SEGUIMENT DELS INDICADORS DE GESTIÓ 2012 · SEGUIMENT DELS INDICADORS DE GESTIÓ - ANY 2012 Parc natural de la vall de Sorteny 6 1.4. Canvis en la connectivitat ecològica i connectància

Parc natural de la vall de Sorteny 1

SEGUIMENT DELS INDICADORS DE GESTIÓ ANY 2012


ÍNDEX

1. - Indicadors del medi natural ............................................................................... 5 1.1. - Superfícies de les zones de reserva i d’ús restringit .......................... 5 1.2. - Canvis en dimensions i forma : grau de circularitat ............................ 5 1.3 - Canvis en usos i cobertes de sòl ............................................................... 5 1.4. Canvis en la connectivitat ecològica i connectància............................. 6 1.5. Hàbitats d’interès - integritat/impactes .................................................... 6 1.6. Zones humides impactades (RAMSAR)..................................................... 8 1.7. Integritat del bosc de ribera com a connector ecològic....................... 9 1.8. Seguiment de la flora d’interès .................................................................... 9 1.9. Seguiment de la fauna d’interès ................................................................ 11 1.9.1. Seguiment d’espècies faunístiques com a bioindicadors........... 11 1.9.2 . SOCA (Seguiment dels Ocells Comuns d’Andorra) ..................... 12 1.9.3. Canvis en les comunitats ornitològiques entre l’any 1996 i l’any 2011 (2012) ........................................................................................................... 14 1.9.4. Estació d’anellament d’ocells amb esforç constant..................... 15

2. - Indicadors del patrimoni cultural ................................................................... 16 2.1. Patrimoni agroramader : preinventari ...................................................... 16 2.2. Patrimoni agroramader : estat de conservació ..................................... 17

3. - Indicadors dels aprofitaments ........................................................................ 18 3.1. - Ramaderia ..................................................................................................... 18 3.2. Ruscs................................................................................................................. 21 3.3. Prat de dall....................................................................................................... 22 3.4. Gestió forestal - estat sanitari del bosc i dinàmiques ......................... 23 3.5. Seguiment d’espècies caçables (porc senglar)..................................... 23

4. Indicadors de l’ús públic ..................................................................................... 24 4.1. Infraestructures, circuits interpretatius, informació del visitant, freqüentació i merxandising ............................................................................... 24 4.2. Sortides guiades i educació ambiental.................................................... 26 4.3. Incidències i manteniment derivats de l’ús públic................................ 27 4.4. Activitat econòmica induïda i ús de la imatge del parc natural ........ 27

5. Indicadors de l’administració i planificació de la gestió ............................ 29 5.1. Nivell d’execució del programa d’actuacions ........................................ 29 5.2. Pressupost i llocs de treball........................................................................ 30 5.3. Funcionament dels òrgans.......................................................................... 30 5.4. Col·laboracions .............................................................................................. 31 5.5. Comunicació, difusió, divulgació .............................................................. 32 5.6. Recerca ............................................................................................................ 32 5.7. Voluntariat........................................................................................................ 33 5.8. Memòria anual ................................................................................................ 33

SEGUIMENT DELS INDICADORS DE GESTIÓ - ANY 2012


Presentació del document El present document constitueix un punt de partida per a l’avaluació de la gestió del parc natural. Els 45 indicadors definits al pla de gestió pel període 2012-2015 i que es detallen a continuació s’han de considerar de forma relativa (desviacions) per tal de detectar un disfuncionament o uns possibles impactes i planificar les actuacions correctores o precisar els controls i monitoratges complementaris. És a partir de l’anàlisi dels valors d’aquests indicadors que el 2013 es podrà veure l’evolució del parc natural en el marc legal, el medi natural i cultural, l’ús públic o la gestió administrativa. S’aprofita l’ocasió per editar els catàlegs d’elements naturals i culturals en base als estudis i a la recerca duts a terme els 15 anys anteriors des de l’abansprojecte de parc natural (1997/1998) i la seva creació el 1999. En particular, es presenten els catàlegs de :

- La flora - Les associacions vegetals - Els mamífers - Els amfibis i rèptils - Els ocells - Els ropalòcers (papallones diürnes)

El pla de gestió aprovat pel període 2012-2015 preveu el seguiment dels 45 indicadors que es precisen a continuació : Indicadors del medi natural i cultural (14)

• S espai i % S (ZUR) - zones de reserva • Índex de circularitat (4πA/P2 on A : àrea,P: perímetre) • Canvis en usos i cobertes de sol • Canvis en la connectivitat ecològica (fragmentació), en el parc però també amb les

zones pròximes al Parc i en particular la connectivitat ecològica amb els espais naturals protegits propers (corredors biològics)

• Hàbitats d’interès (integritat / N impactes ambientals ) • N zones humides impactades (Ramsar) • Integritat del bosc de ribera com a connector biològic • Monitoratge de les espècies d’interès - fauna/flora (veure apartat Patrimoni Natural) • N bioindicadors (papallones, amfibis i rèptils, ocells) • N inventaris - prospecció i monitoratge (hàbitats / espècies) • Estat ecològic del riu de Sorteny (QBR/FBILL ECOSTRIMED) • Estat ecològic de l’estany • N inventaris arqueològics • Estat de conservació del patrimoni agroramader i industrial (N impactes)

Indicadors dels aprofitaments (6)

• N ramaders, N caps de bestiar • N ruscs instal·lats • Seguiment del prat de dall (mostrejos fitosociològics - 3 punts fixes) • Estat sanitari forestal



• Estat de les pastures (espècies “invasores” com el veladre (Veratrum album) i dinàmica de la landa d’escobar (Gensita balansae subsp europaea)

• N senglars caçats (i altres espècies caçables) Indicadors de l’ús públic (16)

