Revista Explora Núm 15

1

EXPLORA NÚM 15

2

CP. Es Vedrà - Sant Agustí Revista Explora núm. 15 1r Trimestre curs 2008-2009

ÍNDEX

� GENER.....................DITES SOBRE FAVES (EI 3 ANYS A I B) 2 � FEBRER....................POESIA SOBRE AMETLLERS (EI. 4 ANYS) 5 � MARÇ......................RECEPTES DE CARBASSA (EI. 5 ANYS A) 7 � ABRIL.....................EN PATUFET I A COL (EI. 5ANYS B) 9 � MAIG......................REFRANYS I DITES DELS MES DE MAIG (1r A EP.) 11 � JUNY......................DITES DE SANT JOAN (1r B EP.) 13 � JULIOL....................DITES DE PAGESOS (2N EP.) 15 � AGOST.....................CURIOSITATS SOBRE LA PASTANAGA (3R EP.) 17 � SETEMBRE................DE SA PARRA A ES PORRÓ (4t A EP.) 19 � OCTUBRE..................SES MATANCES (4t B EP.) 21 � NOVEMBRE................HORTALISSES DE NOVEMBRE (5è EP.) 23 � DESEMBRE................EL BLAT I DERIVATS (6è A i B EP.) 25 � ELS ALUMNES DE 3r TREBALLEN A L’HORT..............ALUMNES DE 3r 28 � ELS ALUMNES DE 4t FAN FEINA A L’HORT..............ALUMNES DE 4t 30 � EL GLOSARI DEL VI.............ALUMNES DE 4t 31 � VISITA A LA PLANTA DE TRANSFERÈNCIA I LA FUNDACIÓ DEIXALLES 33 � EL RACÓ DE LES TIC............SEMINARI DE BLOCS AL CENTRE (COMISIÓ DE TIC) 34 � LA POR A LA FOSCOR............EQUIP DE SUPORT 35 � ARTS AND CRAFTS IN ENGLISH..............SECCIONS EUROPEES 36

3

4

5

Dl. Dm. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg.

1 2 3 4

5 6 7 8 9 10 11 18

12 13 14 15 16 17 18

19 20 21 22 23 24 25

26 27 28 29 30 31 Gen

er

200

9 SEMBRA:

� ALLS

� CEBES

� LLETUGUES

� FAVES

� PESOLS

� COL

RECOLLIDA:

� COLIFLOR

� COL

� ALLS

� CEBA

� PESOLS

� FAVES

6

7

EN EL MES DE FEBRER ES SEMBREN SES GUIXES I ES SIURONS. ES DIU QUE EL DIA IDONI PER FER-HO ÉS EL 12 DE FEBRER, DIA DE SANTA EULARI, QUAN HI HA LLUNA NOVA, PER ACONSEGUIR UNA BONA RECOLLIDA. TAMBÉ PODEM SEMBRAR CEBES I ALLS PEL FEBRER. PER ALTRA PART, EN AQUEST MES JA ES POT RECOLLIR LA SEMBRADA QUE S’HAGI FET PER L’OCTUBRE/NOVEMBRE DE COLS I PINYES DE COL.


1

2 3 4 5 6 7 8

9 10 11 12 13 14 15

16 17 18 19 20 21 22

23 24 25 26 27 28 Feb

rer

2

009

8

5 ANYS A

9

AL MES DE MARÇ COMENÇA L’ANY AGRÍCOLA, PRÒPIAMENT DIT.

SEMBRA PATATA, COL, LLETUGA, CARBASSA, CARBASSÓ, CEBA, PORRO, TOMATA, ALBERGÍNIA, MONGETES, CIURONS, PEBRE I LA MAJORIA DE CEREALS.

RECOLLIDA

RAVE, BLEDA, BRÒQUIL…


1

2 3 4 5 6 7 8

9 10 11 12 13 14 15

16 17 18 19 20 21 22

23 24 25 26 27 28 29

30 31

Mar

ç

200

9

10

EN PATUFET LA CLASSE DE 5 ANYS B HEM TREBALLAT LA COL A PARTIR D’AQUEST CONTE.

AIXÒ ERA I NO ERA UN PARE I UNA MARE QUE VAN TENIR UN FILL PETIT PETIT COM UN GRA D’ARRÒS PERÒ EIXERIT I FEINER COM ELL TOT SOL. LI VAREN POSAR DE NOM PATUFET.

