Foto

grafi

a S

alva

dor S

abat

er

Número 14 / PrImAVerA 2015

exemPlAr grAtuïtpvp 3,50 €

JULIO RICO

ESPERIT EMPRENEDOR

Avui lluita per l’alcaldia de Santa Cristina

Per Malu Gil pag.4

C.e. CrIStINeNC: PINI, mAtI I Aure,

eStrelleS Del FutBol SeNIor Per Alexandra Anguera pag.8

CorBS, mArINS I FrÀgIlSPer Jaume Ramot President del Grup de Natura Sterna pag.18

DANIel orDÁS, reeNCoNtrAr lAS gANAS

De HACer PolÍtICAPor Temi Vives i Estefania Santacreu-Vasut pag.20

descàrregues online http://issuu.com/revistallum

4 anys al teu costat

EDITA: EMPRENEDORS PER SANTA CRISTINA NIF G-54101547

Editor: Julio Rico Directora: Malu Gil Directora d’Art: Carolina Amell Adjunt maquetació: Anna PedreñoIl·lustracions: Olga Sala Fotografia: Salvador Sabater, Rosa MatesanzCorrecció: Jèssica Martí

Redactors:Carlos BassóJose Vives-RegoJaume RamotFelisa MolinaMalu GilEstefania SantaCreu-VasutCristina CalladoAlexandra Anguera

Redacció i Administració:Bell-Lloc 4, 17246 Sta. Cristina d’Aro Tel. 972 83 52 12administracio@revistallum.org

Publicitat:Bell-Lloc 4, 17246 Sta. Cristina d’Aro Tel. 972 83 52 12administracio@revistallum.org

Impressió:Balmes Print SA CIF A-61480059

Data publicació: Abril 2015

Propera publicació: Juliol 2015

Dipòsit legal: B-2137-2012

El proper 24 de maig els candidats a ocupar càrrecs públics a l’Ajuntament de Santa Cristina es presenten a examen. Els membres de l’actual equip de govern tornaran a demanar la vos-tra confiança a fi de continuar durant quatre anys més al poder del municipi.El més sorprenent és que amb excepció de l’alcalde Josep Llen-sa ho faran des d’altres opcions polítiques. “Los mismos perros con distintos collares”. Sembla evident que el camí polític de Joan Pareta, Carme Soler, Eva Claret i Jordi Oriol ha derivat a un govern fracassat, entre altres raons per la seva gestió man-cada de personalitat, capacitat, sensibilitat i ètica. Malgrat això estaran a dalt del vaixell de Llensa fins l’últim dia i fins l’últim euro.El dia 24 torna a passar el tren a Santa Cristina i no ho tornarà a fer fins d’aquí 4 anys. No m’agradaria veure que Josep Llensa celebrés els seus 40 anys a la política amb un període de 8 in-actiu per imperatiu legal.El poble, que diuen que és savi i just, sabrà si cal fer confiança a qui ha governat només per els seus, qui li ha donat suport obli-dant el seu propi criteri i l’ha permès jugar brut tantes vegades, o decidirà obrir les finestres de bat a bat i que entri un aire nou a l’Ajuntament que, no oblidem, és casa nostra. Cal que entri la il·lusió i la capacitat per gestionar Santa Cristina. No us conformeu amb menys.

Carlos Bassó

eDItorIAl

uN PAS eNDAVANt

pàg. 4 PROTAGONISTA LLUM

ProtAgoNIStA

Entrevistem a Julio Rico a la seva oficina, porta gairebé 30 anys entre nosaltres. Va arribar a Santa Cristina el 1987 per fer-se càrrec, juntament amb el seu pare, del SANTA CRISTINA HORSE CLUB. Llavors tenia 17 anys. Va combinar estudis i feina a Barcelona i als Estats Units.

El 1995 va ser vicepresident de l’Organizació Mundial de Turisme Eqüestre i el 1997 va ser membre del comitè executiu de la Federació Catalana d’Hípica. Un any després es va convertir en president de la delegació catalana de la OMTE.

El 1999 esdevé cofundador de WBTC Group, empresa de consultoria internacional que opera des de llavors a la República Islàmica de d’Iran.

Avui, amb 44 anys es dedica professionalment a fer d’administrador del Santa Cristina Horse Club i exerceix de secretari general d’Emprenedors per Santa Cristina. Tot sense deixar de banda la seva activitat de consultoria internacional.

M.G. Sens dubte és vostè un emprenedor. Emprenedor s’hi neix o s’hi converteix? J.R. Jo crec que emprenedor s’hi neix. Des de molt jove m’ha apassionat el món de l’emprenedoria, he iniciat molts projectes i

mai he tingut por al fracàs. Creixes i aprens de l’experiència. Avui segueixo generant idees. (riu)

M.G. Què busca un emprenedor? I un polític? J.R. Suposo que hi ha molts tipus d’emprenedors, en el meu cas sempre he buscat coses noves, diferents, que em motivin i m’obliguin a treballar gaudint del que faig. En la política passa una cosa semblant, ha de divertir, apassionar-te, s’ha de convertir en el teu hobby principal. Només així dedicaràs vuit hores a la teva feina habitual i quinze hores a la política. No es tracta de

fer de la política una professió, sinó que persones honestes i preparades es posin al servei de la política.

M.G. Parli’m de Santa Cristina. Com neix la idea de crear un partit per presentar-se

a les eleccions del 2011?J.R. No neix com una idea, sinó com una necessitat; el 2011 i des del 1979 tota la política girava al voltant de dos partits, CiU i el PSC, i gairebé diria jo que girava al voltant d’una persona, Josep Llensa, actual alcalde de Santa Cristina que ja ho era el 1979. S’imagina? No creu vostè que han canviat molt les coses des del 1979 i molt poc la persona que ja governava llavors? Havíem de trencar el bipartidisme i regenerar no només la classe política si no també la percepció ciutadana de la política. Crec

JULIO RICO

ESPERIT EMPRENEDOR

Fundador de la Plataforma Ciutadana Emprenedors al 2011 i

actual regidor a l’oposició, avui lluita per l’alcaldia de Santa Cristina

PER MALU GILFOTOGRAFÍA: SALVADOR SABATER

pàg. 5PROTAGONISTALLUM

Foto

grafi

a S

alva

dor S

abat

er

Julio Rico fotografiat al seu despatx de Santa Cristina d’Aro

que ho vàrem aconseguir. Vàrem desequilibrar la balança, vàrem irrompre en el panorama polític i les coses van canviar.

