18
DANIEL NESQUENS DAVID GUIRAO

Sant Jordi i el drac

Embed Size (px)

DESCRIPTION

La tradicional historia del enfrentamiento entre el hombre y la bestia, el bien y el mal, la vida y la muerte, desarrollada por el talento literario de Daniel Nesquens y las fantásticas ilustraciones de David Guirao.

Citation preview

Page 1: Sant Jordi i el drac

DANIEL NESQUENS DAVID GUIRAO

Page 2: Sant Jordi i el drac
Page 3: Sant Jordi i el drac
Page 4: Sant Jordi i el drac
Page 5: Sant Jordi i el drac

Hi havia un poblet solellós amb arbres grans, arbres petits, cases amb

dues xemeneies, cases de fusta, pares, mares, nens, gossos, gats, ratolins,

sargantanes, gripaus…

I un monstre.

Page 6: Sant Jordi i el drac

Edita:

[email protected]/ Mosén Félix Lacambra 36 B, Alagón, 50630Zaragoza

Disseny: David Guirao© d´imatges: David Guirao © del text: Daniel Nesquens

Traducció: Esther Fuertes i Mª del Mar Pavón

Impressió: Gráficas JalónPrimera edició: Març 2011ISBN: 978-84-937896-2-6D.L.: Z-609-2011Reservats tots els drets

Per a les illustracions d’aquest àlbum, David Guirao ha utilitzat llapis i aplicacions informàtiques.

Aquesta obra ha estat publicada amb l’ajuda del Departament d’Educació, Cultura i Esport, del Govern d’Aragó.

Per a la Izíar i l´HugoPer al Darío, i el drac

Page 7: Sant Jordi i el drac

DANIEL NESQUENS DAVID GUIRAO

Page 8: Sant Jordi i el drac

Es tractava d’un drac. Sembla ser, conten els més vells, que tenia tantes vides com

un gat. També tenia una gana descomunal. Quan els budells li demanaven menjar,

sortia del seu cau, s’incorporava sobre les potes del darrera, bramava des de dalt de

tot de la muntanya, com si li anés la vida, i baixava a gambades parells, amb la boca

ben oberta, deixant veure aquelles dents esmolades i amb forma de serra com si fossin

ganivets de trinxar carn.

I en un tres i no res començava a engolir tot el que abastava amb la

mirada: les cases, els pares, les mares, els nens, els gossos, els gats…

Tot.

Page 9: Sant Jordi i el drac
Page 10: Sant Jordi i el drac

La gent, atemorida, s’amagava, ajupida darrera les roques, els troncs dels arbres… Els

nens més petits es ficaven dins les olles; després no gosaven sortir-ne.

Els homes més valents i agosarats el desafiaven com David a Goliat, però sense el

mateix resultat. Li mostraven les seves espases, disparaven els seus arcs… Arriscaven

les seves vides per no res.

El drac els mirava i deia entre dents:

—És el teu torn. I el teu, i el teu, ara vinc per tu …

Un per un els atrapava amb les seves urpes, obria la boca i desapareixien.

El drac no comptava les seves víctimes. No en sabia. Només era capaç de dir: aquest,

aquell, aquell altre…

Page 11: Sant Jordi i el drac
Page 12: Sant Jordi i el drac

—Sóc el fill del ferrer!— va bramà,

vermell d´ira, un bon mosso que era capaç

de martellejar amb el seu puny sobre el ferro

incandescent mentre el seu pare bufava sobre la

tovera.

Page 13: Sant Jordi i el drac

—A mi què m’expliques. Cap dins — li va

contestar la bèstia. Relliscaven per la llengua i començava el

procés de digestió.

Page 14: Sant Jordi i el drac

La gana del drac era insaciable, només s’aturava quan alguna cosa li quedava entre les

dents. LLavors la bèstia es furgava la boca i hi trobava les restes del tiberi: un tros de

tíbia, o de sípia, o de peroné.

Un dia va arribar al poble, muntat sobre un alatzà sencer, sense capar, un cavaller de

barba rogenca, destre en les armes que es feia dir el cavaller de l’Alborac. Assegurava

tenir el valor suficient per enfrontar-se al drac i al seu bastard si el tingués. Quan el

drac va aparèixer, el cavaller de l’Alborac, en veure’l cara a cara…

Va córrer “cames ajudeu-me”. Valent poca-solta.

Page 15: Sant Jordi i el drac
Page 16: Sant Jordi i el drac
Page 17: Sant Jordi i el drac

Aquell mateix dia la donzella Bellatriu feia anys. Espantada, s’amagà rere l’ombra d’una

olivera, tancà els ulls i la cua del drac li va passar a menys de dos centímetres del seu

clatell. La seva llarga cabellera s’agità i va quedar atrapada en mig d’aquelles espines

del drac que sobresortien com punxes de roser. Bellatriu va cridar, va suplicar, va intentar

alliberar-se d’aquella trampa, però no hi va haver res a fer.

Sense voler, morta de por, es va veure arrossegada cap al cau d’aquella bèstia temible

que, farta de menjar, va parpellejar, va badallar i va quedar dormida com un liró.

Page 18: Sant Jordi i el drac

Edita:

[email protected]/ Mosén Félix Lacambra 36 B, Alagón, 50630Zaragoza

Disseny: David Guirao© d´imatges: David Guirao © del text: Daniel Nesquens

Traducció: Esther Fuertes i Mª del Mar Pavón

Impressió: Gráficas JalónPrimera edició: Març 2011ISBN: 978-84-937896-2-6D.L.: Z-609-2011Reservats tots els drets

Per a les illustracions d’aquest àlbum, David Guirao ha utilitzat llapis i aplicacions informàtiques.

Precio c/ IVA: 14,40 €Precio s/ IVA: 15 €

40 páginas 34 x 24 cm Tapa duraA partir de 5 años