SANT JOAN 2011

• Sant Joan 2011 3

SUMARI• Salutació caixer Senyor . . . 2• En memòria d’Antoni Picó. 2• Caixer senyor . . . . . . . . . . . 5• Caixer Capellà . . . . . . . . . . 7• Caixer menestral fadrí. . . . . 9• Caixer menestral casat . . . 11• Caixer pagès de tramuntana 13• Caixer pagès de migjorn.....15• S’homo des be . . . . . . . . . 17• Descarregador des be . . . . 18• Biel Camps Sureda . . . . . . 19• L’amo de Torretrencada . . . . 21• Una festa plena de novetats 25• Sant Joan 1961 . . . . . . . . . 26• Ànima santjoanera . . . . . . 29• Ventalls de festa . . . . . . . . . 32• Ànima de fabiol . . . . . . . . 34• Lluís Marquès Gener . . . . 35• Que bones que són . . . . . . 37• Horari de les Festes de Sant Joan . . . . . . . . . . . 38

• Joan Taberner Català. . . . . 42• Sa lluna de Sant Joan . . . . 43• Quique Parpal . . . . . . . . . . 46• Sant Joan de antaño . . . . . 48• Un somni fet realitat . . . . . . . . . . 54• Sebastià Moll Benejam. . . 57• La neura de la festa . . . . . 59• I amb capell de teul saluden60• Josep Sastre Portella . . . . . 61• STJ’11. . . . . . . . . . . . . . . . 63• Una vegada a l’any . . . . . . 64• Joan Pons Taltavull . . . . . . 67• Joan Pons Pons . . . . . . . . . 68• Aquesta terra . . . . . . . . . . . 70• Ressona Sant Joan . . . . . . 71• Antoni Moll Cursach . . . . 73• Gastronomia santjoanera . 75

Col·laboradorsPoncio Mascaró Forcada, CescCarreras, Pau Faner, JoanTugores, Joana Bofarull, Nina,Silve Pons, Sili Pons Sabater,Bernat d’Atalis, AndreuGenestar, Guiem MassanetCatalà, Julia Florit, JaumeTugores.

PortadaBiel Camps Sureda

FotografiesBep Al·lès, Lluís BertránMariné, Sebastià Taltavull, XecBagur.

Benvolguts lectors i lectores, que les

primeres paraules de l’Iris de Sant Joan

d’enguany siguin per agraïr de tot cor

l’esforç fet per totes aquelles empreses que

hens han donat el seu suport en manera

d’anuncis per a fer possible que aquesta

revista de festa pugui ser avui amb tots

voltros.

Sabem que és un any difícil, com ho va ser

l’any passat, però tenim l’esperança que

enguany sí que tornaran a bufar aires de

festa que s’emportaran la tristor, ens

tornaran la confiança, ens faran oblidar

del dia a dia i tots junts, ciutadellencs i

ciutadellenques, d’aquí i de fora gaudirem

de la festa més festa de totes quantes es

fan. Que l’esperit de Sant Joan, l’esperit

que sap moure tot un poble, es faci realitat

al llarg de l’any, i amb noves il·lusions

portem endavant el nostres projectes en bé

d’aquest gran poble que és Ciutadella.

Tots junts ho podem fer.

Foto: Xec Bagur

Que bufin nous aires de festa

Record una bandera,tenc l’imatge d’un cavall,s’olor a polseguerai un fabiol que va sonant.I el meu cor s’acceleracada cop que ve Sant Joan,i el meu cor és Ciutadella,la meva sang és Sant Joan.Dins els ulls una bandera,un fabiol que va sonant,el tambor i la somera,no vull perdre cap instant.Bots, alegria i molta festa,Ciutadella viu Sant Joan,i la gent més santjoaneraho viu durant tot l’any.I és el cor de Ciutadella,la seva sang es diu Sant Joan!!!

Joan Tugores Pons

• Sant Joan 20114

Salutació del Caixer SenyorEn el segon any del meu bienni com a Caixer Senyor, l'alegria de la meva salutació afec-

tuosa a tot el poble de Ciutadella es renova amb gran esperança. L'experiència inoblidable del'any passat la reviuré enguany, si Déu vol, amb un goig encara més gran. PIe d'emoció esperel primer toc de fabiol de 2011, i l'íntima cerimonia de lliurament de l'estimada bandera deles festes al Caixer Fadrí, perquè onegi per places i carrers, com a estendard d'una festa de

llum, tradició, joia i germanor. De nou em vindra al cor tota l'emoció familiar intensa, contin-guda, que la Casa de la meva família ha acumulat als llarg dels segles a l'hora de servir amb

orgull les tradicions de Sant Joan. En pujar dalt del cavall per anar a comemçar els actes que protagonitza la Qualcada, em

podeu ben creure que tindré present en el meu cor a tots els ciutadellencs: també els absentsque ens han deixat per sempre o els que es troben lluny de Menorca. Cap força d'unió millortrobaria el poble de Ciutadella per les festes de Sant Joan, que crida a la memoria col·lectiva i

que ens projecte dins i fora de l'illa com un poble ple de virtuts. Un any més, fidel al meu deure de Caixer Senyor, vetllaré per l'observança, el manteni-

ment i seva perpetuació de la secular tradició de Sant Joan: tots els seus rics protocols, elsusos i costums i la raó de ser de la festa. Com ja vaig dir l'any passat, així les vam rebre dels

nostres avantpassats, així les depositarern en mans dels nostres fills i néts. Que resclat dellum i color, que la sana amistat i la immemorial hospitalitat de la gent de Ciutadella es reno-

vin també enguany. Deman, ido, al conjunt de caixers i cavallers que siguin ben conscients dels deures que

contreuen en formar la Qualcada; i del respecte que han de tenir a la tradició immemorial. Ala vegada, preg als ciutadans que la viuran per carrers i places que ens acompanyin fent seu el

ritual de la festa de la qual també ells en formen part. Visquem la festa amb amor al que representa en la historia de poble de Ciutadella. I com marca el costum de segles, ara em pertoca de dir

«Fins un altre any, si Déu vol». Molt bon Sant Joan per a tothom. Amb la meva salutació,

Manuel de Soto i MartorellCaixer Senyor del Bienni 2010-2011

En memòria d’Antoni Picó

A l’hora de tancar aquest Iris de festa rebíem la trista nova de

la partida d’Antoni Picó Vivó, col·laborador d’aquesta casa

amb el seu “Sabem Qué” i gran estudiós de les Festes de Sant

Joan de Ciutadella i membre fundador de la seva Junta

Municipal. Persona amable, amic i disposat sempre a fer un

favor, era en Toni Picó un enamorat de la festa i també de del

es coses de la mar, col·leccionista de premsa, gran fotògraf,

bibliòfil i sobre tot ciutadellenc de cor i ànima.

Amb ell parteix un dels grans estudiosos de la nostra història,

especialment de les actes de l’Universitat General de Menorca i

de Ciutadella en particular. Queda pendent la publicació un

llibre sobre la Menorca Britànica que estava previst que sortís a

la llum a partir del mes de setembre.

Ciutadella ha perdut un dels seus grans estudiosos, una gran

persona, senzilla sempre i disposada a fer un favor a qui li

demanés.

Descansa en Pau, amic Toni


Manuel Soto i Martorell,Manuel Soto i Martorell,Marquès d’AlbrancaMarquès d’AlbrancaCCAIXERAIXER SENYORSENYOR DELDEL BIENNIBIENNI

2010-20112010-2011

Foto: B

ep Al·lès

• Sant Joan 20116


Manuel Soto i MartorellManuel Soto i MartorellCAIXERCAIXER SENYORSENYOR DELDEL BIENNIBIENNI 2010-20112010-2011

– Quins han estat els actesmés emotius del sant Joan del’any passat?

– Han estat molts perquèSant Joan en si està ple d’emo-cions. Des del primer toc del dia23 al comiat a casa meva del dia24 han estat molts els momentsviscuts intensament i que mais’esborraran de la meva memò-ria. El primer toc va ser emocio-nant, com també la sortida de cameva veient passar davant meuals integrants de sa colcada. Elcaragol des Born i la mevaentrada, veure com la gentanava obrint pas. Moments coml’anada a Sant Joan de Missa,les Vespres, Santa Clara, elmo-ment que em van deixar a casaamb el caixer major i jo dinsl’entrada de casa. Del dia deSant Joan el recolliment de laMissa de Caixers, la darreravolta del darrer caragol des Plaés intesa i especial i el momenten que vaig tornar a casa el dia24. Sant Joan és una festa ques’ha de viure.

– Com es presenten les fes-tes d’enguany?

- Amb més il·lusió i expe-riència. Ja conèixes els recorre-guts, estàs més compenetratamb el cavall.

– El moment que esperaamb més il·lusió?

– Com a tot caixer senyor,l’entrada al Born.

– Enguany es donarà unacircumstància extraordiària ique passarà a la història deSant Joan, el caixer senyor delbienni anterior serà el noualcalde de Ciutadella i vostè elconvidarà a davallar al Pla...

-És cert i és també una de lescoses que em fa més il·lusió,perquè tenc una bona amistatamb en Chiqui de Sintas. Unaconvidada entre un excaixersenyor i un caixer senyor no esdonava des de que José Maríad’Olivar fou alcalde o els anysdel Baró de Lluriach, que tambéva ser batle de Ciutadella, peròcrec que mai s’ha donat es casque el batle fos l’anterior caixer.

Enguany viurà el seu segon idarrer any com a caixer senyorde les festes de Sant Joan i ho faple d’emocions, de vivències quemai oblidarà i amb més intensiatque mai des de l’experiènca del’any passat.Sant Joan és una festa viva, unafesta que mai s’oblida i que sem-pre roman en el cor dels quel’han viscuda i especialment d’a-quells que han tingut l’honor depresidir-la o de participar-hi bécon a caixer o cavaller.Manuel de Soto i Martorell ésl’actual Marquès d’Albranca, undels llinatges nobles més lligats al’illa de Menorca.

El caixer senyor Manuel de Soto Martorell amb el cavaller més vell de la colcada deldissabte de Sant Joan, l’amo en Toni Salord de Son Catlar dins l’entrada de cas Duc

just després de fregar les guindoles.(Foto: Bep Al·lès)

Bep Al·lès Salvà

FlorenciFlorenciSastre PortellaSastre Portella

CAIXERCAIXER CAPELLCAPELLÀÀ

Foto: B

ep Al·lès

• Sant Joan 20118


FLORENCI SASTRE PORTELLACAIXER CAPELLÀ

– Primer de tot, com estroba?

– Bé, no em puc queixar,amb el que vaig tenir…

– L’any passat va tenir a totCiutadella amb el cor en unpuny...

– Me sap greu! No ho vaigpoder evitar… m’hagués estimatmés no tenir-ho i no ser font denotícia.

– Suposo que va rebreincomptables mostres d’afec-te...

– Sí, el que passa és que quanestàs així com estava jo, no tensganes fer esforços. Jo em trobavafísicament malament, i em costa-va anar a obrir la porta o agafarel telèfon. No és que fos des-agraït.

– On veurem enguany alFlorenci Sastre?

– El Dia des Be, la Missa deCaixers i si veig que el meugermà està cansat aniré a lesbegudes. A la de ca sa capellanaevidentment hi seré, és la conti-nuació de la missa. Però si pucfer que el meu germà pugui des-cansar, ho faré. A cavall no, per-què no puc.

– Com es prepara per lesfestes d’enguany?

– Estic amb un documental,

La junta de caixers del bienni 2010-2011 a Cas Duc (Foto. Bep Al·lès)

també amb entrevistes, però elspreparatius materials els porta lameva família, perquè jo sóc alMercadal.

– Farà totes les festes aCiutadella o vindrà dies pun-tuals des d’Es Mercadal?

– Com que cau a final de set-mana, no puc estar els set dies aCiutadella. Vindré el dissabted’Es Be, el Dia des Be, i elDissabte de Sant Joan. No tencningú que em substitueixi.

– Què espera de les festes?– Passar-ho bé. Tant com

pugui, enguany estic molt mésrelaxat, ja que no tenc la preocu-pació d’anar a cavall, i assajar.Estic molt relaxat, només emtocarà la part bona, sense volerdir que l’altra sigui dolenta, peròno em donarà problemes.

– Suposava per vostè unproblema muntar a cavall?

Anar a fer una excursió acavall m’agradava molt, veus elcamp, gaudeixes amb els com-panys, però no és el mateix açòque estar a punt d’entrar a EsBorn. I ara fan pas, però la pri-mera vegada que vaig cavalcarno en feien, i pensava, “com pucfer per entrar aquí?”. Veia un marde gent des de la Catedral... Açòrepresentava una responsabilitat,

Bàrbara F. Sena

Florenci Sastre Portella viurà enguanySant Joan des d’un poc més enfora.No només per l’accident que el vaapartar de la colcada dissabte de SantJoan de l’any passat, sinó perquè, desdel mes de novembre del 2010, enFlorenci és el nou rector de la parrò-quia d’Es Mercadal. L’historiador iarxiver municipal de Ciutadella noanirà dalt cavall, però assistirà a totsels actes protocol·laris que pugui,inclòs, està dispost a substituir al seugermà si es troba cansat. Ens contacom viurà les festes.

però enguany amb el braç aixícom el tenc no em veig ambcoratge. No em fa mal, però nopuc fer la força que exigeix uncavall: si no l’estires, si no li dius“aquí som jo”, va a la seva.

– Quina és la part de lafesta que més li arriba al cor?

– La part religiosa, la missade caixers, les completes... também’agrada molt tot el del matí deSant Joan. Quan anava a peu, alvespre em retirava prest, ja quearribava de Sant Joan de Missacansat. M’agradava aixecar-mede bon matí i anar a Santa Clara,el primer cargol, baixar al Pla,veure les proves del capvespre...

– Vostè no és la primeravegada que és Sa Capellana...

– El bienni 96-97 ja vaig sor-tir. Tenc molt bons records, mésde la preparació que de la festa.La celebració és molt polida, elDia des Be, m’agrada molt SantJoan de Missa, és un parèntesi decalma dins del barbull. Un any , al’entrada d’Es Born, em vaigendur a una persona, es va rom-

pre tres costelles... però forad’açò, tot bé.

– S’ha sentit còmode amb laJunta de Caixer d’aquestBienni?

– Sí, moltíssim. Hem com-partit molt de moments, sopars,dinars... el caixer senyor és moltsimpàtic, té un caràcter obert; enValeriano també, i els pagesos jano en diguem!

– Què és Sant Joan pervostè?

– (Medita una estona) Hi haque diuen que no es pot ser ciuta-dellenc sense ser santjoaner. Peròhi ha moltes maneres de ser sant-joaner. En Fernando Martí vaescriure un llibre que es diu “Vintcaires d’un mateix San Joan”: noho viu igual un fillet agafant ave-llanes, que una dona o un homed’edat que s’ho miren darrere unafinestra i fan sa capadeta, no hoviu igual un estranger que un d’a-quí... no són ni millors ni pitjors.Jo m’ho miro des del punt devista religiós. No he estat bullan-gós, quan era al·lot no anava a ferbotar els cavalls, encara que noem fan por. Un any que no vaigpoder venir que estudiava, teniaun examen final, plorava com unfillet. Sant Joan té mil i unamaneres de fer festa.

“SANT JOANTÉ MIL MANERESDE FER FESTA”

Pere ÀngelPere ÀngelBosch BenejamBosch BenejamCAIXER FADRÍ PAGÈS

Foto: B

ep Al·lès

• Sant Joan 201110


PERE ÀNGEL BOSCH BENEJAM CAIXER FADRÍ PAGÈS

– N’Àngela, la dona den Valeriano, éscom si fos de la família, doncs és una cone-guda de casa de tota la vida. M’ha vist créi-xer, no som família, però hi falta poc.

– Quin és el moment més emocionant,per vostè, de totes les festes?

– Un dels moments més emocionants permi és el lliurament de la bandera el Dia desBe. També la sortida de dissabte de SantJoan. En aquell moment, la gent està fresca iamb ganes, amb emoció continguda. És moltpolit veure a família i amics que et venen aveure, ja que convidem a tots. Tothom estàmolt animat aquell dia i és molt emocionant.

– Ens han dit que l’any passat vanpassar una mica de pena al Pla. Vol donaralgun missatge?

– Vull recordar la feinada que, altresanys, va fer el grup Amics de Sant Joan i,

Pere Àngel Bosch Benejam, de 25anys, és missatge de Binigarba. El fillde l'amo d'Alputze, participa a laqualcada des de l’any 1995. Tot i quesent certa nostàlgia anticipada, eljove viurà intensament les festes deSant Joan, tot i la responsabilitat derepresentar, amb la bandera, a totsels ciutadellencs.

Pere Bosch al caragol des Born de l’any passat (Foto: Lluís Bertran)

vulguis o no, l’any passat es va notar la sevaabsència. Noltros, sense la gent, no faríemres; i la gent sense noltros tampoc, per açò,en hem de respectar mútuament. A mésd’açò, el Pla ha de ser dinàmic, és un delsgrans reclams de la festa, i si hi ha accidentsper badar es fa molt llarg. Em demanen, aquina hora acabareu? I realment no ho saps.A més, tenc un mal record, perquè un anyvaig caure del cavall mentre corríem abra-çats i va ser una endemesa. Per sort, no emvaig fer res.

