Foto

grafi

a S

alva

dor S

abat

er

LA REVISTA DE SANTA CRISTINANúmero 10 / PrImAVerA 2014

exemPlAr grAtuïtpvp 3,50 €

FRANCESC REBLEDPRESIDENT DEL GIRONA FUTBOL CLUB Per Carlos Bassó pag.4

NeIx l’ASSoCIACIÓ JuVeNIl De SANtA CrIStINAPer Alexandra Anguera pag.8

mArIA roSA PIJoAN, “lA romY”Per Olga Sala pag.12

institucions És femenÍ Per Estefania Santacreu-Vasut pag.14

lA PeNYA “elS trANQuIlS” I elS CArNAVAlS D’ANtANYPer Gerard Bussot pag.16

Introducció: Julio Rico, EMPRENEDORS PER SANTA CRISTINA i Malu Gil, Directora Revista LLUM

PER QUÈ ODIEM LA POLÍTICA I QUÈ PODRÍEM FER PER ESTIMAR-LA? 11:00 h. – 11:25 h.Quim Brugué Torruella (Barcelona 1963)Catedràtic de Ciència Política i de l’Administració al departament de Ciència Política i Dret públic de la UAB i director de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP).Entre 2004 i 2008 ha estat Director General de Participació Ciutadana al Govern de la Generalitat de Catalunya. Es autor del llibre “Es la política, idiotes” Editorial ACCENT

CRISIS ECONÒMICA I SOCIAL A EUROPA. NECESSITAT DE RETROBAR LES POLÍTIQUES COMUNES.11:25 h. – 11:45 h.Estefania Santacreu-vasut (Barcelona 1983)Assistant Professor, Economics department Essec Business School and THEMA (France)Visiting Professor UC Berkeley (USA) and COMAS (Israel)Ph.D., in Economics, UC Berkeley USA & M.Sc., in Economics, Universitat Pompeu Fabra, SpainEstefania investiga els determinants de les institucions polítiques i la cultura i el seu impacte en l’econo-mia i en el rol que juga la dona, al temps que participa al think tank frances ``La Fabrique Spinoza’’ on col·labora amb investigadors americans, francesos e israelians. Estefania ha publicat en revistes acadèmiques com Applied Economic Letters i Journal of International Business Studies, així com en revistes de divulgació com L’Express o El Huffington Post.

LA CONFRONTACIÓ ENTRE ASPIRACIONS I REALITAT EN LA SOCIETAT DEL BENESTAR DEL SEGLE XXI11:45 h. – 12:05 h.Josep vives-Rego (Barcelona 1945)Catedràtic Emèrit, Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona.Es autor dels llibres: “Los dilemes medioambientales dels siglo XXI ante la ecoetica” Editorial BUBOK i “¿Suicidio político o suicidio ecológico? Políticas medioambientales para el siglo XXI”. Editorial FUNDA-MENTOS

SANTA CRISTINA D’ARO: REPTES DE FUTUR 12:05 h. – 12:25 h.Carles Bassó vidal (Barcelona 1947)Arquitecte per l’Escola Técnica Superior d’Arquitectura de BarcelonaPresident de la Plataforma Ciutadana EMPRENEDORS PER SANTA CRISTINA Premi Ciutat de Barcelona 1988 y 1997

TAULA RODONA I DEBAT OBERT AL PÚBLIC ASSISTENT12:30 h. – 13:30 hAlexandra Anguera, Cristina Callado, Oriol vancells i Joel Espuña, quatre joves cristinencs i articulis-tes de Revista LLUM, obriran la taula rodona i el debat obert als assistents. Moderador : Francesc Rebled.

13:30 h. Roda de premsa14:00 h. Dinar amb els ponents al Restaurant “La Masia” Club de Golf Costa Brava. Reserves info@emp.cat

REPTES DE LA POLÍTICA SOCIAL DEL SEGLE XXI

DISSABTE 24 DE MAIG DE 2014 ESpAI RIDAURA SANTA CRISTINA D’ARO

I SEMINARI INTER-pROvINCIAL

Organitza: Col.labora:Àrea de cultura del Ajuntament de Santa Cristina d’Aro

P l a t a f o r m a c i u t a d a n a

EDITA: EMPRENEDORS PER SANTA CRISTINA NIF G-54101547

Editor: Julio Rico Directora: Malu Gil Directora d’Art: Carolina Amell Il·lustracions: Olga Sala Fotografia: Salvador Sabater, Mikel GomisCorrecció: Jèssica Martí

Redactors:Carlos BassóGerard Bussot Olga SalaJose Vives-RegoEdu Vancells Felisa MolinaMalu GilEstefania Santa Creu-VasutCristina CalladoAlexandra Anguera

Redacció i Administració:Bell-Lloc 4, 17246 Sta. Cristina d’Aro Tel. 972 83 52 12administracio@revistallum.org

Publicitat:Bell-Lloc 4, 17246 Sta. Cristina d’Aro Tel. 972 83 52 12administracio@revistallum.org

Impressió:Balmes Print SA CIF A-61480059

Data publicació: Abril 2014

Propera publicació: Juliol 2014

Dipòsit legal: B-2137-2012

eDItorIAl

No podria obrir l’edició del mes d’abril sense fer una molt especial menció d’agraïment a qui va ser el nostre alcalde entre els anys 2001 i 2011. Tot l’equip de LLUM se suma a aquesta iniciativa.

Ricard Herrero i Suñer va morir el passat 2 de març a la tarda mentre Santa Cristina celebrava el Carnaval de l’Amistat. Ricard deixa rere seu deu anys de dedicació incondicional a Santa Cristina i algun any més a la política.

El primer record que tinc d’ell, com serà el cas de la majoria de vosaltres, és amb bata blanca, som-rient i sempre disposat a donar un cop de mà des del nostre petit ambulatori, fent de metge afable i pròxim.

El segon record que em ve al cap es remunta en-tre els anys 96-97 quan de forma sobtada a l’edat de vint-i-sis anys vaig haver d’assumir responsa-bilitats polítiques a l’Ajuntament de Santa Cristi-na d’Aro. El recordo a casa meva, prenent cafè i acompanyat per l’actual alcalde Josep Llensa, en aquell moment tots dos al pSC, donant-me ànims i oferint-me la seva col·laboració per fer front a la difícil situació que em venia a sobre donada la meva manca d’experiència.

El tercer i més recent record, és el d’en Ricard exercint de cap de l’oposició al consistori, on hem tingut diferències i hem discutit força, però on mai ha faltat l’enteniment i com no, més d’un dinar d’aquells que s’allarguen i on s’acaba parlant de tot i parlant de res.

