Upload
dinhanh
View
221
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
SALUT INTERNACIONALI
ATENCIÓ PRIMÀRIADra. Carme Roca
Comissió de Cooperació i Salut Internacional (Cocoopsi) - CAMFiC
Punts que tractarem:1. Conceptes generals de:
1. Salut internacional2. Malalties importades3. Malalties emergents i re-emergents4. Viatgers VFR
2. Examen de salut inicial a l'immigrant adult assimptomàtic.
3. Casos clínics
9.15 - 10.30 Taula: "malalties importades"
1.- Conceptes generals:- Salut internacional- Malalties importades - Malalties emergents - Malalties re-emergents- Viatgers VFR
Salut internacionalSalut internacional• El planeta terra és un sistema únic i divers, on les
malalties no tenen fronteres ni barreres geogràfiques.
• Canvis i problemes que s’esdevenen a milers de quilòmetres de distància, poden afectar a altres zones geogràficament molt allunyades.
““La Salut La Salut Internacional Internacional éés la salut ps la salut púública blica a escala a escala mundialmundial””..
L’època històrica que estem vivint es caracteritza, entrealtres factors, per:
1. L’important desenvolupament dels mitjans de transport i comunicació.
2. Un vertiginós desequilibri econòmic mundial.
Salut internacional
• Països industrialitzats Països de baixa renda: turisme, comerç, cooperació.
• Països de baixa renda Països industrialitzats: immigració, adopció internacional, refugiats polítics.
+ =
1. Desenvolupament dels mitjans de transport i comunicació ------ Difusió mundial dels microorganismes.
Salut internacionalSalut internacional
Factors que contribueixen al desenvolupament i disseminació dels microorganismes:
1. Viatges internacionals 2. El transport internacional de mercaderies, animals i plantes. 3. La gran pressió que l’home exerceix sobre els ecosistemes selvàtics. 4. El creixement urbanístic desmesurat de les grans ciutats.5. El desenvolupament tecnològic i industrial.
originaris de països industrialitzats que es desplacen a zones tropicals poden exposar-se a microorganismes totalment desconeguts pel seu sistema immunitari, produint malalties molt més greus que en la poblacióautòctona de la zona. Per exemple:
Els turistes
Sd de Katayama !!!Sd de Katayama !!!
Viatges internacionals: turismeA la consulta del seu metge de família o a les Unitats de consell al viatger, depenent de:
•el lloc de destí•el tipus de viatge•l’allotjament•la durada•els antecedents patològics del viatger,
- Mesures generals per evitar el contagi de malalties(per exemple,…),
- Vacunes i/o quimioprofilaxis per tal de prevenir possibles malalties.
Salut internacionalSalut internacional
Viatges internacionals:La principal font de desplaçaments internacionals és el turisme, , seguidade la immigraciimmigracióó.
Salut internacionalSalut internacional
-Als països de la Unió Europea els moviments poblacionals massius no són un fet novedós. La migració ha estat històricament, un important i efectiu mitjà d’ajustament econòmic, polític i social.
-L’Estat espanyoltradicionalment país d’emigrants, ha esdevingut en les darreres dècades portad’entrada i tambédestí final de ciutadans procedents de països de baixa.
- A Catalunyatradicionalment, la immigració ha procedit d'altres zonesdel territori espanyol (immigració interior).Però d'ençà la dècada dels 80, la immigracióinterior s'ha vistsubstituïda pel creixement de la immigració exterior, procedent depaïsos de baixa renda
Immigrants econòmics: persones que marxen per fugir de la pobresa, amb l’expectativa de millorar la seva qualitat de vida i la dels seus familiars.
Segons la OMS un dels poblemes més inquietants per lesadministracions sanitàries i per al tots els governs és la desigualtat en la salut.
Al voltant del 20% de la població mundial viu en la pobresa absoluta, amb ingressos inferiors a 1 dòlar americà per dia i persona.
Tot i que la pobresa no pot definir-se exclusivament en funció dels ingressos econòmics, sí que s’observa una relació entre aquests i les desigualtats en la salut.
