secundèriaLA REVISTA PER ALS JOVES DE SECUNDÀRIA desembre 2006 - any 12 - www.deria.cat

número

110

Tiratge: 54.300

M. Teresa Ocaña, nova directora del MNAC · Especial neu: comença la temporada!

amb el bàsquet a la sangRudy Fernández, amb el bàsquet a la sang

02 nosaltres www.deria.netsum

ari

110

18... Agenda

03... CANMCerdanya

02... nosaltres

19... Cultura

04... Xerramequ Tiquis Miquis

19... Participa

11... Noves tecnologies

08... Menja’t la publicitat

Editor: Josep Ritort i Ferrús · Direcció: Anna Salarich · Cap de màrqueting: Àngel Garcia · Redacció: Jaume López, Laura Cerdan i David Baret · Disseny i maquetació: Enric Vidal Famadas, Susana Perdomo · Assessorament lingüístic: Rosa Soley · Edita i distribu-eix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: GPD.s.a. · Dipòsit legal: GI-161-95 · ISSN: 1137-4306 · Ti-rada útil mitjana: 54.300 exemplars (OJD Distribució gratuïta 2005) · Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, SL: C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª - 08025 de Barcelona. - Tel: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 · Adreces electròniques: www.edicat.net - Correu electrònic: revista@edicat.net (redacció). Publicitat: Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net

12... FP Audiovisuals

10... Diagnòstic al català

06Rudy Fernández

16... Sense aire per respirar

01... Nivalia Ski Show

17... Les xapes

02... CFTEEP Escola Pia

l’edit

ori

al

Viure en el repteUn dels darrers canvis que sembla haver experimentat la joventut cata-lana, segons ens posen de manifest diverses enquestes i indicadors, és el seu desig creixent d’esdevenir funcionaris com a meta per al seu futur professional. Cada vegada més, doncs, el sector públic s’obre pas entre les opcions laborals preferents dels joves. I, certament, el servei a la socie-tat que es vincula a aquest àmbit professional és una finalitat lloable, però la tendència observada sembla més aviat connectar-se amb una fugida de l’entorn més inestable que suposa el sector privat, àmbit tradicionalment protagonista del mercat laboral.

Es tracta d’un fenomen especialment nou al nostre país que no ha estat mai terra de funcionaris. Al contrari, el nostre dèficit en aquest àmbit vin-dria a compensar el de les balances fiscals: els funcionaris ens venien de fora sense que nosaltres en generéssim prou per “exportar-ne” (a canvi d’impostos que sí que se n’anaven a fora). Catalunya s’ha caracteritzat històricament pel seu esperit dinàmic, emprenedor, que es posava de ma-nifest, sens dubte en l’àmbit dels negocis, però també en el científic i el cultural. Avui, tanmateix, sembla com si els reptes ja no cridessin l’atenció dels joves i això ens ha de fer reflexionar.

Hi ha qui ho veu com una mostra d’una ànima acomodatícia que s’ha instal·lat entre uns joves acostumats a un entorn protector que no els per-met enfrontar-se cara a cara amb un món cada dia més canviant i caòtic, i on justament els reptes i el no conformisme es fan cada vegada més im-portants per sobreviure. Però aquesta interpretació ens sembla interessa-da i passa de puntetes sobre la radiografia d’una societat que fa que mun-tar un negoci no resulti atractiu malgrat els possibles guanys. Entre els factors que ens retraten com a societat apuntaríem, per començar, unes universitats-bombolla desconnectades del món professional, una manca de suport de les institucions públiques a la capacitat d’iniciativa, teranyi-nes burocràtiques que acaben empresonant al més decidit, impostos que cal pagar des del primer dia, infrastructures que no ajuden, etc.

En aquest panorama, plantejar-se reptes és anar contracorrent. Això és el que fan, per exemple, les publicacions de premsa gratuïta en català com la que tens entre les mans. Malgrat les veus que afirmaven que no es podrien tirar endavant publicacions en la nostra llengua sense que es pagués per elles, una munió de petites capçaleres s’han anat consolidant al nostre país en els darrers anys. Justament, fa uns dies es van cloure les Segones Jornades Internacionals de Premsa Gratuïta que van tenir lloc a l’edifici Fòrum de Barcelona i que van ser tot un èxit (250 participants, 8 països representats, 80 capçaleres). Només és una petita mostra. Plante-jar-se reptes i assolir-los també és possible en el nostre país.

14 M. Teresa Ocaña Directora del MNAC

Fotograf: netzhautbrand - Tema: Jump up - Web: photocase.com

0� altaveu www.deria.net

CANIMASNoh iha crisi

(Música Global) Rock

d’autorEduard Canimas recompon en aquest segon disc el seu

imaginari, amb un vestit de màgia i força rockera. Amb lletres

farcides d’enginys i jocs lingüístics, així com unes músiques

que són embolcalls bells i que han crescut amb tota mena

de colorets sota els darrers traços de la producció de Xavi

Lloses, l’àlbum ha resultat una confecció exquisida de la

qual s’ha de poder gaudir a qualsevol passarel·la. HELENA

M. ALEGRET

DIVERSOS AUTORS

Porca Misèria

(Música Global) Pop-rockSi les cançons de The Kinks, Wilco o Emiliana Torrini sonen

amb naturalitat a Grey’s Anatomy o Lost, per què no podem

sentir Adrià Puntí, Sanjosex, Marc Parrot, Feliu Ventura o

Dept. en una sèrie televisiva catalana? Aquest és un més

dels encerts de la sèrie dirigida i protagonitzada per Joel

Joan. Una vintena de cançons on també hi ha lloc per

descobrir artistes brillants. ROGER PALÀ

MIQUEL ABRAS

Entre mil vidres trencats (Música Global) Pop-rock

Abras fa temps que va deixar de ser una jove promesa per

esdevenir un músic amb ofici, integrat dins la sorprenent mo-

guda que s’ha generat a la Bisbal. Entre mil vidres trencats

és un molt bon debut, amb melodies més que correctes i

l’energia de qui es deixa la vida a l’energia. La renovació

del discurs tradicional del rock en català: una nova estrella,

encara humil i modesta, al firmament del pop. R.P.

www.enderrock.comXerramequ Tiquis Miquis, cançons d’aquíEn Marc Serrats és en “Xerramequ” (guitar-rista) i Marc Grau, el “Tiquis Miquis” (bateria i bases). Plegats formen una parella insòlita. Coberts amb uns capgrossos convertits de cop en icona del nou pop català, fa tres anys van revolucionar l’escena independent i mestissa barcelonina amb el seu primer disc homònim, editat per K. Industria Cultural. Ara retornen amb Obrador (Propaganda pel Fet!), un disc sense cantant fix per on pas-sen onze vocalistes diferents, de Miquel Gil a Joan Garriga, de Carles Belda a Mazoni.