• N infraestructures (senyalitzacions, etc) • N plafons informatius • N itineraris interpretatius • N persones dedicades al servei del visitant • Freqüentació (ecocomptador, caseta, refugi guardat) • Sortides guiades (guia parc i guies privats acreditats) • N sortides educació ambiental i nombre de nens • Nivell d’erosió dels camins marcats • Impactes vinculats a l’ús públic fora dels camins marcats • Vendes merxandatge – part llibreria • N sol·licituds activitats • Hores manteniment de camins, etc (excepte inventaris i monitoratge) per categoria • N incidències (expedients) • Activitat econòmica induïda (guies, sector turístic proper (hotelers...), productes

elaborats,...) • Ús de l’imatge Parc (N webs, productes,...) • N accidents (seguretat)

Indicadors de l’administració i planificació de la gestió (9)

• Nivell d’execució del programa d’actuacions • Pressupost (Parc + Centre de natura de la Cortinada) • N Llocs de treball • Participació al Comitè Consultiu • Col·laboracions (N trobades, N intercanvis tècnics - espècies/hàbitats, altres) • Difusió de la informació (publicacions científiques i divulgatives) • Recerca (projectes de recerca aplicada a la gestió) • Voluntariat (N participants) • Memòria anual

La periodicitat teòrica de seguiment de cada indicador és anual. Alguns d’ells necessiten la intervenció d’un biòleg (per exemple l’estat ecològic dels rius i de l’estany); els tècnics del parc aniran millorant llur coneixement, en particular en el marc de les diferents col·laboracions tècniques amb els altres parcs naturals o els organismes de recerca, per tal de poder dur a terme l’avaluació de cada indicador de forma autònoma. Les metodologies emprades pels indicadors, en particular els de l’estat natural, han de ser comparables a les dels altres espais naturals protegits per tal de poder entendre i avaluar millor les evolucions. Tota la informació es publicarà a la web del parc natural, www.sorteny.ad.



1. - Indicadors del medi natural

1.1. - Superfícies de les zones de reserva i d’ús restringit S espai = 1.080 ha Les zones de reserva representen una superfície de 399,34 ha (37% de Stotal) Les zones d’ús restringit representen una superfície de 671,8 ha (62% de Stotal) Per memòria les superfícies de les zones d’ús moderat i d’ús especial són respectivament de 2,56 ha i 5,68 ha. Aquestes superfícies no han variat des de l’any 2004.

1.2. - Canvis en dimensions i forma : grau de circularitat El grau de circularitat es calcula amb la fórmula següent : GGGGc = 4πA/Pc = 4πA/Pc = 4πA/Pc = 4πA/P2222 On A és la superfície i P el perímetre. Gc = 4π x (10.800.000)/(14.430)2 - Gc = 0,65 Més elevat sigui el grau de circularitat - més àrea per menys perímetre - més elevada serà la superfície interior, millor pel desenvolupament de la fauna que requereix espai per desenvolupar-se (ex : grans mamífers). D’altra banda es minimitza l’efecte marge que sol afavorir les espècies banals o més abundants. Es limita la superfície de contacte amb les zones de possibles impactes, limitant així els problemes de connectivitat, de fragilitat, d’aïllament o d’impactes. El parc natural presenta un grau elevat de circularitat i no hi ha hagut canvis de forma des de la seva creació (any 1999).

1.3 - Canvis en usos i cobertes de sòl En la zona interior del parc natural s’ha produït un petit canvi d’ús del sòl degut a l’ampliació de la Borda-refugi del Pla de Sorteny. S’ha generat una disminució de la superfície de prat de dall (hàbitat d’interès comunitari), però només d’uns 200 m2. No obstant, l’ampliació de la capacitat del refugi provocarà sense dubte un impacte ambiental més important en particular a l’estiu, degut a un probable augment de la freqüentació al prat de dall, pertorbant l’avifauna i en particular pel bitxac rogenc (Saxicola rubetra) - espècie de la llista vermella de la fauna vertebrada (VU).



1.4. Canvis en la connectivitat ecològica i connectància La connectància tracta de la disposició en la matriu territorial dels diferents elements del paisatge i en quina forma s’estructuren les barreres i els elements facilitant la connectivitat ecològica, el potencial de connectivitat amb els espais naturals veïns - fluxos d’organismes, propàguls, sediments, etc.., La connectància és excel·lent a l’interior del parc natural i en els seus límits : - excel·lent al nord i al sud, - bona a l’est tot i la presència de zones de roques i tarteres - bona a l’oest tot i la presència de la carretera secundària, de baixa circulació vuit mesos a l’any. - la pista d’accés al cap dels Graus genera però, un corredor ecològic facilitant l’accés de les espècies banals o fins i tot no desitjables (gats o gossos asilvestrats, guineus,...). Dels 14.430 m de perímetre, només uns 50 m presenten una connectivitat ecològica mitja-baixa a baixa amb les comarques veïnes - segons els gremis d’espècies - (amplada màxima de l’aparcament / percepció de la fauna) - 0,3 %. La propietat privada propera al parc se situa al voltant de la carretera secundària. Tot i fent part d’unitats d’actuacions del POUP, aquestes propietats es dediquen a l’activitat ramadera o romanen sense ús, es manté una bona connectivitat ecològica amb els espais naturals del voltant (Puntal/Besalí i La Rabassa/Rialb). No hi ha cap pressió urbanística perimetral. Cal notar la presència d’espais veíns o amb estatut de protecció :

- Vedat de caça de la Coma de Ransol (serra pic de la Serrera/pic de la Cabaneta) - Natura 2000 per la vall d’Aston (límit amb Cebollera i Forn) - Parc natura regional dels Pirineus d’Arieja a prop dels límits del parc (Port de Siguer)

