Revista febrer 2016 Hospital Joan XXIII

T í t u l o de l doc u m e nt o

Pàgina 1

SUMARI Pàgina

1) EL XUP-XUP DE LA LLUITA DIÀRIA 2-3

2) APARTHEID O CASTES AL JOAN XXIII 5

3) TEMPUS FUGIT 6

4) GRAUS DE CONSANGUINITAT I AFINITAT 7

5) SOC MARE, I ARA QUE? 8-9

6) EL NOU RD DE PRESCRIPCIÓ INFERMERA 10-11

7) BANC DE SANG 12-13

8) CURSOS 14-15

9) AGUINALDO DE NADAL O REBAIXES D’HIVERN? 17

CGT Joan XXIII – Febrer 2016

Pàgina 2

EL XUP-XUP DE LA LLUITA DIÀRIA.-

Fa molt temps que s’està lluitant per les lliurances del interins i contractats en cap de

setmana. Des de la CGT hem fet el que hem pogut, però tips de que no s'arregli el tema

vam dir als treballadors afectats que s’haurien de mullar (la nostra experiència ens diu que

les coses s’aconsegueixen quan la gent es mulla: l’exemple i referent més recent és

l'obertura d’Hemodinàmica 24 hores, una lluita en la quals ens vam mullar i ho vam

aconseguir). És per això que vam facilitar unes sol·licituds demanant lliurar caps de

setmana alterns, i els treballadors/es les van omplir i van enviar massivament a la direcció

d'infermeria, i al final es va aconseguir per a tots.

Fa molt temps que la CGT mirem les càrregues de treball de les TCAI’s de la 3ra planta

del torn tarda, i parlant amb les professionals hem engegat un procés de lluita per

aconseguir una presència física més per la tarda; de moment s'ha aconseguit un reforç

de 19.00 a 22.00 hores de dilluns a divendres: és un pas en el camí fins assolir l'objectiu.

Una altra reivindicació històrica és aconseguir les places a la plantilla per a 4 DUI’s i 3

TCAI’S a les plantes 5ena i la 6ena en el torn de nit. També en això la CGT hi hem

clavat la banya, i de moment hem aconseguit que quasi totes les nits siguin 3 TCAI’s a les

dos plantes, mentre que en les DUI’s només puntualment en posen 4; però seguirem

reclamant, i de moment hem emprés una recollida de signatures.

Una altra situació, que es pot qualificar de jutjat de guàrdia, és el torn de nit de laboratori,

que compta amb només una sola presència física. Des de la CGT portem molt de temps

reclamant el segon tècnic de nit, desprès de moltes reunions, en una reunió entre la secció

sindical de la CGT i la direcció al maig del 2015 ens van dir de paraula que al laboratori

nou posarien 2 presències físiques. Nosaltres vam dubtar de si ho complirien, ara hem de

reconèixer que finalment ja hi ha dos tècnics al torn de nit.

També estem lluitant, i ho em denunciat a la premsa, perquè els ràtios de personal siguin

els mateixos els 365 dies del any i no baixin les presències físiques els caps de setmana i

festius, perquè els pacients tenen les mateixes necessitats tots els dies de la setmana.

Respecte al tema de les eleccions, tothom sap que tenim dret a 4 hores per anar a votar,

com mana la llei, però aquí mai s’ha complert del tot, o més ben dit, quasi gens. Per això la

CGT vam fer uns fulls informatius que vam penjar per les plantes, i vam repartir unes

sol·licituds a la gent perquè les presentessin a registre, adreçades al seu responsable, i

tothom hem pogut veure com es va complir el passat 20 de desembre.


Pàgina 3

Finalment, un altre tema que estem treballant és per intentar resoldre la situació de la major

part de les persones contractades i part dels interins. El fet és que no tenen cartellera; és

a dir, se’ls dona de setmana en setmana i a sobre moltes vegades se’ls hi canvia quan

convé a la direcció.