M.G. Què creus que ha canviat?J.R. Aconseguir que el ciutadà estigui informat de tot el que passa al municipi, que sàpiga on van a parar els seus diners o com es gasten, quines decisions es prenen... això és el primer que hem aconseguit. Això tan senzill i que hauria d’haver fet l’equip de govern i que no ho ha fet. Hem hagut de ser nosaltres amb mitjans propis i recursos, que són molt limitats, així hem aconseguit despertar a la desencisada societat, l’interès per la política i això ja és un gran canvi. Avui l’objectiu ha canviat, ara es tracta de guanyar les eleccions i fer un gir important a Santa Cristina.

M.G. Quatre anys a l’oposició quan podia haver estat en el govern. Per què?J.R. Molt senzill, el 2011 vàrem presentar primer a l’opinió pública i després a Josep Llensa un conveni de col·laboració a llarg termini, on es marcava exactament el compliment de la meitat del nostre programa electoral i la figura del tinent d’alcalde per Emprenedors. A contra cor Llensa va acceptar però es va fer enrere quan l’hi vàrem exigir formalitzar l’acord davant d’un advocat. Per formar un equip has de confiar en les persones

que el formen i nosaltres mai vàrem tenir prou confiança ni en el senyor Llensa ni en el seu soci principal el senyor Sebastian Mateo del PP. No volia acceptar un sou a canvi de dir sempre que sí, això no va amb el meu caràcter. Preferia estar a l’oposició treballant amb dignitat que al govern amb el cap baix.

M.G. Es pot treballar des de l’oposició?J.R. Per suposat; per exemple el Pressupost del 2012 va ser l’únic que vàrem aprovar, però sap què vàrem aconseguir a canvi? Baixar sous dels membres del govern que ha suposat un estalvi fins avui de 60.000

euros; eliminar un nou crèdit que es volia demanar de 200.000 euros i evitar l’absurda inversió de 800.000 destinada a l’edifici del ‘formatget’. Aquest va ser el preu d’aprovar el Pressupost 2012. Em sembla raonable. Però no s’acaba aquí, des de l’oposició Emprenedors ha evitat una benzinera al centre del casc urbà, una central eòlica amb dos molins de 120 metres d’altura a Romanyà o una mesquita – aula de repàs que l’equip de govern va donar per vàlida i que Emprenedors mitjançant recursos va poder demostrar que no s’ajustava a la normativa vigent i es va evitar. També vàrem aconseguir apartar a la regidora d’Educació Carme Soler de les seves funcions per la pèssima gestió del seu càrrec i que va provocar una crisi sense precedents a l’escola.En el terreny financer hem aconseguit, juntament amb la resta

pàg. 6 PROTAGONISTA LLUM

ProtAgoNIStA

de partits a l’oposició, amortitzar passiu i no augmentar el deute. De no ser per la pressió de l’oposició, la situació econòmica de l’ajuntament seria caòtica. Només fa falta recordar com deixa les arques municipals l’actual alcalde, Josep Llensa, quan governava amb majoria absoluta.Recentment hem evitat invertir 400.000 euros en una nau promesa de forma electoralista a la colla castellera que neixia sense cap planificació ni consens i que indignava a la resta d’associacions esportives del municipi. La gran majoria de les quals no reben subvencions o son escasses. Ja ho veu, des de l’oposició també es treballa, i per un sou que no arriba als 200 euros mensuals.

M.G. Vuit partits es presenten a les properes eleccions. Hi ha més interès ara per la política que fa quatre anys?J.R. Tots els partits nous que surten ara els lideren regidors del mandat anterior que no tenien cap opció de tornar-se a presentar a les eleccions amb el grup que ho van fer fa 4 anys, i a excepció de Sònia Pujol, la resta procedeixen del govern de Llensa. Més que mobilització ciutadana o projectes concrets el que veig són molts regidors que volen seguir ‘vivint del cuento’.Dels que repeteixen, Llensa és el que menys credibilitat té, al 2011 anunciava que es presentava per última vegada, tot el mandat ha repetit que no seria candidat i a la recta final apareix de nou destrossant les bases de CiU. Dels quatre regidors que tenien, el primer va marxar als tres mesos i els tres restants Jordi Oriol, Carme Soler i Eva Claret, marxen a nous projectes després de cobrar el darrer taló. Bé, de fet durant la campanya electoral seguiran cobrant del govern CiU-PP. Increïble.

M.G. D’Emprenedors se’n parla molt i de vostè també, això és bo o dolent?J.R. Que se’n parli és sempre bo, però cal fer-ho amb criteri i coneixement de causa. De mi n’he sentit de tots els colors, però mai ha vingut ningú a preguntar-me si el que es diu és veritat... i m’agradaria que ho fessin. Quan els teus rivals polítics no tenen altres arguments per replicar-te i han d’acudir a la mentida i al descrèdit sense fonaments, denota la seva qualitat democràtica i falta de projecte i d’arguments. Un alcalde no pot anar amagant-se, dient barbaritats de tot adversari polític i no denunciar-ho públicament. Hi ha una dita que diu “Cree ladrón que todo vecino es de su condición”, i amb Llensa s’ajusta a la perfecció. Jo no tinc res que amagar, el que tinc són ganes de veure el poble de Santa Cristina fructífer i just.

M.G. S’acaben de presentar la llista de 8 candidatures, fa quatre anys n’eren 5. Molta competència?J.R. Miri hi ha dos tipus de llistes o candidatures; les llistes tradicionals que incorporen el major nombre possible d’amics i familiars per arrossegar el vot popular sense importar la formació o capacitat dels seus membres, i les llistes que actuen absolutament a la inversa, incorporant candidats amb capacitat professional i formació específica per la regidoria que podrien gestionar. Estem d’acord en que potser les primeres són més

populars però sens dubte seran menys eficaces si es dóna el cas que els hi toca assumir responsabilitats de govern. Unes es fan pensant en els vots a qualsevol preu i les altres pensant en tenir regidors competents perquè no es repeteixi la història de sempre del desgovern i la ineficàcia. Analitzi vostè mateix els

cinc primers noms de cada llista i tregui les seves pròpies conclusions.Vuit llistes per quinze persones són cent vint persones del poble a les que de cop els hi interessa la política, totes elles sense

contar els regidors actuals que repeteixen em sobren dits de la mà per dir quants d’ells he vist ni tan sols una vegada en un ple municipal durant quatre anys, ni tan sols als números dos de les llistes. Ja veu doncs l’interès cap a la política. Aquest només neix 30 dies abans d’unes eleccions. La meva gent ha estat present a pràcticament tots els plens des del 2011 alguns inclús fent 200 quilòmetres cada mes.Emprenedors situa a un arquitecte, Carles Bassó, per urbanisme i medi ambient; un empresari del món de l’investigació privada, Carles Rangel, per seguretat ciutadana i personal; una llicenciada en empresarials Sandra Callizo per hisenda; i una relacions públiques per comunicació, Malu Gil, per posar alguns exemples. Nosaltres presentem una candidatura amb capacitat de gestió, no se si tots

podran dir el mateix.