1.5. Hàbitats d’interès - integritat/impactes En bona part del seu territori, el parc natural de la vall de Sorteny presenta un mosaïc fi d’hàbitats. El nombre d’associacions vegetals ascendeix a unununun cent cent cent centenar d’enar d’enar d’enar d’associacionsassociacionsassociacionsassociacions vegetalsvegetalsvegetalsvegetals, el que és excepcional per una superfície de 1.080 ha. S’està realitzant un mapa fitosociològic del parc a escala 1 : 5.000, limitat a les zones presentant un mosaïc complexe d’hàbitats i unes comunitats vegetals d’interès. Aquest inventari requereix un procés llarg que permet però, inventariar uns hàbitats singulars i a l’hora, completar el catàleg d’espècies florístiques. Fins ara, no s’ha notat cap pèrdua d’hàbitat. S’han inventariat nous hàbitats d’interès :

- Inventari fitosociològic d’un bosquet de gatzerí (Prunus padus CR), amb Lonicera alpigena (EN). L’invenrtari fitosociològic s’apropa de l’associació del Roso pendulinae-Aceretum platanoidis, Carreras, Carrillo, Ninot & Vigo 1997, de l’aliança Tilio-Acerion. També s’apropa del Pado borealis-Sorbetum aucupariae Matuszkiewicz et Matuszkiewicz 1975 (Syn.: Ribo petraeae-Prunetum petraeae Hueck 1939, Pado-Sorbetum Matuszkiewicz 1965 prov) – formació pionera de



cobertura >25% de Prunus padus subsp.borealis, en el medi subalpí, sovint en zones d’allaus (Europa central) i per fi del Sambuco racemosae-Prunetum padi (Rivas-Martínez, Costas & P. Soriano,2002) situada en l’aliança del Sambuco-Salicion capreae (O. Sambucetalia racemosae – Cl. Rhamno-Prunetae) - amb Lonicera alpigena, Ribes nigrum Corylus avellana, Sorbus aucuparia, etc). Considerant l’estructura específica de la vegetació dominant (arborescent) amb recobriment del gatzerí >80% amb un sota bosc de megaforbies (Sambucus sp., Lonicera sp, Ribes sp., Adenostyles alliariae amb falgueres com Dryopteris filix-mas i Athyrium distensifolium), l’inventari fitosociològic i les condicions ecològiques d’humitat edàfica (mesohigròfil) en tartera de blocs i sol profund, es proposa una nova associació : el Lonicero alpigenae Lonicero alpigenae Lonicero alpigenae Lonicero alpigenae ---- Prunetum borealis Prunetum borealis Prunetum borealis Prunetum borealis (nova),(nova),(nova),(nova), que se situaria en l’aliança de l’en l’aliança de l’en l’aliança de l’en l’aliança de l’AdenosAdenosAdenosAdenostylion alliariaetylion alliariaetylion alliariaetylion alliariae.... Tot i presentant Tot i presentant Tot i presentant Tot i presentant una superfície reduïda (# 1.000 muna superfície reduïda (# 1.000 muna superfície reduïda (# 1.000 muna superfície reduïda (# 1.000 m2222), aquesta formació és excepcional a nivell ), aquesta formació és excepcional a nivell ), aquesta formació és excepcional a nivell ), aquesta formació és excepcional a nivell pirinencpirinencpirinencpirinenc....

- Bosc de beç pubescens (Betula pubescens) amb sota bosc de megaforbies i abarsets (41.B333) - Saxifrago geranioidis-Rhododendretum ferrugineae subass. betuletosum pubescentis (= Betuletum pubescenti-carpaticae). Hàbitat molt escàs a Andorra (el mapa hàbitats presenta una única estació al parc natural comunal de les valls del Comapedrosa).

- Prat calcícola del Festuco commutatae-Trifolietum thalii - amb fort recobriment de Centaurea montana, (fàcies o subassociació ? - per definir).

- Hàbitat calcícola dels prats de Festuca scoparia amb Astragalus penduliflorus Festucetum scopariae subass. astragaletosum penduliflori, per confirmar.

- Herbassar megafòrbic amb Valeriana pyrenaica (Cf 37.83 / 37.21A Catalunya) - Herbassar humit solígen del medi subalpí (2.300 m) a Agrostis stolonifera (per precisar)

En prioritat es fa el seguiment de les zones humideszones humideszones humideszones humides i en particular les catalogades en categoria 1 i 2 (catalogació del Dpt de MA, Maria Martin i Silvagrina SL, 2008 ). Ja que des del 23 de novembre de 2012 les zones humides del parc natural integren la llista de ZH d’importància internacional de RAMSARRAMSARRAMSARRAMSAR. Són 77775555 zones humides zones humides zones humides zones humides cobrint una superfície de 22229999 ha ha ha ha (3%Stotal), de les quals 33338888 estan catalogades 1 i 2estan catalogades 1 i 2estan catalogades 1 i 2estan catalogades 1 i 2 (catalogació de 1 a 4) representant una superfície de 20,7 ha20,7 ha20,7 ha20,7 ha ((((71717171%Stotal ZH)%Stotal ZH)%Stotal ZH)%Stotal ZH)- l’únic estany representant 1,33 ha i 11117777 zones humides de categoria 1 zones humides de categoria 1 zones humides de categoria 1 zones humides de categoria 1 amb una superfície total de 10101010,,,,1111 ha ha ha ha (3 (3 (3 (35555% S total Z% S total Z% S total Z% S total ZHHHH),12 de les quals estan situades en el fons de vall, entre la Canya de la Rabassa i el Pla de Sorteny; dos estan situades a la Cebollera, una a la Pleta de la Serrera, una al planell del Quer, una a l’estany de l’Estanyó. Els impactes que poden afectar les zones humides són d’ordre mecànic amb el trepitjament excessiu del bestiar en particular en les zones de bonys d’esfagnes.

Cal notar que la zona humida situada a la Canya de la Rabassa està en propietat privada. Al 2012, s’ha ampliat la zona de la font de la Mata amb zones a Carici-Pinguiculetum grandiflorae. Salix lapponum, Listera cordata, Drosera rotundifolia, Juncus squarrosus, Saussurea alpina són les espècies de més interès incloses en les zones humides.