Salut internacionalSalut internacional
2. Desequilibri econòmic mundial --- Desequilibri en l’estat de salut de la població.
Binomi: malaltia-pobresa. No solament perque ets pobre et poses més malalt, sinó que perquè estàs més malalt ets més pobre.Per tant, la lluita contra la pobresa ha d’incloure la lluita contra les malalties, ja que aquestes, entre altres, mantenen als pobres en la pobresa.
La salut La salut éés fonamental per al s fonamental per al desenvolupament de la persona i dels desenvolupament de la persona i dels pobles.pobles.La millora de la salut pot prevenir la pobresa i oferir una via per sortir-ne
Global Health Observatory Map Gallery http://gamapserver.who.int/mapLibrary/app/searchResults.aspx
Àmbits de treball de la Salut Internacional:
•Distribució mundial de malalties: medicina geogràfica•Consell sanitari als viatgers internacionals•Medicina de la immigració•Malalties importades•Malalties emergents i re-emergents•Salut mediambiental•Estudis dels sistemes de salut
Salut internacionalSalut internacional
Webs d’interès:-http://www.who.int/en/-http://www.cdc.gov/-http://www.festmih.eu/Page/WebObjects/PageFestE.woa/wa/displayPage?name=Home-http://semtsi.xaweb.com/-http://www.camfic.cat/CAMFiC/Seccions/GrupsTreball/Arxius/Cocoopsi.aspx
La Salut internacional en la vida quotidiana d’un metge de família:
• “Doctora vinc pel control de la DM. Sap? Aquest estiu amb el meu marit farem un viatge a Costa Rica…”
• “Vinc perquè tinc… diarrea, tos, febre, dolor abdominal, orina sanguinolenta...”
• “Doctora, hace 2 meses que llegué de mi país y vengo por….”
• Visió globalitzada de la salut, per exemple:• Programa d’eradicació de la Polio al món.http://www.polioeradication.org/•Malalties tropicals desateses (Neglected tropical diseases)http://www.who.int/neglected_diseases/en
Consells abans de
viatjarRRevisió a la
tronada
Atenciósanitària a l’immigrant
Preguntar si ha fet viatges 3
mesos previs
Estat immunològic i estudi de malalties
importades
Les persones que viatgen a altres països poden entrar en contacte amb microorganismes, infectar-se i no desenvolupar els símptomes fins a la tornada al seu lloc d’origen.
MALALTIES IMPORTADES: malalties adquirides en un país i diagnosticades en un altre on no existeixen o són menys prevalents.(Bada Ainsa JL. Enfermedades importadas. Enf Infec Microbiol Clin 1988; 6: 395-397)
Quan hi ha transmissió de la malaltia en el país receptor,parlem de:• MALATIA EMERGENT: en zones on no n’hi havia hagut
mai prèviament• MALALTIA REEMERGENT: en zones on ja s’havia
eradicat o controlat.
Salut internacional: MALALTIES IMPORTADES, MALALTIESSalut internacional: MALALTIES IMPORTADES, MALALTIESEMERGENTS I MALALTIES REEMERGENTS I MALALTIES RE--EMERGENTSEMERGENTS
MALATIA EMERGENT
MALALTIA REEMERGENT
Tuberculosis
Xarampió
Chagas
Polio
Malària
Teniasis/cisticercosis
Esquistosomiasis
Tuberculosis
Esquistosomiasis
Xarampió
Teniasis/cisticercosis
Polio
Malària
ChagasMALALTIES IMPORTADES
TRANSMISSIBLES
MALALTIESIMPORTADESNO TRANSMISSIBLES
Chagas
Salut internacionalSalut internacionalGrip A
Grip A
Salut Internacional: Salut Internacional:
Són majoritàriament immigrants (immigrants VFR) i les seves parelles o fills (que freqüentment han nascut al país receptor), que viatgen als seus països d’origen per visitar a familiars i amics.
Viatgers VFR Viatgers VFR (visiting friends and relatives)
Major risc d’adquirir malalties prevenibles relacionades amb el viatge, quan es comparen amb persones que viatgen per altres motius (com el turisme o els negocis) per:
1. El destí dels viatges
2.Característiques del viatge
3.Algunes pràctiques
4.Manca de percepció de risc
“Llegar a Marruecos en avión o en tren es más cómodo, e incluso podría ser más barato. Pero en el coche caben más cosas”.
