Salvadó, N. et al. Presa de mostres de policromies. 2008

8/7/2019 Salvad, N. et al. Presa de mostres de policromies. 2008

1/31


2/31

Presa demostresdepolicromies

Metodologia

Nati Salvad i CabrSalvador But i Papiol

Anlisi de Materialsde Patrimoni Cultural. UniversitatPolitcnica de CatalunyaDepartament dEnginyeria Qumica

Nria Oriols i Pladevall

Centre de Restauraci de BnsMobles de Catalunya. DirecciGeneral de Patrimoni Cultural.Departament de Culturai Mitjans de Comunicaci.Generalitat de Catalunya

MuseusDocumentaci


3/31

Collecci

Museus. Documentaci

IllustracionsFotografies: Carles Aymerich,arxiu AMPC i arxiu CRBMC

Dibuixos: Nati Salvad

Fotografia de la coberta: arxiu AMPC

1a ediciSetembre de 2008

Tiratge1.400 exs

ImpressiTallers Grfics Hostench.Venezuela, 87. Barcelona

ISBN84-393-6756-2

Dipsit LegalB- 24.587 - 2005

Biblioteca de Catalunya. Dades CIP

Fotografia : la conservaci de colleccions de fotografies. (Museus Documentaci)BibliografiaISBN 84-393-6756-2I. Catalunya. Departament de CulturaII. TtolIII. Collecci: Museus Documentaci1. Fotografies Conservaci i restauraci779.025.4

2


4/313

Museus Presa deDocumentaci mostres

1. Introducci | 5

2. Justificaci de la presa de mostres | 7a. Anlisiin situ amb equips porttilsb. Anlisis no destructivesc. Anlisi de mostres extretes de lobra

3. Objectius de la presa de mostres | 9

4. Abans duna presa de mostres | 11a. Observaci visualb. Observaci amb estereomicroscopic. Tcniques fotogrfiques

i radiogrfiques de raigs X

5. Documentaci de lobra | 13a. Contractesb. Procednciac. Trasllatsd. Restauracions anteriorse. Neteges

6. Selecci dels punts de presade mostres | 14

7. Elaboraci duna fitxa | 14

8. Localitzaci i mapa de la presade mostres | 15

9. Qui fa la presa de mostres | 16

10.Com han de ser les mostres | 16a. Tipus de mostra

I. Mostres completes o totalsII. Mostres parcials o selectivesIII. Mostres biolgiquesIV. Mostres indirectes

b. Dimensionsc. Quantitatd. Dacord amb les tcniques analtiques

11.Procediments de la presade mostres | 21a. Extracci mecnicab. Extracci qumica

12.Precaucions en la presa de mostres | 25

13.Traabilitat | 26

14.Conservaci de les mostres | 26

15.Comentari final | 29

16.Bibliografia | 30

Sumari


5/31

L'obra d'art, des del monument a la miniatura, estroba composta per un cert nmero i proporci dematries

CESARE BRADYTeoria de la restauracin

Alianza Editorial. Madrid (1988), p. 55

E L S A U T O R S A G R A E I X E N

totes les aportacions de l 'equip tcnic delCRBMC Pep Paret, Maite Toneu, Pere Roviraingels Jorba , molt especialment les correccionsde l ' ngels Planell, les fotografies d'en CarlesAymerich, i tamb la collaboraci de tots els res-tauradors que hi han intervingut.


6/315

Un objecte dart s nic per definici. Aquestcarcter individual i determinat de cadaobjecte s el que marca, en gran mesura, lametodologia a seguir en fer-ne lestudi desdun punt de vista fsic i qumic. Si agafemper exemple el cas de les policromies elsobjectius de lestudi sn molts i variats: iden-tificaci dels diversos materials (pigments,aglutinants, vernissos, etc.), caracteritzacide la tcnica pictrica, contextualitzaci his-trica, estudi de les alteracions, avaluaci ilocalitzaci de modificacions, repintades,restauracions antigues i afegits, determinacide lorigen, procedncia, dataci, aix comestimaci de lautenticitat.

Tenint en compte aquests punts cal enfocarlestudi entenent que interessa fer una valo-raci global de la pintura; per aix no spas senzill, ja que queda supeditat a dife-rents realitats. La grandria i el lloc dubica-ci de la pea sn una dada important atenir en compte en iniciar un estudi daquesttipus. El format de les obres i la geometriadels equips danlisi limiten laplicaci dedeterminades tcniques analtiques.

La superfcie duna policromia es presentacom un univers despais visualment diferen-ciables per la coloraci i tamb per la textu-ra. Aquest pot ser un primer pas per a ladiscriminaci de materials a estudiar. Peraquesta composici bidimensional snecessari haver utilitzat una determinadatcnica pictrica la qual comporta unasuperposici de diferents capes. La tcnicapictrica defineix uns materials, les barregesque calen o les que es poden fer, i la mane-ra com shan destructurar i ordenar aquests

materials. Segons que la tcnica hagi estatms o menys acurada shauran aconseguitmillors o pitjors resultats, ja sigui immediatso amb el pas del temps. Aix, a lhora de fer

les anlisis cal tenir presents la diversitat,les barreges, la distribuci i la localitzacisuperficial i estratigrfica dels materials.Sovint, a les capes pictriques, juntamentamb el compost que aporta el color, shi tro-ben impureses que poden ser dorigen natu-ral, relacionades amb el procs de manufac-tura, o adulterants.

A ms de localitzar els materials des dunaperspectiva cromtica i de conservaci,tamb cal preveure que els processos den-velliment i de deteriorament dificulten nota-blement la caracteritzaci de materials. Calesperar variacions fsiques i qumiques quesn degudes a materials dolents, a unamala tcnica, a males condicions de conser-vaci o a transformacions qumiques delscomponents originals.