Xerramequ Tiquis Miquis afirma que fa cançons d’aquí. Com ho aconsegueix?MARC SERRATS: Fent servir un llenguatge d’aquí. No cantem com ho fan els anglosa-xons, sinó com ho faria un paio que canta “En Joan Petit quan balla”. I fem servir uns referents pròxims. Això no vol dir que fem folk. Podem fer funky, rumba, soul, reggae... Ser d’aquí no vol dir només ballar jotes.MARC GRAU: Perquè sinó, jo me’n vaig, vaja!M.S: Aquest no ha escoltat mai un bon fan-dango.M.G: Aquesta és la virtut de Xerramequ Tiquis Miquis. Tots dos tenim punts de par-tida diferents, però arribem al mateix lloc. Jo tinc una cultura musical bàsicament an-glosaxona, per bé que també escolto molta música asiàtica i africana, però no he seguit mai l’escena catalana.M.S: De vegades fa unes bases que et po-den recordar Sisa o Jaume Arnella, i el paio no els ha escoltat mai. Això és bo: vol dir que hi ha una tradició i uns conceptes mu-sicals surant a l’ambient.

En aquest Obrador s’hi treballa sobretot el reggae.M.S: Hi ha puristes que dirien que això és una blasfèmia. Ens agraden les sonoritats jamaicanes, i se’ns nota la influència de la música negra. Ha sortit un disc molt tro-pical. El primer, Xerramequ Tiquis Miquis, tenia més funky i soul.

El titoleu Obrador per reivindicar la feina feta a mà, però en canvi hi ha molta elec-trònica...M.S: Un obrador és un lloc on algú fa una feina manual.M.G: Fem una feina artesanal usant tecno-logia moderna. És un concepte que guanya pes: cada vegada la tecnologia és més ba-rata i els músics són conscients que poden treballar amb el seu propi obrador casolà. L’ordinador és essencial.

Seguiu sense vocalista fix: en aquest disc n’hi passen onze de diferents. Xerrame-qu Tiquis Miquis és el grup dels músics d’acompanyament que es rebel·len contra els cantants?M.S: Clarament, sí.M.G: És un projecte de dues persones que

s’entenen molt bé. En Serrats assumeix la part compositiva i lletrística, i jo m’encarre-go més de les bases de cada cançó. Aquest no sap ni encendre l’ordinador... Per què hi hauríem de posar més gent? Ja saps què passa amb això de les amants.M.S: El fet que hi passin onze cantants re-força l’estètica de sessió de punxadiscos. També trenca el tòpic del grup tancat: és una obra col·lectiva. En Tiquis Miquis i jo som com un matrimoni de conveniència. De fet, un grup no és res més que una orgia de conveniència...

Text: Roger Palà

Foto: Juan Miguel Morales

06 el convidat www.deria.net

Rudy Fernàndez, jugador del DKV Joventut

Dimarts a la tarda al Pavelló Olímpic de Badalona. Nens i nenes de totes les edats practiquen l’esport rei de la ciutat: el bàs-quet. Assagen jugades, tirs lliures i entra-des a cistella. Fa uns anys, Rudy Fernández practicava igual que ells. Ara, però, tot i els seus 21 anys, és un dels fixos del primer equip i en el seu palmarès pot presumir de tenir una medalla d’or que l’acredita com a campió del món. Amb pares i germana vinculats al bàsquet, el Rudy també es va decidir per l’esport de la cistella.

- Amb tant de bàsquet a casa no el vas acabar avorrint?Doncs sí! Quan era petit va arribar un punt que el vaig avorrir perquè a casa tot era bàsquet, bàsquet i més bàsquet. Amb els pares que hi havien jugat i la germana que també ho feia, vaig decidir deixar-ho i dedi-car-me al futbol.

- I què va passar? Amb 10 anyets, més o menys, em vaig adonar que ho feia millor jugant amb les mans que amb els peus. Així que vaig tor-

nar al bàsquet i ja no l’he deixat.

- La teva germana també juga a bàsquet… hi ha rivalitat entre germans?No, al contrari! Amb la meva germana ens estimem moltíssim i un sempre està con-tent dels èxits de l’altre. Tenim molt bona relació i no solem competir mai entre no-saltres.

- Provéns d’una família on gairebé tothom juga a bàsquet. El jugador de bàsquet creus que neix o es fa?Home… crec que es necessita una mica de tot. És molt important que sentis el bàsquet i que tinguis uns antecedents, però això no servirà de res si no es treballa fort. El juga-dor ha d’anar creixent, s’ha d’anar fent i ha d’anar millorant.

“Vaig pRoVaR aMb el FuTbol, peRò ho Feia MilloR aMb el bàsqueT”

- Des de petit, vas destacar com a jugador i vas venir a Catalunya per jugar a la Penya. Per a una persona jove, com creus que s’ha de portar l’èxit? Crec que és important que el jugador jove, de l’esport que sigui, es concentri en jugar i deixi una mica de banda tot el debat que es crea al seu voltant. Sempre es diuen moltes coses i és millor no fer-ne cas i dedicar-te al més important, que és jugar. A més, l’èxit no és etern i s’ha de treballar.

- Quin és el jugador que t’ho ha fet passar pitjor sobre la pista?Sens dubte, el Juan Carlos Navarro.

- Si no estiguéssis jugant a la Penya, a quin equip t’agradaria estar?Sempre he dit que m’agradaria jugar en un lloc on em vulguin, on jo em senti bé i on m’hi pugui quedar temps. Suposo que si fos un equip de l’ACB diferent a la Penya, m’agradaria jugar a l’Unicaja de Málaga. És un equip que m’agrada molt.

- La medalla d’or a Japó ha estat un èxit sense precedents per al món del bàsquet.

“a casa meu, tot és bàsquet”

Nom complet: Rodolfo Fernández FarrésLloc i data de naixement:

4 d’abril de 1985 a Palma de Mallorca Si no hagués set jugador de bàsquet hauria set…

professor d’educació físicaEl plat que cuines millor: la pizza El millor dia de la setmana: dimecresEl millor moment de la teva carrera: el dia que vaig guanyar la medalla d’or al JapóI el pitjor: quan em vaig lesionarL’última pel·lícula que has vist: World Trade Center (li va agradar)Si pogués demanar un desig, dema-naria… salut per a mi i per a tota la gent que estimo

Tal com raja

0�

- Sempre sona la NBA quan es parla de tu. Quan preveus fer el salt? Per fer el salt mai hi ha un moment con-cret. De moment, el meu club és la Penya i aquest any amb l’Eurolliga s’obren nous horitzons. No penso en la NBA ni en res més, anirem fent i, quan sigui el moment, ja veurem què fem.

- On la tens, la xarxa que et vas emportar del Japó?La tinc al vestuari! És a la taquilla perquè s’ha convertit en el meu talismà. La veig cada dia i sempre, quan la veig, penso en aquells moments i em sento feliç i m’ani-ma.

- Quin ha set l’elogi/trucada sorpresa que més t’ha sorprès?El que m‘agrada més és rebre la trucada o la felicitació de la gent que m’aprecio i que estimo. I també m’agrada que ho facin quan les coses no van tan bé.

- Jugues a alguna altra cosa que no sigui a bàsquet? Sí, jugo a tennis a l’estiu i a futbol sempre que puc!