M.G. Vostè ha sigut molt dur a l’oposició. Què proposa Emprenedors?J.R. Sintetitzant, 1- gestió eficaç i eficient, 2- transparència i participació, 3- reducció de la pressió fiscal, 4- protecció i millora de les polítiques socials. Apostem de forma clara i valenta per una gestió eficaç

i eficient de l’administració, això implica la seva actualització i modernització sumat a l’implementació de controls de qualitat auditats d’àrees crítiques, de moment urbanisme i registre d’entrada. Per aconseguir-ho es requereix motivació i formació del personal i regidors preparats i decidits. Una gestió eficaç dels recursos ha d’aportar creixement i beneficis, aquests han de revertir en el ciutadà amb més serveis, però també i de forma molt directe en una rebaixa de la pressió fiscal, excessivament alta a Santa Cristina, aquest és un punt important del programa electoral d’Emprenedors. Li recordo que en l’aprovació de les darreres ordenances fiscals el nostre grup va plantejar una reducció del 10% de l’IBI i cap grup ho va recolzar. Des del 2011 que reivindiquem la necessitat d’abaixar impostos, en primer

lloc perquè són dels més alts del nostre entorn i en segon lloc perquè la situació econòmica de l’Ajuntament ens ho permet. És la nostra obligació.

M.G. Fa poques setmanes van portar des de Suïssa a Daniel Ordás per parlar de democràcia directa i participació

ciutadana. Significa això que el partit aposta clarament per la participació?J.R. El ciutadà necessàriament ha de ser un òrgan consultiu del govern davant la presa de decisions importants. Per això han d’estar informats i documentats. La comunicació entre ciutadans i equip de govern avui és inexistent i això ha de canviar radicalment. Plantegem la figura del síndic o defensor del poble

pàg. 7PROTAGONISTALLUM

davant l’administració local i un compromís de diàleg permanent entre govern i ciutadania de forma col·lectiva i/o individual.

M.G. Però en definitiva, quin és el projecte per Santa Cristina?J.R. Definir de forma consensuada amb el ciutadà què volem pel Santa Cristina del futur, on volem arribar d’aquí 25 o 30 anys. Això no s’ha fet mai, aquí hem viscut els darrers 30 anys del polític ‘pegote’, més preocupat per la seva subsistència que pel desenvolupament i creixement de Santa Cristina.El nostre model de ciutat ha de basar-se en la qualitat residencial de primera i segona residència; potenciant el casc urbà però sense descuidar les urbanitzacions que són el pulmó financer de l’administració. Reivindicar un turisme familiar de salut, esport i naturalesa, combinat amb el desenvolupament agrícola i la creació d’un parc empresarial que pugui acollir empreses del sector serveis i comercial. El creixement urbanístic pot ser sostenible i moderat, basat en la tipologia de casa unifamiliar i unifamiliar aïllada o aparellada, fugint del perfil que al 2007 va projectar el govern PSC i ERC de tipologia bloc de pisos de planta baixa més quatre.Només amb l’aposta clara per la qualitat residencial, el desenvolupament del turisme, de l’empresa i del comerç, serem capaços de generar treball al nostre municipi per que els joves no hagin de marxar. Sap vostè que Santa Cristina és un dels municipis amb més atur juvenil del Baix Empordà? Sap que només es dediquen 19.000 euros al foment de l’ocupació però en gastem gairebé 150.000 en parcs i jardins? Una vergonya.

M.G. 100 primers dies de mandat, què farien? J.R. De manera immediata hem de definir les mesures necessàries d’actualització i modernització a aplicar a l’administració per fer-la eficient. Estudiar amb detall l’organigrama funcional del personal, iniciar el procés d’implementació de controls de

qualitat i posada en funcionament d’una central de compres per optimitzar recursos. També presentar un pla d’inversions consensuat amb la ciutadania descartant grans projectes faraònics. Fora de l’àmbit de l’administració, en els 100 primers dies de mandat ens comprometem a solucionar el problema del mur de l’escola deixant-lo amb plenes garanties de seguretat, parlant de murs i de seguretat, també refer el mur de l’església de Romanyà i redefinir el model de mercat de segona mà. Iniciarem un rentat de cara per Santa Cristina, començant per les vies d’accés al municipi que actualment estan carregades de barraquisme, acopis industrials i d’àrids. Si aconseguim tot això en 100 dies ja és molt.

M.G. Però vostès no podran governar sols, necessitaran socis. Amb qui es veu vostè governant?J.R. El nostre objectiu principal és guanyar les eleccions, treure el millor resultat possible i impedir que Josep Llensa torni a ser alcalde. Crec que el seu moment ja ha passat, 36 anys en la política local són massa i ja no té res per aportar, això sense oblidar que fou condemnat per un jutge i inhabilitat per exercir càrrec públic durant uns anys. Ni Jordi Pujol ho ha estirat tant. Només formaríem govern si realment podem aplicar el nostre programa de canvi, si no ens quedarem a l’oposició i a seguir treballant des d’aquí, tal i com hem fet des de fa 4 anys.En cap cas permetrem el retorn de Llensa com alcalde. Amb la resta de grups i en funció de les capacitats dels càrrecs electes Emprenedors podem establir acords, que m’agrada més que la paraula pactes. Dependrà però en gran mesura de la capacitat gestora de cada regidor. Amb Josep Llensa, Carme Soler i Sebastian Mateo en ment i per sentit comú descartem acords amb CiU, MES i PP.

M.G. Per acabar, Emprenedors va constituir Joves Emprenedors fa poc més d’un any. Ha funcionat?J.R. Amb totes les dificultats que suposa implicar la joventut en la política i en la vida social del poble, puc dir-li que estem

molt satisfets. Veure nois i noies del nostre poble implicats com Pini, entrenador del equip de futbol sènior del Club Esportiu Cristinenc, que desenvolupa el programa d’esports d’Emprenedors o Diana, Pere i Jandro que treballen a la nostra àrea de joventut és molt satisfactori. Cada dia hi ha més joves que se sumen al projecte.

M.G. Vol afegir alguna cosa?J.R. Només dir que el 24 de maig pot ser l’inici d’una nova etapa per Santa Cristina, l’inici d’un canvi irreversible no només de la classe política sinó també del model de societat que som i volem, deixant enrere el tradicionalisme i obrint-nos a una societat moderna i plural. És un canvi desitjat.

