La Revoluci francesa ha format la concepci poltica i ideolgica
del mn contemporani. La revoluci va comenar a lany 1789.
Constitueix, doncs, un fet histric molt important.
Introducci 4.
En termes generals, van ser molts els factors que hi van
influr: un rgim monrquic sucumbint a la seva prpia rigidesa en un
mn canviat es va unir el sorgiment duna classe burgesa que tenia
una economia millor, juntament amb l'expansi de les noves idees
liberals que van sorgir en aquesta poca i que se situen sota la
rbrica de La Illustraci. De manera ms detallada les causes puntuals
de la Revoluci inclouen l'auge de la burgesia, amb un poder econmic
cada vegada ms gran i fonamental en l'economia de l'poca.
Causes de la revoluci 5.
Des del punt de vista poltic, va tenir importncia l'extensi de
noves idees en aquest perode d'Illustraci, tals com les exposades
per Voltaire, Rousseau o Montesquieu (com per exemple, els
conceptes de llibertat poltica, de fraternitat i d'igualtat, o de
rebot a una societat dividida, o les noves teories poltiques sobre
la separaci de poders de l'Estat). Tot aix va ser trencant el
prestigi de les institucions de l'Antic Rgim.
Des del punt de vista econmic, limmanejable deute de l'estat va
ser agreujada per un sistema d'extrema desigualtat social i d'alts
imposats que els estaments privilegiats, noblesa i clergat, no
tenien obligaci de pagar, per que si oprimia a la resta de la
societat.
Va haver un augment de les despeses de l'Estat i el descens
dels beneficis per als camperols, i una escassesa d'aliments en els
mesos precedents a la Revoluci.
6.
Lefrebvre assenyala tres fases revolucionries en els primers
moments: aristocrtica, burgesa i popular. La primera s la revolta
dels privilegiats, centrada en l'oposici dels dos estaments
superiors a les mesures reformistes de Turgot, Necker, Calonne i
Brienne que volien posar remei al dficit estatal.
La revolta aristocrtica (1787-1788) Pamflet de Joseph Sieyes de
1789 7.
Des de 1783 Calonne va plantar cara a les dificultats
econmiques mitjanant prstecs de particulars a la corona, per
finalment va reconixer que era indispensable una reforma fiscal i
va proposar l'establiment de la subvenci territorial que haurien de
pagar les propietats agrries segons la seva extensi.
En un context de recessi econmica, fallida de les finances
reals (deute de 5.000 milions de lliures i ingressos per 500
milions) i de la fam dels anys 1788 i 1789, la monarquia noms podia
pensar en reformes que acabessin amb els privilegis fiscals de la
noblesa.
8.
La reuni dels Estats Generals es va obrir a Versalles el 5 de
maig i va ser presidida pel rei Llus XVI. Els sis-cents diputats
del Tercer Estat igualaven als de la noblesa. En conseqncia
s'inclinaven per la reuni en una sola sala i per la votaci per
persona, mentre els privilegiats volien deliberar per separat i
emetre el vot per estament. Era l'inici de la revoluci burgesa
perqu, en els Estats Generals, el Tercer Estat (que tenia la meitat
dels representants de la cambra) es va negar de sotmetre's a les
regles tradicionals de la separaci per estaments a l'hora de
deliberaci i del vot per estat i no per persona. van reclamar
deliberacions conjuntes i el vot per persona.
Els Estats Generals i la revoluci burgesa (1789) 9.
La qesti que es posava en joc era la destrucci de l'Antic Rgim
i l'establiment d'un rgim constitucional i el reconeixement de la
sobirania nacional.
s a dir, reclamen que el poder no resideixi en el monarca, sin
en la naci, la qual ho exerceix per mitj dels seus representants.
10.
El 11 de juliol de 1789, el rei Luis XVI, actuant sota la
influncia dels nobles conservadors igual que la del seu germ, el
Comte D'Artois, va acomiadar al ministre Necker i va ordenar la
reconstrucci del Ministeri de Finances. Gran part del poble de Pars
va interpretar aquesta mesura com un acte-cop de la reialesa, i es
va llanar al carrer en oberta rebelli. Alguns dels militars es van
mantenir neutrals, per uns altres es van unir al poble.
Comena la revoluci 11.
El 14 de juliol el poble de Pars va protegir en els carrers als
seus representants i, davant el temor que les tropes reals els
detinguessin, van assaltar la fortalesa de la Bastilla, smbol de
l'absolutisme monrquic per tamb punt estratgic del pla de repressi
de Luis XVI, doncs els seus canons apuntaven als barris obrers.
Desprs de quatre hores de combat, els insurgents van matar al seu
governador, el Marqus Bernard de Launay. La Revoluci es va anar
estenent per ciutats i pobles, creant-se nous ajuntaments que no
reconeixien altra autoritat que l'Assemblea Nacional. Els camperols
van deixar de pagar impostos i van destruir castells i tot el que
simbolitzs al feudalisme. L'Assemblea Nacional, actuant darrere
dels nous esdeveniments, va suprimir per llei les servituds
personals (abolici del feudalisme), els delmes, i les justcies
senyorials, que ja havien estat suprimits de fet per la pagesia,
instaurant la igualtat davant l'impost, davant penes i en l'accs a
crrecs pblics.
12.
La nova Constituci va trobar l'oposici de grups monrquics i
jacobinos. Va haver diferents revoltes que van ser reprimides per
l'exrcit, tot la qual cosa va motivar que el general Napole
Bonaparte, retornat de la seva campanya a Egipte, dons el 9 de
novembre de 1799 un cop d'estat (18 de Brumario) installant el
Consulat, que li donava de forma efectiva poders dictatoriales,
tancant amb aix el captol histric de la Revoluci Francesa i donant
pas al futur Primer Imperi Francs. El nou govern instaurat, a pesar
de ser una monarquia, millorava les condicions de vida del tercer
estament, atorgant-los drets i obligacions morals i cviques iguals
als altres dos estaments (el clergat i els nobles); pel que Napole
va rebre un gran suport popular.