Decora el teu escriptori - Ets un freaky o un nerd?

secundèriaLA REVISTA PER ALS JOVES DE SECUNDÀRIA octubre 2008 - any 13 - www.deria.cat

número

128

Manu Guix, homenatge a Llach

Tiratge: 54.300

02 nosaltres www.deria.cat

18Lluís Bassat

20Pseudo@ pedagogia

21 22recomanem

22agenda

23400 anys de teatre a Barcelona

historia de catalunya

09The Gruixu’ts

10Ets un “freaky”, un “geek”,un “nerd” o un “jock”?

12Un joc perillós

14Què et diu la publicitat?

15calaix de sastre

128OCTUBRE 2008

02Comença el nou curs

03Cadires

04Cesc Fàbregas

06Manu Guix

el convidatesportsla imatgenosaltres

passatempsapren a consumir

mans unides tema del mesaltaveu

culturaculturaguia jovesexualitatboca a boca16Decora el teu ordinador

08Rep gratis el diari o revista que vulguis!

joventut

tendèries

l’editorial Comença

el nou curs

Tiratge: 54.300

Editor: Josep Ritort i Ferrús · Direcció: Albert Lladó · Cap de màrqueting: Àngel Garcia · Redacció: Diego Giménez, , Jaume López, Laura Cerdan i David Baret · Disseny i maquetació: Enric Vidal Famadas, Susana Perdomo ·

Assessorament lingüístic: Rosa Soley · Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: Imprintsa · Dipòsit legal: GI-161-95 · ISSN: 1137-4306 · Tirada útil mitjana: 54.300 exemplars

(PGD/OJD Distribució gratuïta 2005) · Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, S.L.: Adreça: Carrer Roger de Flor, 334. 1r 2a - 08025 Barcelona · Telèfon: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 · Adreces electròniques:

www.edicat.net - Correu electrònic: revista@edicat.net (redacció) - Publicitat: 93 451 61 70, publicitat@edicat.net Subscripció 1 €

Comença el nou curs. L’estiu queda enrere i les pluges, poc a poc, ens aniran recordant que l’hi-vern s’apropa lentament. Però no estem tristos. Aquest és el cercle vital i, ara, hem de gaudir de les novetats d’enguany. Professors nous, potser algun company que no coneixies...

Des de Secundèria, volem que la reentré sigui molt més dolça. Per això, durant mesos, hem es-tat treballant en una nova versió del web que, a partir d’ara, podràs consultar a www.deria.cat. A més, aquest any continuarem amb concursos per a què puguis coincidir amb gent amb les ma-teixes inquietuds que tu i, naturalment, guanyar molts premis.

El nostre compromís amb la música, i totes les arts, segueix més actiu que mai. Per això, hem volgut obrir aquesta estrena de temporada amb una entrevista a Manu Guix, que acaba de publi-car el disc Onze Llachs, un homenatge, modern i en estil pop rock, al cantautor de Verges.

En defi nitiva, volem seguir amb la línia que aques-ta publicació defensa des de fa més de tretze anys. Per una banda, entrenir amb continguts atractius i aplicant les noves tecnologies a la nostra fi lo-sofi a. Per altra banda, formar en els valors que tota societat democràtica comparteix, amb una especial atenció a conceptes com la solidaritat i l’esperit crític. I, com sempre, on tu, lector, siguis el protagonista.

03la imatgewww.deria.cat

“Cadires” David Lladóhttp://imatges.net

04 esports www.deria.cat

“Sabíem que teníem la qualitat per ser campions”

Amb només 16 anys, vas poder debutar a la Premier amb l’Arsenal. El mateix any, vas mar-car el teu primer gol al Regne Unit. Cinc anys després, ets titular indiscutible amb l’Arsenal i campió d’Europa amb la selecció espanyola. Ens pots fer cinc cèntims de com has viscut aquesta progressió? Quan vaig marxar a Anglaterra, amb tan sols 16 anys, sabia que era una decisió que afecta-ria el meu futur, per bé o per mal. Però en cap moment m’he penedit de la decisió presa en aquell moment. Ara ja fa cincs anys i, la meva progressió com a futbolista, crec que ha sigut ascendent, perquè sinó, malament, he he. Tot i així, tan sols tinc 21 anys, molts anys de futbol per endavant i moltes coses per aprendre, enca-ra sóc un alumne.

Com és la teva vida a Anglaterra? Molt bé, la veritat. L’adaptació a Anglaterra i a Londres, concretament, penso que ha sigut molt bona. M’agrada molt la ciutat, i amb el menjar no hi ha cap problema, i sinó ja puja la iaia a fer menjar, ha ha.

Què hi ha de diferent i què hi ha d’igual entre els catalans i els anglesos?Els anglesos són gent molt seriosa, excepte quan surten de treballar i van al pub, ha ha. Treballen d’una forma molt rigorosa i metòdica. Els cata-lans som una mica diferents, serà per la climato-logia. Tot i que trobes algunes semblances, com que els catalans també som treballadors i molt correctes en les nostres formes. A part, compar-tim patró nacional: Sant Jordi.

Com veus el negoci del futbol? Creus que mou masses diners? Jo que estic al món del futbol, no puc tirar pedres

al meu propi terrat. Però sí que és veritat que de-pèn quines coses del món de la pilota estan una mica desfasades, i alguns no saben fer un tracte just i correcte dels diners.

Quina creus que és la posició que el futbolista ha de prendre davant d’aquest món? El futbolista ha de ser conscient que és un privi-legiat, que treballa en un món on molta gent hi vol tenir cabuda. És un personatge públic i molta gent, encertada o no, ens té com un model de conducta. Per tant, el futbolista ha de mesurar tot allò que fa. Els seguidors són els que fan que aquest món sigui així, per tant, ens devem a ells.

Quin és el teu referent futbolístic? En Pep Guardiola, va crear una referència de joc al mig del camp i, a partir d’ell, han sortit molts jugadors del seu perfi l, amb certs matisos.

El passat mundial, en Maradona et va felicitar personalment pel teu joc. Que se sent quan “Déu” et dóna el seu vistiplau? La veritat és que va ser una situació molt xocant que el mateix Diego Armando Maradona, amb tot el que havia signifi cat com a jugador, digués aquelles paraules sobre la meva persona. És difí-cil d’oblidar. Molt agraït.

I a l’Arsenal, quin ha estat el teu model o mentor? Sempre ha sigut el senyor Arsène Wenger, òbvi-ament. Però de jugadors, Patrick Vieira i Thierry Henry em van ajudar molt.

Si haguessis de triar un company, quin de la selecció t’enduries cap a Londres i per què? Hi ha un problema perquè no crec que l’Arsenal pogués fi txar a tots 22.

Em pots dir un entrenador, que no sigui ni Wenger ni Aragonés, per qui t’agradaria ser entrenat i per què? Doncs, el que passa és que aquests dos entrena-dors m’han marcat tant que no sabria dir-te’n un altre. Aquell que em fes jugar de titular, ha ha.

Amb quin equip creus que jugarà l’Arsenal la fi nal de la copa d’Europa 08-09?Doncs no ho sé, primer de tot, espero i desitjo que nosaltres estiguem a Roma. L’altre equip ja es veurà.

Què vas sentir en marcar el penal que classi-fi cava a Espanya per a les semifi nals de l’Eu-rocopa? Una alegria absoluta, no tinc paraules per des-criure la sensació que vaig tenir els segons pos-teriors al llançament del penal.

Aquell partit va ser tota una declaració d’in-tencions. Espanya va mostrar un altre taran-nà, fruit de la feina, l’esforç i la fe en tot un planter. Creus que encetem una nova etapa futbolística? Crec que sí, la victòria va ser del grup de 23 i de tot el cos tècnic, va quedar palès que la qualitat és important. Però la cohesió del grup encara ho és més, i és una cosa que ha quedat molt clara, i no només en la selecció, a altres equips els hi ha passat a l’inversa.

S’ha parlat molt de la maduresa de la selecció, estàs d’acord amb aquest defi nició? Com veus el futur en aquest sentit? Èrem un grup amb una mitja-na de 24 anys d’edat, teníem moltes ganes de títol, sabí-em que teníem la qualitat per ser campions i vam formar un grup d’amics increïble. El resultat de tot això va ser la copa. El futur el veig molt prome-tedor, si el treball fet fi ns ara té una continuïtat. I, a més, hi ha molts jugadors que

Tal com raja

Arenys o Londres? Les dues

Púding o crema catalana? Crema catalana

Equip de referència? Els dos que he estat i estic: Arsenal i Barça

Una mania? No treure’m l’anell

Una qualitat? Treball

Un somni? Que tot vagi bé, tant en el tema professional com en la família

Peli i/o llibre favorit? Love Actually i Qui s’ha endut el meu formatge

Tens fama de ser molt...? “Empanat”... i constant

Cesc Fàbregas, futbolista

no estaven convocats, amb molta qualitat, que poden aportar molt a la selecció. El més impor-tant, continuar amb aquesta línia d’acció.