– És el darrer any com caixer fadrí, isuposo que ho viurà amb certa nostàlgiaanticipada...

– És una llàstima que sigui el darrer any,però estic molt agraït de poder-ho haver vis-cut. Tot el que comença, acaba.

– Enguany és el darrer any com a cai-xer fadrí, com es prepara per la festa?

– Em preparo igual que l’any passat,posant especial atenció al cavall, és impor-tant que estigui bé. Voldria que tot fos coml’any passat. Jo ja havia sortit altres anys,però en ser el caixer fadrí, no saps realmentcom anirà, i a mi particularment, em va que-dar una gran sensació de satisfacció.

– Vostè li dona gran importància albenestar del cavall...

– Sí, és prioritari. A part, en sóc aficio-nat, sempre n’he vist per casa i cavalco totl’any. És un dels meus hobbies. A més, ésmolt important que, durant les festes, elcavall respongui. Enguany sortiré amb elsmateixos de l’any passat, a un d’ells el can-viaré a Sant Joan de Missa. Com que elsconec, quan veig que estan cansats o passenpena doncs em sap greu.

– Tornant a les festes... la veritat ésque dur la bandera és una gran responsa-bilitat. Com ho viu?

– Em sento molt més responsable. Ho hede fer el màxim de bé perquè, al cap i a la fi,la bandera ens representa a tots, tothom essent identificat amb ella. Però açò no llevaque gaudeixi al màxim.

– A més, se la dóna una persona ambla qual els uneix una gran amistat...

Bàrbara F. Sena

Foto: B

ep Al·lès

Valeriano Allès CanetValeriano Allès CanetCAIXERCAIXER MENESTRALMENESTRAL CASATCASAT



Valeriano Allès CanetCAIXERCAIXER MENESTRALMENESTRAL CASATCASAT

– Ha esperat uns quants de biennis pera fer realitat el seu somni de sortir com acaixer casat a lees fstes de Sant Joan.Després de l’experiència viscuda l’anypasat quins han estat els moments mésemocionants de la festa?

– Quan em van venir a cercar de ca nos-tra va ser un dels moments més especials,sortir dalt cavall davant la família, els amics,la gernació que esperava allà baix, va sermolt emotiu, però he de reconèixer què vanser un munt d’actes esmocionants, i en totsells vaig pendre molt de gust.

– Com quins, per exemple?– Des de ses visites des Diumenge des

Be, sa beguda de ca nostra, veure com sameva dona entregava sa bandera as caixerfadrí, a n’en Pere Àngel, va ser també unmoment ple d’emoció. Sant Joan és tot unseguit d’actes emotius, intensos especials.

– Supòs que també vau xalar molt alcaragol des Born?

– I tant... És impossible oblidar el quesents quan hi arribes per primera vegada,veure sa gernació que hi ha allà enmig, saplaça tan plena i sembla que no hi cap unaagulla, i malgrat la calorada que fa s’et posala pell de gallina i sents calfreds per tot elcos. És un moment molt especial, allà t’ado-nes vertaderament que la festa més fésta hacomençat.

– Vostè solia presenciar es jocs des Plades de l’hortal de can Squella, del que escuida es seu germà Pedro. És tan diferentcom diuen veurer-ho des de dalt un cavall?

– I tant que ho és, tota la festa és diferentdes de dalt un cavall. Al Pla des de dalt l’hor-tal ho veus gairebé tot, i quan ets enmig de safesta estàs més aprop de la gent, estàs en con-tacte amb es poble, xales molt i si el cavall et

respòn vius un caramull d’emocions.– Com es presenten les festes d’en-

guany?– Encara que no t’ho creguis es presenten

amb més il·lusió que l’any passat, i és perquècom diuen: s’experiència és un grau.

Ja conèixes bé els recorreguts, tens mésrodatge, saps on vas en tot moment i potscorregir allò que es pot millorar. També emsom conscient de que é el meu darrer anycom a caixer casat i per tant les pens viureintensament, gauir-ne al màxim d’elles en totmoment. Són unes festes que m’estim molt isempre he tingut aquella il·lusió de ser caixercasat que a la fi s’ha vist realitzada.

– Quants de cavalls té previst treure asa festa?

– De moment en trauré dos, si bé l’any

passat em vaig preparar tres, però amb doscrec que n’hi ha ben prou.

– Els seus noms?- Els capvespres trauré en Montero, un

gran cavall i molt segur, i es matí de SantJoan trauré n’Starsky, que és propietat denJoan Ramon de Binigarba.

– Quin és el seu desig de cara a les fes-tes?

– Que tot vagi bé, que la gent xali molt,que siguin respectuosos amb els cavalls i elscavallers, i que a actes com ets jocs des Pla,que s’obri un bon passadís perquè els cavallsi cavallers puguin córrer s’ensortilla i córrerabraçats sense perills.

Crec que si tots sabem respectar la festa,tots gaudirem i molt d’ella, tant petits comgrans, els d’aquí i els de fora.

Valeriano Allès, sortint de ca seva el dissabte de Sant Joan (Foto: Ivan Allès)

Pau BoschPau BoschCAIXER PAGÈS DE TRAMUNTANACAIXER PAGÈS DE TRAMUNTANA



– Sant Joan ja és gairebé aquí, Pau...– Sí. I a més, enguany posem Es Be. La

veritat és que trobarem a faltar les personesque ja no hi són, tant a mon pare com lasogra, na Margarita Casanovas, que va morirel passat 9 d’abril. Però a part d’açò, hoencarem amb molta il·lusió.

– Allavà quina feinada enguany ambEs Be!

– Sí, la veritat és que és molta feina. Mésque res pels preparatius, atendre a tothom iles visites de les escoles. Però és una vegadaen la vida, i és molt polit.

– En certa manera és com si fos el seuprimer Sant Joan.

– Sí, com a caixer pagès sí. L’any passatno vaig sortir cap dia, degut a la mort de monpare.

– Com es prepara per aquestes festes,deixant de banda els preparatius d’EsBe?.

– No es pot separar, perquè tot va junt, ihi ha el més a més de la meva feina diària.Els preparatius són els mateixos que l’anypassat: anar a apuntar, amb la diferència queels jubilats ho faran a ca meva. És un més amés, però tot ho traurem. Des d’aquí volia

agrair a la meva família i als amics l’ajudaque m’han prestat, sobretot a la meva dona.

– Què significa Sant Joan per vostè?– És una única cosa i moltes a la vegada.

Té estones de tot tipus: no sols hi ha elscavalls i els botets, hi ha la missa, les begu-des, els tocs de fabiol d’Es Bé i Dissabte. Ésun cúmul de sentiments, i cada any és dife-rent. Hi ha il·lusió, bulla, alegria, però tambéresponsabilitat i respecte. Encara que hagiscolcat molts d’anys, sempre ho vivim com elprimer dia.

– A més, vostè fa anys que colca...– Sí, des del 83, vaig sortir amb el germà

del Caixer Senyor, Borja Soto Martorell. Osigui que fa gairebé vint anys. Però hi vahaver un parell o tres de vegades que no hivaig participar.

– Què és el que més ganes té de viure?– Enguany en especial el Dia des Be, ja

Enguany en Pau Bosch Pons, l’amo deSes Tavernes, tindrà una feinada.Viurà per primera vegada les festescom a caixer pagès de Tramuntana,ja que l’any passat va decidir no sor-tir, degut a la mort de son pare,Antoni Bosch Taltavull, el passat 20de juny. A més d’açò, aquest anytambé posa Es Be, que durà el seucosí, Pau Bosch Salord, que l’any pas-sat el va substituir com a caixerpagès.

Pau Bosch Pons, l'amo de Ses TavernesCAIXER PAGÈS DE TRAMUNTANA

En Pau Bosch al caragol des Born

Bàbara F. Sena

que no he estat mai. Però també m’agradamolt el Dissabte de Sant Joan, quan emvenen a cercar, és un moment molt emocio-nant.

– Què espera de les festes?– Que la gent xali molt, però amb respec-

te. És important que ens respectin en totmoment a noltros i als cavalls. I per des-comptat, també el Dia des Be.

– Veig que està especialment il·lusionatamb Es Be. Quants n’ha seleccionat ja?

– Doncs hem triat vuit i ara estem mirantde triar tres, d’uns 40 kilos cada u.

– I com veu al seu cosí amb aquestaresponsabilitat?

Està molt animat. La veritat és que elvaig triar a ell per amistat i per la família,també. A més, es duu molt bé amb el meufill, que és el descarregador.


Toni Salord MollToni Salord MollCAIXERCAIXER PAGÈSPAGÈS DEDE MIGJORNMIGJORN

Foto: B

ep Al·lès

Avenida Conquistador, 35 · Tel. 971 38 06 98CIUTADELLA DE MENORCA

JUAN MARQUÉS MARQUÉSJUAN MARQUÉS MARQUÉS


S E C A D O R A S · L A V A D O R A SLAVAPLATOS·VITROS·LÁMPARASOBJETOS DE REGALO·DISEÑO YDECORACIÓN PARA SU HOGAR

INSTALACIONES ELÉCTRICAS

Toni Salord Moll, l'amo de Son TicaCAIXER PAGÈS DE MIGJORN

– L’amo, l’any passat vostè va estarradiant...

– Hi estic cada any content. Si va bé, jaestà. Va ser molt especial, perquè vaig ser elcaixer pagès, el meu fill, en Nando, s’Homodes Be; i el major, en Toni, el descarrega-dor. Vam cavalcar les tres generacions i, asobre, mon pare i jo vam agafar l’ensortilla.

– Com es viu tot açò?– Bé, va començar molt malament, per

la mort del pare den Pau, el caixer pagès deTramuntana. Vam obrir la cotxeria ambmolt mal cos, però la vam tenir que obrirtan si volíem com si no. Després, amb labulla i amb la gent, va ser passador. Despréses va animar. Llevat d’açò, i de l’accidentden Florenci... va anar de dalt de tot.

– Ja ho ben crec!– Ho vaig viure amb molt d’orgull. No

es pot explicar amb paraules. És molt emo-tiu i va passar volant. Sembla que no arriba,i quan arriba, passa molt ràpid. El Dia desBe, vaig estar un poc preocupat perquè, ales sis del matí, feia molta d’aigua. Peròdesprés va ser fantàstic, perquè vaig veureque s’al·lot no passava cap pena. Lo millorde tot és que és una festa de la família i delsamics, i açò és preciós. Vam fer una bullas-sa.

– Tornarem a veure les tres genera-cions enguany?

– Si Déu vol, sí. En principi, el dia 23sortirem mon pare, en Nando i jo. I el 24,tots quatre de nou.

– L’any passat li va donar un beso ala seva dona abans de sortir. Li va donarsort?

– (Riu) Ho faig sempre, cada any, ésuna costum. I sí, em va donar sort.

– Vostè és un defensor del paper deles dones per Sant Joan.

– Clar, fan una feinada. No ho podríemfer sense elles, sobretot el Dia des Be.Pensa que elles són les que fan els flocs,ajuden a rentar Es Be, fan les pastes,coques, la roba...

– Ha començat a entrenar?– Deu n’hi do! A jo m’agraden els

cavalls i cavalco tot l’any, més o menys.Però és partir del març i l’abril quan elsentrenés més estona. Uns tres mesos abans,aproximadament. Però surten cada setma-na.

– Com es prepara per les festes d’en-guany?

– Igual que l’any passat, tret de la pre-paració del Be. Enguany, serem els convi-dats. Després hi ha les juntes, reunions, ani-rem a apuntar... però serà més relaxat. Notindrem les escoles, ni les visites, ni replec.Ara, anirem de convidats.

– Què espera de les festes?– Que vagi tan bé com l’any passat. Que

vagi igual de bé, i ja està. – Enguany compartirà totes les festes

amb en Pau Boch, li fa il·lusió? – Em fa molta il·lusió cavalcar amb en

Pau. L’any passat va ser estrany que no hifos. Ens uneix una gran amistat. Abans ensconeixíem, noltros érem a Son Catlar i sonpare a Son Camaró, i ja ens coneixíem. Ara,

amb estar tot dos a la junta, hem fet moltbo.

– Què és el que més il·lusió li fa?– A jo em fa il·lusió tot. Que ens vagi bé

a tots, açò és el principal. I vull demanarque, per favor, deixin pas al Pla.

– Enguany vindrà molta gent....– Més que l’any passat? (Riu) Idò, l’any

passat vam passar pena, era un caos. Lagent es va portar molt bé el Dia des Be, iamb els cavalls també... però als jocs delPla, pe favor, que ens deixin passar. Monpare es va endur a una al·lota quan va aga-far s’ ensortilla, vam fer prop de mitja horaaturats per açò, i els jocs es van allargarmolt. La gent de Ciutadella hauríem de ferrespectar la festa.

Bàrbara F. Sena

En Toni amb son pare el dia de Sant Joan capvespre col·locant s’ensortilla (Foto:Bep Al·lès)



Pau Bosch Salord, l’amo de Son PlanasSS ''HOMOHOMO DESDES BEBE

– Com i quan li va dir en Pau la notícia?– Ja no ho record, fa molt de temps que

m’ho va demanar, més d’un any. No havíemrallat mai de Be, i un dia m’ho va dir. I evi-dentment, vaig dir que sí.

– Com va reaccionar vostè?– Tot d’una vaig quedar bocabadat, perquè

de jove, quan tenia 17 ó 18 anys, em feia mol-tes ganes, molta il·lusió. Però ara per ara, ja noen fiava, no m’ho esperava gens. Em van venirtotes aquelles ganes que tenia d’al.·lot i totd’una vaig dir que sí. Em feia moltes ganes,però clar, has de poder tenir l’oportunitat, sino tens un familiar o amic que t’ho permeti.

– Quan va començar a entrenar?– A finals d’abril, sempre aquí,a Ses

Tavernes, i com que el descarregador és el seufill, ens trobem quan podem, doncs hem decombinar la feina. Sobretot sol ser cap al fos-quet.

– Quina és la seva rutina per entrenar?– Solem venir quan ve bé: de vegades es

dia sí dia no; altres vegades venim dos diesseguits... ens ho combinem un poc amb lafeina. Em pujo el Be damunt i a caminar perla tanca, més o menys una horeta. Tot d’unavaig triar zones menys complicades, ambmenys pedra, per preparar els peus, doncsestaven frescos. Però una vegada has fet call,ja no mires prim.

– De quines característiques són elsbens que han triat?

– Ara ja entreno amb nou bens. Agafem

Pau Bosch amb el be damunt les espatlles, el descaregador i el caixer pagès(Fotos: Bàrbara Fernàndez Sena)

els que ens ve bé. Tots són de raça menorqui-na, banyuts, amb la llana llarga, blancs, sensetaques, i solen pesar entre 30 i 50 kilos, el pesque duré el Dia des Be.

– Vostè va ser descarregador, què tall’experiència?

– Va ser l’any 1984, jo tenia 14 anys. Eramolt diferent d’ara. Havia una tercera part dela gent. Ara fa uns anys que el Dia des Be ésmés popular, ha anat agradant més. Però no fatants, quan arribava el migdia, era molt trist.Recordo que des de les dotze fins les quatre oles cinc, tal vegada només ens acompanyavencinc o sis al·lots, no més. Quan vaig ser desca-rregador, en el moment del primer toc de fla-biol, quan va sortir la comitiva, jo anava alcostat de s’Homo des Be i ningú em vaempènyer. Era ple igual, però ens deixavenprou lloc per passar, no hi havia l’excés d’ara.

– I llavors la vetlla?– A la vetlla havia unes cent persones,

feien una estona i a dormir. Era molt diferent. – Com va viure aquella experiència?– Em va agradar molt. Aquestes coses les

aprens de petit, normalment agrada a tothom.

– Què representa per vostè ser s’Homodes Be?

– És un honor. No ho pot fer tothom, noper discriminació, sinó per l’ocasió. I si ettoca una cosa així, crec que és un honor.

– Té especial predilecció pel Dia des Be?– Sant Joan m’ha agradat tot molt sempre.

De petit sempre ho he vist de molt a prop. Alo millor hi ha gent que no ho ha vist tant, is’estimen més la part dels cavalls. Però jo hohe tocat de petit, i és tant o més polit que eltros dels cavalls. Per açò, és especial.

– Quina és la part de la festa que més liagrada?

– Tot en conjunt m’agrada, no ho pucseparar. Aniré a Es Born, i serà molt polit,quan vagi al Pla també, i a ses Voltes, o aSanta Clara, ja no en parlem. Seria molt dur siun tros no agradés. Però també és molt politquan et venen a cercar. Em va passar quan emvan venir a convidar, l’any que vaig ser caixerfadrí, el bienni 1990-91. Açò només passa unavegada en la vida. És preciós. Però no pucmenysprear la resta de la festa.

Hi ha hagut queixes d’altres anys de per-sones que no respecten el Be: rebassen lesflors, estiren el pelatge... què els diria?

Açò és una persona contra tres mil.Aquesta persona no fa mal al Be, ni a jo, famal a una multitud que no els agrada aquestaactitud. Ho trobo flac i lleig. I crec que deuenser persones que no entenen la festa, o no elsagrada.

