Introducció.Inici de la revolució francesa.Com es va iniciar la revolució francesa? Quan és va començar la revolució francesa? L’esclat de la revolució francesa.La reunió dels estats generals.El principi de la revolució francesa.Les causes de la revolució francesa.Fi de l’antic règim.Les etapes de la Revolució Francesa: La monarquia constitucional (1789-1792)Les tres etapes de la revolució francesa.La república democràtica (1792-1794) La república burgesa (1794-1799) L’Imperi Napoleònic : Napoleó: de cònsol a emperador Les conquestes napoleòniques L’Europa de la Restauració El liberalisme i el nacionalisme:Les revolucions de 1820 i de 1830

INTRODUCCIÓ:

La història francesa ha consagrat el fet revolucionari de 1789 com la frontissa que marca el gir del procés històric que va fer entrar al món - no només a França- en una nova etapa que ella mateixa va batejar amb el nom de " contemporània " . Però si és cert que aquell fenomen revolucionari va ser de transcendental importància , també cal tenir en compte que al voltant d’aquesta data es van produir altres esdeveniments que van venir a reforçar la idea de canvi .

INICI DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA- 1789 LLUÍS XVI

La Revolució Francesa (1789 – 1799) és considerada el model de revolució política de la seva època, va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l’aristocràcia i el clergat.A finals del segle XVIII, el regne de França, com la major part d'Europa, estava sotmesa a l'Antic Règim. Era, doncs, una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra. La monarquia absoluta de Lluís XVI era incapaç de millorar la situació de crisi financera, fam i debilitat de la vella estructura de classes. En aquest context es produeix un seguit de revoltes que conduïren a la revocació de l'Antic Règim.

La Revolució Francesa es va iniciar bàsicament a causa de la pèssima situació econòmica de la població que no tenia per menjar però veia l'ostentosa vida del rei i l’aristocràcia que malbarataven descaradament. La crisi econòmica té el seu origen en la política exterior francesa,la corona va ajudar amb tropes i armaments als nord-americans en el seu desig d'acabar amb el predomini mundial anglès. Prèviament a això França ja s'havia enfrontat directament a Anglaterra en el territori americà (guerra dels set anys).

Com es va iniciar la revolució francesa?

La Revolució Francesa va començar quan els privilegiats es van negar a pagar impostos i van exigir al monarca Lluís XVI que convoqués la reunió dels Estats Generals, formats per representants dels tres estaments: la noblesa, el clergat i el tercer estat.

Quan és va començar la revolució francesa?

L’ESCLAT DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA

La burgesia francesa va aprofitar una situació de crisi per iniciar una revolució que li va permetre arribar al poder.

LA REUNIÓ DELS ESTATS GENERALS

EL PRINCIPI DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA.

ASSEMBLEA CONSTITUENT

JURAMENT DEL JOC DE PILOTA

ASSALT A LA BASTILLA

LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESALes causes de la Revolució van ser diverses: Feia anys que hi havia males collites i que els preus dels aliments eren molt alts. Per aquesta raó, els grups socials més pobres es trobaven en una situació desesperada.La burgesia (grup no privilegiat del tercer estat) s’havia enriquit, però estava marginada de la política, per tant no podia defensar els seus interessos econòmics. Per això volia acabar amb l’Antic Règim.La monarquia francesa estava arruïnada a causa d’una despesa excessiva. Per recaptar més diners calia que els privilegiats també paguessin impostos.

ELS PRIVILEGIATS TAMBÈ

MALES COLLITES

FI DE L’ANTIG RÈGIMEl poble de París va donar suport als representants del tercer estat i el 14 de juliol de 1879 va prendre la Bastilla, fortalesa i presó de París on eren tancats els presos polítics.

Davant d’aquests fets, l’Assemblea Nacional va prendre dues mesures importants: va abolir els privilegis feudals i va promulgar la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà.

Les etapes de la Revolució FrancesaLa monarquia constitucional (1789-1792)

El 1789, l’Assemblea Nacional va convertir França en una monarquia constitucional, en la qual el rei havia perdut el poder absolut… L’any 1791, es va promulgar una Constitució que resumia els principis del liberalisme: separació de poders, sobirania nacional, igualtat de tots els ciutadans davant la llei.