Amb quin equip creus que jugarà la selecció espanyola la propera fi nal del mundial?Com en la pregunta d’abans, el primer que ha de passar és que hi siguem nosaltres. Tot i així, jugar una fi nal contra Brasil ha de ser interessant.

Diego Giménez, diego@edicat.cat

06 el convidat www.deria.cat

Tot i que ha estat la seva implicació a “Operación Triunfo” com a professor de la televisiva acadèmia allò que li ha donat la popularitat, Manu Guix (Barce-lona, 1979) és un dels joves músics més polifacètics del panorama actual, merei-xedor de nombrosos premis que avalen el seu talent i la seva professionalitat. Ara, Guix ha sorprès tothom amb Onze Llachs, el seu quart treball musical i el primer que fa íntegrament en català, una proposta “més natural, més moder-na, més apropada a la música de con-sum d’avui en dia” de versions pop rock de grans temes del de Verges.

Véns d’una família amb una clara tra-dició per la medicina. D’on neix el teu interès per la música?Sempre he estat l’ovella negra de la fa-mília. El meu pare, mare, oncles i avis han estat metges, però als Guix els ha apassionat sempre la música. El meu avi, que era cirurgià, tocava l’orgue i l’acordió d’oïda. Aquell va ser l’orgue que em captivar.

Actor, compositor, cantant, instrumen-tista, director musical.... Ets un artista polifacètic.Sóc realista i veig que el món de la mú-sica és molt complicat si aspires a viure de la venda de discos i de concerts. Per això, m’he proposat abraçar tot allò que la música m’ofereixi: des de compondre i enregistrar els meus discos, a fer con-

certs, treballar a la ràdio i a la televisió, compondre musicals. També m’agrada-ria fer bandes sonores de pel·lícules.

Onze Llachs és un homenatge particu-lar al de Veges?No, en absolut. Un homenatge ara apro-fi tant la seva retirada seria del tot opor-tunista i aquesta no és la meva intenció. La seva retirada me l’he trobat per casu-alitat i els homenatges ja li vindran. Em fa molta ràbia que s’hagi retirat perquè impedeix que pugui venir a cantar amb mi alguna vegada.

Per què Lluís Llach?Quan vaig decidir fer una carrera disco-gràfi ca i dedicar-me professionalment al món de la composició de cançons, vaig veure com una assignatura pendent aprofundir en l’obra del Lluís Llach, sens dubte, un dels grans compositors de la història d’aquest país, juntament amb Joan Manel Serrat. Per a mi, són els dos grans catalans des d’un punt de vista de composició. A Serrat, se li ha donat molt de bombo, ha estat molt escoltat i tre-mendament versionat, mentre que Lluís Llach, no tant.

Hi tenen a veure les opcions lingüísti-ques de cadascun d’ells?N’estic segur. El fet que Llach s’hagi li-mitat exclusivament a cantar en català fa que el seu mercat sigui extremadament petit. Per això, la seva fi gura no ha trans-cendit tant com la de Serrat.

De Llach, s’havien fet força versions puntuals però tu has estat el primer en atrevir-te amb tot un disc d’onze can-çons seves...Abans de posar-me a fer aquest disc, vaig escoltar totes les seves cançons i Lluís Llach dóna per fer un, i dos, i tres, i quatre discos de versions per la seva enorme quantitat de feina feta. Inicial-ment, la seva manera de cantar i d’exe-cutar la música dalt l’escenari a mi em distanciava i no em resultava atractiva, però després d’aprofundir en la seva discografi a me’n vaig fer fan.

Que tenen en comú les cançons origi-nàries de Llach amb el pop de les teves versions?Lluís Llach també feia música pop a l’inici: música lleugera amb una lletra molt inte-ressant i reivindicació i identifi cació cata-lana, però pop al capdavall. Va ser més endavant que va passar a fer una música més conceptual i eclèctica. Les primeres cançons de Llach són pop, per molt que això faci ràbia a molts que no el volen fer baixar del pedestal de cantautor.

“NO EM CONSIDERO UN CANTAUTOR EN EL SENTIT TRADICIONAL

DEL TERME”

“Lluís Llach també feia música pop”M

an

u G

uix

mú

sic

07

Per què ho dius?Ho dic perquè considero que la fi gura del cantautor està mal interpretada. La idea del cantautor intimista que canta sol amb una guitarra cançons amb re-refons reivindicatiu necessàriament és falsa. La fi gura del cantautor s’associa al moviment dels Setze Jutges, i no és això. Un cantautor és una persona que canta la seva música. L’Elton John és un cantautor i ningú no ho diria.

Tu et consideres un cantautor?No en aquest sentit del terme. És una paraula amb connotació una mica ne-gativa, com la d’artista, que té conno-tacions de “peineta”. Jo sóc un músic i canto, i ja està. Hi ha el perill que la producció musi-cal dels cantautors catalans caigui en l’oblit per les noves generacions?I tant. El cas de Lluís Llach és claríssim. Si avui preguntes a la sortida d’una escola qui és Lluís Llach, només et respondran que és aquell que surt al “Polònia”, però no et diran res més, ni sabran cantar tan sols una cançó. Això a mi em sembla un drama, i especialment amb una fi gura com ell que té cançons que són tresors.

I Onze Llachs és la teva manera de con-tribuir a evitar aquest drama?He fet la feina perquè l’he trobada inte-ressant i per gaudir. Si a part de passa-m’ho bé contribueixo a apropar Lluís Llach a la gent jove que d’entrada no li resulta atractiu, doncs fantàstic.

Renovar-se o morir...No pot ser que la música de Lluís Llach mori amb la generació que el va viure durant la transició. Una versió més na-tural, més moderna, més apropada a la música de consum d’avui en dia, que és el que he volgut fer, portarà que molta gent quan escolti una cançó seva digui: “carai, però si això mola!”. M’encanta que això passi perquè són cançons que han de seguir formant part de la història d’un país.

Per què has evitat la selecció de can-çons de Llach amb marcada reivindica-ció social i política? Sincerament, és un tema que no m’inte-ressa. Jo no sento cap necessitat de re-ivindicar la meva catalanitat. Sóc català, m’estimo la meva llengua, el meu país, però hem de tendir més aviat a eliminar fronteres que no pas a posar-ne. A part d’això, penso que les cançons on Lluís Llach és més reivindicatiu, més guerrer, com “L’estaca” o “La gallineta”, musical-ment no són tan atractives.

Has rebut algun feedback del de Verges des que el disc és al mercat?No en vol saber res ni de mi ni de ningú. No m’agafa el telèfon. Li hem enviat un disc, i sabem que li agrada i està content.

Tens més projectes discogràfi cs ínte-grament en català en perspectiva?Només sé que el meu quart disc serà producció pròpia cent per cent però no sé en quina llengua. A mi, això dels idi-omes m’interessa molt poc. Tinc molt clar que aquest últim disc no és cap declaració d’intencions, és a dir, que no signifi ca que tots els meus discos a partir d’ara també siguin en català. Crec que la música s’ha de valorar perquè és música independentment de la llengua amb què es faci.

Treballes des de fa anys amb esforç per tirar endavant la teva trajectòria profes-sional i paral·lelament col·labores des del 2001 amb “Operación Triunfo”, un reality show que proporciona èxit fàcil als joves. Com vius el canvi de rol quan

entres a l’acadèmia?Amb tota la naturalitat, per a mi no és cap trauma. A la primera edició d’OT, tots els nens que sortien venien milers de discos i feien gires, i això em posava molt nerviós. Hi ha hagut molts discos dissenyats pel despatx d’una discogrà-

1. Que tinguem sort“És un himne transgenaracional, tots els catalans se la saben. Se-gueix essent el número u de tots els cançoners de campaments i això vol dir alguna cosa”

2. Despertar“És potser l’única cançó amb un rerefons reivindicatiu que se m’ha colat al disc”

3. Per un tros del teu cos“És una de les balades més boni-ques que s’han fet mai”

4. Roda“La vaig incloure perquè musi-calment em resulta molt interes-sant i perquè el vincle amb Martí i Pol havia de ser-hi”

5. Un núvol blanc“És una autèntica preciositat i

està al disc pel gran signifi cat a nivell de sentiments que té per a mi. Lluís Llach la va compondre enmig d’una situació dramàtica per la pèrdua de la seva mare. Jo també he compost una cançó al meu pare”

6. Al teatre“És una cançó bastant inèdita. Em va agradar molt el so, i em va resultar molt atractiu presentar-la més arranjada”

7. A cavall del vent“És un exemple molt clar que Llach feia música pop. Em va captivar musicalment. La gent la sent i no sap que és seva i pen-

sen: “mira, el nou treball del Manu””

8. Amor particular“És la cançó d’amor per excel·lència. És d’aquelles cançons que em fa molta ràbia que no sigui meva”

9. País petit“També és un himne que tots els catalans sentim molt endins i que fa posar-nos la pell de ga-llina”

10. Vida“Em sembla una manera tremen-dament elegant i eloqüent de parlar de la mort des de la vida”

11. A força de nits“Els puristes em poden dir de tot per l’arranjament que li he fet, sense dramatisme ni la profun-ditat de sentiments amb què la cantava Lluís Llach fa trenta anys amb un motiu evident”

Els onze Llachs de Manu Guix

“M’ALEGRA QUE ESTAR A OT

JA NO SIGUI GARANTIA DE VENDA”

“També és un himne que tots els catalans sentim molt endins i que fa posar-nos la pell de ga-

11. A força de nits“Els puristes em poden dir de tot per l’arranjament que li he fet, sense dramatisme ni la profun-

fi ca que musicalment no aportaven res de nou i que s’han venut pel sol fent d’estar a la tele. Ara, això s’ha norma-litzat i estar a OT ja no és garantia de venda, i això m’alegra.

