Rubí vol el soterrament de les línies d’alta tensióRubí vol el soterrament

de les línies d’alta tensió

R e v i s t a m u n i c i p a l • F e b re r 2 0 0 2 • N ú m . 8 1 • w w w. r u b i c i u t a t . n e t

Viure a Rubí

Rubí es mou contra les líniesd’alta tensió

M.L.

L’Ajuntament de Rubí treballaràperquè les línies d’alta tensió des-apareguin de la nostra ciutat en unperíode de 10 anys. Aquest és elcompromís assolit per tots elsgrups municipals del consistoriamb la Comissió Cívica contra lesLínies d’Alta Tensió. Ajuntament iComissió han mantingut reunionsque han tingut com a resultat compromisos a curt i llarg termini.Al Ple de desembre es va aprovaruna moció en què es demanava ala companyia FECSA-ENDESA quedesenvolupés i executés un plad’inversions per a la millora de laxarxa.

L’alcaldessa, Núria Buenaventura, vaanunciar que Rubí, com una de lesciutat més afectades per les líniesd’alta tensió, és qui ha d’encapçalar elmoviment per aconseguir el soterra-ment i/o desviament d’aquestes línies.D’aquesta manera, es formalitzarà laDeclaració de Rubí, el proper 20 defebrer al Castell, per tal d’aconseguiraplegar el màxim d’ajuntaments, insti-tucions, associacions de consumidorsi organitzacions empresarials deCatalunya.

Els objectius d’aquesta Declaració deRubí és treballar en quatre àmbits:aconseguir el soterrament o el trasllatde les línies d’alta tensió, el manteni-ment i les inversions en la xarxa, la tri-butació local de les companyies i lautilització de les energies renovables.

D’altra banda, l’alcaldessa va mante-nir una entrevista amb el directorgeneral d’Energia de la Generalitat,

2 LA CIUTAT

Albert Mitjà, per informar-lo de la tascaque s’està duent a terme a Rubí itambé per instar-lo a assegurar un bonmanteniment de les línies d’alta tensió.Segons Buenaventura, el directorgeneral d’Energia es va mostrar pre-disposat a col·laborar amb Rubí i aestablir un conveni amb l’Ajuntamentper ajudar a les despeses de l’estudique realitza la Universitat Politècnicade Catalunya sobre les línies d’altatensió a la ciutat. Mitjà també va anun-ciar a l’alcaldessa la necessitat decrear un pla de comunicació que obli-gui les companyies elèctriques a infor-mar a les administracions immediata-ment de qualsevol incidència.

L’estudi jurídic-econòmic quel’Ajuntament ha encarregat a l’UPC ésper saber quines poden ser les com-petències municipals pel que fa a lesllicències de les línies d’alta tensió,segons va explicar la regidora de Medi

Tema del mes

L’Ajuntament de Rubí aprova l’ordenança de regulació d’instal·lacions

de telefonia mòbilAquesta ordenança, aprovada per unanimitat en el Ple de gener, regularàla instal·lació d’antenes de telefonia mòbil i altres instal·lacions de radio-comunicació. Aquesta ordenança es basa en el Decret aprovat per laGeneralitat de Catalunya del mes de maig passat que estableix la regula-ció de distàncies de les antenes de telefonia mòbil. L’ordenança munici-pal té dos principis bàsics: la prevenció i la cautela, segons el regidor delComissionat de la Societat de la Informació, Francesc Sutrias. A més, l’or-denança obliga els operadors a presentar el programa d’implantació i pro-mou que les diferents operadores comparteixin infraestructures. El regi-dor d’Urbanisme i coordinador de l’àrea de Territori, Àngel Millán, va infor-mar que l’objecte de l’ordenança municipal és orientar els projectes d’ins-tal·lacions en base a tres principis: l’impacte visual i mediambiental, deprotecció de cara a la població i regir-se en base als requisits urbanístics.Segons l’ordenança, amb caràcter general, no s’autoritzaran instal·lacionsde radiocomunicació en edificis o conjunts protegits, i les distàncies esmultiplicaran per 4 a determinades instal·lacions, com, per exemple, aprop de les escoles.D’altra banda, el regidor, Àngel Millán, ha informat que, paral·lelament al’ordenança, s’està treballant per elaborar un pla especial urbanístic quedefineixi les ubicacions d’aquestes antenes, i que s’inclourà en el procésde revisió del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU). A Rubí existeixen actualment 15 instal·lacions, de les quals 1 té llicènciad’obra i d’activitat, 8 tenen llicència d’obres, i la resta no tenen cap lli-cència, per tal, s’ha d’examinar si compleixen els requisits demanats pelDecret de la Generalitat i els de l’ordenança municipal.En aquest sentit, l’Ajuntament ja ha obert expedient sancionador a l’em-presa Tradia, per instal·lar una antena sense permís municipal a la zona deVallès Park. D’altra banda, l’Ajuntament de Rubí ha decretat el desmante-llament de l’antena de telefonia mòbil que l’empresa FirstmarkComunicaciones té instal·lada a l’Avinguda de l’Electricitat, al barri de CanVallhonrat, per no disposar de la preceptiva llicència. Aquesta infrastruc-tura es va instal·lar de manera il·legal, sense demanar cap mena d’auto-rització municipal.

LA CIUTAT 3

Ambient, Elisenda Sardañès, tambéper saber si ja s’han amortitzat i, enaquest cas, demanar-ne la renovació.L’Ajuntament s’ha compromés aredactar una normativa específicaque reguli les llicències d’activitatspel que fa a les línies, una text queprendria exemple de la norma apro-vada recentment en matèria d’ante-nes de telefonia mòbil.

El membre de la Comissió Cívicacontra les Línies d’Alta Tensió, JaumeParras, va estar especialment críticamb la política mantinguda pel con-seller d’Indústria Antoni Subirà res-pecte a les companyies elèctriques.Segons Parras, aquesta política pro-tegia de manera excessiva les elèctri-ques tot i que, afortunadament, en elsdarrers dies s’ha pogut veure uncanvi en aquesta postura. Parras harecordat que Rubí és una de les ciu-tats que més pateixen les línies d’altatensió.

Punt de Mira

La ciutadania opina

Editorial

La situació de la xarxa de submi-nistrament elèctric a Catalunyadeixa molt que desitjar. Ens hemacostumat a viure amb apagadesque ningú no entén, amb acci-dents en els cables i amb líniesd’alta tensió que travessen elsnostres municipis. Crec que haarribat el moment de dir prou. Calque les companyies elèctriquesprestin als ciutadans els serveisque es mereixen i pels qualpaguen. Com també cal reivindi-car accions de millora en beneficide la qualitat de vida de tots i detotes, com ara el soterrament odesviament de les línies i el man-teniment i les inversions necessà-ries. Per això, des de Rubí hemliderat una plataforma anomenada"Declaració de Rubí", que té coma objectiu aplegar municipis, enti-tats de consumidors i d’empresa-ris i grups ecologistes, per tal detreballar per la millora del serveide subministrament elèctric. Rubíha donat el primer pas. Ara, calque els municipis i les entitatsencetem una tasca d’anàlisi i depropostes que serveixin pergarantir un servei de qualitat, unamajor seguretat per a les perso-nes, una preservació del mediambient, una millora de l’estèticade la ciutat i una recerca de novesenergies alternatives. Un serveicom es mereixen els ciutadans iles ciutadanes del país.Núria BuenaventuraAlcaldessa de Rubí

Les línies d’alta tensióORIOL BOIX, CITCEA — CENTRE D’INNOVACIÓ TECNOLÒGICA EN CONVERTIDORS ESTÀTICS I ACCIONAMENTS.

DEPARTAMENT D’ENGINYERIA ELÈCTRICA — UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

Respuesta a la regido-ra del PPQue la regidora del PP, MònicaQuerol, utilice la revista La Ciutatpara denunciar, según ella, lafalta de libertad en Cuba, cuan-to menos es esperpéntico.Quizás olvida que ella perteneceal PP, partido que es herederodel ideario político, por muchoque pregonen su centrismo, deaquellos franquistas que mantu-vieron sin libertades a Españadurante casi 40 años.La ley de extranjería, además deinconstitucional, es un atentadoa los derechos humanos de uncolectivo importante de perso-nas. Pero también ha propiciadoel aumento de una forma preo-cupante de racismo y xenofo-bia.La represión policial ha aumen-tado desde la llegada del PP algobierno. Lo demuestran casoscomo el de la Universidad de

Bellaterra, los mineros deAznalcóllar, las movilizacionescontra la LOU, el movimientoantiglobalización, el músico dela Orquesta de Barcelona, el dela manifestación de inmigrantesde Almería, etc.La propia LOU se aprueba encontra de la voluntad mayoritariade los afectados: rectores, pro-fesores y estudiantes. En Cuba,se puso a discusión de los ciu-dadanos la posibilidad de apli-car un impuesto sobre los sala-rios (lo que para nosotros es elIRPF) y, al rechazarlo el puebloi,el gobierno ha renunciado a apli-carlo.La justicia ha perdido credibili-dad por la utilización política queel PP está haciendo de ella

desde su llegada al gobierno.En cuanto a la política laboral,nos encontramos con la verda-dera realidad: el 50% de los tra-bajadores tienen un contrato enprecario o están en el paro.Stra. Querol, no nos intente des-pistar con su opinión subjetivasobre la realidad cubana.Somos muchos los ciudadanos,que desde distintos ámbitos deactuación, intentamos transfor-mar esa realidad que ustedes,los del PP, están introduciendoen la sociedad desde su llegadaal gobierno: insolidaridad, glo-balización en sus aspectos másnegativos, corrupción, pérdidade libertades y despotismo.Casal Catalano-Cubano “JoséMartí“ de Rubí

4 LA CIUTAT

Els escrits per a la secció de La ciutadania opina no han de passar de les 20línies mecanografiades i s’han de fer arribar a l’Institut Municipal deComunicació revista La Ciutat, carrer Joaquim Blume, s/n, 08191 Rubí. Les car-tes han d’anar signades amb el nom de l’autor, el DNI, l’adreça i el telèfon. LaCiutat es reserva el dret de resumir-les o de fer-ne un extracte. Les cartes per ala propera edició han d’arribar a la redacció abans de l’1 de març.

L’opinió de l’Ajuntament de Rubí s’expressa únicament a través de l’Editorial. La revista La Ciutat no comparteix neces-sàriament les opinions exposades en els articles signats, que són responsabilitat dels seus autors.