Sobirania nacional.

Separació de poders

A més, els ciutadans es van dividir en dos grups:Ciutadans actius. Eren els rics i podien votar. Eren els antics privilegiats i la burgesia.Ciutadans passius. Eren els pobres. No tenien dret a vot perquè no pagaven impostos.

També es van fer unes altres reformes. Es va prohibir la tortura i es va obligar la noblesa a pagar impostos. Es va crear un nou exèrcit, la Guàrdia Nacional, que era fidel a la Revolució. Els béns de l’Església van passar a ser de l’Estat i van ser venuts a particulars.

Amb aquestes reformes, els burgesos obtenien avantatges econòmics i polítics. Tanmateix hi va haver dos grans sectors descontents:La noblesa i el clergat, que volien recuperar els seus privilegis.El pobres. Dins d’aquest grup hi destacaven els sans-culottes, milícies populars que volien aconseguir millores i proclamar una república.

El juny de 1791, els membres de la família real van intentar fugir en secret de França amb el propòsit de demanar ajuda a les monarquies absolutistes europees, però van ser detinguts en la fugida i van haver de tornar a París. L’any 1792, els sans-culottes van assaltar el palau reial, van empresonar el rei i van proclamar la república.

Palau reialsans-culottes

LES TRES ETAPES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA

La primera etapa revolucionària, la de la Monarquia constitucional (1789-1792), succeí quan els membres del Tercer Estat realitzaren una revolta jurídica i es constituïren en Assemblea Nacional. Aquesta assemblea proclamà la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari, alhora que eliminà tots els vestigis de l'Antic Règim i promulgà la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà.

La segona etapa va ser la de la Convenció Republicana (1792-1794). Els problemes econòmics, socials i polítics se sumaren a l'oposició de la monarquia i l'aristocràcia, i causaren una nova onada revolucionària que desembocà en la instauració d'una república. El rei Lluís XVI va ser jutjat, condemnat i executat. La Convenció va tenir un caràcter liberal, amb l'excepció del violent període jacobí.

ROBESPIERRE (1749-1791).

És un dels líders més conegut de la Revolució francesa. Va exercir una dictadura que li va permetre eliminar un gran nombre d’adversaris polítics.

MORT DE JEAN-PAUL MARAT, OBRA DE JACQUES-LOUIS DAVID.

MARAT VA SER LÍDER PRINCIPAL DELS SANS-CULOTTES.

La darrera etapa, la del Directori (1795-1799) va consolidar el poder de la burgesia que, per mantenir-se davant la pressió dels extrems monàrquics i de l'esquerra jacobina promogué un cop d'estat (1799) encapçalat per Napoleó Bonaparte, amb el que finalitza el període acobina, revolucionari.

La República, en mans dels revolucionaris moderats (girondins), es va proclamar el setembre de 1792. El rei Lluís XVI i la seva esposa Maria Antonieta van ser jutjats i executats a la guillotina. Davant d’això, les monarquies europees (absolutistes) es van aliar i van atacar França.

La república democràtica (1792-1794)

Lluís XVI i la seva esposa Maria Antonieta.

La burgesia conservadora va tornar a prendre el poder. El govern va passar a mans d’un Directori, format per cinc persones, i va intentar tornar als principis moderats de la Revolució. S’hi van oposar tant els privilegiats com les classes populars. A més, els preus continuaven augmentant i la República va entrar en crisi.Davant d’aquesta situació, el 1789, Napoleó Bonegar-te, un general jove i prestigiós, va fer un cop d’Estat i va iniciar un nou govern, el Consolat.

La república burgesa (1794-1799)

L’Imperi NapoleònicNapoleó: de cònsol a emperador

L’any 1799, Napoleó va ser nomenat cònsol. Durant el seu govern va consolidar els èxits de la Revolució, va evitar el retorn de l’absolutisme i va signar un concordat amb l’Església per restablir la pau religiosa.

