:

- Secció celler- Secció de criança i embotellat de vins

i caves- Secció d'olives (només recollida)- Secció de fruita seca (recollida i con-

dicionament del fruït)- Secció de subministraments (adobs,

fitosanitaris i diferents estris)- Secció de subministrament de carbu-

rants- Agrobotiga- Servei d'assessorament als socis- Secció de crèdit

PP// HHeemm vviisstt uunneess iimmppoorrttaannttss iinnvveerrssiioonnsseenn llaa ccaaddeennaa dd''eemmbbootteellllaammeenntt ii mmaaggaatt-zzeemm.. QQuuiinnss aaccoorrddss tteenniiuu aammbb aallttrreess ccoooo-ppeerraattiivveess ppeerr rraacciioonnaalliittzzaarr ccoossttooss ii ccrreeaarrssiinneerrggiieess??

R/ Tal com hem comentat al principil'any 2005 es va crear, junt amb altresnou cooperatives, el grup comercial

"CASTELL D'OR", amb l'objectiu desumar esforços per potenciar i incremen-tar el nivell de producte acabat (vi i cava)i sota un únic "paraigua" intentar arri-bar a tots els mercats mundials.

Una de les plantes de producció que tre-balla per aquest grup és la de Vila-rodo-na, que ocupa una superfície de 4.000m2, amb una capacitat de producció de 2milions d'ampolles de vi i cava a l'any. Ésuna planta moderna i preparada per tre-ballar a uns costos molt afinats que va serinaugurada pel Conseller d'Agricultura elmes de maig de l'any passat.

PP// QQuuiinnss ssóónn eellss vvoossttrreess mmeerrccaattss ppeerr aallvvii ii qquuiinn ttiippuuss ddee pprroodduuccttee vvaa aa ccaaddaammeerrccaatt??

R/ Pel que fa referència al vi a doll elnostre mercat natural és la "zona delCava" si bé en anys de collites abundantssituem el nostre producte en diferentsestats membres de la Unió Europea.D'aquesta tasca, se'n ocupa la cooperati-va de segon grau CEVIPE.

Si parlem del producte envasat (vi icava), el nostre mercat és tot el món.D'això s'encarrega el grup CASTELLD'OR.

PP// JJaa qquuee ppaarrlleemm ddee mmeerrccaattss,, hheeuu ddeetteecc-ttaatt ccaannvviiss eenn llaa ddeemmaannddaa?? QQuuiinneess ssóónn lleesstteennddèènncciieess qquuaanntt aall ccoonnssuumm?? QQuuèè cceerrccaaeell vvoossttrree cclliieenntt??

R/ Les tendències de consum són evo-lutives i per tant canviants. En aquestmoments el que el consumidor cerca ésun producte d'una bona qualitat al preumés ajustat possible, però bé, aquest ésun tema que no domino massa ja quel'activitat comercial la canalitzem tota através de CEVIPE i CASTELL D'OR.

PP// AA llaa vviissiittaa hheemm ppoogguutt aapprreecciiaarr llaabbeelllleessaa ddee ll''eeddiiffiiccii mmooddeerrnniissttaa ddee llaa ccoooo-ppeerraattiivvaa ii hheemm rreeccoorrrreegguutt uunnaa ""aaggrroobboottii-ggaa"" mmoolltt bbeenn ssoorrttiiddaa ii eennddrreeççaaddaa..SSuuppoossoo qquuee ssóónn mmoolltteess lleess vviissiitteess qquueerreebbeeuu aall ccaapp ddee ll''aannyy.. QQuuiinn ppaappeerr ccoonnssii-ddeerreess qquuee jjuuggaa eell ttuurriissmmee rruurraall,, bbaassaatt eenneell ppaattrriimmoonnii ccuullttuurraall ii ggaassttrroonnòòmmiicc,, eennlleess vvoossttrreess vveennddeess ii eenn ggeenneerraall aa llaa ppoollíí-ttiiccaa ccoommeerrcciiaall??

R/ Cada vegada hi juga un paper mésimportant. El fet de poder fer turisme,


59

visitar algun indret d'interès, combinatam la possibilitat de poder degustar icomprar productes en origen i tot això lli-gat amb una bona gastronomia cada vega-da té més adeptes. Nosaltres oferim lavisita guiada al celler modernista combi-

nada amb la de l'Agrobotiga i té moltd'èxit. Tot això lligat amb el valor afegitque representa tenir un indret com SantesCreus, a només quatre quilòmetres, signi-fica un patrimoni immens que cada vega-da més centra els nostres esforços i témés pes en la nostra política comercial.

PP// II jjaa ppeerr aaccaabbaarr,, ccoomm vveeuuss llaa ssiittuuaacciióóaaccttuuaall ddee llaa vviittiiccuullttuurraa ii eenn eessppeecciiaall llaa ddeelleess ccooooppeerraattiivveess vviittiivviinnííccoolleess??