Anna Salarich, anna@edicat.netFotos: DKV Joventut i Ramon Tomás

“De MoMenT, no M’aFaiTo la baRba peR-quÈ eM poRTa soRT”

Què et passa pel cap quan rememores la gesta? Doncs sento molta felicitat perquè va ser una cosa espectacular. El partit va anar per-fecte i el que vam aconseguir era una fita històrica. Cada vegada que hi penso, sento alegria i una felicitat immensa.

- Quin és el secret d’aquest equip d’or?Doncs, a part de la qualitat dels jugadors, crec que el secret és que ens compenetrem molt bé, tant dins com fora de la pista. A més, som amics i hi ha molt bon ambient i això, vulguis o no, es nota molt.

- Amb la Penya, la temporada passada les coses també van anar molt bé. Quarts a la Lliga, campions de la Fiba Cup. Quins són els objectius d’aquesta temporada?L’objectiu és que la Penya vagi millorant i que cada vegada més gent ens vingui a veure. Sempre ho hem de fer amb humi-litat, però hi ha ganes de fer les coses bé, tant a la Lliga com a l’Eurolliga.

- Vas dir que no s’afeitaria fins que el Pau Gasol no es recuperés… segueix endavant amb la promesa? Què li ha dit ell?Sí, de moment continuo endavant! A mesu-ra que el Pau em vagi dient com va la recu-peració, veuré què faig...

aprèn a consumir www.deria.net

Menja’t la publicitat

Contacte:escola del Consum de CatalunyaGran Via Carles III, 105, lletra I, 08028 Barcelona, Tel. 93 556 67 10, Fax 93 556 67 11www.consum.cat i aula.consum@gencat.net

�

Quan tenim gana obrim la nevera o l’armari per agafar la cosa que més ens agrada o la cosa que més ens ve de gust en aquell moment. Però a l’hora de men-jar, què hem de tenir en compte?

Diga’m com ets i et diré què menjar

Hi ha molts factors que incideixen en la nostra decisió a l’hora d’escollir què mengem. D’una banda, hem de tenir en compte que cal menjar bé i de tot, però que no existeix una única dieta equilibra-da que serveixi per a tothom, sinó que cada persona ha de menjar d’acord amb la seva alçada, sexe, pes, costums, gus-tos, tipus de feina, la quantitat d’exercici que realitza... D’una altra, hi ha un factor que influeix molt, moltes vegades més del que creiem, en l’elecció el menjar i és la publicitat, i per això ara parlarem una mica més en profunditat d’aquest tema.

què ens diu la publicitat dels aliments?

Cada cop rebem més anuncis que ens informen sobre les propietats dels ali-ments, però per decidir què menjar s’ha de llegir la informació de manera crítica, tenint en compte algunes eines o trucs que utilitzen els publicistes per fer-nos més atractius els productes:

· L’expert Molts anuncis d’aliments utilitzen la fi-

gura de l’expert, aquella persona amb bata blanca que des de la seva quali-tat de doctor o nutricionista exalta les qualitats del producte que anuncia. D’aquesta manera, se li atorga més credibilitat, ja que ens ho diu un “ex-pert”. Davant d’aquest tipus de publici-tat, hem de ser reticents, informar-nos bé i no creure tot allò que ens diuen, sinó llegir les etiquetes correctament i decidir per nosaltres mateixos.

· Aquelles paraules màgiques… Hi ha algunes frases que acompanyen

la publicitat, o l’etiquetatge d’alguns aliments, que cada vegada sentim més

i que ens porten a creure que aquell pro-ducte és més bo que un altre que no con-tingui aquella paraula màgica.

Estem parlant, per un cantó, dels aliments funcionals, és a dir, aquells als quals se’ls ha incorporat un ingredient nou que apor-ta noves propietats, com és l’omega 3, la fibra o els bifidus actius, per posar algun exemples, o aliments als quals se’ls ha tret algun dels seus ingredients, com pot ser el greix, per tal de fer-los més saluda-bles. Ni uns ni els altres són necessaris per a una persona sana, sense cap tipus d’al·lèrgia alimentària i que duu una die-ta equilibrada i menja de tot. En tot cas, hem de tenir clar que aquests aliments poden ajudar a prevenir alguna malaltia o evitar alguna carència, però que no tenen capacitat curativa.

En aquest grup de paraules màgiques també hi trobem el terme Bio, aquesta paraula ens pot portar a pensar que es tracta d’un producte biològic, i en la ma-

joria de casos no es així. És per això que s’ha produït un canvi legislatiu que ha fet que tots aquells productes que s’anunci-aven com a “Bio” i que no derivaven de l’agricultura biològica canviessin el seu nom, i aquesta paraula només la poden utilitzar aquells productes que realment ho són i ho poden demostrar.

Finalment, la paraula “light” també entra-ria en aquest grup màgic de què estem parlant. Un producte light ho serà quan es demostri que conté menys quantitat de greixos que un altre producte igual, però no significa que no engreixi. Per tant, hem de ser crítics, llegir bé l’eti-quetatge nutricional que han de portar aquests aliments i ser conscients que per menjar només productes light no ens aprimarem, sinó que hem de seguir una dieta equilibrada.

· Llegeix la lletra petita Molts dels anuncis que podem veure di-

àriament, apareixen acompanyats d’una

lletra petita que quasi bé sempre pas-sa desapercebuda, però que pot ser molt important. Per aquest motiu, hem de parar molta atenció i llegir-la sem-pre perquè ens pot ajudar a conèixer realment les propietats de l’aliment que ens estan anunciant. Que no et faci mandra!

Així doncs, des de l’Escola del Consum de Catalunya ens aconsellen que és im-portant saber interpretar críticament les informacions que rebem sobre les propietats dels aliments. Hem de ser conscients de la importància de llegir bé les etiquetes i saber contrastar la informació que ens diuen amb alguna font fiable d’informació per tal de saber fins a quin punt ens podem creure allò que ens diuen.

10 educació www.deria.net

Diagnòstic al catalàCatalunya ha estat des de sempre una terra d’acollida, un lloc on els nouvinguts s’han integrat, s’han pogut identificar amb el país i han contribuit a la construcció d’un futur millor per a tots. El català sem-pre s’ha entès com a eina integradora i d’inclusió social, però durant molt temps, en el camp de l’ensenyament, la seva pre-sència va ser gairebé nul·la. Amb l’afany de millorar aquesta situació, l’any 1983 es va aprovar la Llei de normalització lingüís-tica i ara amb el Pla per a la Llengua i la Cohesió Social aquest fet es vol impulsar encara més.

el català a l’escola

La situació del català a les escoles, tot i ser prou bona, encara pot millorar. Per això, s’estan creant accions i reflexions

capaces de dirigir les tendències, a vega-des regressives, per convertir el català en una llengua utilitzada amb naturalitat, una llengua necessària i amb continutat més enllà del centre educatiu. L’objectiu és que la nostra llengua s’entengui com a normal i que la retroalimentació sigui continuada: la catalanitat del sistema educatiu ha de marcar un referent indispensable per a la societat. Per poder-ho assolir, en primer lloc cal fer una anàlisi de la situació actual, fer-ne un diagnòstic i, tot seguit, dotar-nos d’instruments útils i efectius que es puguin utilitzar a la comunitat educativa. El nostre sistema educatiu ha de poder garantir el ple coneixement de la llengua catalana en una educació oberta al plurilingüisme, que té com a base garantir el coneixement del català, el castellà i una tercera llengua es-trangera, sempre amb el respecte cap a la diversitat lingüística i cultural.