L’obertura de petits corriols en la zona de les Saleres de l’Estanyó també afecta en part les molleres. Es noten també processos d’eutrofització en algunes basses. Caldria torna a considerar la valoració de la catalogació, tenint en compte les espècies rares, la representativitat a nivell de la tipologia dels complexes d’hàbitats humits d’Andorra (Acta Bot. Gallica, 156 (4), 589-605, J.J. Lazare & Al, 2009). Així s’ha actualitzat la zona 02024048, passant-la en la categoria 1 (única estació de Salix lapponum del parc natural i mosaïc d’hàbitat, sent a més a més el geosigmataxon holotypus per la geopermasèrie de vegetació edafohigròfila de molleres oligòtrofes a “catifes de Scirpus cespitosus” del Primulo integrifoliae-Trichophoro caespitosi geopermasigmetum nov. . Els altres hàbitats d’interès que gaudeixen d’un seguiment (no sistemàtic) són : - les roques i tarteres calcícoles - les roques i tarteres àcides (amb espècies de LV) - les congestes de neu a Salix herbacea/Cardamine alpina o a Gnaphalium hoppeanum(Ca) - els prats de dall (pla de Sorteny, orri del riu de la Serrera) - els prats calcícoles - les landes a Empetrum nigrum subsp hermaphroditum - les landes a Salix pyrenaica - els prats de sudorn (Festuca paniculata) amb lliri pirinenc (Iris latifolia) – Irido-Festucetum paniculatae - el bosc vell de pi negre (Pinus uncinata) de la solana - el bosc de beç pubescens (Betula pubescens) - el bosc de ribera a Salix phylicifolia subsp basaltica

1.6. Zones humides impactades (RAMSAR) Com s’ha exposat més amunt, les zones humides representen una gran riquesa natural pel parc natural. Es busca reduir al màxim els impactes ambientals (teòricament no tenir-ne). Els riscs d’impactes resideixen en els canvis de règim hidrològic, els impactes mecànics per trepitjament excessiu pel bestiar i els visitants, les deixalles. De forma excepcional, per les obres del refugi guardat) els riscs augmenten en les zones properes a les zones d’ús especial de fons de vall: moviments de terres, l’acumulació de fins, pol·lució per hidrocarburs, accés motoritzat. Els impactes poden afectar tant la vegetació com la fauna vertebrada i invertebrada. S’ha vetllat a la continuïtat hidrològica al llarg del camí d’accés (transformat en pista) a la borda-refugi i s’ha notat però una petita acumulació de fins al mes d’octubre a la zona 02024001 (zona on s’ha confirmat la presència de tritó pirinenc (Calotriton asper)). Les zones afectades en part pel pas de visitants són : 02024001, 02024012, 02024049, 02024050, 02024024, 02024025, 02062002, 02062005, 02024039, 02024041, 02024020, són 11 zones de les 74 que comporta el parc (15%). Els impactes estan limitats a l’hàbitat 54.424 a Carex nigra (Caricetum fuscae). Les zones afectades pel bestiar (trepitjament excessiu) són : 02024001, 02024002, 02024010, 02024012, 02024014, 02024015, 02024016, 02024018, 02024019, 02024025, 02062005, 02062007, 02062008, sent 13 zones



(18%) afectades pel bestiar però amb impactes reversibles. El risc més elevat sent per la 02024001 on s’acumula el bestiar a finals de temporada al portell (octubre). No s’ha analitzat l’estat ecològic de l’estany de l’Estanyó, cosa que caldria plantejar amb el departament de Patrimoni Natural (competències).

1.7. Integritat del bosc de ribera com a connector ecològic El bosc de ribera a Sorteny correspon només a un hàbitat característic : el bosc subalpí de Salix phylicifolia subsp. basaltica de l’associació Veratro-Salicetum bicoloris. Val a dir que aquesta formació és bastant escassa al país, en particular pel que fa a la seva estructura (densitat d’arbres); recordem que l’espècie característica de l’associació vegetal està a la llista vermella, però com a poc preocupant (LC). Aquesta associació es troba ribera més amunt de la font de la Mata al riu de Sorteny fins al seu naixement, a la confluència dels rius de la Cebollera i de les Cebes. L’hàbitat colonitza fins i tot unes petites illes situades al mig del riu; són més aviat formacions arbustives en bon estat de conservació, vorejant algunes zones humides situades al fons de vall. A la resta de les ribes del riu de Sorteny i de l’Estanyó, des del pont de Puntal fins a la font de la Mata per l’un i fins a l’estret de l’Estanyó per l’altre, trobem arbres de les masses forestals vorejant el riu (pi negre, beç, moixeres de guilla i alguns salzes (híbrids)). L’estat ecològic del bosc de ribera s’analitza combinant l’anàlisi de la qualitat de la vegetació (índex QBR) amb de la qualitat hidrobiològica (riquesa en famílies i espècies d’invertebrats - bioindicadors) - índex biòtic FBILL. No es nota cap canvi en el grau de cobertura arbustiva, d’estructura o de l’estat sanitari de la formació més amunt esmentada.Tampoc a nivell del grau de naturalitat del canal fluvial. No s’ha dut a terme l’inventari dels invertebrats (inventariant sota unes 20 pedres situades al llarg del tram de riu corresponent, les famílies i espècies d’invertebrats) raó per la qual no es pot avaluar l’índex FBILL.