En Ricard, decebut pels últims resultats electo-rals, em deia “la política és desagraïda” i afegia “mai no podràs agradar a tothom amb les teves decisions”. És cert, si més no la segona part. La política requereix presa de decisions, immediate-sa en les respostes i assumpció de responsabili-tats, pensant sempre en l’interès col·lectiu on so-vint trobarem interessos contraposats, on tot no és ni negre ni blanc i on a vegades s’ha de saber escollir i defensar l’opció menys dolenta perquè no n’hi ha cap de bona. Trobar l’equilibri i defen-sar l’interès general en les decisions que es pre-nen i on sempre hi hauran beneficiats i perjudicats és fer la bona política.

És hora de mirar endavant, de definir el futur que volem, fixant-nos en els encerts del passat però també aprenent dels errors, oblidant les velles disputes personals de poder i regenerant, o mi-llor dit, reinventant la forma de fer política, apro-pant-la al ciutadà, dotant-la de sentit comú i fent-la mes eficient.

Julio RicoEditor

pàg. 4 PROTAGONISTA LLUM

ProtAgoNIStA

C.B. En què ha canviat la teva vida des de que ets President del Girona FC?F.R. No ha canviat gaire. Abans de ser president jo ja anava al camp. La diferència és que he canviat el meu seient de tribuna pel de llotja i que en lloc de texans i bambes ara he de portar americana i corbata. Això si, hi dediques moltes hores, caps de setmana i tens més obligacions.

C.B. I els caps de setmana de la família, han canviat?F.R. Una mica sí que han canviat ja que intento anar a tots els desplaçaments, encara que algun cop hi vaig amb la família i passem el cap de setmana al voltant de la població de l’equip contrari.

C.B. Quin és l’objectiu de futur pel Girona FC?F.R. En primer lloc sanejar-lo econòmicament i sortir dels concurs de creditors. A més llarg termini portar al màxim nivell el futbol base i potser el somni de pujar a 1a divisió.

C.B. Creus que la ciutat i l’afició del Girona tindria capacitat per mantenir un equip a la màxima divisió del futbol espanyol?F.R. Econòmicament la primera divisió és molt més sos-tenible que la segona. Per exemple, els drets de televisió que a segona són més o menys 2 milions o 2 milions i

mig de euros, a primera poden ser 10 o 12.A nivell de ciutat nosaltres sempre hem tingut un han-dicap com el tenen el Nàstic de Tarragona o el Lleida i és que tenim el Barça al costat, però estic segur que si el Girona estigués a primera divisió s’hi bolcaria tal com va fer com quan varem estar a punt de pujar-hi. Jo crec que tindríem el camp pràcticament ple cada partit. Ara els nens i nenes ja són del Girona. Pujar a primera divisió no seria un problema sinó una solució.

C.B. Què representaria per a la ciutat tenir un equip a primera divisió? F.R. Un fort impacte econòmic en els comerços, restau-rants, hotels i un millor coneixement de la ciutat a la resta del país per la visita dels equips, aficionats i simpa-titzants contraris i la forta repercussió a la premsa i mi-tjans de comunicació. Sens dubte seria molt important.

C.B. La televisió acabarà amb la presència dels aficionats als estadis?F.R. Això es una lluita de tots els equips. Fins i tot el Barça d’en Messi i en Neymar té problemes d’afluència a l’estadi. La televisió provoca que es buidin las gra-deries però els equips depenem dels drets televisius. S’haurà de buscar un equilibri entre els drets de televi-sió i l’afluència als estadis.

FRANCESC REBLED

PRESIDENT DEL GIRONA FUTBOL CLUB

Advocat, nascut a Girona i format a Barcelona, Girona i Pamplona ja sabia a 8è d’Educació Bàsica el que volia fer. És molt important tenir clar, ben aviat, el que vols ser a la vida. El que no sabia és que

també acabaria presidint el Girona Club de Futbol.

FOTOGRAFÍA: SALVADOR SABATER

pàg. 5PROTAGONISTALLUM

Foto

grafi

a S

alva

dor S

abat

er

Francesc Reblet President del Girona Futbol Club i Membre fundador d’EMPRENEDORS

pàg. 6 LLUMProtAgoNIStA

C.B. Ets advocat en exercici i president d’un club de futbol. Si creguessis en la reencarnació en què t’agradaria convertir-te?F.R. Ni idea. Jo estic content amb el que sóc. Sóc advo-cat, tinc la meva família, la meva feina i ara el futbol. Ja en tinc prou. Ser President del Girona FC es un cà-rrec amb molta responsabilitat però que no em costa gaire assumir-lo ja que m’estimo el club de tota la vida. Inclús hi havia jugat en la meva èpo-ca juvenil. Vull ajudar al club en el que pugui i això em recompensa per-sonalment.

C.B. Els presidents dels equips de futbol no han tingut histò-ricament un prestigi gaire elevat. Ara que tu tractes amb pre-sidents de la nova fornada, amb equips amb problemes econò-mics, quin tipus de persones et trobes?F.R. Hi ha de tot. Quan es fan dinars de directives o a la lliga de futbol professional et trobes amb altres presi-dents que en general, són gent seria, molt professional, molt rigorosa i que té molt clar el que s’ha de fer. El que passa és que en un club de futbol l’economia també depèn de que entri la pilota.

C.B. Quina és la teva idea de felicitat pel Girona FC?F.R. En aquesta lliga seria feliç amb la salvació matemàtica. A mig termini amb l’ascens a 1a

divisió que podria significar la consolidació en el futbol professional. La caiguda a la Segona B seria un pas en-darrere molt gran.

C.B. El Girona és una bona pedrera de tècnics i futbolistes?F.R. El futbol base del Girona FC té molt nivell però els jugadors més brillants no arriben al primer equip. Se’n van al Barça o a l’Espanyol. És lògic que vulguin volar mes alt. És llei de vida. Nosaltres estem encan-

tats d’haver ajudat a formar-los. Som un club humil i els petits no tenim altra sortida.

C.B. Tornaries a dir que sí a la presidència del Girona si pogues-sis tornar al dia que t’ho van proposar?F.R. Sí, si ho fes amb la mateixa gent amb qui vaig entrar. Em sento molt ben acompanyat d’un Consell d’Administració amb gent molt seria i responsable.

C.B. Els presidents mentiu com els politics?F.R. No es tracta de dir mentides però sí que en el futbol cal vendre il·lusions i optimisme. El futbol és una suma d’estats d’ànims, un jugador pot pas-sar en un segon de ‘paquet’ a ‘crack’

per un gol. En el futbol estem obligats sempre a veure brots verds a l’horitzó.

Foto

grafi

a S

alva

dor S

abat

er

pàg. 7LLUM ProtAgoNIStA

C.B. I què me’n dius de la teva relació amb Santa Cristina?F.R. Fa 41 anys que els meus pares tenen casa a Sant Miquel d’Aro i jo hi vinc des de petit fins avui. Per viure m’agrada Girona, per treballar, pel dia a dia però neces-sito els caps de setmana al Baix Empordà per guanyar qualitat de vida. Quan era petit hi passava molt més temps que ara. Era l’època dels estius de tres mesos, de les bicicletes, excursions, piscines i partits de futbol. En tinc molt bons records.