pla per a la llengua i la Cohesió social

El Departament d’Educació, en el seu pro-grama 2004-07, ha volgut explicar un dels seus principals objectius: fer del català la llengua vehicular de l’ensenyament i de co-municació als centres educatius per crear una escola innovadora i de qualitat, amb una educació per a l’equitat, el progrés i la cohesió social. Englobat en aquest marc, i dins el Pla per a la Llengua i la Cohesió Social, el Departament d’Educació ha pre-sentat tot un seguit d’actuacions per poten-ciar i consolidar la llengua catalana en l’en-senyament no universitari que tenen com a eixos principals: revisió i impuls de les metodologies de la immersió en l’educació infantil i primària; l’impuls de la llengua ca-talana com a llengua vehicular als centres d’ensenyament secundari; el seguiment de l’aplicació de la Llei 1/1998, de política lingüística, i la creació del Consell Assessor de la Llengua a l’Escola.

el Consell assessor de la llengua a l’escola

La seva creació s’explica tenint en comp-te que es vol donar un pas endavant, a partir de la col·laboració de tècnics i ex-perts, en la creació de noves dinàmiques que ajudin a avançar en la catalanitat del nostres sistema educatiu. Igualment, és important donar impuls a les metodolo-gies d’immersió que es van començar a aplicar als anys 80, adaptant-les al nou context social. El Consell Assessor de la Llengua a l’Escola s’organitza en cinc àmbits de treball, que responen als cinc grans temes plantejats pel propi Consell: Comissió Projecte lingüístic, Comissió Formació del professorat, Comissió Nova immersió i canvis metodològics, Comis-sió Didàctica de la literatura i Comissió Coneixement i ús de la llengua. Els ob-jectius que segueixen són els de fer un diagnòstic de l’estat de l’ensenyament de la llengua en el sistema educatiu, marcar objectius parcials per arribar a un objec-tiu final, establir camins de reflexió, fer propostes d’estudi sobre funcionaments escolars per potenciar i assegurar l’ús del català en el sistema educatiu i exercir com a ens consultiu en matèria de llengua, en-tre d’altres. Cada Comissió ha presentat un document sobre la salut de la llengua a l’escola que vol servir de referència per assolir els objectius abans plantejats en els diferents apartats que cadascuna avasten.

Per més informació: www.xtec.cat/lic/intro/documenta/annex4_llengua.pdf

2 ESPECIAL NEU - CFTEEP ESCOLA PIA

El Centre de Formació de Tècnics Espor-tius de l’Escola Pia CFTEEP és el pioner en la formació esportiva, reconeguda des del curs 2002/03 pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. El CFTEEP ha format a les seves aules gairebé un miler d’alumnes entre totes les seves especialitats: CFGM en conducció d’activitats esportives al medi natural, CFGS en animació d’activitats fisicoesportives, Tècnic i Tècnic Superior en muntanya i escalada, Tècnic i Tècnic Superior en esports d’hivern i Tècnic i Tècnic Superior en futbol i futbol sala. Durant l’any 2006 ha es-tat el primer centre de tot Catalunya en formar alumnes de Tercer Nivell d’Alta Muntanya. Aquest és el màxim exponent en la formació de muntanya i ha rebut un control extern de la Unió Internacional de Guies d’Alta Muntanya, superat amb un informe molt positiu.

L’Escola Pia sempre s’ha interessat en la for-mació de tècnics esportius, especialment, en un moment on les empreses esportives pre-cisen de tècnics mitjans i superiors especia-litzats en les diferents branques de l’activitat esportiva. El CFTEEP està situat a Barcelona i disposa de les més noves instal·lacions es-portives: camp de futbol, pistes poliesporti-ves, sala de fitness, rocòdrom i pavelló co-bert amb piscina.

Pel que fa als professors, sempre s’han es-collit els millors experts de cada una de les especialitzats que s’imparteixen al CFTEEP. L’objectiu és que aquests professionals de reconegut prestigi transmetin, amb la seva vocació docent, els seus coneixements i ex-periències als alumnes. Així, unint els millors materials i els millors professors s’aposta per

estar a la vanguarda de la formació de tèc-nics esportius.

El CFTEEP Escola Pia, a més de la seu gene-ral a Barcelona, està present a la Cerdanya, vinculat amb l’Ajuntament de Puigcerdà amb un projecte transfronterer que vincula les es-tacions d’esquí de la Catalunya Nord. Igual-ment, aquest curs 2006/07, s’obre amb l’Es-cola Catalana d’Esports de Muntanya, el nou centre de Formació al Pont de Suert. Aquí s’impartiran formacions de muntanya i esca-lada i esports d’hivern.

CFTEEP Centre pioner en la nova formació de tècnics esportius

ARA TENS UNA OPORTUNITAT!

Els propers 17,18, i 19 de

desembre, es realitzaran a la

Cerdanya les proves d’accés

per poder iniciar els estudis

d’esports d’hivern en les

modalitats de surf de neu

i d’esquí alpí. Un eslàlom

gegant i una prova tècnica

a pista i fora pista donaran

l’accés cap a aquests estudis.

Per a més informació de les

proves accés us podeu dirigir

a la secretaria d’estudis del

CFTEEP, 932120908, o a la

nostra pàgina web,

www.emcat.net

I si ja tens les proves supera-

des, el proper 11 de desem-

bre iniciem la formació per

primer i segon nivell de surf

de neu i esquí alpí.

PER A MÉS INFORMACIÓ:CENTRE DE FORMACIÓ DE TÈCNICS ESPORTIUS ESCOLA PIAc/ IMMACULADA 25-35 - BARCELONA 08017Tel: 932120908 - Fax: 932112704info@emcat.net - www.emcat.net

Avui en dia, l’oferta d’activitats és tan àm-plia que en alguns casos no sabem per on començar a escollir. L’esquí combina tants aspectes de la vida i les relacions personals amb l’esport, l’activitat física i el contacte amb la natura que estem segurs que CANM-Cerdanya és un bon començament per a aquesta tria.

Qui som?En primer lloc, ens definim com un club de competició, però en cap moment abandonem l’aprenentatge més bàsic d’aquest esport. Així que l’escola d’esquí que iniciem un any rera l’altre també ens caracteritza.

Som el club amateur més gran d’Espanya i aquesta temporada ens coincideix amb el nostre 75è aniversari. Fet que significa que tenim tres quarts de segle de vida i d’experi-ència al món de l’esquí.

Tenim una base social molt àmplia, ja arri-bem als 1.000 socis, repartits en unes 500 famílies residents, sobretot, a Barcelona i província. Tot i que també tenim socis de Girona, la Cerdanya i el Ripollès.