R/ La nostra viticultura presenta el pro-blema de la manca de concentració d'o-ferta que fa que el mercat sigui moltinestable a nivell de preus. Això fa que elviticultor mai no pugui definir un preuper el seu producte, "el raïm". Quant a lasituació de les cooperatives, el problemaés un altre: la falta de dimensió. Avui lamajor part dels cellers cooperatius s'hanquedat amb produccions molt petites queels impossibilita emprendre projectes demodernització d'instal·lacions, d'elabora-ció o d'embotellat i a la vegada els costosfixos els ofeguen i acaben de fer ruïnososuns preus de per si ja força malmesos.

Gràcies, Pau. T'agraïm molt sin-cerament el temps que ens hasdedicat i us felicitem per la tascarealitzada.

Vila-rodona, abril 2009


61

Indubtablement, els ajuts agrícoles, l'es-peculació, la gran distribució, la globalit-zació i la inexistència clara de polítiquesagràries han fet que la producció agríco-la primària sigui una aventura anual en elnostre panorama agrari. I tant el sectorproductor com el consumidor no en dei-xen de ser corresponsables.

L'agricultura fins fa poc, era la ciència il'art, per què no, de produir aliments.Aliments que es veien condicionats peruna casuística força local de tradició,sòls i climatologia.

El fet d'un increment real de la demandamotivat per l'increment de la població,l'augment del seu poder adquisitiu i elcanvi d'hàbits alimentaris consegüent,les "oportunitats" de negoci del mateixsector i de capital aliè a aquest, han pro-vocat situacions de mercat difícilment"controlables" mitjançant les actualspolítiques agràries.

Certament s'han perdut claramentoportunitats, o si es vol, anys per fer

arribar als mercats i als consumidorsmissatges clars sobre produccionsdiferenciades (Denominacionsd'Origen, marques de qualitat, pro-ducció integrada i ecològica) desti-nant recursos a productors o pocsrecursos a publicitat en lloc de poten-ciar la presència al mercat i cercar laimplicació d'agents necessaris, comsón els restauradors a tots els nivells ila distribució, per tal d'aconseguir unamillor identificació i promoció subli-minal de la producció agrària.

No obstant això, aquests increments deproducció, diversificació, nous conreus inoves tècniques de conreu,... han comptatsempre amb els enginyers tècniques agrí-coles que amb la seva tasca i coneixementshan optimitzat els recursos de l'empresaagrària, evolucionant aquests darrersalhora que es produïa la innovació tecno-lògica i s'innovava en tècniques de gestió,tot oferint un assessorament a l'empresanecessari per a la seva competitivitat.

Per això, la supervivència de moltesempreses agràries, esperonades per ladavallada d'ingressos en temps de crisi,necessita d'un bon assessorament permaterialitzar les iniciatives de l'agricultorcom un emprenedor més. Per tant, calestar amatents a les oportunitats que s'in-tueixen en un context on el que garantiràla supervivència de l'explotació agrària noserà la seva major tecnificació, especialit-zació o producció, sinó la comercialitza-ció del seu producte, el fet dematerialitzar econòmicament el valor afe-git que es pot donar -demostrar- infor-mar al consumidor o a la distribució.

Cercant nous canalsI ja fa uns anys que van sortint empresa-ris agraris, agricultors i cooperatives quecreuen en una recuperació de l'essènciadel mercat tradicional; això seria dispo-sar de producte fresc i de qualitat, larelació entre el productor i el consumi-dor, la recuperació de la relació de con-fiança i la proximitat (encara queciberespacial) a més d'un servei porta aporta.

Aquest sistema fa que cada vegada més,tant productors com consumidors veginnoves perspectives en aquest nou canalcomercial i els seus derivats (apadrina-ments, compra de petites parts d'actiusproductius...). Els productors percomercialitzar els seus productes a preusjustos, i els consumidors per la satisfac-ció que cerquen en disposar de produc-tes diferenciats als quals associen valorscom ara protecció de paisatge, respectepel medi ambient, solidaritat, etc.

Cal estar preparats per donar unbon assessorament en aquestespossibilitats d'incrementar elvalor dels productes agraris.

Innovació en lla ccomercialitzacióSanti Llurba


La venda directa en mercats locals és una pràctica estesa per arreu.


63

1) El sector a nivell mundialLa carn de pollastre és un producte ali-mentari amb un consum molt estès anivell mundial (no té traves de tipus reli-giós), que en relació a la resta de carns téels avantatges d'un preu més econòmic,facilitat d'ús i baix contingut de greix.

El quadre 1 mostra les produccions decarn de pollastre a nivell mundial. Elprincipal país productor són els EstatsUnits, amb prop del 27% de la produc-ció mundial, seguit per Xina (17%),Brasil (15%) i la Unió Europea (13%).

La mitjana de consum de carn de pollas-tre se situa a nivell mundial a 9,7 kg perhabitant, amb grans variacions segons elspaïsos. El consum de pollastre és moltelevat a països com ara els Emirats Àrabs(60,3 kg/hab.), Estats Units (46,3 kg) oBrasil (38,8 kg). La mitjana europea sesitua en 16,2 kg, essent Espanya un delspaïsos de major consum (23,6 kg). LaXina va consumir l'any 2006 una mitja-na de 13 kg per habitant.