Fa aproximadament trenta anys, jo vivia a ciutat ivam anar a visitar uns parents que vivien a pagès.Una de les coses que més em va sorprendre eraque tenien la nevera al rebedor. Ara ja no li tenen.La nevera és a la cuina, dissimulada com si fos unarmari més. Per quin motiu? Fa trenta anys lanevera era símbol de modernitat i benestar, ara ésun objecte d'ús quotidià més aviat lleig.Amb les línies elèctriques passa el mateix, fa unsanys eren sinònims de progrés i benestar. Unaprova d'això la tenim en la subestació de Rubí(Can Pi de Vilaroc), on encara hi ha una columnaque aguanta unes lletres de color groc que diuen"ENHER". Aquestes lletres (que es veuen des deforça lluny) eren el "símbol del progrés" en els anysseixanta i setanta. Ara, en canvi, el "progrés" ja noés l'electricitat sinó altres coses i ara aquesteslínies ens fan nosa.Cada cop hi ha més grups i més ajuntaments quedemanen la retirada o el soterrament de les líniesd'alta tensió. Els motius per a voler treure les líniessón diversos, però els més argumentats són l'im-pacte visual, el perill d'accidents i els possiblesefectes sobre la salut.Respecte als efectes sobre la salut, el més cone-gut és el possible efecte cancerigen dels campscreats per les línies. De moment, encara no hi hahagut cap demostració científicament fiable de larelació entre els camps electromagnètics i el càn-cer. El principal problema és que és científicamentimpossible demostrar que qualsevol cosa no ésnociva. L'Organització Mundial de la Salut té unespàgines web (http://www.who.int/peh-emf/) ambinformació actualitzada sobre el tema. Hi ha una

classificació en tres categories: carcinogen, proba-blement carcinogen i possiblement carcinogen (nohi pot haver la de no carcinogen, ja que és impos-sible demostrar-ho). L'estat actual (gener 2002) diuque el tabac està en la primera categoria, mentreque els camps creats per les línies estan en la ter-cera, juntament amb el cafè.Pel que fa al perill d'accidents, és cert que els aïlla-dors es poden trencar, que els cables podencaure, etc. Això ho saben molt bé els veïns de CanFatjó. Però realment el risc és molt baix comparatamb altres riscos quotidians.L'impacte visual és indiscutible. L'alternativa habi-tual a l'impacte visual és el soterrament, peròaquest presenta quatre inconvenients notables:riscos en realitzar obres, qualitat de servei (es trigamolt més a trobar i reparar les avaries), impacteambiental i camp magnètic important sobre la línia.L'impacte ambiental de les línies soterrades ésmolt elevat. Per un costat la presència de les línies i tot el queles acompanya pot actuar com a barrera contra ellliure moviment de les aigües superficials (drenat-ge) i els animals subterranis. D’altra banda, la quantitat de materials que esnecessiten (per a transportar la mateixa potència)és molt més gran que en les línies aèries; a més, estracta de materials que necessiten molts recursosper a ser fabricats.Per tant és molt important estudiar, per a cadalínia, la millor solució; pensant que, a part del sote-rrament, hi ha altres possibilitats com la compen-sació visual, el trasllat de la línia o el canvi de con-figuració.

Fe d’erradesA la revista de gener, a lapàgina 2, on diu “s’iniciaranels treballs d’adequació del’Aulari del CEIP Teresa Altetper construir l’escola d’edu-cació especial” hauria de dir“s’iniciaran els treballs d’ade-quació de l’Aulari situat alcarrer Granada per construirl’escola d’educació especial”

Mejoras en la avenida de l’Estatut

Además, según el regidor deVia Pública i SeguretatCiutadana, Joan Bassas, entodas las entradas de Rubí,desde Sant Cugat, Terrassa,Molins de Rei y Sabadell, seinstalarán carteles indicado-res para que los conducto-res que no tengan como

Viure a Rubí Xarxa Viària

Semàforsexistents

Semàforsprevistos

Car

rer d

e B

onav

entu

ra A

ribau

Carrer

de Murci

a

Carrer d’Asturies

Car

rete

ra d

e S

ant C

ugat

Car

rer d

e B

artr

ina

Plaça del’Agricultura C

amí d

e ca

n’O

riol

Plaça delMediterrani

Carrertera de Terrassa

Durante el mes de enero los peajes y su supresión hanvuelto a la actualidad. Fue a principios de mes cuando laGeneralitat de Catalunya, las concesionarias y los munici-pios integrantes de la Declaració de Gelida decidierontirar adelante un documento para presionar al Ministeriode Fomento para suprimir algunos peajes catalanes, entreellos, el de Mollet yLes Fonts, medidaque permitiría des-congestionar el trá-fico en vías como laB-1413 o la avenidadel Estatut, queatraviesan el cascourbano de Rubí.Otro de los acuer-dos a los que sellegó en esta reu-nión fue pedir aFomento que anule

la subida del 7 al 16% del IVA. Además, el acuerdo preveela supresión del incremento del IVA en los peajes median-te la creación de un fondo de dinero que se nutriría de losbeneficios de las autopista y de una subvención delGobierno central y de la Generalitat. La Declaració deGelida está formada por 150 ayuntamientos, cámaras de

comercio, sindicatos yotras entidades. Para laalcaldesa de Rubí, NúriaBuenaventura, esteacuerdo histórico es unprimer paso para poderconseguir, en un futurono muy lejano, la supre-sión definitiva del peajede Les Fonts

LA CIUTAT 5

destino el municipio tomenlas variantes (B-30 o E-9).

Todas estas medidas, segúnha informado el regidor,estarán listas durante el pri-mer trimestre de este año.Asimismo, la Diputación deBarcelona elaborará el pro-

M.L.

Reducir la velocidad condiferentes intervencionesdel ràdar, la instalación dedos nuevos semáforos yalargar el tiempo de estossemáforos, así como mejo-ras en la señalización hori-zontal y vertical, son algu-nas medidas que el consis-torio está poniendo en mar-cha para mejorar la situa-ción de la avenida delEstatut, medidas que hansido consensuadas con laPlataforma Pro Avinguda del’Estatut.

yecto de mejora de la aveni-da de l’Estatut que incluirácambios como el ensancha-miento de las aceras o dejarun carril para cada sentidode circulación.

Con estos cambios se pre-tende que se reduzca lavelocidad de los vehículos ytambién el volumen de tráfi-co que actualmente pasapor esta vía urbana.

Viure a Rubí

Les preinscripcions del propercurs escolar seran a l’abril

M.L.

Les dades de preinscripció peral proper curs escolar,2002-2003, seran del 8al 19 d’abril per a2n cicle d’educa-ció infantil, edu-cació primària isecundària obli-gatòria

Què s’ha de saber?• La matrícula és única per a tots elscentres públics i privats concertats, deprimària i secundària, de 3 a 16 anys.• Els centres sempre estan obligats arecollir qualsevol sol·licitud que tambées poden presentar a l’Ajuntament.• El Consell Escolar del centre decideixsobre l’admissió d’alumnes dins delmarc de la normativa vigent.• Els centres han de fer públic en el seutauler d’anuncis: les característiques delcentre, l’extracte del projecte educatiu,les places vacants, les llistes provisio-nals d’admesos i no admesos, els crite-ris de barem i la puntuació resultant.• Existeixen diferents períodes de recla-macions. S’han d’adreçar al ConsellEscolar del centre.• En tots els centres tant públics comprivats concertats de Rubí, l’educacióobligatòria està finançada amb dinerspúblics.• Segons la resolució del Departamentd’Ensenyament, els centres no podenpercebre cap quantitat de diners perpreinscripció, reserva de plaça o equiva-lent.

Documentació que cal aportarper fer la preinscripció• Pel primer i segon cicle d’educacióinfantil, educació primària i secundàriaobligatòries, batxillerats i cicles forma-tius de grau mitjà s’ha d’adjuntar unafotocòpia del llibre de família, una delDNI del pare, mare o tutor, una del DNIde l’alumne si és més gran de 14 anys,el carnet de vacunacions (per la llar d’in-fants, 2n cicle d’educació infantil, primà-

ria i secundària obligatòries) i, en el casque la renda de la unitat familiar

sigui inferior al doble del sala-ri mínim interprofessio-nal, còpia de la liquidacióde la renda.

En el cas dels cicles for-matius de grau superior,cal aportar un certificatacadèmic de les qualifi-cacions obtingudes al

batxillerat o altres estudis,que permetin l’accés, i per la

6 LA CIUTAT

modalitat d’arts del batxillerat, un certi-ficat acadèmic de les qualificacionsobtingudes durant la secundària obliga-tòria en l’àrea d’Educació Visual iPlàstica.

RecomanacionsEls Serveis Educatius de l’Ajuntamentde Rubí recomanen als pares la visita al’escola, conèixer el projecte educatiu,les infraestuctures de les que disposeni les activitats de les AMPA, i parlar ambla direcció del centre per resoldre elsdubtes que es tinguin.

M.L.

L’alcaldessa de Rubí, NúriaBuenaventura, la regidorad’Ensenyament, Pepa de Haro i eldelegat territorial d’Ensenyament dela Generalitat, Jordi Basiana, van pre-sentar el projecte del nou IES ElBullidor que s’ubicarà en unsterrenys de més de 12.000 m2 delParc de Ca n’Oriol. Les obrescomençaran abans de l’estiu, segonsva assegurar Basiana, i duraran uns18 mesos.

El delegat territorial també va explicarque el nou institut tindrà 3 línies d’ESO(12 grups) i una línia de Batxillerat (4grups). El nou centre podrà acollir entre500 i 600 alumnes i l’edifici tindrà plantabaixa i un primer pis sense cap barreraaquitectònica. Les aules estaran orienta-des al nord amb vistes al bosc de Can’Oriol i també comptarà amb tallers ilaboratoris, més un gimnàs i dues pistespoliesportives.

En total tindrà 16 aules convencionalsmés les complementàries (tallers, aulesd’informàtica, laboratoris, etc.) que esta-ran distribuïdes en uns 4.100 m2 útilsque tindrà l’edificació.

Núria Buenaventura va afirmar que eramolt important “tenir aquest projectesobre la taula i a més, que la Generalitatja té destinat el pressupost per comen-çar les obres”. L’alcaldessa va afegir

també que per la seva nova ubicaciódonarà servei a un sector de la ciutatque està creixent.

Per la seva banda, la regidorad’Ensenyament, Pepa de Haro, va voleraclarir que encara no han començat lesobres als terrenys on s’ubicarà el nouinstitut, sinó que el que s’està fent sónunes cates “per veure si hi ha restesarqueològiques”.

Pel que fa a les actuals instal·lacions delBullidor a l’Escardívol, l’alcaldessa vainformar que quan es faci el trasllat alnou institut, es procedirà a ampliar lesescoles municipals (Escola d’Art i deMúsica) i al trasllat de l’Escola d’Adults,entre altres.