On som?El CANM-C va néixer a Núria, amb un grup d’amants de la neu, l’esport a la muntanya i la competició. Amb el pas del temps, s’ha anat adaptant a les tendències i necessitats de cada moment sense oblidar mai els seus orígens.

Actualment, estem a Masella i al Pas de la Casa (Andorra). A qualsevol de les dues estacions ofertem el mateix, allò que decanta als socis cap a una o cap a l’altra són simplement qüestions de comoditat, tradició o gust de les famílies.

Els valors d’un esport i una tradicióEls valors familiars que fomenten el CANM-C són fonamentals. A part d’un club de com-petició o d’una escola d’esquí de base, per a moltes famílies, el fet de pujar a esquiar al Pas o a Masella representa una activitat social i familiar que uneix tots el membres de la casa en un oci comú.

D’altra banda, l’esport sempre s’ha conside-rat un promotor de valors, i encara més el de competició. Els nens van adquirint unes responsabilitats i uns hàbits: s’han de llevar d’hora, entrenar, tenir cura del material, etc.Aprenen a guanyar i a perdre; comparteixen bons i mals moments amb els amics; es fo-menta l’esperit de sacrifici, de companyaris-me i d’amor a la natura. En definitiva, creixen en un àmbit sa i natural.

Entre quines opcions podem escollir...

- Competició Podem presumir, sense ser presumptuo-

sos, de tenir un dels equips de competició més potents de l’estat, amb una gran llista d’esportistes de la casa que han estat a l’equip nacional i català durant els darrers anys i a l’actualitat. Cada temporada es classifiquen corredors per als Campionats d’Espanya i obtenen molt bons resultats, lligues catalanes per categories, etc.

Tenim un programa anual, especial per als corredors amb més compromís i que tenen molt clar el seu futur dins del món de l’esport blanc.

- Escola D’altra banda, no abandonem en cap mo-

ment la base: ensenyar als més menuts és un dels nostres objectius. Amb 4 anys ja po-den calçar-se uns esquís i gaudir del llisca-ment sobre la neu a mans de professionals habituats als més petits de la casa.

- Interclubsiescoladejoves Per a aquelles persones amants de la neu

però que no tenen ganes de competir, hi ha la possibilitat de fer cursets tant de tempo-rada com puntuals i compartir el seu hobby amb altres companys mentre aprenen.

- Veterans I per últim, els cursets i la competició dels ve-

terans. El CANM-C té molta fama en aquest àmbit. Tenim un dels equips de veterans (màsters) més potents. Entrenen, passen pals, fan curses, etc. i, com diuen sovint els

tècnics del club: “Se’ls veu que gaudeixen com enanos! Són pitjor que els nens!”, però és que per gaudir... hi ha una edat?

- FreeStyle Per no deixar de banda les noves tendèn-

cies, ara fa tres temporades es va posar en marxa l’equip de FREE STYLE. Es tracta d’un grup relativament reduït però que va prenent molt de nivell i que ha ar-ribat a un alt grau de compromís adquirit pels propis components de l’equip.

Destaquem...

Estem oberts i oferim competició per a mi-nusvàlids. Uns anys enrera hi havia un equip amb diversos membres però s’ha desfet per diferents motius, un dels quals ha estat la in-corporació d’algun d’ells a l’equip nacional i, fins i tot, la participació de Ramon Homs als últims Jocs Paralímpics de Torí.

CANM-Cerdanya,esquí de competició... i molt més

Al CANM-C formem joves esportistes en els valors de l’esport i l’estimació al medi. Sota el prisma de l’esforç, l’esperit de competició i l’adquisició de coneixements tècnics, sempre en el marc del treball en equip.

3CANM CERDANYA - ESPECIAL NEU

noves tecnologies

Virus també als mòbils

La millora del software dels mòbils està provocant que s’incrementi la possibilitat de patir atacs de virus, cucs o cavalls de Troia. Així ho confirma l’in-forme de l’Instituto Nacional de Tecnologías de la Comunicación (Inteco), que assenyala que el Blue-tooth, les descàrregues i l’intercanvi de targetes són les accions més perilloses. Tot i que a la Penín-sula els atacs a mòbils encara són mínims, s’alerta

als usuaris que facin bon ús dels mòbils per evitar danys majors. Així doncs, és preferible no portar engegat el bluetooth i és recomana no intercanviar-se material a través d’infrarrojos si no s’està segur de la seguretat de l’emissor. Igualment, es recoma-na tenir el mòbil protegit amb una contrasenya i no fiar-se de missatges desconeguts o que ens enviin a una adreça web per fer alguna descàrrega.

Keane també s’apunta a les nTeC

Igual que La Oreja de Van Gogh va decidir presentar el seu disc per mòbil abans que en format CD, Ke-ane també prova sort amb les noves tecnologies. El grup britànic ha triat l’USB per donar a conèixer “Nothing in my way”, el tercer single del disc Un-der The Iron Sea. A més de la cançó, la memò-

ria USB inclou vídeos, salvapantalles i fons d’ordi-nador. De moment, només ha sortit al Regne Unit amb un preu d’uns 6 euros i en versió limitada. Es va posar a la venda el passat 30 d’octubre, així que podeu provar sort a veure si encara en queden!

ntecwww.deria.net 11

Anna Salarich, anna@edicat.net

12 fp www.deria.net

àudiovisuals, un camp amb molt futurEls mitjans de comunicació estan vivint el seu màxim esplendor en un nou món globalitzat on les fronteres comunicatives s’han esvait. La indústria de la imatge i dels mass media creix en la mesura que es necessiten professionals del sector.

De què podràs treballar? Amb aquesta titulació podràs treballar de tèc-nic en producció de programes de televisió, tècnic en producció d’obres cinematogràfi-ques, tècnic en producció d’obres videogrà-fiques, tècnic en producció de programes radiofònics i tècnic en producció d’especta-cles i obres teatrals. Les competències que es poden assolir són les de planificar, orga-nitzar, supervisar i gestionar els recursos econòmics, materials, tècnics i humans per a la producció d’audiovisuals, ràdio i/o espec-tacles, i assegurar el compliment dels plans o objectius de la producció en el temps i les condicions de cost i qualitat establertes.

Centres on s’imparteix

IES Mitjans Audiovisuals Via Laietana, 48-A 08003 - Barcelona 933150356

IES Mare de Déu de la Mercè c. Motors, 122-130 08040 - Barcelona 932232566

què estudiaràs? Producció de cinema i vídeo (mínim 200h)Producció de televisió (mínim 180h)Producció de ràdio (mínim 120h)Producció d’espectacles (mínim 150h)Mitjans tècnics audiovisuals (mínim 220h)Llenguatges audiovisuals i escènics (mínim 150h)Gestió i promoció de produccions audiovi-suals, radiofòniques i d’espectacles (mínim 230h)Relacions en l’àmbit del treball (mínim 60h)Formació i orientació laboral (60h)Formació en centres de treball (380h)Síntesi (90h)

Tècnic superior en producció d’audiovisuals, ràdio i espectacles

Cicle formatiu de grau superior

Durada: 2.000 hores, de les quals 380 seran de formació en centres de treball (pràctiques).