Són moltes les preguntes que podria seguir formulant-li però el guió em limita a 2.500 caràcters, ho hem de deixar aquí. Li desitjo molta sort en els seus projectes, que no són pocs i una tranquil·la i pausada campanya electoral, cosa que sembla difícil. Moltes gràcies.

Malu Gil

ProtAgoNIStA

pàg. 8 LLUM

En aquesta edició de la revista Llum entrevistem a l’equip de futbol de Santa Cristina for-mat per joves principalment de Santa Cristina d’Aro. El Cristinenc ha tornat a créixer i ho ha fet amb molta força i empenta, doncs ha aconseguit complir objectius i expectati-ves. Entrevisto a l’entrenador de l’equip, en Pini, al capità, en Mati i al porter l’Amador que després de jugar i guanyar el partit del diumenge em va-ren dedicar una estona del tot agradable.

D’on i de qui va sorgir la idea de revifar el Cristinenc?Tot va sorgir d’una provocació d’un amic d’aquí Santa Cristi-na, en Pedro. Ens va dir que no teníem ‘collons’ de tornar a formar l’equip de futbol del poble. Ens va faltar temps per començar a reunir gent i a en-trenar. No va ser massa difícil convèncer la joventut del po-ble i voltants perquè s’apun-tessin al repte.

Us esperàveu treure aquests resultats tan aviat?Amb l’equip que tenim ho tení-em clar. Teníem plena confiança amb nosaltres mateixos i això és el que ens ha permès arribar on estem. S’ha de ser positiu i no perdre de vista l’objectiu.

Hi ha algú que sigui impres-cindible?Tots, del primer jugador fins a l’últim sense excepció. Som un equip unit i cadascú de nosaltres aporta una qualitat diferent i única a l’equip.

Quina és la consigna del ves-tidor abans de sortir a jugar un partit?“¿Qué vamos a hacer? ¿Qué va-mos a hacer? Ganar, ganar, ga-nar!!!”Ho cridem sempre tots junts abans de sortir a jugar, d’aques-ta manera sortim tots motivats i fent equip.

Sou constants a l’hora d’en-trenar? Hi ha compromís per

part dels jugador de l’equip?Hi ha constància tan a l’hora d’entrenar com de jugar. Tot i així sempre tenim alguna que altra baixa, normalment es-tem sempre sobre el 80% de participació.

Quin partit heu trobat més difícil?Molts han estat difícils i durs, però en concret en destaquen tres: el Malgrat, la Cellera i la Penya Barcelonista de Lloret. Són equips amb una alta qua-litat de futbol, juguen molt en vertical. Ataquen molt i amb més jugadors del que és habi-tual.

Heu rebut ajuda d’alguna entitat o de l’Ajuntament del poble?La primera equipació de sa-marretes la va subvencionar l’Ajuntament, però la segona Emprenedors per Santa Cris-tina. Aquesta és l’ajuda que hem tingut. Tota la resta ens ho hem pagat nosaltres i els

anunciants que patrocinen l’equip. També tenim socis del club que aporten una part econòmica a l’equip.

Esteu contents amb l’Ajunta-ment? Què s’hauria de fer en l’àmbit de l’esport?Ens agradaria que ens dones-sin més suport, sobretot per la part econòmica, doncs el pressupost que se’ns dedica és molt baix. L’Ajuntament hauria de faci-litar a les entitats esportives la pràctica de l’esport. Donar suport econòmic pel despla-çament i reconèixer i recom-pensar l’esforç que es fa.

Penseu que és important que Santa Cristina tingui un equip de futbol?Pensem que el futbol és un esport important pel poble, doncs incita a la mainada i al jovent a practicar esport, i a la gent del poble a sortir de casa el diumenge i passar una esto-na emocionant i agradable.

PINI, mAtI I Aure

mou-te

ESTRELLES DEL FUTBOL SENIOR

PER ALEXANDRA ANGUERA CAMPILLOFOTOGRAFÍA: SALVADOR SABATER

mou-te

pàg. 9LLUM mou-te

Pini, Mati i Aure entrevistats per Alexandra Anguera, al camp de futbol local.

L’equip amb la segona equipació.

De què penseu que depèn l’èxit?L’èxit depèn de l’esforç i de la unió de l’equip. Alhora la constància és necessària i im-prescindible, igual que el no rendir-se i donar un cop de mà a l’equip i als companys quan cal. També i no menys important, celebrar els èxits i

avanços i estar allà per les der-rotes o quan es passa per un moment de debilitat.

On us agradaria arribar?Quins objectius teníeu al principi? Els heu complert?Ens agradaria pujar a terce-ra divisió i també a segona! Però estaríem satisfets pujant

de categoria i créixer com a equip. L’objectiu era formar un equip potent recolzat pel companyerisme i la unió dels participants que fos capaç d’avançar i créixer junts i és clar, guanyar, guanyar i gua-nyar!

A part d’entrenar i jugar par-

tits, organitzeu alguna acti-vitat conjunta fora de l’àmbit del futbol?Organitzem barbacoes, anem a mirar altres partits de futbol junts,... Aquestes activitats ens han ajudat a conèixer-nos mi-llor i a millorar com a equip.

Un equip de futbol fa poble?L’equip de futbol fa poble tant per la pinya que ha de fer l’equip com per l’animació del poble que alhora són impres-cindibles per fer-lo funcionar. Es creen amistats fundades pel futbol. És una afició que compartim molts habitants i una via sana de contacte.

Què demanaríeu als habi-tants del poble? Com d’im-portant és l’animació del públic?Demanaríem recolzament i que creguin amb nosaltres, que ens dipositin la seva con-fiança. L’animació del públic és el jugador número 12.

pàg. 10 LLUM

PP i ERC permeten la investidura de Josep Llensa (CiU) com alcalde de Santa Cristina per quarta vega-da, tres mandats amb CiU i un amb el PSC.

L’oposició atura la proposta de Llensa d’indemnitzacions superiors a 4.000 euros mensuals per l’alcalde.

PP i ERC accepten posteriorment les retribucions de l’equip de govern, que tot i ser a la baixa sobre la primera proposta, signifiquen un increment del 35%.

Salvador Ribot, primer tinent d’alcalde de CiU, presenta la seva renúncia per desavinences amb el batlle.

Restitució de la direcció del carrer Pujada de l’església sota la pressió de 450 firmes recollides per l’AMPA conta el decret d’alcaldia. Aquí començarà una crisi sense precedents a l’escola Pedralta que acaba amb dues AMPES enfrontades als jutjats i la posterior dimissió de Carme Soler com a regidora d’ensenyament un any i mig després.