Bàrbara F. Sena

Conta en Pau Bosch Salord, s’Homo des Bed’enguany, l’amo de Son Planas, qued’al·lot, amb 14 ó 15 anys, somiava ambdur Es Be. Ho ha vist ben a prop duranttota la vida a casa seva i, per ell, el Dia desBe representa una jornada molt especial.Un any va ser el descarregador, però jahavia perdut l’esperança. Llavors el seucosí, Pau Bosch Pons, l’amo de SesTavernes i caixer pagès de Tramuntana, elva escollir per representar a Sant JoanBaptista el diumenge que precedeix les fes-tes de Sant Joan, no només pels seus lli-gams familiars, sinó perquè sabia perfec-tament que era una paper que li feriaespecial il·lusió, degut l’estreta amistat queels uneix. Una prova va ser que, l’any pas-sat, el va substituir com caixer pagès men-tre guardava dol per la mort del seu pare.Molts anys esperant i enguany, al cap i ala fi, es complirà el seu somni.

“Quan era al·lotsomiavaamb dur Es Be,és un honor”


Pau Bosch BagurDESCARREGADORDESCARREGADOR DEDE SS ''HOMOHOMO DESDES BEBE

– Què suposa per vostèparticipar a les festes?

– Trobo que és molt politpoder viure aques-tes festes en famí-lia. Em fa moltail·lusió, perquèmon pare és elcaixer pa-gès, i açònomés pas-sa una vega-

da en la vida. – Què l’han dit els amics?– Res, estan molt contents.

Segur que el Dia des Be vin-dran al darrere. No m’ho han

dit, però segur que hofan.

– Quin és elpaper del desca-rregador dinsde la festa?

– La mevafunció és ajudaren Pau a l’horade pujar el Be ales espatlles idavallar-lo. Amés, tenir cura delBe quan anem a

una casa. – Li fa il·lusió?– Sí, molta. Ho has de

viure, no ho puc expressar ambparaules. Poc a poc vas fentganes, em vaig posant més ner-viós dia rere dia, a mesura ques’atraca la festa.

– Ho esperava?– Sí i no. M’ho va demanar

mon pare, ja no record com niquan. No podia dur el Be, per-què sóc massa jove, per açòsuposo que em va oferir ajudaren Pau.

– Troba que si haguésestat una mica més majorhagués estat s’Homo des Be?

– No sé, tal vegada sí.– Acompanya en Pau a

cada entrenament?– Sí. Cada vegada que ve

en Pau, jo sóc al seu costat.– Li resulta dur?– No, per jo no (mirant en

Pau). No tant com per ell. – És santjoaner vostè?– Sí! M’agraden molts

els cavalls. De fet ja hesortit a la colcada, fa

dos anys. – Quina és la part de la

festa que més li agrada?– El Dia des Be és molt

polit, però també xal quan surtamb es cavall, també m’agradamolt. Especialment Ses Voltes,hi ha més gent, més bulla, lagent està més exaltada i vaigxalar molt. M’agrada més quanno estic aturat.

– Què espera de les festesd’enguany?

– Esper que vagi tot moltbé, que no passi res, no m’a-gradaria que passés com l’anypassat, quan va morir l’avi.Només desitjo açò.

Malgrat la seva joventut, en Pau Bosch Bagur, fill denPau Bosch Pons, l’amo de ses Tavernes i na MarisaBagur Casasnovas, treu temps d’on pot per acom-panyar el seu amic s’Homo des Be. Enguany son parel’ha triat com a descarregador, un paper que li famolta il·lusió representar. Ell mateix reconeix que ésmassa jove per ser s’Homo des Be. Aquest jove estu-diant de l’institut Maria Àngels Cardona ja fa dosanys que participa a la colcada, essent un dels caixermés joves. Ell ens conta com està vivint els dies pre-vis a la festa.

Bàrbara F. Sena


AUTOR DE LA PORTADA

Biel Camps

– Que has volgut plasmaren aquesta obra santjoanera?

– Principalment tres cosessignificatives: sa colcalda, que ésla reina de la festa; la Ciutadellaantiga representada per SesVoltes i la gent del poble, on esveu una persona que està a puntd’agafar sa somereta per ses bri-des. Personalment crec que ésuna portada molt significativa delque és la festa de Ciutadella.

– Com artista són poquesles obres relacionades ambSant Joan...

– Sí, és cert... Destacar elfabioler que vaig pintar al 1981,que és una de les meves obresprincipals i feta a mida natural.

També he fet la portada d’unaltre mitjà de comunicació i hefet dues estampes de la Missa deCaixers fa uns 10 anys, però éscert que no he fet molta pinturade Sant Joan, ja que consider queés un poc mal de pintar, ja quevola per s’aire, vola per moltesbandes.

– Com vius sa festa de SantJoan?

– Pensa que ja no tenc 30anys i sa festa com sa vida té eta-pes. Als 20 la vius d’una manera,als 40 d’una altra i no et dic pas-sats els 60... Com a ciutadelelncm’encanta tot, però ja no ho potsseguir tot, com quan eres jove,ara ja són poc els actes on hi vas.

– I com a pintor, quin són elsmoments amb més plàstica?

– La festà en sí és tota plàsti-ca, tant els protagonistes de lafesta com el seu entorn. Podempintar un cavall que bota, undetall, però la festa és també lagent. És per açò que et deia queSant Joan és una cosa difícil depintar.

– Com artista, et fariail·lusió pintar les carotes?

– Si me les encomanessinclar que ho faria amb molt degust i no voldria perdre l’ocasióperquè és tot un honor com artis-ta i com a ciutadellenc, però noés una cosa que hagi demanatmai a cap caixer, i crec que tam-

poc entra dins el meu estil de pin-tura.

– Malgrat la crisi és un delsartistes que més ha venut i laseva obra és molt sol·licitada?

– Sí és cert que m’ha anatmolt bé i no he notat massa lacrisi, i mentres Déu vulgui segui-ré pintant i ara ho faig més quemai. L’any passat vaig fer lameva exposició individual núme-ro 30, que ja són unes quantes.

– Té res previst perenguany?

– De moment no, malgrattengui molta obra feta, no tencprevist fer cap exposició. Ara emdedic a fer obra, a evolucionarconstantment.

Biel Camps Sureda és araper ara un dels grans mes-tres de la pintura menor-quina, amb un bagatge demés de 30 exposicions alees seves espatlles i ambnombrosos reconeixementsi premis.Enguany és l’autor de laportada del Setmanari ElIris. Una portada clàssica iplena d’ànima i sentimentsantjoaner, on hi és presentsa colcada, Ses Voltes i lagent. Sa somereta, es cai-xer fadrí amb sa bandera ila ciutat vella preparatsper a bullir de festa.

Bep Al·lès Salvà Biel Camps amb la portada de la revista de Sant Joan d’enguany (Foto: Bep Al·lès)


Bones Festes

de Sant Joan


CAVALLERS DE FESTA PER FRANCESC CARRERAS

L’amo en Joan de TorretrencadaSempre s’ha dit que la festa de Sant

Joan no seria el que és, sense lapresència de dos components

insolubles, els cavalls i els pagesos. Uns ialtres, nascuts en la majoria dels casos enalgun dels molts llocs i estàncies del termede Ciutadella, són l’esperit que cada anyreviu festivament uns dies en que la vellaciutat de ponent transforma el silenci delsseus carrers, en caragols i corregudes cada23 i 24 de juny, està clar, és Sant Joan.

A dia d’avui, quan el camp no és ni fer-hi prop el que un dia va ser, un ofici trans-mès, potser aquí trobem l’origen d’unafesta que tot i el pas de moltes generacions,cada any ens desvetlla els secrets de la con-tinuïtat de joves i grans en el medi rural quefrisen que arribi la festa del solstici solar, lafesta del foc, la festa del cavall.

Però perquè tot el que diem pugui ser elque és, tenim que posar-nos dins els calls deles mans d’un home que al llarg de la sevavida ha treballat el camp, un pagès que hasigut missatge i l’amo passant per diferentsllocs, llaurant la terra estimada, com unsigne d’identitat sense comparances, par-lem d’un dels cavallers més antics, EnJoan, conegut per tothom, com l’amo deTorretrencada.

ELS ORÍGENS DEL VELL CAVALLEREn Joan Fedelich Cursach el ben podem

definir avui, com un dels representantsd’una vella generació de cavallers, aquellsque es van criar dins els durs anys d’unallarga postguerra. Va néixer un 23 de generde 1939, en el lloc de sa Torreta Blanca, fillde l’amo en Joan d’Alfurí de Baix i demadona Eulalia, coneguda com de SonTriay, passant els seus primers anys pels

llocs de Son Bernat, d’Alfurí de Baix o comajudant a temporades (mentres feia el serveimilitar), a Son Fe Torrent, avui Capó.

Casat el 1963, amb n’Antònia AllèsGenestar (A.C.S.), vindrien sis fills, enJoan Lluís, avui l’amo de Santa Creu a esMercadal i cavaller, na Lali, en Sebastià, enJesús (durant uns anys l’amo deTorretrencada i per un temps cavaller), naMaria Antònia i finalment en Dani, que hatingut el plaer de ser l’Homo des Be el2005, essent el Caixer Pagès deTramuntana, l’amo en Pau Bosch des’Almudaina. En definitiva, tot un currícu-lum santjoaner a salvaguardar dins lesmemòries d’una festa tan estimada.

De casat, s’establirien com a l’amos a

llocs com l’Hort des Fasser, sa CavalleriaNova i Torretrencada, lloc on es jubilaria el2004 i que de llavonçes ja no hi hagut capl’amo més.

L’AMO DE TORRETRENCADAI LA FESTA DE SANT JOAN

En Joan és un home més bé baixet, decabells blanquinosos, ulls clars i amb ungran somriure, sobretot quan aferra elcavall a la gent per enmig d’un caragol o ases Corregudes a Sa Plaça. Tenia 18 anysquan va sortir per primera vegada com acavaller el 1957, any recordat per el dels -tres Caixers Senyors de ca’n Esquella- . Dellavonçes ençà, sols ha faltat un any, el1996, per mor de guardar dol per na Tònia,

L’amo en Joan de Torretrencada amb el seu cavall


C/ Jerònia Alzina, s/nTel. 971 38 24 28

Apartado 261Ciutadella de Menorca

Bon Sant Joan!!!


U.AA.SS

La Unió d'Antics Alumnes Salesians

i el conserge del Bar Calós

us desitja unes molt bones festes

de Sant Joan i us recordem que

tindrem obert el bar durant les festes per

servir-vos tapes, "bocates" i pizzzes.

Bones Festes a tots.

En Joan d Torretrencada ha participat alllarg de 50 anys a la colcada de Sant Joan

la seva dona. A casa seva no van ser mai cavallers,

eren anys de molt pocs cavalls per tota l’i-lla però en Joan, va fer els possibles per sor-tir ara amb un cavall d’Alfurí de Baix o deSon Fe, fins que a partir dels anys 70, tin-dria cavall com avui que en te dos, en Catxude 20 anys, molt botador i en Carquinyol de5, els dos ben negres i nobles, orgullosos desortir.

L’amo en Joan ens recorda amb unamemòria envejable, aquells primers anys enque amb prou feines, el fabioler havia de ferdues passades el matí de la festa per arre-plegar tot just una vintena de cavalls, dequan molts dels cavallers participants esvestien amb les robes que proporcionava elCaixer Senyor, de quan els cavalls no ana-ven ferrats de gomes o de quan no es dona-ven culleretes d’argent en el joc de l’ensor-tilla.

Avui l’amo en Joan de Torretrencada ésun dels cavallers més antics i de més edat,el qual no ha tingut la sort al llarg de més de

50 anys de participació, de ser un dels dosrepresentants de l’estament del camp com a

Caixer Pagès, encara que li dona mésimportància el fet de poder sortir, per ell és

En Joan Fedelich preparant el seu cavall per a la festa el mes de maig


UN REPORTATGE DEN FRANCESC CARRERAS CATCHOT

El darrer l’amo de Torretrencadael màxim.

EL LLOC DETORRETRENCADA

Si com hem dit en un prin-cipi, la figura del cavall i delcavaller són insolubles, tambého són els diferents llocs que alllarg de la història, han donatnom a moltes persones vincu-lades dins el món de la festa deSant Joan, un dels tants llocs ésTorretrencada.

Parlem d’un lloc de devers180 quarteres o dit d’altremanera, unes 120 hectàreessituat a la mitjania del terme deCiutadella. En aquestes terresens podem delitar de recórrerel bell poblat prehistòric delmateix nom i contemplar unade les taules megalítiques mésoriginals de l’illa. Segons A.Ramis, en documenta aquestlloc el 1600. I segons el censelectoral del 1899, figura al seucostat, Torretrencadeta, llocque l’arxiduc Lluís Salvador jaens parla quan vingué a conèi-xer l’illa entre el 1887 i 1888.

Les notes històriques quehem localitzat sobre el lloc deTorretrencada, ens les propor-cionen els ‘capbreus’ de laUniversitat General estudiatsper Antoni Ramis, que citaaquest lloc durant el s. XVI,documentant que feia mitgeraper aquella època amb els llocs

de Torrellafuda, Son Sar Parets-sonaparets- i Morvedra.

Han sigut relativamentpocs els anomenats caixers quehagin sortit de Torretrencada,tres com a caixers ‘fadrins’ icinc com a ‘pagesos’ al llargdels darrers tres segles essentel darrer, en Sebastià TaltavullSalort el bienni 1980-1981.

Avui en Joan FedelichCursach passa les hores en elseu hortal conegut per ets‘Escalons’, una porció de terradividida de l’antic lloc de SantAgustí, en els voltants deCiutadella. La seva estimació

per la terra i els dos cavalls quete allà mateix, omplen part delseu temps tot i que el que ver-taderament l’ompl, és viurerodejat de la seva família.

El dia que vam fer aquestaxerrada amb En Joan, va ser unmatí perquè els capvespresaprofita per colcar algun delsdos cavalls seus. Noltros desd’aquí, mentres us prepareuper un nou Sant Joan, aprofi-tem per desitjar-vos, Sort iVentura.

L’amo de Torretrencada al caragol des Born de l’any passat (Foto: Bep Al·lès)

La taula de Torretrencada allloc del mateix nom


sant joan,una festa plena de novetats

Els dies de festa de SantJoan de Ciutadella, l’ambient ésextraordinari i màgic. Sant Joanrepresenta un punt de trobada,un espai de convivència i dediversió i un motiu d’alegria iorgull per a tots els ciutade-llencs. Com mai, per Sant Joan,expressem la nostra forta iden-titat com a poble exhibint elnostre patrimoni cultural i lesnostres tradicions centenàries.La nostra festa es converteix enuna ocasió immillorable perrevifar l’esperit obert i integra-dor de Ciutadella i és, sensdubte, una oportunitat magnífi-ca per expressar les ganes de

viure amb alegria i plenitud lafesta més gran d’aquest granpoble anomenat Ciutadella. Laciutat tota ella bull amb l’ardor,on hi prenen part les diferentsentitats socials, destacant sobretot l’entrega dels homes delcamp amb harmonia amb elscavalls, on es mescla la suor deles bísties amb la de les perso-nes que hi prenen part, una olorespecial i única, on en totmoment està present el nostrepatró Sant Joan que va presidintcada acte de les fetes amb laseva activa presència.

Estic convençut que totapersona tant present en els actes

com en la seva absència, s’hisent identificat. La qualitat i ladiversitat hi són presents, on apassar de les nostres diferentsidees, sobre tot polítiques,aquestes no són prou poderosesperquè puguem dividir-nos i lagermanor regni entre els habi-tants d’aquest emblemàticpoble... Descobrim cada anyque Sant Joan presenta nove-tats, experimentem novesvivències i continuem apostantfort pels tots els actes sobre totamb aquells on entre elscavalls, cavallers i les personesformen pinya. Aquesta festatant popular i tradicional sem-pre ens han estat pròpia i queens ajuda a ser més personesles quals sabem fer festademostrant com aquest petitpoble de entre la immensitatd’un món plegat de conflictes,sap viure en pau i harmonia.

Des de aquí volem felicitar iexpressar l’agraïment i l’esforçque realitza tota persona quepren part activa en les festes, elseu teixit associatiu, d’unamanera especial a totes aquellespersones que estan participantde manera molt activa i directaen l’organització de Sant Joan,amb propostes que neixendirectament de seves entitats iassociacions. La nostra festa deSant Joan té precisament com a

un dels seus grans actius l’es-forç dels cavallers que amb elseu amor a la festa fan possiblel’alegria de la gent deCiutadella i de tots els qui enaquests dies ens venen a visitar.

El meu desig i de tota lameva família és animar-vos aviure la festa intensament iencoratjar-vos a què us impli-queu i visqueu la nostra festaamb la mirada oberta i ambganes de gaudir i descobrir l’es-perit d’un dels personatgesúnics i emblemàtics en la vidade tots els segles, Sant Joan.

Bones festes per a tothom. Andreu Genestar Sabater

i família

Tu tienda especializadaen pesca de superficiey pesca submarina.

Ven a disfrutar de lasúltimas novedades

del mercado.