Titulació: Tècnic superior en Producció d’audiovisuals, ràdio i espectacles.

Accés: Amb el Batxillerat aprovat, haver superat un Mòdul professional 3 experi-mental, amb el títol de Tècnic/a superior per haver superat un altre cicle formatiu de grau superior.

1� boca a boca www.deria.net

M. Teresa ocaña, Directora del Museu nacional d’art de Catalunya

És la nova directora d’un museu nou. Des del passat mes de març porta el rumb d’una de les institucions culturals més im-portants del nostre país que en els darrers anys ha estat totalment renovada. El Mu-seu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ja compta amb un edifici completament equipat on poder presentar totes les seves col·leccions abans disperses en edificis di-versos. És el cas de la important col·lecció d’art modern que abans es trobava al parc de la Ciutadella, en dependències conti-gües al Parlament de Catalunya. Després de tota una vida professional desenvolu-pada al Museu Picasso, del qual fou direc-tora des de l’any 1983, ara sorgeixen nous reptes sobre els que voldríem parlar.

Quins canvis destacaria entre el Museu Picasso i el MNAC? Canvia molt la pers-pectiva museística vista des del carrer Montcada o des de Montjuïc?

Sí, canvia molt. Des d’aquí es té més una vi-sió de territori, la possibilitat de connectar-se amb institucions d’arreu del món, la comple-xitat de l’estructura també és diferent... En definitiva, noves fites molt estimulants.

Venint del Picasso on les cues de visitants són diàries, la tranquil·litat del MNAC no li provoca una certa recança?

No hem de caure en la trampa dels públics, com si fossin audiències televisives. Si ho fem aquestes institucions es banalitzen, però un museu no ha de fer la competència a un parc temàtic. Hi ha alguns autors, com Picasso, Matisse, que sempre tenen un gran seguiment, però això no vol dir que els públics hagin de condicionar l’activitat del museu. Els museus tenen tota una sè-rie de tasques, de recerca, de conservació, menys visibles però igualment importants, que no poden venir condicionades pel pú-

blic. Això no vol dir que les exposicions no hagin de presentar-se, naturalment, d’una forma entenedora i pensant en la gent.

El MNAC desenvolupa totes les seves po-tencialitats? Sense que això sigui el carrer Montcada no podria atreure a més gent, el nostre museu nacional?

La ubicació fa molt. Quan arribi el metro, això canviarà. En tot cas, el MNAC en rea-litat només fa un any i mig que s’ha obert al complert, des de desembre de 2004. La gent no sap que el MNAC és nou! Abans la gent que hi treballava no ho feia en les mi-llors condicions. Han estat unes obres molt dilatades per tal de renovar les dependèn-cies i poder presentar totes les col·leccions conjuntament. Tot just ara comencem a te-nir tota la “casa” apunt. Per tant, l’objectiu d’obrir el nou museu ha absorbit moltes energies que ara es podran dedicar a altres coses. Calia organitzar també tot el que no

es veu (departament de conservació, la bi-blioteca, etc.). Ja podem dir que tenim “la màquina” a punt.

En els anys que porta vinculada als museus creu que ara la seva tasca és més difícil de difondre que abans?

El coneixement de la tradició és molt im-portant i, certament, s’està perdent. En els batxillerats les històries de l’art estan en retrocés i es nota en els museus. Però no és una qüestió de llenguatges, l’audiovisual pot ajudar moltíssim i potencia, per exem-ple, l’explicació del romànic. És més aviat una qüestió d’hàbits que si no s’adquirei-xen durant l’etapa de formació primària és

molt difícil que es faci després.

En tot cas, també es cert que algunes ex-posicions d’art han tingut un gran segui-ment a Barcelona. Per això sorprèn encara més que el Caixa-Fòrum aquí a tocar pugui està ple i, en canvi, el MNAC...

Aquí també s’han fet exposicions amb molts visitants, com la que es va dedicar no fa tant a Caravaggio amb més de 160.000 visitants.

Però repeteixo, no hem d’estar obsessionats pel públic. No és el mateix la gent que va al futbol que la que va a un museu. No podem competir amb uns grans magatzems, per-què nosaltres no tenim una finalitat comer-cial. Pel que fa a les institucions privades, nosaltres no tenim entrades gratuïtes...

Tan important és això?

Sí. I en tant que museu públic és impensa-ble plantejar-s’ho. No podem competir amb les institucions privades en aquest punt. Però això no passa aquí només. A tots els països es paga entrada i allà on no es pa-gava la tendència cada vegada més és a fer-ho, com ha passat amb l’abans gratuït British Museum.

“la genT no sap que

el MnaC és nou!”

“un Museu no ha De FeR la

CoMpeTÈnCia a un paRC TeMàTiC.”

“no hem de caure en la trampa del públics”

15

Hi ha algun museu que voldria que fos re-ferent per al MNAC?

M’agradaria tenir les desgravacions fiscals que tenen els museus dels Estats Units, i que es fomentés el col·leccionisme com es fa en aquell país, que és molt important. Però en els últims anys hem progressat molt i ja no estem tan lluny de la situació d’altres països

com encara alguns es pensen.

Des del punt de vista museístic té alguna valoració a fer sobre l’afer de l’art de la Franja (les reclamacions de retorn per part del govern aragonès)?

Aquesta és una qüestió política.

En el mateix sentit, s’haurien de retornar les obres que en un moment donat es por-taren a Barcelona per a la seva protecció, com les pintures de la Vall de Boí, ara que la situació és completament diferent?

No crec que tinguin les condicions d’aquest museu.

Fa tot just 60 anys que la col·lecció nacio-nal va haver de sortir del país a causa de la Guerra Civil, com li va passar a la col·lecció de El Prado. En l’actual ambient de recupe-ració històrica, hi ha algun acte previst?

No, més enllà de la tasca de documentació. Estem preparant sobretot una gran exposició sobre el descobriment del romànic per a co-mençaments de l’any 2008, i una amb obres del Metropolitan, però fins aquí puc llegir...

Jaume López, jaumelopez@edicat.cat

“la TenDÈnCia és a pagaR enTRaDa allà on abans no es

pagaVa.”

sexualitat www.deria.net16

Al Secundèria escoltem les teves demandes i busquem resposta als teus dubtes d’amor, sexualitat, relacions... no ho dubtis i escriu-nos! lauracerdan@edicat.net

sense aire per respirar

L’ Ainhoa i en Gerard surten junts des de fa 2 anys i mig. Comparteixen aficions, gus-tos i, fins i tot, amics de l’institut. Passen junts gairebé tot el dia. Encara que són dos a la parella, semblen un de sol. Fa un parell de setmanes que l’Ainhoa se sent ofega-da amb aquesta situació i és que... potser compartir-ho tot s’està convertint en un problema per a la parella.

Tenir parella implica aprendre a compartir coses amb l’altre, comprendre la parella, ser un suport, un amic, una persona amb la qual ens podem sentir identificats. Però, a vegades, es comparteixen tantes coses que és difícil posar límits i els dos membres de la parella es converteixen en un de sol, tal i com ha passat a l’Ainhoa i al Gerard.