Marc Alemany , Fotos: Ivan Giménez

Rep gratis el diari o revista que vulguis!

REQUISITS:

- Tenir 18 anys o complir-los durant aquest any.

- Fer la sol·licitud abans del 25 de setembre a través del web www.gencat.cat. La subscripció subvencionada ha de tenir un import no superior a 50 euros per persona i una durada màxima de 12 mesos.

- Triar una publicació entre les 100 s’han presentat per participar en aquesta iniciativa. Es poden classifi car dins els següents àmbits:

a) Informació general, cultural, divulgació científi ca i històrica.b) Esportives, de lleure i entreteniment.c) Altres

Més informació: www.jove.cat

Si fas 18 anys aquest any, tens la possibilitat d’obtenir una subscripció gratuïta a una publi-cació, ja es tracti d’un diari o revista, ja sigui en suport paper o digital. Pots fer la sol·licitud fins el 25 de setembre. Si vols, ho pots demanar per internet.

Potenciar la lecturaAmb l’objectiu de fomentar la lectura de premsa entre els joves, el Departament de Cultura i Mit-jans de Comunicació posa a l’abast de les perso-nes que durant el 2008 compleixen 18 anys una subvenció per tal de subscriure’s gratuïtament a una publicació periòdica. Llegir ens fa més gransGràcies a la lectura de diaris, revistes i serveis en línia, els i les joves que heu arribat a la majoria d’edat -o que hi estigueu a punt d’arribar-, podreu ampliar el vostre coneixement de l’espai públic i la vida democràtica del país. Els diaris, revistes i serveis en línia que han presentat la seva oferta s’han adherit voluntàriament a la iniciativa.

Tria entre 100 publicacions Els propers dies rebreu una carta del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Ma-nuel Tresserras, en la qual us explicarà el proce-diment que haureu de seguir per fer la sol·licitud i el llistat de les 100 publicacions a les què us podeu subscriure.

8 joventut www.deria.cat

09altaveu

The Gruixu’ts, sexe, gruixudisme i rock’n’rollEl seu crit de guerra és “Normalitzem el rock’n’roll!”, i aquest serà també el títol del seu primer disc. Els guanyadors del Sona 9 2007 són aquí per compartir amb tothom la seva fi losofi a: el gruixudisme, l’estil de vida del bon vivant a qui li agra-da el rock, el bon menjar, el sexe, pas-sar-s’ho bé, riure’s de la vida i, sobretot, d’un mateix.

Un any després d’haver guanyat el Sona 9, us heu engreixat més o ara esteu fent un règim especial?Mantenim una línia gruixuda, ja que és important conservar-la. I tot i que diuen que la línia recta és la més curta entre dos punts i, per tant, la idònia, nosaltres optem per altres línies ovalades i sinu-soïdals que ens donen més bon resultat. En resum, cada dia som més guapos.

Com valoreu aquest darrer “any grui-xut”?Ha estat com un any a càmera ràpida, però estem vivint una experiència sen-sacional. Hem pogut tocar en festivals i sales on no hauríem tocat mai, hem pogut conèixer molta gent i molta gent ens ha conegut. Hem tocat amb Els Pets, hem sonat a la ràdio i, fi ns i tot, hem sortit a la televisió. Tot és molt curiós i divertit.

Heu inventat un nou estil: el rock’n’roll gruixut de l’Em-pordà. Quines característi-ques té?És un estil totalment propi. Si sumes rock’n’roll i gruixu-disme obtens el rock’n’roll gruixut. I si, a més, ho fas a l’Empordà, entranyable terra natal de tots els components del grup, obtens el nostre es-timat i benvolgut rock’n’roll gruixut empordanès, una barreja indiscriminada de

rock’n’roll, humor, bons i abundants aliments, bogeria, tramuntana, festes, sexe, pit i collons, i alguns ingredients secrets.

El sentit de l’humor és bàsic a les vos-tres lletres, però també sou àcids i crí-tics. Us agrada riure-us de vosaltres mateixos?Som uns “catxondos” d’arrel i ens agra-da riure’ns de nosaltres mateixos. Ens prenem la vida amb sentit de l’ humor i ens mofem de tot, inclosos nosaltres. Les lletres que escrivim intenten denun-ciar i criticar, o simplement dir allò que ens surt dels collons, però sempre amb sentit de l’ humor.

El vostre eslògan és “Normalitzem el rock’n’roll, companys”, però en un país com el nostre, no hi ha res normal...Al nostre país, sembla que mai res ha estat normal... Però el nostre propòsit és intentar que algun dia fer rock’n’roll en català sigui una cosa normal. Hi ha molts grups que cantaven en anglès que últimament s’han passat al català. Estem en una època molt rica de gran varietat de grups en català realment molt bons, però per desgràcia coincideix amb la crisi del mercat discogràfi c. Volem rock’n’roll en català!

Text: Ferran Amado

Foto: Juan Miguel Morales

TrikizioEusCat

EusCat és el primer disc de Trikizio, una banda d’Eus-kal Herria que amb instruments tradicionals de la seva terra fa arranjaments del tot festius. Han escollit sis temes d’autors dels Països Catalans i cinc de grups bascos. I no només els han versionat musicalment sinó que també ho han fet líricament invertint-ne les llengües. Himnes que han marcat generacions de to-tes dues cultures i que tornen a ser revisats a ritme de trikitixa. ALBA DANÉS

www.enderrock.cat

IX!Autòmat infi nit

Vam començar a conèixer Ix! després que arribessin a les semifi nals del Sona 9 de l’any passat. Autòmat infi nit és el títol del primer àlbum: un tast d’onze can-çons pop on juguen amb els tempos mentre fugen de la melodia convencional. Un debut de luxe per a un grup que sorprendrà a qui esperi trobar només un disc de pop català convencional. JORDI GARRIGÓS

ConxitaSanta Rita, santa Rita

“Cal tenir estómac...” Ja a la primera cançó, “Cor de pan-xa”, aquest disc parla als que volen i posen el cor en tot.

“Tristor total” és el moll de l’os de la poèti-ca de Conxita, amb una lletra força autopa-ròdica on les garrafes s’omplen amb el que un i l’altre han plorat, i una tornada amb melodia taral·lejada que enganxa des del primer moment. Cançons per al bon con-sol de molts: els qui es donen i els treuen les entranyes. HELENA M. ALEGRET

10 tema del mes www.deria.cat

Ets un “freaky”, un “geek”, un “nerd” o un “jock”?Fa temps que venim sentint la paraula “freaky” per a un munt de qualificatius, classificacions i demés. Fem servir el “freaky” per referir-nos tant al típic “empollón” com a aquell que té una habilitat estra-nya passant pels personatges casposos de la “tele-escombreries”. Però, sabem d’on ve l’expressió i si hi ha més paraules per dir el mateix?

Diego Giménezdiego@edicat.cat

L’estereotip “nerd” és intel-ligent i social, i físicament incò-mode. Al cinema i la televisió, les representacions dels nerds han estat nois amb ulleres, grans a la cara, calculadora a

la butxaca de la camisa i pantalons amb tirants. En general, solen presentar falta de confiança i són ob-jectes de burla i aïllament social. Alguns nerds mos-tren un marcat interès en temes que els altres ten-deixen a trobar avorrits o complicats, especialment temes relacionats amb la ciència, les matemàtiques i la tecnologia. Encara que també s’interessen pel món del còmic, la ciència ficció...L’estereotip nerd ha evolucionat als últims anys i ha passat de l’ostracisme social a una més àmplia ac-ceptació i, de vegades, fins i tot, a la celebració de les seves capacitats.

Una persona que està interessada en la tecnologia, es-pecialment la informàtica i els nous mitjans de comu-nicació. Els “geeks” són hàbils amb els ordinadors. Per exemple, un geek és aquell que fa servir models multi-variables de càlcul per determinar com s’han d’optimit-

zar correctament les dimensions d’una cassola per fer un pastís. Són persones que han triat la concentració en lloc de la conformitat. Tenen una passió que persegueix l’habilitat (especialment l’habilitat tècnica) i la imaginació. A dife-rència dels nerds, no necessàriament han de ser marginats.