PP i ERC permeten l’aprovació de les ordenances fiscals del 2012. EMPRENEDORS vota en contra i sol·licita la rebaixa del IBI .

Nou crèdit ICO de 212.000 euros amb l’únic rebuig del grup d’EMPRENEDORS.

El regidor del PSC, Joan Bou ex responsable d’hisenda presenta la seva renúncia i abandona també.

Quarta modificació de cartipàs en renunciar Sebastian Mateo de la regidoria d’hisenda.

EMPRENEDORS aprova el pressupost 2012 a canvi de reduir el sous dels polítics (a dia d’avui això ha significat un estalvi de 60.000 euros) eliminar un nou crèdit de 200.000 euros, eliminar inversions fara-òniques i amortitzar passiu amb romanent de tresoreria.

Rebuig a la instal·lació eòlica amb dos molins de 120 metres d’alçada a Puig Ponç de Romanyà mitjan-çant moció presentada per EMPRENEDORS al mes d’abril

Recurs de reposició contra l’aula islàmica de repàs per garantir el compliment de la normativa i la segu-retat, presentat per EMPRENEDORS. Mai més se’n va parlar.

CoNSIStorI

CoNSIStorI

reSum PolÍtIC2011 - 2015

PER EQUIPO EDITORIAL

pàg. 11LLUM

Regulació dels usos religiosos al municipi apartant-los del casc urbà. Moció dirigida per EMPRENE-DORS i amb el suport del PSC i ERC.

ERC aprova les ordenes fiscals de CiU, Emprenedors vota en contra i continua exigint la reducció fiscal.

EMPRENEDORS aconsegueix aturar una benzinera al centre del casc urbà. La proposta va rebre 12 vots en contra i cap vot a favor.

EMPRENEDORS incrementa les garanties al conveni del sector SUD-13 Riera de molinets que perme-trà desenvolupar 300 habitatges, un hotel i un camp de golf. EMPRENEDORS va negociar directament aquet increment de garanties amb els promotors que va rebre el suport del ple.

PP i ERC aproven el pressupost 2013 EMPRENEDORS manifesta que presentaran al·legacions.

Dimissió en bloc de l’AMPA al mes de febrer.

EMPRENEDORS PSC i ERC retallen un 14% les retribucions dels regidors al ple d’abril.

Anul·len el POUM de Santa Cristina per excés en el creixement urbanístic que va planificar el PSC i reprovar ERC al 2007.

Dimiteix Carme Soler com a regidora d’ensenyament minuts abans de que EMPRENEDORS presentés una moció per reprovar la seva gestió al capdavant de la crisi de les AMPES i després que Ensenyament acomiadés quatre monitores.

Aprovació del cinquè cartipàs del mandat.

PSC permet aprovar un pal d’inversions de 500.000 euros que inclou la recompra d’un solar a un promo-tor al mateix preu que va comprar al 2007. EMPRENEDORS i ERC voten en contra.

EMPRENEDORS aprova les ordenes fiscals 2014 a canvi d’aprovar la moció per sol·licitar la revisió del valor cadastral per intentar reduir el rebut d’IBI.

PP i ERC aproven el pressupost 2014 que engreixa la despesa general de l’administració i retalla en 32.000 euros la prestació de serveis al ciutadà.

CoNSIStorI

CoNSIStorI

2013

pàg. 12 LLUM

El PP proposa la compra de la casa Merce Rodoreda, Llensa proposa invertir 1 milió d’euros al ‘format-get’. Cap de les dues propostes prosperen per incoherents.

El retorn de l’oficina de turisme s’ajorna i el regidor Mateo (PP) genera gran polèmica pel model de con-tractació del Bar oficina.

Mor Ricard Herrero ex alcalde de Santa Cristina per el PSC i regidor a l’oposició.

CiU, PP i un regidor d’ERC aproven tancar el centre de dia de la gent gran.

Modificació pressupostària d’1,2 milions d’euros aprofitant la pèrdua per defunció de Ricard Herrero en un ple al mes de març, on Llensa fa ús del vot de qualitat.

Dos intents frustrats d’aprovar l’ordenança reguladora de terrasses. Al setembre i en tercera convocatòria s’aconsegueix.

CiU i PP impedeixen una parada de gelats a l’Associació de Joves Emprenedors de Santa Cristina per la Festa Major.

CiU i PP tanquen per decret i precinten amb la Policia a ple estiu la piscina de Sant Miquel d’Aro. El fet provoca mobilitzacions sense precedents a Santa Cristina. Llensa fa marxa enrere.

CiU, PP i ERC aproven una nova modificació del pressupost de 90.000 euros

EMPRENEDORS es queda sol en la proposta d’abaixar l’IBI un 10%. Cap grup li dóna suport al ple d’oc-tubre. Les ordenances són aprovades amb el vot d’ERC.

El model de mercat de segona mà que porta Sebastian Mateo, és qüestionat al mes de desembre per EMPRENEDORS.

Llensa denuncia un robatori de banderes a la premsa i es demostra posteriorment que va se ell mateix qui va donar l’ordre de retirar-les al cap de la brigada.

CoNSIStorI

CoNSIStorI

2014

pàg. 13llum

Rico compara Llensa amb Richard Nixon i li regala la seva biografia en comparar tots dos polítics per la seva addicció a la mentida i l’engany.

PP i ERC aproven el pressupost 2015 de Llensa per tercer any consecutiu.

CiU i PP impedeixen que Pere Jofre (PSC) prengui possessió com a regidor quan ja disposava de l’acta acreditativa.

CiU i PP aprofitant la falta d’un regidor aproven un pla d’inversions basat en arreglar el mur de l’escola per 450.000 i la promesa d’Eva Claret als minyons de Santa Cristina d’una nau castellera per l’import de 400.000 euros en dos fases.

EMPRENEDORS, ERC i PSC presenten al·legacions i tomben les inversions aprovades per Llensa i Ma-teo que superaven el milió d’euros.

Per unanimitat s’aprova el pla d’inversions 2015, adequat a les necessitats i prioritats del municipi, en substitució de la primera proposta irracional de l’equip de govern.

L’alcalde refusa portar a ple, la moció presentada per EMPRENEDORS per refer amb caràcter d’urgència i de forma provisional, el mur caigut a l’església de Romanyà.

Cap dels sis regidors de l’equip de govern presenta una memòria d’activitats de la seva regidoria, com l’exigeix Julio Rico, portaveu d’EMPRENEDORS, el qual recorda que l’equip de govern a suposat un cost en retribucions de 477.000 euros, aquest mandat.