UN DIA VA VOLER ANAR A COMPRAR SAFRÀ PER LA SEVA MARE. PER A QUE NO EL TREPITGESSIN, PEL CARRER CANTAVA UNA CANÇÓ TOT CONTENT AMB LA MONEDA DAMUNT DEL CAP.

QUAN VA ENTRAR A LA BOTIGA EL BOTIGUER NO VA VEURE A NINGÚ I ES VA ESPANTAR MOLT QUAN VA VEURE QUE LA PAPERINA DE SAFRÀ SE’N ANAVA TOTA SOLA.

AQUELL MATEIX DIA VA VOLER DUR EL DINAR AL SEU PARE QUE TREBALLAVA A L’HORT. ANAVA CANTANT AMB LA CISTELLA DAMUNT EL CAP, PERÒ A MIG CAMÍ VA COMENÇAR A PLOURE.

PER NO REMULLAR-SE NI ELL NI LA CISTELLA DEL DINAR ES VA POSAR DAVALL D’UNA COL. PERÒ PER ALLÍ HI HAVIA UN BOU MOLT AFAMAGAT I D’UNA LLEPADA ES VA EMPASSAR LA COL, EN PATUFET I LA CISTELLA DEL DINAR.

QUAN ELS PARES VAN DESCOBRIR QUE EN PATUFET S’HAVIA PERDUT EL VAN ANAR A

BUSCAR: -PATUFET ON ETS!! I EN PATUFET CONTESTAVA: -A LA PANXA DEL BOU ON NO HI NEVA NI PLOU, QUAN EL BOU FARÀ UN PET SORTIRÀ EN PATUFET!!

11

LA COL :

La col és una planta que creix en terres humides. Les seves fulles són amples i arrugades. La col conté un 92% d’aigua, fibra, poques calories i hidrats de carboni. - Vitamines: A, C, E i B. - Minerals: riques en sofre i potassi, fòsfor, alumini,

calci, fluor, bari, magnesi i brom. En el mes d’abril a part de la col podem trobar altres verdures i fruites i en podem sembrar d’altres:

• Sembra: llenties, ciurons, patata, enciam, bledes, endívies, carabassa, carabassins, cogombre, cebes, porros, pastanagues, mongetes verdes, blat de moro, maduixes…

• Collita: col,alls, alls tendres, escarxofes, àpid, ceba, cireres, prunes, colflori, escarola, espàrrec, espinacs, maduixots, pèsols, faves, enciam, llimons, naps, cogombre, porros, remolatxa, pastanaga, peres, pomes...

Abr

il

20

09 Dl. Dm. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg.

1 2 3 4 5

6 7 8 9 10 11 12

13 14 15 16 17 18 19

20 21 22 23 24 25 26

27 28 29 30

12

REFRANYS I DITES DEL MES DE MAIG

13


1 2 3

4 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 17

18 19 20 21 22 23 24

25 26 27 28 29 30 31

Mai

g

200

9

14

EL MES DE JUNY AL MES DE JUNY ENTRA L’ESTIU, RESTA NO RES PER LES VACANCES I, A MÉS A MES, ESTÀ LA FESTA DE SANT JOAN. SABIEU QUE EL DIA DE SANT JOAN ÉS EL DIA MÉS LLARG DE L’ANY? I TANT, HI HA UNA DITA QUE HO DIU.SÍ , I HI HA UN ALTRA QUE DIU QUE NIT DE SANT JOAN LA MÉS CURTA DE L’ANY…HI HA MOLTES DITES I REFRANYS QUE PARLEN DEL MES DE JUNY I DEL DIA DE SANT JOAN…M’AJUDEU A TROBAR-LOS?