1.8. Seguiment de la flora d’interès El pla de gestió aprovat pel període 2012-1015 preveu a l’actuació 7PN4 el seguiment de la flora d’interès. L’any 2012, s’han trobat les espècies d’interès següents :

- Convallaria majalis (EN) - Lathyrus laevigatus subsp occidentalis (VU) - Allium victorialis - Valeriana pyrenaica

Es dona prioritat a les espècies de la llista vermella de la flora d’Andorra amb estatus CR (crític), EN (en perill), seguint el llistat de l’annex número 5 del Pla rector i pel que fa a les espècies classificades amb l’estatut VU (vulnerable), el monitoratge es centra, en el límit del temps disponible, en particular en :



Artemisia umbelliformis, Campanula serrata subsp. recta, Centaurea montana, Cerastium alpinum subsp. squalidum, Cicerbita alpina, Corydalis solida, Dianthus barbatus subsp barbatus, Draba dubia subsp. laevipes, Draba tomentosa subsp. ciliigera, Draba nemorosa, Epilobium obscurum, Galanthus nivalis, Gnaphalium norvegiacum, Juncus squarrosus, Lathyrus laevigatus subsp. occidentalis, Laserpitium siler, Leucanthemum vulgare subsp. catalaunicum, Myrrhis odorata, Ranunculus montanus subsp. aduncus, Ribes uva-crispa, Saxifraga intricata, Saxifraga pubescens, Saxifraga rotundifolia, Sedum telephium subsp. fabaria, Tragopogon dubius, Veronica verna. La majoria de les actuacions de monitoratge s’han de realitzar de forma anual, cosa poc assumible per es espècies precedents. Els últims anys s’han visitat algunes de les estacions de les espècies següents : Estatus CR

- Astragalus penduliflorus (CR) nombre d’exemplars (N) en progressió (unes 12 mates el 2012, 8 mates el 2006) - Prunus padus (CR) N estable - bosquet a l’obaga del cap dels Graus (cf hàbitats) - Lepidium villarsii (CR) 2 peus florits trobats el 2012 - Ranunculus glacialis (CR) (ampliació de la zona de repartició) (CR) : més peus inventariats (zona perillosa) - Xatardia scabra (CR) - Endèmica. Val a dir que la major part de l’estació se situa fora dels límits del parc natural (Rialb). Espècie monocàrpica doncs presentant una població fluctuant segons l’èxit de la germinació i el desenvolupament d’especímen madurs (una vegada florits s’assequen) - no s’han comptat mai els peus (només s’ha verificat si hi havia impactes de la fauna : cap impacte detectat).

Estatus EN

- Salix lapponum (EN), en extènció per reproducció vegetativa. - Onithogalum pyrenaicum (EN) - Endèmica. En progressió sensible : uns 300 peus entre el cap dels Graus i el prat de dall del Pla de Sorteny seguint la pista a menys de 100 m de banda i banda - Listera cordataListera cordataListera cordataListera cordata (EN) – pocs especímens,inventariats recentment. Es coneixen uns tres bonys d’esfagnes que albergeun aquesta espècie amb un total de una vintena de peus. - Convallaria majalisConvallaria majalisConvallaria majalisConvallaria majalis (EN) – descoberta recentment però una estació d’uns 10/20 m2 situada al planell dels Beços (un centenar de peus) – veure programa de seguiment amb PNCVC.

Estatus VU

- Phyteuma globariifolium subsp. pedemontanum (VU), més estacions

- Centaurea montana (VU), (població important a la solana de Les Cebes en prat subalpí) - Draba tomentosa subsp. ciliigera (VU) – Endèmica. Estació estable (2010)

- Galanthus nivalis (VU), estable - Saxifraga rotundifolia (VU), estable. (llista vermella de la flora vascular amenaçada d’Espanya, 2008, NT) - noves estacions inventariades a l’obaga del cap dels Graus (< 50 peus) - Saxifraga retusa (EN/NT) - tot i no inclosa a la LV, es considera com a VU (NT a Catalunya). Fins al 2009, només a les crestes de la Cebollera, però més estacions a les canals del pic de l'Estanyó, 2009 i 2010).

Estatus NT



- Onithogalum pyrenaicum (NT), - Endèmica. Estacions amb molts exemplars (fins a més d’un centenar en una zona de S< 1.000 m2) – es perdran alguns peus (una vintena) al llarg del camí d’accés al refugi per les obres.

Moltes espècies es troben en zones de difícil accés o s’en coneixen poques estacions i fins i tot no s’han trobat (els inventaris florístics duts a terme per diferents biòlegs no donen sempre les coordenades de les estacions...). Raó per la qual no se segueixen sistemàticament totes les espècies, també per manca de recursos humans. No s’utilitza de forma sistemàtica una metodologia estandarditzada (com el comptatge de peus i peus reproductors), a excepció d’algunes poques espècies per les quals i de forma genèrica, se solen comptabilitzar els peus reproductors (Astragalus penduliflorus o Listera cordata) o la magnitud de l’estació si hi ha molts peus o la reproducció vegetativa (Salix lapponum,). Caldrà més en davant seguir els protocols utilitzats per d’altres parcs naturals dels paísos veíns, com a mínim per les espècies d’interès que es monitoritzen (per ex. Saxifraga retusa, Xatardia scabra), per tal de poder fer comparacions i diagnosis. Salix lapponum, Listera cordata, Astragalus penduliflorus i Lepidium villarsii són les espècies amb menys especímens, tot i que s’hagi de prospectar més Lepidium villarsii a la zona del Pla de Sorteny. La majoria de les espècies no pateixen cap impacte, a excepció de Ornithogalum pyrenaicum per les obres dels serveis pel refugi guardat.

1.9. Seguiment de la fauna d’interès El pla de gestió aprovat pel període 2012-1015 preveu a l’actuació 8PN5 el seguiment de la fauna d’interès. A més a més de les espècies vertebrades de la llista vermella, també es fa el seguiment dels ocells comuns (SOCA), de papallones diürnes (BMSAnd).

1.9.1. Seguiment d’espècies faunístiques com a bioindicadors

Les espècies bioindicadores beneficiant d’un seguiment constant són els ocells (SOCA) - veure punt següent)-, els amfibis i els rèptils, així com els ropalòcers (papallones diürnes). Les metodologies de seguiment dels amfibis i rèptils estan definides pel tècnic del parc natural de les valls del Comapedrosa en el marc d’un conveni de col·laboració.