La junta electoral central convoca pel 24 de maig eleccions municipals.

CoNSIStorI

CoNSIStorI

2015

pàg. 14 LLUM

CoNSIStorI

CoNSIStorI

llum DeCArBuroPER: OLGA SALA

Gener 2013

Gener 2014

Abril 2013

Gener 2015

pàg. 15LLUM

BloggerS

Las cosas claras y el chocolate espeso

Sin apenas darnos cuenta hemos llegado al número 14 de LLUM. Una revista que nació de la ilusión, de la pasión, del compromiso de algunas personas y que creció gracias al compromiso, a la pasión y a la ilusión de muchas otras. Un proyecto ambicioso que requería de la implicación al-truista de sus colaboradores para poder llevarlo a cabo. Abordar una demanda de colaboración en estas condi-ciones era harto arriesgado pero ahí estaban ELLOS/AS dispuestos a ayudarnos a crecer, sin pedir nada a cambio. Nuestro más sincero agradecimiento a todos y cada uno de ellos. Por más que lo digamos nunca será suficiente.

Pero no todo podía ser tan bonito. Ahí estaba, agazapado en la penumbra, el ‘rumor’.

Ese rumor que corre diciendo que esta revista la paga una ‘gran editorial’. Y qué, si así fuera ¿No sería lícito? Pero no es el caso. Hay gente que se ha atrevido a pregun-tármelo, sin anestesia, y se lo agradezco, porque me ha dado la oportunidad de explicarles como se paga Revista LLUM. Y del mismo modo, esta página me da la opor-tunidad de explicar a los lectores, de una manera clara y sencilla, cómo se ha financiado esta publicación. Y ha sido utilizando nuestros propios recursos. Una vez iden-tificados y con las alternativas encima de la mesa sólo era cuestión de innovar.

Aquí os dejo la verdad sobre la financiación de la Revista LLUM.

Como decía George Orwell, “En una época de engaño universal, decir la verdad es un acto revolucionario”.

La verdad, toda la verdad y nada más que la verdad… ahí queda eso.

BloggerS

mAlu gIl

http://maluproductions.blogspot.com.es

pàg. 16 CrIStINeNCS llum

Margarita Cisterna White amb els seus pares

pàg. 17LLUM CrIStINeNCS

CrIStINeNCS

“La Margarita de cal Nanu”

Degut a l’atzar o el destí la Margarita fou nascuda el 1962 a Santa Cristina. Filla d’una irlandesa, ar-ribada a Sta. Cristina per amor feia pocs anys, i un català d’arrels, ha viscut al poble des de sempre.

Amb només 11 anys, i amb dos germans petits, va quedà orfe de pare, però fora d’allunyar-la del poble la seva mare va lluitar amb molt d’amor per crear les seves arrels aquí.

En primer lloc vull parlar una mica de la historia viscuda per la teva mare. Què la va portar a Santa Cristina per prime-ra vegada?Sobre l’any 59 va venir a passar un estiu de vacances a Sant Feliu de Guíxols. Aquí hi va conèixer el meu pare. Ella va haver de tornar a Dublín però van estar carte-jant-se durant tot un any. La meva mare escrivia en anglès i el meu pare demanava a una amiga que li traduís. Finalment, un any després, va poder tornar però aquesta vegada per quedar-s’hi. En principi, s’hi havia de quedar durant sis mesos, però l’amor va fer que no pogués marxar.

Va ser fàcil la seva arribada? Va ser ben rebuda?Només d’arribar de Dublín va venir a viure a Santa Cristina, a casa dels seus sogres. Va ser difícil perquè va suposar un xoc cultu-ral molt gros, ella només sabia parlar an-glès i els avis català. A més, que visquessin sota el mateix sostre sense estar casats era quelcom estrany per l’època i sobretot per l’àvia. Tots aquests inconvenients no varen fer que nos fos ben rebuda, ja que la van acceptar com una més de la família. L’àvia deia que al cap i a la fi si havia de ser la seva jove millor que es quedés a casa seva. Crec que l’àvia es va estimar més gua-nyar un filla que perdre el seu fill petit. Van ser feliços durant pocs anys, ja que el meu pare va morir l’any 73. Tot i això, van tenir 3 fills.

Al morir el meu pare tot es va complicar, ella era una dóna estrangera sola i amb tres fills al seu càrrec. Tot i no tenir una vida fàcil aquí va de-cidir quedar-se, perquè creus que va ser?Després de la mort del meu pare, no va ser fàcil però es va sentir recolzada per veïns i amics del poble. Ella en un inici ens va proposar de mar-xar però per amor a nosaltres, que li va-rem demanar, es va quedar. Avui penso que va ser molt valenta, ja que tenint tota la seva família a Irlanda, va decidir quedar-se per no allunyar-nos de Santa Cristina.

Quin record tens d’aquella època?Recordo que varen ser moments difícils. La meva mare es va posar a treballar sen-se descuidar-se mai dels seus tres fills. Tot i això, amb el pas del temps la pena va anar marxant i ens va fer grans.

Ha canviat molt Santa Cristina des de llavors? Sí, abans no hi vivia tanta gent i tots ens coneixíem. Al ser menys persones feia més fàcil compartir la vida diària, tot era més proper.

Havies anat a l’escola a Santa Cristina? Quin record en tens?Sí, en tinc bons records. Primer “els ca-ganers”, que eren els nens més petits,

anàvem on ara hi ha la Biblioteca. Quan érem una mica més grans baixàvem a on ara hi ha l’escola. Allà només hi ha-via dues aules, la de nens i la de nenes. Vaig anar a l’escola de Santa Cristina fins que vaig tenir 9 anys. Després, pel desig del meu pare, vaig anar al col·legi intern Les Dominiques de Sant Narcís a Girona. Allà hi vaig estar fins els 14 anys.

T’agrada viure a Santa Cristina?Sí, perquè em sento còmoda, hi he format la meva família i ara per ara no m’agra-daria haver de marxar. Tinc el mar i la muntanya a prop i el considero un poble tranquil.