Salut internacionalSalut internacional
Viatgers VFR Viatgers VFR (visiting friends and relatives)
• El paper del metge de família és fonamental :
Seria recomanable preguntar a tot pacient immigrant si té intenció de viatjar al seu país i informar-lo dels riscos i dels recursos existents per prevenir-los.
• Els pediatres també tenen un paper clau:
ja que molts immigrants VFR, si han de viatjar amb els seus fills, consulten al pediatra abans del viatge.
2.- Examen de salut inicial a l'immigrant adult assimptomàtic
EXAMEN DE SALUT EXAMEN DE SALUT INICIAL A INICIAL A
LL’’IMMIGRANT ADULT IMMIGRANT ADULT ASSIMPTOMASSIMPTOMÀÀTICTIC
cocoopsi
Actualització Desembre 2011
http://www.camfic.cat/CAMFiC/Seccions/GrupsTreball/Docs/Cocoopsi/guiapacientinmigrant.pdf
Altres d’interès: http://www.redxlasalud.org/index.php/mod.documentos/mem.descargar/fichero.documentos_DOC-169_62e618cd%232E%23pdf
“La condició d’immigrant és transitòria i no eterna. Tots els pobles son el producte de moviments poblacionals, de fusions de cultures, de contactes amb el pobles veïns, de mestissatge.”
Examen de Salut Inicial a l’Immigrant Adult:
• Professionals d’Atenció Primària• No hi ha MBE. Documents de consens i
d’experts• Visió pràctica, del dia a dia
• Filiació correcta, país d’origen i ruta migratòria.
• Temps transcorregut des de l’arribada i/o antecedent de viatge recent al país d’origen.
• Exàmens de salut previs, patologies diagnosticades i tractaments rebuts.
• Genograma familiar. Dol migratori.
• Situació laboral i riscos existents.
• Antecedents personals i patològics. Història ginecològica/obstètrica en dones. Planificació familiar.
• Inspecció general:– Estat nutricional– Pell i mucoses
• Exploració física:– Bucodental– Palpació tiroidea– Ganglis a regió cervical, aixelles i
engonals– Auscultació cardio-respiratòria– Palpació abdominal– Exploració de genitals– Exploració neurològica bàsica– Exploració de l’aparell locomotor.
• Pes• Talla• IMC• TA• Tabaquisme• Consum d’alcohol• Exercici físic• Revisió ginecològica en les dones.• Planificació familiar. • Vacunacions.
Data Dosis Vacunes
Mes 0 1a. Tètanus-diftèria GripPneumococMeningococ C Triple Vírica Hepatitis B Polio inactivadaVaricel.la
Mes 1 2a. Tètanus-diftèriaTriple VíricaHepatitis BPolio inactivadaVaricel.la
Mes 6 3a. Tètanus-diftèriaHepatitis BPolio inactivada
Departament de Salut-Generalitat de Catalunyahttp://www.gencat.cat/salut/depsalut/pdf/v12.pdf
Recomanacions del PAPPS. Programa de l’adult 2009http://www.papps.org/upload/file/PREV%20ENF%20INFECCIOSAS.pdf
8
Data Dosis Vacunes
Mes 0 1a. Tètanus-diftèria GripPneumococMeningococ CTriple Vírica Hepatitis B Polio inactivadaVaricel.la
Mes 1 2a. Tètanus-diftèriaTriple VíricaHepatitis BPolio inactivadaVaricel.la
Mes 6 3a. Tètanus-diftèriaHepatitis BPolio inactivada
Tètanus-diftèria. Indicació universal i sistemàtica en nens i adults segons calendari vigent.
Gripal. Les mateixes indicacions que en pacients autòctons.
Pneumocòccica. Les mateixes indicacions que en els pacients autòctons.
Meningococ C. Vacunaciósistemàtica en les cohorts denens nascuts a partir de gener del2006.
Es recomana a les cohorts nascudesposteriorment a l’1 de gener del 1985,no vacunades a la infantesa, quehagin rebut 1 dosi.
Vacunació selectiva en grups de risc.
Recordar que la VacunaMeningocòccica tetravalent(A+C+Y+W135) està indicada enviatgers a països d’alta endèmia (païsosdel cinturó meningocòccic d’Àfrica,Interior del Brasil) i està obligada per afer la peregrinació a la Meca.