C.B. A l’any 2011 vas ser membre funda-dor de la Plataforma Ciutadana EMPRENEDORS per Santa Cristina. Què et va portar a formar part d’aquest projecte? Com valores haver obtingut representació al consistori i la tasca que s’està realitzant? F.R. Em va agradar el planteig apolític, transversal, de canvi i només amb la pretensió d’ajudar a gestionar millor el municipi. Erem novells, gairebé tots sense ex-periència política i no se’ns coneixia gaire al poble. Amb tots aquests condicionants i el poc temps de que varem disposar per exposar el nostre programa, crec que el re-sultat va ser molt bo. Més de 170 cristinencs ens van fer confiança, pocs menys que Esquerra Republicana i molts més que el Partit Popular.

C.B. Com a membre permanent del Comitè Executiu d’EM-PRENEDORS. Quins objectius i previsions teniu per a les pro-peres eleccions municipals ?

F.R. Crec que s’ha fet una tasca molt bona que espero sigui reconeguda en les properes eleccions. Nosaltres serem més coneguts i s’haurà conegut la feina feta en aquests quatre anys. Espero que molts més cristinencs ens donin suport.

C.B. Quin és el teu heroi de la vida real?F.R. No et sabria dir. Ningú en con-cret. Però sempre he admirat i m’ha atret molta la gent que es dedica a fer treballs socials, anònims en bene-fici dels altres.

C.B. Et consideres una persona feliç?F.R. Hi ha gent que ho passa molt malament. Tinc pro-blemes com tothom però em considero un afortunat.

C.B. Què canviaries de tu mateix? Quin és el teu pitjor defecte?F.R. Sóc una mica impulsiu i tinc un cert mal geni però se’m passa rapid.

Francesc Rebled, casat, amb tres fills, dues nenes de dotze i deu anys i un nen de cinc, tots del Girona FC i tots l’acompanyen al camp ja que són molt ‘futboleros’. Ell diu que amb això te molta sort. La mateixa sort que li desitgem com a advocat i com a President del Girona.

Carlos Bassó

Carlos Bassó i Francesc Rebled en un moment de l’entrevista al HORSE CLUB de Santa Cristina d’Aro

pàg. 8 LLUMmou-te

L’associació de Joves Empre-nedors de Santa Cristina som una agrupació de joves cristi-nencs que ens unim l’any 2013, de manera voluntària, lliure, solidària i sense ànim de lucre per poder participar en la polí-tica local del poble. Per poder donar la nostra opinió i ser es-coltats com a part activa de la ciutadania. Aquesta associació assembleària, on tot assemble-ari tindrà dret a vot i per tant a decidir, promou que la gent jove de Santa Cristina ens pu-guem reunir, compartir, deba-tre i involucrar en les decisions que ens afecten a nosaltres i a la resta de la població.

El nostre objectiu com a as-sociació és formar part d’una plataforma ciutadana que ac-tuï pensant en el bé del ciuta-dà i no en els interessos d’unes sigles polítiques ni personals.

Tenim inquietuds, il·lusió, ganes, i estem decidits a col-laborar en la mesura del pos-sible per un poble que defensi els interessos i necessitats de la ciutadania. Segons el nostre punt de vista, l’Ajuntament ha de vetllar per les necessitats dels habitants del poble, i això només es pot fer escoltant, i proporcionant, en la mesura del possible, el que se li recla-ma. Un govern del poble, al servei del poble.

Considerem que l’Ajuntament ha d’estar format per persones honestes i properes, ha de ser un equip capaç de ser el mirall de la voluntat del poble, ha de ser un grup de persones que actuïn amb sentit comú i sense oblidar mai que estan al servei dels ciutadans. Ha de ser res-pectuós amb el medi ambient i ha de protegir i vetllar per tal

que es garanteixin els drets dels col·lectius més vulnerables.

Tenim molta confiança en aquest projecte, doncs creiem que el fet d’aportar solucions i diferents punts de vista només pot ser positiu pel municipi.

Som uns joves que ens agru-pem, pensem i debatem com millorar l’statu quo del nostre poble que tant ens estimem. Esperem i confiem que pugui suposar un referent en el futur i un fet favorable per tots els ciutadans.

FOTOGRAFÍA: SALVADOR SABATER

elS JoVeS eNS moVem!

NEIX L’ASSOCIACIÓ DELS JOVES EMPRENEDORS DE SANTA CRISTINA

Membres del Comité Local dels Joves Emprenedors

pàg. 9LLUM mou-te

Volem aprofitar l’ocasió per presen-tar el comitè local format per 8 mem-bres de l’associació de joves.

En Vito Garcia Kosidlo (5)és l’actual president de l’Asso-ciació de Joves emprenedors de Santa Cristina. Actualment està finalitzant l’últim curs de les llicenciatures de Dret i d’Administració i Direcció d’Empreses a la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb només 23 anys ja és cofunda-dor de Juguetis, una empresa de venda, principalment onli-ne, de joguines de fusta educa-tives.

En un futur immediat vol aca-bar els estudis universitaris i poder dedicar més temps a fer créixer Juguetis, així com aconseguir consolidar l’associ-ació de joves.

A l’àrea de comptabilitat tenim en Joel Espuña Moreno (7), un jove cristinenc de 22 anys. Actualment, estudiant de Grau d’Administració i Direcció d’Empreses a la Universitat de Girona, a més de fundador i CEO, de la botiga online Mer-kaline.com.

Els seus projectes de futur a curt termini són seguir endavant amb la botiga i consolidar-la a nivell nacional. A la llarga, li agrada-ria seguir emprenent projectes, preferiblement tecnològics.A l’apartat d’organització d’es-deveniments tenim la Cris-tina Callado Cisterna (6) i l’Alicia Asensio Antúnez (2).

La Cristina té 22 anys i és mestra d’Educació Primària amb la menció d’educació de persones adultes. El seu ob-jectiu més proper és poder exercir com a mestra d’escola i seguir formant-se en el món de l’educació.

L’Alicia té 19 anys i està cursant un Grau Superior de Crimi-nologia. Alhora treballa com a monitora fent classes de pati-natge. El seu objectiu és poder treballar com a criminòloga.

A l’àrea d’administració tenim a l’Alexandra Anguera Cam-pillo (4) i al Marc Garcia Bor-ràs.

L’Alexandra amb 24 anys, és di-plomada en Magisteri i espe-cialitzada en Educació Infan-til. Actualment està acabant la Llicenciatura en Psicope-dagogia i treballant com a re-forç escolar amb infants amb dificultats i fent substitucions

a les escoles bressol. També col·labora activament en l’àm-bit pedagògic de l’empresa Ju-guetis. En un futur proper, li agradaria poder treballar com a mestra i/o psicopedagoga. En un futur llunyà, poder di-rigir i gestionar una escola o llar d’infants amb un projec-te educatiu que proporcioni un desenvolupament integral dels infants.