La informaci que es vol conixer sovint hade ser representativa de tota la pea.Acceptant que lobjecte ha estat concebutcom una sola unitat, un estudi complettamb ha de mantenir aquesta unitat, persense menystenir modificacions puntuals i

localitzacions que poden ser una refernciaper conixer la histria de la pea.

De cara a treure la mxima informaci pos-sible i obtenir resultats significatius, semblaadient la combinaci de diverses tcniquesdanlisi complementries entre si. Lestudies du a terme inicialment amb un examenvisual, lobservaci de la superfcie amb la-jut duna lupa binocular i, si es consideranecessari, lobtenci dimatges amb dife-rents tcniques dimatge i fotografia. Ambaquest examen general de la pea es t una

idea de lestructura i el seu estat de conser-vaci.

Seguidament es requereixen tcniques quepermetin obtenir una informaci puntual perconixer lestructura de les capes i la natu-ralesa qumica dels materials constituents.Per fer aquest estudi s necessari extreurepetites mostres de la pintura, el que anome-nem presa de mostres . Aix t lavantatgeque no s necessari moure tot lobjecte delseu lloc permanent, i alhora implica menysmanipulaci que altres mtodes. Aix, per

exemple, nicament les mostres, i no pastota la pea, estaran sotmeses a radiacionsdalta energia. bviament el que s impor-tant, per, s lmplia informaci que es potobtenir en lestudi de les mostres.


Introducci

Figura 1. Prenent una mos-tra (Fotografia: Arxiu AMPC)


7/316

Com a conseqncia del fet que les mostressn niques, cal buscar mtodes danlisique permetin conservar-les al mxim duranttot lestudi, cosa que ha de permetre, ams, la viabilitat destudis posteriors.Noms en alguns casos sutilitzaran tcni-ques que comportin la prdua de la mostra,b perqu per a lassaig es necessita pocamostra o b perqu noms es disposa detcniques destructives per obtenir determi-nada informaci, com s el cas de les tcni-ques cromatogrfiques per a lanlisi decompostos orgnics.

El punt don sextreu la mostra i les petitesdimensions daquesta limiten lestudi que esvol dur a terme. s per aix que cal anaramb cura i tenir prou criteri per seleccionarcorrectament les localitzacions i poder treu-re conclusions dels resultats de les anlisis.Un bon mostreig no caldr repetir-lo. No espot oblidar que la validesa de totes les eta-pes dexamen segents depn de la qualitatde les mostres inicials i de la seva represen-tativitat quant a lestructura i als materialsde la policromia estudiada.

Desprs de lextracci de la mostra segueixlestudi amb tcniques danlisi. La instru-mentaci queda restringida per les limita-cions de grandria i complexitat de lesmostres, per lexigncia que no es destruei-xin en fer la preparaci per a lassaig o bdurant aquest, i per problemes de sensibili-

tat i resoluci dels aparells. De vegades laquantitat de mostra disponible, en la qualalguns compostos hi sn en molt baixaconcentraci, s ms petita que el lmit dedetecci del mtode emprat, la qual cosa faque sobtinguin resultats ambigus. Per tant,s important conixer les diferents possibili-tats de les tcniques i quan aquestespoden ser utilitzades. Hi ha tcniques quees podran emprar amb un cert carcter ruti-nari, daltres noms per a assaigs ambintencions puntuals.

Figura 2. Observar i fotografiar...(Fotografia: Arxiu AMPC)


8/31


9/318

Per a lanlisi elemental tamb sutilitza latcnica de fluorescncia de raigs X.

Les tcniques despectroscpia dinfra-roig FTIR i lespectroscpia Raman per a lacomposici molecular de pigments, crregu-es, aglutinants i vernissos. Aquestes duestcniques aporten informaci complement-ria, i ambdues snpotencialment interes-sants. No obstant aix,la tcnica FTIR estms generalitzada enaquest mbit.

La tcnica dedifracci de raigs X sadequada per a lacaracteritzaci de com-postos cristallins.

A causa de la com-plexitat dels polmersorgnics naturals i sin-ttics com sn agluti-

nants i vernissos es necessiten diversosmtodes instrumentals. Per a lestudi de lesmescles i productes de degradaci s con-venient la combinaci de diferents tcniquesanaltiques. De les diferents tcniques espresenten com a bsiques la microscpiaFTIR i tcniques de separaci com sn lacromatografia de gasos GC amb diversos

detectors i la cromatografia lquidaHPLC amb diversos detectors. Actu-alment la tendncia s dutilitzar les-pectrometria de masses com adetector.

Esquema 1. La presa demostres en el context delprocs analtic i destudiduna policromia


10/31

O

B

J

E

C

T

I

U

S

CONSERVACI PREVENTIVA

CONSERVACI I RESTAURACI

MATERIALSI TCNIQUES

CONTEXTUALITZACI

CONSERVACI

I RESTAURACI

9

s molt important abans diniciar qualsevolprocs de presa de mostres, tenir claraquina s la informaci que es vol obtenir iquina s la finalitat de lestudi que es vol ferde la pintura, ja que la quantitat de mostra,el nombre de punts de presa, la profunditat,la distribuci, etc. shan dadequar alsobjectius.

No obstant aix, i tenint present que lesoportunitats destudiar una pea sn evi-dentment molt escasses, caldria tenir pre-sent, si aix s possible, daprofitar la presade mostres per obtenir la mxima informacii evitar futures intervencions.

A partir dels diferents objectius, les mostreses poden extreure de peces que estan apunt dentrar en un procs de conservacii/o restauraci o b de peces que pertanyena colleccions de museus o privades.

En el procs de restauraci es donen les cir-cumstncies ideals per fer un estudi de lesobres. No obstant aix, s molt importantque la presa de mostres es faci abans dequalsevol intervenci, des de la neteja a laconsolidaci, per evitar la introducci denous materials, que dificultarien la interpre-taci dels resultats analtics, o la prdua dematerials. En qualsevol cas, a mesura queavanci la restauraci s possible que hi hagiloportunitat o la necessitat de fer novespreses de mostres.