A més, va promulgar un Codi Civil, un conjunt de lleis destinades a regular les relacions entre els ciutadans. També va reformar la hisenda i el sistema d’ensenyament.L’any 1804, el poder de Napoleó era tan fort que es va fer coronar emperador.

Les conquestes napoleòniques

Napoleó va organitzar un exèrcit poderós, va derrotar els monarques europeus que abans havien atacat França. Va conquerir bona part d’Europa, llevat de la Gran Bretanya i de Portugal.

Als països dominats, Napoleó hi va imposar les idees de la Revolució:La supressió dels privilegis de la noblesa i el clergat i el reconeixement de la igualtat legal.L’establiment de les llibertats individuals, la llibertat econòmica i la religiosa.El dret a la propietat.

Napoleó va aprofitar les seves conquestes per cobrar impostos als països dominats i apropiar-se de les seves riqueses. Aquesta actitud hi va originar sentiments de rebuig contra França i molts aixecaments patriòtics. Els espanyols s’hi van revoltar el 1808. També a Rússia Napoleó va ser derrotat.El 1814, Napoleó va haver de deixar el poder, però hi va tornar i va ser derrotat finalment a la batalla de Waterloo el 1815.

L’Europa de la Restauració

Les potències europees que van derrotar Napoleó es van reunir al Congrés de Viena (1814-1815) amb l’objectiu de restaurar l’absolutisme. Tots els monarques que havien perdut el tron van recuperar els seus regnes. A més, les grans potències – Rússia, el Regne Unit i Àustria- es van repartir l’Imperi Napoleònic; i es va signar un tractat, la Santa Aliança, per ajudar militarment els monarques davant qualsevol amenaça de sublevació.Semblava que les idees de la Revolució Francesa havien de desaparèixer, però al llarg del segle XIX hi va haver diversos aixecaments liberals i nacionalistes que es van oposar a la Restauració i van acabar triomfant.Semblava que les idees de la Revolució Francesa havien de desaparèixer, però al llarg del segle XIX hi va haver diversos aixecaments liberals i nacionalistes que es van oposar a la Restauració i van acabar triomfant.

El liberalisme i el nacionalisme

El liberalisme és un sistema polític que fonamenta la societat en l’individu:L’Estat ha de garantir els drets i les llibertats individuals (com el dret de propietat)L’individu és un ciutadà. El conjunt de ciutadans formen la nació, i en la nació resideix la sobirania, és a dir, el poder. Això és la sobirania nacional.S’estableix un sistema representatiu. Les lleis s’elaboren en una assemblea, el parlament, elegida per sufragi (votació).Una constitució ha de regular el funcionament polític i la divisió de poders.L’Estat no ha d’intervenir en afers econòmics.

El nacionalisme defensa el dret dels pobles a autogovernar-se. La nació és un conjunt d’individus amb uns lligams culturals propis (religió, llengua, passat, tradicions) i que volen viure en comú. Per aquesta raó sosté que Estat i nació han de coincidir, per tal de reagrupar en unes mateixes fronteres els membres d’una mateixa comunitat nacional.

Les revolucions liberals i nacionals

Les revolucions de 1820

Vers el 1820 hi va haver a Europa una sèrie d’aixecaments liberals, però la majoria van ser vençuts pels exèrcits absolutistes de la Santa Aliança. Només a Grècia va triomfar una insurrecció contra l’Imperi Turc i el 1822 es va proclamar independent.A l’Amèrica continental, les colònies espanyoles es van enfrontar a la metròpoli i es van declarar independents.

Les revolucions de1830

Les revolucions liberals del 1830 van triomfar a:França, on el monarca absolut va ser substituït per un monarca liberal.Bèlgica, que va aconseguir independitzar-se d’Holanda.Espanya, que va passar de l’absolutisme a un sistema liberal.

Cap al 1830 hi va haver novament un seguit d’aixecaments de caràcter liberal que van triomfar a diferents països europeus. En aquests països, la burgesia va imposar un sistema polític constitucional basat en el sufragi censatari: només podien votar els qui pagaven una determinada quantitat d’impostos.

FIN

GRÀCIES

KHAIR UN NISA