Data Dosis Vacunes
Mes 0 1a. Tètanus-diftèria GripPneumococMeningococ CTriple Vírica Hepatitis B Polio inactivadaVaricel.la
Mes 1 2a. Tètanus-diftèriaTriple VíricaHepatitis BPolio inactivadaVaricel.la
Mes 6 3a. Tètanus-diftèriaHepatitis BPolio inactivada
Data Dosis Vacunes
Mes 0 1a. Tètanus-diftèria GripPneumococMeningococ CTriple Vírica Hepatitis B Polio inactivadaVaricel.la
Mes 1 2a. Tètanus-diftèriaTriple VíricaHepatitis BPolio inactivadaVaricel.la
Mes 6 3a. Tètanus-diftèriaHepatitis BPolio inactivada
Triple Vírica. Està indicada la TV si no hi ha evidència d’haver passat les malalties. Totes les cohorts nascudes posteriorment al 1971 han de tenir administrades 2 dosis de triple vírica. Es recomana investigar l’estat de vacunació de la poblaciófemenina fèrtil de manera sistemàtica, en especial a immigrants.
Data Dosis Vacunes
Mes 0 1a. Tètanus-diftèria GripPneumococMeningococ CTriple Vírica Hepatitis B Polio inactivadaVaricel.la
Mes 1 2a. Tètanus-diftèriaTriple VíricaHepatitis BPolio inactivadaVaricel.la
Mes 6 3a. Tètanus-diftèriaHepatitis BPolio inactivada
Hepatitis B. Les mateixes indicacions que en pacients autòctons.•grups ètnics d’elevada prevalença i emigrants de zones d’alta endèmia•persones que viatgen a països endèmics durant 6 mesos (o menys, si preveuen tenir relacions sexuals de risc)
Caldrà practicar serologies prèviesper descartar infecció passada o portador crònic, en els originaris de zones amb alta prevalença d’aquesta malaltia.
Valerio Ll, Barro S, Pérez B, Roca C, Fernández J, Solsona L, Aguilar A, Escribà JM. Seroprevalencia de marcadores de hepatitis crónica vírica en 791 inmigrantes recientes en Cataluña, España. Recomendaciones de cribado y de vacunación contra la
hepatitis B. Rev Clin Esp 2008; 208:426-31
http://www.who.int/ith/en/index.html
Data Dosis Vacunes
Mes 0 1a. Tètanus-diftèria GripPneumococMeningococ CTriple Vírica Hepatitis B Polio inactivadaVaricel.la
Mes 1 2a. Tètanus-diftèriaTriple VíricaHepatitis BPolio inactivadaVaricel.la
Mes 6 3a. Tètanus-diftèriaHepatitis BPolio inactivada
Polio inactivada.•Adults no immunitzats i amb risc d’exposició (personal sanitari, viatgers a zones endèmiques, personal de laboratori).
•Immigrants originaris dels països endèmics de poliomielitis (si no estan immunitzats) ja que preveiem viatges de visita o retorn al seu país d’origen.
Varicel·la. •Adolescents de més de 13 anys i adults sense evidència d’immunitat, amb especial atenció a: personal sanitari, contactes pròxims amb immunodeprimits, professors, personal de centres de dia, dones en edat fèrtil no embarassades.•La vacunació dels immigrants d’alt risc (dones en edat fèrtil, treballadors de la salut) podria ser recomanable
Valerio Ll, Escribà JM, Fernández-Vázquez J, Roca C, Millozzi J, Solsona L, Molina I. Biogeographical origin and varicella risk in the adult immigration population in Catalonia, Spain (2004-2006). Euro Surveill. 2009 Sep 17;14(37). pii: 19332)
• dona originària de Bolívia• 32 anys• viu a Catalunya fa 13 mesos• treballa tenint cura d’un avi• consulta perque vol fer-se una revisióginecològica.
Exploració fisica:Sobrepés (IMC 28)TA: 126 / 70Resta normal
Anamnesi:
Originària de zona rural.
2 fills a Bolívia que viuen amb l’àvia. Està separada.
Aquí comparteix pis amb 3 amigues.
Ha iniciat relacions amb un compatriota
Antecedents:
Revisions ginecològiques a Bolívia Va deixar d’emprar mètodes de planificaciófamiliar al separar-se del marit.
