Avantprojecte de llei de la biodiversitat i el patrimoni

natural de Catalunya: l’acció localnatural de Catalunya: l acció local

A Catalunya...

Hi ha 3.500 espècies autòctones de plantes superiors En tot el de plantes superiors. En tot el Regne Unit, unes 2.000.

S’hi localitzen 94 hàbitats d’interès comunitari, el 47% dels tipificats per la Unió Europea.

S’han citat el 38% d’ocells i el 47% de mamífers presents a Europa.

S’han descrit 817 espècies autòctones de molses que repreautòctones de molses, que repre-senten el 81% de les espanyoles i el 48% de les europees.

diversitat d’hàbitats

Boscos 103 subtipus d’hàbitats

Ecosistemes d’alta muntanya03 subt pus d àb tats

forestals37,1% del territori

59 subtipus10% del territori

(> 1.500 m)

Bosquines, prats i pastures

Zones humides67 subtipus Ecosistemes

ip ats pastu es196 subtipus 22,3% del territori

6 subt pusMés de 200 estanys i

aiguamolls

agraris35 subtipus

32,6% del territori

Ecosistemes Ecosistemes fluvials

62 subtipus. 9.000 km lineals de rius

Ecosistemes litorals i marins699 km de costa

Ecosistemes urbans i

periurbans 4 7% del territori4,7% del territori

... i d’espècies

Flora

Algues 1.942 d’aigua dolça

1.493 marines (1485 autòctones)

Líquens1.362 espècies

autòctones

FongsBriòfits (molses)

FloraFongs1.964

espècies autòctones

817 espècies autòctones

28 amenaçades a escala europeaescala europea

Plantes vasculars4.511 tàxons

(3.500 autòctons)

Fauna Invertebrats

> 10.000 tàxons identificatsVertebrats

928 espèciesFauna

Amfibis14 è i

No artròpodes4.500 identificades(800 de les quals

14 espècies (11 autòct.)

Ocells297 espècies

(287 autòctones)

mol·luscs)

Fauna

Rèptils35 espècies (33 autòct.)

Vertebrats 928 espècies

Invertebrats> 10.000 tàxons identificats Fauna

Mamífers78 espècies (69 autòct.)

Artròpodes6.190 identificades

Peixos455 espècies

marines49 espècies continentals

...i una alta varietat genètica domesticada

Ase català Oca empordanesa Tomàquet de penjar o caganer

Vaca bruna dels Pirineus Gallina del Prat blanca (pota blava)Patata del bufet negra

Cabra blanca de rasqueraOvella xisquetaPèsol floreta Bròquil vermell, de nadal

i els serveis ambientals...

Aireja i fertilitza Assegura molts Controla les Aireja i fertilitza el sòl cicles biològics,

inclosos conreusplagues

d’insectes

Subministra

Depura l’aiguaRegula el cicle hidrològic

Subministra principis actius

usats en farmacologia g

Protegeix contra els desastres

Garanteix la seguretat li t i

Regula el clima i capta CO2desastres

naturals alimentaria i capta CO2

Serveis de suportServeis de suport

• Producció primària (conreus).• Provisió d’hàbitat.

La cobertura vegetal protegeix de l’erosió.

• Implicació directa en el cicle dels nutrients.

• Formació i retenció de sòl.Producció d’oxigen atmosfèric i • Producció d’oxigen atmosfèric i captació de CO2 (vegetació). Intensitat alta

Els boscos catalans

ESC

OR

REN

TIU

(l.m

-2)

ERO

SIÓ

(g.

l-1)

Els boscos catalans incorporen cada any en forma de biomassa 4,55 milions de tones de CO (gairebé un 8% de

Intensitat baixa

CO2 (gairebé un 8% de les emissions de GEH de Catalunya).

Relació entre la cobertura vegetal (línia g (contínua) i la pèrdua de sòl i l’ escorrentiu (línia discontínua) en matollars mediterranis. Resultat d’experiments amb simulació de pluja d’intensitats alta (> 100 mm/h) i baixa (< 25 mm/h).

Serveis de regulació• Regulació de la qualitat de l’aire• Regulació de la qualitat de l aire• Regulació del clima (global,

regional i local).• Regulació del cicle de l’aigua.g g• Depuració de l’aigua i tractament

d’aigües residuals.• Control biològic de plagues.• Pol·linització• Pol·linització.• Mitigació de riscos naturals

(inundacions, etc.).

Perdem biodiversitat...