En Marc té 25 anys i és llicen-ciat en Química per la Uni-versitat de Girona, on va ser guardonat amb el Premi Ex-traordinari de Llicenciatura 2010. Posteriorment, va cursar el Màster Interuniversitari en Química Teòrica i Computaci-onal, essent guardonat amb el Premi Extraordinari de Màster 2011. Actualment és investiga-dor predoctoral a l’Institut de Química Computacional i Ca-tàlisi de la Universitat de Gi-rona. La seva recerca es centra en la modelització i l’estudi de reaccions i propietats de molè-cules i materials utilitzant les eines de la química quàntica. Viatja per tot el món per assis-tir a conferències on té la opor-tunitat de comunicar i donar a conèixer la recerca que realitza al grup d’investigació. En un futur proper, el seu objectiu és poder realitzar una estada postdoctoral a l’estranger que

li obri les portes a poder tor-nar a viure i a treballar a casa, a Santa Cristina.

A l’àrea de programes tenim al Jandro Gonzalez Ruiz (1) i a l’Oriol Vancells Sánchez (3).

En Jandro té 24 anys i és Gra-duat en Enginyeria Civil. Actu-alment, està cursant el Màster en Enginyeria d’Organització Industrial i Logística a més de treballar en el departament de Gestió Ambiental de l’Escola Técnica Superior d’Enginye-ria Industrial i Aeronàutica de Terrassa de la UPC. En un fu-tur proper li agradaria realitzar una estada d’investigació a la Universitat de Gent a Bèlgica. L’Oriol té 20 anys i està estu-diant Dret a la Universitat de Girona. El seu objectiu imme-diat és acabar els estudis i dedi-car-se al món de la justícia.

Alexandra Anguera

Jandro Gonzalez Ruiz (1), Alicia Asensio Antúnez (2), Oriol Vancells Sánchez (3), Alexandra Anguera Campillo (4), Vito Garcia (5), Cristina Callado Cisterna (6), Joel Espuña Moreno (7),

pàg. 10 LLUM

BloggerS

llum De CArBuro

PER: OLGA SALA

BloggerS

eSCuCHAr, oÍr, eNteNDer vs Ver, mIrAr, oBSerVAr

mAlu gIl

http://maluproductions.blogspot.com.es

En numerosas ocasiones utilizamos el verbo escuchar como si-nónimo de entender u oír. Escuchar significa prestar atención a lo que se oye. Así que decir a alguien “no te escucho” es decirle “no te estoy prestando aten-ción”. Vamos, el clásico “por aquí me entra, por aquí me sale”. Es muy habitual que alguien deje de escucharte para ponerse a otra cosa pero seguramente sigue oyendo los sonidos que emites, aunque no se esté enterando de nada porque ya no te escucha. ¿Me sigues?Otro caso sería ese en el que el receptor puede estar escuchando con toda su atención pero, ya sea debido a mucho ruido alrede-dor u otra causa, no oye lo que se dice. En ese caso no te oye nada pero su principal objetivo es escucharte. ¿Sigues ahí?Y ya el súmmum es que te entiendan, o sea, que sepan captar el sentido de… llamémosle en este caso X.Resumiendo que a mi me gustaría que me entendieran porque oír sí que se me oye aunque a veces no se me escuche. Si pasamos a analizar la diferencia entre ver, mirar y observar también nos podemos dar cuenta de que no se trata de la misma acción. Así ver es el sólo hecho de captar imágenes con el senti-do de la vista. Mirar sería prestar más atención a una persona, animal o cosa y observar sería examinar esa persona, animal o cosa analizándolo con detenimiento.Con lo que si en algún momento consigo que alguien me obser-ve al mismo tiempo que me entiende será ¡todo un logro!Como diría Le Corbusier, un teórico de la arquitectura, arqui-tecto, diseñador y pintor suizo nacionalizado francés, “la clave es mirar, observar, ver, imaginar, inventar, crear…” a lo que yo aderezaría con un poquito de escuchar por aquí y un poquito de entender por allá.

eDu VANCellS

http://unocellforadelagabia.blogspot.com.es

Quan els ciutadans passen de la política, arriben a les instituci-ons, polítics que passen dels ciutadans. Sembla que per costums familiars o perquè sempre hem votat el mateix, el vot està con-dicionat de per vida i no, un partit polític no és una religió. Les societats igual que les tecnologies avancen i és vital començar a renovar la democràcia, implicar el ciutadà tant en els programes electorals com en els òrgans de govern.Durant els últims anys els ciutadans davant els casos de corrup-ció, la falta de transparència, la deficient gestió de les adminis-tracions, han desconnectat de la política. És vital que des de tots els estaments de govern s’implanti com a norma general la trans-parència, no hi ha millor desinfectant per la classe política.Davant d’aquesta desafecció política veiem que l’òrgan que a nosaltres ens afecta, el consistori municipal, ha sofert una de-generació. Els ajuntaments d’avui en dia pateixen una falta de planificació, d’organització, d’adaptació a les noves demandes de la societat... Tenen regidors amb pocs coneixements per de-senvolupar una eficient gestió dels recursos municipals amb un projecte definit. El benestar de la ciutadania depèn en major part dels ajuntaments.En conclusió, és important que els partits polítics obrin les por-tes a les noves generacions formades per renovar el funciona-ment dels òrgans de govern, que els partits polítics municipals conformin els seus programes atenent a les necessitats del muni-cipi. El futur és molt més important que el present.

DeSAFeCCIÓ A lA PolÍtICA

pàg. 11LLUM

CoNSIStorI

CoNSIStorI

PRESSIÓ JUDICIAL I DELIRIS DE GRANDESA ECONÒMICA

Un trimestre més marcat per les condemnes del TSJC a l’Ajuntament com a conseqüència d’un Pla d’Ordenació Urbanística Municipal redactat pel PSC l’any 2007 sense cap mena de consens i els deliris de grandesa de l’equip de govern (CiU i PP), plantejant inversions impossibles alhora que retallant serveis bàsics com el Centre de Dia per ser deficitari.

DECISIONS PLENÀRIES

En el ple de gener es dóna compte de la sentència que con-demna l’Ajuntament a indemnitzar amb 239.000 euros als propietaris de Can Balmanya per restringir l’aprofitament urbanístic. Coneixem al mes de febrer que el mateix tri-bunal condemna a l’Ajuntament a rectificar la qualificació urbanística d’uns terrenys inicialment pensats per a la im-plantació d’Importaciones Náuticas SA.

Al gener CiU ens sorprèn amb la idea d’adaptar l’edifici co-negut com ‘El Formatget’ amb una inversió propera al mi-lió d’euros i amb la contractació directa d’un arquitecte per 14.000 euros aprovada per Junta de Govern. Al febrer és el PP amb el regidor Mateo al capdavant, qui deixa perplex al consistori quan planteja que l’Ajuntament compri el xalet d’un familiar de Mercè Rodoreda a Romanyà i que supera els 380.000 euros.