Plaça Sa Font, 3971 48 21 02

BonSant Joan!!


17 de juny de 1960FOC I FUM

A la portada de l’edició del17 de juny s’informa de lesrepresentacions de la sarsuelasantjoanera Foc i Fum, celebra-da al Cercle Artístic. La cròni-ca de l’Iris deia així:

Els passats dimarts i dijouses van celebrar al nostre primercoliseu les representacions dela sarsuela santjoanera, amblletra de l’insigne escriptor ciu-tadellenc Joan Benejam Vives illetra del mestre Russó.

El Teatre del Cercle Artísticfou en ambdues ocasions insu-ficient per atendre la demandade localitats per a assisitr a lesmateixes.

La posada en escena de Foci Fum fou magnífica mereixentgrans i prolongats aplaudi-ments, tant al final d’acte, comen diferents escenes i en lesparts cantades.

La tiple Rosa Mascarómereix els més sincers i caloro-sos aplaudiments per la sevamagnífica actuació; la seva bentimbrada i melodiosa veu, i elseu complert domini del perso-

natge sorprengueren a l’audito-ri, vencent de manera perfecteel difícil handicap de les dife-rències fonètiques entre l’a-laiorenc i el ciutadellenc.

Segons els nombroscomentaris del públic que vaassistir a les representacions,direm que ha estat una de les

millors francisques que hanpassat per l’escenari del Born.

Magdalena Goñalons vaestar francament bé en el paperde Maria. Llorenç Mercadal, elnostre veterà, però sempre joveactor, va fer vibrar a la gentamb la seva genial creació del’amo en Joan. Magí Pons,

debutant a Foc i Fum, va feruna magnífica creació denBartomeu de Son Tica. La sevapotent i agradable veu arrancaàcàlids aplaudiments del públic;Joan Coll ens delectà una vega-da més amb la picaresca graciad’un Rafel pletòric d’encerta-

EL QUE DEIA

L'IRIS DE SANT JOAN DE 1961

Passa a la pàgina 28

La Junta de Caixers de l’any passat amb els seus familiars a Cas Duc (Foto: Bep Al·lès)



“Tots els actes es van veure extraordinàriamentconcorreguts i animats”

ments; Bartomeu Carreras enel paper més difícil de l’obra,en Carrelet, va estar franca-ment bé, mereixent ser aplauditen varies escenes. El grup defillets, juntament amb enPerico i la parella de guàrdiescivils, trobaren feliç interpreta-ció.

L’orquestra dirigida permestre Bartomeu Carreras, vaestar francament bé.

La savia direció escènicade José Delfin Serra fou pre-sent en tots els moments de l’o-bra, així com en la caracteritza-ció dels actors.

Al final de l’obra, RosaMascaró va rebre un preciósram de flors i un delicat obse-qui. Magdalena Goñalonstambé fou obsequiada amb unram de flors.

Aquests dues noves repre-sentacions de Foc i Fum mar-

caran, sense cap mena dedubte, una fita en l’historiald’aquesta obra tan ciutadellen-ca i que amb tant d’encerta-ment ha estat posada en escenasota el patrocini de la Secciód’Estudis del Cercle Artístic.

DEMÀ DIUMENGE DES BEA primera hora del matí la

tradicional comitiva, precedidapel fabioler, iniciarà el seurecorregut per la nostra ciutat,efectuant les visites de costum.Ciutadella sencera vibrarà alsonar en l’aire el fabioler elsclàssics sons del tambor i elfabiol. L’aire de les nostresincomparables festes ompliràels nostres pulmons, aquesstaire de Sant Joan, que sols elsciutadellencs coneixem, quedóna al foner-se amb la nostrasang l’alegria als nostres cors,


JUNTA DE CAIXERS QUE HA DE PRESIDIRSES FESTES DE SANT JOAN

DURANT EL BIENNI 1960-1961

Caixer CapellàRvd. Sr. Antoni Sintes AngladaCaixer SenyorIlm. Sr. D. Manuel d’Olivar i DespujolCaixers pagesosD. Jaume Benejam Moll, del lloc son SarparetsD. Francesc Mercadal Mercadal, del lloc Son MorroCaixer Casat MenestralD. Joan Vinent Pons, manobreCaixer Fadrí MenestralD. Joan Casasnovas Salord, fuster

Bon Sant Joan a tothom!!!

ànima santjoaneraTorna l’esclat a la ciutat noble,

a l’instant recorre carrer amunt.

Ressona a raig per tot un poble,

el fabiol anuncia el rite més pur.

Ciutat d’ànima santjoanera,

el sol hi aboca tota la llum.

Tomba i gira amb un bot d’alegria,

la qualcada reprèn de nou el rumb.

Instants de festa esmicolada,

esdevenen joia d’un desig profund.

Sili Pons

Sant Joan 2011

Foto: Bep Al·lès



C/ MURALLA D’ARTRUIX, 2 - CIUTADELLA DE MENORCATel./Fax 971 38 34 76

E-mail: [email protected] Inmobiliaria

HORTAL CAMÍ FARO NATI (cerca del pueblo) consta de4.000 m2 aproximados de terreno. Vallado y con pozo de aguaescriturado. Precio: 84.000 € (13.976.424.= Ptas.)

¡GRAN OFERTA! APARTAMENTO EN CALA’N BLANES deplanta baja. Con 2 dormitorios dobles, 2 baños (en suite),comedor-estar, cocina y terraza cerrada/lavadero. Dispone dejardín, parque y piscina comunitarios. Amueblado y equipado.Precio gran ocasión: 109.000 € (18.136.074.= Ptas.)

PISO A ESTRENAR CON ASCENSOR. Compuesto de 1 dor-mitorio doble con armario empotrado, comedor-estar, cocina,cuarto de baño y aire acondicionado. Excelentes acabados.Precio súper ganga: 93.000 € (15.473.898.= Ptas.)

PLANTA BAJA A ESTRENAR. Compuesto de 2 dormitorioscon armarios empotrados, comedor-estar, cocina, cuarto debaño, terraza-lavadero, patio y aire acondicionado. Excelentesacabados.Precio súper ganga: 129.000 € (21.463.794.= Ptas.)

HORTAL EN CAMÍ SON TRIAY de 2.300 m2 aprox. de terre-no. Consta de 140 m2 aprox. edificados repartidos en garaje, 3dormitorios, 2 baños, cocina, comedor-estar y terraza/porcha-da cerrada. Dispone de cédula de habitabilidad. Precio:284.759 € (47.380.000.= Ptas.)

CASA INDIVIDUAL CON DERECHO A VUELO. 185 m2 edif.aprox. con 4 dormitorios, comedor, sala de estar con chimenea,cocina independiente, 3 baños, lavadero y patio interior. Disponede aire acondicionado y calefacción central. Derecho a vuelopara 2 plantas más y altillo. Totalmente reformada. Precio total:420.708 € (70.000.000.= Ptas.) Facilidades en el pago.

PISO INDIVIDUAL DÚPLEX AL LADO DE LA CONTRAMU-RADA. Consta de 2 dormitorios, comedor-estar, cocina inde-pendiente, aseo, baño, terraza y aire acond. 72 m2. edificados.Precio: 189.000 € (31.446.954.= Ptas.)

BUNGALOW EN CAP D’ARTRUIX, todo planta baja, conentrada independiente. Compuesto de 2 dormitorios, come-dor-estar, cocina, baño, terraza, jardín privado con césped ypiscina comunitaria. Amueblado y equipado.Precio Ganga: 115.000 € (19.134.390.= Ptas.)

CASA EN LA CONTRAMURADA TOTALMENTE REFORMA-DADe 3 plantas. Consta de 140 m2 aprox. edificados más 58 m2

de patio. 108 m2 de solar. Ubicada en la mejor zona de laContramurada. Precio Oferta: 470.000 € (78.201.420.= Ptas.)

CHALET INDIVIDUAL EN 1ª LINEA DE MAR. Camí SaFarola. Completamente reformado. Tipo dúplex. Ubicado enparcela de 900 m2. En total 300 m2 aprox. edificados, reparti-dos en 4 dormitorios, 3 baños, aseo, 3 terrazas, barbacoa,estudio, trastero, cisterna, garaje-trastero, calefacción, aireacond., cocina-office, comedor-estar, sala de estar y piscina.Infórmese en nuestra oficina.

PLANTA BAJA. ENTRADA INDEPENDIENTE. De 3 dormito-rios, comedor-estar, cocina, baño y pequeña terrazita.Amueblado y equipado. En perfecto estado. Seminuevo. Da aplaza peatonal. Precio Gran Ocasión: 141.237 € (23.500.000.=Ptas.)

PRIMERA PLANTA A ESTRENAR. Con ascensor.Compuesto de 2 dormitorios con armarios empotrados, come-dor-estar, cocina, cuarto de baño, terraza-lavadero y aireacondic. Excelentes acabados. Preparado para entrar a vivir.Precio Súper Ganga: 118.000 € (19.633.548.= Ptas.)

MOLT BON SANT JOAN A TOTHOM!!!


El Diumenge des Be és la portada de les nostres festesaquesta alegria de festes majors, que per sertan nostres, ens parèixen les millors i quede veritat ho són.

És el Diumenge des Be la portada de lesnostres festes, una portada multicolor enque que enllaçats en una orgia cromàticaveim a s’Homo des Be, el tambor i elfabiol, els caixers i un punyat d’avellanesque va creuant tota la nostra pàgina imagi-naria. En el fons les siluetes dels nostrescavalls esvalotats, preparant-se per anar a lcaragol des Born, primer acte en que inter-vendran i com a toc final, dominant total’extensió, la nostra ciutat amb el seu celblau, les seves cases blanques, els seuspalaus, la piràmide, Ses Voltees...

Als nostres subscriptors, als nostres lec-tors, a Ciutadella, volem desitjar que aques-tees festes que demà començaran, estiguinplenes de felicitat i alegria.

INSTANTANIADemà Diumenge des Be, preludi de les

festes de Sant Joan a Ciutadella: Festes quees celebren cada any en el solstici d’estiuseguint un protocol gravat en la memòria detot ciutadellenc: protocol invariable en la

seva essència: si amb el temps va variar nofou per modificació alguna i sí, per afegi-tons d’actes i condicions aportades a cadaèpoca i que deixaren en la mateixa caràcterde permanència.

Pròleg de les festes són els expontànis

sons del fabiol com anunciant, molt detemps abans, les populars i tradicionals fes-tes: Pròleg més proper encara és la repre-sentació del renombrat i famós:

Foc i Fum i que repiquin!!!

S’Homo des Be de l’any passat i el seu descarregador (Foto: Bep Al·lès)


VENTALLS DE FESTA

CARME VIVÓ I BIEL CAMPSUn any més la Llibreria des Racóposa a la venda els seus tradicio-nals ventalls de la festa de SantJoan, plens de color s’han convertiten un objecte de culte i són moltesles santjoaneres d’aquí i de foraque en fan la col·lecció i llueixen perles festes aquests ventalls multico-lors amb els que apaguen la calo-rassa i xafogor santjoanera.Carme Vivó és ja tot un clàssic enles col·leccions dels ventalls de saLlibreria des Racó amb la sevatemàtica naïf. Enguany na Carmeha apostat pels personatges d’èpo-ca anglesa, amb un ventall santjo-aner ambientat al segle XVIII.L’altre ventall és obra de BielCamps, amb molt de color, amb elsol que balla i els motius de la festacom són les avellanes, els cavalls ila calor.



CAVALLERS DEL CEL

ÀNIMA DE FABIOLEm costa imaginar-te

absent per sempre. Tants de records de tu se

m'acumulenque ni deixen espai a la

tristesai et visc intensament sense

tenir-te.

Miquel Martí i Pol,“Lletra a Dolors”

No sé com xerrar detu ara que no hi ets,perquè acceptar-ho

se’m fa, encara, un món. És peraixò que no xerraré de la mort,sinó de la vida, de la teva vida,de la nostra, de la que vam com-partir durant tants anys. Jo erauna filleta d’ulls blaus, unaal·loteta que tan sols començavaa inventar somnis, i tu ja hi eres.Han passat més de vint anys,però hi ha coses que no s’obli-den, moments que he retingutcom fotografies, imatges quetornen del passat més vives quemai. Recordo que em fascinavael teu món, que per a mi era ununivers per descobrir mentre tum’ensenyaves tot allò que s’a-magava rere la natura, tots elsseus secrets. Tenies la virtutd’encomanar la passió per totallò que t’agradava i ho feiessempre amb un somriure inobli-dable, que sabies contagiar atota la gent que t’envoltava, a lateva família, als teus amics. Un

somriure que es feia encara méspur quan, vestit de caixer, etdemanàvem un botet i ho feiesamb un sentiment i una elegàn-cia insuperables. Estimaves lafesta com ningú. EstimavesMenorca com pocs. I aixòtambé ens ho vas saber transme-

tre sense paraules, vestit deblanc i negre, des de la sellad’un cavall, que caminava aritme de tambor.

Es dia ja és aquí, ja s’atraca,i per aquells que Sant Joan erestu, tot se’ns farà estrany i cadaolor, cada renou, s’ompliran de

significats que no havien tingutmai. Veurem ballar es sol, tira-rem avellanes, demanarem sacapadeta, farem botar cavalls,ens emocionarem quan un cai-xer s’endugui s’ensortilla,intentarem agafar un brot dejuliverd, sentirem tremolar esfabiol, i et viurem intensamenteen totes les coses, perquè tu hiseràs en tots els pom i en tots elstirurí, i ens somriuràs des dellloc que ara habites.

És per tot això que no enspodem permetre la tristesa, per-què els records feliços fanombra al dolor. Procuraremseguir estimant allò que tu esti-maves, intentarem mantenirviva la passió per totes les cosesque et feien feliç.

Gràcies, Quel, gràcies pertot. Seguirem xerrant de tu, i hofarem contents, orgullosos desaber que vam compartir granpart de la nostra vida amb ungran home que tenia ànima defabiol.

Noemi Carrasco


FOC I FUMLluís Marquès Gener,Rafel a Foc i Fum

Es diu Lluís Marquès, ténomés 20 anyets i és l’actorque donarà, enguany, vidaal personatge den Rafel aFoc i Fum. Aquest jove estu-diant és una de les prome-ses més solvents de l’illa enl’àmbit teatral, i el fet dedonar vida an Rafel, davanttota Ciutadella és per elltota una oportunitat. Ensconta com està vivint l’expe-riència de Foc i Fum, en pri-mera persona.

– Estaves tranquil·lamenta les Àules de Teatre delCercle Artístic, i de sobtet’ofereixen el paper... com vaser?

– Un bon dia, en DamiàBosch, el director, em va tele-fonar i em va dir que voliaparlar amb jo, però no em vaaclarir de què. Vam quedar, iem comentà que entre ell i naMari Genestar havien pensatamb jo per poder interpretar elpaper de Rafel, cosa que elsagraeixo moltíssim. Vaig dirque sí tot d’una, sense pensar-ho. Sempre m’havia fet il·lusiópoder fer aquest paper.

– Et sents còmode amb elpersonatge?

– La veritat és que sí, l’es-tic gaudint moltíssim, sobre-

tot, gràcies a l’equip queforma el Foc i Fum d’en-guany. Hi ha molt bon clima,i açò es transmet a l’hora deinterpretar.

A més, el personatge d’enRafel m’encanta, m’ho pasmolt bé!

– Com l’has preparat?– Amb hores i hores d’as-

saig! Primer de tot, em vaighaver d’aprendre el diàleg per

després començar a assajar lesescenes amb els altres perso-natges. Durant els primersdies, vam parlar amb el direc-tor de com havíem de plante-jar el nostre personatge. Tot ique hem fet feina, encara ensqueda molta.

– Què és el que més etcosta?

– La part que he treballatmés ha estat la xuleria que

caracteritza en Rafel, perpoder-la transmetre durant total’obra.

– I el que més t’agrada?– En Rafel és el dolent de

s’obra, i açò de fer de pillo, télo seu (riu).

– Què aportaràs al perso-natge?

– El fet que cada any l’in-terpreti un actor nou, ja fa quesurtin coses noves. Tot i ser el

Bàrbara F. Sena

En Lluís Marquès serà enguany en Rafel s’esquerrà a Foc i Fum (Foto: Bàrbara F. Sena)

mateix personatge, cadascú lidóna vida de diferent manera.No intent innovar, sinó fer unRafel des de la perspectiva deldirector i meva. El que vull ésgaudir interpretant-lo i que lagent, veient-me, també s’hopassi bé.

– Com ets sents sota ladirecció d’en Damià Bosch?

– Es un gust poder ferfeina amb en Damià. Ja elconeixia d’abans, vam actuarjunts a Els Pastorets i al musi-cal Es Pirates. El que noconeixia era la seva faceta dedirector, i la veritat és que hoestà fent molt bé, és un encantde persona. Li agrairé sempre,haver-me donat aquesta opor-tunitat.

– Què fumarà en Rafelenguany, puro o cigarretd’orenga?

– (Entre rialles) Sorpresa!

Si ho voleu saber, veniu aveure “Foc i Fum”.

– Hi ha un moment a l’o-bra, al monòleg, que enRafel se la juga davant totaCiutadella. Et fa respecte?