“Freak” és una paraula an-glesa que significa mons-tre. En l’ús actual, la paraula “freaky” s’utilitza general-ment per referir-se a una

persona que és poc ortodoxa en la seva aparen-ça o conducta. Aquest ús es remunta a l’esce-na freaky dels anys 60 i 70. “Freaky” en aquest sentit pot ser utilitzat pejorativament o admira-tivament. També pot denotar una forta obsessió amb una activitat concreta, per exemple: “és un freaky del bàsquet”.

“Freaky”

“Geek”

“Nerd”

11

Ets un “freaky”, un “geek”, un “nerd” o un “jock”? Els “Otaku”, tendència oriental

La paraula “otaku” prové del japonès (“o” una partícula honorífica i “taku” casa). Es va emprar als anys 80 com un pronom de se-gona persona entre els fotògrafs aficionats. Encara que a mesura que el terme es va anar estenent, va passar a ser empleat pels altres per referir-se als fotògrafs aficionats. Com que els fotògrafs aficionats eren vis-tos socialment com maldestres, reservats i obsessionats amb la seva afició, “otaku” va anar adaptant aquestes connotacions ne-gatives i va passar a referir-se a qualsevol aficionat obsessiu. Un otaku és conegut fora del Japó com una persona amb un gust bas-tant marcat per l’anime i el manga. Al seu país d’origen, però, el significat és més pro-per a la definició de “freaky”, una persona que té una afició pels ordinadors, la música, els automòbils, etc. Però el terme japonès ha passat a Occident amb el significat d’”afi-cionat al manga”.

Un “jock” és una persona reconeguda per les seves habilitats atlètiques. Els jocks es reconeixen més àmpliament en alguns esports d’equip com bàs-quet, futbol i altres esports físicament

exigents. L’ús modern del terme “jock” per referir-se a un atleta pot ser pejoratiu i es refereix a una persona la cons-ciència de la qual sembla quedar minvada per les seves pròpies habilitats atlètiques. Com a resultat, els jocks són sovint considerats uns “matons”.

“Jock”

otadesho.com

12 mans unides www.deria.cat

la pobresa, per aconseguir el desenvolupament dels països empobrits i per arribar al compro-mís mundial amb la pau i la justícia. Els 8 ODM van ser aprovats per l’Assemblea de l’ONU l’any 2000 amb l’objectiu d’aconseguir-los el 2015. Mans Unides centra les campanyes de sensibilització fi ns al 2015 en els ODM. Entre les activitats que proposa per a aquesta acció està l’exposició “Vuit propostes per fer un altre món”, que conté dades, refl exions i propostes sobre cadascun d’ells, per promoure l’acció en cada camp.

L’exposició consta de 15 plafons explicatius, dividits en tres blocs temàtics: una introducció general (3 plafons), una anàlisi dels 8 objectius (8 plafons) i una explicació més concreta de l’objectiu específi c de cada campanya anual.

la pobresa, per aconseguir el desenvolupament

Mans Unides, a través del videojoc on-line “Un joc perillós”, vol donar a co-nèixer i conscienciar els joves sobre la importància d’assolir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. A més, ara, podràs afegir “noves preguntes” tu mateix al joc i, enguany, també hi ha la possibilitat de participar en grup amb la teva classe. L’objectiu és, a més d’en-tretenir els alumnes, ajudar als profes-sors a integrar Internet a l’escola unint la part més lúdica i divertida amb els objectius pedagògics.

Cada vegada més, en aquest món globalit-zat, les persones utilitzem les eines audio-visuals i informàtiques per comunicar-nos i apropar-nos a la realitat d’altres països. Hi ha hagut una profunda transformació en les pautes de diversió que fem servir, i ara per ara és a la xarxa d’Internet on tro-bem gran part dels nostres divertiments. Utilitzar aquest suport multimèdia amb un format que uneix al mateix temps un joc divertit, atractiu i molt dinàmic amb una part educativa i de contingut social pot ser una eina molt adequada per introduir noves formes de sensibilització.

“Un joc perillós” és un joc multimèdia desenvolupat per Mans Unides al qual es pot accedir a través de la web general www.mansunides.org i de la web del joc www.unjocperillos.org. Es tracta d’un joc de preguntes on-line que comença amb diversos personatges movent-se per un mapa del món. Els passos que donen com a resultat del llançament d’un dau determinen quin tipus de pregunta toca al jugador a cada torn: pregunta, foto-pregunta, ruleta de la sort...

Tallers gratuïts

Mans Unides complementa el joc amb uns tallers gratuïts que volen desen-volupar la temàtica del joc

El taller consta d’una petita introducció sobre els Objectius de Desenvolupament del Mil-lenni (ODM) i una sessió de joc web www.unjocperillos.org amb una breu actuació musi-cal de l’artista El Sobrino del Diablo, que és qui monitoritza l’activitat.

L’activitat “Un joc perillós” i el taller-joc es complementen amb l’exposició sobre els ODM “Vuit propostes per fer un altre món”, amb l’ob-jectiu de donar a conèixer la importància dels ODM en l’eradicació de la pobresa i la fam.

Els ODM són exi-gències universals sobre els drets hu-mans i són la clau per a la lluita contra

Un joc perillós

+ Info:www.mansunides.org, www.unjocperillos.org934877878elenasenor@mansunides.org

Els Objectius

de Desenvolupament del Mil·lenni· Objectiu 1: Eradicar la pobresa extrema i la fam · Objectiva 2: Assolir l’ensenyament primari universal · Objectiu 3: Promoure la igualtat entre els gèneres i l’autonomia de la dona · Objectiu 4: Reduir la mortalitat infantil · Objectiu 5: Millorar la salut materna · Objectiu 6: Combatre el VIH/SIDA, el paludisme i altres malalties · Objectiu 7: Garantir la sostenibilitat del medi ambient · Objectiu 8: Fomentar una associació mundial per al desenvolupament

“Fes noves preguntes” que s’inclouran al joc

apren a consumir www.deria.cat14

Què et diu la publicitat?

Escola del Consum de CatalunyaGran Via Carles III, 105, lletra I, 08028 Barcelona, Tel. 93 556 67 10, Fax 93 556 67 11

A/e: aula.consum@gencat.cat

www.consum.cat

Què fem?

Reflexiona sobre alguns dels aspec-tes que utilitza la publicitat per cridar l’atenció com, per exemple, la infor-mació, les emocions, les imatges, l’eslògan o els colors, tot responent les preguntes següents: estàs d’acord amb el que diu l’anunci?, dóna molta o poca informació?, et transmet alguna sensació?, t’agraden les imatges que hi surten?, et sorprenen?, t’identifiques amb elles?, els colors són importants?, l’eslògan té ganxo?, és original?, tot el que hi diu es veritat?, creus que s’hau-ria de retirar o prohibir?

Creus que aquests aspectes influeixen en què t’agradi més o menys l’anun-ci? Pensa quin paper hi juga cadascun d’aquests aspectes.

Aquesta activitat està basada en el ta-ller “Missatges o missatgers” que es realitza a l’Escola del Consum de Ca-talunya de l’Agència Catalana del Con-sum i que reflexiona sobre les estratè-gies de la publicitat per cridar l’atenció, si hi ha d’haver alguna regulació i quin paper hi té el consumidor.

Sabies que...les marques que pertanyen a l‘àmbit de roba i complements són les més significatives per als joves de Catalunya amb una presència del 70’86% respecte del total de marques esmentades?

Font: Les marques i els joves. Estudi sobre els hàbits de consum dels joves de Catalu-nya. Agència Catalana del Consum, 2007.

Pensa en...La publicitat pot dir mentides?

La publicitat té un valor contractual. Això, implica que la informació de l’anunci és vinculant per a la persona o empresa que anuncia. Per tant, la persona que rep la publicitat té el dret d’exigir a l’anunciant que compleixi amb tot allò que diu a la seva publicitat.

Recorda que un anunci pot ser retirat si és il·lícit o enganyós (aquell que indueix o pot induir a error als destinataris i afectar el seu comportament econòmic o perjudicar o ser capaç de perjudicar a un competidor). A Catalunya, tant l’Agència Catalana del Consum com el Consell de l’Audiovisual de Catalunya vetllen pel compliment de la legislació vigent.