És al ple de març quan, aprofitant la pèrdua d’un regidor del PSC, l’equip de govern fent ús del vot de qualitat de l’al-calde aprofita per modificar el pressupost incrementant les partides de despesa en 1,2 milions d’euros (779.000 euros per amortització) al mateix temps que tanca el Centre de Dia per deficitari.

Equip de Redacció

CrIStINACAllADo

cristinacallado28@gmail.com

Santa Cristina d’Aro, situada al cor de la Costa Brava i envolta-da per un entorn natural inigualable entre Gavarres, Ardenya i la nostra mar mediterrània, gaudeix d’una meravellosa oferta residencial, gastronòmica, i esportiva de lleure on golf, turisme eqüestre, cicloturisme i senderisme, com a referents nacionals. A banda podem dir que és un municipi amb una important rique-sa cultural entre la que que destaquen la ruta Mercè Rodoreda, la Cova d’en Daina, el Castell de Solius o el Museu de la Màgia.Tal i com diu la pàgina web de l’Ajuntament “la inqüestionable font d’ingressos del municipi és la indústria relacionada amb el turisme, concentrat sobretot durant els mesos d’estiu”. Per tant es podria dir que el sector que més ingressos genera és el turisme. Si això és així, i l’Ajuntament així ho creu, com és possible que des del passat més de setembre l’Oficina de Turisme de Santa Cristina tingui les seves portes tancades? Qui és el responsable d’aquesta situació?A finals d’estiu l’equip de govern va decidir, per tal d’estalviar i garantir el servei sense presència de personal municipal, treure a concurs un bar que alhora realitzés la funció d’oficina de turisme. Això no hauria de ser un inconvenient si no fos pel retard que s’està produint en la seva obertura. A finals d’estiu es va realitzar l’adjudicació del bar però degut a diversos inconvenients del lo-cal i la falta d’agilitat en la concessió de llicències, es preveu que l’oficina no pugui obrir les seves portes per Setmana Santa.D’altra banda també cal aclarir que en un inici es va pactar amb l’adjudicatari que hauria de cobrir les despeses ocasionades per l’adaptació del local a bar. Actualment, sembla ser que això no serà així i haurà de ser l’Ajuntament el que pagui aquestes despe-ses degut al mal estat de l’edifici.En conclusió, ens trobem davant d’una nova mala gestió que a banda de provocar que per Setmana Santa el nostre municipi no disposi d’Oficina de Turisme ocasionarà noves despeses als cristinencs. En acabar m’agradaria acompanyar en el dol a les famílies de dues persones que ens han deixat recentment. El primer és el nostre metge, regidor i ex alcalde Ricard Herrero. El segon és una gran persona que cert dia quan ho vaig necessitar em va obrir les portes de casa seva i del seu art, gràcies Antonio Del-gado.

oN ÉS el turISme?

pàg. 12 LLUMCrIStINeNCS

CrIStINeNCS

“La Romy”FOTOGRAFÍA: MIKEL GOMIS

A la Romy li agrada el contacte amb la gent. Es va acostumar de ben petita, quan convivia amb els hostes de Can Romanyà, tot i que el dia més feliç era per Nadal quan dinava només amb la família. Ens rep al negoci que porta el seu nom, on despatxa a les clientes de tota la vida que ja coneixen els seus costums. En la conversa desco-brim el que li agrada, els seus records i anhels,

però per sobre de tot ens mostra la seva filosofia de vida, no sempre entesa ni compartida. Tancant els ulls podem veure aquella noieta que va créixer treballant amb la família, “tan seca i raquítica que feia pena” com recorda. Han canviat algunes coses. Ara inclús ha après a cuinar. Però, això sí, segueix fent el que vol.

mArIA roSA PIJoAN ArBuSe

Maria Rosa Pijoan Arbuse

pàg. 13LLUM CrIStINeNCS

CrIStINeNCS

O.S. Ets de Santa Cristina de tota la vida.M.R.P. Sí, vaig néixer a Can Romanyà. Has anat al Dia? Doncs més o menys allà on hi ha el pa Bimbo, a dalt, vaig néixer jo! Per situar-nos (riu). Teníem la botiga, la fleca, habitacions, menjars...

O.S. Una infància diferent.MR.P. Sí, no tenia una vida de família com l’altra gent, a casa tot el dia treballa-ven, no es tancava mai. Fins i tot al ves-pre, com que estava obert el bar, et venien a les tantes a comprar el que sigui!

“NO TENIA UNA VIDA DE FAMÍLIA COM L’ALTRE

GENT, A CASA TOT EL DIA TREBALLAVEN, NO ES

TANCAVA MAI”

O.S. Poca intimitat, suposo.M.R.P. Vivia a l’hostal, tenia una habitació però feia els deures al menjador amb la gent. La tele també era la de l’hostal. Quan vàrem fer-nos una mica de pis per nosaltres per mi era com si visquéssim en un palau. Sempre havia viscut enmig de la gent!

O.S. Però també t’ho devies passar bé.M.R.P. Als estius venien estrangers, jo era molt poqueta cosa i els que es quedaven a l’hostal se m’emportaven amb ells, a di-nar, a la platja... Una família belga se me’n van endur al seu país quatre estius!

O.S. I després?M.R.P. A l’acabar el col·legi vaig continu-ar amb la família, servint taules, a la bar-ra, a la botiga... Quan el meu pare va fer el supermercat hi treballava de caixera, també quan el va llogar l’Stop. Abans de venir aquí vaig estar a l’entrada del golf, amb la Pepi Callicó teníem una botiga de roba i sabates.

O.S. Sempre de cara al públic.MR.P. Sí, a mi m’agrada. I ara estic a la glòria, tota la vida he treballat els diu-menges però ara només obro els matins. La resta de dies matí i tarda, però quasi sempre faig tard. Sóc molt mandrosa.

O.S. No serà tant!MR.P. Vaig penjar un horari que deia que obria a les 10, i un dia el meu cosí va es-criure a sota “I una merda!” (riu).

O.S. Les clientes ja ho deuen saber. MR.P. Sí, tinc la sort que el 95% és cli-enta habitual. I n’hi ha que saben que si juga el Barça aquí, l’endemà més val que no vinguin! (riu). Fa 30 anys que vaig al Camp Nou, i no fallo si no és per una causa major.

O.S. També ets independentista. M.R.P. Un “mindundi” va dir “aquesta

tonteria de l’independentisme s’acaba vi-atjant”. I jo, cada vegada que he tingut la sort de viatjar, i he estat a forces llocs com Nova York o Japó, és precisament quan més he obert els ulls i he vist que aquí es-tàvem fent l’idiota.