Data Dosis VacunesMes 0 1a. Tètanus-diftèria
GripPneumococMeningococ CTriple Vírica Hepatitis B Polio inactivadaVaricel.la
Mes 1 2a. Tètanus-diftèriaTriple VíricaHepatitis BPolio inactivadaVaricel.la
Mes 6 3a. Tètanus-diftèriaHepatitis BPolio inactivada
1. completar vacunació Td2. cuidadora d’un avi3. no4. no (va néixer el 1983)5. serologies:
- rubeola 6. - HBc Ac, HBsAg
7. no8. ens podem plantejar la vacuna o
fer serologia prèvia
Analítica sanguínia amb: hemograma complert, glucèmia, creatinina, proves hepàtiques (ALT, AST, Falcalina i GGT), colesterol total + les serologies pertinents.
Cribatge de la Tuberculosi: La tuberculosi (TBC) presenta una epidemiologia complexa i representa un important problema de salut pública especialment en països de baixa renda i en bosses de pobresa o marginació de països industrialitzats
Algoritme d’abordatge del cribratgede la TBC en immigrants :
Immigrant < 5 anys de migracióExamen de salut inicial
Cerca activa de símptomes i signessugestius de malaltia TBC
Clínica present Assimptomàtic
Protocol corresponentDiagnòstic i tractamentMalaltia TBC immigrant
Originari de país baixa endèmia TBCNo presenta criteris d’alt risc d’ITL
Originari de país alta endèmia TBCNo presenta criteris d’alt risc d’ITL
Independentment de l’origenPresenta criteris d’alt risc d’ITL
ResPT < 10mmPT ≥ 10mm
Res
Rx Tòrax anodina
Rx tòrax patològicaTITL
Lesions cicatritzials. No ttractament previ TBCSugestiva de TCB aguda
PT ≥5mm
PT <5mm
Res
Alt risc de patir ITL:• Convivents amb un cas
infectat.• Infectats pel VIH.• Immunodeprimits.• Lesions cicatricials a la Rx de
tòrax mai tractats de TBC. PT 8mm
Paràsits en femta
Sedimentd’orina
VHB VHC VIH Lues Malaria Chagas
Àfrica del nord
Valorar Si Si Valorar No No No No
Àfrica subsahariana
Valorar Si Si Si Si Si Valorar No
Europa de l’Est
No No Valorar Valorar No No No No
Àsia Valorar Si Si Valorar No No No No
Amèrica llatina
Valorar No Valorar Valorar No No No Valorar
Si = indicació de rutina.Valorar= indicació de rutina en discussió. A valorar factors de risc.No = no indicació rutinària.
8
Paràsits en femta
Sedimentd’orina
VHB VHC VIH
Lues
Malaria
Chagas
Àfrica del nord
Valorar
Si Si Valorar
No
No No No
Àfrica subsahariana
Valorar
Si Si Si Si Si Valorar
No
Europa de l’Est
No No Valorar
Valorar
No
No No No
Àsia Valorar
Si Si Valorar
No
No No No
Amèrica llatina
Valorar
No Valorar
Valorar
No
No No Valorar
Estudi coproparasitològic: 1-3 mostres de femtes recollides en dies diferents.
•a tots els immigrants del continent Africà, Asiàtic i d’Amèrica llatina que han arribat al nostre país fa < 1 any i que provenen de zones rurals o han viscut en condicions de baix nivell higiènic i/o sanitari.
•probablement indicat als que han arribat fa 1-3 anys i que provenen de zones ruralso han viscut en condicions de baix nivell higiènic i/o sanitari.
•no indicat de rutina als que porten > 3 anys aquí sense haver viatjat al seu país
•sempre que presentin signes o símptomes de sospita
Paràsits en femta
Sedimentd’orina
VHB VHC
VIH Lues Malaria Chagas
Àfrica del nord
Valorar
Si Si Valorar
No No No No
Àfrica subsahariana
Valorar
Si Si Si Si Si Valorar No
Europa de l’Est
No No Valorar
Valorar
No No No No
Àsia Valorar
Si Si Valorar
No No No No
Amèrica llatina
Valorar
No Valorar
Valorar
No No No Valorar
Sediment d’orina: útil per descartar la hematúria que és un dels signes més característics de la parasitació per Schistosoma haematobium.