Pel que fa als amfibis es duen a terme uns inventaris seguint tres transectes. Tots tres estan situats al Pla de Sorteny



Les espècies patrimonials d’amfibis :

- Tritó pirinenc (Calotriton asper (Euproctus asper) - Granota roja Rana temporaria – - Salamandra (Salamandra salamandra)

S’ha dut a terme els inventaris el 2011 i el 2012. S’han trobat les dos primeres espècies amb les densitats màximes següents : (N màxim exemplars) 1- 2011 1-2012 2-2011 2-2012 3-2011 3-2012 Tritó pirinenc 2 2 1 (?) 0 0 0 Granota roja 15 (l) 0 0 0 0 3(j,sa,a) l : larves; j:juvenil; sa: subadult a : adult Pel que fa al tritó pirinenc, es coneix però a d’altres zones humides del parc natural. La salamandra es coneix a la zona del refugi (uns 10 exemplars detectats, un dels quals es va trobar xafat al camí de la Serrera), i la serenalla vivíparaserenalla vivíparaserenalla vivíparaserenalla vivípara (Zootoca vivipara) s’ha inventariat a una zona humida del pla de Sorteny (1 exemplar). No s’han notat però impactes rellevants excepte el trepitjament del bestiar en la zona humida del primer transecte (molt poc en el tercer).

1.9.2 . SOCA (Seguiment dels Ocells Comuns d’Andorra)

El transecte seguit per SOCA a Sorteny se situa entre l’aparcameny de la Canya de la Rabassa i la palanca del riu de la Cebollera i comporta 6 seccions. El cens es basa en la metodologia SOCC, establerta per l’ICO (Institut Català d’Ornitologia) i adaptada a Andorra l’any 2005 mitjançant el Programa Lanius de l’ADN (Associació per a la Defensa de la Natura) i el CdB (Centre de Biodiversitat) de l’IEA (Institut d’Estudis Andorrans).

Pel que fa als rèptils, es fa el seguiment de la serenalla pallaresa (Iberolacerta aurelioi) seguint un transecte situat al peu de la collada dels Meners. El nombre d’exemplars és molt reduït tant a la Serrera com a d’altres zones prospectades. El cens dut a terme el 2012 pels guardes del parc, va donar només un exemplar; el 2009, 1 i 2 exemplars / 2 censos. També s’ha dut a terme una prospecció a la zona de la portella del Forn/Cebollera el 2010): 1+1 (Cebollera) i 2 exemplars (Portella del Forn) J.Nicolau/Biocom).

Pel que fa als ropalòcers, se segueix el programa BMSABMSABMSABMSAndndndnd coordinat pel CENMA,seguint un transecte situat al pla de Sorteny. La Vall d’OrdinoVall d’OrdinoVall d’OrdinoVall d’Ordino considerada com a “ prime Butterfly àrea in Europeprime Butterfly àrea in Europeprime Butterfly àrea in Europeprime Butterfly àrea in Europe “ Es presenta a l’annex núm.1 el resum de les captures des del 2004 fins al 2012.



La longitud total aproximada del recorregut és de 3.281,1 m: 489,7 m de la secció 1, 896,1 m de la secció 2, 493,1 m de la secció 3, 508,0 m de la secció 4, 490,3 m de la secció 5 i 403,9 m de la secció 6. El SOCA el realitza el tècnic del parc natural de les valls del Comapedrosa en el marc d’un conveni de col·laboració, des de l’any 2009. A continuació es dona un quadre sintètic del total d’espècies inventariades cada any.

Les xifres corresponen a contactes (i no un nombre d’animals).



Pel que fa a l’any 2009, només es van dur a terme dos cessions (05/06) d’inventaris. Es nota que alguna espècie s’han inventariat alguna vegada però no tots els anys (gris) i algunes no s’han tornat a inventariar (gafarró, còlit gris, griva cerdana, tudó) o d’altres són noves pel parc (picot negre, lluer, 2012). De les que no s’han tornat a inventariar,algunes són molt comunes però al parc com pot ser la mallerenga emplomallada. Per les altres espècies caldrà fer un seguiment més acurat per tal de confirmar o no la seva presència.

1.9.3. Canvis en les comunitats ornitològiques entre l’any 1996 i l’any 2011 (2012)

En el marc d’un conveni de col·laboració, el tècnic del parc natural de les valls del Comapedrosa va proposar de realitzar uns censos sobre la base d’una quadrícula de 1x1 km tant al parc natural de la vall de Sorteny com al parc natural de les valls del Comapedrosa per tal de comparar les comunitats ornitològiques amb les identificades anys enrere en el marc de l’atles dels ocells nidificants realitzat per l’ADN, treball publicat l’any 2001, però dut a terme entre els anys 1992 i 1996. Les conclusions del Jordi Nicolau (BIOCOM) tècnic del parc natural de les valls del Comapedrosa són les següents “Només tenim en compte aquells ocells dels quals s’ha detectat, com a mínim, un mascle cantor, obtenim que les dades recents mostren, en comparació amb les de l’atles, la possible desaparició d’un mínim de 5 espècies al quadrat del Parc Natural de la Vall de Sorteny (alosa vulgar Alauda arvensis, grasset de muntanya Anthus spinoletta, cucut Cuculus canorus, verderola Emberiza citrinella i bitxac rogenc Saxicola rubetra) Alhora, les dades recents mostren la presència de 6 espècies que no foren detectades durant els treballs per a l’atles (raspinell comú Certhia brachydactyla, cotoliu Lullula arborea, merla roquera Monticola saxatilis, mosquiter pàl·lid Phylloscopus bonelli, picot verd Picus viridis i tallarol de casquet Sylvia atricapilla).” “Convé esmentar, però, que, d’algunes de les espècies que, segons les dades incloses en aquest anàlisi, només foren detectades durant els treballs per a l’atles, també es disposa de citacions, obtingudes pels autors del present treball, relativament recents, però fora de l’interval temporal considerat, als quadrats analitzats o a les seves immediacions. Aquest és el cas, pel que fa al quadrat de Sorteny, del grasset de muntanya Anthus spinoletta (espècie detectada el 31-5-07 a les rodalies de la borda de Sorteny, i el 15 i el 29-7-10 una mica més amunt, a la perifèria immediata del quadrat considerat), el bitxac rogenc Saxicola rubetra (el 14-8-09 prop de la borda de Sorteny) i la verderola Emberiza citrinella (el 31-5-07 i el 4-6-08 a les rodalies de la borda de Sorteny)”. “Per tant, vist tot l’esmentat, les úniques espècies que sembla que no han estat observades altra vegada des de la realització de l’atles són l’alosa vulgar Alauda arvensis i el cucut Cuculus canorus”.