“FA 30 ANYS QUE VAIG AL CAMP NOU, I NO FALLO

SI NO ÉS PER UNA CAUSA MAJOR”

O.S. La teva clientela deu ser quasi tot dones.M.R.P. Venen pocs homes i la majoria són de fora. Un dia va entrar un, que més aviat brutejava, i em va dir que volia unes calces. Vaig començar a ensenyar-li’n, pensant que les volia per la seva dona, però no li agradava cap. De cop i volta es va baixar una mica els pantalons i em va dir, “veu?, les vull com aquestes”. Por-tava, saps les calces de iaia? Blanques de cotó, d’aquelles que fan com uns foradets, amb la goma alta. Imagina’t! Jo vaig reac-cionar com si allò fos lo més normal del món (riu). Crec que va comprar-ne dos. No l’he vist mai més.

O.S. Has vist canviar el poble, el recor-des molt diferent d’abans?MR.P. No es sembla en res! De petita aquí tothom es coneixia, es feia vida de poble. Ara és un poble dormitori. A l’estiu es sortia al carrer a prendre la fresca, senties les granotes del Ridaura, els grills... i ara no en sents ni un!

O.S. Què has après últimament?M.R.P. Ara se m’ha donat per cuinar, és una faceta nova. Tota la vida d’estar amb una cuinera, la meva mare, i jo mai havia fet res!

O.S. I com ha sigut?M.R.P. Fa tres anys vaig decidir participar a la Mostra de Cuina fent algo fàcil. Ho vaig vendre tot! I ho vaig fer jo, eh? Vaig pensar que quedaria fotuda igual, si surt bé “ho ha fet la Maria (la meva mare)”, i si surt malament “és clar, com que aquesta no sap cuinar!” (riu).

“DE PETITA AQUÍ TOTHOM ES CONEIXIA, ES FEIA

VIDA DE POBLE. ARA ÉS UN POBLE DORMITORI”

O.S. Que t’ha marcat, per bé o per ma-lament?M.R.P. He conegut molta gent i molt di-versa treballant al restaurant, al super-mercat... He après molt. I en la meva in-fantesa, la mestra, la Catalina, també em va marcar! Vaig odiar el col·legi i no vaig

voler estudiar més. A la Catalina la veia al cap d’uns anys a la botiga i encara li tenia por! Per la resta, suposo que anem fent al llarg de la vida. Tampoc he tingut marit ni fills.

O.S. I ho has trobat a faltar?M.R.P. Sincerament, no! (riu). I aquesta afició de voler-te col·locar! Quan vaig fer els 50 vaig pensar “a veure si ara em deixen de donar la tabarra”. Tampoc he tingut ins-tint maternal. I si em volen dir solterona m’és igual. Crec que aquesta paraula, que és en plan despectiu, és més per qui no vol ser-ho, però no és el meu cas.

O.S. Convencions socials d’una època.M.R.P. Sembla que tens que fer el que marca la pauta, i més en un poble. Si no, ja ets raro. Suposo que per darrera deuen haver parlat, però tant se me’n dona.

O.S. De moment la vida t’ha ensenyat...M.R.P. A fer una mica el que tu vols, sen-se fer mal a ningú. A vegades pequem de voler caure bé a tothom, però a mi també m’agrada tenir enemics. Si parlen bé d’al-gú és perquè li van malament les coses.

“SEMBLA QUE TENS QUE FER EL QUE MARCA LA

PAUTA, I MÉS EN UN POBLE. SI NO, JA ETS

RARO”

O.S. La naturalesa humana. M.R.P. Una cosa que m’empipa és que aquí jo sóc la “turrai”. Molta gent em diu “tu rai”! Home, jo rai. Vaig fent “la viu viu” gràcies a que durant molts anys tota la família vam treballar com burros.

O.S. Com veus el futur?M.R.P. Em varen enviar un missatge que deia “El paso de los años, es inevitable. Envejecer, es opcional”. Jo vaig una mica amb aquesta filosofia!

Han entrat un parell de clientes. Una ha comprat mitges, l’altra vol uns sostens. Quan ja ens acomiadem rep un what-sapp. “És del grup de la botifarra, el campionat que organitza la Montse Sa-leta. Jo hi col·laboro”. Tanca els llums per marxar. Al carrer, una gata i els seus gatets esperen el sopar. “Entre els dels pollastres i jo els criem”, ens diu mentre deixa un grapat de pinso. Marxem, amb el convenciment de que l’essència de les persones està per sobre de lo establert. I que així sigui.

Olga Sala

pàg. 14 LLUMNoteS D’eCoNomIA

NoteS D’eCoNomIA

INStItuCIoNS eS FemeNI

és d’estranyar que la integració de la dona en el mercat del treball sigui un dels pilars de la nova política econòmica lide-rada pel primer ministre Abe, coneguda com a Abenomics.

Com aconseguir que aquestes barreres és redueixin?

A escala europea, el Parlament vol adoptar mesures legals per incrementar la presència de dones en el món empre-sarial i corporatiu, per exemple amb la implementació de quotes. Tot i això, existeix un debat sobre els instruments per aconseguir aquest objectiu. El president del banc central alemany, la Bundesbank, Jens Widmann, va declarar a inicis del 2013 que no adoptaria quotes per promoure la presència de dones en el banc central.

Tot i els límits que suposa legiferar sobre una qüestió que té arrels culturals i històriques, estudis sobre la presència de la dona a escala local a l’Índia demostren que el fet d’imposar la presència d’una dona en les institucions polítiques locals té un fort impacte en les generacions futures i en la partici-pació de les dones en la política local a mig i llarg termini, fins i tot en un país com l’Índia on la situació de la dona és millorable.

De fet, els països on s’han adoptat quotes per incrementar la presència política de la dona l’impacte ha sigut molt signi-ficatiu. A l’estat espanyol, el Parlament compta amb el 36% de dones, molt a prop de països com Canadà o Dinamarca. Aquesta xifra es reflecteix també en l’àmbit local. A Santa Cristina, l’any 2013 la població censada era de 5.128 habi-tants, amb 2.516 dones, segons l’Idescat. Dels 13 regidors en el consistori, 9 són homes i 4 són dones. En l’equip de govern un terç són dones. La llei de paritat, que obliga a la paritat en les llistes electorals, és en part responsable d’aquests resul-tats. Aquestes dones, que s’obren camí en el món polític, ma-joritàriament masculí, no només estan el servei de la seva comunitat local, sinó que donen l’exemple per a generacions futures.

Tot i que el dèficit de presència de la dona en l’economia i l’àmbit polític no es poden resoldre només amb lleis, ni en un curt període, aquestes poden tenir un rol fonamental en el canvi de mentalitat. Com les recerques d’Ostrom, Willi-amson i North indiquen, les institucions legals, polítiques i financeres, però també la cooperació a escala local i el món de l’empresa són àmbits on un augment en la presència de la dona avui pot canviar les oportunitats no només de la nos-tra generació, sinó de generacions futures.

Elinor Ostrom fou la primera dona a guanyar el premi No-bel d’economia, compartit amb Oliver Williamson, l’any 2009. En plena crisi financera internacional, el reconeixe-ment màxim a una carrera de recerca en economia va ser atorgat a dos investigadors, una politòloga i un economista, una dona i un home, per les seves investigacions en l’estudi del rol de les institucions en l’economia.