Només es tracta de deixar dit que la CGT va fent la seva tasca, dia a dia. Els companys i

companyes en són conscients, saben que ens movem i fem el que cal. Potser per això molt

poques vegades ens han dit que els sindicats no fan res; una altra cosa és que de vegades,

encara que et moguis, és difícil assolir les reivindicacions, però la gent sap que ho intentem.

Per això, com es diu en la llengua de Cervantes: “el movimiento se demuestra andando”

De totes formes a la CGT pensem que el més important en l’objectiu d’assolir millores en les

condicions de treball no és qui les aconsegueix, sinó el fet que els treballadors/es s’impliquen

en la lluita i se’n beneficien.

LA LLUITA ÉS COSA DE TOTHOM


Pàgina 4


Pàgina 5

APERTHEID O CASTES AL JOAN XXIII.-

Avui en dia, al nostre hospital, que tinguis un tipus de contracte o un altre no només afecta a si cobres DPO, entres a la roda de vacances o t’apliquen més o menys IRP. Serveix per classificar els treballadors/es i acarnissa-s’hi amb ells per part de l’empresa. Tots els treballadors fixes i bona part dels interins tenim una cartellera anual i mes o menys es va complint. El segon grup està format per una part dels interins i tota la gent de contractes eventuals. Aquestes persones sembla ser que no tenen dret a res: se’ls dóna la cartellera de setmana en setmana , i tenen sort si es compleix. Se’ls canvia el torn el mateix dia, se’ls avisa a les 20:30 perque no vinguin a treballar , perque s’ha creat una “incidència” (a l'empresa no li va bé o s’han equivocat). el nostre sindicat esta tip de denunciar aquets fets tant en reunions en l'empresa com en juntes de personal,mentre l'empresa fa cas omís o s’excusa dient que només ha passat en casos puntuals. NO als canvis arbitraris de torn! no volem que el Joan XXIII sigui l'antiga Sud-àfrica o la Índia.


Pàgina 6

Totes i tots som sabedors de la importància de realitzar un bon canvi de torn. Per poder donar l’atenció què els usuaris es mereixen s’ha d’explicar les incidències i els canvis que hi ha hagut durant el torn així com la evolució dels pacients d’un torn a l’altre. Per fer això, és necessari dedicar-hi un temps de la jornada laboral que a molts centres varia des de 30 minuts fins a 1h. Però a l’ICS som diferents; als centres públics de Catalunya no es reconeix ni un minut del temps que necessitem per fer un bon canvi de torn; és per això que sobretot les DUI’s i les TCAI’s han de dedicar temps seu, en sacrifici d’una bona atenció i marxar cada dia tard de la seva feina o entrar 15 minuts abans per deferència a les companyes que porten 7 o 10 hores treballant. Tot això suposa un temps afegit al còmput horari que l'empresa no compensa. La Secció Sindical de la CGT del Joan XXIII va fer un estudi observacional on queda refle-xat el temps que s’inverteix en donar el canvi al que hi van participar companyes i com-panys del nostre centre. Entenem què és un tema global que s'ha de parlar a la Mesa Sectorial, però la CGT no hi te representació(no arribem al 10% dels delegats que s’exigeix a la MS), és per això que nosaltres lluitem a petita escala, dins del nostre hospital. La contestació de l'empresa a la nostra demanda ha estat donant-nos la raó (com als bo-jos) però sense proposar una solució al tema en qüestió. És per això què amb les proves documentals de les companyes i l'acta d'una Junta de Personal en la que li preguntarem a la nostra directora d'infermeria si era necessari donar el canvi de torn i va contestar que si, hem interposat un recurs contenciós administratiu i estem a la espera de data pel judici. Ja sofrim prou retallades el personal com per a que ens robin temps què és nostre! Si a l’Atenció Primària hi ha un solapament d’una hora cada dia perque als hospital no??