Si la pregunta a la qual cal donar respostaest ben formulada, la presa de mostressha dadequar a les operacions que es pre-veu que seran necessries per al procsanaltic. Per exemple si es vol estudiar unaeflorescncia o una alteraci evident que caleliminar, la quantitat de mostra no represen-ta un problema per a lobra. Si b es pot tre-


3. Objectius de lapresa de mostres

Caracteritzar els materials i les tcniques uti-litzades per diferents autors, escoles o movi-ments artstics. Estudi dinvestigaci dels

materials.Establir cronologies i rees geogrfiquesdutilitzaci de determinats materials i tcni-ques.

Autentificar, atribuir o establir la cronologiaduna determinada obra, per confrontacidels resultats obtinguts amb el coneixementhistric de les tcniques artstiques.

Estudiar quina s la interacci entre els nousproductes i els materials constituents dels

objectes artstics, mitjanant assajos delaboratori.

Conixer les causes dalteraci prpies odegudes a lentorn dun determinat objectedart.

Estudiar la tcnica i els materials originals i/oafegits, aix com les causes dalteraci, pertal de:

Definir lestat de conservaci Documentar la tcnica i la histria

de la pea.Ajudar a definir propostes dintervenci ajus-tades.

R

E

C

E

R

C

A


11/3110

ballar amb mostres de molt petites dimen-sions, disposar de quantitats ms gransfacilita molt la feina i a vegades proporcionaresultats ms segurs.

El coneixement dels materials constituentsdun objecte artstic facilita als conserva-dors-restauradors de fer les propostes din-tervenci ms ajustades, ja que permet pre-veure quina ser la interacci entre elsmaterials existents i els nous productesincorporats en els diferents processos deconservaci-restauraci.

La determinaci de la naturalesa duna capasuperficial, per exemple, facilita el dissenydel procs de neteja. Saber si hi ha pig-ments especialment sensibles als cids obases pot condicionar el tipus de productesaplicats a la neteja. Cal tenir perfectamentcaracteritzats els materials de les diferentscapes per decidir els consolidants ms ade-quats; reconixer les capes originals i lessobreposades pot ajudar a establir msencertadament els criteris de la intervenci.

Durant el procs de restauraci s possibleque es desprengui algun petit fragment depintura. Encara que aquest fragment semblimolt petit i de poca importncia, si s possi-ble localitzar-ne la procedncia, cal guardar-lo i documentar-lo adequadament ja que potrepresentar una possibilitat destudi o unareducci del nombre de mostres a prendreen una altra ocasi.

Sovint durant una restauraci, cal entendrequines sn les causes de les diferents alte-racions que presenta lobjecte artstic, com

ara fongs, xilfags, despreniments, sals,canvis de color, etc. Lanlisi de les condi-cions ambientals en qu es troba lobjectepot resultar ser imprescindible tamb perdeterminar-ne les causes dalteraci.

Quan shan dincorporar nous productes enuna restauraci, abans cal fer proves i estu-diar-ne les conseqncies, com sn els pos-sibles residus, alteracions fsiques o qumi-ques, envelliment, etc. Sovint aquests estu-dis requereixen laplicaci de tcniques ins-trumentals i, per tant, cal tamb fer unapresa de mostres que sigui significativa. Enaquests casos, els criteris i les considera-cions no varien essencialment respecte dela presa de mostres dobjectes artstics,amb lnica diferncia que no estarem tre-ballant sobre un objecte considerat unicum.


12/3111

a. Observaci visual

Hi ha tot un seguit de detalls que lnicamanera que hi ha de poder-los apreciar s apartir de lobservaci prvia, detallada iminuciosa de lobra. Si s possible, aquestaobservaci sha de fer en lambient on haestat dipositada durant els ltims anys, enles condicions ambientals que lhan afectat,envoltada dels objectes que lhan envoltatsempre i de tot all que, tot i que s molt

difcil de preveure, potafectar lobra, per quees pot deduir i notarobservant-la en el seuentorn.

Cal prendre nota detotes les observacions,fins i tot de les que esconsiderin irrellevants,especialment en el casque qui prengui lesmostres sigui una per-sona diferent a qui faciles anlisis i ninterpreti

els resultats.b. Observaci ambestereomicroscopi

Que permet fer unaobservaci a ms aug-ments i, per tant, msdetallada que a simplevista.

c. Tcniques fotogrfiques i radiogrfi-ques de raigs X

En el context de la conservaci restauracisengloben sota la denominaci danlisiglobal de lobra , i sels assigna un carcterno destructiu. La informaci que sobt ambles diverses tcniques fotogrfiques depndel tipus de radiaci que sutilitza perilluminar lobjecte, com a resultat dels efec-tes dinteracci de la radiaci amb la mat-ria. Per exemple, radiografies de raigs X,fluorescncia UV i reflectografia IR...

Figura 5. Diagrama de penetraci de dife-rents tipus de radiaci

Aquestes tcniques, amb les quals es t unaimatge global de lobjecte, aporten informa-ci de la tcnica pictrica caracterstica; delestat de conservaci de les capes pictri-ques, de suport i de protecci; de la localit-zaci de les alteracions, i permeten podertenir-ho conservat com a document fotogr-fic o digital. Per no donen una informaciprou especfica per conixer lestructura de

capes i, especialment, de la naturalesa qu-mica dels materials pictrics.