Les perspectives de creixement del con-sum de carn de pollastre al món són moltbones: entre el 2005 i el 2015, es preveuun augment de consum de carn al mónde 55 milions de tones (Font GIRA).D'aquestes, 25 milions seran d'aviram,majoritàriament pollastre, seguides deprop de la carn de porc (21 milions). Elgràfic 1 mostra la distribució geogràficadel creixement esperat del consum decarn: apareix de forma clara que la Xinacoparà ella sola més de la meitat d'aquestcreixement i que les perspectives de crei-xement de consum a la UE o als EstatsUnits són molt minses. Per tant, existei-xen grans oportunitats de creixement delsector de l'aviram a nivell mundial, peròenfocades clarament a uns certs mercatsinternacionals. Qui aprofitarà aquestesoportunitats?

El quadre 2 reprèn la informació delsprincipals països productors indicades alquadre 1, i hi inclou les previsions decreixement anual de la producció i delconsum (les dues expressades en % decreixement anual), entre 2005 i 2015.Podem observar que les previsions decreixement en la producció són nul·les ala UE i molt fluixes als EUA (0,7%anual).

La Xina, d'altra banda, tindrà un creixe-ment en la producció que acompanyarà elseu important creixement de consum.Rússia, que avui és un gran importador decarn d'aviram, i que representa al voltantdel 20% de les exportacions de la UE,creixerà molt més en producció que enconsum, acostant-se al seu nivell d'autoa-

El ssector dde lla ccarn dde PPollastresituació actual i perspectives de futur

Evarist Caparó

bastiment. Brasil, un país que ja comptaactualment amb un consum per càpitamolt elevat (38,8Kgs/hab. i any), i que jaha esdevingut el primer operador mundialen exportació de carn de pollastre, seguiràcreixent en consum i, sobretot, en produc-ció i exportació. Com a conclusió, doncs,el sector avícola europeu no participaràdel gran creixement mundial del sector.

La raó és ben concreta: el gran diferencialde costos de producció entre la UE iBrasil i els EUA (gràfic 2). Aquest dife-rencial s'explica principalment pel preude les matèries primeres, compensades enpart amb les restitucions a l'exportació,però també existeixen diferències impor-tants en els altres components del cost(mà d'obra, energia, instal·lacions,…). Anivell de tecnologia industrial i innovaciódel producte, ens trobem davant d'unsector molt globalitzat, on les plantes deprocessament compten amb la mateixatecnologia a Holanda com a Tailàndia,amb una excepció: als països amb un fortcreixement actual de la producció (Brasil,Rússia, Tailàndia,…), les plantes sónmolt grans i modernes, i són molt méseficients amb vista a la producció de pro-ducte congelat per a l'exportació.

Tal com mostra el gràfic 3, les exporta-cions europees de carn de pollastre hananat reduint-se a partir de 2002.Paral·lelament, les importacions de paï-sos tercers s'han incrementat de formaconsiderable, ajudades pels acordsmundials de lliure comerç. A partir de2007, les exportacions i importacionseuropees estan equilibrades. El princi-pal origen d'aquestes importacions ésBrasil, que l'any 2008 va representarprop del 80% del total de carn depollastre que va entrar a Europa (mésde 800.000 t).

2) El sector a Espanya i aCatalunya

El gràfic 4 mostra les previsions per l'any2009 de la producció dels diferents paï-sos europeus, realitzades per la ComissióEuropea el mes de març d'aquest any.Podem observar que Espanya és el quartproductor de carn avícola, després deFrança, Gran Bretanya i Alemanya, irepresenta un 11% del total europeu.(import/export esp)

Catalunya representa un 30% de la pro-ducció de pollastre de l'Estat, tot i queaquesta participació es va reduint anyrere any. Quant al pes del sector en l'e-conomia catalana, cal dir que l'avicultu-ra de carn representa un 11% de laproducció final agrària catalana (justdarrera del porcí).

El sector avícola espanyol ha sofertdurant els últims anys un fort procés deverticalitat, és a dir, les empreses hananat assumint més etapes en la cadena devalor. Algunes empreses dedicades al'engreix de pollastre s'han implicat en lafase d'incubació, en la fabricació depinso, en el processament i envasamentdel producte final. I també a l'inversa,algunes empreses que en els seus inicisestaven dedicades al processament s'hanimplicat en la producció de les aus. Coma resultat, cada cop existeixen menysoperadors lliures al mercat.

Tot i això, el mercat espanyol delpollastre continua estan molt condi-cionat per unes llotges setmanals quereflecteixen l'oferta/demanda depollastre viu per al sacrifici, i que talcom mostra el gràfic 5 presenta unscicles molt marcats que denota l'extre-ma fragilitat de l'equilibri entre ofertai demanda. Petits percentatges desobreproducció ensorren el mercat, ipetites faltes disparen els preus.Aquests cicles s'han vist accentuats enels últims anys per diverses crisis "ali-mentàries", com ara les dioxines, lagrip aviària, el tema de la salmonel·la,esperonades sempre de forma negativapels mitjans de comunicació i per laincapacitat del sector de transmetreconfiança als consumidors.