TEMPUS FUGIT.-

GRAUS DE CONSANGUINITAT I AFINITAT.-

Pàgina 7

Només es donen permisos per familiar de 1r i 2n grau Primer grau

Segon grau

Mort Accident Malalta greu

3 dies mateixa localitat 5 dies diferent localitat

Hospitalitza-ció


Mort Accident Malalta greu


Hospitalització 2 dies mateixa localitat 4 dies diferent localitat


Pàgina 8

Ser mare, suposa un canvi molt gran a les nostres vides i moltes vegades se’ns fa difícil compaginar-ho amb la vida laboral. Com a personal estatutari disposem d’una serie de permisos per tal de, al menys els primers mesos de vida, poder donar l’atenció que vostre fill recent nascut es mereix. Moltes de vosaltres ens pregunteu quins permisos podeu gau-dir. Des de les retallades hem perdut molts drets i a dia d’avui seguim lluitant per tal que puguem tornar a tenir-los i fins al moment tenim: 1. Permís per exàmens prenatals i tècniques de preparació al part: el temps indis-

pensable per les funcionàries embarassades. 2. Baixa per maternitat: 16 setmanes ininterrompudes ampliables en cas de part, aco-

lliment o adopció múltiple a dues setmanes més en casos de discapacitat del menor adoptat i per cada fill a partir del segon. En pot gaudir qualsevol dels progenitors.

En els casos de part prematur i en aquells que, per qualsevol altra causa, el nounat s’hagi de quedar hospitalitzat a continuació del part, aquest permís s’amplia tants dies com el nounat estigui hospitalitzat amb un màxim de 13 setmanes addicionals.

En cas de desplaçament previ, en casos d’adopció o acolliment internacional es tindrà un permís de fins a 2 mesos amb percepció de les retribucions bàsiques.

3. Permís per lactància: fins als 12 mesos del fill amb un increment proporcional en parts múltiples. Una hora d’absència que es pot dividir en dues fraccions. Es pot re-duir mitja hora a l’inici i al final o una hora a l’inici o al final de la jornada. La funcionà-ria podrà sol·licitar la substitució del temps de lactància per un permís retribuït que acumuli en jornades completes el temps corresponent (gaudiment compactat d’apro-ximadament 4 setmanes). En el cas que els dos treballin, la pot gaudir qualsevol dels progenitors.

4. Permís per naixement de fills prematurs i que per qualsevol altra causa s’hagin de quedar hospitalitzats: 2 hores diàries percebent el 100% de les retribucions. Així mateix, reducció de jornada un màxim de dues hores amb disminució proporcional de les retribucions.

5. Reducció de jornada per tenir cura de fill menor de 6 anys: D’un terç i mitja jorna-da amb dret a 80% i 66% respectivament de les retribucions. A partir dels 6 anys i fins els 12 anys d’edat del nen o la nena les retribucions son proporcionals a les re-duccions. La llei catalana del 20 de març 5/2012 de mesures fiscals i financeres va suprimir la reducció de jornada d’1/3 de la jornada de treball amb el total de retribuci-ons per tenir cura d’un fill o filla durant el primer any de vida que es podia gaudir a partir del finiment del permís de maternitat o de la setzena setmana posterior al part. Segons la Instrucció 4/2012 del 15 d’octubre, sobre compactació de la reducció de jornada per cura d’un fill o filla menor de sis anys; el personal pot optar per gaudir de forma compactada, d’acord amb les necessitats del servei, i a partir del finiment del permís de maternitat o de la setzena setmana posterior al part, del primer any de la reducció d’un terç o la meitat de la jornada amb el 80% o el 60% de les retribucions respectivament.

SOC MARE, I ARA QUÈ?