El també economista Douglas North va rebre el premi Nobel l’any 1993 per l’estudi de l’impacte de les institucions (polí-tiques, legals, financeres però també culturals) en el com-portament individual. Les normes socials poden imposar costos als individus que decideixen tenir un comportament atípic. Però més enllà dels costos o beneficis de pertinença a un grup, aquestes normes creen expectatives que tenen un impacte en les decisions actuals i futures i en l’evolució del benestar d’aquests individus o grups, per exemple les dones, i de la societat en el seu conjunt.

La carrera d’Ostrom no només és excepcional pel fet d’em-prendre una carrera en un món majoritàriament masculí i tancat a les dones, sinó perquè va néixer en la pobresa. Avui, la situació de la dona en el món acadèmic és més favorable tot i que les dones segueixen sent una minoria, amb només un 12% de dones amb càtedra en economia. De fet, les do-nes representen dos terços dels quasi 780 milions d’analfa-bets en el món. I el 54% dels infants en edat d’escolarització primària que no estan escolaritzats són nenes.

Les barreres en l’accés a l’educació no només tenen conse-qüències en termes de capital humà, sinó més àmpliament en el rol de la dona en l’economia. A aquestes barreres s’hi umen barreres en l’accés al crèdit, a la propietat i a l’àmbit polític i associatiu. El rol de la dona en la societat depèn de factors culturals, històrics, econòmics i socials, que van més enllà de factors biològics.

Hi ha variacions considerables en el benestar i independèn-cia econòmica de la dona entre països i al llarg de la història. Els països nòrdics han sigut i són pioners en la matèria i van ser dels primers països a atorgar el dret al vot. Tot i això, fins i tot en aquests països, les dones continuen guanyant menys que els homes, per feines equivalents, amb una dife-rència del 8% a Noruega. La mitjana als països de l’OECD, que agrupa principalment països desenvolupats, és del 15%. Al Japó, la situació de la dona és més preocupant en tots els àmbits. La presència de la dona és d’un 1.1% en els consells d’administració, i al Parlament només un 8% són dones. No

PER ESTEFANIA SANTACREU-VASUTDoctor (PhD) en Economia Universidad de CaliforniaBerkeley Professor Economia de ESSEC Business School i THEMA, París.

pàg. 15LLUM NoteS D’eCologIA

NoteS D’eCologIA

eCologIA Y PolItICA:BuSCANDo uN eSPACIo eNtre lo loCAl,

lo euroPeo Y lo muNDIAl

Uno de los motivos fundamentales por el que debemos tener muy en cuenta la ecología es que con los datos dis-ponibles no tenemos ninguna garantía de que entre las es-pecies en peligro de extinción no estemos los humanos. Precisamente por ese motivo, la ecología ha crecido como tema político, en especial en los países que sus clases me-dias no tienen problemas más inmediatos y graves como el hambre o la guerra.

Vemos constantemente como la preocupación por los te-mas ecológicos moviliza a la población sobre todo en el mundo occidental. No es menos cierto, que en los países donde no se le prestó, al menos políticamente hablando, atención a la ecología (casos de la ex Unión Soviética, el este de Europa y China), las consecuencias de ese descuido les obligan ahora a ponerlo en la agenda de modo urgente.Sin embargo, el hecho de que la ecología esté en el cande-lero, ha tenido consecuencias que no son favorables para la ecología como disciplina. Al convertirse en un tema de moda, tanto la población como las empresas e institucio-nes han trivializado y con frecuencia, las buenas intenci-ones y el ruido mediático reemplazan a los estudios y los datos serios y científicamente correctos. Ha sucedido lo mismo que en la economía y la seguridad: lo más fácil es indignarse y reclamar acciones al gobierno sin implicarse de manera responsable y eficiente.

Es fundamental por tanto, reflexionar y dar acogida a todo lo que nos obligue a pensar y evaluar el impacto de nues-tras acciones como ciudadanos y consumidores en la natu-raleza y los recursos finitos. Es decir, pensar en el delicado equilibrio que hay que alcanzar cuando se contraponen la necesidad obvia de tener un medioambiente sostenible y no derrochar nuestros recursos, con las imperiosas necesi-

dades de generar puestos de trabajo e ingresos económicos para toda la población.

Desde la aparición del movimiento ecologista en la esce-na socio-política y mediática, numerosos pensadores y teóricos discuten su posicionamiento en el tablero político tradicional basado en los dos modelos de análisis de si-empre: 1) derecha/izquierda) y 2) autoritarismo o libera-lismo. Hoy por hoy, el debate sigue abierto y se busca un espacio propio tanto a nivel local, como europeo y mundi-al. La llegada del ecologismo al terreno sociopolítico y la necesidad de tener en cuenta también los aspectos medio-ambientales económicos, hace que la magnitud de la crisis ecológica depase los clásicos planteamientos ideológicos, económicos e incluso sociales. Ante tales situaciones y re-tos, no nos queda más remedio adoptar una visión crítica, transformadora y global, que vincule permanentemente los aspectos ecológicos, políticos y socio-económicos. Al fin y al cabo, la ecología política hereda, sintetiza y supera tres valores: 1) la autonomía del individuo o de la comuni-dad para decidir su propio camino; 2) la solidaridad den-tro de la comunidad o del espacio público para no excluir a nadie, pero siempre primando la defensa de las perso-nas marginadas y oprimidas) y 3) la responsabilidad hacia los países del sur, las generaciones futuras, el planeta y los demás seres vivos.

Frente a la crisis ecológica, social y de civilización, la eco-logía política es una nueva matriz transformadora adap-tada a los retos actuales, la ‘nueva esperanza’ para el siglo XXI y para que la especie humana se proteja de sí misma y sobreviva en condiciones dignas tanto en el norte como en el sur, en el presente y en el futuro. La dimensión de la tarea va a exigir que todos nos impliquemos.

POR JOSEP VIVES-REGO Catedrático Emérito de la Facultad de Biología de la Universidad de Barcelona

y autor de los libros: Los dilemas medioambientales del siglo XXI y ¿Suicidio político o suicidio ecológico?

pàg. 16 LLUM

FetS I geNt

Tot just acabem de passar el car-naval d’enguany, quan potser és hora de fer una mica de ressenya històrica de qui va començar a Santa Cristina a fer les primeres rues carnavalesques. La data és molt reculada, tant, que no queda cap dels protagonistes per po-der explicar-ho. I és que ja fa, ni més ni menys, que vuitanta-quatre anys, que uns joves cristinencs van organitzar un carnaval pels carrers del poble que va ser molt concorregut. Pocs temps després, van començar a fer carrosses, essent la gènesi de tots els grups a venir d’aquell segle XX i del nou on estem. Sense ells, segur, que el carnaval cris-tinenc de l’Amistat, ni les seves colles guanyadores serien el mateix.