4. Abans dunapresa de mostres

Figura 3. Observaci amblajut duna lupa (Fotografia:arxiu AMPC)

Figura 4. Observaci amb lajut dun estereomicroscopi (Fotografia: CarlesAymerich, CRBMC)


13/31


14/3113

Des del punt de vista de la presa de mos-tres i amb la intenci que aquesta sigui taneficient i adequada com sigui possible, caldisposar de la mxima informaci documen-tal respecte de les obres.

a. Contractes

Les obres dart moltes vegades sn el resul-tat dun encrrec. Antigament aquest encr-rec portava associat un contracte en el qualsovint shi especificaven el tema i els mate-rials que shavien dutilitzar, a part de lescondicions econmiques. Malauradament,shan conservat molt pocs contractes da-quest tipus; no obstant aix, en el cas quenhi hagi i shi pugui accedir tenen un valorextraordinari. Tamb hi ha en ocasions elsdocuments anomenats visures en els qualsalgun especialista, generalment un pintor deprestigi, fa una inspecci del compliment deles condicions del contracte. La informacique hi ha tamb s dun gran inters.

b. Procedncia

En comptades ocasions les obres que shandestudiar estan situades en el lloc per onvan ser pensades, i moltes vegades permotius dampliaci o de remodelaci, shanhagut de traslladar. Daltres vegades es tras-lladen pel deteriorament dels edificis a con-seqncia dincendis, guerres, o per simpleenvelliment. Igualment, a partir de la vendaper part dels propietaris moltes obres hananat a parar a colleccions privades omuseus. Tota aquesta histria de la pea hiha tingut la seva repercussi i, per tant,forma part de la informaci de qu cal dis-

posar prviament a la presa de mostres.Tamb a lhora de la presa de mostres el fetque sigui una obra exposada en la sala dunmuseu, que estigui oblidada en una sagris-tia, que formi part duna collecci privada oes mantingui a lespai on lautor la va con-cebre, condicionar lestratgia a seguir.

c. Trasllats

Molts dels canvis que shan esmentat en la-partat anterior van requerir trasllats. Els tras-llats, especialment si sn obres de gransdimensions, poden ser processos foratraumtics per a les obres dart i encara queactualment sactua amb la mxima cura notenim la garantia que sempre shagi actuataix. Disposar de lhistorial de trasllats queha sofert lobra dart ens pot permetre inter-pretar millor el seu estat actual i entendrealgunes de les patologies que presenta.Canvis en les condicions ambientals, compassar dun clima sec a un de ms humit,poden ser causa de fenmens dalteraci.

d. Restauracions anteriors

Probablement lobra que sestudia, sobretotsi s una obra antiga, ha sofert diverses res-tauracions. El coneixement dels materialsintroduts, extrets o substituts i la localitza-ci de les intervencions ha de permetreescollir adequadament els punts de mos-treig.

e. Neteges

Una altra de les operacions a les quals pos-siblement ha estat sotmesa lobra s la deneteja. Aquesta es pot haver fet de formasimplement mecnica o utilitzant productesqumics que poden anar des de laigua fins asubstncies agressives, passant per tot tipusde dissolvents orgnics o mescles da-quests. Aquesta intervenci pot haver causatla prdua de material, especialment a lescapes ms superficials, per tamb pot

penetrar i modificar els materials ms interns.


5. Documentacide lobra


15/3114

La selecci dels punts de presa de mostresva molt lligada a les consideracions fetes enlapartat 3, ja que aquesta shaur de ferdacord amb els objectius que es tinguin.No obstant aix, cal tenir presents algunesconsideracions.

Cal tenir ben acotats el punt o les zones onhi ha hagut intervencions posteriors a larealitzaci de la policromia per evitar-los, sino s que el fet destudiar aquestes inter-vencions sigui lobjectiu del treball. Grciesal treball fet prviament, es podr disposardun mapa de zones potencialment interes-sants.

El fet de reduir lestudi de tota una obra auna quantitat discreta de mostres fa que le-lecci daquestes sigui un moment clau pera lassoliment dels objectius. Dels resultatsque sobtinguin de les anlisis fetes enaquest nombre limitat de mostres shaurande treure conclusions sobre la composici ila tcnica pictrica de tot el quadre.

s molt important, doncs, que les mostressiguin representatives i tinguin tots els com-ponents que estan repartits per tota lobra.Una mala elecci pot representar que lafeina posterior esdevingui intil o fins i totpot fer arribar a conclusions errnies. Sem-pre que sigui possible el punt de presa demostres sescull prioritzant les zones menyscompromeses.

Tota la documentaci obtinguda i totes lesobservacions que shagin fet de lobra dart,han de formar part duna fitxa en la qual, amesura que es vagi progressant en lestudi,saniran introduint nous elements. Probable-ment, cada instituci o taller de restauracitingui un model de fitxa diferent, aix no sgaire important; el que s que cal s que hihagi accessible tota la informaci de qu es

disposa. No obstant aix, el fet de disposardun model estndard facilitaria molt la feinai la cerca dinformaci.

Aquesta fitxa ha de servir per a la presa demostres, sha dampliar amb els resultatsanaltics obtinguts i ha de quedar a disposi-ci de possibles estudis en el futur.

6. Seleccidels punts de presade mostres

7. Elaboraciduna fitxa


16/3115

s altament important que tot el procs depresa de mostres estigui documentat ambimatges. Aquestes han de mostrar com amnim:

Imatges de la pintura, de lobra engeneral i dels detalls ms interessants.

Imatges dels punts de la presade mostres, abans i desprs de laintervenci.

Hi ha dhaver una fotografia per cada mos-tra on sindiqui mitjanant un senyal el puntexacte on sha fet la presa de la mostra.

Mapa de presa de mostres . Sha de con-feccionar un esquema o utilitzar una foto-grafia de la pintura en general on es mostrinels punts de presa de mostres claramentidentificats.