Una altra tendència dels últims anys enel sector avícola espanyol ha estat laconcentració de la producció. El qua-dre 3 mostra el rànquing de les princi-pals empreses productores a l'Estat.Existeix ja un cert nivell de concentra-ció (70% de la producció en mans dedeu empreses) i continuen havent-himoviments en aquesta línia (recent-ment la compra de Doux Iberica perpart de Vall Company). Tot i així, ladimensió mitjana de les empreses delsector segueix essent petita comparada


64

amb les empreses del sector avícoladels altres països europeus. I nomésdues o tres empreses tenen implantaciósignificativa a nivell de tot l'Estat.

Això contrasta amb la forta tendència ala concentració en el sector de la distri-bució: quatre empreses (Carrefour,Mercadona, Alcampo i Eroski) concen-tren prop del 70% de les vendes en ali-mentació en canal moderna. S'ha de

tenir en compte, però, que en el cas de lacarn de pollastre, la botiga tradicional(mercats, carnisseries,…) continuarepresentant un 35% del pollastre con-sumit a la llar.

3) Efectes de la crisi econò-mica sobre el sector de l'a-viram

La crisi financera iniciada als EstatsUnits el 2007 ha acabat tenint una inci-dència en l'economia mundial que pocspodien preveure. En el cas d'Espanya, lesúltimes previsions diuen que l'any 2009s'acabarà amb una contracció del PIB deprop del 4%, amb una taxa d'atur pro-pera al 20% i amb una caiguda generaldel consum, que en el cas dels articlesd'alimentació superarà el 7%. A més amés, les dificultats per accedir als recur-sos financers i l'augment en general de lamorositat afecten tots els sectors econò-mics, també el sector de la carn depollastre.

La carn de pollastre, tot i tractar-se apriori d'un producte bàsic d'alimentació,i la carn més econòmica, està sofrint

també la caiguda del consum. Les últi-mes dades del Ministeri d'Agiculturasobre el consum a la llar diuen que en elsegon trimestre del 2009 en relació almateix període del 2008, el consum totalen quilograms de carn fresca de la llar habaixat un 4,38%, i la carn de pollastreespecíficament s'ha reduït en un 2,94%.No disposo en aquests moments dedades de l'evolució del consum fora de lallar, però la important caiguda del turis-me que s'està donant aquesta temporada2009 també afectarà de ben segur elsconsums al canal HORECA.

Quant a preus, tots els sectors d'alimen-tació estem sofrint la forta lluita en elmón de la distribució per a recuperarvendes via reducció de preus. El resultatés que l'IPC particular de la carn depollastre entre juny del 2008 i juny del2009 acumula un 5,4% de caiguda.

En resum, doncs, els consums han bai-xat, i el sector haurà d'adaptar les sevesproduccions a la baixa, i en segon lloc,els preus en el punt de venda també hanbaixat, tot i que aquest efecte ve en partcompensat per un entorn de costos dematèries primeres i d'energia més baixosel 2009 en relació al 2008.


65


67

El perit agrícola i periodista agrari, JoanGamundi Vilà, ha estat guardonat per laGeneralitat amb la Medalla del TreballFrancesc Macià. Gamundi, natural deTortosa (1939) ha portat a terme aReus un actiu treball d'assessorament iformació de les famílies rurals del BaixCamp i Camp de Tarragona, com a agentd'Extensió Agrària (1963-1973) i des-prés com especialista d'Extensió Agràriade Catalunya i Balears, de Dinàmica deGrups de tipus rural.

L'any 1969 va ser el creador i promotorde grups de formació permanent depagesos i ramaders, anomenats"Seminaris d'Extensió Agrària en laGestió d'Explotacions". En va promo-cionar un grup a Montroig del Camp iun altre a Alforja , que van ser pioners al'Estat pel seu estil de treball formatiu,en la seva vessant tècnica i social.Aquesta metodologia va arrelar ràpida-ment per tot el país i es van crear 100grups similars arreu de Catalunya amb2.300 pagesos, ramaders i silvicultorsintegrats. A Espanya se'n van crear unmiler. Eren grups de 20 a 30 pagesos oramaders amb explotacions de similarsactivitats productives. Gamundi i l'ales-hores ministre d'Agricultura al governde Felipe González, Carlos Romero, vanimpartir ensenyaments sobre aquesttipus de treball a innombrables fòrumsi cursos arreu l'Estat, que generalmenteren proporcionats per l'Escola Centrald'Extensió Agrària i els centres regio-nals d'aquest Servei. A més de la com-paració dels índexs econòmics de lesactivitats productives ,es portava aterme un intens treball formatiu ambmetodologia molt moderna per aquellaèpoca i que encara seria vàlida actual-ment, tractant també aspectes coopera-tius, socials i econòmics.