LA CIUTAT 7

El nou IES El Bullidor podràacollir més de 500 alumnes

Acord de voluntatsAmb la construcció del nou IES El Bullidor, la Generalitat dóna compliment a unapart de l’acord de voluntats que va signar amb l’Ajuntament de Rubí fa uns anys.Segons aquest acord, la Generalitat es comprometia a fer dos instituts: un, pertraslladar l’IES El Bullidor, i un altre, per traslladar l’IES JV Foix. Per part del’Ajuntament, el consistori assumia les obres d’ampliació i adequació del CEIPTorre de la Llebre, així com d’adequar l’Aulari que està situat a carrer Granada, percrear una escola d’educació especial. La finalització de les obres al CEIP Torre dela Llebre i l’inici de l’adequació de l’aulari estan pressupostats per aquest 2002. Pelque fa a l’IES que ha de substituir el JV Foix i que s’hauria de fer a Ca n’Alzamora,encara no hi haurà projecte per aquest any, segons va informar Jordi Basiana, jaque actualment hi ha altres prioritats, com ara l’ampliació del CEIP Mossèn CintoVerdaguer.

L’actual IES El Bullidor, a l’Escardívol

Pepa de Haro, Núria Buenaventura i JordiBasiana

L’ensenyament

El nou institut, de 4.100 m2 útils,tindrà 16 aulesconvencionals amés de lescomplementàries,com els tallers, lesaules d’informàtica,o els laboratoris

L’entrevista Pere Torres, exregidor de CiU a Rubí

“Per la nostra pròpia tradició,una de les aportacions que hafet CiU és la cultura del pacte”

L’esperit de consensPere Torres va començar com a regidorde l’Ajuntament el mateix any que vaser nomenat secretari del ConsellInteruniversitari de Catalunya. L’any1993 va passar al Departament deMedi Ambient com a cap del gabinetfins que, dos anys després, va sernomenat director general de MediAmbient. Des de finals de l’any 2000 vapassar a exercir com a director generalde Política Territorial i, des de fa unessetmanes, s’ha fet càrrec de laSecretaria General de PlanificacióTerritorial.

MAR LOBATO

Pere Torres ha estat regidor del grupmunicipal de CiU a Rubí des de1991. El darrer ple de gener va pre-sentar la seva renúncia per dedicar-se a la Secretaria de PlanificacióTerritorial del Departament dePolítica Territorial i Obres Públiquesde la Generalitat.

Com valora el seu pas perl’Ajuntament de Rubí des de 1991?Jo em vaig presentar en un moment queCiU tenia un paper perifèric pel que fa al’activitat política a Rubí. Però, a poc apoc, aquest paper s’ha anat transfor-mant de manera que hem arribat a for-mar part de l’equip de govern. Des d’a-quest punt de vista, la motivació d’unmateix és intentar aplicar una determi-nada manera d’entendre com ha de serla ciutat, el balanç és obviament positiu.

Per què renunciar ara i no d’aquí a unany i mig?Perquè hi ha hagut una reestructuracióen el Departament, i el conseller FelipPuig ha fet una remodelació a fons. Aixòreclama més dedicació per part de totsels que tenim a veure amb aquestaestructura. I, per tant, la meva aportacióal grup municipal no estaria al nivellnecessari que exigiria un grup municipalque està al govern de la ciutat.

Quina ha estat la seva tasca com ainterlocutor entre l’Ajuntament deRubí i la Generalitat?Formo part d’un equip i en aquest equipes distribueixen les tasques. Per raó delmeu càrrec jo tenia més facilitats decontactes, i això ha facilitat treballar enalguns projectes. Però és un mèrit detots. CiU sempre ha estat treballant perals projectes, ja abans, quan estava al’oposició, i un regidor que vulgui sercoherent amb la seva feina ha d’aprofi-tar aquests contactes.

Quines han estat les aportacions deCiU al govern municipal?Per la nostra pròpia tradició, una de lesaportacions que fem, perquè la tenimmolt interioritzada, és la cultura delpacte, creiem que es pot parlar de qual-sevol cosa. És evident que hi hamoments que no és possible o no ésconvenient. I puc constatar que les rela-cions de l’equip de govern són més plà-cides que en altres equips de govern.També hem intentat, encara que aritmè-ticament no era necessari, aprovartemes importants de ciutat amb elmàxim de consens possible amb lesaltres forces polítiques.

Quina serà la seva relació amb lapolítica a Rubí a partir d’ara?No crec que sigui un trencament radi-cal, continuaré col·laborant amb el grup

municipal en tot el que necessitin, conti-nuaré sent una persona amb militànciapolítica i per tant, fent la feina pròpiad’un militant de base de qualsevol orga-nització política.

És, gràcies a què CiU ha entrat en elgovern de Rubí, que la Generalitatha aprovat les recents inversions ala ciutat?La més important, que és la de la riera,es va fer quan CiU encara estava a l’o-posició. El que és cert és que el governlocal va acceptar la col·laboració de CiUper facilitar aquest projecte. Jo diria queés més aviat una qüestió d’enfoc de lesrelacions entre institucions, és a dir,nosaltres, des de la nostra incorporacióal govern, sí que contribuïm a fer que elsplantejaments de les necessitats deRubí no es formulin en termes de con-frontació entre institucions, sinó decol·laboració entre institucions i així ésmés fàcil aconseguir resultats satisfacto-ris.

“La reestructuració alDepartament de PolíticaTerritorial em demana mésdedicació i, per tant, la mevaaportació al grup municipal noestaria al nivell necessari queexigiria un grup municipal queestà al govern de la ciutat”

LA CIUTAT 9

Viure a Rubí Convenis

L’Ajuntament i la Federació Catalana de Golf

signen un conveni

La Federació Catalana de Golf acce-deix a complir les mesures destinadesa preservar el medi ambient i la natura,fent especial incidència en el tema delreg, tot i que adverteix que ho faràquan les condicions de la depuradorai la qualitat de les aigües ho permetin.

A part, l’Ajuntament havia establert unaltre paquet de requisits que tambés’hauran de complir: la realització dejornades de portes obertes destinadesa escoles, instituts, associacions ientitats, així com també la creaciód’una Aula de Natura que durà a termediverses tasques relacionades amb elmón de l’ensenyament i el mediambient.

La resolució del Tribunal Superior deJustícia de Catalunya ha accelerat lasignatura d’aquest conveni, desprésque resolgués l’apel·lació a la sentèn-

cia del contenciós administratiu inter-posat per la Federació Catalana deGolf a favor d’aquesta, entenent elsilenci administratiu com el motiu pera la concessió de la llicència d’obres.Es tracta d’una ressolució del TribunalSuperior de Justícia datada el 30 denovembre del 2001.

10 LA CIUTAT

Les reaccions

Pel que fa als partits del govern, per IC-V l’alcaldessa, Núria Buenaventura, vamanifestar que l’acord ha tingut encompte tots els requisits que ja va mar-car l’Ajuntament temps enrere i vaanunciar que en el termini d’un mes,des de la signatura, l’Ajuntament tindràel projecte d’impacte mediambiental.Per part de CiU, Lluís Ridao ha destacatel gran esforç realitzat en les negocia-cions i ERC sempre s’ha desmarcatsobre aquest conveni i ha mantingut laseva postura contrària al camp de golf.Pel que fa als partits de l’oposició al’Ajuntament de Rubí, la portaveu delPSC, Carme Garcia Lores ha declaratque malgrat que la sentència sigui con-trària al consistori, l’acord signat ésbeneficiós per ambdues parts i ha afe-git que l’Ajuntament es comprometi afer la seva tasca de control a travésd’una comissió de seguiment. El porta-veu del Partit Popular, Armand Querol,es va mostrar satisfet per la resoluciódel cas i demana concessions a l’entitatesportiva, com ara el manteniment delParc de Ca n’OriolL’Associació Amics del Golf de Rubí vaacollir amb satisfacció la resolució de lasentència i l’acord subscrit entre elConsistori i la Federació Catalana deGolf tot i que demanen que els acordses tradueixin en fets. La Plataformacontra el Golf ha manifestat que el con-veni és “paper mullat” ja que laFederació ha incomplert sistemàtica-ment tots els acords presos amb elConsistori des de 1993.

REDACCIÓ

L’Ajuntament de Rubí i la Federació Catalana de Golf han signat un conveni per tirar endavant la segona fase de les obres del camp de golf de Can Sant Joan. L’acord entre ambdues parts preveu les condicions que ja demanava el consistori quan va denegar inicialment la llicència: la reforestació de la zona, el manteniment i preservació del camí de Can Tiraïres i la utilització de l’aigua de la depuradora per al reg del camp.

LA CIUTAT 11

Viure a Rubí La Societat de la Informació

Penj@’t a Internet, fes el web:comencen els cursos

REDACCIÓ

L’Ajuntament de Rubí, atravésdel Comissionat per a laSocietat de la Informació jaha elaborat el programa deformació per als cursosd’Internet gratuïts per a per-sones individuals i represen-tants d’entitats de Rubí. Hi haquatre tipus de curs: Internetbàsic, Internet avançat,Internet per a Gent Gran iInternet i creació de pàginesweb per a entitats.

Al llarg de tot l’any, elComissionat per a la Societat dela Informació promourà un totalde 40 cursos, 27 entre març ijuliol, 13 entre setembre idesembre. En total s’oferten 365places.

Els cursos comencen el mes demarç i s’allargaran fins juliol. Pelque fa als cursos d’Internetbàsic, aquests també es faranentre els mesos de setembre idesembre.

Els interessats han d’inscriure’strucant al Comissionat per a laSocietat de la Informació al telè-fon 93 581 39 00 (demanar perCarme Ferrer o Quim Rubio) obé, personalment a la seu delComissionat, que es troba a l’e-difici Rubí Desenvolupament,Rambleta de Joan Miró, s/n.

Els cursos1. Internet bàsic (informàtica bàsica, inter-net i correu electrònic) Són 26 cursos, 13 es faran entre els mesos demarç a juliol, i la resta es faran de setembre adesembre). Cada curs té una durada de 16hores amb horari de matí (de 10 a 12 h), tarda(de 17 a 19 h) o vespre (de 19.30 a 21.30 h)Es faran a les aules d’informàtica de l’edificiRubí Desenvolupament.Està dirigit a tota la població que no tingui otingui un coneixement incipient d’Internet icorreu electrònic. En total hi haurà 260 places.

2. Internet avançat (internet i correu electrò-nic avançats)Són 7 cursos, que es faran de març a juliol.Cada curs té una durada de 16 hores que esreparteixen en horaris de matí (de 10 a 12 h) ivespres (de 19.30 a 21.30 h) de març a juliol.Aquests cursos es faran a l’aula d’Internet del’Ateneu. Està dirigit a persones que tinguin coneixe-ment d’internet i de correu electrònic a nivellusuari i que utilitzi les noves tecnologies deforma habitual. Hi ha 35 places.