1.AL JUNY FALÇ AL PUNY …………………… 2.PER SANT JOAN TOT NEIX I ………………… 3.AIGUA PER SANT JOAN, CELLER BUIT I….. 4.LA PLUJA DE SANT JOAN PODREIX………. 5.FLOR D’OLIVERA PER SANT JOAN,……….. 6.AL MES DE JUNY CADA MOSCA…………… 7.LES CIRERETES D’UNA EN UNA PEL MAIG.. 8.A SANT JOAN BACORES, VERDES O ………. 9.SI PER SANT JOAN PLOU, NI………………… 10.EL JUNY ÉS BLADER I………………………. 11.SI PEL JUNY PLOU…………………………. 12.PER SANT JOAN S’HAN DE COLLIR…

….tot creix.( ) ….els pèsols i els alls.( ) ….i la roba lluny.( ) ….madures, segures.( )

….la fruita al camp.( ) ….i pel juny a grapats.( ) ….i molta fam.( ) ….el setembre raïmer.( ) ….com el puny.( ) ….vi ni pa tou.( ) ….oli en gran.( ) …poca fruita pel juliol.( )

15


1 2 3 4 5 6 7

8 9 10 11 12 13 14

15 16 17 18 19 20 21

22 23 24 25 26 27 28

29 30

A l mes de juny SEMBRAREM carabassons, cebes, enciams, mongetes, espinacs i moniatos. I RECOL.LECTAREM alls, albergines i pèsols.

Juny

2009

16

DITES DE PAGESOS

17

Pel juliol podem sembrar i collir: • Pastanagues. • Api. • Nap. • Porro. • Enciam. • Espinac.


1 2 3 4 5

6 7 8 9 10 11 12

13 14 15 16 17 18 19

20 21 22 23 24 25 26

27 28 29 30 31

Julio

l

200

9

Ummmm!!! Quina gana!!!

• Mongeta. • Remolatxa. • Carabassi. • Pèsol.

18

Curiositats sobre les pastanagues

El terme castellà ZANAHORIA té el seu origen en la paraula àrab “ISFANNARIYA” ja que van ser els àrabs els que varen introduir aquest cultiu al nostre país. La coneixien els gregs amb el nom de “CARROTA” que significa cremar. Els romans la menjaven amb especies i vi calent però no l’estimaven gaire perquè la consideraven poc saludable

El nom de la pastanaga en diferents llengües

• CATALÀ ---------------------PASTANAGA • CASTELLÀ -----------------ZANAHORIA • EUSKERA ------------------AZANARICA • GALLEG--- -----------------ACENARIA • FRANCES -----------------CARROTTE • ANGLÈS -------------------CARROT • ALEMANY------------------MOHRE • PORTUGUES--------------CENOURA • ÀRAB-------------------------XAPAOTA

Propietats nutritives

Per cada 100 grams Aigua 88,2 %

Proteïnes 1.1 grs. Greixos 0,2 grs Fibra 1 grs Calci 37 mg

Fosforo 36 mg Vitamina A 11000 UI

La pastanaga la podem menjar en amanides, fer sucs, pastissos, puré...Sempre està BONÍSIMA

3r Primària

19


1 2

3 4 5 6 7 8 9

10 11 12 13 14 15 16

17 18 19 20 21 22 23

24 25 25 27 28 29 30

31

Ago

st

2009

A l’agost la vida del pagès és més tranquil·la Planten bròquils, cols i pastanagues. Despunten els melons, síndries, cogombres i carbasses. Recullen les cebes (que cal deixar-les assecar al mateix hort) i la majoria dels productes de l’hort. Sembren naps i bròquils i a final de mes raves. Naspra bitxos i pebrots amb canyes i cordills com si fessin una tanca. I trasplanten apis i coliflors sembrats al juny.

20

DE SA PARRA EN ES PORRÓ Si vols fer vi, nosaltres t’ajudarem!

Alumnes 4tA

A sa vinya trobam ses parres. Quan surten les floretes grogues i petites del raïm, NO ES PODEN TOCAR!

Fa uns anys, utilitzaven un fonyador i actualment es fa amb una màquina.

Abans el raïm es posava dins el

fonyador que es col·loca

damunt es cubell per poder fer el vi. Es llevaven les sabates i els calcetins, es rentaven bé els peus i començaven a fonyar el raïm ben fort!

Quan tenim el suc del raïm, l’hem de deixar dins el cubell 8 dies per “bullir” (fermentar).

Quan obrim una ampolla de vi l’hem de deixar oberta un ratet abans de buidar-ne.

Quan el vi està fet, es deixa reposar. Abans es posava es vi dins un porró que fa “bon beguent”!

Si una bota buida, l’obrim i fa olor a vinagre, ja no serveix, el vi sortiria dolent. I si fa bona oloreta,

la bota està bé per posar-hi vi.

Quan sa bota està rebetjada s’hi cremen uns pèls de “sofrí” per desinfectar-la.