8. Localitzacii mapa de la presade mostres

Figura 9. Localitzaci foto-grfica del punt de la presaduna mostra (Fotografia:arxiu AMPC)

Figura 10. a) Mapa depresa de mostres dunabsis; b) localitzaci de lamostra 4; c) detall del puntde la presa de la mostra(Fotografies: arxiu AMPC)

a b c


17/3116

La situaci ideal s aquella en la qual en elprocs de presa de mostres interv la per-sona que restaura lobra dart, la que socu-pa de la conservaci, lhistoriador i la perso-na que far les anlisis. Cal tenir en compteque la presa de mostres s una part essen-cial en el procs analtic, i lanalista s quiha de fer-la o, com a mnim, hi ha de serpresent. En el cas que aix no sigui possible(ja que a vegades loportunitat de prendreuna mostra s imprevisible), cal que sintro-dueixi a la fitxa corresponent la mximaquantitat de detalls i observacions que esti-guin relacionats amb el procs.

Mai no ha de faltar en el moment de prendreles mostres la persona que far la restaura-ci, ja que ha dactuar com a tcnica en totel procs, i s qui millor coneix la pinturafsicament.

La mateixa extracci de mostres proporcio-na informaci que pot resultar til a lanalis-ta.

Una mostra fora de context pot aportarinformaci irrellevant i, fins i tot, errnia,encara que les anlisis posteriors estiguinfetes correctament.

De vegades, a partir de lobservaci fetapels analistes, i tenint un bon coneixementdel comportament dels materials i de lareactivitat qumica, es pot fer una bonainterpretaci del que ha produt una altera-ci i evitar la presa duna mostra.

Segons quina sigui la informaci que es volobtenir de lanlisi, el tipus i la quantitat demostres pot variar.

a. Tipus de mostra. De forma general, lesmostres es poden classificar en:

I. Mostres completes o totals. Aquellesque comprenen totes les capes dunapolicromia en profunditat fins a arribar alsuport.

II. Mostres parcials o selectives. Aque-lles que no contenen les capes. Espoden limitar a una nica capa, perexemple el verns, o a material de tipolo-gia nica com ara el suport, lalteraci...Sn selectives les que sextreuen ambun dissolvent mitjanant una turunda* .

III. Mostres biolgiques. Sn mostresque contenen organismes vius o materialdirectament produt per un organismeviu, com sn fongs, bacteris, insectes,excrements dinsectes. En aquest cas srecomanable sempre que lexpert en la-nlisi aconselli sobre el procediment cor-

recte, ja que hi ha nombroses variablesque hi influeixen com ara lentorn on estroba la pea. Cal tenir present en aquestcas que la mostra sha de prendre abansde sotmetre les obres a radiacions comara radiacions UV o raigs X, que presen-ten poder desinfectant.

IV. Mostres indirectes. Es fa una presade mostra de lambient que envolta lob-jecte, com ara la que es fa amb testimo-nis (portamostres de vidre) per recollirpols, o exposant plaques de petri ambmitjans de cultiu, perqu shi dipositin elscontaminants.

9. Qui fa la presa demostres

10. Com han de ser

les mostres

(*) En castell:hisopo . En angls, cotton swab .En itali:batuffolo di cotone . En francs: tamponde coton


18/3117


FINALITAT DE LANLISI

Determinar la tcnica artstica (agluti-nant, pigments i ordre de superposicide les capes)

Determinar la naturalesa duna altera-ci (fongs, sals, etc.)

Determinar la causa duna alteraci

Determinar la naturalesa duna capasuperficial (verns, brutcia)

Identificar la naturalesa del suport delobra artstica; per exemple, determi-nar el tipus de fusta, de fibra o depedra

CARACTERSTIQUES DE LA MOSTRA

s necessari extreure mostres de cadacolor diferent present a la policromia, i calque siguin completes, s a dir, que com-prenguin tots els estrats de la tcnica, desde la capa de preparaci fins a les capessuperficials.

La mostra pot ser parcial, s a dir, quecontingui nicament els materials amb lal-teraci, per sha de fer una observaci idescripci acurada de lentorn en el qual

es troba.s aconsellable, si la pea ho permet, msdun punt de mostreig.

La mostra pot ser parcial, per en el casque el tipus de suport o capes subjacentspuguin tenir incidncia pot ser necessarique sigui completa.

En el cas duna anlisi biolgica, perexemple, cal prendre mostres INDIREC-TES, s a dir, de lambient en qu es troba

lobjecte artstic.En aquest cas, la mostra tamb pot serparcial i limitar-se al gruix de lestrat quees vol analitzar.

Aqu tamb la mostra ha de ser parcial irepresentativa, procurant no extreure-ladaquelles rees que estiguin ms malme-ses.

En el cas de les fibres, sempre ser neces-sari treure un fil de trama i un altre dordit.

En el cas de fustes, shauran dextreuremostres que tinguin cares entre 3 i 5 mm2.

Taula 1. Relaci entre lafinalitat de lanlisi i el tipusde mostra que cal extreure

Figura 11. Exemple de mostres extretes amb la finalitat de determinar la tcnica artstica. Shi observen tots els estratsde la tcnica, des de la capa de preparaci fins a les capes superficials (Fotografies: arxiu AMPC)


19/3118

Figura 12. Exemple de mostres de pintura mural en qu agafar totesles capes, inclosos els morters (Fotografies: arxiu AMPC)

Figura 13. Extracci mecnica duna capa, per exemple verns (Fotografia: Carles Aymerich CRBMC)


20/3119

b. Dimensions

Les dimensions de les mostres depenen, talcom sha anat comentant, dels objectius dela presa de mostres i del tipus de mostres.En general per a mostres completes , unasuperfcie adequada s entre 4 i 1 mm2encara que de vegades es pot treballar ambmostres ms petites. Sovint, en fer lextrac-ci de la mostra, aquesta es fragmenta acausa de la fragilitat que habitualment pre-senta i s amb aquests fragments que shade treballar. Cal tenir present, per, que comms petita s la mostra ms complicat s eltreball analtic i les tcniques utilitzades,ms sofisticades, fet que comporta unamajor inseguretat en els resultats. Sernecessari arribar a un equilibri per obtenir elmxim dinformaci possible, que aquestasigui tan segura com es pugui i que sacon-segueixi amb la mnima quantitat de mostra.En el cas de suports de fusta, shaurandextreure mostres que tinguin cares entre 3i 5 mm2.

c. Quantitat

El nombre de mostres que cal prendredependr de lobjectiu del mostreig. Si elque cal s estudiar un problema en concret,una o dues mostres poden ser suficients; encanvi, si es vol estudiar lobra en general,caldr prendre mostres de tots els colorspresents distingint entre tonalitats i intensi-tats.