– Tota l’obra em fa respec-te. “Foc i Fum” és un clàssic,s’ha fet durant molts anys i dediferents maneres. La gentl’espera amb moltes ganes i elque vull és fer-ho lo millorque pugui.

– És un paper rellevantdins de Foc i Fum, estàs ner-viós?

– Sí, els nirvis sempre hisón, i quan veus que la cosas’atraca, encara més. Tot i que,aquests nirvis, no són compa-rables als que tindré just abansde trepitjar l’escenari.

– Quan vas començar afer teatre?

– Des de ben petit, sempre

m’ha agradat molt tot el queestà relacionat amb el mónescènic. A les festes de finalde curs de l’escola, era el pri-mer que volia fer alguna cosa,ballar, cantar, em solen dir quesom un poc pallasso! Vaigactuar per primera vegada a

una obra de teatre amb lacompanyia Delfin Serra, quanttenia 14 anys. Després vaigcomençar fent Els Pastorets alteatre de Sant Miquel, sota ladirecció de na Mari Genestar,amb la qual m’uneix unaamistat molt especial.

– Quines perspectives defuturs tens dintre del mónescènic?

– M’agradaria poder estu-diar interpretació, per açòm’estic preparant per a lesproves d’accés d’art dramàtica l’Institut del Teatre deBarcelona, que són el propermés de juny. Vull formar-me,aprendre molt! Si tot va bé, enun futur, m’agradaria poderviure del que m’apassiona,que és actuar.


“En Rafel és el dolent de l’obra,i açò de fer de ‘pillo’ té lo seu”


Foto: Bep Al·lès


Hora r i ap rox ima t de l e sHora r i ap rox ima t de l e sFESTES DE SANT JOANFESTES DE SANT JOAN

• 18’00 h: Entrada de caixers i cavallersa la plaça des Born per a començar el“Caragol des Born”. El caixer senyorentra al galop i s’inicien els sons delpopular “Jaleo”.

• 19’30 h: Sortida cap a l’Ermita deSant Joan de Missa, passant pels ca-rrers de Sant Joan, placeta d’Artrutx,Mossèn Salord i Farnès, plaça desCavallitos i camí de Sant Joan.

• 20’15 h: Arribada a l’Ermita de SantJoan de Missa. Celebració litúrgicapresidida por el Bisbe de Menorca. Es

canten “Vespres”. Finalitza amb una be-guda.

• 21’00 h: Sortida a Ciutadella a la pos-

ta de sol. Mentres tant a Ciutadellas’hauran tirat les avellanes a la Con-tramurada.

• Entrada a Ciutadella. Davant elMolí des Cavallitos es recull la “canya verda”.

• 23’00 h: Comencen ses “Corregu-des a sa Plaça”. La colcada va tresvegades des de la plaça de la Cate-dral a la plaça Nova, i viceversa.

• 0’00 h: Comença el “Caragol deSanta Clara”. Els cavalls circulen pelscarrers de Sa Font, Roques, SantCristòfol, Sant Climent, SantaRosalia, Federico Pareja i Borja Moll.El centre neuràlgic de la festa es trobaal pati del Convent de Santa Clara.

• 1’30 h: Acabat el Caragol de SantaClara. Comiat del caixer capellà (sa

Dia 23 de junyDISSABTE DE SANT JOAN

• 14’00 h: En el domicili del caixersenyor (carrer del Santíssim), el fabio-ler demana permís al caixer senyor(Manuel Soto Martorell) per a iniciar“es replec”, formació de la colcada.A continuació recollida del caixer fa-drí, caixer casat i caixers pagesos.

• 16’30 h: Es recull al darrer cavaller.

• 17’00 h: El fabioler demana permís alcaixer senyor per a anar a cercar sabandera del domicili del caixer casat.

• 17’10 h: Davant al domicili del cai-xer casat l’esposa d’aquest fa entre-ga al caixer fadrí de sa bandera.

• 17’20 h: Els caixers i cavallers vanpassant i saludant fins a arribar al demés edat, el qual recull al caixer sen-yor que espera muntat a cavall dinsl’entrada de ca seva.

• 17’30 h: La Colcada passa perl’Hospital Geriàtric per tal de saludara malalts i majors.

Foto: Lluís Bertran

Foto: Sebastià Taltavull

Foto: Bep Al·lès


Hora r i ap rox ima t de l e sHora r i ap rox ima t de l e sFESTES DE SANT JOANFESTES DE SANT JOAN

capellana). La resta de la colcadaacompanya al caixer senyor al seudomicili i es despedeixen. Caixers icavallers es reuneixen a la casa delcaixer capellà, i formant parelles encomitiva es dirigeixen a la casa delcaixer senyor.

• 2’15 h: Comença la beguda en eldomicili del caixer senyor.

• 3’30 h: Finalitza la beguda. Comiatdel caixer senyor. Comiat del caixercapellà. Una vegada el caixer fadrí haentregat la bandera al caixer casat, esdesfà la comitiva.

Foto: Bep Al·lès

Dia 24 de junyMATÍ DE SANT JOAN

• 8'00 h: El fabioler demana permís alcaixer senyor per a començar “esreplec” i la formació de la colcada.

• 9’00 h: El fabioler demana permís alcaixer senyor per a anar a cercar labandera.

• 9’15 h: Recollida del caixer senyorque s’incorpora a la comitiva.

• 9’30 h: “Caragol de Santa Clara”.

• 10’10 h: Davallada as Pla de SantJoan. Caragol i proves dels jocsmedievals de “s’ensortilla i córrerabraçats”.

• 11’00 h: Pujada a la plaça des Born.(prèviament se’ls fa entrega de la“canya verda”).

• 11’30 h: “Corregudes a sa Plaça”.

• 12’00 h: “Caragol de Santa Clara”.Acabat aquest Caragol, el caixer cape-llà i el caixer senyor són acomiadats.Caixers i cavallers deixen els cavalls ies reuneixen a la casa del caixer cape-llà i en comitiva van fins a la casa delcaixer senyor. Una vegada aquest s’haincorporat a la comitiva es dirigeixen ala Catedral.

• 13’30 h: Missa de caixers a LaCatedral. A la sortida es entrega l’es-tampa commemorativa i el poema.

• 14’30 h: Beguda del caixer capellà.Uns anys es fa en el domicili delmateix o bé, por raons d’espai, alSeminari o a la parròquia que porta elcaixer. Comiat del caixer senyor a peufins a la seva residencia.

Foto: Lluís Bertran

Foto: Bep Al·lès


DIA DE SANT JOAN CAPVESPRE

• 16’00 h: El fabioler demana permís alcaixer senyor per a començar “esreplec” de caixers i cavallers per a for-mar la colcada.

• 17’00 h: El fabioler demana permís alcaixer senyor per a anar a cercar labandera que es troba al domicili delcaixer casat.

• 17’45 h: La comitiva passa per laplaça de l’Hospital.

• 18’00 h: Té lloc “sa convidada” a laplaça des Born. El caixer senyor con-vida a la corporació i al poble deCiutadella a presenciar els jocs de esPla. L'alcaldessa respòn i accepta la

• 6’15 h: “Comiat de sa capellana”.El caixer capellà va acomiadant-se, unper un, del més jove al més vell, delscavallers acabant pels caixers i solss’escolten els sons del tambor i delfabiol i el silenci de la gernació allàcongregada. Es desfà la comitiva iacaben les festes. Ja sols hi manquen364 dies per a viure un nou Sant Joan.

• Els focs artificials, tendran lloc eldia 25 por la nit en la PlaçaFarragut.

• Comença el compte endarrera pelSant Joan de 2011.

Bon Sant Joan a tots i totes

convidada.

• 18’30 h: Té lloc el “Caragol de SantaClara” dit popularment “des casats”.Mentres tant l’Ajuntament, en corpo-ració, davalla as Pla.

• 19’15 h: Davallada de sa colcada asPla de Sant Joan. “Caragol, jocs des’ensortilla, carotes, córrer abra -çats”.

• 22’15 h: Pujada cap a la plaça des Born(prèvia entrega de la canya verda).

• 22’30 h: “Corregudes a sa Plaça”.

• 0’00 h: S’inicia el “Caragol de SantaClara” (acabarà a l’1’30 o 2 de lamatinada).

• 2’15 h: Comiat del caixer senyor.

• 2’45 h: Caixers i cavallers es reunei-xen a peu en el domicili del caixercapellà i a peu es dirigeixen al palaudel caixer senyor.

• 3’30 h: S’inicia la beguda a casa delcaixer senyor.

• 5’30 h: Acaba la beguda. Comiat delcaixer senyor. S’acompanya en comi-tiva a sa capellana al seu domicili.

Foto: S. Taltavull

Foto: Sebastià Taltavull



OFICIS DE FESTA

Joan Taberner Català, emblanquinador

Fa més de 8 anys queen Joan es té lafeina d’engalanar

la ciutat abans que comencila festa. Es dedica a emblan-quinar les parets de Dalt EsPenyals, la baixada al Pla, elpont d’Es Bastió, SaMuradeta, Es Born i el patidel Governador. Tothom elreconeix i l’identifica ambSant Joan. Enguany, però,després de tota una vida defeina, en Joan es jubila.

– Enguany és el darrerany que emblanquina lesparets, no li fa llàstima?

– Sí que en fa de llàstima,són 8 ó 9 anys fent aquestafeina, i l’aprecio. La gent emconeix pel carrer, i s’atura perrallar de les festes.

– És que, vostè, per moltagent, és el símbol del comen-çament de les festes...

– Clar, es la primera senyalque indica que Sant Joan ja ésaquí. Quan em veuen emblan-quinant s’aturen i em diuen:“Sant Joan ja és aquí”, o emdemanen com va s’emblanqui-nada, amb ànim de festa. I ves,açò anima.

– Quina és la seva feinahabitual?

– Jo estic prejubilat, abans

– Només pensar-hi, ja ésllarg. Hi ha estona de feina.Però, com és per Sant Joan,agrada i continues treballant.

– Quin és el tros més difí-cil?

El tros del Pati delGovernador. Hi ha trossos que

En Joan Taberner al pont des Penyals (Foto: Bàrbara F. Sena)

em dedicava al manteniment deles zones verdes i de les plat-ges. Fa cinc anys que nomésfaig un 15 per cent de la feina,i em criden per emblanquinarles parets.

– És molt pesat emblan-quinar-ho tot?

són molt alts, i passes penaamb les escales. És feixuc,però ajuda pensar que és eldarrer que queda de la feina. ISant Joan ja és damunt quanacabes. És aquí quan acabeml’emblanquinat de Sant Joan.

– Enguany ha començattot sol, per què?

– Es veu que no hi haviaprou personal. Altres anys,sempre he anat acompanyat, ila feina és més lleugera, perquèrallam mentre fem feina. L’anypassat vaig tenir un company; ifa dos érem tres. Si vas tot sol,de vegades no passes les esto-nes. Però bé, no passa res. Es fai prou.

– Què ha de dir del pontdel Bastió?

– El pont del Bastió fa anysque no es fa net. És una estruc-tura que té molts d’anys, i hicreixen arbres damunt. El pro-blema és que la base és demarès, i arribarà un dia que elpont dirà prou. Enguany, ambl’emblanquinat, hem netejatuna part, però s’hauria de con-trolar i mantenir. A més, tin-driem una vista preciosa.

– És santjoaner, vostè?I tant. Jo i la meva dona.

Per que es facin una idea, anama veure sortir el sol, i ja no atu-ram. Ens agrada tota la festa.Sant Joan t’emociona, t’arribamolt endins.

Barbara F. Sena


RELAT DE FESTA DEN PONCIÓ MASCARÓ

SA LLUNA DE SANT JOAN

És una lluna plena oquasi. És una llunaclara i blanca però a

la vegada té un gran moviment.És una lluna que només un copa l’any és ciutadellenca. I quecuriosament és com un mirallon, per tant, totes les santjoane-res i santjoaners s’hi podenveure reflectits.

És un fenomen únic en elmón que es repeteix durantsegles, però existeix l’avís his-tòric, des de l’edat mitjana, queaquest privilegi pot desaparèi-xer només en el supòsit que esdeixin de complir els protocolsi es modifiqui el nucli essencialde la Festa de Sant Joan.

És un privilegi reservatnomés als ciutadellencs, esti-guin en el lloc que estiguin,tant a Ciutadella com en qual-sevol continent, i també als quino són ciutadellencs. Però enaquest cas han d’assistir a lafesta; si no, no poden veureaquest fenomen.

Només es dóna a la nit deSant Joan, és a dir, que no esprodueix ni a la nit d’es Bé ni ala nit de Sant Joan a SantJoanet, i cal estar molt atentsperquè tampoc dura tot eltemps que es pot visualitzar lalluna sinó només unes hores.

Tampoc se sap l’hora exac-ta del començament ni de l’a-cabament; no se’n pot fer, pertant, un programa imprès. Cal,doncs, estar molt atents, i mirarespecialment quan es comencia veure moviment. Si es mirafixament es poden veure fins itot els carrers per on transcorrela festa, que per motius de leshores nocturnes de què es trac-ta solen ser les Voltes i elCargol de Santa Clara.

Es veu, per tant, la Catedralrestaurada, el Palau Olivar, lesantigues Porgueres, Cal Senyor

Oleo, l’impremta d’Es racó,amb l’Iris extraordinari deSant Joan exposat, el Bastióde la Font o el Convent de lesClarisses. En aquest cas, si ushi fixeu bé veureu que el ditconvent té un reflex fins i totmés potent que els altres a lalluna santjoanera.

Però no solament es veu elque està passant en aquellsmoments sinó que, amb unamena de sistema de flaixos,també es poden veure escenesdel dia d’Es Bé, del Cargold’Es Born o de l’Ermita deSant Joan de Missa.

Fins ara es desconeixia elperquè de la gran transforma-ció de les ciutadadellenques i

ciutadellencs --entre els qualssortosament estic i m’incloc--per les festes de Sant Joan en elsentit que tothom obre la sevacasa a tothom, l’alegria, lacamaraderia, la simpatia i lacomprensió, amb un evidentcontrast amb la resta de l’any.Fa poc s’acaba de descobrir icomprovar científicament queés degut a la influència de lalluna.

Aquesta lluna en què tantescoses es poden veure i amb quèles persones majors poden dirals més petits que mirin fixa-ment si es veuen al mig d’aque-lla magnífica explosió de gent ide cavalls, d’arena, de pols i d’a-vellanes, de força d’un poble, de

Foto: Bep Al·lès

caixers i cavallers, però ambnomés un flabioler. Aquestalluna, deia, quan comença a des-puntar el dia i a la vegada a difu-minar-se aquell reflex i ja no esvegin tan bé ni amb tanta clare-dat els cavalls ni els cavallers niels carrers i a poc a poc es trans-formi en una lluna normal comla de cada dia, sempre romànti-ca però no tan viva ni colorista,donarà pas a l’estrella de l’alba.

I aquesta estrella serà l’en-carregada de guiar els ciutade-llencs i visitants a retirar-se dela festa i els més matiners aintroduir-los en la dita festa.Perquè continua i no s’atura niper les hores ni pels anys.

I si en aquells moments demitja claror al començar el diade Sant Joan poguéssim escol-tar en silenci, segur que ensadonaríem que, molt a la llun-yania i amb la finalitat de donaruna mica de repòs al cos i a l’es-


Ponció Mascaró i Forcada

“AQUESTA ESTRELLA SERÀL’ENCARREGADA DE GUIARALS CIUTADELLENCS”


LA LLUNA SANTJOANERA ÉSLA LLUNA SANTJOANERA ÉSLA MÉS MÀGICA DE L’ANYLA MÉS MÀGICA DE L’ANY

perit, se sent en aquellsmoments la cançó de l’estrellade l’alba, una estrella que enaquell dia també és santjoanera.

Per tant, amigues i amicslectors, enguany, i sense queaixò impliqui evidentment dei-xar de gaudir de la festa en capmoment, que és una festa tanintensa com curta, mireu detant en tant a la nit el cel i lalluna, perquè, com diu lacançó, la nit diuen que és l’illade la lluna. I veureu una llunaplena o quasi, una lluna d’es-tiu, una lluna clara i brillant,perquè en definitiva el que veu-reu serà la lluna de Sant Joan.

Molt bones festesa totes i a tots.