3. Internet per a Gent Gran (informàticabàsica, internet i correu electrònic)Són 5 cursos que es faran entre els mesos demarç a juny. Cada curs té una durada de 16hores que es distribueixen en horaris de matí(de 10 a 12 h) i de tarda (de 16.30 a 18.30) demarç a juliol. Aquests cursos s’impartiran alClub 60 de la Caixa de Terrassa.Està dirigit a ciutadans de més de 60 anys queno tinguin coneixements d’internet i correuelectrònic. Eh total hi ha 50 places.

4. Internet i creació de pàgines web per aentitats (informàtica bàsica, internet i correuelectrònic i creació de webs)Hi ha dos cursos, el primer es farà del 8 d’abrilal 2 demaig i el segon es farà de l’1 al 25 dejuliol, dilluns, dimecres i dijous de 19 a 22 h ales aules del Rubí Desenvolupament. El curs téuna durada de 36 hores i té capacitat per a 20places. Està destinat a entitats de Rubí inscri-tes al Registre d’Entitats Municipals. Cada enti-tat només podrà participar una vegada en elcurs.

12 LA CIUTAT

Viure a Rubí El Medi Ambient

Rubí celebra la festa de la brossa orgànica

REDACCIÓ

L’institut Municipal de MediAmbient (IMMA) i CEPA Rubí orga-nitza la Festa de la BrossaOrgànica per celebrar que a la nos-tra ciutat ja són 22.000 veïns i veï-nes que participen a la separacióde la brossa orgànica a Rubí. Laplaça de la Nova Estació acull aquesta festa a partir de les11.30 h el proper 17 de febrer.

Durant l’activitat es faran tallers dereciclatge (de paper, d’oli usat decuina per fer-ne sabó, de materialsusats per fer-ne joguines, etc.), tambéhi haurà animació infantil a càrrec dela Tresca i la Verdesca i es tancaràamb un aperitiu per a tothom.

Amb aquesta festa, l’entitat organitza-dora vol felicitar a tots aquells veïns iveïnes que participen en la separació,i animar a tots aquells mandrosos queencara no ho fan a que comencin aseparar la brossa orgànica.

D’altra banda, al centre, on durant elmes de gener es van fer les reunionsinformatives, s’instal·laran els conteni-dors de la brossa orgànica el dia 15 defebrer, dia en què començarà la reco-llida en aquesta zona.

Residus orgànics ques’han de separar

• Restes de fruita i verdura• Restes de carn i peix• Marro de cafè i restes d’infusions• Taps de suro, serradures i llumins• Closques i pa sec• Restes de plantes i del jardí• Paper de cuina brut• Excrements d’animals domèstics

El residu mínim arriba alProgrés, Rubí 2000 i el 25 de Setembre

L’última setmana de febrer i la prime-ra de març es faran les reunions ambels veïns dels barris del Progrés, Rubí2000 i el 25 de Setembre.Són els següents carrers: c. Apel·lesMestre, pg. Ferrocarril, c. FedericoGarcía Lorca, c. Joan Maragall, c.Abat Escarré, c. General Prim, c.Verge de Fàtima, Grup 25 deSetembre, c. de la Cerdanya, c. Durani Bas, c. Inventor Monturiol, c.Inventor Edison, c. Berguedà, c. delPenedès, c. Inventor Marconi, c.Pitàgoras, c. dels Inventors Lumière,pl. del Progrès, pl. de la Cerdanya,ptge. Kronos.

Les Torres: Tandy (pl. Constitució, 11), Co-Aliment (pl. Constitució), Super-Avui (c. Monturiol, 48)Centre: Distop Mariona (av. Barcelona, 44), Supermercat Pròxim (av. Barcelona 48)

FESTA DE LA BROSSAORGÀNICA

Diumenge 17 de febrer, pl. de la Nova Estació

a les 11.30 h

Tallers de reciclatgeAnimació infantil

a càrrec de la Tresca i la VerdescaAperitiu per a tothom

Sant Jordi Park: Supermercat MercadonaCan Fatjó:Supermercat Condis (c. Diamant, 68)Can Vallhonrat: Único (c. Tomàs Bretón, 10)

PROGRAMA

On podem trobar les bosses compostables?

Per a qualsevol dubte sobre laseparació o per informar d’irre-

gularitats que s’observin

Viure a Rubí El civisme

Animales de compañía:comienza la campaña municipal

En la campaña se contemplan diferen-tes acciones. Por un lado, la difusiónde la normativa y consejos en relaciónal cuidado de los animales de compa-ñía, como la identificación con laimplantación de un microchip o tatua-je, el registro en el censo municipal deanimales de compañía del Ayun-tamiento, la prohibición de maltratarloo abandonarlo, así como la responsa-bilización del animal, es decir, sacarloa pasear atado y, si es potencialmen-

M.L.

El Ayuntamiento de Rubí hacomenzado a trabajar en la cam-paña Tenencia responsable de ani-males de compañía que se propo-ne garantizar la convivencia y elrespeto a los animales domésticosde compañía y forma parte del pro-grama Rubí, Ciutat Cívica.Fomentar la responsabilidad,potenciar la identificación y elregistro censal, aumentar la adop-ción de animales y disminuir elabandono de animales de compa-ñía, se encuentran entre los objeti-vos de esta campaña.

LA CIUTAT 13

te peligroso, sacarlo con bozal, reco-ger las defecaciones y prevenir elnacimiento de animales no deseadosesterilizándolo. El incumplimiento deestas acciones será susceptible desanciones.

Una parte de la difusión de esta cam-paña también la realizan los agentescívicos y la protectora DESA (Defensai Socors dels Animals) organizará visi-tas a su centro para diferentes colec-tivos de la ciudad.

Respecto a las sanciones, se ha esta-blecido un período de información,del 1 al 15 de febrero, para que policíalocal y agentes cívicos informen aaquellas personas que no tengan a suanimal registrado en el censo munici-pal o identificado. Después de los 15días se procederá a multar a quienincumpla la normativa.

Otra de las acciones previstas en lacampaña es la organización de unasjornadas informativas en la calle pararepartir información.

También se ha elaborado una encues-ta para recoger información sobre loshábitos al tener un animal de compa-ñía y la percepción de los ciudadanossobre los propietarios de animalesque se realizará durante este mes defebrero.

La creación deespacios paraperros (en el ParcIbèric y en el Parc de laPau i la Natura) la conti-nuación del programade educación para lasalud en los colegios yun proyecto pilotosobre el establecimientosde colónias de gatos,son otras de las accio-nes de esta campañamunicipal.

Identificar

Registrar

Cuidary amar

Responsabizarse

Volien un equipament que donés prestigi a Rubí i esvaren inventar un camp de golf. Rubí ha pujat decategoria, les papallones contentes perquè aniran

a olorar les floretes que han pactat amb el golf. Els oce-llets encantats amb les casetes que els faran. Les esco-les amb l’esport de base gratuït. El camí de Can Tiraïres restarà com a patrimoni culturalrubinenc, els ciutadans podrem passejar per la zona. Ino patiu, cap problema amb l’aigua, de moment -com fa10 anys- seguiran regant amb aigua de la xarxa, peròutilitzaran aigua depurada quan resolguin els problemeslegals, urbanístics i tècnics que tenen.Volien un Rubí amb molts habitants i, de moment, ja ensom 65.000, el creixement no s’atura i el futur PGOU, pelque sabem, no ho farà.Volien un parc urbà i ja l’han aprovat al Ple de l’Ajuntament del gener. Bé,de moment, només posaran un restaurant d’aquests de menjar ràpid,també conegut com de menjar “basura”. Però en un futur, volen fer un

parc modern, amb camins de fusta, asfalt i fins i tot unllac amb ànecs.Volien una zona lúdica perquè el jovent practiqués aixòtan maco i tan “progre” de trobar-se, relacionar-se, fernoves amistats, practicar l’interculturalitat, i a la fi pro-moure la cultura i la forma de vida mediterrània i ho farana La Llana, en una zona d’equipaments públics i per abenefici privat.Volien una participació ciutadana de disseny i l’han dis-senyada: Pla estratègic de ciutat, Nuclis d’intervencióparticipativa, Pressupostos participatius, Fòrum de Can’Oriol, Fòrum 100... és clar que això ha costat diners -quants? Però ha valgut la pena, estan donant els resul-tats esperats. I si no, es fa cas omís dels resultats i enda-

vant que per a això els han votat.Bé, la democràcia és el menys dolent dels sistemes polítics, però no ani-ria malament que els rubinencs poguéssim aconseguir, de tant en tant,algunes de les coses que volem.

14 LA CIUTAT

Nuestro Ayuntamiento, durante años, nos ha mostra-do su forma de actuar, crear comisiones y organis-mos, cuántos más mejor, para después vaciarlos de

contenido por ej., mermarlos presupuestariamente, crearotros con competencias paralelas cuando no superpues-tas, y dejarlos morir paulatinamente o caer por su propiopeso. Todo ello, claro está, a cargo de las arcas municipa-les o como decía mi abuelo “tirando con pólvora de rey queno la paga nadie (o todos) o en todo caso no la pago yo”.Hablando de lo que me ocupa, un día se creo el IMCO(Institut Municipal de Comunicació), se le dotó de un esta-tuto que en su artículo 5 dice, entre otras cosas: “Crear unsistema de comunicación municipal que garantice que lapoblación sea informada. Promocionar la ciudad de Rubí. Dar a conocer alos ciudadanos los proyectos y actuaciones de la corporación local, etc.” Ynaturalmente se le dota de un presupuesto.En cuanto a presupuesto cabe decir que en el periodo 2000-2002 se le haido mermando y paralelamente se le obvia y olvida. Los convenios con la

televisión local (Canal 50) y el El 9 Punt los gestiona elGabinete de Alcaldia, será que su objetivo no es el de infor-mar ni el de promocionar la ciudad de Rubí, por ejemplo.Todo el tema de Internet , web municipal, etc. pasa a unorganismo de nueva creación, el Comisionado de laInformación, será que tampoco promociona, informa, etc. Ydel IMCO depende La Ciutat y Radio Rubí y virgencita, vir-gancita que me quede como estoy.O será que había que repartir lo que se tenía olvidado:IMCO (La Ciutat y Radio Rubí) para CiU, El Comisionado dela Información (pàgina web del Ayuntamiento) para ERC y elresto para IC-V (El 9 Punt y Canal 50 Vallès), triplicamosorganismos con las mismas funciones, esto es organiza-

ción. Y si presentas una moción al respecto, o no te contestan o te explicanque en Rubí siempre se ha hecho buen vino (Sr. Ridao) y por lo que se ve,se lo han bebido todo y así ven y hacen las cosas por triplicado y comodecía mi abuelo “tirando con pólvora de rey”, pero en fin todos pagamos yellos fueron felices y comieron perdices... ¿o no?