Pàgina 9

El fet de compactar el primer any de la reducció suposa una regularització econòmica o bé la prestació de serveis en jornada completa percebent el 80% o el 60% de les retribucions:

5.1 Si s’opta per la reducció de manera compactada i posterior regularització de retribucions: Aquesta reducció suposa un descompte en nòmina durant 8 o 6 mesos, respectivament, en funció de si es tracta d’una compactació d’un terç o la meitat de la jornada, a compte del total de les retribucions avançades durant la compactació de jornada, fins a absorbir el 100% d’aquella quantitat. 5.2 Si s’opta per la reducció de manera compactada amb posterior gaudiment d’un permís o llicència sense retribucions o bé d’una excedència: En cas que el beneficiari gaudeixi de la totalitat o part del primer any de reducció de manera compactada, i en acabar la compactació, sol·liciti el gaudiment de manera continuada d’un permís o llicència sense retribucions, o bé d’una excedència, aquest és obligat al reintegrament de la quantitat total corresponent que se li hagi avançat pel fet de gaudir de la compactació de jornada.

6 Reducció de jornada per cura d’un menor de 12 anys: el funcionari tindrà dret a la reducció de la seva jornada de treball amb la disminució de les retribucions que li corresponguin.

7 7 Excedència per tenir cura d’un fill menor de 3 anys: Es pot sol·licitar en qualsevol moment a partir del naixement o de la sentència d’adopció. El període d’excedència computa a efectes de reconeixement de trienni, consolidació de grau personal i del sistema de previsió o drets passius. Un màxim de 3 anys.


Pàgina 10

El dia 24 de desembre va sortir publicat a BOE el nou RD de Prescripción Enfermera. Aquest RD 954/2015 del 23 d’octubre regula la indicació, ús i autorització de dispensa-ció de medicaments i productes sanitaris d´ús humà per part de les infermeres i infer-mers. Aquest text ordena que tots els professionals d’infermeria i que desenvolupen la seva professió en el medi hospitalari, equips d’urgència, unitats de cures intensives, consul-tes d’infermeria, matrones, etc. i aplicable a centres públics i privats, han de seguir la prescripció mèdica. En aquest RD, concretament al seu article 3, s’estableix de forma textual, que serà ne-cessari que el metge “hagi determinat prèviament el diagnòstic, la prescripció i el proto-col o guia de pràctica clínica i assistència a seguir” per part d’infermeria. Què vol dir això? Aquesta decisió impedeix expressament qualsevol actuació o decisió relacionada amb aquests medicaments quan aquesta no vagi acompanyada d’una prescripció mèdica realitzada de forma oficial: amb caràcter individual, nominatiu per a cada pacient i on s’especifiqui clarament quin és l’acte infermer adient. Exemples del que no pot fer la infermera de manera autònoma, com fins ara feia:

Administrar vacunes. Administrar cremes que continguin o no antibiòtics. Administrar apòsits medicamentosos per la cura de ferides, cremades o úlceres per

pressió. Administració d’heparina en el maneig d’una via central. Administrar medicació en casos d’urgència si no està pautada (no valen les ordres

verbals) Com a sindicat pensem que aquest RD va en contra dels interessos del pacients, de la realitat sanitària i del sentit comú, a banda d’expressar un total desconeixement de la Infermeria.

EL NOU RD DE PRESCRIPCIÓ INFERMERA.-

CGT Joan XXIII – Octubre 2015

Pàgina 11


Pàgina 12

La tercera edició de la Marató de Donants de Sang de Catalunya 2.0 es va celebrar del

15 al 22 de gener.

Amb l’eslògan “La sort de donar sang”, la Marató posa l’accent en les persones que ca-

da dia necessiten sang. Es calcula que una de cada cinc persones necessitarà sang o

algun derivat sanguini.

Diversos receptors van explica, i també a través de les xarxes, la importància de la do-

nació.

Per què l’eslògan “La sort de donar sang”?

Donar sang és sinònim de salut, per això ser donant és una sort. Com també és una

sort per a les persones que necessiten sang que hi hagi milers de persones que cada

any en donen. Gràcies a elles, els malalts tenen la sort de poder rebre sang per a les

operacions i tractaments.