Qui no reconeix els cognoms d’aquells joves arrelats al poble? Cognoms que després de varies generacions estan o han estat lligats a colles carnavaleres actuals. Per què aquella penya ano-menada “Els Tranquils” nascuda l’any 1930 i capitanejada per Josep Mont Marcó, tenia en els joves Joan Llambí, Josep Roselló, Àngel Miret, Lluís So-ler (Pi petit), Joan Ribas, Jaume Gener (Savalls), Alfons Vidal, Josep Auladell, Poldo Miret, Ramon i Jaume Casa-dellà o en Funosas, la base artística i jocosa per fer arribar la gresca i xeri-nola a tota la gent. Quants cognoms es reconeixen dels veïnats de Santa Cristina: del Vilar, de la Teulera, del Pedró, de l’Església, de Salom... Tot el seu jovent representat allà. I si no ho era en aquesta colla, formaven part de la de ”l’avi Rosés”, amb Martí Castelló, Francesc Xico Figueras i d’altres, que l’any 1932 van representar el “Ball de la xata” i al següent “El rey que rabió”.El 1930 la penya “Els Tranquils” va oferir pels carrers de la vila uns ba-llets de carnaval on es va escenificar “Sa Majestat el rei de Bufilàndia”. Cinc anys després, pel què sabem, van re-presentar unes ranxeres a ple pulmó vestits de mexicans. Sortosament, aquests carnavals van merèixer l’aten-ció d’ immortalitzar-los amb una sè-rie de fotografies que han arribat fins als nostres dies. Fixeu-vos-hi bé en la indumentària, els barrets i els ins-truments musicals: bombo, platerets,

acordió, bandúrria i flautes. Ells ma-teixos posaven la música. I seguint tot aquest guirigall, com acompanyant de l’agrupació, hi figurava Joan Vilanova (avi Macarino). Els ballets principals es van fer a la plaça Baldiri Reixac, baixant des de la Casa de la Vila, dalt del poble (avui Biblioteca municipal). Tot el seu re-corregut va congregar nombroses per-sones que van acompanyar el seguici festívol amb molt de grat. En acabat, cansats els participants de tanta gatza-ra, un bon àpat servit a la sala de can Saleta, del carrer Comerç, els va arro-donir la festa. Qui no s’apuntaria a participar-hi? Evidentment, no necessitaven inver-tir tants diners per disfressar-se com passa avui dia. Uns quants retalls de roba servien per fer les disfresses, i el paper o cartró donava forma els bar-rets. Eren uns carnavals senzills vistos des de la nostra òptica, d’això no hi ha dubte, acostumats com estem a veure lluentons, llums de colors, vestits psi-codèlics, coreografies assajades fins a l’extenuació, així com música amplifi-cada que deixa mig sords a qui presèn-cia la rua. Però segur que molt més na-tural eren els d’antany. Avui, les colles acaben la festa amb un brindis de coca cola, per exemple, mentre que abans, noranta anys enrere, ho feien amb una gasosa (llegeixis amb la parla de la Vall d’Aro “una graciosa”).

Gerard Bussot

lA PeNYA “elS trANQuIlS”

I elS CArNAVAlS D’ANtANY A

SANtA CrIStINA.

FetS I geNt

pàg. 17LLUM FetS I geNt

La colla cristinenca amb els instruments musicals a la plaça Baldiri Reixac (1931-34). Al fons es poden veure les cases del carrer Teulera. Col·lecció autor.

La penya Els Tranquils a la plaça Baldiri Reixac (1935). Col·lecció autor.

La penya Els Tranquils executant els ballets de carnaval a la plaça Baldiri Reixac (1931- 34). L’edifici de la dreta és el que havia albergat fa pocs anys el bar l’Antiquari. Col·lecció autor.

pàg. 18 LLUM

Ingredientes:2 kg. de pan del día anterior6 dientes de ajos150g de panceta150g de tocino1 chorizo1 kg de sardinasAceite de oliva virgenSal2 guindillas picantes

PreparaciónUtilizaremos pan del día anterior. Cortaremos el pan en re-banadas ni muy grandes ni muy pequeñas y las colocare-mos en una fuente amplia y un poco honda. Regaremos las rebanadas del pan intentando que queden humedecidas todas por igual, sin llegar a empaparla. Por otro lado, en una sarten con aceite caliente, freiremos a fuego lento los ajos enteros y sin pelar hasta que estén dorados junto con un par de guindillas picantes. Retiramos y reservamos. En el

AmB guSt A ...

AmB guSt A ...

MIGAS EXTREMEÑAS¡Y a disfrutar del sabor de Extremadura!

POR FELISA MOLINACHEF MARI MOYANO

mismo aceite freiremos a continuación la panceta, el tocino y el chorizo. Retiramos y reservamos, para incorporar pos-teriormente el pan, cuando el aceite esté bien caliente. Una tarea importante será no dejar de moverlas con una cuchara de palo, si quedaran secas hechar unas gotas mas de agua rectificándolas de sal, hasta que el punto de textura sea jugoso en su interior y ligeramente crujiente en su exterior. Freimos las sardinas .Emplatamos las migas siempre bien calientes, En platos individuales presentamos ,el chorizo,la panceta, el tocino,y las sardinas.YA estaremos preparados para comernos unas buenas migas Extremeñas.

Volviendo a mi labor habitual, la propuesta de hoy son unas deliciosas migas tal como las hacía la madre de nuestra chef, y típicas de Logrosan, Cáceres. Las migas extremeñas con sardinas son un plato tradicional, un man-jar que no pasará nunca de moda, y un exquisito bocado.

Amigos y amigas, lectores, seguidores, aficionados y aficionadas a los fogones y comilones, estad muy atentos y reser-varos ya el día 7 de junio porque el plato está servido. Un año más Santa Cristina organiza la “Mostra de Tastets de Cuina Casolana” un acontecimiento único en nuestro entorno para disfrutar de la cocina local. 50 cocineros aficionados harán las delicias de más de 500 comensales citados en el Pabellón. Si quieres participar cocinando tu mejor plato o postre o si por el contrario prefieres disfrutar probándolos todos ellos, no lo dudes y apúntate en el “Area de Cultura de l’Ajuntament” antes de que pierdas tu cubierto. De veras os lo recomiendo. ¡Ah y sorpresa! Revista LLUM publicará en el próximo número la receta de uno de los cocineros asistentes al certamen. Posiblemente la tuya. Apúntate.

Urbanització Golf Costa Brava, La Masia, Santa Cristina d’Aro, Girona . Informació i reserves tel: 972 83 70 41

Restaurant oficial I Seminari Inter-provincial . 24 de maig 2014

RESTAURANT . CLUB DE GOLF COSTA BRAVAobert 365 dies a l’any

Obert al públicMenú diariCuina tradicional i mediterràniaEspecialitat en arrossosTambé a domicili

emPReneDoRs Plataforma ciutadana

www.emp.cat

Per tú... per santa cristina