Figura 14. Extracci amb un dissolvent mitjanant una turunda (Foto-grafia: Carles Aymerich. CRBMC)

Figura 15. En el cas de les fibres, sempre ser necessari treure un filde la trama i un altre de lordit (Fotografia: laboratori CRBMC)

Figura 16. En el cas de suports de fusta, sextreuen mostres per poder fer preparacions per estudiar-ne els diferents plans iaix identificar les espcies (Fotografies: laboratori CRBMC)


21/3120

d. Dacord amb les tcniques analtiques

Tenint en compte que a la presa de mostrase selecciona el material representatiu perser analitzat, cal conixer quin procedimentanaltic es proposa, ja que les diferents tc-niques analtiques requereixen disposar demostres amb estructures o caracterstiquesespecials. Per aquest motiu, el treball con-junt entre els restauradors i els analistes stotalment necessari.

Figura 17. Enaquest cas, per

determinar lanaturalesa delalteraci, la

mostra pot serparcial, per shade fer una obser-

vaci i descripciacurada de len-torn en el qual estroba. En lexem-

ple shan deter-minat fongs com

a origen de lestaques (Fotogra-fies: arxiu AMPC)


22/3121

La presa de mostres requereix temps i unaobservaci minuciosa de tota la pea. Si spossible, el mostreig sha de portar a termeamb lajut duna lupa binocular que permettreballar fins a 50X i dna una visi este-reoscpica. Aquesta imatge en relleu simportant i til per fer millors observacionsde la pintura; sadverteixen retocs respectede la pintura original, clivelles, escames,brutcia, etc. Tamb, permet extreure i mani-pular mostres petites amb ms precisi,ms bon criteri i ms representativitat que sies fa a simple vista. Tamb poden ser unaajuda ls de lmpades dUV per localitzarretocs relativament recents; en illuminaramb llum ultraviolada una superfcie es potproduir fluorescncia visible.

a. Extracci mecnica

Una vegada escollit el punt destudi, el frag-ment sextreu per mtodes mecnics utilit-zant eines de tall. Una eina bsica en aquestprocs s el bistur. Per treure mostres aprofunditat sol ser ms adequat ls defulles planes, mentre que per treure mostres

ms superficials ho s ms ls de fulles

corbes. Ara b, hi ha altres eines com lesllancetes, els punxons i les agulles quepoden resultar imprescindibles en algunscasos, com tamb ens poden ajudar les pin-ces i les tisores.

En el mercat hi ha diferents eines dissenya-des per facilitar la presa de mostres, tant pelque fa a mostres amb mltiples capes coma mostres formades per fines lmines super-ficials, especialment indicades per a lestudidalteracions i vernissos.

Amb lajuda dun bistur o eina de tall es fauna primera incisi en profunditat a la zonaen qu shagi decidit extreure la mostra.Aquesta primera incisi sha de fer ambmolta cura per obtenir informaci sobre laduresa i la cohesi dels diferents estratspictrics i poder, aix, treballar adequada-ment i evitar que sesberli la mostra. Des-prs es fan les incisions apropiades perpoder desprendre la mostra. Qualsevol petitfragment que es desprengui en aquest pro-cs cal conservar-lo, ja que la informacique pot proporcionar pot ser interessant per

a lestudi concret duna capa o dun pig-


11. Procedimentsde la presa demostres

Figura 18. Alguns exem-ples deines que sutilitzenen lextracci de mostresper mtodes mecnics(Fotografia: arxiu AMPC)


23/3122

ment determinat. La mostra despresa esrecull en un paper blanc i net situat a sota.El millors papers sn els estndards de 80 o90 g m-2, i cal evitar al mxim papers ence-rats, plastificats o tractats.

Quan es treuen mostres properes, o limtro-fes a una llacuna (espais on shagi desprsmaterial), cal tenir present que es poden tro-bar alteracions ms accentuades i en gene-ral ms deposicions de brutcia. La mostrasextreu amb capa de preparaci, pergaireb mai fins a arribar al suport. General-ment, lestudi del suport, taula de fusta, tei-xit, paper, etc. sha de contemplar a part.

Un cop finalitzada la presa duna mostra, calfer el manteniment de les eines utilitzades.s necessari netejar les eines amb etanol

per evitar contaminacions en futures inter-vencions i guardar-les ben seques. En casdhaver procedit a fer una extracci de mos-tres microbiolgiques, aix s imprescindi-ble per assegurar-ne la desinfecci.

b. Extracci qumica

Algunes substncies, especialment vernis-sos i capes superficials, es poden extreuredissolent-les en algun dissolvent mitjanantuna turunda. Generalment es fa amb turun-des de cot impregnades amb un dissol-vent, com ara lacetona, letanol, etc. Devegades cal preparar diferents turundesamb diferents dissolvents per tal de poderextreure les diverses substncies que podenformar part del verns. Tamb es poden uti-litzar mescles de dissolvents. Posteriorment,aquestes substncies es recuperaran en ellaboratori per fer-ne lanlisi. Aix representainevitablement una alteraci de la forma ori-ginal del material, per s imprescindibleper a alguns tipus de material o anlisis.