La metodologia és similar a la emprada per realitzar l’atles. S’han pogut tenir en compte les dades derivades del SOCA (a Sorteny, des del 2009). El quadrat 1x1 km seleccionat a Sortney se situa a la zona del refugi. Les seccions emprades del SOCA per aquest estudi es reflecteixen en el petit quadrat.



1.9.4. Estació d’anellament d’ocells amb esforç constant

L’any 2012 s’ha dut a terme un anellament d’ocells (7 cessions). L’estació s’ha implantat prop del refugi i del prat de dall en una zona oberta amb bardisses. Els resultats no permeten donar cap conclusió però s’han notat algunes dades rellevants com la captura de boscaler pintat grosboscaler pintat grosboscaler pintat grosboscaler pintat gros (Locustella naevia) - espècie migradora amb pas reduït als Pirineus, amant de les zones humides, nombroses al parc - i la confirmació com a ocell nidificant al parc natural del lluerlluerlluerlluer (Carduelis spinus), rar i escàs a Andorra. S’han anellat 21 espècies i un total de 77 exemplars en el que representa una diversitat notable (60% d’adults per 39% de joves de l’any). Es lamenta però, la no participació de les escoles, ja que l’anellament és una molt bona eina per a l’educació ambiental.



2. - Indicadors del patrimoni cultural

2.1. Patrimoni agroramader : preinventari Des de l’any 2010, s’han dut a terme uns inventaris de les parets de pedra seca, cabanes pletes i altres testimonis de l’ocupació antiga del parc natural per l’home. Es tracta només de cartografiar i donar una petita descripció del que es veu d’aquestes estructures. Si algunes coses ja eren conegudes i queden ben vistoses, d’altres s’han anat descobrint per portar a una vintena de zones d’ocupacions ancestrals per les activitats ramaderes (prats de dall, orris, pletes i cabanes fins a aixoplucs més senzills). Aquestes dades es trametran al departament de Cultura de Govern (informant el departament de Cultura del Comú) amb el qual es pretén dur a terme un programa de recerca sobre el patrimoni agroramader de la parròquia. S’han determinat les parcel·les al voltant de cabanes o pletes i/o orris, seguint l’estructura actual d’un paisatge transformat, incloent sovint unes zones abandonades (landes d’abarsets o d’escobar o boscos) però que en el seu moment eren pastures. S’han agrupat alguns polígons (pastures evidents segons dinàmica de la vegetació) si en la mateixa zona s’ha inventariat només una estructura. Algunes d’aquestes zones han pogut estar, com a mínim en part, de propietat privada (segons el període històric) (exemple al Pla de Sorteny : els prats de dall tancats, o algunes feixes de cultius). És clar que es pot tractar d’una parcel·lació independentment de la època d’ús entre el neolític (mesolític), època mitjana i industrial. Algunes zones han estat més o menys explotades segons el període i el context històric i econòmic. A continuació es presenten els mapes amb la parcel·lació històrica seguint la implantació de les diferents cabanes, orris i pletes.



2.2. Patrimoni agroramader : estat de conservació Tot i que ho haurien de confirmar els arqueòlegs, l’estat de conservació del patrimoni agroramader del parc natural sembla ser en bastant bon estat de conservació. Es noten al pla de Sorteny algunes parts de parets de pedra seca una mica caigudes, així com algunes cabanes. Mentre els arqueòlegs no donin el seu acord per restaurar-les, es deixaran en l’estat. La neu, el gel i el desgel com el bestiar, són els factors que influeixen més l’estat de conservació d’aquest patrimoni, cal però una vigilància de cara al vandalisme que fins ara no s’ha constatat, almenys a nivell del patrimoni cultural.



3. - Indicadors dels aprofitaments

3.1. - Ramaderia L’evolució del nombre de caps de bestiar en custòdia (vacada i eugassada comunal) ha evolucionat els cinc últims anys de la forma següent :

158

126 120133

141

67

99

74 6877

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

VAQUES

EUGUES

VAQUES 158 126 120 133 141

EUGUES 67 99 74 68 77

2008 2009 2010 2011 2012

Es pot dir que es manté la vacada i l’eugassada. Els últims cinc anys s’han custodiat entre 194 i 225 caps de bestiar i el 2012, el nombre de caps ha ascendit a 218 caps en custòdia. A més a més del manteniment de les pastures com a recurs natural, el bestiar té un paper important respecte a la dinàmica del paisatge a l’estatge subalpí. Aquest paisatge resulta en gran part de l’acció secular de la ramaderia (i de l’explotació forestal). L’estructura funcional del paisatge (nodes de biodiversitat, marges ecotonals, mosaïc de la vegetació, estructures naturals i corredors ecològics) i la diversitat biològica (depenent del nivell de recobriment dels diferents estrats de la vegetació) estan vinculats a la pressió ramadera, en particular pel que fa a les zones de prats subalpins (i alpins), les zones humides i les landes subalpines, així com a l’estructuració del sota bosc (estrats herbari i arbustiu). Els 5 últims anys, no ha variat el nombre de ramaders a la parròquia. L’unitat de pastura de la vall de Sorteny cobreix prop de 300 ha. L’estudi de les pastures de la parròquia d’Ordino (CENMA, 2008) va ressaltar una qualitat i producció comparables a les pastures dels Pirineus. A continuació es presenten alguns resultats numèrics d’aquest estudi. La producció més alta (dins de la parròquia) sent la dels prats de sudorn (2.600 +/- 500 kg MS/ha) i els prats barrejats de gespit i sudorn (1.950 +/- 285 kg MS/ha) amb un valor