Si vols més informació, pots consultar els següents webs:- http://www.consum.cat/temes_de_consum/index.html Agència Catalana del Consum- www.cac.cat Consell de l’Audiovisual de Catalunya

A

B

C

D

H

F

I

E

J

G

A continuació es mostren diversos anuncis de roba i complements. Escull-ne quatre:

Un que t’agradi

Un que penjaries a la teva habitació

Un que no t’agradi gens

Un que prohibiries i retiraries

15passatempswww.deria.cat

HU

MO

RP

AS

SA

TE

MP

S RO

DA

EL

MÓ

N I

TO

RN

A E

L M

OT

PE

R P

AU

VID

AL

HORITZONTALS: 1. Lluiten emotivament contra la força de la raó. El mànec de la paella / 2. Arbeca transformada en terra aspra. I ara, en terra ensinistrada / 3. Firma d’en Malcolm. Monja cistercenca amb presència a taula. Abans de mi / 4. Poso de l’inrevés. Com l’adroguer però més modest / 5. Conreu per obserbar com afecta el tro als vegetals. Si no fos invertit hauria anat amb una sabina / 6. Arbre de poca ombra. Esguard ràpid i fulminant / 7. Tan inepta que ni la lluna sap veure. Crit de moro quan l’enxampen / 8. Conjunt del paviment del balcó. Més que un parell d’ous / 9. 75 per cent de la població de Jaén. Advertís la presència d’algú per l’esquena. Dòlar excarcerat / 10. Sol fi car el nas a l’orella. Tard o d’hora a tots se’ns embruten / 11. Al cul del món. Compten quant hi ha d’aquí fi ns allà darrere. Ruc escuat / 12. Neix d’una manera que sembla un joc. L’aspiració del vodka: el tot / 13. Ningú té més números per endur-se un clatellot. Petit conreu en plena destrossa.

VERTICALS: 1. Instrument dels negres torrentins. Per treure’l a la plaça sembla un pèl rònec / 2. Ultim mos d’espetec. Vol sense benzina, com si fos un orgasme. Talla grossa / 3. Boten com folls en presència del parent. Fa al·lusió al papa Lleó / 4. Trepitjo els tres ocupants de l’ast turístic. No s’afanya en el contacte perquè no hi veu bé / 5. Al mig de tots els llibres. Sortint (i a damunt, pujant). Doble peça al teler / 6. Quina peresa, no acabo ni amb la mandràgora! Fa igual que si fos un bassal / 7. Veus?, la segona peça. Donant perfum al licor. Estan en consonància amb en Subal / 8. Acabo de néixer i ja bracejo. Giravoltes la teia entre Blanes i Flandes / 9. Afecta l’estat d’ànim entre gira i gira. Podria ser remot, si no fos tan inculte / 10. Dos de set. Per ser ubèrrima li falta ben poqueta cosa. Parets de la llar / 11. Tot això que tens al voltant, si és que ho va fer el senyor. Causo un neguit que no sé dir prou / 12. A l’ajuntament de Lleida n’hi ha un munt. Quan fi quen la banya semblen ben bé marrans.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

CALAIX DE SASTRE

solu

cion

s

Per P

au V

idal

Lu Salentu (2)Na Ilaria, la noia salentina de l’altre dia, és fi lla de Ga-latina, una vil·la de 15.000 habitants de la província de Lecce, al Salento italià. La pressió brutal de la diglòssia va fer que amb l’adolescència abandonés el ‘dialecte’ amb què l’havien peixada (i encara va estar de sort: molts dels seus coetanis ni tan sols l’han après, pujats pels pares directament en italià, interrompent així la transmissió generacional). Per vergonya, no cal dir-ho: la parla local fa pagès, fa ignorant, i no hi ha res que faci més angúnia que passar per ruc. I vet aquí que, havent fet estada universitària a Barcelona, es va adonar de l’enorme patrimoni que havia llançat per la borda i es va decidir a recuperar-lo.A la província del Salento (“lu Salentu” en versió origi-nal), es produeix un d’aquells rars fenòmens que els del meu gremi apreciem tant: durant segles s’hi ha conser-vat una variant del grec antic que anomenen “grico”, prou viva per a què en nou municipis, la retolació dels carrers sigui bilingüe. “Si un idioma que serveix per a tan poca cosa i parla tan poca gent”, va pensar na Ilaria, “ha perviscut durant tant de temps, per què jo hauria de renunciar a la llengua de casa meva?” I així, al ritme dels serials de tevetrès que no ha perdut el costum de mirar (ara per satèl·lit), no tan sols va començar a treure el rovell a la parla de la seva infantesa sinó que va deci-dir fer la tesi doctoral sobre aquesta qüestió.Un dels problemes que tindrà na Ilaria serà el de l’es-tandardització. És a dir, el de com transcriure allò que li diran els seus informants. Vist des d’aquí sembla una rucada, oi? Com ho ha de transcriure? Doncs en sa-lentinès (o galatinès) normal, sense faltes d’ortografi a i aquestes coses. Però resulta que el salentinès no té versió escrita, perquè ningú hi ha escrit mai. Quan es va inventar la impremta la consciència diglòssica ja estava molt estesa i a ningú se li acudia escriure en una altra cosa que no fos italià. Dit d’una altra manera: els salen-tins (i els sicilians, i els napolitans, i els calabresos…) encara han de fer allò que va fer Pompeu Fabra amb el català: crear l’estàndard. Que és una feinada, entre altres coses perquè cal posar d’acord tot de parlants de variants diferents que no estaran gaire disposats a renunciar a les seves formes i adoptar les dels altres. Penseu, per exemple, en el cas del sard: fa anys que s’hi van posar però encara no han estat capaços de tro-bar un punt d’acord entre els quatre grans subdialectes. Però és irrenunciable: sense estàndard no hi ha televisió possible, el gran somni de na Ilaria.

Pau Vidal(fi lòleg)

16 tendèries www.deria.cat

Decora el teu ordinadorEl color del teu fons d’escriptori és el mateix que fa vuit anys? La paperera de reciclatge és la mateixa des que vas aprendre a teclejar? Si creus que ha arri-bat l’hora de canviar el “mobiliari” del teu escriptori i redecorar el teu PC, aquesta setmana et donem alguns consells per estar a l’última en decoració d’interiors pixelats i per a la d’exteriors, en allò que els experts anomenen “modding”.

Disseny interiorTant si ets conservador, minimalista, clàs-sic, innovador, descarat o freaky, tens al teu abast un munt de programes per personalitzar el teu escriptori de la ma-nera que s’adigui millor amb el teu estil.

· Canviar l’aspecte de l’escriptori. · Reemplaçar l’escriptori de Windows

per un de 3d. · Agrupar i ordenar icones. · Personalitzar el color del fons, llums i

angle de càmera. · Arrossegar i llançar icones.· Mostrar o ocultar noms d’arxius.

Diego Giménezdiego@edicat.cat

Per a Linux tens, entre altres:

· Desktop Drapes: és un programa que serveix per canviar periòdica-

ment el fons d’escriptori. Es poden marcar els fons de pantalla que vul-

guem que es vagin canviant. També es pot establir el temps de canvi i fer que

el programa analitzi algun directori per detectar les noves imatges. És molt útil si tenim un directori fet per emmagatzemar els fons.

· D-Color XP: optimitza l’espai al teu es-criptori. Si hi tens dos milions d’icones i no pots veure-les totes ni que tinguessis un monitor de 60 polzades, abans d’es-borrar-les o de pujar la resolució, mira’t aquest petit programa i potser et traurà del parany.

que serveix per canviar periòdica-ment el fons d’escriptori. Es poden

marcar els fons de pantalla que vul-guem que es vagin canviant. També es

pot establir el temps de canvi i fer que el programa analitzi algun directori per detectar les noves imatges. És molt útil si tenim un directori fet per emmagatzemar els fons.

· D-Color XP:criptori. Si hi tens dos milions d’icones i no pots veure-les totes ni que tinguessis un monitor de 60 polzades, abans d’es-

Per a Windows tens, entre altres:· Real Desktop: és un programa que reem-

plaça l’escriptori predeterminat de Win-dows per un en 3 dimensions. Les seves gràfi ques són molt efi cients gràcies al motor Reality Engine.

· WinFlip 0.50: petita utilitat amb la qual po-dràs reemplaçar el tabulador de Windows XP (Alt+Tab) per un nou sistema molt si-milar al popular Flip 3D de Windows Vista. Aquest programa és molt fàcil d’utilitzar, només has de descomprimir l’instal·lador i executar-lo.

· BricoPack CrystalClear: és un progra-ma per modifi car l’aparença del sistema operatiu Windows Xp. Amb aquest pro-grama, podràs canviar icones, logo-tips, fons d’escriptori i estils visuals en general.en general.

BricoPack CrystalClear

WinFlip 0.50

Real DesktopDesktop Drapes

un monitor de 60 polzades, abans d’es-borrar-les o de pujar la resolució, mira’t aquest petit programa i potser et traurà del parany.

un monitor de 60 polzades, abans d’es-borrar-les o de pujar la resolució, mira’t aquest petit programa i potser et traurà del parany.

Desktop DrapesDesktop Drapes

17

Disseny exterior, “modding”Es tracta de l’art o tècnica de modifi car estè-ticament o funcionalment parts d’un ordina-dor, ja sigui la torre, el ratolí, el teclat o el mo-nitor. A tot el qual practica o fa el modding se l’anomena “modder”. No obstant, la paraula “modding” se sol usar freqüentment per a les modifi cacions realitzades en un ordinador o a coses relacionades amb ell com són els pe-rifèrics, els accessoris i, fi ns i tot, els mobles que l’envolten. El modding és personalitzar els PC’s afegint, modifi cant o, en molt rares ocasions, traient parts, canviant l’estructura de la caixa, afegint components o modifi cant la forma d’aquests per obtenir major espec-tacularitat i disseny. En defi nitiva, és l’art de donar forma i color al PC posant en això tota la imaginació que es pugui tenir. El modding és modifi car. No signifi ca que si prenem un teclat i li canviem els llumets o el pintem de daurat serem experts del modding. Aquest art duu el seu temps, és difícil decidir què fer amb el PC.