Espai d’opinió política

Moltes vegades els polítics tenim una visióequivocada del que necessiten Rubí i elsseus veïns. Planifiquem grans obres, discu-

tim sobre projectes que volen transformar gransespais o construir grans infraestructures, però obli-dem el més important: mantenir en bones condicionsel que ja tenim. No cal caminar gaire per qualsevolbarri de la nostra ciutat per descobrir que la primeraassignatura pendent del nostre Ajuntament és elmanteniment i la neteja dels carrers, de les placespúbliques i dels edificis municipals. ¿Quin dels nos-tres veïns no pot donar bons exemples de la mancade neteja dels carrers, del deficient o nul manteni-ment del mobiliari urbà, dels gronxadors trencats dels parcs infantils,del jardins abandonats o dels arbres secs? Per no parlar dels sots ales voreres, a vegades tan estretes, que gairebé no en mereixen elnom. Està molt bé fer campanyes institucionals tot apel·lant al civisme. ARubí i arreu, el vandalisme és un mal que costa molts diners a lesadministracions i per tant al contribuent. La principal campanya quepot fer una administració consisteix a mantenir la ciutat neta i endre-

çada, a fi que les bretolades resultin evidents i no aca-bin convertint-se en un costum en una ciutat plena depapers per terra i de cagades de gos. No pretenemdir que el manteniment d’una ciutat amb seixanta-dosmil habitants sigui fàcil, o que no sigui car. També somconscients de la delicada situació de les financesmunicipals, amb un deute de més de 8.000 milions depessetes (més de 48 milions d’euros). No obstant, unAjuntament que ha aprovat un pressupost de més de10.000 milions de pessetes (més de 60 milions d’eu-ros) ha de tenir prou recursos per afrontar el manteni-ment de la ciutat. Cal, això sí, que tingui clar quinessón les prioritats de la ciutadania.

El Grup Municipal Socialista creu que mantenir la ciutat neta i endre-çada és una de les primeres –per no dir la primera- obligacions delconsistori, sense escatimar recursos i sense retallar partides de nete-ja, manteniment de carrers o jardineria, per gastar-les en falsos pro-cessos participatius o en projectes faraònics que mai no s’executa-ran. Amb una ciutat neta, amb els carrers en condicions i unes pla-ces i jardins verds, tots guanyarem en qualitat de vida i millorarà lamalmesa imatge de la nostra ciutat.

Ho aconseguiran?LLÀTZER CAÑIZAR - COORDINADOR LOCAL D’EUIA

El IMCO, una respuesta absurda, un gobierno tripartitoGRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE RUBÍ

Una ciutat neta i endreçadaCARME GARCÍA LORES, PORTAVEU GRUP MUNICIPAL PSC-PSOE

LA CIUTAT 15

És obvi que els usuaris –i tots ho som- tenim drets quedifícilment podem exercir de manera individual quanes tracta de batallar amb un "monopoli de gestió"

com el de Fecsa-Endesa. Però, els interessos de Fecsa-Endesa estan per sobre dels interessos generals dels ciu-tadans? No.L’usuari paga, i molt, per rebre un servei de qualitat que nos’està prestant i sobre el qual Catalunya té competències idisposa d’una legislació per a les companyies elèctriquesque han de complir i, si no ho fan, sancionar-les tal com java fer el govern de la Generalitat pels talls durant les neva-des del passat desembre, mesura que hem de reconèixerque ha servit per a un propòsit: manifestar les queixes delsusuaris contra les elèctriques i posar en evidència l’estat de les actualsinfraestructures. És moment de manifestar la necessitat d’invertir en infraes-tructures a Rubí. Hem de trobar solucions i buscar nous emplaçaments deles línies elèctriques lluny del nucli urbà. No pot ser que caigui un cable enel nucli urbà de Rubí, amb els perills que comporta per a la vida de les per-sones, i serveixi de pretext a la companyia per deixar sense subministra-ment elèctric a milers d’usuaris. Aquesta reivindicació històrica no és gratuïta; ciutadans i administració

sabem que 2 subestacions i 30 línies de mitjana i alta ten-sió en el terme municipal de Rubí són moltes i suposen ris-cos importants per a la població. És per això que a Rubí,ciutadans i entitats, amb el suport de l’Ajuntament vancrear la Comissió Cívica contra les Línies d’Alta Tensió deRubí. L’anomenada "Declaració de Rubí" és una maneraclara i contundent de conquerir drets, els drets com a ciu-tadans i també com a usuaris. Des del Grup Municipal de Convergència i Unió volem con-tribuir a la recerca d’una solució factible per a aquest greuproblema conscients que prové d’una situació històrica,tècnicament complexa i econòmicament costosa, peròabsolutament necessària. Cal que comencin les inversions

en infraestructures amb un Pla que defineixi el pas de les línies, que doniprioritat a les de major perillositat i que garanteixi la "via de servitud" (espaiocupat per la línia més la zona de seguretat) així com assegurar el servei demanteniment de les línies elèctriques.Garantir la seguretat de les persones i la qualitat de vida a les ciutats és lanostra responsabilitat i està sempre per sobre dels interessos d’una com-panyia elèctrica. Convergència i Unió, també amb la "Declaració de Rubí"

L’esquerra que esperaves és el lema de la campan-ya que acaba de posar en marxa ERC per tot elpaís, amb centenars d’actes, que permetran

implantar el partit a llocs on fins ara no havia pogut arri-bar, i que també té com a finalitat transmetre a l’opiniópública que el partit representa "la il.lusió, l’esperança il’apassionament pel país". Un altre objectiu és el d’in-crementar la militància, cosa que en aquests moments jaés una realitat a molts pobles del país, com és el cas deRubí.ERC vol augmentar el volum del seu suport, que pot pro-venir de tres orígens diferents: de nacionalistes que finsara votaven altres opcions, de vot procedent de lesesquerres clàssiques, que s’adona que aquestes tenen poca voluntat detransformació real o que tenen un marge de maniobra escàs, i sobretot,del vot d’aquella gent, jove o no, que actualment no vota.Tal com manifesta el secretari general d’ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira,aquesta campanya s’inscriu en un moment enormement positiu per aERC, perquè el període actual és el de màxima estabilitat interna, de

màxima representació institucional i de màxima implan-tació territorial. Així a les properes eleccions municipals,a la primavera del 2003, l’objectiu d’ERC és presentarcandidatures a més de 500 municipis, davant els 408 defa 3 anys, arribar a disposar de 1.000 regidors, en com-paració amb els 720 actuals i augmentar el nombre d’al-caldies, que actualment és de 40.Davant de les eleccions al Parlament de Catalunya, elproper 14 d’abril, Josep-Lluís Carod-Rovira serà procla-mat candidat a la Presidència de la Generalitat deCatalunya, en un gran acte a Barcelona. En aquestsmoments, les enquestes fins ara publicades auguren unnotable augment del suport a ERC, però, precisament

per això, cal treballar amb més il.lusió i amb més força que mai, con-vençuts això sí que estem a les portes del començament d’un grancanvi.Des de Rubí, fem una crida a tots aquells que vulguin treballar al costatnostre, col.laborar d’acord amb les seves possibilitats, per tal d’aconse-guir un país més just i més lliure.

Espai d’opinió política

L’esquerra que esperavesFRANCESC SUTRIAS, PORTAVEU GRUP MUNICIPAL D’ERC

En el segle XXI, cap de nosaltres no es planteja la vidasense energia elèctrica; és una d'aquelles necessi-tats que s'han convertit en bàsiques. Això no signi-

fica que estiguem disposats a tenir-la a qualsevol preu.Rubí és la ciutat de Catalunya més maltractada pel pasde les línies elèctriques d'alta i mitjana tensió. Aquestasituació, unida a l'especial sensibilitat existent al voltantdels previsibles efectes perjudicials dels camps electro-magnètics, ens ha portat a fer un estudi tècnic i d'impac-te ambiental de les línies d'alta tensió al nostre municipi.Aquest estudi, en el que intervenen la UPC, la Diputacióde Barcelona, l'IMMA i la Comissió cívica contra les líniesd'alta tensió, pretén mostrar-nos quina és la situació d'a-questes en aspectes tan importants com: acompliment de normativa, dis-tàncies de seguretat, mesures de camps electromagnètics i probablesconseqüències ambientals, etc. A partir de totes aquestes informacions podrem elaborar plans d'acció

que ens permetin prioritzar actuacions en base a la sevaimportància social, mediambiental i econòmica.Rubí, com a ciutat sensible a les persones i al mediambient, no tan sols aposta per l'energia elèctrica en for-mat tradicional. Ja fa temps que des de l'Ajuntamentestem treballant en la implantació d'energies netes, i unbon exemple d’això són les instal.lacions de l'edifici muni-cipal de Rubí Desenvolupament, així com les que s'han feti es faran tant a les Escoles Municipals com a lesInstal.lacions esportives.Aquest ha estat un primer pas, però no l'ùnic. Des del'Institut Municipal de Medi Ambient estem treballant enles Ordenances de captació solar per a usos tèrmics.

Si volem millorar la nostra qualitat de vida tots hem de treballar en unamateixa direcció: trobar un equilibri entre comoditats i medi ambient.

Les energies netes, aposta de present i futurELISENDA SARDAÑÉS, REGIDORA DEL GRUP MUNICIPAL D’IC-V

Les elèctriques i la declaració de RubíLLUÍS RIDAO, PORTAVEU GRUP MUNICIPAL DE CIU

16 LA CIUTAT

Les nostres entitats

El Bàsket Rubí és l’entitat pionera del basquetbol a Rubí, amb 70 anys d’història

MONTSE VALLS

El Bàsket Rubí es va fundar l’any1932, per tant, és l’entitat pionerade basquetbol a Rubí i el segonclub esportiu més antic de la ciutat,després de la UE Rubí.

Des de la seva fundació, el Bàsket Rubíha tingut tres noms diferents: UE Rubí,CB Rubinense i l’actual Bàsket Rubí. Elsorígens del club són paral·lels a la torna-da d’una ciutat d’Amèrica del Sud deJoan Deu, considerat l’introductor delbàsquet a Rubí. Arran de la seva arriba-da, van aparèixer tres equips de bàs-quest a la nostra ciutat, la UE Rubí, elsJASE i els anomenats protestants.D’aquests tres clubs, tan sols perdura elque es conexia com UE Rubí, el BàsketRubí. Ja des dels inicis d’aquest esport,la societat rubinenca es va sentir identi-ficada amb el bàsquet, tal com deixapalès el fet que nombrosos ciutadansde la llavors vila de Rubí van començara practicar-lo en les seves hores de lleu-re com a alternativa al futbol.En l’actualitat, el Bàsket Rubí té més de250 socis, compta amb uns 30 col·labo-radors econòmics i el seu primer equipjuga el campionat de 1a catalana. Totsels equips del club disputen els seuspartits al pavelló del col·legi ReginaCarmeli, els dissabtes a la tarda.Quan el club es va consolidar, els dife-rents equips amb què comptava l’enti-tat, tant masculins com femenins, vancomençar a formar part de diferentscompeticions.Les fites més destacables que ha acon-seguit el Bàsket Rubí fins ara són lessegüents: Primera posició en el campio-nat provincial femení de 1947. Sots-campionat de Catalunya masculí desegona durant la temporada 1959-60.