L'any 1978 Joan Gamundi va ser trans-ferit a la Generalitat de Catalunya, con-tinuant amb la seva acció sobre els grupsa nivell de Catalunya. L'any 1982 amb lareestructuració del DARP va entrar aformar part de l'unitat de difusió i desdel mateix Centre de Formació i Estudisdel Departament d'Agricultura a Reusva escriure innombrables articles detipus agrari i rural a tota la premsacomarcal i a la revista del Departamentd'Agricultura i a la del Col·legi Oficiald'Enginyers Tècnics Agrícoles i PeritsAgrícoles de Catalunya. Igualment pro-porcionava amb el company SalvadorCanela cursos de comunicació, edició devídeos agraris. Va ser assessor de comu-nicació del Col·legi d'Enginyers Tècnicsde Catalunya i membre de la junta de laDemarcació de Tarragona d'aquestCol·legi, que és el que l'ha proposat peraquesta medalla, que li ha estat atorgadael proppassat 11 de novembre de 2008.

Segons ens ha manifestat durant els seus40 anys de vida professional, del quemés ha gaudit és del treball que va por-

tar a terme a Extensió Agrària, serveid'assessorament que recorden moltspagesos i ramaders del nostre país. Va sercreat seguint el model californià i basavales seves actuacions en les explotacionsagràries, el desenvolupament comunitari,el jovent rural i l'economia domèstica.Era un servei de transferència tecnològi-ca, assessorament, divulgació, recercaexperimental que arribava a totes lesfamílies rurals del país. Un servei queavui dia, connectat amb l'IRTA i larecerca universitària, prestaria un granajut al progrés del món rural català.

Joan Gamundi, entre la conse-llera de Treball, Mar Serna; el presi-dent de la Generalitat de Catalunya,Josep Montilla; i el secretari generaldel Departament de Treball, AntoniFernández a la Llotja del Mar des-prés de rebre el guardó.

RREEDDAACCCCIIÓÓ

Joan GGamundi gguardonat aamb llamedalla Francesc MMaciàde la Generalitat de Catalunya


69

PRESENTACIÓN

El cultivo de Adormidera ("cascall" encatalán) fue iniciado en España por laempresa ALCALIBER S.A., declaradade interés preferente por Orden delMinisterio de Industria de fecha 12 dediciembre de 1977, ya que se precisanautorizaciones Gubernamentales parasu cultivo, industrialización y comercia-lización de sus productos y derivados.Las formalidades administrativas agrí-colas que exigen las autoridades españo-las para este cultivo, así como lasorientaciones técnicas, son facilitadaspor la Empresa a los agricultoresmediante folletos y oralmente por susdelegados agrícolas, asesorados por ungran equipo propio de I+D, y en cola-boración con instituciones y organis-mos públicos.

DESCRIPCIÓN TÉCNICA

CCAARRAACCTTEERRÍÍSSTTIICCAASS BBOOTTAANNIICCAASS

La adormidera pertenece a la familia delas Papaveráceas, planta herbácea dehojas grandes, oblongas, sinuoso-denta-das en los bordes y lampiñas. Las floresestán formadas por un cáliz de dos sépa-los, que se desprenden al abrirse la flor;por una corola de cuatro pétalos (hayvariedades primordialmente de floriste-ría multipétalas), y pueden ser de varioscolores, blancos, rosados, rojos, o violá-ceos, con o sin mancha oscura en labase; el androceo se compone de nume-rosos filamentos libres con anteras dité-cicas, y con un pistilo de varios estigmas;el fruto en capsula foraminal, con nume-rosas semillas.

Es una planta anual con tallos de 1,20 a1,60 cm. Florece según variedad y fechade siembra a partir de mediados de abrila mayo. La recolección en seco segúnzona y variedad tiene lugar de principiosde junio y julio. Su raíz es pivotante.

IINNTTEERRÉÉSS DDEELL CCUULLTTIIVVOO

- Constituye una planta excelente para laalternativa de cultivos.

- Deja libre el campo en Julio, favore-ciendo las labores de verano.

- Por su raíz pivotante penetra en elsuelo en profundidad, aprovechandomás la humedad, y favoreciendo unacierta movilización de nutrientes.

- Por su ciclo soporta bien las heladas apartir del estado de dos o tres hojas ver-daderas, es sensible al estado de cotile-dones.

- Es bastante resistente a plagas y enfer-medades, siendo perfectamente contro-lables las que puedan aparecer.

- Es un cultivo totalmente mecanizado.

- Admite toda clase de suelos, exceptolos muy arenosos (bajos en materia orgá-nica), los encharcadizos, no soportandobien los terrenos muy arcillosos ni el

riego por sumersión, siendo sensible a laasfixia radicular.

- Presenta necesidades de agua inferioresa otros muchos cultivos.

- Actualmente la adormidera puede sersembrada en terrenos de retirada (retira-da obligatoria y voluntaria) según esta-blece el Reglamento CE 2461/99.