La diversitat biològica es deteriora a tots els nivells i àmbits geogràfics. geogràfics.

Així ho demostra un dels indicadors mundials sobre la biodiversitat: l’Índex del Planeta Viu, que incorpora les tendències en l’evolució de l bl i d’ è i t t i i d’ i d l d l ó les poblacions d’espècies terrestres, marines i d’aigua dolça del món.

Living Planet Index, 1970-2000 Living Planet Index, 1970-2005

Living Planet Report 2008 (WWF/ZSL)Font: WWF, UNEP-WCMC

El monitoratge d’ocells i papallones s’utilitza com indicador de l’estat de la biodiversitat per identificar les tendències de la

è d d’hàbit t i è i pèrdua d’hàbitats i espècies.

Trenca (Lanius minor)

Font: Atles dels ocells nidificants de Catalunya i Catalan Butterfly Monitoring Scheme,

Glaucopsyche melanops

La destrucció d’hàbitats és avui la principal causa de la pèrdua d’espècies.

La pèrdua d’espècies simplifica els hàbitats, disminuint al seu torn la seva funcionalitat i resistència als canvis, en un procés que es retroalimenta.

Indicadors dels diferents tipus d’ambients a partir del monitoratge d’espècies de papallones característiques de cada hàbitat

Font: Butlletí Cynthia del Catalan Butterfly Monitoring Scheme

Hotspots de la biodiversitat mundialHotspots de la biodiversitat mundial

les causes...

Urbanització i F t ió SobreexplotacióUrbanització i ocupació

difusa

Fragmentació del territori

Sobreexplotaciódels recursos

biològics

Intensificació i Contaminació

Intensificació i abandonament

agrícolaCanvi climàtic

IncendisIntroducció d’espècies exòtiquesexòtiques

Urbanització i ocupació difusaEntre 1987 i 2002 la superfície urbanitzada de Catalunya ha passat de

representar el 2,7% al 4,7% (una mitjana d’ocupació anual de 4.200 ha). La mitjana europea és d’un 2%.

La presència d’urbanitzacions en pentorns naturals suposa un impacte directe sobre els hàbitats i indueix moltes pertorbacions a la fauna i flora del seu entornflora del seu entorn.

Fragmentació del territori

La xarxa viaria catalana té una extensió total de 12.121 km. De fet, en els últims 15 anys, s’ha duplicat l’extensió de les autopistes i autovies de

Catalunya, que han passat de 666 a 1.382 km.y , q p

Les infraestructures viàries poden generar, si no compten amb mesures generar, si no compten amb mesures correctores adequades (viaductes, passos de fauna, etc.) un efectebarrera per la migració, dispersió i i t i èti d bl i intercanvi genètic de poblacions.

Sobreexplotació dels recursos biològics

ades

Tone

sca

ptur

a

Font: Anuari Idescat 2008

Gran part dels recursos pesquers de Catalunya estan sobreexplotats. La pesca és avui una de les principals causes de sobreexplotació dels recursos biològics a nivell

ómundial. Tot i que hi ha altres causes de pressió, com la caça o les captures comercials.

Canvi climàtic

Perdiu Blanca (Lagopus mutus) Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)

L’augment previsible de la temperatura mitjana a causa del canvi climàtic desplaçarà espècies de flora i fauna i canviarà el paisatge. Les espècies sobreviuran en funció de la seva capacitat d’adaptació a les noves condicions. En alguns casos, pot alterar els cicles biològics d’algunes espècies,com el mastegatatxes, i posar en perill el seu èxit reproductor. En altres, pot afectar estratègies d’adaptació i defensa envers els predadorspot afectar estratègies d adaptació i defensa envers els predadorsque s’han perfeccionat evolutivament, com en el cas de la perdiu blanca.

Introducció d’espècies exòtiques

Cranc de riu americà (Procambarus clarkii) Distribució del cranc de riu americà

La introducció d’espècies exòtiques pot comportar, per capacitat invasiva i/o competència, la desaparició o desplaçament d’espècies

ò é àautòctones. Un exemple destacable és el del cranc de riu americà, que ha desplaçat l’ autòcton (Austropotamobius pallipes). Hi ha més casos: visó americà, tortuga de Florida, lluç de riu, peix gat, etc. Les causes principals són l’alliberament d’espècies comercialitzades Les causes principals són l alliberament d espècies comercialitzades i la introducció amb finalitats cinegètiques i de pesca esportiva. La meitat de la quarantena d’espècies piscícoles continentals són introduïdes.