Ve de la pàgina 43

La màgia de ses corregudes a sa plaça es viu amb intensitat (Foto: Lluís Bertran)



OFICIS DE FESTA

Quique Parpal Anglès, veterinari

– Suposo que ara es trobamolt enfeinat!– Ara que s’atraquen les festeshi ha una miqueta més de feina,però no especialment. Avui endia, la majoria dels pagesoscavalquen tot l’any. Fa 8 ó 10

Quique Parpal Anglès és un dels veterinaris de guàrdia a les festes de Sant Joan

anys sí hi havia molta mésfeina. En aquell temps no l’em-praven tant com ara, i l’entre-naven un mes abans de les fes-tes. Ara, es preocupen més perla salut dels cavalls.– En quina mesura és impor-tant l’entrenament pelscavalls que han de sortir a lesfestes?– És moltíssim important. Defet, és el més important per sor-tir a les festes. El que és difícild’entendre com, cavalls que nohan estat preparats, aguanten

durant totes les festes i, sorpre-nentment, no els passa res. Perposar un exemple, és com siuna persona corregués unamarató sense haver-se preparat.Doncs els cavalls aguanten,però hi ha una gran diferència:els caixers gaudeixen molt méssi el seu cavall respon. – Quin és l’entrenament quehan de seguir?– Depèn de la persona, no hi hauna pauta per seguir.Actualment, l’entrenament ésconstant i durant tot l’any, un

No és estrany que, setma-nes abans de Sant Joan,en Quique Parpal, veteri-nari especialitzat enequins, faci la ronda perles finques de Ciutadellaper comprovar l’estat delscavalls. Aquest santluïsserés va llicenciar enVeterinària l’any 1997 ala Universitat Autònomade Barcelona. Després, esva especialitzar en cavallsdurant un any, a l’HospitalClínic Veterinari deBellaterra, concretament ala Unitat de GransAnimals. Fa 12 anys quetreballa a Menorca i, desd’ençà, no ha aturat derecórrer amb la sevacamioneta les carreteresmenorquines atenent lesdemandes dels pagesos iaficionats al món equí. Ellens conta com s’ha d’en-trenar un cavall per tenir-lo ben a punt per les fes-tes.

dia a la setmana, més o menys.Tal vegada, abans de Sant Joanes podria reforçar amb passeja-des més llargues o en lloc d’undia, augmentar a dos dies. Cadacaixer és diferent, i cada cavalltambé. Tot depèn.– Quina és l’edat ideal delcavall que surt per SantJoan?– És millor que tinguin entre seti deu anys. Si són més jovesestà bé, però pensi que són comfillets, i tal vegada tenen méspor de la gent. Un cavall de deu

Barbara F. Sena


“Ara els la majoria dels genets entrenen elcavall tot l’any i hi ha menys problemes”

anys té més experiència i caval-ca amb més tranquil·litat. – Quins són els perills alsquan s’enfronta un cavall pocentrenat?– Els perills són diversos: des-hidratació, xoc hipovolèmic,esgotament, caigudes per pèr-dua de les forces, còlics causatsper l’estrès, desorientació, elcavall no sap per on va...– Poden arribar a morir?– Si el que el cavalca sap de quèva, no. El genet nota quan elcavall no està bé i, durant lesfestes, hi ha veterinaris de guàr-dia, sempre estan atesos.– Vol dir que, en aquest cas, elgenet en seria conscient delsperill als quals s’enfronta?– Evidentment. Si el cavall estàfotut, el genet ho nota. – I vostè ha estat de guàrdia

per Sant Joan? Teniu moltsrequeriments?– Sempre hi ha alguna cosa,sobretot a Sant Joan de Missa,doncs els cavalls es troben can-sats. Record que, un any, varemomplir d’aigua unes banyeresper què beguessin. També alcaragol d’Es Born, ja que és elmés fort de totes les festes. Elsprincipals trastorns són petitscòlics, i els dies després de lafesta pateixen problemes decascos o deshidratació. Recordun any que ens varem veureobligats a sacrificar un cavallque va caure al Pla. – Però no és l’habitual...– No. Els cavalls ara estan benentrenats. D’aquesta manera,xala tant el genet com el cavall.

Corrent s’ensortilla als jocs des Pla des matí de Sant Joan (Foto: Bep Al·lès)

Imatge del caragol des Born (Foto: Lluís Bertran)


c/. Joan Benejam i Vives, 13c/. 9 de Juliol, 20Tel. 971 38 08 33 Fax 971 38 62 29

07760 CIUTADELLA DE MENORCA

E-mail: [email protected]

INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES

VENDA D’ELECTRODOMÈSTICS

COLL MERCADAL, S.L.

BONSANT JOAN

RECORDS DE FESTAFIESTAS DE SAN JUAN DE ANTAÑO

Jovenets acompanyant sa somereta es dissabte de Sant Joan (Foto: Lluís Bertran)

Allá por la década de losaños cincuenta las fiestas deSan Juan eran algo diferentes ymuy esperadas por la juventud,niños y mayores. En aquellaépoca todavía las famosasensaimadas se hacían en casa ytradicionalmente solo por estasfiestas, naturalmente las amasde casa llevaban a cocer alhorno, y estaban todas orgullo-sas con sus ensaimadas. Meacuerdo que se olía a ensaima-da al pasar por alguna calledonde hubiera un horno, y esque en aquellos años en casitodas las calles del casco anti-guo, no se porqué, pero habíaun horno. Citaré unos pocos,en la calle Ses Roques es fornDes Clot, es forn des Palau, esforn de Cal Bisbe, a Can Pau,es forn de se Plaçeta de SantPere, es de Santa Rosalia,Curniola, Can Padet, Es Pins,El Rancho etcétera, y no era deextrañar que las calles oliesen aensaimada por aquellas fechas,y es que incluso te solíasencontrar alguna señora conuna tabla apoyada en la caderacon sus flamantes ensaimadas,con un olorcito que daba envi-dia. Ahora esa costumbre se haperdido y se compran hechas,pero no son igual ¡a mi que nome vengan! para mi, haymucha diferencia, donde este

lo artesanal que se quite todo lode mas.

Recuerdo que es día DesBe; los que éramos niños solía-mos ir detrás de la comitiva yesperábamos a que salieran deuna visita por si nos dabanalgo, ya que en todas las casasque visitaban, los caixes eranobsequiados con pastissets,dolces y aludes de confits(cucuruchos de peladillas) ycuando salían a veces nosdaban algo, y nos íbamos mascontentos que unas pascuas.Llegaba la tarde y se tocaba el

primer jaleo y se tiraban lasprimeras avellanas allá enCalos, la congregación de lossalesianos. Nos comprábamosuna senalla (cesta) y recogía-mos las avellanas del suelopara revenderlas a los jóvenesy así volverlas a usar para tirar-las, nosotros los chavales hací-amos unas pesetas y teníamospara un helado, alguna chuche-aría o para ir a la feria, (EsTiros) entonces se le llamabaasí, supongo que sería por lascasetas donde podías dispararcon una escopeta de perdigo-

nes, y con una peseta eran trestiradas, disparábamos a unasbolas de caramelo, o a unaspuertecitas que si dabas en elcentro te salía un avión con uncaramelo, aquello era muydivertido. También en la feriacomo atracción había unas bar-cas de metal que eran como uncolumpio y teníamos quemecerlas para que se movieranya que eran muy pesadas. Laverdad, es que pocas atraccio-nes teníamos y es que en aque-lla época no había mas, bueno


José María Cleofe


“En el caragol des Born los hombresiban con traje y los mozos con polos”

a veces había autos de choquey algún tío vivo, a eso le llamá-bamos Es Cavallitus

En aquellos años por SanJuan, la gente solía estrenarropa nueva, sobre todo la partefemenina, y los hombres solíanponerse traje y los mozos solí-an ir con polos, y camisas demanga corta, y camisasMambo que se pusieron demoda en los cincuenta. Eranunas camisas estampadas conflores o motivos caribeños, yaque era la década donde triun-faba Pérez Prado, El Rey delMambo con sus camisas llama-tivas. Ahora la gente joven parair a la fiesta, va de una manerainformal, incluso los hay quevan con harapos.

Llegaba el 23 y todos alcaragol des Born, para losniños era donde prácticamenteempezaba la fiesta, y despuésdes caragol la gente iba a laContramurada a tirar avellanas,y los niños a recogerlas, ya quelos que éramos niños, era casila única manera de tener dineroya que en los años 50 el dineroescaseaba, y es que en casa nosdaban un par de pesetas y arré-glatelas como puedas, así quehabía que espabilarse. Y en lanoche enfrente la Catedral,como era tradición una granhoguera.

En cuanto a los protocolosse hacían más o menos igual, lo

Entrada de caixers i cavallers al caragol des Born de l’any passat (Foto: Lluís Bertran)

que en aquellos años la genteno los seguía como ahora. Lospayeses eran los que mas parti-cipaban, y es que la gentejoven después des caragol deSanta Clara se iba a bailar alteatro del Borne o al teatroCasino Nou. Al dia siguientetodo era mas o menos igual queahora, pero recuerdo que en EsPla a la hora de los juegosmedievales, se marcaba uncorredor donde intervenían losmunicipales protegiendo a lagente y a los caixers que parti-cipaban en esos juegos, aunque

lamentablemente siemprehabía accidentes.

En cuanto a la bebida tradi-cional, aunque se bebía cervezay otras cosas, lo normal era elgin, ahora han cambiado lascostumbres, se toma muchacerveza y el famoso gin conlimonada, una moda traída delotro lado de la isla. Y es quetodo ha cambiado, pero quedanlos recuerdos que son imborra-bles y no esta mal que los revi-vamos, y como dice el prover-bio “Todo tiempo pasado,siempre fue mejor que ahora”



RELAT DE FESTA DE PAU FANER

La qualcada de Sant JoanQuan venia sant Joan

en Longí Pastor jahavia tornat a treure

fulles, sembrat dins el llot, vorael safareig de les granotes.Reviscolava; obria els ulls irecordava altre temps, quantenia cabells dalt el cap i podiasortir amb quatre jovenots a ferempinar els cavalls. Sant Joanera festa grossa; emblanquina-ven les cases, que enlluernavenamb el sol, i escampaven arenade platja pels carrers, perquèels cavalls no llenegassindamunt l’empedrat. Era unafesta de colors i de crits de joia;l’estiu tocava a les portes ambuna mar ben llisa i el cel eraben blau, sense cap núvol. EnLongí Pastor mirava per amunti reia; pensava en les al·lotesque havia festejat, a qui soliatirar punyats d’avellanes ple-nes; pensava en els amics quehavia perdut, amb qui trescavade sol a sol, vestit de llista iamb un capell de galeta. Quanvenia sant Joan, l’oncleMàrius, que n’havia estat amic,l’anava a veure, en LongíPastor, per una vegada en l’any.

– No véns mai; és com si jafos mort al cementeri, i no emduguessis ni flors a sa tomba.

– T’he duit quatre dolces

i els quatre pèls que en LongíPastor tenia dalt el cap s’ence-nien com a blens. L’home par-pellejava i veia passar la qual-cada, els cavallers vestits defrac, amb esperons de plata ales botes, capells negres i can-yes braves, els cavalls fentcapades i bellumes, amb lesestrelles de mirall que els posa-ven al front. Les tenia endins,

les ganes de riure, en LongíPastor, i tanmateix, no sé d’on,li sortia un somrís; els cavallssemblava que no tocaven enterra, com si caminassin sensesollar l’herba, d’un verd tanencès que feia mal als ulls.

Jo anava a ca la tia Mariaamb n’Adelaida. De dalt unafinestra vèiem passar la qualca-da; hi havia un cavaller amb

boníssimes, que es fonen dinssa boca.

– Sa vida és molt trista,aquí baix, s’hivern molt llarg,ses nits molt fredes.

En Longí Pastor gairebéplorava i l’oncle Màrius se n’a-nava, perquè no el volia sentirplorar. El canaló de les grano-tes s’inundava de la grogor del’alba, com si fos un riu de foc,

Caragol des Born (Foto: Bep Al·lès)


Duia els calçons blancs, el caixer senyor, itenia els ulls verds, les mans enguantades

una bandera, i un capellà ambmitja capa, vora el caixernoble. Duia els calçons blancs,el caixer senyor, i tenia els ullsverds, les mans enguantades,els rulls de davall el capell comfilets d’or, orlats per les gotesde suor. S’atracava a la finestrai feia una capadeta, i els al·lotstocàvem el front del cavall, tannoble com el caixer senyor,potser més noble i tot. Altrescavalls entraven dins la casa,feien una volta damunt l’enra-jolat de vermell, bevien aiguadel pou, regaven salivera i se’ntornaven a la desfilada. Elsfadrins apedregaven les fadri-nes amb avellanes buides, in’Adelaida i jo les arreplegà-vem dins una senalla.

– Açò és sa vida; la comen-ces, i quan manco t’ho pensesja s’ha acabat; i no ha estat resde res.

El meu avi era arader; vaser caixer fadrí i va dur la ban-dera. El seu fill també va dur labandera, amb uns calçonsblancs com la neu i un somriu-re feliç davall els mostatxosnegres. El fabioler feia tresnotes agudes, tirurirurit, amb elcontrapunt del tambor, pom,pom. La bandera era vermella,amb parfalans i amb una creude Malta al bell mig. El meuavi havia mort “de tanta salutcom tenia”, en vespres de laguerra, segons deia mumare.

El caixer senyor del bienni 2010-2011, Manuel de Soto i Martorell, marquès d’Albranca,

saludant amb la seva guindola al caragol des born de l’any passat.

(Foto: Bep Al·lès)


“Al costat de la fondahi havia una posada de pagesos,i el matí de sant Joan preparaven el cavall per la festa”

No senties res més que elfabiol damunt la faç esveradadel món, res més que aquellpobre, solitari, agut crit delfabiol. Els cavalls passaven enringlera; tenien les anques mol-tíssim poderoses, i els capstambé oscil·laven, les crineresanaven i venien, les coes espol-saven amb moltíssima de grà-cia.

Al costat de la fonda hihavia una posada de pagesos, iel matí de sant Joan preparavenel cavall per la festa, amb lacoa tota enrandada de flors depedaç, de colors vistosos, igualque les regnes, i amb una estre-lla de mirall al front. La mado-na tenia la veu molt dolça i elscabells molt negres, agafats enuna trossa, la cara rodona,finíssima, com si també duguéscareta. Me va dir si volia qual-car dalt el cavall i jo me vaigestimar més que qualcàsn’Adelaida. Llavors me va dirque les dones no anaven a laqualcada, però jo vaig dir quemaldament, que volia que qual-càs n’Adelaida. Va passar enMarcel dalt la moto Guzzi i vaposar el crit al cel.

– A veure si no deixareuqualcar sa filleta!

La madona va ajudarn’Adelaida a pujar dalt elcavall, que era negre, lluentcom a xarol; en Marcel li vaposar la careta i n’Adelaidatenia les cuixes llargues i duiala cabellera amollada com sifos na Lea Xa. Va esperonar elcavall i la bístia l’obeïa com sies coneguessin de tota la vida.Van entrar dins la posada, vandeixar enrera la volta de l’en-trada, el passadís amb la cister-na i la cuina de carabó ambl’arcada que guaitava al pati; elsol del matí llepava la careta deporcellana, abans de regalimarper la crinera i les flors depedaç del cavall. El pati eracom un jardí, tot perfumat deflors, tancat d’arbres, coronatde núvols; n’Adelaida va ferdues voltes dalt cavall i esticsegur que somreia davall lacareta. Per allà deçà hi havia elmeu avi amb la bandera,enlluernant amb les sivelles deplata i l’estrella de mirall.Enfora, molt enfora, o potserdins el meu cap, tornava sonarel tambor i el fabiol.

Joves cavallers de festa fent la seva entrada enmig des Born(Foto: Bep Al·lès)


Un somni fet realitatEra entrada la matinada d’ahirPotencia i negre com carbó,Amb un estel blanc al frontóSom jo, de raça menorquí.

Del meu pare poc en sé,Nomia Caribe si no m’equivoc.A mi m’han posat Xaloc,Amb tinta negra sobre paper.

La meva mare ja no i ésI un any prest he de complir,ella sempre m’ho solia dir,que vaig ser el millor dels tres.

Un cel clar i terra sembradaOmplen tota la meva vista,Tenc moviments per ser artistaelegant i atlètic a la vegada.

Del meu pare tenc herènciacabell llarg i bona postura,color brillant i força altura,fan gran la meva presència.

Ho notava amb la miradaI la mare ja m’ho havia dit,que seria encara més politsi sortia a la qualcada.

Sant Joan vol dir suor,vol dir vent, arena i polsi es primer dia quant l’escoltsé que Ciutadella té color.

Ha arribat es meu moment,lo que eh passat per arribar aquíja es ben hora de sortirque Sant Joan està present.