Quan ja tenim el raïm fonyat, queden les rapes que s’han de treure perquè si no li donarien un gust aspre al vi.

Les botes no es fan netes amb sabó!! Hem de preparar la “buvurada”: - Estelles de rabassa de ginebra. - Un grapat de pinyetes molt petites. - Un tany de fonoll. - Frígola. Tot això s’ha de fer bullir per rebetjar la bota.

Ja tenim sa bota neta i es vi a punt de trascolar!. Dins sa bota seguirà bullint per es tubet que va a s'ampolleta d’aigua fent “xup-xup”.

Es “morsacà” es una espècia de raïm. Fa uns singlons amb els grans molt atapeïts.

21


1 2 3 4 5 6

7 8 9 10 11 12 13

14 15 16 17 18 19 20

21 22 23 24 25 26 27

28 29 30

Què podem sembrar al mes de setembre?Què podem sembrar al mes de setembre?Què podem sembrar al mes de setembre?Què podem sembrar al mes de setembre? Aquest mes sembram els farratges: civada,veça... Què podem recollir al mes de setembre?Què podem recollir al mes de setembre?Què podem recollir al mes de setembre?Què podem recollir al mes de setembre? Aquest mes, entre el 15 i el 25 de setembre, es pot collir el raïm per fer el vi. “Quan ses sargantanes es mengen es raïm vol dir que és

bo per fer vi.”

Set

embr

e 2

009

22

SES MATANCES Ses matances servien ,com altres esdeveniments de la vida pagesa, com excusa per reunir-se totes les persones d’una família i veïns. Sempre eren una gran festa per tota sa boixaralla. Per Tots Sants es matava una porcella(truja petita). Era una reunió de menys persones. Desprès, ja en novembre i/o desembre es feia sa festa grossa amb l’ajuda dels veïns i família: així es preparava el rebost per Nadal i passar l’hivern, ja que com diuen els refranys QUI NO MATA PORC, NO MENJA XUIA O A QUI NO MATA PORC NINGÚ LI DONA BOTIFARRES. El qui matava el porc era el matancer(normalment era algú de la família i si no se’n contractava un) perquè: SI TINC UN BON MATANCER, UN BON PORC TINDRÉ

23


1 2 3 4

5 6 7 8 9 10 11

12 13 14 15 16 17 18

19 20 21 22 23 24 25

26 27 28 29 30 31

Quan arriba octubre el pagès aprofita els últims dies de calor i les pluges de la tardor per a sembrar en els terrenys de secà civada o avena d’hivern per al bestiar. Pèsols i faves que es menjaran fresques i es guardaran en conserva o seques per a consumir fins al final de l’hivern. EL SOL D’OCTUBRE LES DARRERES FRUITES MADURA SI A L’OCTUBRE FA BON FRED MOR LA MOSCA I EL CUQUET

És el moment de collir les últimes fruites que ens dona la natura abans de dormir el somni de l’hivern: les magranes i els codonys (a Eivissa es cria una varietat més petita i dolça que es pot menjar sense cuinar) les arboces i els pinyons que ens regalen els nostres boscs.

ES CODONY MADURARÀ I ES PÈL LI FUGIRÀ

Oct

ubre

20

09

24

HORTALISSES DE NOVEMBRE HORTALISSES DE NOVEMBRE HORTALISSES DE NOVEMBRE HORTALISSES DE NOVEMBRE

Arbres de fulles de col, roques de moniato. Els arbres d’aquest bosc estan fets amb bròcoli, Comestibles d’aquesta escena rural d’inspiració italiana, desfilador de pa i cel de col llombarda. el terra amb comí i els niguls de coliflor orlen inclouen un carro fet de pasta de lasanya, camps de el cel. macarrons i niguls de mozzarella. Arbres de pebres i al fons un poblet de formatge.

EINES PER SEMBRAR I RECOLLIR

RECEPTA DE CUINA__ BLEDES AMB PANSES Ingredients: PREPARACIÓ :. - 2kg. de bledes Després de triar les bledes, es posen a bullir amb aigua i sal. - 100 g. de panses Seguidament s’escorren bé i es fregeixen amb el llard i les panses que, - 50 g. de llard prèviament s’hauran escalfat. - 1 ou dur. Per últim, es posen ben calentes en una font guarnides amb l’ou dur.