PPRREEPPAARRAACCIIÓÓNN DDEELL SSUUEELLOO

El suelo debe preparase en profundidad,a excepción de si sigue a un cultivo degirasol de secano, en cuyo caso puede sersuperficial mediante gradeos, pero siem-pre es necesario una buena preparaciónde la "cama de siembra" que debe ser deuna esmerada preparación superficialdejando un terreno firme pero no com-pactado ni polvoriento o sea finamentegranulado en superficie. En el caso desuelos arcillosos y pesados, se tendrácuidado de no compactar la tierra en

Un ccultivo eespecial: lla AdormideraFrancesc Pons i Real

Ingeniero Técnico AgrícolaEx Jefe Técnico de Investigación,

Experimentación y Mejora


70

profundidad. La preparación del sueloes similar a la que se requiere para uncultivo de remolacha.

FFEERRTTIILLIIZZAACCIIÓÓNN

En general se recomienda la fertilizaciónsiguiente: fosfórica, de 70 a 120 unida-des en abonado de fondo y potásica, de40 a 60 unidades en abonado de fondo.El abonado Nitrogenado, de 90 a 120unidades, se reparte en dos aplicaciones:de 40 unidades en abonado de fondo yel resto en abonado de cobertera.

Eventualmente en regadíos por el sistema"Pivot", puede incorporarse en un riegorealizado al fin de la floración durante elcrecimiento de la cápsula un fertilizantefoliar nítrico potásico o solo potásico,con una aportación aproximada de 20unidades de K2O.

SSIIEEMMBBRRAA

Actualmente las variedades queAlcaliber pone a disposición de los agri-cultores pueden cultivarse en todas laszonas agrícolas de España. Las varieda-des anteriores en siembras de primavera,no favorecían su siembra en gran cultivo,debido a ser muy sensibles al fotoperío-do, produciéndose una rápida entrada enfloración, lo que daba lugar a la obten-ción de bajas producciones.

La primera siembra de primavera enensayo experimental, para observar elcomportamiento de la "Luisiana" frenteal fotoperíodo, fue en una experienciaque tuvo lugar en una pequeña parcelasituada a 880 m de altitud en el términomunicipal de Setenil, cercana a la esta-ción de ferrocarril de Cuevas delBecerro; obteniéndose muy buenosresultados tanto en producción como encontenido, lo que dio lugar al inicio dela implantación de su cultivo, en siem-bras de primavera, en otras zonas másfrías de España.

En el mercado existen distintos tipos demáquinas sembradoras o microgranula-doras que pueden sembrar esta semilla,pero se recomienda que el mecanismo deincorporación al suelo no sea de reja; esaconsejable la zapata y disco, por favore-cer una mayor regularidad de siembrasuperficial, pero exige una buena prepa-ración de la "cama de siembra".

Las siembras se aconseja realizarlas del 1de noviembre al 15 de enero en zonas debajo riesgo de continuas heladas inverna-les, tanto en secano como en riego. Lassiembras de primavera se realizan de fina-les de febrero o primeros de marzo.

- La siembra se realizará siempre enlíneas, con una separación de entre 12y 17 cm. - La semilla deberá depositarse a unaprofundidad de 0,5 a 1,5 cm, a razónde 850 a 1800 gr de semilla por hec-tárea. No obstante esta cantidad puedevariar en función de la preparación delsuelo, de la técnica de siembra y de lazona de ubicación.- En el momento de la siembra, antes odurante, se deberá proceder a la incor-poración al suelo de un insecticida,para controlar las posibles plagas delsuelo, como pueden ser: larvas de coleópteros de la familia "Elateridae"(gusanos de alambre) , familia"Scarabeidae", subfamilia"Melolontinae" (gusanos blancos),Miriápodos (ciempiés), y otros. Parasu lucha se recomienda las m.a.Clormefos, Carbofurano, Clorpirifos,Foxin o Teflutin, etc., a las dosis reco-mendadas que dependerán de la con-centración y la técnica de empleo.(cobertura total o incorporación enlas líneas de siembra).-Recomendaciones muy a tener encuenta:a) Nunca se rulará el terreno despuésde la siembra, esta labor provoca unmayor enterramiento de la semilla yfavorece el encostramiento. b) No se sembrará adormidera detrásde cultivos tratados con materias activascompuestas de: trifluralina (treflan),pendimetalima (Stomp), o triacinas(Atracina, Simacina…) a dosis superio-res a 1000 gr m.a./ha. En cualquiercaso, se recomienda hacer al suelo aná-lisis de residuos de herbicidas perjudi-ciales para al semilla o la plántula.- No se pondrá en la alternativa de cul-tivos la adormidera detrás de adormi-dera, y deberá transcurrir por lo menos2 años.- Dentro de una misma zona, una siem-bra tardía, disminuye los rendimientos.- Según la normativa vigente este cul-

tivo no se puede establecer a una dis-tancia inferior a 200 m de las redes decomunicación de tránsito importante(autopistas, autovías, carreteras nacio-nales y comarcales).

LLAABBOORREESS DDEE CCUULLTTIIVVOO

La semilla, según las condiciones agro-climáticas, tarda de 5 a 15 días en ger-minar y aparecer en estado decotiledones; a primeros de marzo se ini-cia el entallado, e inicia la floración apartir de primeros de abril.