1r equip del Bàsket Rubí (1933), format per J. Pla, F. Mas, M. Arís, P. Mayor i J. Martí. B.R.

“La finalitat principal del Bàsket Rubí és

aportar el màxim per a la millora del dinamisme

social de Rubí. És peraixò que volen potenciarl’escola de bàsquet del

club, mitjançantinstal·lacions de qualitat,

la col·laboració del’Ajuntament

i l’experiència que els avala”

Campionat de Catalunya de la màximacategoria femenina l’any 1967. Partitcontra els mariners nord-americans delportavions “Saratoga”. L’organització,per primera vegada a Catalunya, de lessis hores de mini-bàsquet. Campionatde segona catalana la temporada1992-93. Campionat de primera catala-na la temporada 1995-1996.En un moment donat, l’entitat va pas-sar a dependre de la Cooperativa laRubinense, fet que li va donar el nomde CB Rubinense. Des dels inicis de ladècada dels 60 fins a finals dels 80, elCB Rubinense va participar en la com-petició OAR. Els bons resultats que vaobtenir l’entitat durant aquesta etapavan fer plantejar als directius de l’èpocala possibilitat d’inscriure els equips a laFederació Catalana de Basquetbol.Finalment, els equips del CB Rubinen-se van passar a dependre d’aquesta i,poc després, l’entitat va adoptar el nomde Bàsket Rubí. Pel club han passat més de 1.500 juga-dors. Actualment, el president d’aques-ta entitat és Ricard Mir.A hores d’ara, i malgrat que fa poc vaarribar a competir a Segona Nacional,el sènior Bàsket Rubí juga a PrimeraCatalana, on ja és un club consolidat. Amés, tots els seus equips inferiors esmantenen en categories altes.

LA CIUTAT 17

Els nostres barris Plens i comissions

Una de les noves places del barri del 25 de Setembre

Les obres d’aïllament defaçanes ja s’acaben al

25 de Setembre

MONTSE VALLS

Adigsa està acabant lesobres d’aïllament de faça-nes que duu a terme albarri del 25 de Setembre. Aquestes obres evitaranque la humitat entri dinsdels 540 habitatges que hiha al barri. Actualment, tansols falten dos blocs, undels quals ja ha estat ami-dat a fi de fer-ne el pressu-post, per donar les obresper acabades.D’altra banda, l’aportacióeconòmica dels tres-centssocis que té l’associació deveïns és insuficient per ferfront a les despeses delbarri, segons el presidentde l’AV del 25de Setembre,Juan López. Peraquest motiu,han demanat unajut a l’Ajunta-ment de Rubíper a podermantenir el local social.Juan López afirma que el25 de Setembre, bàsica-ment, té dos problemes,l’enjardinament i la vigilàn-cia policial. El president de l’AV asse-gura que a l’escala 14 hi haun bassal d’aigua que estàpassant als soterranis, quevan avisar la responsabledels jardins, però queencara està tot igual. El

president de l’AV del 25 deSetembre afirma que enaquest barri no hi ha unmanteniment dels jardins,que les flors es planten aúltima hora, no es reguen ial cap de dos dies ja esmoren. Davant de tot això,els veïns preferirien que esplantés gespa.L’altra queixa del veïnat del25 de Setembre és la pocavigilància que hi ha en elbarri. Juan López asseguraque la policia només hi vauna o dues vegades a lasetmana i de dia,i que “si això significa quel’Ajuntament ha de contrac-tar vint guàrdies més, queels contracti perquè el ciu-

tadà està perquèl’escoltin”. El presidentcomenta que elscotxes no s’apar-quen bé, que noes respecten elspasos de zebra,

que hi ha actes de “gambe-rrisme” i la policia no fa rescontra això. D’altra banda,Juan López es mostrasatisfet per les obres declavegueram quel’Ajuntament de Rubí ha fetal carrer Sardenya i per l’a-dequació de la plaça que hiha, però espera que arre-glin la font, ja que no estàen condicions i no es potobrir el pas de l’aigua.

“Els veïns delbarri del 25 de

Setembredemanen més

vigilància”

Presa de possessió i renúnciaEn la sessió del Ple municipal celebrada el passat 24de gener, va prendre possessió del càrrec de regidorJordi Peiró Simón per tal de proveir la vacant quetenia el grup del PSC-PSOE. El nou regidor va pro-metre el càrrec segons la fórmula oficial i va passara ocupar l’escó que tenia assignat. D’altra banda, Pere Torres Grau (CiU) va renunciar alcàrrec de regidor. P. J. Tabueña i E. Montoliu tambévan renunciar, i es va disposar el lliurament del certi-ficat d’aquest acord a la Junta Electoral Central per-què expedeixi la credencial al nou regidor que ha deproveir la vacant, que és el candidat de CiUFrancesc Xavier Reinaldos Martínez.

Campanya “Segells plurals”El Ple va aprovar, per unanimitat, una moció de laJunta de Portaveus en què s’acorda afegir-se a lacampanya “Segells plurals” que propugna la incor-poració de la llengua catalana en els segells postalspròpiament dits, així com als segells automàtics defranqueig variable, les etiquetes postals, les etique-tes postals commemoratives, les postals, les targe-tes de correu, els aerogrames i qualsevol altre efec-te postal emès per Correus i Telègrafs i imprès per laFàbrica Nacional de Moneda i Timbre (FNMT).Així mateix, s’acorda instar totes les formacions polí-tiques del Parlament de Catalunya a presentar a laMesa del Congrés dels Diputats una Proposició deLlei sobre l’ús de les llengües castellana, catalana,gallega, basca, asturiana, aragonesa i occitana enels segells, etiquetes, etc. abans esmentats.

Mocions de l’AlcaldiaEl Ple va aprovar per unanimitat una moció del’Alcaldia en el sentit d’acceptar la delegació decompetències, efectuada per un acord del Governde la Generalitat de Catalunya del dia 9 d’octubre de2001, en matèria sancionadora per la Llei sobretinença de gossos perillosos i el nomenament d’ins-tructor i secretari dels procediments sancionadorsper infraccions greus derivats de l’exercici de lescompetències delegades. També es va aprovar perunanimitat l’acceptació d’una subvenció de 228.093euros de la Comissió Europea per dur a terme el pro-jecte europeu comú anomenat “Energies renovablesi Ocupació”, amb una durada de 24 mesos.

Parc de Ca n’OriolEl Ple va aprovar definitivament el projecte d’urba-nització del Parc de Ca n’Oriol, amb 16 vots a favor(IC-V, CiU, ERC i PP) i 8 en contra (PSC i el regidorno adscrit). En aquesta aprovació, s’han estimat lessegüents al·legacions: Es redactarà un pla de gestió,manteniment i vigilància del parc. L’opció d’un equi-pament de restauració tipus berenador a la masia deCa n’Oriol és compatible en una futura fase amb elprojecte presentat. El projecte que ara s’aprova i quees concentra en la definició dels espais que configu-ren el front del parc amb la ciutat, és compatibleamb l’elaboració d’un projecte global que abasti les65 Ha potencials del parc i que reculli les opinionsdel Fòrum Ciutadà del Parc de Ca n’Oriol, criterisambientals i altres que es creguin oportunes.

presa de decisions. La Comissió Permanent del CCLGG ésun òrgan entre plens i està formada per 6persones: 4 vocals comarcals, 2 suplents,2 vocals tècnics i 1 representant políticque n’ocupa la vicepresidència. La presi-dència és a càrrec de l’alcaldessa, NúriaBuenaventura.Els candidats d’aquestes eleccions sónArmando Estella de la Unió Petanca LesTorres-Rubí, Joan Abad del Casal de

Gent Gran, José A. Pérez Ramos de l’AV de laPlana de Can Bertran, Magdalena Fayes del’AV de Les Torres-Rubí 2000 i Ramon Ariza del’AV Centre de Rubí. D’aquestes eleccionss’espera que hi hagi molta gent i la que no siguivotada pugui quedar en reserva perquè si hi haqualsevol baixa, s’hi pugui anar incorporant. En aquest Plenari, també es discutiran lesmemòries del 2001, de la Permanent i laCoordinadora . I es farà un homenatge a Fran-cesc Gabriel, José Sánchez, Joan Cardona(família) i Antonio López, que van ser a la ges-tora del Consell l’any 1994, i han estat a laPermanent i s’han vist obligats a deixar-la, unper decés i els altres per motius de salut.

Eleccions extraordinàriesen el Plenari del ConsellLocal de la Gent Gran

El racó de la gent gran

MONTSE VALLS

El Consell Consultiu Local de la Gent Grancelebra el Ple ordinari anual el proper dia14 de febrer, amb la realització d’uneseleccions extraordinàries.

Aquest darrer any a la Comissió Permanent delConsell Consultiu Local de la Gent Gran(CCLGG), per motius familiars i de salut, hi hahagut algunes baixes. Donat que manquenquasi dos anys per a les pròximes eleccions,s’ha valorat fer-ne unes d’extraordinàries percobrir, en el Ple ordinari que es farà el dia 14 defebrer a les 17 hores a la Sala de Plens del’Ajuntament, les tres baixes que hi ha actual-ment, als efectes de fer més participatiu eldebat, tant pel que fa a les activitats com a la

Breus

Fets i GentEl tren

El programa general de lesfestes per a l’arribada deltren, el 13 de setembre de1918, fou el següent: A bonmatí, diana per les bandes;a les 10 h, reunió de lesautoritats i representantsde diverses associacions ala Casa de la Vila; a les10.30 h, arribada oficial deltren. Després, hi va haveruna recepció i un vi d’honora la Casa Consistorial. A les11 h, el Te Deum a l’esglé-sia parroquial. Tot seguit, lainauguració d’una exposi-ció de productes locals i artantic, un banquet al TeatreDomènec, el descobrimentd’una placa amb el nomdel doctor F. S. Pearson, unconcert amb una banda ifunció, la representació del’obra d’Àngel GuimeràTerra Baixa, per E. Borràs.

La fleca únicaBartomeu Pujol de Rubípromet a l’Ajuntament quedonarà “lo pa de l’abast dela fleca única sense interèsd’un diner que està lliuraten l’arrendament signat irubricat el dia 30 de de-sembre de l’any 1795”. Elsecretari de l’Ajuntamentera Miquel de Borja.