25


1

2 3 4 5 6 7 8

9 10 11 12 13 14 15

16 17 18 19 20 21 22

23 24 25 26 27 28 29

30

Sembra : faves, cebes, col llombarda, lletuga, col, moniato, patates, coliflor, bajoqueta, porros,.. Collita : bledes,api, albergínia, brocoli, carabassons, ceba, col, espinacs, mongetes, lletuga, patates, pebres, porros, raves, remolatxa, tomàtiga.

DITA: A Perico, cap de mico, el tancaren a sa presó per anar a furtar faves a l’hort d’en Migueló.

Nov

embr

e 20

09

26

Característiques generals: Cereal d’1 m d’alçada cultivat des de molt antic, segurament originari de les regions del Càucas. Hi ha moltes llegendes que relacionen el blat amb l’opulència i la fecunditat. D’aquest cereal, una vegada esclovellat, se n’obté la farina blanca. La farina integral s’elabora amb el blat sense esclovellar. També se n’obté midó i alcohol. La palla es fa servir per alimentar el bestiar i per fer paper. Tipus de tija: Té la tija flexible i verda fins poc abans de la floració moment a partir del qual es fa rígida i es va esgrogueint. Tipus de fulla: Són alternes, s’insereixen a nivell dels nusos i estan formades per una beina i el limbe, sense pecíol. La beina embolcalla la tija. El limbe és lanceolat, amb nervis paral·lels i marge aspre. Descripció de la flor: l’espiga està formada per dues files d’espiguetes oposades sobre un eix. Cada espigueta està composta de 2 o 5 flors, les quals són hermafrodites i tenen tres estams i un pistil. Aquestes flors no tenen ni calze ni corol·la. Època de sembra: hivern. Època de floració: primavera.

Descripció del fruit i la llavor: El fruit dels cereals en general s’anomena cariòposide i, en el cas del gra del blat, és de forma ovoide i molt ric en substàncies de reserva, sobretot midó. La llavor queda soldada a la paret de l’ovari.

Tipus de dispersió: Pel seu gran valor nutritiu, tant els éssers humans com els animals en són uns grans agents de dispersió.

27


1 2 3 4 5 6

7 8 9 10 11 12 13

14 15 16 17 18 19 20

21 22 23 24 25 26 27

28 29 30 31

Des

embr

e 20

09

28

GALETES

29

Els alumnes de 3r treballen a l’hort

Manuel

Diari de l’hort, 25 / 9 / 08 Avui hem sortit, per primera vegada, a l’hort. Hem estat llevant fulles seques als tomàquets I herbes dolentes a la resta de les parades. Alguns companys han recollit les pebreres i els tomàquets que ja estaven madurs. Anna

Na Lucia i na Jenny amb els seus primers fruits recollits

En Javi i n’Antonio comproven les mides de la parada

30

El grup 1, treballa l’api El grup 2,

treballa les cebes

Per treballar l’hort ens hem dividit en 5 grups:

Netegem la parada per poder començar a fer feina

El grup 3, treballa els alls

El grup 5, treballa les pastanagues

El grup 4, treballa els porros

31

Els alumnes de 4t fan feina a L’HORT ECOLÒGIC.

El dijous dia 25 de setembre de 2008, ens va visitar en Gaspar Caballero de Segovia. Els alumnes de 4t vàrem explicar i ensenyar unes fotos de la feina feta a tercer, però el CD estava mal gravat i no el vàrem poder acabar de veure. En Gaspar recordava que n’Annia, una alumna de 4t, havia dit de fer una truita, així que li va regalar una “truita seca” (un dibuix de la truita). En acabar li vàrem fer un regal: UNA CAMISETA amb la nostra foto dels alls de tercer i fa uns dies, a la Fira del Camp, li vàrem regalar el CD arreglat. Després vàrem anar a l’hort i li vàrem fer moltes preguntes sobre l’hort. Finalment, ens vàrem fer una foto i se’n va anar tot content. Li vàrem dir que quan volgués podia tornar.

Alumnes de 4t

Com els nostres companys de tercer, també ja hem preparat la parada de les compostes i la parada de les lleguminoses.

Ara ja sabem què són les cols de Brussel·les!

32

EL GLOSARI DEL VI. Alumnes de 4tA

Bóta: Recipient destinat a contenir líquids (generalment begudes alcohòliques) i més gran al ventre que als “fonts”.