Nosaltres com a professionals hem d´estar més que ningú sensibilitzats amb aquest

tema i és per això que us animem a fer-vos donants.

A l’Hospital Joan XXIII hi ha un centre de donació obert de dilluns a dissabte de 9 a 14

hores i les tardes de dilluns, dimecres i divendres de 16 a 20 hores.

A més, cada setmana es programen diverses campanyes mòbils de donació. Tots els

horaris i adreces es poden consultar al web donarsang.gencat.cat.

Més informació:

Web del Banc de Sang

www.donarsang.gencat.cat

Facebook del Banc de Sang

facebook.com/donarsang

Testimonis de donants i receptors de sang:

youtube.com/bancsang

Twitter i Instagram: @donarsang

LA MARATÓ DE DONANTS DE SANG DE CATALUNYA VOL RECU-

PERAR LES RESERVES DE SAND DESPRÉS DE FESTES.-


http://www.donarsang.gencat.cat

http://www.donarsang.gencat.cat

http://www.facebook.com/donarsang

http://www.flickr.com/bancsang

Pàgina 13

Cada dia es necessiten un miler de donacions de sang per donar resposta a les

necessitats dels hospitals.

Els donants diuen que la solidaritat i les ganes d’ajudar són les principals raons per

donar sang


Pàgina 14

Com bé sabeu ara ja fa una colla de dies, es va anunciar una nova convocatòria per a

places de diverses categories professionals a l' ICS. Deixa'n de banda l'opinió personal

envers del què i el com s'ha organitzat, hi ha quelcom que m'ha cridat l'atenció. De mi-

ca en mica, com el degoteig d'una aixeta a l'aigüera, diverses persones sigui per telè-

fon o presencialment, s'han posat en contacte amb nosaltres. El comú denominador no

era altre que la pregunta que sorgia dels seus llavis:

- Què feu cursos?

-No, nosaltres no en fem.

Reconec que em causa certa curiositat veure algunes expressions d'incredulitat en ob-

tener una negativa com a resposta. Quasi com si fos una anomalia...i potser tenen raó.

I es que si hom fa una escombrada visual, de seguida trobarà com diversos sindicats

fan multitud d'ofertes formatives, ja siguin de català, formació continuada, i es clar, d'o-

posicions. De fet, m'atreviria a dir que ja es fa una associació automàtica de conceptes:

cafeteria/ cafè; fleca/ pa, sabateria/ sabates; sindicats/ cursos? Per què? Potser ens

hauríem de preguntar quina funció bàsica té un sindicat, si defensar els drets dels tre-

balladors o funcionar com una sucursal d'Aula Magna. No em malinterpreteu, estar for-

mat i al dia, és essencial. Això sí, si els organitzes tu, també lucratiu. Si bé és lícit obte-

nir recursos econòmics per tal de poder seguir endavant amb les tasques d'un sindicat.

El que sí critico, és quan les tasques d'alguns sindicats semblen basar-se en fer cursos.

Bé i també agendes i bolígrafs quan venen les eleccions.

Ara bé, si tornem una mica endarrere, concretament a les companyes i companys que

han vingut a preguntar. Després d'escoltar la negativa, la reacció generalment es pre-

guntar, per què? Al cap i a la fi, si els altres ho fan, com és possible que vosaltres no, si

sou el sindicat “gran de l'hospital”? Doncs precisament és per aquest motiu. Perquè no-

saltres ens estimem més destinar els nostres recursos, a treballar en el dia a dia. En

assessorar quan hi ha dubtes, en vetllar que es compleixin les condicions de treball, de

seguretat, que es compleixin els acords i els pactes, en procurar de mantenir-vos infor-

mats, però amb informació veraç ( “res de ràdio patio”), de mirar de parar els peus a

aquells/es que abusen de la seva posició, en posar denuncies i lluitar als tribunals quan

es precís, etc. O per sintetitzar, perquè sapigueu que no esteu sols, i que si penseu que

es vulnera algun dels vostres drets, no calleu. Nosaltres no només us escoltarem.