Miquel Rufé

Nou president al Casal de GentGranJoan Abad i Poveda és el nou president del’Associació del Casal de Gent Gran de Rubíi probablement ho serà de la junta d’aquestaentitat, després de celebrar eleccions.

8a Caravana Catalana per la PauEl passat mes de desembre de 2001, Rubíamb el Poble Sahrauí (RAPS) va entregarmaterial esportiu vari per a l’escola del cam-pament de refugiats sahrauís de Dajla, on fanformació primària més de 300 nens d’entre 6i 10 anys. D’altra banda, durant el mes de gener de2002, RAPS, en col·laboració ambl’Associació Catalana d’Amics del PobleSahrauí, ha dut a terme la recollida de mate-rial d’higiene personal per als refugiats delscampaments de Tindouf (Algèria). Aquestmaterial sortirà a finals de febrer, dins de la 8aCaravana Catalana per la Pau.

Plenari del Consell C. Local de la Gent Gran (2001)

13Dimecres

Casal de Gent Gran de Rubí, sortida a les9 hExcursió cultural a Barcelona: Catedral iNova Estació Marítima

21Dijous

Aula Cultural de la Caixa de Terrassa deRubí, 18 hInauguració de l’exposició Formesd’Expressió,amb motiu del XXV Aniversari del Casal deGent Gran. Es podrà visitar fins al dia 2 demarç.

18 LA CIUTAT

C/ de Santa Maria, 17, 1r - 08191 RubíTel. 93 697 54 05 - Fax 93 588 74 54

Cursosorals i escrits

Certificats oficialsdels nivells: A, B i CCursos subvencionats perla Generalitat de Catalunya il'Ajuntament de Rubí

Informació i matriculació:6, 7 i 8 de febrerde 9 a 13 i de 17 a 20 h

Ajuntament Pl. Pere Aguilera, 1 93 588 70 00Ambulàncies Lafuente Ctra. Terrassa, 85 93 699 58 58Alcohòlics Anònims 93 317 77 77Associació Pla Estratègic Edif. Rubí + D 93 588 26 64Associació Pro-minusvàlids Psíquics 93 699 51 24Ateneu C. Xile, 1-3 93 588 74 73Biblioteca Popular Mestre Martí Tauler C. Joaquim Blume, s/n 93 588 70 00Bombers Federic Mompou s/n 93 699 80 80

Urgències 085Brigada Municipal d’Obres 93 588 77 88Casal de la Gent Gran de Rubí C. Magallanes, 60 93 588 44 87Castell - Museu de Rubí C. Castell, 35 93 588 75 74Cementiri (informació) Ctra. de Sabadell, km. 13 93 588 77 22CAP 1 Mútua de Terrassa C. Prat de la Riba, 20 93 586 67 00CAP 2 Anton de Borja C. Edison, s/n 93 588 45 55Centre de Dia de Rubí C. Pitàgores, 4 93 697 28 82Centre d’Orientació Sanitària (COS) C. Nou, 28 93 588 70 00Centre Recursos Pedagògics C. Joaquim Blume, s/n 93 588 77 03Complex Cultural l’Escardívol C. Joaquim Blume, s/n 93 588 70 00Correus C. Terrassa, 47 93 699 14 02Creu Roja C. Marconi, 10 93 697 92 04DESA (Defensa i Socors dels Animals) Can Pi de la Serra, parc. 7 93 697 57 62Escola d’Adults C. Terrassa, 11 93 588 77 04Espai Jove Torre Bassas C. Sabadell, 18-20 93 697 90 04Font del Ferro, SL C. Càceres, s/n 93 588 75 75Grun Elèctric (FECSA, ENHER) C. Ca n’Oriol, 9 L 2 93 588 51 03Inst. Mun. de Medi Ambient (IMMA) Pg. Francesc Macià, 65 2n 1a 93 699 97 11Inst. Mun. de Comunicació (IMCO) C. Joaquim Blume, s/n 93 588 70 00IMPES Rambleta Joan Miró, s/n 93 581 39 00Jutjat núm. 1 C. Pere Esmendia, 15 93 586 08 51Jutjat núm. 2 C. Pere Esmendia, 15 93 586 08 52Jutjat núm. 3 C. Pere Esmendia, 15 93 586 08 53Jutjat núm. 4 C. Pere Esmendia, 15 93 586 08 54Jutjat núm. 5 C. Pere Esmendia, 15 93 586 05 55La Sala, Teatre Municipal C. Cervantes, 126 93 588 73 72Mercat Municipal C. Cal Gerrer, s/n 93 588 70 33Ofic. Informació Consumidor Pl. Pere Aguilera, 1 93 588 70 32Ofic. de Promoció de la Dona C. Justícia, 21 93 588 70 00Ofic. de Treball de la Generalitat (OTG) C Bartrina, 22 93 699 39 42Parròquia de Sant Pere Pl. Dr. Guardiet, 9 93 699 12 05Parròquia de Santa Maria C. Joan Puig, s/n 93 699 78 58Piscina Municipal Coberta Av. Olimpíades, s/n 93 588 74 75Policia Local Ctra. Terrassa, 118 93 588 70 92

Urgències 092Policia Nacional C. Terrassa, 18 93 588 76 94

Urgències 091Poliesportiu Can Rosés Av. Olimpíades, s/n 93 588 71 72Protecció Civil Ctra. Terrassa, 118 93 588 71 12Punt d’Informació Juvenil (l’Ateneu) C. Xile, 1 93 588 74 73Ràdio Rubí C. Joaquim Blume, s/n 93 588 70 00Ràdio Taxi Rubí 93 586 08 88Registre Civil C. Pere Esmendia, 15 93 586 08 94Servei d’Atenció al Ciutadà (SAC) Pl. Pere Aguilera, 1 93 588 70 00Servei d’Orientació Jurídica C. Pere Esmendia, 15 93 588 11 57Servei Local de Català C. Santa Maria, 17, 2n 93 697 54 05Serveis Socioculturals i Sociosanitaris C. Justícia, 21 93 588 70 00Serveis Socials (1a acollida) C. Justícia, 21 93 588 70 00SOREA C. Sant Muç, 4 93 588 46 57Tanatori Municipal Ctra. Sabadell, km 13 93 588 66 55Taxi (Parada) Pl. Doctor Pearson, s/nTaxi Rubí 93 699 24 89Taxi adaptat minusvàlids 609 89 30 37Telèfon d’avisos de l’enllumenat públic 93 588 77 99Telèfon d’Informació de la ciutat-010 Pl. Pere Aguilera, 1 010

Fora de Rubí 93 588 70 10Telèfon Verd 900 130 130Urbanisme, Obres i Serveis C. Margarida Xirgu, 4 93 588 70 00

Edita: Institut Municipal de Comunicació - Ajuntament de Rubí - Coordinació La Ciutat: Mar LobatoCoordinació La Ciutat Jove: Montserrat Valls - Fotografia: Jordi García - Disseny original:Masdisseny - Impressió i preimpressió: Grafiques Canigó - Tiratge: 23.000 exemplars - Distribució:Rubeo 99 - Dipòsit legal: B 7357-97 - Redacció i administració: Institut Municipal de Comunicació,Joaquim Blume s/n, tel. 93 588 70 00, fax 93 697 56 33, 08191 Rubí, edició electrònica: www.rubi-ciutat.net LA CIUTAT es distribueix a totes les cases de Rubí. Si per qualsevol causa no us arriba o voleu feralguna consulta o suggeriment, podeu fer-ho al telèfon 93 588 70 00.

TELÈFONS I ADRECESD’INTERÈS

A

B

C

D

E

F

G

IJ

L

M

O

P

R

S

T

U

LA CIUTAT 19

8 Oriol

9 Gibert

10 Batllori

11 Pont

12 García

13 Calsina

14 Parrilla

15 Lorente

16 Prat

17 Hidalgo

18 Condal

19 Batallé

20 Serra

21 Farell

22 Aldea

23 Ruiz

24 Zapata

25 Roca

26 Oriol

27 Gibert

28 Batllori

1 Pont

2 García

3 Calsina

4 Parrilla

5 Lorente

6 Prat

7 Hidalgo

8 Condal

9 Batallé

10 Serra

11 Farell

AldeaPg. Les Torres, s/n. 93 699 10 72

BatalléPg. Francesc Macià, 23 93 699 04 30

BatlloriC. Milà i Fontanals, 3 93 699 03 88

CalsinaVerge de Lourdes, 35 93 699 22 81

CondalCalderón de la Barca, 11 93 699 87 09

FarellC. Sant Jordi, 25 93 699 02 91

García RoyuelaC. Segòvia, 1 93 697 49 42

GibertC. Torres Oriol, 4 93 699 68 99

HidalgoC. Sabadell, 79. 93 697 36 40

LorenteC. Verge de Fàtima, 7 93 586 23 11

OriolC. Safir, 28 93 699 43 98

ParrillaC. Xercavins, 2 93 699 13 05

PontC. Magí Ramentol, 7 93 697 34 56

PratC. Víctor Català, local 22 93 588 07 08

RocaAv. Barcelona, 55 93 699 09 53

RuizCtra. Sabadell, 95 93 699 50 12

SerraPg. Francesc Macià, 86 93 699 13 43

ZapataPtge. Cronos, local 15 93 699 13 01

febrer / març

Farmacies de torn

SUPLEMENT MENSUAL DE LA REVISTA MUNICIPAL LA CIUTATNÚM 49 FEBRER DE 2002

En el Dia de la Pau, elsalumnes més petits, els deprimària i infantil delcol·legi Maristes Rubí lle-geixen contes relacionatsamb la pau i els professorsels expliquen contes ambuna clara finalitat: desco-brir el valor de la pau. Amés, pinten coloms, ja queaquest és el símbol d’aquesta diada solidària i refle-xiva.Els mitjans de l’escola fan activitats una mica mésserioses i ja comencen a estudiar i cercar informaciósobre personatges importants en aquest camp. I finalment, els alumnes mésgrans fan una mena de diada enquè tracten aquest mateix valor(la pau) traspassat a les classes iel nostre dia a dia i aprenem asaber comprendre millor la gent iveure que per demanar pau almón, nosaltres, des d’aquí,també l’hem d’aconseguir.Quan parlem de pacifistes, de bensegur que ens vénen al cap nomscom Rigoberta Menchú, MartinLuther King o Adolfo PérezEsquivel, però, sens dubte, hi haun nom que ha marcat molt mésla història, Mohandas Karam-chand Gandhi, més conegut comMahatma (ànima gran) Gandhi.Aquest home, nascut en el sid’una família de comerciants ambcàrrecs polítics a la població deKathiawar, després d’haver estu-diat a Londres, va exercir com aadvocat a l’Índia i al sud d’Àfrica.Ell fou el pioner del moviment deresistència passiva contra elsabusos del govern colonialanglès, i durant la seva vida vasignar diferents tractats queanul·laven les injustícies mésintolerants i dures. Va aconseguircanviar les idees humanitàries,

amenaçant amb declarar-se en vaga de fam fins amorir. Tot i això, val a dir que nova morir per aquestescauses, sinó que va serassassinat per un mem-bre del moviment extre-mista hindú (el RashtriyaSvayamsevak Sangh), el

dia 30 de gener de l’any 1948. És per això que el dia 30 de gener se celebra el Diade la Pau i la no-violència arreu del món.Per a conèixer millor els valors que proposa la Diadade la Pau, cal remuntar-se als seus orígens, quan, al

1964, un mestre mallorquí ano-menat Llorenç Vidal, va decidirfundar el DENIP (Dia Escolar dela no-violència i la Pau), en l’ani-versari del màrtir MahatmaGandhi, el 30 de gener.Aquesta iniciativa, al llarg delsanys, es va estendre per un grannombre d’escoles amb el pròpositd’educar els més joves en elsvalors de la pau, i el 1993, vaesdevenir una Jornada Interna-cional per al Pla d’Escoles Asso-ciables a escala mundial. Bàsicament, el missatge que esvol transmetre és que l’amor ésmillor que l’egoisme, que la noviolència és millor que la violèn-cia i que la pau és millor que laguerra. Aquests són també els principisbàsics del pacifisme, un movi-ment que va iniciar Jesús, i quevan continuar grans personatges,considerats per molts com aherois de la humanitat.Esperem que en aquest presentque vivim i en el futur que arriba,hi segueixin havent persones quecontinuïn treballant per un objec-tiu bàsic: la Pau.