Hi ha parelles de diferents tipus. Aquelles en què ambdós són molt similars i aquelles en què són totalment oposats. En el primer cas, és molt més fàcil que els membres de la parella perdin la seva pròpia individua-litat. El fet de compartir aficions i gustos fa que la parella ho facin tot plegats. El fet de saber que es pot fer tot amb la pròpia parella fa que no es busquin plans alterna-tius al marge de l’altre. En el cas que els membres de la parella siguin totalment oposats, sovint un d’ells acostuma a cedir a les demandes de l’altre fins al punt que hi ha persones que s’aïllen dels seus amics i deixen de banda les seves relacions per-sonals per tenir més temps per a la parella. En aquests casos, es corre el risc d’arribar a un moment en què la persona que sem-pre cedeix es cansi i s’adoni que ha deixat

de ser ell / ella mateixa per convertir-se en l’ombra de l’altre.

Les consultes de psicòlegs estan plenes de parelles d’ambdós tipus, ja que si la parella es trenca, un dels membres de la parella, o potser els dos, manca de recursos per superar la ruptura de la relació. És alesho-res quan comença tot un procés de tornar

a trobar-se amb un mateix, de reflexionar, de treballar sobre noves i/o antigues rela-cions socials, d’autodefinir-se en definitiva, ja que hi ha persones que han deixat de ser elles mateixes per convertir-se en una pro-longació de la seva parella.

I és que diuen els psicòlegs que estimar l’altra persona no és suficient per a què la relació de parella funcioni. Una relació és compartir però també és saber negociar, cedir a les demandes i necessitats de l’altre, respectar i pactar amb l’altre.

En primer lloc, s’ha de tenir clar que iniciar una relació de parella no és sinònim de deixar de fer totes les coses que es feien durant la vida de solter. Per exemple, si el noi jugava un par-tit de futbol cada divendres amb els amics per veure’s, és important que ho continuï fent. O si la noia quedava cada dimarts per a prendre alguna cosa amb les amigues i parlar de les seves coses, també és interessant que con-tinuï respectant aquest espai. Aquest punt no inclou només aficions i temps lliure, sinó tam-bé metes i objectius professionals i/o laborals, familiars, socials, personals, etc.

En segon lloc, no s’ha de cedir sempre, és a dir, abandonar la pròpia vida perquè l’altre ens demana més temps per a ell / ella és un com-portament que a la llarga pot passar factura. En un primer moment, pot semblar adequat cedir i abandonar coses per l’altre, però això pot crear insatisfacció i pèrdua d’autonomia.

En tercer lloc, és important mantenir una certa distància i acceptar-la com a sana i neces-sària. Les persones necessitem espais i mo-ments per a nosaltres mateixos, per reflexio-nar, retrobar-nos, conèixer-nos o, simplement, no fer res.

En un principi pot semblar que posar aquests límits per tal de mantenir la pròpia identitat i intimitat és fred i distant. Però si es contempla com una manera de prendre’s la relació amo-rosa de manera tranquil·la, sense coaccions i com un temps que es comparteix amb l’altre per lliure elecció, la persona serà capaç de dur a terme aquestes petites pautes sense proble-mes i mantindrà així un bon equilibri emocio-nal cap a sí mateix i cap a la seva parella.

quÈ poDeM FeR

peR eViTaR aquesTs

peTiTs gRans

pRobleMes?:

1�tendèncieswww.deria.net

la xapa, un aparador per a aquell que la portaFa uns dies es va poder veure a Madrid l’exposició Always Chapas a la Fira d’arts gràfiques Sign. La mostra era un retorn al passat, però també era una visió del nou resorgir d’aquests petits objectes que han esdenvingut un complement indispensa-ble per a moltes tribus urbanes que volen dir sempre què pensen encara que sigui en silenci.

Qui no ha vist o ha portat mai una xapa? Aquells petits objectes rodons amb una artilugi al darrere semblant a una agulla imperdible per enganxar-los on ens agra-di més? Aquest model que coneixem va néixer pels volts de 1879 i procedeix dels Estats Units i d’Anglaterra. Des del principi, les xapes van servir per fer difusió de mis-satges polítics, des de lemes o reclams de cada candidat fins a proclamacions a favor del moviment obrer.

El seu màxim esplendor, però, va arribar amb el desenvolupament industrial i cultu-ral perquè es va convertir en un suport pu-blicitari fantàstic. El millor mitjà per portar arreu un missatge era la xapa. Tot i això, l’evolució dels mitjans de comunicació i la falta de vida útil com a transport publicita-ri va fer que ràpidament caigués en l’oblit. És en aquest moment que la xapa passa a convertir-se en una icona de tota una ge-neració, perdurable només en moments puntuals. Per això, sempre s’ha destacat el lligam entre la xapa i allò que està de moda i és popular.

Després d’uns anys en l’oblit, les xapes van tornar amb força durant els anys 80, quan la cultura punk i els moviments socials la van alçar fins a la idolatria. És al llarg d’aquella època que es tornen a veure lemes socials i icones a les solapes de les jaquetes de pell. La reivindicació d’una nova cultura urbana, d’una manera de pensar, de vestir, de fer, va convertir la xapa altra vegada en el millor difusor ideològic.

A la Fira d’arts gràfiques Sign es va poder gaudir de l’exposició Always Chapas. Allà, es podien trobar gairebé un miler de xa-pes d’autors coneguts i desconeguts que

havien participat desinteressadament amb el seu disseny, creat per a l’ocasió. La con-vocatòria va tenir lloc a través de blogs, pàgines temàtiques, etc. L’èxit va ser acla-parador i així es va poder fer l’exposició i el llibret on es reuneixen tots els models. La veritat és que es descobreixen dissenys força curiosos i originals. Els han dividit en diferents temes: il·lustració, protesta, gra-fisme, missatges, humor, miscel·lània i, un de molt curiós, de mugrons. Els promotors de la idea es van sorprendre en veure que moltes de les propostes que rebien estaven centrades en aquesta part del cos, curiosa-ment o no, molt a prop d’on es porten les xapes.

Si en voleu saber més, no us podeu perdre el llibre Always Chapas de Blur Edicions i promogut per Álvaro Sobrino i Eduardo Bravo.

1� cultura www.deria.net

agendaExposició

“Com un mar mestís”De l’1/12/2006 al 7/1/2007Museu Marítim de Barcelona. Preu: 3 euros.

“…amb les mans”De l’1/12/2006 al 5/1/2007Centre Cívic Torre Llobeta (Barcelona). Gratuït.

exposició de llibresDel 28/11/2006 al 9/12/2006 Salt. Gratuït.

Esport

iV Competició de bulder13 de desembre de 2006Valls

Fires

auto-Retro Del 6/12/2006 al 10/12/2006Fira de Barcelona. Preu a consultar.

Fira de santa llúcia Desembre 2006Barcelona

Teatre

el gran secret d’a. espinosa, Comediants i TnC.1 de desembre de 2006Girona. Preus: 24 euros, 18 euros i 10 euros.