Vinya: Camp plantat de vinyes.

Fonyador: És com un caixó més ample de dalt que de baix, que es col·loca damunt es cubell. Serveix per posar el raïm dins i fonyar-lo.

Parra: Vinya no podada com a cep i amb els sarments enlairats i recolzats en suports.

Cubell: Recipient rodó, fet de dogues de fusta que les aguanten els cèrcols de savina, més estret de baix que de dalt.

Buvurada: És aigua bullida amb uns ingredients especials que serveix per rabejar la bota. “Cada maestrillo tiene su librillo” per això no tothom fa servir els mateixos ingredients especials. Per exemple, nosaltres sabem aquestos: Rabasses de ginebre, un grapat de pinyetes petites, tanys de fonoll i frígola.

Sofrí: Són uns fils impregnats de sofre que es cremen dins la bota com a desinfectant.

Sarment: Són les branques petites i grosses d’una parra.

Cèrcol: Peça en forma de corona cilíndrica que aguanta ses dogues, sa majoria fets de savina.

Raïm: Fruit comestible de la vinya (Vitis vinifera) Són grans de raïm de diversos colors, formats per una pellofa, la polpa i unes quantes llavors.

Dogues: Cadascuna de les fustes que formen el cos d’una bóta o d’un recipient semblant i es mantenen unides amb cèrcols.

Trascolar: Passar el vi fermentat del cubell a les botes.

33

Rapa: Raïm sense grans.

Rastanyada: Una manat de frígola que es posa dins el cubell davant del foradet de sortir el vi. Fa de filtre quan es trascola i a la vegada li dona una mica de gust.

Porró: Un recipient de vidre que s’utilitza per beure vi. Raja per sa mima on hi ha un foradet per on surt el vi. Amb el porró s’ha de beure al “gallet”.

“Xingló: És un tanyet de raïm.

Brisa: Residu sòlid que resta del raïm després de trepitjat o premsat, constituït per la rapa, la pellofa, la polpa i el pinyol. A alguns llocs amb la brisa hi fan orujo, nosaltres aquí ho donam a les gallines.

“Vi pagès només en hi ha de dos maneres, de bo i de dolent. Un bon vi pagès només es pot fer amb raïm bo i sense afegir-hi res més.”

Cóvec: És com una cistella, una mica més grossa, que es feia servir per recollir el raïm. Està feta d’estelles de canya.

Premsa: Aparell per esprémer la brisa i treure’n tot el suc que queda.

GRÀCIES!

34

Els alumnes de 6è hem visitat la planta de transferència de residus d’Eivissa i la fundació deixalles.

La planta de transferència és el lloc on van a parar tots els residus que separam a les nostres cases, allí els processen per al seu transport a altres plantes de separació com els envasos o de reciclatge com el vidre i el cartró.

La fundació deixalles és una organització que s’encarrega de la recollida de residus de tipus voluminós, electrodomèstics, fusta i altres materials. Allí els seleccionen, reparen si és possible i tornen a vendre, i si són irreparables els desmantellen i envien a una deixalleria.

Totes aquelles coses que no necessitem i sempre tirem les podem portar allí i les reciclen o reutilitzen, a més si són grosses les venen a buscar

Vos deixem les seves dades per a que pugueu posar-vos en contacte amb ells.

971 19 11 18 carrer Pou de la Massiana 27, del polígon Montecristo.