D-Color XP

18 boca a boca www.deria.cat

Lluís Bassat, publicista

Lluís Bassat Coen (Barcelona, 1941) ha esdevingut un referent del món de la publicitat a nivell internacional. Recent-ment, el famós publicista català acaba d’editar el seu tercer llibre, Confessions personals d’un publicista, una obra on repassa la seva vida des de cadascuna de les seves vessants més vitals.

Què ens explica en Confessions perso-nals d’un publicista? És un llibre molt més íntim i personal que els seus dos anteriors?Sí. El Libro Rojo de la Publicidad i El Li-bro Rojo de las Marcas eren llibres per a professionals de la publicitat i per a estudiants; però aquest és un llibre per a què totes les persones puguin trobar coses que li serveixin a la seva vida, com m’han servit a mi durant molts anys.

Vostè es considera un privilegiat. Ha treballat tota la vida professional allà on més li agrada. Què li deu al món de la publicitat?Jo vaig escollir una professió on po-gués desenvolupar la meva creativitat, i crec que vaig encertar. He après molt d’aquest món, i en el meu darrer llibre explico com tot això que he après pot servir per la vida, és a dir, com comu-nicar-se normalment, com vendre una idea, com aconseguir la confiança de les altres persones, com no mentir, etc.

Al llarg de la seva vida professional, ha rebut nombroses distincions. Però, se-gons ha comentat, una de les que més

il·lusió li va fer va ser la investidura com a doctor honoris causa.Jo no vaig poder estudiar la carrera de publicitat perquè no existia. Vaig fer un any de dret i quatre d’econòmiques però, sincerament, cap de les dues opcions em va interessar i tot i que després vaig fer molts estudis de postgrau, no tenia un doctorat universitari. Per això, el doctor honoris causa de la Universitat Europea de Madrid em va omplir de satisfacció, i més quan com a doctor em van oferir la Càtedra de publicitat en aquesta mateixa universitat, cosa que vaig acceptar amb entusiasme i on ja he impartit conferènci-es i sessions de treball.

El passat mes d’abril, va signar un acord amb l’Ajuntament de Mataró i la Fundació privada Carmen i Lluís Bassat per tal de crear un centre d’Art con-temporani. Quin és el principal objectiu d’aquest projecte?Un dia em vaig adonar que l’art con-temporani català no estava representat

en cap museu de Catalunya. Això vol dir que els artistes catalans que han ex-posat entre els 50’s i ara, pràcticament no es poden veure de forma ordenada i metòdica a cap museu. I com va poder recopilar tantes obres?La meva dona i jo casualment des que ens vam casar vam anar comprant mo-destament obres de tots ells, i crec que ha arribat el moment de donar a conèi-xer millor a un públic molt més ampli l’obra d’aquests grans artistes. Durant la seva carrera professional, quina parcel·la ha jugat la intuïció? Jo tinc un nas gran i potser per això intu-eixo moltes de les coses que finalment acaben succeint. Però tampoc em refio només de la intuïció. Jo crec que un em-presari n’ha de tenir, però també ha de tenir coneixements suficients per inter-pretar si la seva intuïció és una burrada o pot arribar a succeir.

Un bon publicista ha de comptar sempre amb la complicitat del seu propi client?Sí. No hi ha bona campanya sense un bon client. I no hi ha bon client temorós. Un bon client sempre és valent i, fins i tot, un pèl arriscat. És llavors quan s’avança camí i l’èxit sorprèn a la pròpia empresa. Ser tan conservador com per copiar o repro-duir l’estil publicitari que tenia èxit en el passat, és garantia de fracàs en el futur.

Vostè és una persona molt comprome-sa amb el Futbol Club Barcelona? Què

explica en el seu llibre sobre el Barça?En el meu darrer llibre, em despullo com-pletament i explico coses de la meva vida que no havia explicat abans. Parlo no-més de la meva època com a candidat a la Presidència del FC Barcelona i explico experiències úniques, tant de la primera campanya en la què va guanyar el Sr. Gaspart, com de la segona que va gua-nyar el Sr. Laporta. Crec que ningú empodrà acusar de fer una crítica injusta, ben al contrari. Tot el que dic és cert, està demostrat i fins i tot hi ha testimonis.

Per cert, està content que en Pep Guar-diola torni de nou al Barça, ara com en-trenador?Crec que és una persona excel·lent, molt intel·ligent i al mateix temps honest i en-tranyable. Penso que hagués estat amb mi un director esportiu ideal, i li desitjo que sigui tan bon entrenador com ha-gués estat director esportiu. Tornant al món de la publicitat, hi ha moltes persones a qui els agrada veu-re anuncis. És aquest un dels objectius de la bona publicitat o és un fet pura-ment circumstancial?Fa anys la publicitat es dividia entre “hard selling” y “soft selling”, és a dir, de venta dura o suau, i moltes empreses no volien saber res de la venta suau perquè pretenia obtenir la màxima rendibilitat de la seva inversió només venent de forma dura i enèrgica el seu producte, com per exemple moltes campanyes de detergents. Però l’aparició del coman-

“No vaig poder estudiar la carrera de publicitat perquè no existia”

“No hi ha BoNa campaNya seNse uN BoN cLieNt.”

19

què per ells tenir la música en un anun-ci publicitari és garantia de que després es vendrà aquell disc.

I quin futur li augura?Tot i que avui la música es-tigui passant uns moments difícils, jo li auguro un gran futur, bàsicament perquè els joves comencen a escol-tar música a una edat més jove i, per tant, adquireixen des de nens el que s’ano-mena la cultura musical que, encara que evolucionada, els hi dura tota la vida.

Vostè ha vist gairebé 60.000 espots de publicitat televi-

sius d’arreu del món. En canvi, comenta que a penes hi ha 20 camins per fer un bon anunci.Com ja he explicat abans, la música, l’humor, però també l’emoció, les de-mostracions, els que utilitzen personat-ges famosos, etc. Però cal distingir entre

la bona publicitat i la dolenta. Hi ha es-pots publicitaris molt bons de qualsevol d’aquests camins creatius i també de molt dolents.

Quina és la seva opinió sobre la premsa escrita gratuïta?Crec que revistes com aquesta i d’altres similars sempre tindran un lloc a la socie-tat per la seva proximitat, perquè, no ens enganyem, les notícies que ens interessen són les que succeeixen a prop nostre, tot i que als grans esdeveniments també els hi donem importància. Jo li veig un gran fu-tur. Primer perquè és gratuïta, segon per-què és molt propera, i tercer perquè és totalment independent de qualsevol grup polític o mediàtic. I la gent busca exac-tament això, proximitat, independència d’opinió, i al menor cost possible. Per Ramon Texidó

I quin futur li augura?Tot i que avui la música es-tigui passant uns moments difícils, jo li auguro un gran futur, bàsicament perquè els joves comencen a escol-tar música a una edat més jove i, per tant, adquireixen des de nens el que s’ano-mena la cultura musical que, encara que evolucionada, els hi dura tota la vida.

Vostè ha vist gairebé 60.000 espots de publicitat televi-

dament a distància va canviar les coses i va fer que la publicitat dura deixés de vendre i que la publicitat suau, amable, simpàtica, amb humor, acabés venent més que l’altre.

Cap a on va el món de la publicitat amb l’aparició de les noves tecnologies. La publicitat ha d’anar a la mateixa velo-citat que la societat i com aquesta corre molt, la publicitat no pot quedar enrere. Internet ha estat una revolució tan im-portant o més que l’aparició de la tele-visió, i cal recordar que la televisió no va eliminar la premsa, la ràdio i altres mitjans, com crec que Internet tampoc eliminarà la tele i d’altres mitjans.

Quin paper jugarà la publicitat del fu-tur?En aquest món, la publicitat tindrà el seu lloc i segurament es comptarà amb ella fi ns i tot abans de crear el producte. Els publicitaris amb la seva creativitat ajuda-ran a la creació de productes nous, més útils, més econòmics, i en defi nitiva, mi-

llors. Però repeteixo, tot això no passarà d’aquí a vint anys perquè ara ja està co-mençant a passar.