IncendisDel 1986 al 2007 es van cremar a Catalunya 234.919 ha, (153.270 de

les quals arbrades), superfície equivalent a 3,7 vegades l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Els incendis destrueixen hàbitats i provoquen una gran mortalitat de fauna de forma directa, però també afecten a mitjà termini: redueixen la disponibilitat jd’aliment i recer, faciliten l’erosió, etc.

Avantprojecte de la Llei de la biodiversitat i el patrimoni natural de Catalunya

Contingut

Títol I. Disposicions generals (9 articles)

Tí l II Pl ifi ió d l ió d l i i l

g

Títol II. Planificació de la conservació del patrimoni natural (11 articles)

Títol III. Instruments i mesures de caràcter general per a la conservació del patrimoni natural (13 articles)

Títol IV. Instruments i mesures de caràcter específic per a la conservació del patrimoni natural (69 articles)

Títol V Instruments i mesures sobre informació coneixements tradicionals iTítol V. Instruments i mesures sobre informació, coneixements tradicionals i recerca científica (8 articles)

Títol VI. Instruments i mesures de participació social (8 articles)

Títol VII Competències i organització administrativa (5 ti l )Títol VII. Competències i organització administrativa (5 articles)

Títol VIII. Instruments econòmics, fiscals i financers (9 articles)

Títol IX. Règim de compliment dels objectius de la llei (21 articles)

Disposicions addicionalsDisposicions transitòriesDisposicions derogatòriesDisposicions finals

MODEL CATALÀ DE CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI NATURAL

Participació

NATURAL

pprivada i social

Polítiques públiques

AgroramaderaPesqueraForestalHidrològicaDistribució Polítiques públiques

de conservació del patrimoni natural i la

biodiversitat

HidrològicaMineraEnergèticaOrdenació del territoriUrbanística

adequada de beneficis i

costos

Integracióamb polítiques

sectorialsbiodiversitat Urbanística

InfraestructuresTurísticaLleureAmbientalAmbiental

Consideració de la

Assessorament de la comunitat de la

responsabilitat exterior

de la comunitat científica

Concepció integral de la conservació del patrimoni naturalp g p

C id ió d l ió t t lConsideració de la conservació en totes les seves dimensions:

-Genètica i bioquímicaq-Poblacional-D’espècies-D’hàbitatsDe paisatges i espais-De paisatges i espais

-De l’agrobiodiversitat

Inclusió dels components biològics i geològicsp g g g

Rellevància del coneixement en les polítiques de conservacióp q

El coneixement sobre el patrimoni natural, com a base per conservar-lo amb efectivitat:com a base per conservar lo amb efectivitat:

-Creació del Sistema d’informació sobre el patrimoni natural

-Inventaris, catàlegs i llistes d’espècies i hàbitats protegits i amenaçats

-Avaluacions de l’estat de conservació d’hàbitats i espècies, de l’efectivitat de les mesures aplicades,...

-Seguiment d’espècies i hàbitats

-Accés públic a la informacióp

-Auditories de la incidència de les polítiques sectorials

-Rendició periòdica de comptes de les polítiques públiques

Integració en les polítiques sectorialsg p q

Integració en les polítiques sectorials:

•agroramadera, •pesquera, •forestal, hid lò i•hidrològica,

•minera, •energètica, •d’infraestructures,d infraestructures, •turística i de lleure,•ambiental,•i especialment en l’ordenació del territori

Avaluar la incidència sobre el patrimoni natural i corregir factors negatius.

Es promou la redacció de plans d’acció sectorials, desplegats a partir de l’Estratègia, i normes d’aplicació directa

L’Estratègia catalana per a la conservació del patrimoni naturalg p p

Redacció i aprovació de l’Estratègia, com a pla director de la conservació

Tendències dels indicadors dels cinc principals ambients de Catalunya, a partir de les dades del Seguiment d’Ocells Comuns a Catalunya (SOCC)

Objectiu: orientar i coordinar les polítiques de conservació, dins el marc de planificació estatal i europeu

Es desplegarà a través d’un pla d’acció, i de plans sectorials dirigits a les polítiques amb incidència sobre el medi natural

Una bateria d’indicadors n’avaluarà l’efectivitat

Consideració de la responsabilitat exteriorp

Catalunya importa uns 40 milions de tones de d t d’ d l ó ( t liproductes d’arreu del món (petroli, gas,

minerals agrocombustibles,, productes agrícoles, ...)