VHB: detectar els casos de portadors crònics, fer estudi de contactes i vacunar-los. Vacunació als immigrants originaris de països amb alta prevalença de la infecció en cas de que hi viatgin de nou.
Paràsits en femta
Sedimentd’orina
VHB VHC VIH
Lues Malaria Chagas
Àfrica del nord
Valorar
Si Si Valorar
No No No No
Àfrica subsahariana
Valorar
Si Si Si Si Si Valorar No
Europa de l’Est
No No Valorar
Valorar
No No No No
Àsia Valorar
Si Si Valorar
No No No No
Amèrica llatina
Valorar
No Valorar
Valorar
No No No Valorar
VHC: àmplia distribució mundial. Valorar-ho sempre i degut a la alta prevalença, s’aconsella als originaris de l’Àfrica Subsahariana
VIH: la regió del mon més afectada per l’epidèmia segueix sent l’Àfrica SubsaharianaLues: Elevada confecció amb el VIH
Sempre que presentin conductes o antecedents de risc
Paràsits en femta
Sedimentd’orina
VHB VHC VIH
Lues
Malaria
Chagas
Àfrica del nord
Valorar
Si Si Valorar
No
No No No
Àfrica subsahariana
Valorar
Si Si Si Si Si Valorar
No
Europa de l’Est
No No Valorar
Valorar
No
No No No
Àsia Valorar
Si Si Valorar
No
No No No
Amèrica llatina
Valorar
No Valorar
Valorar
No
No No Valorar
Chagas: serologia de Trypanosoma cruzi a:•originaris de Bolívia•dones llatinoamericanes embarassades•persones amb antecedents epidemiològics suggestius •immigrants llationamericans immunodeprimits o candidats atractaments immunosupresors•immigrants llatinoamericans amb signes/símptomes suggerents de malaltia de Chagas: BBDFH, cardiopaties, trastorns del ritme cardíac, símptomes digestius,..•a totes les persones que ho sol·licitin
Malària: embarassades i nens originaris de l’Àfrica subsahariana i arribats fa menys de 3-6 mesos.
Quimioprofilaxis per la malàriaquan tornin al seu país de visita si són originaris de zones endèmiques.
Coneix la malaltia de Chagas ?
Paràsits en femta
Sedimentd’orina
VHB VHC VIH Lues Malaria Chagas
Àfrica del nord
Valorar Si Si Valorar No No No No
Àfrica subsahariana
Valorar Si Si Si Si Si Valorar No
Europa de l’Est
No No Valorar Valorar No No No No
Àsia Valorar Si Si Valorar No No No No
Amèrica llatina
Valorar No Valorar Valorar No No No Valorar
•Boliviana, de zona rural• 32 anys• viu a Catalunya fa 13 mesos• treballa tenint cura d’un avi• consulta per que vol fer-se una revisió ginecològica.•2 fills a Bolívia que viuen amb l’àvia.. •ha iniciat relacions amb un compatriota•Sobrepés (IMC 28)•TA: 126 / 70•Analítica general dins la normalitat.
•Estudi coproparasitològic
•Serologies:•Rubeola•HBcAc, HBsAg•VHC ()•Li comentem si risc HIV/lues•Varicel.la ()•Trypanosoma cruzi
•Estudi coproparasitològicNegatiu
•Serologies:•RubeolaImmunitzada•HBcAc, HBsAgNegatius•VHC (?)Negatius•Li comentem si risc HIV/luesNegatius•Varicel.la (?)No li hem demanat•Trypanosoma cruziPOSITIU
MALALTIA DE CHAGAS:La pacient sap què és la m. de Chagas.Ha residit en cases de tova.La seva mare també la pateix.
ECG !!
A LA PRA LA PRÀÀCTICA:CTICA:
• “Pas a pas”:–Organitzar la consulta.–Prioritzar les exploracions
complementàries.–Relació professional-pacient.–Educar el pacient de la importància de la
continuïtat assitencial.
Espero que us hagi estat profitEspero que us hagi estat profitóóss…….. MMOOLLTTEESS
GGRRÀÀCCIIEESS