Creu que la música i la in-dústria discogràfi ca, ara que passa un moment delicat, podria donar la campanada si sap jugar bé les cartes publicitàries del futur?La música juntament amb l’humor són els dos camins creatius de més èxit dels últims vint anys precisament perquè gra-tifi quen al consumidor. Jo recordo que anys enrera quan volia utilitzar una música famosa ens costava molts diners, que havíem de pagar als com-positors o als músics. Ara és al revés. Les grans cases discogràfi ques ens venen a veure per intentar posar algu-na de les seves músiques als nostres anuncis, per descomptat de franc, per-

sexualitat www.deria.cat20

Al Secundèria escoltem les teves de-mandes i busquem resposta als teus dubtes d’amor, sexualitat, relacions... no ho dubtis i escriu-nos! lauracerdan@edicat.net

PSEUDO @ PEDAGOGIAEn Ricard i l’Adrià són amics des de l’es-cola primària. Aquest setembre, comen-çaran les classes en un institut nou amb tot el que comporta fer-se gran. Aquest estiu, han passat moltes estones junts, xerrant i compartint afi cions, però tam-bé inquietuds i dubtes. Últimament, es fan moltes preguntes sobre sexe i han decidit buscar les respostes a internet, una via d’informació fàcil i discreta, però realista i educativa?

En els últims anys, internet ha irromput a les cases dels catalans d’una manera efectiva i potent. Els joves disposen de connexió a internet a casa i, fi ns i tot, a la seva pròpia habitació. La fàcil accessibi-litat i economicitat d’internet, i la facilitat tant de maneig com d’abast de la infor-mació permeten l’ús quotidià d’aquesta eina per part dels joves.

A partir dels anys 80, la informàtica personal com a tal es va començar a in-corporar a les aules del nostre país. Els alumnes van començar a rebre classes d’informàtica i classes sobre el funcio-nament ordinari de les primeres com-putadores. I, a partir d’aquí, es va crear un gran interès als àmbits docents i po-lítics sobre el potencial formatiu dels re-cursos de la informàtica i de la xarxa. És així com es comença a incorporar inter-net a les aules com a recurs pedagògic.

Cert és que internet és un recurs peda-gògic que facilita l’accés a la informació, que permet transmetre dades a alta velo-citat i que, utilitzat de manera adequada, pot resultar una bona eina pedagògica a l’abast de tothom. Però de la mateixa manera que passa amb la televisió o al-tres mitjans de comunicació, disposar de tota la informació que es vulgui no vol dir que tota sigui correcta.

En relació amb els joves, cal tenir molt present les edats en què es fa més ús

d’internet i amb quina fi nalitat. El perí-ode de l’adolescència transcorre entre els 11 i els 19 anys, i es caracteritza per canvis no només físics i orgànics sinó també psicològics. Des del punt de vista de la Psicologia, l’adolescent busca con-formar la seva personalitat en aquesta etapa, donar forma al seu jo i a la seva pròpia identitat. El desenvolupament de la seva personalitat dependrà en gran mesura de la personalitat que prèvia-ment s’hagi anat estructurant a les eta-pes preescolar i escolar, i de les condici-ons socials, familiars i ambientals.

És per això que la informació mal do-nada pot afectar l’estructuració de la personalitat de l’adolescent. En aquest sentit, nombrosos estudis demostren que les pàgines que ofereixen informa-ció pornogràfi ca a internet són les més sol·licitades. El principal usuari és majo-ritàriament masculí.

Pel que fa a la sexualitat, suposa internet una vertadera eina pedagògica? O pel contrari, facilita una distorsió cognitiva de la realitat fent que els joves es creïn unes expectatives irreals? Hi tenen aquí cabu-da els prejudicis i la censura moral? On estan els límits de l’educació sexual?

La xarxa ofereix multitud de recursos però és necessària una bona capacitat de discriminació per saber quina in-formació és fi able i real, i quina no ho és. El sistema educatiu i les famílies no contemplen sovint aquesta capacitat de discriminació i els joves creixen sense una bona capacitat per fi ltrar allò que realment els informa i els benefi cia.

Si internet ocupa un lloc important tant a les aules com a casa, i forma part de l’educació de l’individu, potser caldria també donar al jove una base de valors i una bona capacitat de judici crític per escollir una forma de viure sanament

la seva sexualitat. Per tant, l’educació als joves no ha de limitar-se a facilitar el seu accés a la informació sinó que també ha de donar-los recursos que els permetin desenvolupar la seva ca-pacitat de raonar, qüestionar... pensar, en defi nitiva.

Laura Cerdán (Psicòloga)

entra, participa, informa't, suggereix... http://bloc.deria.cat

bloc.deria.cat bloc.deria.cat

bloc.deria.cat

21

EDUC

ACIÓT’ajudem a assolir l’èxit

L’EUNCET és un centre universitari adscrit a la UPC, pioner i innovador, que basa el seu model educatiu en les competències, avançant-se, així, al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior.Si la teva finalitat és aconseguir un lloc de treball adequat al teu perfil competencial, adquirint no només coneixements teòrics, sinó també habilitats, actituds, valors i eines per afrontar amb èxit la in-serció al món laboral, la teva escola és l’EUNCET.

Crta. de Talamanca km.3, 08225 Terrassa (Barcelona).Tel. 93 730 19 00 info@euncet.eswww.euncet.es

GUIA JOVEMODA EDUCACIÓ SERVEIS NIT

Disseny, una professió de futur L’Istituto Europeo di Design de Barcelona, forma part d’una xarxa internacional d’es-coles de Disseny amb seus a Milà, Torí, Roma, Venècia, Madrid i Sao Paolo, que imparteixen formació en les àreas de Dis-seny Industrial, d’Interiors, d’Áutomoció, Arts Visuals (Disseny Gràfic i de Video) , Moda i Comunicació. És l’escola del pro-jecte, on la teoria s’aprèn amb la pràctica i la creativitat es mesura amb la realitat.IED Barcelona. C/ Torrent de l’Olla, 208. Barcelona 08012 Tel.: 93 2385889 www.ied.esinfo@bcn.ied.es

EDUC

ACIÓ

publicitat@edicat.net

El futur a l’empresa La Diplomatura en Ciències Empresarials d’EAE potencia especialment l’aprenen-tatge pràctic amb un mètode comunicatiu on la participació dels alumnes és essen-cial. Aquesta formació t’ajudarà a desen-volupar la capacitat de treball, d’anàlisi i l’ètica professional i t’aportarà els conei-xements teòrics necessaris per accedir al món de l’empresa i introduir-te a cadas-cuna de les seves àrees específiques. C/ Aragó, 55 - BarcelonaTel.: 902 47 46 67www.eae.es admisiones@eae.es

EDUC

ACIÓ

Turisme, una opció amb futur Si t’agrada relacionar-te amb la gent, aprendre idiomes, viatjar i conèixer cultures diferents, no ho dubtis, estudia turisme, vine a CETA. A la Diploma-tura en Turisme et podràs especialitzar en gestió hotelera, informadors i guies, i agències de viatge, podràs estudiar fins a set idiomes i gaudir, des del primer curs, d’una borsa de treball amb més de 650 empreses d’arreu del món.

C/ Aragó, 55 - Barcelona Tel.: 93 227 80 90www.ceta.edu.es ceta@ceta.edu.es

EDUC

ACIÓ

EDUC

ACIÓ

EDUC

ACIÓ

EDUC

ACIÓ

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques· TCP Tripulant de Cabina de Passatgers,· Hostessa i Auxiliar de vol· Relacions Públiques i Màrqueting· Secretariat Internacional d’alta direcció· Agent de viatges

Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66www.formatic-barna.comformatic@formatic-barna.com

EDUC

ACIÓ

T’agrada el Turisme?Adscrits a la pr imera universitat en re-cerca tur íst ica del país, amb nosaltres podràs cursar des de cicles formatius d’allot jament, agències de viatges i in-formació tur íst ica, f ins la diplomatura en Tur isme.Una borsa de treball amb més de mil ofer tes de feina i de pràctiques. Ins-cr ipció ja ober ta! Descobreix perquè som líders en tur isme a Barcelona.

C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

EDUC

ACIÓ

LLIBRES

DivisaderoMichael OndaatjeAlfaguara

La nova proposta de l’autor canadenc torna a exposar el drama humà que emergeix de les relacions entre els membres de dues fa-mílies allunyades en el lloc i el temps però relacionades per la naturalesa del seu pa-timent. Així, la trama comença amb la his-tòria d’una de les famílies formada per tres germans, dos dels quals adoptats, i un pare exiliat tant en la solitud de la viduïtat com en la incomunicació generacional.

CINEMA

Happy-Go-LuckyMike Leighwww.happy-go-lucky-movie.co.uk

Poppy (Sally Hawins) és una jove professora de primària que viu la vida d’una forma molt optimista. Després que li robin la bici, deci-deix treure’s el carnet de conduir i és quan coneix el malhumorat professor d’autoescola Scott (Eddie Marsan). A mesura que es van coneixent, professor i alumna intercanvien els papers i és Poppy qui ensenya a Scott com viure la vida.

Catalunyarock.comwww.catalunyarock.com

Catalunyarock.com és el nom d’un nou por-tal on es pot trobar tot allò que fa referència al rock fet en català.

MISCEL·LÀNIA

Solidàrieswww.solidaries.org

La Coordinadora d’ONG Solidàries agrupa les entitats solidàries de les comarques gi-ronines i l’Alt Maresme que treballen diver-ses vessants de les desigualtats nord-sud: Cooperació al Desenvolupament, Cultura de Pau, Drets Humans, Educació pel Desenvo-lupament, Igualtat de Gènere, Immigració i Interculturalitat.