24.218.242 tn8.969.182  tn

La llei inclou elements de responsabilitat ambiental i social en l’àmbit extern

Es ol informar la ci tadania sobre l’origenEs vol informar la ciutadania sobre l’origen, els efectes i els impactes de les importacions

Sotmetre a avaluació ambiental els Productes minerals 24.218.242 tonesProductes del regne vegetal 8.969.182 tonesProductes de les indústries químiques o afins 4.335.199 tonesAnimals vius i productes del regne animal 564.728 tones

instruments de foment de la internacionalització de l’economia catalana i de la inversió exterior

Reforç de la conservació sense incrementar càrregues administrativesç g

Aprofitament dels canals administratius existents, evitant els increments de càrregues administratives a les empreses i la població en generalgeneral

No es creen nous tràmits; només puntualment per a situacions no contemplades per la p p pnormativa vigent

L’impacte regulatori de la Llei és baix

Consideració de la diversitat genètica

Di l t i t l d t i i t lDins el concepte integral de patrimoni natural, s’inclouen els recursos genètics i bioquímics de les espècies i subespècies autòctones endèmiques de Catalunyaq y

Es declaren béns de domini públic.

Es crea el Registre de bancs de material Ovella xisquetaEs crea el Registre de bancs de material biològic i genètic

Es regula l’ús d’organismes modificats

Ovella xisqueta

g ggenèticament

Es promou la conservació de l’agrobiodiversitat i la redacció d’unl’agrobiodiversitat, i la redacció d un inventari Pèsol floreta Bròquil vermell, de nadal

Creació de llistes i catàlegs d’hàbitats i espècies

Com a instruments específics per a la ió d’hàbit t i è i t àconservació d’hàbitats i espècies, es comptarà

amb:

-La Llista d’espècies protegides de p p gCatalunya

-Els Catàlegs d’espècies amenaçades

-El Catàleg d’espècies exòtiques invasores

-El Catàleg d’arbres i arbredes monumentalsg

-La Llista dels hàbitats de Catalunya

Els Catàlegs dels hàbitats amenaçats-Els Catàlegs dels hàbitats amenaçats

-El Pla de protecció de les zones humides

-La Xarxa de centres de fauna salvatge

Reconeixement i protecció del patrimoni geològic

Es crea l’Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya per:de Catalunya, per:

-Preservar-los de les activitats susceptibles de destruir-los o malmetre’ls;

-Aplicar-los el règim de sòl no urbanitzable

-Protegir-los específicament quan estan dinsProtegir los específicament quan estan dins ENP

-Conservar-los i fer-los visibles si estan en àrees d’activitats extractives

Control d’espècies invasores

Es redacta el Catàleg d’espècies exòtiques i d C t linvasores de Catalunya

Es preveu establir mesures per evitar-ne la introducció i proliferacióp

S’elaborarà un programa d’actuació amb directrius de gestió, control, possible eradicació i mes res de mitigacióeradicació i mesures de mitigació Distribució del cranc de riu americà

Reforç del Sistema d’espais naturals protegits

Un sistema format per

- El conjunt dels espais naturals protegits- Nous instruments de planificació- Una gestió descentralitzadag- Òrgans de govern més participats

Amb l’objectiu de:

a) Conservar la diversitat biològica, geològica i paisatgística

b) Facilitar la recerca, l’estudi i el ) ,seguiment

c) Oferir oportunitats per al gaudi i l’ús públic dels espais protegits

d) Contribuir al desenvolupament econòmic i CATEGORIES DE PROTECCIÓ ESPECIALd) Contribuir al desenvolupament econòmic i social de les comunitats locals

e) Desenvolupar mètodes d’aprofitament i ús sostenible dels recursos naturals

CATEGORIES DE PROTECCIÓ ESPECIALReserves naturals i reserves naturals integrals; parcs nacionals; parcs naturals; monuments naturals, àrees marines protegides; zones especials de conservació, zones d’especial protecció per als ocells; zones humides d’importància internacional (Ramsar); zones especialment protegides d’importància per al Mediterrani.