A lhora de fer aquest tipus dextracci cal

tenir en compte principalment dos factors.Per una banda, que el cot no estigui conta-minat (cal preparar-lo amb lajut de pinces) i,per laltra, cal ser molt curs amb la qualitatdel dissolvent.

Els dissolvents es comercialitzen en dife-rents graus de puresa. Dissolvents de quali-tats baixes, com ara qumicament pur CP,porten impureses que poden interferir en elresultat de lanlisi sobretot quan sutilitzentcniques analtiques delevada sensibilitat.Aix, cal utilitzar dissolvents de qualitat,

generalment cal utilitzar-los de graureactiuanaltic (que vol dir que compleixen elsrequisits establerts pel Comit de ReactiusAnaltics de la Societat Americana de Qumi-ca, ACS).

Les diverses cases comercials de reactiusqumics tenen diferents maneres dindicar laqualitat del dissolvent, directament relacio-nada amb el percentatge dimpureses. Nor-malment es fan servir variants de lexpressidissolvent amb grau reactiu analtic o per aanlisi . No obstant aix, la xifra del percen-

tatge de riquesa o del dimpureses sempreesdev un bon indicatiu.

Per mantenir la puresa del dissolvent calevitar dintroduir res a dins lampolla. No shi

Figura 20. Agafant la mostra amb unes pinces (Fotografia:

Arxiu AMPC)

Figura 19. Fent una incisiamb un bistur per extreureuna mostra duna talla.Mostra dun punt en el qualla pintura original es trobarecoberta per una repinta-da. Tots els fragments snimportants (Fotografia: Car-les Aymerich CRBMC)


24/3123

pot retornar el dissolvent i sempre cal man-tenir les ampolles ben tancades a fi i efecteque no hi pugui entrar cap substncia estra-nya com ara pols. Aix, sha de traspassar eldissolvent que sutilitzar de lampolla origi-nal a un nou recipient, des don simpregna-ran les turundes. Mai no sha dintroduir laturunda al recipient original; aix representa-ria una contaminaci irreversible i invalidariales anlisis.

Sovint aquesta presa de mostra per extrac-ci qumica, t la finalitat de comprovar comevoluciona el procs duna neteja. Indepen-dentment de la qualitat del dissolvent que

sestigui utilitzant en la neteja, el cot queha de ser sotms a anlisi cal que estiguiimpregnat, tal com sha dit, amb un dissol-vent de grau reactiu analtic com a mnim.


Figura 21. Introduint lamostra, dipositada sobreun paper, en un microtubde PP cnic (Fotografies:arxiu AMPC)

Figura 22. Per fer unaturunda de cot cal utilitzarunes pinces per evitar con-taminacions (Fotografies:arxiu AMPC)


25/3124

Figura 23. Cal traspassardissolvent a un recipientdes del qual simpregna laturunda (Fotografia: arxiuAMPC)

Figura 24. Es comparen els espectres obtinguts per la tcnica danlisi espec-troscpica dinfraroig (FTIR) de lalcohol etlic absolut qualitatreactiu analtic ide lalcohol etlic desnaturalitzat (com ara el que es ven a les farmcies 96%),que porta un additiu per evitar ls alimentari. Es pot observar a les grfiquesque hi ha diferncies importants


26/3125

Cal prendre totes les precaucions que elsentit com indiqui; no obstant aix, cal res-saltar de forma especial les segents:

Qualsevol substncia aliena a la mostra quesincorpori durant el procs de la presa seranalitzada i interferir amb loriginal. s, pertant, molt important que la presa de mostresno representi cap tipus de contaminaci.

En el cas que la introducci de productessigui voluntria i producte duna estratgiadeterminada, haur de constar de formaclara a la fitxa corresponent. No obstantaix, caldr evitar-ho al mxim i en tot casprocurar prendre les mostres abans de laintroducci de qualsevol tipus de producte.

La introducci involuntria de substnciess ms problemtica, ja que evidentment nos possible de preveure per part de qui prenles mostres.

s per aix que cal sempre prendre algunesprecaucions com sn:

No tocar mai la zona on sextreu la mostrani les mostres amb les mans. Encara quesembli que les portem netes, la matriagrassa que desprenen s suficient com peremmascarar resultats o introduir confusions.

Utilitzar les eines sempre netes. Aix vol dirno noms que no continguin partculesadherides, sin que estiguin seques dequalsevol dissolvent, inclosa laigua, i notocar-les amb els dits. Aix inclou les turun-des que sutilitzen per extreure mostres ambdissolvents.

Dipositar les mostres en recipients nous.Mai no podrem estar segurs dun vial que jasha utilitzat; les petites partcules i residusens poden passar perfectament desaperce-budes a qualsevol inspecci visual.

En el cas dutilitzar guants, assegurar-seque aquests no estiguin impregnats de pro-ductes suavitzants que desprenen substn-cies i petites partcules.


12. Precaucionsen la presade mostres

Figura 25. Cal evitar la CONTAMINACI! Els equips danlisi utilitzats, molt sovint, tenen sensibilitats molt elevades, quedetecten petites quantitats de substncies alienes a les peces. Aqu es mostra com el greix dels dits pot interferir en lanli-si per espectroscpia dinfraroig, FTIR. Es comparen dos espectres dinfraroig: el del greix dels dits i el de loli de llinosa


27/3126

La traabilitat sha dentendre com la capa-citat de seguir el rastre de totes les etapesde la presa de mostres. La informaci quees va generant a mesura que es fa el procsha de quedar de tal forma que sigui possibleresseguir tots els processos de formaseqencial. Aix, per qualsevol problema quees presenti ha de ser possible detectar elmoment en qu es va produir i el fet que elva provocar.