Guiem Massanet Català


Foto Bep Al·lès



– Va ser vostè la persona queva començar aquesta tradi-ció?– Sí, jo vaig ser. L’any no el séexacte, però els meus bessons,que ara tenen 34 anys, teniendos anyets, o sigui que deu fer32 ó 33 anys. – Com va començar tot?– Jo anava a la plaça, hi haviaun festival de gent. Anava al’hort per recol·lectar verdura,per na Lluch, de la plaça, unatia del doctor Lluch. Tenia unaparada al mercat, i li duia ver-dura de fora temps. – Quin dia va ser?– Dia 23 de juny, dissabte de

Sant Joan, devers les set delmatí, i a les sis ja havia gent.Mentre baixava de l’hort, queel tenia Dalt els Penyals, a casadel sogre, ja sentia un rebom-bori de gent. La dona emdemanava coses com bastana-gues, raveguins o julivert, queara n’hi ha tot l’any, però abansno era així. Em va dir: ‘torna aanar a l’hort, vull més julivert,que en tenc poc. I torna! Fins itot, vaig trobar un policia queem va dir que fos alerta, perquèem cauria tot!– I llavors va ser a la segonavolta quan va passar tot?– Exacte. Vaig tornar a passar i

SEBASTIÀ MOLL BENEJAML’amo del julivert

Foto: LLuís Bertra

n

un grup d’al·lots em va ferbulla. Em va aturar, com quepassava en moto... Alçaven finsi tot els cotxes d’estrangers, hihavia algun que plorava perallà dins i tot. – El van alçar a vostè?– No, només van venir darrerede la moto. Açò és ara, ques’ha posat de moda. – I li van prendre el julivert?– Tot el que duia m’ho vanprendre: els raveguins, les bas-tanagues, el julivert... tot, totm’ho van prendre!– I l’any següent?– L’any següent hi vaig anaraposta. Duia un capell d’a-

quests que duen els al·lots decowboy, me’l vaig fermar per-què si no... em feien la broma,abans anava a Baixamar i tot,ara ja no... vam riure molt.– Idò, va ser gairebé percasualitat!– Sí, clar.– Bé, i avui en dia, quan s’a-traca Sant Joan, com es pre-para vostè?– Un mes abans ja el sego tot,perquè si no el culls queda groci no és polit. Ara el faig bennet.– En té molt a l’hort, de juli-vert?Cada any en sembro, és com

En Sebastià en plena eufòria convertit en l’amo des julivert

Si nombrem a SebastiàMoll Benejam (Ciutadella,1942), probablement noels soni de res. Però sidiem que és l’amo del juli-vert, tots els ciutadellencssaben perfectament qui és.Aquest home ha creat unanova tradició santjoanerapràcticament de la nada i,a més, per casualitat. Cada23 de juny, ben prest, enSebastià agafa la sevamoto carregada de juliverti es dirigeix al Molí, on lagernació el rep exaltada.Quan arriba l’amo del juli-vert, comença el dissabtede Sant Joan.

Bàrbara F. Sena


“Sembro el julivert tardper tenir-lo fresc per Sant Joan”

Cada any en sembro, és comqui té un cavall. Vindria a ser elmateix. Sobretot el mes defebrer, que no és quan toca, l’è-poca és per Sant Francesc, el29 de setembre.– Però per què el sembra tantard?– Si el sembrés per SantFrancesc, el julivert ara estariaespigat. A jo no m’espiga cap,perquè el sembro molt tard, iem queda molt tendre. Nofalla.– I què li sembla ser el prota-gonista d’una nova tradicióde Sant Joan? Perquè dissab-te, sense l’amo del julivert,no és el mateix.– Ha començat en broma i ésun poc seriós ja. Si no hi vaig,malament. Fins i tot m’aturenpel carrer catalans i mallor-quins, em demanen julivert iem fan bulla. – Catalans i mallorquins itot!– Sí! La meva dona va anar aSon Dureta i va començar aparlar amb el metge de temesde Sant Joan, i li va comentarque sóc l’amo del julivert... iem coneixia!– Deu estar orgullós!– No sé com ha caigut en grà-cia tants d’anys. No és elmateix caure en gracia que sergraciós. Perquè no hi ha mal-dat, la gent es porta molt bé.

quan els vaig anar a dir queanessin alerta em van contestarque ja ho sabien, que no empreocupés! Alguns es van con-fondre i es pensaven que m’ha-via trencat una cama. – És el darrer any que hofarà?– No, de moment no. Mai és eldarrer any.

– Quina és el ritual del dis-sabte de Sant Joan de l’amodel julivert?– De vegades m’he aixecat ales 3 o les 4 de la matinada persegar-lo. Ara no, ho faig el diaabans, no puc. El meu germàm’ajuda, té moltes banyeres iles omple d’aigua per què elposi en remull. Així, vaig almatí, el trec i està fresc. Aram’aixeco a les set, amb el meufill el portam a Ciutadella ambel cotxe i partim amb la moto.Quan arribo al Molí m’emo-ciono, em dona coratge iforces. – I el seu fill l’acom-panya quan va al Molí?– Només m’acompanya asegar el julivert, peròquan vaig al Molí amb lamoto són tres o quatreal·lots els que m’acom-panyen. Venen a casa im’ajuden a pujar tot alvehicle. – I quan arriba il’aixequen ambmoto i tot, no li fapor?– No! De fet, Unany vaig teniruna trombosiuna setmanaabans de SantJoan. Els al·lots hovan comentar alsjoves que sempre m’agafen i

Foto: Barbara F Sena


La neura de la festa La neura de la festa no és capneuraSi la pols de la festa et salva.Inefablement, no tens sospites nidubtes.Només encalces bellumes de llunaQue, temps a venir, dogmes esde-vindran.Aquesta religió de Sant JoanSerà allò que tu voldràs que sigui:Empelts i bordalls en un mateixsolstici.L'estiu et riu a la vorera d'unrecordQue altres ja han paït os'ho pensenAmb cinisme o sense alcohol.Llegeixes Juvenal a petits glopsEn versió de la Bernat Metge.Ara que tot moment és clàssicQuan Vam Morrison meula en lacançó:Who Was That Masked Man.

Bernat d'AtalisFotos: Xec Bagur


Foto Lluís Bertrán


l’any 1974, a les festes de SantBartomeu de Ferreries. A aque-lla època, moltes vegades,havia d’anar a sis festes, doncsno n’havia de capellans quecolquessin. A Ciutadella vaigparticipar al bienni 1977-78,amb en Tomàs Squella; i tambél’any 1998-99. Però ara quem’atraco als 64 anys, de vega-des em canso, sobretot al mesd’agost.

– O sigui, que feia més de10 anys que no participava ala colcada de Ciutadella.

– Així és. Hi ha coses que

– Diu en Florenci que avostè li toca la part dura deSant Joan...

– Dura? Depèn de l’entre-nament que duguis. L’any pas-sat, amb només dues hores, hovaig aguantar molt bé. Si fasuna mica d’esport, no resultatan dur. Jo vaig a nedar cadadia mitja hora o tres quartsdurant tot l’any, a més d’anar acaminar uns quants kilòmetres.Cansat no hi quedes, jo pateixomés de son. L’any passat emvaig agregar al gremi dels cai-xers que es dormen. No em

vaig assabentar i em vaig que-dar dormit a sa beguda!

– Enguany entrena méshores?

– Sí, enguany ja sí. Fa unparell de mesos que vaig dueshores quatre dies en la setmanaa Ca’n Morillo, prop deTrepucó, doncs trobo un pocpesat anar cinc dies a la setma-na a Ciutadella per entrenar.

– Suposo que no va serfàcil, tenir al seu germà al’hospital, i anar a colcar...

– Jo sabia que estava bé, notenia cap dubte i, per açò, no

tenia cap preocupació. I bé,quan ets dins el ball, balles.

– I vostè com es troba?– Em trobo bé, però tenc un

lligament romput, doncs vaigcaure mentre feia feina a l’es-glésia el mes de juliol. De fet,em van cridar per operar-me el22 de maig, però vaig demanarque no retardessin per podercolcar, dons la rehabilitaciósón dos o tres mesos bons. Aixíal menys em puc treure la guin-dola.

– Li agrada colcar?– Sí, molt. Vaig començar

CAIXER CAPELLÀ SUPLENTJOSEP SASTRE PORTELLA

Josep Sastre Portella al caragol des Born.

Trobam al rector de SantCliment, Josep SastrePortella provant el nouorgue de segona mà del’església. Fa cara de can-sat, però sempre amb unsomriure, ens convida aentrar a la rectoria, onconviu amb un petit quis-só. Conta que enguany hade repetir com capellanasuplent i, per açò, ja fados mesos que entrena.L’any passat només es vapreparar dues hores. Ladarrera preparació peldarrer Sant Joan, doncsaquestes seran les sevesdarreres festes.

Bàrbara F Sena


“AQUEST SERÀEL MEU DARRER SANT JOAN”

han canviat molt. Hi ha perso-nes que pensen que Sant Joanno ha canviat, i no és així. Faun temps, a la vetlla d’Es Be,hi anaven menys persones, a lamitjanit tancaven, i tothom adormir. Ara és multitudinari.

– Fa respecte l’entrada aEs Born?

– No, en realitat no. No ésque no tingui ganes de fer unabona entrada, el que passa ésque els cavalls queden comtancats amb tanta gent, i si noel remenes un poc, queden atu-rats. Tenc el record del bienni98-99. El meu cavall va quedaraturat davant la música, apilo-tat, i no es podia moure, perquèels cavalls no volen fer mal... isi hi ha tanta gent va alerta.

– Quina és la part de lafesta que més li agrada?

– M’agradael cargol d’EsBorn, el deSanta Claratambé. Allà on gaudeixo moltamb el jovent és al costat de lacatedral, a la placeta on hi ha lallibreria d’Es Racó, on es fanSes Corregudes, ja que untemps els cavallscorrien. Davant

la catedral, on ara hi ha Ca naFullana, hi havia la UniversitatGeneral, el que avui seria elConsell insular, per açò avuifan aquestes anades i vingudes.Tots aquests rituals desaparei-xen. Les monges de Santa Claraguaitaven, con ara tornen aguaitar, però al segle XIX unbisbe va fer paredar les fines-tres rodones. Els cavallers pas-saven perquè, per exemple, erenparents, era per açò que es feia.Desapareix el motiu del cargol,però es continua fent.

– Com vivia Sant Joand’al·lot?

– En aquell temps hi havia

retratistes, i encara conservouna fotografia on sortim els tresgermans: jo, el major, en Joanel segon i en Llorenç, enFlorenci encara no era nat. Unacara de pillets que fèiem!Recordo quan anàvem a agafaravellanes a Sa Contramurada,ens vigilaven un poc i mentreno venien els cavalls podiencollir-les i fer bosses amb unasenalla. Recordo a mon pare,quan encara podíem anar a EsPla, i no havia la gentada que hiha avui. Ens aixecava damuntles espatlles i ens arraconàvema les parets dels horts... anàvemper tot.

– Quant ha canviat lafesta!

– Pensa que al cargold’Es Born a la primeravolta el jovent es podiaposar enmig. A la sego-

na, venia la policiamu n i c i p a l

feia reti-rar atothom,i la ter-

cera volta, que tornava ahaver jaleo, tornaven a dei-

xar que anessin, però erenquatre que feien botar cavalls.

Al Pla, al matí, que hi solia anarde bergantot, érem uns

quants que pujàvem damunt latarima de la música i fèiemrenou, per què els caixers pro-vessin si els cavalls tenien por.Ara, el que hi al matí de gent,era com un temps pel capves-pre.

– Què espera de les festesd’enguany?

– Que vagi bé, els bons des-itjos sempre hi ha d’ésser. Quanhavia d’escriure les salutacionsper l’Iris, sempre tenia unrecord per les persones que nopodien sortir, o bé per unamalaltia, o perquè havien per-dut una persona estimadaaquell any. També penso que jaés la darrera vegada a ca nostra,i tal vegada en aquell carrer, elCamí de Maó, quedarà un pocsolitari, ja que sempre que hemcolcat noltros hi ha hagut moltd’ambient, i era un carrer on nosolia haver mai la festa. Ara jaés la darrera vegada que noltroscolcarem, suposo.

– Tot dos?– Jo segur. No pensava tor-

nar a colcar més per Sant Joan.Hem de ser realistes. És quequan em toqués la roda ja tin-dria 70 anys. Hem de ser pràc-tics i tocar amb els peus al terra.Ja està bé.


MOMENTS DE FESTA DEN SILVE PONS

“STJ’11”Durant tot l’any he

anat recollint idees,frasses, moments

que algú em comentava,detalls de fotos que he vist, his-tòries que han sorgit en algunarevetlleta de sobretaula…toteselles sobre Sant Joan i amb unúnic objectiu: escriure l’arti-cle anual a la revista especialde festes de El Iris. En dife-rents papers o llibretes farci-des de paraules, signes d’ad-miració, escrit amb la tinta dediferents bolígrafs i amb lainscripció a dalt “STJ”. Estracta de l’identificatiu deSant Joan, perquè hom prennota de tot allò que li interessaen qualsevol moment i enqualsevol lloc i he de diferen-ciar perquè m’interessa si perfeina, per festes, per família,per posar al facebook, etc. Aixíhi tenc una llibreta a la tauletade nit per aquells vespres d’in-somni, mentre veig pel·lículesapuntar frasses que em sem-blen interessant o dades quemés tard cercaré a internet.També a la feina, mentre fasun cafè i algú t’explica unaanècdota que li succeí per SantJoan, ho apuntes. A algun actesocial, de feina o polític en quealgú parla de col·lectivitat(festa), de fer feina junts (pre-parartius), d’ordre i disciplina(qualcada) o simplement degastronomia (dolces i pastis-sets). Hi ha tantes coses queem recorden Sant Joan al llarg

Correguent abraçats als jocs des Pla des matí de Sant Jopan (Foto: Bep Al·lès)

de l’any que si no les apuntdesprés se’m volen del cap.

I és a Mallorca, on he des-envolupat els darrers quatreanys de feina, on més presentem fan Sant Joan, fixau-vosque fa cosa de tres mesos unacompanya em va encomanarque redactés un “decàleg delbon santjoaner” per al seufillol que, amb 17 anyets i 9amics venen a passar les festesper primera vegada. M’hi vaigposar tot d’una i ara que hifalten pocs dies, encara no heacabat perquè mira que n’hiha de coses a dir...

Una altra de bona dels

meus companys de feina ésque un em va demanar si sabiallocs per venir a dormir per lesfestes i jo encara no havia con-testat i una altra més de Palmaque es llonguets ja li havia cer-cat i trobat lloc, per ell i qua-tre més! Semblava una immo-biliària!

El tema del gin amb llimo-nada a Mallorca el tenen assu-mit (tot i que alguns encara lidiuen “pomada”) fins el puntque no hi ha festa, celebració orevetla on aquesta no sigui labeguda reina per damunt decombinats i mescles vàries.Això, però, té el seu perill com

el fet que ara us contaré: l’anypassat vaig assistir a un acte aFormentera representant laconselleria de Comerç,Indústria i Energia on fins arahe treballat. En acabar l’actees va servir un tast promocio-nal de productes de les nostresilles: flaons, panades, carquin-yols, sobrassada, formatge,etc. Per beure a més del vimallorquí i les herbes eivissen-ques hi havia, com quasi sem-pre, el gin de Menorca. Lacosa anava bé, tothom tastavaels productes menorquins i enquedava encantat. Era ja fosca



Una vegada a l’anycom s’al·lota que viu enfora,tenima a la nostra vorases festes de Sant Joan.Des d’enfora te veim venir,t’esperam impacients,preparam es teu ambientperquè et trobis bé aquí.El ciutadellenc molt t’estimacom si s’al·lota fossis d’ell,de tu no s’oblida.

Quan et tenc a la meva vora,no et vull perdre ni un instant,surti de nit, de dia, a tot hora,tenir-te al meu costat.Sense tu no seria festa,sense tu no tindria alegria,sense tu feliç no seria...Sense tu, no seria Sant Joan

Jaume Tugores Pons

una vegada a l’any

Foto: Bep Allès

Fotos: Bep Al·lès


Heu dit als vostres amics mallorquins que enguanyen tost de “gotet de gin” s’ha de dir “tassonet”?nit quan el president delConsell de Formentera em feunotar que ningú havia provatel gin amb llimonada. Jo, entrerialles, li vaig explicar que perbeure gin amb llimonada amés de la ginebra cal que hihagi llimonada! Efectivament,es van enviar 4 bòtils deXoriguer com a productemenorquí però ni als mallor-quins que van fer l’enviamentni als formenterers se’ls vaocórrer comprar llimonada.Evidentment cap dels assis-tents es va atrevir a fer xupitosde gin sec a les 9 del vespre iels bòtils van presidir la taula-da intactes durant tota la nit.Hi ha qui utilitza altres gine-bres per fer la mescla peròaixò ja passa d’anècdota aaberració per tant no calentrar-hi.

Hi ha més d’un restauranta Mallorca on, quan saben quehi ha un ciutadellenc entre elscomensals, solen posar es jaleode música de fons, treure labandera de Sant Joan o direc-tament posar un video deYoutube gravat a Ciutadelladurant les festes. Això sol aca-bar amb una convidada de ginamb llimonada per a tots elsclients.

El darrer que he sabut ésque s’ha organitzat una “que-dada santjoanera” perFacebook per a mitjans delmes de juny. Si afegim els“politons jaleo” que sonen a

Els fillets i filletes demanant sa capadeta (Foto: Bep Al·lès)

alguna reunió de feina, els car-tells de Sant Joan d’anys pas-sats que resten penjats(aquests són els únics queresisteixen els canvis degovern cada 4 anys) i les ofer-tes dels bars mallorquins quedurant els dies de Sant Joanfan ofertes especials de ginamb llimonada...qui pot dirque té anyorança de Sant Joanvisquent a Mallorca?

Per cert, encara no he tro-bat cap d’aquells papers que adalt posen “STJ” i ja tenc l’ar-ticle fet, a veure si d’aquí al2012 pos en ordre la paperassai puc fer un altre article. Ah, i

ja heu dit als vostres amicsmallorquins que enguany entost de “gotet de gin” s’ha dedir “tassonet”?

Salut, humor i bones fes-tes!