Si las condiciones de nascencia son muyfavorables puede que el cultivo sea deuna alta densidad de población (se reco-mienda de 50 a 80 plantas /m2) siendoaconsejable en estos casos realizar opera-ciones de aclareo. El aclareo puede rea-lizarse mediante un pase cruzado congrada canadiense o bien rastra, opera-ción que se realiza al estado vegetativode la planta de 3 a 7 cm hay que evitarrealizar el aclareo con las hojas mojadas.

RRIIEEGGOOSS

Las necesidades hídricas se estiman entre3500 - 4500 m3/ha, siendo losmomentos de mayores necesidades dehumedad, la nascencia, entallado y for-mación de la cápsula.

En siembras de otoño, y con la adormi-dera en estado de roseta, es favorable quesufra un poco de sequía, circunstanciaque mejora su desarrollo radicular.

Un exceso de humedad provoca una asfi-xia radicular. No es conveniente regar apartir de cuando se inicia la entrada endesecación de la cápsula; un ambientehúmedo provoca la aparición de ciertosdesarrollos fúngicos (oidio) que danlugar a importantes pérdidas de conteni-do; así mismo es perjudicial el realizarriegos en plena floración.

Las necesidades hídricas durante el cul-tivo pueden consultarse: en Andalucía,en La Confederación Hidrográfica delGuadalquivir, y en Castilla-La Mancha,en el ITAP de Albacete.

HHEERRBBIICCIIDDAASS

Son de gran importancia en el cultivo dela adormidera. Resulta imprescindibleaplicarlos en el momento oportuno y enlas condiciones precisas.

A) Con la adormidera de 2-4 hojasverdaderas, puede utilizarse:Reglone (Dicuat 20%) a razón de 160gr m.a./ha

Filón (Prosulfocarb 80%) a razón de120 gr m.a./ha

B) Con la adormidera en estado de 6- 8 hojas verdaderas:

Starane (Fluroxipir 20%) a razón de180 gr m.a./ha

Filón, Auros, Prarly, Polar(Prosulfocarb 80%) a razón de 120 grm.a./ha. Este herbicida entre otrasmalas hierbas, tiene un buen controlsobre Amaranthus, Capsella,Chenopodium, Fumaria, Galium etc. yvarias gramíneas.

Coman (Clomazona). Se utiliza enpreemergencia , a razón de 150 - 300cc/ha.

C) Si el cultivo presenta una ciertainvasión de malas hierbas de hoja estre-cha, se pueden utilizar los antigramíne-os tales como: Galant Plus(Haloxifop) a 0,7 l/ha; Fusilade Max(Fluacifop) a 1,5 l/ha. Cualquiera deestos dos herbicidas puede ser aplicadoen mezcla simultáneamente con el tra-tamiento de 6 - 8 hojas. Aunque sedesaconseja su aplicación en mezclasimultanea con el de 2 - 4 hojas.

D) Recientemente ha empezado la uti-lización con muy buenos resultados, elIsoxaflutol 75% Spade en pre y post-emergencia, a razón de 55 - 75 grm.a./ha. No controla el Polygonumaviculare.

PPLLAAGGAASS YY EENNFFEERRMMEEDDAADDEESS

La adormidera es una planta no muyafectada por plagas y enfermedades,pero sin embargo las más representativaspueden ser:

Mildio y Helmintosporium. La semillase entrega tratada por la empresa, siendoantiguamente la materia activa"Metalaxil" la que proporcionaba muybuenos resultados. No obstante si el cul-tivo presenta ataques de "mildiu","Agriotes" y la presencia de malas hier-bas, tales como "Convulvulus","Galium", etc. puede recomendarse elsiguiente tratamiento: Metalaxil al 25 %250 gr m.a./ha + "Clorpirifos" (Aurus48%) 3.000 gr m.a./ha + "Fluroxipir"(Starane 20%) 200 gr m.a./ha.

El control del gusano de alambre(Agriotes lineatus), gusanos blancos(melolonta) y otros, puede realizarse portratamiento total del suelo incorporan-

do los insecticidas Foxin, Clormefos,Clorpirifos etc. en las labores de prepa-ración de la cama de siembra, o bienincorporando los mismos mediantemicrogranuladores en la línea de siembrajunto a la semilla.

Afidos - Pulgones. Para su control en elmercado existe una gran variedad deproductos, siendo habitualmente utiliza-da la m.a. Pyrimicarb. En adormidera noes frecuente su ataque pero de haberlosuele ser de baja intensidad no siendonecesario ningún tratamiento.

RREECCOOLLEECCCCIIÓÓNN

La recolección de la adormidera tienelugar cuando las cápsulas y los tallosestán secos duros y quebradizos, quecoincide cuando las cápsulas están biensecas y si se agitan los granos sueltos lahacen resonar. Se cosechan los granos ylas cápsulas troceadas, quitando los res-tos de tallos y hojas, con una humedadno superior al 10%.