Cal emmagatzemar les mostres en reci-pients adequats per a la seva conservaci.Segons les mides i el tipus de mostres, cal-dr escollir els recipients tenint present els

materials:poliestir PSpolietil PEpolipropil PPvidre (incolor, color ambre...)

formats:microtubs cilndrics o cnicsvialscaixesbosses

E S R E C O M A N A

microtubs cnics de polipropil PP,de 1,5 i 0,8 mL per a mostres slidesde petites dimensions.

vials de vidre incolor o de colorambre; de 12,8, 4 i 2 mL per a turundes.

caixes de poliestir PS (formatsdiversos) per a mostres slides.

bosses de polietil PE (mides diver-ses) per a mostres slides, i per agru-par/classificar conjunts de microtubs ovials.

13. Traabilitatde la presa demostres

14. Conservacide les mostres

Figura 26. Exemples derecipients per emmagatze-mar mostres (Fotografia:arxiu AMPC)


28/3127

Cal tenir en compte la naturalesa qumicade la mostra per escollir el contenidor ade-quat.

Les mostres en dissoluci s recomana-ble que es conservin en recipients devidre i que mai no es guardin en reci-pients de plstic, pel perill potencial que

es contaminin amb els plastificants delmaterial de lenvs.

En el cas de turundes impregnades dedissolvents, tamb caldr utilitzar vialsde vidre. Es recomana que siguin decolor ambre per protegir de la llum.


PLSTIC DESCRIPCI I RESISTNCIA QUMICA RESISTNCIA TEMPERATURA

PS s transparent, dur i trencads. Poca estabilitat trmica.POLIESTIR Presenta bona resistncia qumicaper a dissolucions aquoses,per no per a dissolvents.

PE-LD Resulta un plstic ms flexible La temperatura lmit estPOLIETIL que el PE-HD. al voltant de 80 C.

DE BAIXA DENSITAT Presenta bona resistncia qumica,menys en el cas dutilitzar solvents

orgnics.

PE-HD Estructura compacta i rgida, Permet arribar aPOLIETIL i ms resistncia qumica temperatures de 105 C.

DALTA DENSITAT que el PE-LD

PP Presenta bones propietats Ms resistnciaPOLIPROPIL mecniques i resistncia qumica a la temperatura que el PE

elevada, malgrat que pot ser atacatms fcilment que el PE-HD

per oxidants forts.

CIDS BASES OXIDANTS ALCOHOLS CETONES ESTERS ALIFTICS AROMTICS TPS molt moltPOLIESTIR bona bona baixa bona baixa baixa baixa baixa baixa

PE-LDPOLIETILDE BAIXA bona molt molt molt molt molt moltDENSITAT molt bona baixa bona bona bona bona bona bona

PE-HDPOLIETILDALTA molt molt molt molt molt

DENSITAT bona bona baixa bona bona bona bona bona bonaPP molt molt molt moltPOLIPROPIL bona bona baixa bona bona bona bona bona bona

Taula 2. Informaci tcnica de diferents tipus de plstic

Taula 3. Resistncia qumica de diferents plstics


29/3128

En general les mostres orgniques srecomanable de conservar-les en reci-pients de vidre. Es recomana que siguinde color ambre per protegir de la llum.

Per a mostres extremament petites, depoques micres, una soluci efica s uti-litzar un portaobjectes amb una cavitatcncava tapat amb un cobreobjectes,com sindica en lesquema segent.

Segons la mida de les mostres que sem-magatzemin en recipients de plstic, caltenir present que, a vegades, produeixenelectricitat esttica que cal tenir en compteen la seva manipulaci.

A cada mostra se li assigna uncodi deregistre , que la relaciona amb lobra i la dis-tingeix de les altres mostres que es pren-dran. Aquest codi ha de constar en una eti-queta situada en el recipient que cont lamostra. Letiqueta ha destar adequadamentprotegida per evitar que es desprengui oque la informaci que cont sesborri amb elpas del temps. Tota aquesta informaci shade fer constar a la fitxa de la mostra.

Cal prendre les precaucions necessries pertal que la informaci de letiqueta no esperdi.

Figura 26. Com emmagat-zemar una turunda (Foto-grafies: arxiu AMPC)


30/31


31/31

APPOLONIA, L.; VOLPIN, S. Le analisi di labora-torio applicate ai beni artistici policromi .Padova: Il Prato, 1999. ISBN: 8887243093.GOMEZ, M.La restauracin. Examen cientfi-co aplicado a la conservacin de obras dearte . Madrid: Ctedra, 2000. ISBN:84-376-1637-9.

TAYLOR, J.M.; WAINWRIGHT, N.M. ScientificExamination of paintings: Potencials andlimitations. A:Proceedings, National gallery of Canada . Ottawa, 1990.

WAINWRIGHT, N.M. Examination of Paintingsby Physical and Chemical Methods. A:Pro-ceedings, National gallery of Canada . Otta-wa, 1990.

Sculptures, paintings, Wall paintings-Sam-pling Method de lSmithsonian MuseumConservation Institute.http://www.si.edu/mci/downloads/reports/MCI-SamplingManual2006.pdf

DERRICK, Michle R.; STULIK, Dusan; LANDRY,James M. Infrared Spectroscopy in Conser-

vation Science Scientific tools for conserva-tion . Los Angeles: The Getty ConservationInstitute, 1999. ISBN 9780892364695.

LALLI, C.; LANTERNA, G. Il campionamento edil prelievo: fasi critiche per la corretta impos-tazione di una campagna analitica.Kermes.nm. 14, 1992.

VILLARQUIDEJEVENOIS, Ana.La pintura sobretela II, alteraciones, materiales y tratamientosde restauracin . Ed. Nerea, 2004. ISBN:9788489569300.

16. Bibliografia

Documents

Salvadó, N. et al. Presa de mostres de policromies. 2008