EEll DDiiaa ddee llaa PPaauuRUBÈN CABÚS, ENRIC ROCA

I PATRÍCIA BRETONESCOL·LEGI MARISTES RUBÍ

Com cada any, el col·legi Maristes Rubíha celebrat fa poc (30 de gener) el Diade la Pau. Les activitats a realitzar depe-nen una mica de l’edat de l’alumne.

LA CIUTAT JOVE 1

2 LA CIUTAT JOVE

La tardorEm dic Cesca

I m’agrada molt la gresca.Me’n vaig a menjar macarrons

I una mica de canelons.

A la tardor ni fred ni calor,He de sortir al carrer,

I no sé quina roba portaré.A la tardor... em posaré la marró.

Sortint al carrer una nena vaigveure,

Tirada a terra demanant unpessebre.

Li vaig donar 100 peles,I la nena em va contar les

seves penes.

A la biblioteca vaig anar,A llegir i a treballar.

Un amic em va veure,I va voler jugar,

No em deixava treballar,I cap a casa vaig tornar.

Al llit vaig a dormir,Els llençols de ninots,

Que són de molts colors.Adolorida de tot el dia,Em quedo adormida,

Fins un altre dia...Míriam Romero i Wendy Buendía

2n de C.S. de les Escoles Ribas

La lunaEnvidio a la luna por esa manera

de serque tiene y no tiene,por poder enamorarse

escondiendo sus sentimientos,pero sobretodo,por poder salir

sin el consentimiento denadie

y sin los problemas que tenemos

los seres humanos.Ariadna Reyes

3r d’ESO AEscola Montserrat

Rac

ó L

iter

ari

L’euroL’euro arribarà

I tots podrem pagarAmb una moneda diferent

Que ens farà rics al moment.

En dos mesos vindràI les pessetes s’acabaranI podrem gaudir perquè

Tot serà més barat.

L’euro daurat i platejatAl darrere de tot portarà...

I pel davantDotze estrelles brillaran

Patricia Jiménez2n de C.S. de les

Escoles Ribas

ALUMNES DE L’IES JV FOIX

Els alumnes de l’IES JV Foix van fer algunes fotos a aquestinstitut entre els dies 14, 15, i 16 de desembre de 2001,quan, després de 17 anys de no fer-ho, va nevar a Rubí.

La nevada

LA CIUTAT JOVE 3

El cò

mic jo

ve

El fEl fonamentonamentalismealismeALUMNES DE L’IES JV FOIXEl fonamentalisme és un movi-ment religiós, social i polític. Al’Afganistan està morint moltagent per culpa dels terroristesfonamentalistes que hi viuen. Nohi ha dret que mori tanta gentinnocent i no matin els terroris-tes. “La culpa de tot això la tenenels polítics”. La veritat és que nohi hauria d’haver cap guerra i ésuna pena veure per la tele elsnens petits amb pistoles i metra-lletes. A més, venen les granadesa 500 pessetes i així comprenmoltes coses perquè són bara-tes... no em sembla gens bé.

Neus Rosa - 2n ESO C

Lo que pasó en Nueva York no megustó nada. Las torres gemelaseran muy bonitas y no entiendoporque los de Afganistán hanpodido hacer eso, pues ahora losnorteamericanos pueden hacer lomismo derribando algo muy pre-ciado para ellos... y quedarían enpaz. Pero no es tan fácil, si fuera

tan fácil seria genial. A mi mehubiera gustado que Afganistánse arrepintiera y fueran a NuevaYork y les pidieran perdón. Peroeso es imposible. Están en guerray lo que más pena me da son loschavales pequeños de Afganistánporque no entiendo como lesdejan manejar armas. Eso no sehace. Se pueden hacer muchodaño y no me gustaría. Creo quelos de Afganistán son muy maloscon Nueva York y ellos han queri-do guerra, ¡pues tendrán guerra!

Lidia Muñoz - 2n ESO B

Entre las diferentes religiones nose respetan ni las creencias ni lasabiduría de los demás, para mies vergonzoso porque cada per-sona del mundo puede creer endistintos dioses. En el mundo haymuchas personas con otras reli-giones distintas que deberían serrespetadas para que la nuestratambién lo sea.

Yei Fernando - 2n ESO

Músics jovesALUMNES DE L’IES JV FOIXFa poc temps van començar elsassaigs dels grups de músicade l’IES JV Foix, els dimecres iels dijous de 14 a 15.45 h. Elsdimecres hem format un grupamb els nens i nenes de 1rd’ESO i, de moment, encaraque és molt aviat, els resultatssón satisfactoris. Pel que fa alsdijous, hem format un grupmés ampli amb alumnes de 2n,3r i 4t d’ESO, amb els mateixosresultats.Esperem que l’assistència con-tinuï sent com fins ara, amb lamateixa il·lusió, i que d’aquí apoc temps us puguem oferir unpetit concert.

L’en

trev

ista

Jove

SLK

“El primer disc ens ha costat tres anys de molt treball,més de trenta concerts i dues maquetes”

Com us dieu?Roc Roig (guitarra i veu principal), ViercRoig (bateria i percussió), AlfonsoOnieva (baix i cors), Ivan Muñoz (sego-na veu i percussió), Carlos Parra (guita-rra i cors) i David Cruz.

Sou tots de Rubí?Sí, tots en som.

Com va començar la vostra carreramusical?De molt jovenets, teníem quinze anys ivam començar amb una guitarraespanyola i una guitarra elèctrica,sense endollar! Només érem dos, elRoc i el Carlos, i vam créixer a poc apoc.

Quina va ser la reacció dels vostresfamiliars quan vau decidir formar elgrup?Al principi, moltes vegades, ens deienque això de la música no donava perviure, que era més important estudiar. Ara que ens ho pre-nem seriosament, ens donen molt suport.

Per què el nom de SLK?No té cap sentit, com la vida...

Com va anar la presentació del disc a La Sala?Quan va començar el concert, a causa dels focus de llum,no vèiem res de la zona del públic. Quan va acabar i vamveure tanta gent, al·lucinàvem... va ser collonut!

Quins concerts heu fet recentment?El dissabte 26 de gener vam actuar a Barcelona, a la salaMuntaner, i vam començar una sèrie de concerts a diversessales de la ciutat. El dia 2 de febrer vam tornar a actuar aRubí.

Us va resultar difícil la rea-lització del vostre primerdisc?Ens ha costat tres anys de molttreball, més de trenta concertsi dues maquetes.

En què us vau inspirar enfer el disc?Creiem que la inspiració arribasola, però també és importanttenir una bona base musical.S’ha d’escoltar molta música imolt variada.

Esteu preparant, ja, unsegon disc?Tenim un repertori de trentatemes, tenim els propers dosdiscs programats, però ara noés el moment. Volem presen-tar aquest àlbum i després javeurem.

Quines altres aficions teniu a més de la música?Amb la música i els estudis ja estem prou entretinguts.

Si uns nois i unes noies de Rubí volen formar un grup,quins passos han de seguir?Tot és qüestió de paciència i de molt treball, sobretot treball,i fer molts concerts, tots els que puguin... També és impor-tant tenir personalitat pròpia, crear un estil propi.

Teniu relació amb més grups musicals de Rubí?Sí, amb els desapareguts “Fobia” i amb el Pep Castellana,exguitarrista dels “Gansos”.

Per cert, què tal van les fans?Les dues que tenim, les tractem força bé...

RAQUEL JIMÉNEZ4t d’ESO - ESCOLA MONTSERRAT

EEll ddiiaa 2233 ddee nnoovveemmbbrree ddee 22000011 vvaatteenniirr lllloocc eell ccoonncceerrtt ddee pprreesseennttaacciióóddeell pprriimmeerr ddiisscc ddeell ggrruupp rruubbiinneennccSSLLKK aall tteeaattrree LLaa SSaallaa ddee RRuubbíí.. EEllccoonncceerrtt vvaa eessttaarr mmoolltt bbéé.. QQuuaann

vvaaiigg eennttrraarr--hhii,, hhii hhaavviiaa mmoollttaa ggeenntt..MMoollttss eemm rreessuullttaavveenn ccoonneegguuttss ddee

BBaarrcceelloonnaa,, VVaallllddoorreeiixx...... JJaa ddiinnss ddeeLLaa SSaallaa,, eemm vvaaiigg ppoossaarr aa pprriimmeerraa

ffiillaa.. EErraa llaa pprriimmeerraa vveeggaaddaa qquueeaannaavvaa aa uunn ccoonncceerrtt ddeellss SSLLKK,, ppeerròòjjaa hhaavviiaa eessccoollttaatt lleess sseevveess ccaannççoonnss

ppeerrqquuèè ccoonneecc llaa ccoossiinnaa dd’’uunn ddeellssccoommppoonneennttss ((eenn CCaarrlleess)) ii mm’’hhaavviiaappaarrllaatt mmoolltt dd’’eellllss.. VVaann sseerr mmoolltt

aammaabblleess ii ddeesspprrééss ddeell ccoonncceerrtt eennssvvaann ssiiggnnaarr aauuttòòggrraaffss!!

SLK, un grup musical que va néixer a Rubí l’any 1995. Actualment tenen el seu primer CD a la venda

4 LA CIUTAT JOVE