Para ello se utilizan cosechadoras, las mis-mas de los cereales, pero con ciertas adap-taciones interiores y con barra de corteespecialmente diseñada para la recolec-ción de la adormidera; su función consis-te en orientar y facilitar la penetración delos tallos con las cápsulas, produciendoen su desplazamiento un tiro de los tallossituándolos al nivel del nudo inferior dela cápsula, situación en la cual son corta-dos por una cuchilla. El producto obteni-do se incorpora a la cosechadora, endonde el cilindro desgranador con adap-tación especial y regulación conveniente,produce el troceado de las cápsulas; esteproducto pasa a cribas especiales y venti-

lación adecuada, dando lugar a una mez-cla estándar compuesto por grano y cáp-sulas troceadas con un porcentajeadmitido del 8 % de impurezas.

Este producto estándar con el 10 % dehumedad es el que sirve de base de pagoal agricultor. El producto estándar espenalizado o bonificado según sean losresultados analíticos; las muestras para elanálisis son tomadas automáticamenteen el momento de la descarga, y seguida-mente analizadas.

La pasada campaña el kilo de productoestándar comercial se pagó a 0,9 euros.El producto estándar es depositado enlas instalaciones de recepción, en dondese realiza la separación del grano de lapaja. La paja es granulada para su alma-cenamiento y su ulterior transporte a lafábrica de extracción.

Todas estas labores se realizan automáti-camente mediante una instalación mecá-nica de diseño técnico para estecometido. Finalmente el grano, tras losprocesos de limpieza, se destina a lacomercialización.

NNOOTTAA FFIINNAALL

El cultivo de la adormidera resulta pococonocido a nivel general, debido a las res-tricciones y controles gubernamentalessobre su producción y comercialización.

Toda esta información procede de laspublicaciones de la empresa concesiona-ria y de la experiencia práctica en ensayosoficiales y privados y en el cultivo comer-cial: son datos orientadores que debenadaptarse a cada zona agroclimática.


71


72


73

Per sisè any consecutiu s'ha organitzatla trobada de tècnics Extensionistes deles comarques de Girona, així com d'al-tres amb els que es va mantindre unestret contacte, com els especialistes delSEA a Catalunya i Balears i tècnicsalgunes altres oficines. Aquesta vegadala trobada, organitzada per ArturTorres i Josep Lluís Sanmartin es va fera l'Alt Empordà, tot visitant el Museudel Castell de Peralada i el Monestir deSant Pere de Rodes. Els tècnics assis-tents, la majoria Perits Agrícoles i

Enginyers Tècnics Agrícoles que havientreballat a Extensió Agrària van podergaudir també del Museu del Vi dePeralada. Segons el company JoaquimOliu, un dels promotors d'aquestes jor-nades a la vegada que es manté un bonvincul d'amistat entre companys, es potcontemplar les belleses de les comar-ques Gironines .

En el dinar celebrat al restaurant delpropi Monestir, es va homenatjar alscompanys que s'han jubilat aquest any

com són Tomàs Castells, EloiGonzález i Josep Lluís Reixac. Tambées va mostrar el pergamí en honor deRamon Trias, jubilat, que no va poderassistir a l'acte i que glosa el seu treballd'assessorament als ramaders de lescomarques gironines. Els companysTorres i Sanmartin van recordar lametodologia que utilitzava el SEA perdifondre les noves tecnologia així comel treball amb grups, fossin SEGES oPLANTERS DE JOVES.

Per últim es va acordar queJosep Lluís Reixac se'n encarre-

garà de la propera trobada alBaix Empordà.

Sisena rreunió d'extensionistes aa GGirona

Assistens: Ricard Dalmau, AntoniCañavate ,Joaquim Fuster, JosepLluís Sanmartin, Àlex Tarrés, MercéRomaguera, Josep Mª Pagès,Mercé Compte, Josep Estrada,Joan Gamundi, Ramon Riera,Tomás Castells, Ramon Pifarré,Josep Lluís Reixac, Artur Torres,Climent Vidal, Eduard Bes i EloiGonzález.Autor de la foto: Carme Fuster.

74

La ppromociódel 1962

continua en actiu

Aquest any ens hem reunit dues vegades. Oficialmenta la fi de març ens vam trobar tres dies a Mallorca.Passejada per l'agricultura de l'illa, on sortosamentencara es troben bones explotacions dels conreusmediterranis i d'horta. Tot complementat amb les visi-tes a la catedral i barris antics de Ciutat de Palma i unaexcursió per la serra de Tramuntana i els llocs mésdelicats de Valldemosa, Deià i Sóller.

I a mitjans de maig, una jornada fora de programa, alMonestir de Sant Benet de Bages. Val la pena recórrer elmonument restaurat i seguir la seva història a travésd'un muntatge audiovisual extraordinari. A continuacióla mansió del pintor Casas, amb una interessant revisió,també audiovisual, de tota la seva vida i l'obra pictòricadel modernisme. I per acabar una sessió a la FundacióAlícia dedicada als bons hàbits d'alimentació.

Per sobre de tot es manté la voluntat de continuar com-partint vivències i de crear nous projectes de futur.


La promoció del 62 a Sóller.

Documents

Revista del Col.legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles · Ramon Lluís Lletjós i Castells President del Col.legi Benvolguts companys, benvolgudes companyes, Del seguit d'esdeveniments