Com t’imagines la Santa Cristina del futur?M’imagino una Santa Cristina més mo-derna, amb més infraestructures, amb participació ciutadana i uns bons serveis per la gent del poble. M’agradaria una Santa Cristina oberta a tothom, on tot-hom s’hi senti ben acollit i amb el benes-tar que necessiti. Abans d’acabar vull agrair a la meva mare que hagi accedit a fer l’entrevista. M’ha costat molt convèncer-la però crec que ha estat una estona molt divertida i emocio-nant. Considero que la meva àvia va ser una persona molt lluitadora fins l’últim dia. Tots l’admiràvem, l’admirem i l’admi-rarem sempre.

mArgArItA CISterNA WHIte

PER CRISTINA CALLADO CISTERNAFOTOGRAFÍA SALVADOR SABATER

pàg. 18 LLUMNoteS D’eCologIA

NoteS D’eCologIA

PER JAUME RAMOTPresident del Grup de Natura Sterna

FOTOGRAFÍA: ROSA MATESANZ

CorBS, mArINS I FrÀgIlS

Les siluetes dels corbs marins retallades als illots costaners de la Vall d’Aro són imatges que reconeixem fàcilment tots els que d’una manera o altra ens apropem al litoral. El que sovint ignorem és que són dues les espècies que podem observar a les nostres costes. En aquests article intentarem donar les claus per conèixer millor aquests ocells i esbrinar també quin és el seu estat de conservació a casa nostra.

El corbs marins com hem dit, són aus aquàtiques. De lluny el seu color es mostra fosc, gairebé negre amb un coll si-nuós i amb un bec llarg i ganxut que ens dona pistes d’una dieta estrictament piscívora. A ulls inexperts poden ser confosos amb ànecs però un cop vistos més de la vora, co-mençarem a adonar-nos que el color negre es transforma en un bronze metàl·lic preciós. Els veurem fàcilment a la vora de les roques litorals o en basses d’interior, nedant i fent llargues cabussades, sovint també amb les ales obertes esperant que se’ls eixugui el plomatge.

Per una banda trobarem el corb marí gros Phalacrocorax carbo sinensis, el més corpulent dels dos. La seva enver-gadura oscil·la entre els 130 i els 160 cm. El bec és gros, el mentó de color groguenc i la galta blanca. A casa nostra,

només és hivernant i per niar s’estima més marxar cap al nord d’Europa. Malgrat ser un ocell d’origen marí, no dub-ta en entrar terra endins cercant les aigües continentals de rius, llacs o envasaments. Com hem dit, passen l’hivern pescant i reposant, però cap al tard s’ajunten tots plegats per passar la nit. Durant els censos que el grup de natu-ra Sterna ha efectuat aquest 2015, hem pogut controlar aquests ajocadors comunals i amb els recomptes efectuats hem observat: vint-i-sis exemplars al dormidor de la pun-ta d’en Bosch, trenta-set al de cala Jonca i disset al del parc dels Estanys de Platja d’Aro. També tenim les lectures dels exemplars anellats que ens donen dades molt interessants. Un poll anellat a Dinamarca al 2001 s’ha anat detectant consecutivament desde el 2006, a la cala del Vigatà i un altre exemplar que havia estat marcat, quan era un poll, a Fanel (Neuchâtel), Suïssa, el 22.VI.2007, a uns 655 km en línia recta s’ha vist al parc dels Estanys el 2013 i de nou aquest 2015. Un bon exemple doncs de fidelitat al lloc d’hi-vernada. El seu estat poblacional és abundant. Ara anem a conèixer al seu parent el Corb marí emplo-mallat, (Phalacrocorax aristotelis desmarestii), amb una envergadura d’entre 95 i 110 cm. el reconeixerem per la

pàg. 19LLUM NoteS D’eCologIA

seva silueta lleugerament més estilitzada. És un au estricta-ment marina. La dieta es únicament de peixos que captura mitjançant immersions a profunditats de fins a 30 metres, sovint en zones lligades a praderies de Posidonia oceanica. Aquesta és una espècie sedentària, és a dir, que la tenim tot l’any a la Vall d’Aro. En època de cria mostra un petit plomall al cap no sempre visible en la nostra sub-espècie mediterrània. La reproducció sol ser molt primerenca i a finals de desembre ja se’ls pot observar festejant i al ge-ner, covant. A casa nostra només hi ha dos nius coneguts: un prop de la punta d’en Bosch i l’altre prop de la cala del Vigatà. Aquest darrer, no ha estat ocupat els darrers anys. Després de la cria, cap al mes de juliol-agost es produeix una dispersió postnupcial,(desplaçaments que efectuen els joves i els adults un cop han criat), i ens arriben força ocells d’altres indrets, probablement de la nombrosa po-blació Balear. Malauradament el corb marí emplomallat, és troba a les portes d’esser una espècie amb perill d’ex-tinció. Per aquests motiu, part del nostre litoral està in-clòs dins de les zones Z.E.P.A (Zona d’especial protecció d’ocells), aquesta catalogació hauria de preservar la quali-tat ambiental dels territoris de cria d’aquesta i d’altres espè-cies marines protegides a casa nostra. S’estima que fins un

10% de la població mundial podria dependre de les costes catalanes durant el període d’estiu. Segons el Departament de Medi Ambient de Catalunya, el litoral mediterrani de la Península acull en conjunt la segona població mundi-al més important d’aquest tàxon amenaçat, per darrera de Croàcia. A les costes mediterrànies continentals, hi nien unes 60-70 parelles, 40 de les quals a Catalunya (2/3 del total de les de l’estat continental).

El futur d’aquestes espècies està a les nostres mans. Corren perills inexplicables com ara la mort en atrapaments en els hams dels palangres, la ingesta dels estris de pesca aban-donats, la caça furtiva, la recollida d’ous, la contaminació de l’aigua marina, la sobreexplotació pesquera i la compe-tició d’altres espècies. Els darrers estudis apunten també cap a un nou problema, la pertorbació de les motos d’aigua en les zones de cria i les vies ferrates marines.

Tot un seguit de problemes als que caldrà prestar tota la atenció si volem seguir veient aquestes siluetes fosques als perfils de la nostra estimada Costa Brava.

Agraïments: Carlos Álvarez Cros

Corb marí gros

Foto

grafi

a R

osa

Mat

esan

z

LLUMpàg. 20

FetS I geNt

El pasado día 21 de Marzo tuvo lugar por segundo año consecutivo un acto singular en el Espai Ridaura de Sta. Cristina d’Aro. Los autores de esta nota tuvimos el honor y la sa-tisfacción de participar y debatir con un ponente extraordinario: el Sr. Da-niel Ordás, abogado suizo de origen asturiano y experto en democracia directa. Por segunda vez en Sta. Cris-tina d’Aro se debatió de modo abier-to y ante un público comprometido y muy participativo, los retos y ventajas que el sistema de control democráti-co puede aportarnos para salir del deteriorado momento político en que nos encontramos tanto a nivel muni-cipal como autonómico y del Estado.En un escenario parecido al de la sala de estar de nuestras casas y quizás más propio de una reunión familiar o con amigos, Malu Gil y Julio Rico

hicieron un arranque y presentación del seminario fresco, próximo y esti-mulante. La presentación del ponente invitado Sr. Daniel Ordás, fue amena, clara y nos transmitió ganas de hacer buena política. Nos explicó la mane-ra de votar a través de listas abiertas y las ventajas que implica el votar a las personas por su trayectoria y no por que las propongan los partidos. También nos habló del sistema de control de las leyes aprobadas en el parlamento a través del referéndum o votación popular, en aquellos casos que no se ajustan a los programas de los políticos o a lo demandado por la ciudadanía. Los referéndums de-ben ser posibles por ley, no porque lo ofrezca un alcalde o político “bue-no”. Los pactos y coaliciones también deben pasar por el refrendo popular, para evitar que esos pactos estén al servicio de los partidos y no de la so-ciedad. De alguna manera la demo-cracia directa o control democrático transfiere una parte de la responsabi-lidad del político a la ciudadanía. Y esta transferencia de responsabilidad devuelve la soberanía a la ciudadanía y hace que todos seamos políticos.