Gestió dels espais naturals protegits

LA GESTIÓ INCLOU:

• Intervenció administrativa sobre usos i activitats• Gestió de recursos naturals• Projectes i actuacions de conservació/restauració del patrimoni• Ordenació de l’ús públic

art. 98 • Dotació d’infraestructures i serveis• Mesures de foment (subvencions, incentius econòmics, formació, ...)• Promoció de recerca científica, divulgativa, educació ambiental, etc.• Seguiment, control i vigilància

MODALITATS

Gestió directa

entitats locals, consorcis,

DMAH

art. 98 Gestió delegada

Gestió conjunta

entitats locals, consorcis, entitats privades sense afany de lucre, propietaris privats

DMAH

DMAH Altres Adm. i /o propietaris privats

ÒRGANS DE GESTIÓ• Òrgan de govern

ÒRGANS DE GESTIÓart. 99

• Òrgan de gestió• Òrgan de cooperació• Òrgan assessor científic

(definits per l’instrument de declaració)

Mecanismes de distribució de costos i beneficis

Esquema de finançament basat en:

-Qui degrada (o consumeix) patrimoni natural, paga-Qui se’n beneficia privadament, paga-S’afavoreix qui contribueix a mantenir serveisS afavoreix qui contribueix a mantenir serveis ambientals-Resoldre un dèficit crònic de finançament de la conservació des de les polítiques públiques

Mitjançant:

-Establiment d’ajuts tècnics i financersEstabliment d ajuts tècnics i financers-Revisió d’ajuts i subvencions amb efectes desfavorables sobre el patrimoni natural-Creació d’un Fons de conservacióE bli d i b ifi i-Establir reduccions, bonificacions o

exempcions en impostos i tributs-Reconeixement del pagament per serveis ambientals (de suport, regulació, producció iambientals (de suport, regulació, producció i culturals/informatius)

Instruments econòmics, fiscals i financers

AJUTS I SUBVENCIONSart. 120

• A finques en ENP, amb acords de custòdia• Només per actuacions favorables a la conservació del patrimoni natural

• Finançar prevenció, protecció, conservació, restauració

Ó

Finançar prevenció, protecció, conservació, restauració

FONS DE CONSERVACIÓart. 121

• Partides pressupostàries GC• Aportacions altres Adm.• Aportacions persones físiquespo tac o s pe so es s ques• Fons comunitaris• Tributs i taxes afectades al Fons• Sancions de la Llei• Interessos• altres

FISCALITAT AMBIENTALart. 122, 123

• Tributs sobre deteriorament del patrimoni natural

• Bonificacions per contribuir a la conservació (acords de• Bonificacions per contribuir a la conservació (acords de conservació, de custòdia del territori, ...)

SERVEIS AMBIENTALSart. 126

• Reconeixement dels serveis ecosistèmics• Creació de sistemes de pagament dels serveis

Foment de la participació privada i socialp p p

Suport a la custòdia del territori per facilitarSuport a la custòdia del territori, per facilitar la implicació dels propietaris i usuaris del territori en la conservació dels valors i els recursos naturals.

•Regulació dels acords de custòdia•Creació del Registre d’entitats i acords de custòdiacustòdia•Establiment d’incentius econòmics per afavorir-la.

Possibilitat de signar acords de conservació, entre l’Administració i propietaris de finques rurals, amb els mateixos incentius fiscals i requeriments que els acords de custòdiarequeriments que els acords de custòdia

ACCIÓ CONSULTIVA

Participació dels ens locals

ACCIÓ CONSULTIVA

Participació en el Consell Social de la Natura a través de les associacions de municipis art. 118pCreació de comissions municipals de patrimoni natural art. 117

ENS LOCALS

ACCIÓ DE GESTIÓACCIÓ PARTICIPATIVA

PORNs art. 15, 16 Gestió delegada d’ENP art. 96(inclosa planificació d’ENP)

Pla de connectivitat ecològica art. 29

Plans de recuperació i conservació d’espècies i hàbitats amenaçats art. 47 i 67

Pla de protecció de les zones humides art. 68

Acords de custòdia del territori art. 111

ACCIÓ PROPOSITIVA

Declaració de parcs nacionals art. 75

Declaració d’ENP art. 84

Pla d’acció del Sistema d’ENP art. 95Declaració d’arbres o arbredes monumentals d’interès local art 55

Plans de gestió ENP art. 96

Capacitat de proposta (instar a declarar ENP, catalogar espècies i hàbitats, etc...)

Declaració d arbres o arbredes monumentals d interès local art. 55

Declaració d’espais naturals d’interès local art. 103

Aprovació de plans d’acció per a la biodiversitat art. 115

Instar a declarar ENP art. 84

Avantprojecte de llei de la biodiversitat i el patrimoni

natural de Catalunya: l’acció localnatural de Catalunya: l acció local