Música

picasso en mis ojos, de Diego el Cigala6 de desembre de 2006 Girona. Preus: 24 euros, 18 euros i 10 euros.

Cinema

amb veu pròpia. la Toma.1 de desembre de 2006Lleida. Preu: 3 euros.

desembre 2006

eXposiCió “punTs De Re-

FleXió: les ViolÈnCies

ConTRa les Dones”

Del 20 de novembre al 5 de desembre de

2006. Casa Elizalde.

Amb la col·laboració de l’Institu

t Català de la Dona, l’ex-

posició busca donar visibilitat a les discrim

inacions cap

a les dones com a primer pas per canviar le

s menta-

litats i la cultura de la violència per la

cultura de la

pau en les relacions socials i personals.

Preu: gratuït

www.casaelizalde.com

eXposiCió “gRans MesTRes

De la pinTuRa euRopea De

The MeTRopoliTan M

useuM

oF aRT, noVa yoRK ‘D

el gRe-

Co a Cezanne’”

Del 30 de novembre de 2006 al 4 de març de

2007. MNAC.

Per primera vegada a Catalunya, es podran visitar una qua-

rantena d’obres procedents del Metropolitan Museum

of Art de Nova Yo

rk. L’exposició recull m

olta qualitat ja

que es podran contemplar obres d’El Greco, Van Dyck,

Goya, Corot, Courbet, M

illet, Picasso, M

anet, Degas,

Sisley, Monet, R

enoir i Gauguin.

Preu: entra

da general 8’5 euros.

Mireu descomptes.

www.mnac.es

la ToRnaDa, ConTes i

Músiques De la gueRRa

CiVil.

30 de novembre de 2006 a la Sala Mirona

de Girona. A

les 19:00h.

La Tornada rememora la Guerra Civil Espanyola i la

con-

següent postguerra. En clau de ficció, parla de la recon-

ciliació, de la recuperació de la memòria històrica des

d’un punt de vista local i individual, és a dir, d

e tot

allò que va passar als pobles i als seus ciutadans.

Preu: 5 euros

www.lamirona.net

Co

ng

Rés: q

uÈ en

s espa

nTa

,

als ésseR

s hu

Ma

ns?

1 i 2 de desembre de 2006. G

irona.

Girona acollirà els propers 1 i 2 de desembre el

congrés “Què ens espanta, als éssers humans?”.

Les places per assistir-hi són limitades, però s’hi

pot inscriure tothom qui hi estigui interessat.

Aquesta activitat és reconeguda amb 1 crèdit de

lliure elecció de la Universitat de Girona en totes

les facultats a excepció de Dret, Politècnica, Infer-

meria i Ciències Econòm

iques i Empresarials.

Preu: 74 euros.

Reduïda: 57 euros

ww

w.agendagirona.com

Fotograf: Veluto (modelo descoñetada) - photocase.com

19participa

A tothom qui li agradi la cuina els interessarà conèixer l’associació Joves Cuiners, formada per onze cuiners de deu restaurants de les comarques gironines. Es van associar

per promoure una cuina amb personalitat pròpia, equilibrant la millor tradició culinària catalana amb les noves tendències. Sempre concedint una especial atenció

a les matèries primeres que utilitzen i amb la voluntat d’oferir un servei tradicional i mo-dern alhora, cadascú afegeix el seu toc personal i creatiu. L’any 2005, Joves Cuiners van

rebre el prestigiós guardó l’Anxova d’Or per la seva difusió arreu del món del producte més característic de l’Escala. Enguany, l’associació porta endavant diversos projectes entre els que cal destacar diversos cursos de gastronomia per a no professionals i la construcció d’un saló de banquets a la població garrotxina de Sant Ferriol.

www.jovescuiners.com

A la ciutat de Lleida es pot trobar el FEJUP, la Federació d’En-titats de Ponent que acull diferents agrupacions de la capital del Segrià. Entre els seus membres hi ha el Col·lectiu d’Iniciatives Juvenils Contra l’Atur (CIJCA), l’Associació de Joves Intercultural de Ponent (AJIP), l’Associació Juvenil Iler-rock, l’Associació Juvenil de Rol Tramuntana-Lleida, l’Orfeó Lleidatà, les Jo-ventuts Nacionalistes de Catalunya (JNC) i la Joventut Socialista de Catalunya. Totes aquestes entitats desenvolupen les seves activitats paral·lelament i s’uneixen per celebrar diferents actes al llarg de l’any, com taules rodones o la Fira d’Entitats, per mostrar als joves els projectes que duen a terme.

www.fejup.org

Joves Cuiners

L’Associació Alba té com a objectiu, des de la seva fundació ja fa 30 anys, oferir atenció pedagògica i social a aquelles persones amb

minusvalies psíquiques, per tal que aconsegueixin el seu màxim desenvolupament humà i la seva integració a la societat. Per fer-ho possible, han anat ampliant les seves instal·lacions fins a poder oferir diferents serveis com el de l’escola, els tallers i la residència. L’últim projecte d’Alba ha estat l’obertura de la cafeteria El Gat del Rosal a Tàrrega, on hi treballen cinc persones amb discapacitat. L’objectiu és continuar treballant en aquest projecte amb la mirada posada en ampliar a vuit els treballadors en el mínim període de temps. Si vols formar part de l’equip humà de l’associació, has de saber que Alba acull, des dels seus inicis, voluntaris tant de Catalunya com de la resta d’Europa a través del Servei de Voluntariat Europeu.

www.associacioalba.org

Alba, Associació d’Atenció al Disminuït

FEJUP, Federació d’Entitats de Ponent

Si vols més informació sobre associacions juvenils, entra al bloc Punt_J, al Portal Jove o a xarxajove.net

www.puntj.cat

www.gencat.cat/joventut

www.xarxajove.net

desembre 2006

MeRCaT MeDieVal De ViC

Del 6 al 10 de desembre de 2006

Com cada any, pel pont de la puríssima, Vic fa un viatge

a través del te

mps per endinsar-se en l’Edat M

itjana. Els

carrers i places de la capital d’Osona s’omplen, pel Mercat

Medieval, de parades de productes artesanals, de merca-

ders d’altres èpoques, d’artesans que mostren la seva

destresa i, sobretot, d

e visitants que no es volen per-

dre una magnifica ambientació pel casc antic de la

ciutat.

Preu: gratuït

www.ajvic.cat

Co

ng

Rés: q

uÈ en

s espa

nTa

,

als ésseR

s hu

Ma

ns?

1 i 2 de desembre de 2006. G

irona.

Girona acollirà els propers 1 i 2 de desembre el

congrés “Què ens espanta, als éssers humans?”.

Les places per assistir-hi són limitades, però s’hi

pot inscriure tothom qui hi estigui interessat.

Aquesta activitat és reconeguda amb 1 crèdit de

lliure elecció de la Universitat de Girona en totes

les facultats a excepció de Dret, Politècnica, Infer-

meria i Ciències Econòm

iques i Empresarials.

Preu: 74 euros.

Reduïda: 57 euros

ww

w.agendagirona.com