Cicle de la recollida selectiva

35

EL RACÓ DE LES TIC

Seminari de blocs al CP. Es Vedrà Els mestres de l’escola dins de la nostra formació de centre estam fent un curs sobre els blocs o weblogs. Vos preguntareu què és un bloc o weblog Bloc (vikipedia) En informàtica, un bloc (també blog -força usat- o bitàcola , de l'anglès blog, truncació de weblog: diari web) és un diari interactiu personal a Internet. Un bloc està dissenyat per a que, com a un diari, cada article tingui data de publicació, de tal forma que la persona que escriu (blocaire o bloguista) i les que llegeixen poden seguir un camí de tot el que s'ha publicat i editat. El concepte de bloc existeix des dels principis d'Internet. Tim Berners Lee, l'inventor de la web, tenia una pàgina on incloïa els nous llocs web que s'anaven creant i feia un comentari sobre cadascun; però el primer weblog com a tal Scripting News va néixer el 7 d'octubre de 1994, de la mà de Dave Winer.[2] A l'agost del 2006, segons l'inventari que realitza Blogcensus, la llengua catalana és la segona amb més blocs (123.320), just per darrere de l'anglès (1.958.443) i per davant del francès (83.950). Els blocaires, bloguistes, blogaires o bloguers són els qui elaboren blocs. En general, els blocaires, també anomenats en anglès webloggers o bloggers, formen veritables comunitats en línia amb aquells amb qui comparteixen interessos. Aquestes comunitats o blocosferes poden tenir diverses formes. Existeixen grups de treball col·laboratiu que utilitzen un webloc com a eina per a comentar, opinar i escriure notícies relatives a la seva tasca. Estam començant a elaborar blocs del centre i d’aula vos posam les adreces per a que pugeu visitar-los.

- http://escolaesvedra.blogspot.com/ - http://seminariblocsesvedra.blogspot.com/ - http://www.ticesvedra.blogspot.com/ - http://esvedrasegona.blogspot.com/

- http://esvedratercera.blogspot.com/ - http://esvedraquarta.blogspot.com/ - http://hortesvedra.blogspot.com/ - http://revistaexplora.blogspot.com/

36

La por a la foscor

La por a la foscor és una de les més freqüents entre els nens de 3 i 4 anys, i els pares es pregunten moltes vegades d'on sorgeix . Cal

tenir en compte diversos factors . D'una banda, en la majoria dels contes i pel·lícules el dolent aprofita la protecció de la foscor per a cometre les seves entremaliadures. Per tant, no és tan estrany que abans o després els nens manifestin cert temor davant ella. A més, en aquestes edats la seva fantasia és desbordant i no acaben de distingir bé la realitat de la ficció, la qual cosa els crea certes confusions. Què podem fer per a ajudar al nostre fill? Unes vegades, amb deixar temporalment un punt de llum o la porta oberta el nen es queda tranquil, però de vegades no és suficient. Us proposam una sèrie d'estratègies que us poden ser útils:

• És important crear una rutina de somni agradable i tranquil·la. • Evitar contes, històries o pel·lícules que puguin causar por al nen, especialment just abans d'anar a dormir. • Durant el dia, buscar jocs divertits que es puguin fer a les fosques dintre de l'habitació, per exemple amb una llanterna (jugar a les

ombres, buscar un tresor, endevinar sorolls...). • Si apareix un malson a la nit, no encendre la llum per a calmar-li. Se li pot calmar amb la llum del passadís, perquè no associï llum a

tranquil·litat. • No li amenaceu amb el que li fa por si el seu comportament no és adequat en un moment donat. • Podeu recórrer a contes infantils que hi ha publicats sobre aquest tema i que així es pugui identificar amb aquest personatge, o

aprofitar les idees del personatge per a superar la seva por. • Es pot recórrer a un ninot o a un amulet que li protegeix a la nit sempre que el nen estigui d'acord. • De vegades, el nen intentarà ficar-se en el vostre llit o us demanarà que, per favor, dormiu amb ell. Aquesta és una decisió molt

personal, però accepta-la no és garantia de solució. En aquest cas esteu ficant el problema sota la catifa i en algun altre moment sortirà a flotació.

• Això no vol dir que no us pugueu quedar amb ell una estona. Al contrari, no s'ha de deixar al nen sol amb la seva por. Necessita de la vostra presència, de la vostra comprensió i que li transmeteu calma i seguretat. Que li acompanyeu una estona, li acaricieu, que escolteu el que ha de dir i que desvieu la seva atenció cap a coses agradables. Però heu de donar-li l'oportunitat que es vagi enfrontant a la situació ell sol (encara que sigui a estonetes) amb les estratègies que hem comentat anteriorment i que vegi que ell pot. Amb la vostra presència permanent no pot enfrontar-se al seu problema.

L'important és que a poc a poc el nen pugui associar la foscor amb tranquil•litat, amb coses divertides. Que li premieu pels petits assoliments que vagi aconseguint amb la vostra ajuda.

37

Seccions Europees: Arts and Crafts in English

It’s raining: look at the drops! We make jack’o lanterns This is our groupal pine

Recicled octopus: to save the sea! Drawing the nature After a horror story: a pumpkin!

38

Documents

Revista Explora Núm 15