Al acabar la presentación del Sr. Daniel Ordás, el público se lanzó a hacer preguntas y contra preguntas bajo la coordinación y moderación salomónica de Carlos Bassó. Por nu-estra parte intentamos poner en apri-etos al invitado a través de comenta-rios y preguntas desde la perspectiva económica y la política.

Estefanía Santacreu-Vasut, plan-teó le relación entre crecimiento económico y el funcionamiento de las instituciones democráticas. Es la democracia un prerrequisito para el crecimiento económico, o por el contrario, es la democracia un bien de lujo accesible solo a sociedades económicamente desarrolladas? Que vino primero, el huevo o la gallina?

A continuación, Estefania remarco que el buen funcionamiento demo-crático necesita de confianza entre la ciudadanía y la representación polí-tica. Por ello, se planteó esta misma cuestión a nivel individual. Es decir, aquellos individuos con mayores in-gresos, tienen mas o menos confian-za en el gobierno? Utilizando datos

FetS I geNt

Crónica del II Seminario Interprovincial

de política municipal

reeNCoNtrAr lAS gANAS De HACer

PolÍtICA

PER TEMI VIVES i ESTEFANIA SANTACREU-VASUTFOTOGRAFÍA SALVADOR SABATER

pàg. 21FetS I geNtllum

del World Value Survey, Estefania presentó datos para España, Fran-cia, Alemania, Noruega y Suiza. En España, en comparación con otros países, ni el nivel de renta ni el nivel educativo explican la falta de confi-anza de la población en el gobierno. Sin embargo, el nivel de confianza en el prójimo sí que está positivamente relacionado con la confianza en el gobierno. Por todo ello, podríamos plantearnos que la democracia direc-ta puede ser una oportunidad para mejorar la confianza en el gobierno, y, al mismo tiempo, en que medida esta falta de confianza puede difi-cultar la adopción de un modelo de democracia directa. In fine, la demo-cracia directa responsabiliza al ciu-dadano y podría devolvernos no solo la confianza en los demás, sino sobre todo, en nosotros mismos.

Josep Vives-Rego, incidió en que los municipios pequeños, dada la proxi-midad entre votantes y elegidos en el día a día, el control democrático es mucho más fácil y eficaz que en las grandes ciudades y en los parlamen-tos y senado. Sin embargo, también

mencionó que los escasos recursos que tienen los pueblos, dificultan en cierta medida el proceso de democra-cia directa debido a que faltan medi-os estructurales y para la formación de los empleados del ayuntamiento y la ciudadanía. Finalmente, dado que la democracia directa exige gobernar en coalición permanente ya que las mayorías y minorías son cambiantes, se planteó el problema que puede re-presentar gobernar en coalición. Es decir, cuando hay coalición entre dos o más fuerzas políticas, es más difícil exigir responsabilidades y más fácil que los partidos se autoeximan de presentar propuestas concretas.

Hubo cambio de impresiones e ide-as por un futuro mejor durante casi cuatro horas, que concluyeron con nutridos aplausos. A partir de ese momento, los comentarios en los pa-sillos, la compra y firma de los libros del Sr. Daniel Ordás (que Pere nos puso a nuestra disposición) se alarga-ron durante la comida que comparti-mos en La Masia y que continuó en la hípica de Sta. Cristina hasta que ago-tados, la noche cerrada nos aconsejó

retirarnos a descansar. Bajo las noche fría, con lluvia y viento, a buen segu-ro que muchos nos hicimos pregun-tas y pensamos en cómo podríamos salir del marasmo político en el que nos encontramos.

Todo el seminario giró alrededor de un hecho asumido por la mayoría de los asistentes: el modelo político vi-gente en España no resuelve nuestros problemas y la ciudadanía lo recha-za de plano. Cada vez es más obvio que el sistema democrático español y catalán debe sufrir una importan-te reforma para ser más eficaz, re-solver los problemas que tenemos y satisfacer las legítimas aspiraciones de transparencia y participación en nuestra vida política que todos tene-mos. No hay duda, los dos pilares de ese cambio que necesitamos y exigi-mos son transparencia a todos los ni-veles y la progresiva participación de la ciudadanía en el ámbito político.

Daniel Ordás ponent convidat al II Seminari Interprovincial.Replicants a la conferència.

pàg. 22 LLUMAmB guSt A ...

Ingredientes:200 gr de bacalao desalado1 diente de ajoperejil1 huevo entero1 yema de huevo130 gr de harina150 ml de agua1 sobre de levadura1 pizca de sal.

PreparaciónMezcla en un cuenco grande el bacalao desmigado con el huevo, la harina, el agua, pizca de sal, y la levadura. Re-mueve bien, añade el perejil y el ajo picados finos. Remueve con el tenedor hasta que quede una masa lisa y espesa, una especie de gachas espesas.Fríe cucharadita de masa en aceite bien caliente, hasta que se doren. Escurre sobre papel de cocina y sirve al momen-to, bien calientes.

Dado que hoy soy yo la cocinera y protagonista, quiero aprovechar para agradecer a todos aquellos cocineros y cocineras cristinencs que me han permitido husmear en sus fogones y aprender cosas nuevas cada día. Gra-cias Quim, Paquita, Carmen, Nour, Nuri, Marius, Laura, Maria, Shirley y Mari.

AmB guSt A ...

BUÑUELOS DE BACALAO

POR FELISA MOLINACHEF FELISA MOLINA

Recuerdo que mi madre hacía unos ricos buñuelos de ba-calao fritos. Hoy comparto con vosotros esta facil receta.

EMPRENEDORS Plataforma Ciutadana

www.emp.cat

Per tú... per Santa Cristina

4 anys al teu costat