Silve PonsSTJ‘11


AVDA. CONQUERIDOR, 66-CTELÉFONO: 971 383 115 - FAX: 971 482 396

MÓVIL: 609 518 598www.inmocampsbosch.com

Vos desitjaBones Festes


JOVES CAVALLERS DE FESTAJOAN PONS TALTAVULL

En Joan Pons Taltavull vaser l’any passat el cavallermés jove de sa colcada ambnomés 8 anys d’edat. És fill del’amo en Joan de Torreubet inét del conegut TiagoTaltavull Anglada, germà delBisbe Auxiliar de Barcelona,Sebastià Taltavull.

Els cavalls són la seva pas-sió i va començar a cavalcarals pocs anys d’edat, als tres oquatre anys, acompanyat delseu pare que l’hi ha inculcatl’esperit de la festa i la passiópels cavalls.

Sortir per Sant Joan eraun dels seus somni, una de lesseves més grans il·lusions, imalgrat la seva joventut ho vaveure complert l’any passat.

El que més li va agradaren la seva primera participa-ció a la festa el dia de SantJoan matí van ser els jocs desPla, on fins i tot va córrers’ensortilla, i del caragol deSanta Clara entrar al “pica-dero” de Cas Baró a llomsd’un cavall de festa experi-mentat, en Black, tot un vete-rà de 19 anys d’edat.

Els seus amics d’escola elvan seguir, li van demanarcapadetes i colque bot, benentusiasmants al veure parti-cipant a la festa al seu com-pany.

En Joan ja està contant els

Joan Pons al caragol de Santa Clara del matí de Sant Joan (Foto: Xec Bagur)

dies que hi manquen per a tor-nar a participar a la festa elmatí de Sant Joan i tornar areviure les emocions dels jocsdes Pla, on espera que el caixerpagès, en Pau de Ses Tavernes,li deixi córrer s’ensortilla, i sipot ser endursene-la.

Ara cada dia es va prepa-rant intensament, el seu pareli va mostrant els protocolsque ha saber tot cavaller defesta, mentres tan la sevamare, com totes les mares,passa un poc de pena, per-què`creu que és encara massafillet per sortir a la festa.

Bep Al·lès


CAVALLS VERMELLS DE FESTA

Joan Pons Pons, de TorreaubetEn Joan Pons Pons, l’amo de

Torreaubet és un dels gransdefensors del cavalls vermells deraça menorquina, una raça bennostra i que s’està perdent permor de que per raons comercialss’ha apostat pel cavall negre coma cavall de Menorca i els nouscavalls són gairebé animals dedisseny i molts d’ells han perdutla bravura dels cavalls d’antany.

En Joan confessa que a ellsempre l’hi han agradat elscavalls vermells, i que fins fa unsanys els cavallers s’els llevavende damunt, no valien res, pel fetque no enraven dins el cànons dela raça de Menorca, que apostàclarament pel cavall negre, endetriment dels cavalls vermells,castanys o amb peus blancs, unscavalls que antany hi havia pertot i que s’han eliminat per morde no ser comercials.

Per sort de cada vegada hi hamés gent que s’adona que peranar a fer una volta a cavall, tantés si té un peu blanc, en té dos, és tot ben negre o és vermell oblanc. El que vols és tenir uncavall que a tu t’agradi. Antany noes mirava si un cavall era negre overmell, sinó que es mirava queno fos somerí. Avui en dia hi hamolts pocs cavalls que es mirin ales someres, són pocs els quereaccionen quan en veuen una.

En Joan al caragol de Santa Clara (Foto: Bep Al·lès)

Bep Al·lès Salvà

En Joan de Torreaubet lamen-ta que hi havia tres o quatre bran-ques de cavalls vermells, castanyso de peus blancs que van deixarde criar i s’han gairebé perdut, ila seva tasca és intentar que no esperdin del tot. Races com les deTorretrencada, Son Sivineta oSon Febrer, eren molt reconegu-

des que van perdre valor quan esva apostar pel cavall negre i el seuestàndar racial que penalitzavaels peus bancs, els caretos, etc ies va eliminar aquest tipus debestiar.

En Joan ens conta que unabona sorpresa ha estat que en treso quatre trobades que han fet s’a-

donen que hi ha molta gent quees partidària de mantenir elscavalls vermells i preservar-los.“Si deies que t’agradava uncavall vermell, semblava queeres un poc raret, ara ja hi haveus que diuen que els hi agra-den. Si som capaços de mante-nir aquests cavalls, acosegui-rem preservar una raça que hihavia estat sempre present a lafesta i que possiblement s’ha-gués perdut. Fa 10 anys enda-rrera vaig sortir el matí de SantJoan i vaig ser l’únic cavall ver-mell que hi havia... Ara al matín’hi pots veure deu o dotze”.

L’amo de Torreubet tambéassegura que han prosperatmoltíssim els cavalls blancs i elque de veres és nostre i quesempre s’ha vist estava desapa-reixent. Sols cal mirar elscavalls pintats al Molí desCavallitos, més de la mitat sóncavalls vermells, castanys o rot-jos, i aquestes pintures tenenmés de cent anys d’història i ensón una prova gràfica de queaçò era així. “Un Sant Joan totple de cavalls negres o totsblancs o vermells, no seria SantJoan”.

En Joan alaba la gran feina-da que s’ha fet des del’Associació de Cavalls deRaça Menorquina, però unacosa són el cavalls de festa iuna altra els cavalls de fira.



Retomba es tambor,Retomba es tambor,rebotarebotaa ses carotesa ses carotesressonaressonaa ses avellanes.a ses avellanes.

Retomba es tamborRetomba es tambora una escudella de xocolati,a una escudella de xocolati,rebotarebotaa ses crines des cavalls,a ses crines des cavalls,ressonaressonaas estels.as estels.

Retomba es tamborRetomba es tamboras esperons,as esperons,rebotarebotaa una mà fent capadeta,a una mà fent capadeta,ressonaressonaa ses ensortilles.a ses ensortilles.

Retomba es tamborRetomba es tambora una cullera de plata,a una cullera de plata,rebotarebotaen sa multitud.en sa multitud.

Retomba amb un fabiolRetomba amb un fabioli ressonen fins el celi ressonen fins el celon la rebràs enguany.on la rebràs enguany.Encara se sent sa melodia:Encara se sent sa melodia:ressonen per tu, s’avi.ressonen per tu, s’avi.

Ressona Sant Joan

Per un sant-joaner que en va deixarPer un sant-joaner que en va deixardia 24de juny desprès d’un tocdia 24de juny desprès d’un toc

de tambor i fabiol.de tambor i fabiol.

Julia Florit Mesquida.Julia Florit Mesquida.



ESTAMPES DE FESTA ANTIGA

ANTONI MOLL CURSACH

Toni Moll Cursach, (Ciutadella 1911-1993). Als 16 anys va tenir un accident fent d’espectador al Pla, i degut a n’això l’any venidor, va haverde refusar l’oferta que li havien fet de ser caixer fadrí.

Després d’un parell d’anys va sortir com a caixer a la qualcada. El bienni 1954-1955 va ser caixer pagès de migjorn, el primer any com“l’amo en Toni” del Perico i el segon any com a “l’amo en Toni” de son Camaró.

Toni Moll Cursach, caixer pagès amb el cavall del Perico, Cote, l’any 1954



GASTRONOMIA SANTJOANERAPer entrar en ganaLes festes de Sant Joan de Ciutadella, com a qualsevolfesta, tenen també la seva pròpia gastronomia, que va desdels plats o productes de rebosteria que trobem a qualsevoltaula per berenar el Diumege des Be i a les berenetes delDissabte després del Caragol des Born, als plats de celebra-ció del Dissabte i del Dia de Sant Joan al migdia.Segons explicava Ramon Cavaller, primer director delSetmanari El Iris i gran divulgador de la cuina menorqui-na, a una taula santjoanera d’emprimer no hi mancava maiuna bresca de mel col·locada damunt una fulla de figuera ode parra, com tampoc una fogassa de formatge vell, embo-tits com la sobrassada, el cuixot i la salxitxa -carn-i-xulla-, un tià de pilotes amb tomatigat o amb salsa d’ametlles, ipostres com els pastissets i la tortada, a més dels confits,els macarrons, el menjar blanc i les dolces amb aigua i anís(anissat), i per fer la bereneta o per benerar el xiculati ambensaïmada.Al Petit receptari de cuina santjoanera, de cuina de lesFestes de Sant Joan de Ciutadella s’han recollit algunes deles receptes que s’han anat publicant als llibres de “Sacuina de cincogema i d’anar a vega” que formen part de lagastronomia santjoanera i també les de la rebosteria méstípica de la festa de Ciutadella i també de la majoria delspobles de l’illa. És per açò que volem que sigui un petithomenatge a aquelles persones que preparen una part moltimportant de la festa, que és el menjar, perquè si volemviure la festa i que el gin amb llimonada no ens faci tant demal, hem de tenir la panxa plena i gaudir-ne també de bonsplats.La cuina de Sant Joan fa oloreta de tomatigat, de cebes i depebres que acompanyen pilotes, conills i llagostes; fa olo-reta d’ensaïmades acabades de fer i xicolati; té olors d’a-rrosos i de calderes; de peixos al forn amb patates noves itomàtigues d’estiu; fa oloreta de macarrons, de formatgevell, de menjar blanc amb pella de llimona i canyella; desalses d’ametlles i d’avellanes, de coques dolces i salades...Sant Joan, la cuina de Sant Joan, com la festa és tambéplena de colors, d’olors, de germanor entorn a una taula, debulla, d’amics, de celebració.Les receptes que es publiquen, segur que seran del vostregust i, teniu en compte que cadascun de vosaltres hi ha deposar també la seva mà, la seva creativitat, el seu punt. Ésaçò que fa que la gastronomia, com la festa, sigui tambémàgica, com també la vivim cadascun de nosaltres a lanostra manera.Gaudiu idò de la gastronomia santjoanera, que és també lagastronomia dels primers mesos d’estiu a Menorca.

Bon profit i bon Sant Joan a tots i a totesBep Al·lès

Ensaïmada de Sant JoanIngredients: 1 quilo de farina, 300 o 400 g mantega de la terra, 300 g de sucre,5 ous, 2 patates bullides, 50 g de llevat de forn, aigua i sucre de floreti (sucre enpols).Elaboració: El capvespre o fosquet abans bullirem les patates amb la seva pell i uncop bullides les pelarem i les aixefarem amb una forquilla. Desferem el llevat enaigua teba i dins un ribell hi posarem la farina -al mig hi feim un clot- i desfemel llevat amb l'aigua que es begui. Tapam el ribell i ho deixam tovar de mitja horaa tres quarts fins que la pasta hagi pujat.A continuació afegim la mantega, una mica més de farina i els ous; al final hi afe-gim el sucre, ja que no ha de tocar el llevat. Ho pastam ben bé i ho deixam reposartota la nit. També hi ha que dóna forme a les ensaïmades i les deixa damunt la llau-na d'enfornar -untada de saïm-tota la nit. Ensoldemà per saber si la pasta ha lle-vat, s'hi posa el dit i si no s‚hi enfonsa, és bona senyal.Per a fer les ensaïmades i donar-lis forma rodona i ben estufada, hem de fer unaespiral o caragol de pasta que hem d'enrotllar per a donar-li la forma típica del'ensaïmada de Sant Joan, que res té a veure amb l'ensaïmada mallorquina, i lesdeixau col·locades damunt la llauna d'enformar i les deixau que acabin detovar.Per formar l'ensaïmada i també a l'hora de pastar és convenient tenir les mansuntades amb seu o amb mantega.Les posem al forn mitja i quan vegem que comencen a estufar-se i agafen aquellcolor daurat. Un cop tretes del forn i ja llestes les cobrim de sucre en pols o glaç. Nota: A la part de Maó a la ensaïmada de Sant Joan li diuen coca bamba. És elberenar o bereneta típica de les festes de Sant Joan i també de les festes de poblesucada amb xocolata desfeta (xiculati amb ensaïmada).


RESERVESCIUTADELLA

AL

971 484 216

DI AS AL CUD. - CI UT. CI UT.- AL CUD.

Lu nes 08'30-16’00 13’00-19’00

Mar tes 08'30-16’00 13’00-19’00

Mi ér co les 08'30-16’00 13’00-19’00

Ju e ves 08'30-16’00 13’00-19’00

Vi er nes 08'30-17’00 13’00-19’00

Sá ba do 08'30 19’00

Do min go 16'00 19’00

Horario NURA NOVAA PARTIR DE DIA 1 DE JUNY

Ur gèn ci es Se gu re tat So ci al: Ca nal Sa lat - Tel. 902 07 90 79 - 971 48 01 12Cen tre In su lar Sa ni tat de Me nor ca: Tel. 971 36 04 26Creu Ro ja: Tel. 971 38 19 93 • Urgències: Tel. 112

Ajun ta ment de Ciu ta de lla: Pla ça des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50Po li cia Mu ni ci pal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87Co mis sa ria: República Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95Bom bers: Tel. 971 38 08 09 • Ta xis: Tel. 971 48 22 22

FAR MÀ CI ES DE TORNDivendres dia 10 MARCH Plaça Jaume II, 5Dissabte dia 11 CAVALLER Plaça de la CatedralDiumenge dia 12 MARTÍ-SUREDA Plaça ColónDilluns dia 13 PLAÇA NOVA Plaça NovaDimarts dia 14 OLEO Federico Pareja, 54Dimecres dia 15 MOLL Eivissa, 50Dijous dia 16 LÓPEZ-FONT Jerònia Alzina, 5Divendres dia 17 CASTANY Tres Alqueries, 3

AU TO BU SOSCIU TA DE LLA-MA Ó (Trans por tes Me nor ca)

PLAÇA PINS-CANAL SALATPOICI

ESTACIÓ MARÍTIMA

ESTACIÓ MARÍTIMAPOICI

CANAL SALAT-PLAÇA PINS

07:00*08:0009:0010:0011:0012:0013:00

14:0015:0017:0018:0019:0020:0021:00

07:30*08:3009:3010:3011:3012:3013:30

14:3015:3017:3018:3019:3020:3021:30

CIUTADELLA MAÓ

6:407:408:409:4010:4011:4012:4013:4014:4015:15

15:4016:4017:4018:4019:4020:4021:4022:40*23:40*

6:458:159:1510:1511:1512:1513:1514:1515:15

16:1517:1518:1519:1520:1521:1522:1523:15*00:15*

De dilluns a dijous CIUTADELLA MAÓ

8:109:4011:1012:4014:1015:40

17:1018:4020:1021:4023:1000:30

8:159:4511:1512:4514:1515:45

17:1518:4520:1521:4523:1500:15

Dissabtes

CIUTADELLA MAÓ

8:109:4011:1012:4014:10

15:4017:1018:4020:1021:40

8:159:4511:1512:4514:15

15:4517:1518:4520:1521:45

Diumenges i Festius

* Només divendres

PLATGES (Tor res Allés Au to ca res)• Sortides des de Ciu ta de lla - Pla ça des Pins •

BUS EXPRESSBUS EXPRESSMaó - Ciutadella (sense aturades)

De dilluns a divendres

CIUTADELLA MAÓ

7:008:0011:1514:15

16:1520:1521:15

7:008:009:4512:45

14:1515:1516:4522:15

* EXCEPTEDISSABTES, DIUMENGES

I FESTIUS

Núm. 3.477. Any LXVIII. Di pò sit le gal ME 54-1958.

DI REC TOR: Jo sé Ma nu el Al·lès Sal vàRE DAC TORS: Carlos Marqués, Bàrbara F. Sena, Joan Canals.ADRE ÇA: C/ Pin tor Tor rent, 7 - 07760 Ciu ta de lla de Me nor caTE LÈ FON: 971 38 55 58 • FAX: 971 38 29 20A/E: eli ris-di gi tal@in fo te le com.es / [email protected]À GI NA WEB: http://www.in fo te le com.es/eli ris

EDI TA:

PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA

HORARI A PARTIR DEL 6 DE MAIGSORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A:

1 PER CALA’N BOSCH

* EXCEPTE DIUMENGES

61CALAN BLANES DELFINES

CALAN FORCAT

07:15*08:00*09:0509:35*09:5010:3011:05*11:3012:0012:3013:0013:30*14:0014:30*

15:0015:30*16:0016:30*17:3018:3019:00*19:3020:3021:3022:3023:30*

64CALETA

CALA BLANCA SANTANDRIA

07:001

08:001

08:50

09:35*

10:10

11:40*

12:30

13:15*

13:45

15:15*

16:00

17:00*

18:00

19:00*

20:00

21:00*

22:301

24:30*1

65CALETA

CALAN BOSCH SON XORIGUER

07:0008:0009:0009:3010:0010:15*10:3011:00*11:3012:0012:3013:0013:1513:30*14:0014:30*15:00

15:3016:00*16:3017:0017:30*18:0018:30*19:0019:3020:3021:0021:3022:3024:30*

S E T M A N A R I

FESTES �RA�SFESTES �RA�SSEMPRE �ISEMPRE �I

SOMSOMPRESE�TSPRESE�TS

Disfruta de un consumo responsableDisfruta de un consumo responsable

Foto: FGAT

�A PONS PONS

Documents

SANT JOAN 2011