Tot això te un cost, i no parlo de l'econòmic. Reunions, paciència, feina, maldecaps i en

definitiva, temps. Com es compagina tot això? Doncs fent malabars, cadascú coneix la

seva vida professional ( recordo que no tenim alliberats), familiar, acadèmica, social...

(com qualsevol altra persona). I en la mesura del possible s'implica. Per això, hi ha al-

guna cosa que ens grinyola quan observem l'esforç i recursos que dediquen alguns sin-

dicats a realitzar cursos. Perquè sabem que aquest esforç, aquesta energia surt d'algu-

na banda, o més aviat d'algú, concretament de cadascun de vosaltres. I això es nota.

CURSOS.-


Pàgina 15

De fet no es estrany que se'ns apropi algú que està afiliat/da a un altre sindicat, i ens

confessi que ens ha votat a nosaltres, i que només està amb un altre sindicat perquè

així pot fer cursos, i li surten més barats .

Així doncs cal reconèixer els mèrits aliens, i felicito a aquests sindicalistes amb “ànima

de docents” i facilitat pel màrqueting. En el seu àmbit han fet i fan una gran feina, difícil

d'igualar. De fet, nosaltres possiblement no els podrem emular mai, puix que hem

escollit un altre camí, centrar-nos en fer exclusivament de sindicalistes. Així de simple.

Confio en haver afegit una mica de llum als possibles dubtes, es a dir, del per què CGT

no es dedica a realitzar / organitzar cursos de formació. Cal afegir però, que no descarto

la possibilitat que en alguna futura ocasió de manera puntual, potser féssim alguna

cosa, qui sap. Però el que sí puc assegurar, es que tenim clares les nostres prioritats.


Pàgina 16


Pàgina 17

Existeix un costum a les empreses, i centres de treball, de donar per les festes de Nadal

un detall a tothom qui té la condició d’assalariat. També és habitual que l’endemà

mateix de reis, el 7 de gener, els comerços, sobretot els de roba, baixen els preus dels

seus productes.

La direcció de l’Hospital Joan XXIII enguany ho ha entès a l’inrevés. Podem preguntar-

nos què ha passat?, és molt senzill: la direcció ha obsequiat als treballadors amb la

reducció dels ràtios de personal a les plantes i serveis, convertint l'aguinaldo en unes

rebaixes anticipades.

Com no podria ser d’altra manera, això s’ha fet a costelles dels de sempre: els

treballadors i treballadores, que a sobre d’haver de fer-ho els dies de festa (d'això no

ens queixem, ja ho tenim assumit, tothom som conscients del lloc on treballem i sempre

ho hem fet, no com la direcció que fa totes les festes tranquil·lament a casa seva) ho

han hagut de fer en menys personal (aquest és el regal).

No ens estranya la poca sensibilitat de la nostra direcció, perquè aquesta forma d'actuar

també la té en els ràtios de caps de setmana. Casualment aquesta direcció lliura els

caps de setmana, mentre la resta de la gent treballem; potser si hagués de venir a

l’hospital a prestar serveis (o treure les castanyes del foc, segons com es miri) actuarien

d'un altra manera.

La secció sindical de la CGT, com és habitual (ja ho hem fet amb els ràtios de cap de

setmana, protestant davant la direcció i denunciant-ho públicament a la premsa) hem

expressat la nostra disconformitat tant de paraula com per escrit, els hem tirat en cara

als nostres dirigent la seva manca de sensibilitat i la seva irresponsabilitat envers als

treballadors i pacients: als uns per fer-los treballar en condicions pèssimes i carregar-los

d'estrès, i a als altres per no donar-los la qualitat assistencial que es mereixen.

Esperem que situacions tan desagradables no es tornin a repetir.


AGUINALDO DE NADAL O REBAIXES D'HIVERN?

Documents

Revista febrer 2016 Hospital Joan XXIII