RECOMANEM

Un home a les fosquesPaul AusterEdicions 62

Aquest mes recomanem la darrera novel·la de l’escriptor novaiorquès que ens porta una mena de faula on ni l’11 de setembre ni la guerra d’Irak han succeït.

Battle in SeattleStuart Townsendwww.battleinseattlemovie.com

Basada en fets reals, narra la dramàtica si-tuació que es va viure en la trobada de l’Or-ganització Mundial del Comerç a Seattle el 1999, on 100.000 manifestants van provo-car el caos a la ciutat.

22 cultura www.deria.cat

fins el 28 de setembre“Retrat de Girona, 1877. Joan Martí, fotografia”Exposicions.- Es tracta d’una mostra de fotografies patrimonials de la ciutat de Girona, que daten de finals del segle XIX, on es mostren vistes urbanes, monuments i objectes artístics. Els àlbums de Joan Martí es reconeixen com un dels materials més rellevants per a la història de la fotografia a Catalunya. Lloc: Museu d’Història de la Ciutat de Girona. Entrada lliure+ info: www.ajuntament.gi/museuciutat

13 i 14 d’octubre“Festa del vi i la verema”Aquesta població de Lleida es guarneix amb motius propis de la verema i organitza activitats com la piada (aixafada del raïm amb els peus).Lloc: Verdú. Urgell+ info: www.verdu.cat

fins al 29/10/2008Ell a ella i ella als llibresCinema.- Al Centre Cívic Drassanes els dissabtes a les 19’00. Del 12 de juliol al 29 d’octubre.Lloc: Centre Cívic DrassanesC. Nou de la Rambla, 43 (Ciutat Vella). Barcelona.Entrada gratuïta

fins el 5 d’octubre.Sexe, amor i literaturaTeatre: Escrita i dirigida per Joan Gallart, i interpretada per David Verdaguer i Xevi Gómez. Sexe, amor i literatura és una obra de teatre que explica la història de Jaume Renedo, un policia que intenta aclarir el presumpte assassinat d’un home. Un excusa per aprofundir en la recerca interior, reflexionar sobre l’amor i, sobretot, transmetre la passió per la literatura.Lloc: Versus Teatre, Castillejos 179, Barcelona.+ informació: http://www.versusteatre.com

del 23 d’octubre al 29 de novembre40è Voll - Damm Festival Internacional de Jazz de BarcelonaConcerts.- Bebo & Chucho Valdés, Al Green, Tomasz Stanko Quartet, Herbie Hancock Sextet, Pegasus, Adriana Calcanhotto, Brad Mehldau & Joshua Redman Duo, Dino Saluzzi & Anja Lechner, Matthew Herbert Big Band, Avishai Cohen Eastern Unit, Chucho Valdés Band, La Vella Dixieland, Mariza, Omar Sosa Afreecanos Quartet, Lambchop, Katie Melua, Harold López-Nussa, Triphasic, La Locomotora Negra Descomptes: Consultar webLloc: C. Lepant, 150 (Eixample). Barcelona.+info: www.barcelonajazzfestival.com www.theproject.es

30/12/2008Ciutadanes. Ruta de les dones Ruta guiada .- La ruta guiada, organitzada per l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, consta de dos itineraris: el de les dones a la Barcelona romana i medieval (per Ciutat Vella) i el de les dones a l’era protoindustrial i industrial (pel Raval). Aquesta ruta guiada, de dos itineraris, s’ha complementat amb la publicació del llibre Ciutadanes. Ruta de les dones. Barcelona. L’Hospitalet. Sant Adrià, de l’escriptora Isabel-Clara Simó, que conté un total de sis itineraris per Barcelona, l’Hospitalet i Sant Adrià. Aquest llibre es pot adquirir als tres centres del Modernisme de Barcelona i també a les principals llibreries de la ciutat. Preu: 15 euros.Lloc: Centre del ModernismePl. Catalunya, 17 (Ciutat Vella). Barcelona.+ info: 933177652

AGENDAOCTUBRE2008

Oriol Junqueras

400 anys de teatre a Barcelona

L’agost de 1597 s’inaugurava el primer teatre de la ciutat de Barcelona i un dels més antics de la Península Ibèrica: la Casa de la Comèdia o el Teatre de Comèdies.

La història d’aquest teatre, però, comença uns anys abans. Concretament, el 1560, el cavaller Joan Bosch havia deixat uns terrenys situats al capdavall de les Rambles en herència a la seva esposa Elisabeth. I, el 1588, la vídua hi renuncià formalment en favor de l’Hospital de la Santa Creu, que –tot just un any abans– havia rebut de Felip II el privilegi de poder organitzar en règim de monopoli totes les actuacions teatrals de la ciutat.

Amb la construcció d’un teatre en aquell espai urbà, l’Hospital podia cobrir bona part de les seves necessitats econòmiques, tant amb la recaptació de les entrades que pagaven els espectadors com amb els diners que pagaven els comediants per actuar-hi ja que, en aquells anys, els comediants tan sols podien realitzar les seves representacions en aquest indret.

El teatre va ser conegut com a Casa de la Comèdia fi ns el 1788, moment en què es va començar a identifi car com a Teatre de Barcelona. El cert és que, encara que no apareix documentat com a tal fi ns el 1843, el seu nom més popular era Teatre de la Santa Creu. I, fi nalment, amb la inauguració del Gran Teatre Liceu la temporada 1846-47, rep el nom amb què el coneixem actualment: Teatre Principal. Al llarg de tot el segle XVIII, aquest teatre havia acollit espectacles d’òpera (preferentment italiana). I, a partir del 1847, va mantenir aquesta activitat, tot competint amb el nou Teatre del Liceu.

Com tants altres teatres, el Principal també ha patit diferents desastres al llarg de la seva història. De fet, els incendis de 1787 i de 1915 van destruir completament l’estructura del teatre. Afortunadament, el darrer va deixar gairebé intacta la façana modernista que encara avui es pot observar i darrera de la qual es va fer la primera representació del cinematògraf a Catalunya l’any 1905.

Després de molts anys sota la tutela de l’hospital de la Santa Creu, el 1918 el teatre es va vendre a un empresari particular. Sigui com sigui, des de la seva ubicació en una de les zones més populars de la ciutat, el Principal ha estat un testimoni excep-cional de l’evolució teatral de Barcelona durant més de 400 anys.

Helena Moliné

23

HISTÒRIESDECATALUNYA

Fotog

rafi a

: Per

e Lóp

ez

fi ns al 04/11/20083r Festival Internacional

de Percussió: Concert Vallsamba - Reggae Project,

amb la Companyia de Percussió VS

Concerts.- Les percussions que han animat carrers i places d’arreu ara les

sentirem en un teatre, on veurem diferents instruments de percussió. Amb la base

sòlida de la percussió, escoltarem la fusió entre diferents estils musicals, com la

música brasilera, la jamaicana i la cubana.Lloc: L’Auditori de Barcelona

C. Lepant, 150 (Eixample). Barcelona.+info: 932479300

fi ns al 31/12/2008Ruta literària Mercè

RodoredaRuta guiada.- Aquestes rutes permetran

conèixer els llocs on va viure Mercè Rodoreda i també els escenaris on

transcorren algunes de les seves novel·les més conegudes com per exemple: Aloma,

La plaça del Diamant, El carrer de les Camèlies i Mirall trencat.

Selecció de textos a cura de Marta Nadal i Llorenç Soldevila

RUTA Rodoreda I (Sant Gervasi)Sant Gervasi i els jardins daurats de la

infantesa.RUTA Rodoreda II (Gràcia)

Guerra, exili i postguerra: La plaça del Diamant i els testimonis de la tragèdia.

RUTA Rodoreda III (Ciutat Vella)Desxifrant Rodoreda: l’empremta d’una

escriptora universal al cor de la Barcelona literària.

+ info: www.itineraplus.com www.anyrodoreda.cat

fi ns al 07/01/2009“Assassinat al Museu”

Exposicions.- Exposició on el misteri es barreja amb el rigor científi c per mostrar al

llarg de tot el discurs expositiu com treballen els professionals de la criminologia en la

resolució dels casos. Cada nou avenç en la investigació permet interioritzar els nous

conceptes a través dels quals el visitant esdevé una peça clau per a la resolució del

cas. La interacció i l’aprenentatge hi estan assegurats. La mostra fa un repàs a l’ampli

espectre de matèries que, com la química, la física, la biologia, l’anatomia o la balística, són utilitzades actualment per la policia científi ca.

Preu: 4,1 euros.Lloc: Pg. Picasso, 5 (Ciutat Vella).

Barcelona.

fi ns al 26/02/2009Christine

Teatre.- A càrrec de la Cia. Mullats a l’Espai Jove de l’Eixample. Tots els

divendres a les 21’30. Entrada: 3 euros.Lloc: Espai Jove de l’Eixample

C. Alí Bei, 120 (Eixample). Barcelona.+ info: www.bcn.cat/joventut