pastoral respectiu VO de l’ordre de (27 i 26 - els més elevats a la parròquia) i unes UF/kg MS (unitats farratgeres / kg matèria seca) respectives de 0,73 i 0,76 (0,82, les pastures de pel caní, el més elevat). La càrrega ramadera podria ser una mica més important ja que actualment es nota un subpastoreig en particular en els prats de sudorn (Festuca paniculata) i sudorn/gespit (Festuca eskia). S’aconsella augmentar la pressió ramadera en els prats de pel caní (Nardus stricta) (Cebollera i Saleres de l’Estanyó).

El càlcul de la càrrega ramadera admissible segons la producció de les pastures mostra que les pastures de sudorn són les que suporten més càrrega ramadera :



La càrrega ramadera suportada (CRS) : Les càrregues ramaderes històriques .



3.2. Ruscs Des de fa dos anys, s’autoritza a un productor de mel la instal·lació de ruscs a Sorteny. Es van instal·lar 2 ruscs el 2011 i 15 el 2012. Segons el productor, els resultats de producció, a la data d’avui, no són satisfactoris. Producció de mel : 2011 : 8 kg; 2012 : només 4 kg amb els 15 ruscs !



A nivell de la qualitat la mel produïda el 2011, de color clar, presentava un tast molt particular. La molt baixa producció al 2012, estaria vinculada, segons l’apicultor, a una pluviometria amb baixa de 40% de cara al 2011, donant un període de floració molt curt. L’apicultor ha tingut de mantenir les colònies fins i tot alimentant-les per que puguin passar l’hivern i tot i amb això s’en va perdre 3. Tampoc no van produir gaire d’altres ruscs instal·lats a Arans i a Escaldes-Engordany.

3.3. Prat de dall La diversitat florística del prat de dall del Pla de Sorteny és bastant important amb uns 62 62 62 62 taxonstaxonstaxonstaxons que a continuació s’exposen :

PRAT DE DALL Achillea millefolium L. Lotus corniculatus L. Agrostis capillaris L. Malva moschata L. Alchemilla xanthochlora Rothm. Meum athamanticum Jacq. Allium schoenoprasum L. Milium effusum L. Anthriscus sylvestris (L.) Hoffm. Ornithogalum pyrenaicum L. Armeria alliacea (Cav.) Hoffms. et Link Peucedanum ostruthium (L.) Koch Barbarea vulgaris R. Br. in Ait. Phleum pratense L. Capsella bursa-pastoris (L.) Medic. Phyteuma spicatum L. Carex ovalis Good. Plantago lanceolata L. Carum carvi L. Plantago major L. Centaurea debeauxii Gren. et Godron Poa pratensis L. Cerastium fontanum Baumg. subsp. vulgare (Hartman) Greuter et Burdet Ranunculus acris L. subsp. friesianus (Jord.) Syme Chaerophyllum aureum L. Ranunculus bulbosus L. Chenopodium bonus-henricus L. Ranunculus nemorosus DC. Conopodium majus (Gouan) Loret in Loret et Barr. Rhinanthus mediterraneus (Sterneck) Senn. Cynosurus cristatus L. Rumex acetosa L. subsp. acetosa Dactylis glomerata L. Rumex alpinus auct. Deschampsia flexuosa (L.) Trin. Rumex longifolius DC. in Lam. et DC. Dianthus deltoides L. Silene vulgaris (Moench) Garcke Euphrasia hirtella Jord. ex Reut. Succisa pratensis Moench Euphrasia stricta D. Wolff ex J. F. Lehm. Taraxacum officinalis Weber in Wiggers Festuca rubra L. subsp. commutata Gaud. Thlaspi brachypetalum Jord. Galeopsis tetrahit L. Tragopogon dubius Scop. Galium verum L. Trifolium montanum L. Gentiana lutea L. Trifolium ochroleucon Huds. Geranium sylvaticum L. Trifolium pratense L. Heracleum sphondylium L. subsp. pyrenaicum (Lam.) Bonnier et Layens Trifolium repens L. Hypericum maculatum Crantz Trisetum flavescens (L.) Beauv. Hypochoeris radicata L. Trollius europaeus L. Knautia dipsacifolia Kreutzer Veratrum album L. Polygonum bistorta L. Veronica serpyllifolia L.



Des de l’any 2004 es fan mostrejos fitosociològics. Tot i que es noti una tendència a l’evolució d’espècies nitròfiles, les associacions del prat de dall estan encara ben caracteritzades. (Triseto flavescentis – Heracleetum pirenaici ; Rhinantho mediterranei - Trisetum flavescentis ; Gentiano luteae-Trisetum flavescentis – al planell dels Beços).

3.4. Gestió forestal - estat sanitari del bosc i dinàmiques El Pla Tècnic de Gestió i Millora Foresal de la parròquia d’Ordino, no preveu cap explotació forestal en els límits del parc natural. Es busca el torn biològic dels arbres i en particular del pi negre (Pinus uncinata). El bosc de la solana està en fase de regeneració, es tracta d’un bosc vell, hàbitat del gall de bosc (Tetrao Urogallus). Es fa una vigilància sanitària dels boscos del parc. Des del punt de vista patrimonial, es nota la presència de formacions particulars :

- a la zona de la Presó, d’un bosc de beç pubescens (Betula pubescens) amb sota bosc de megaforbies i abarsets (41.B333). L’associació vegetal corresponent és el Saxifrago geranioidis-Rhododendretum ferrugineae subass. betuletosum pubescentis (= Betuletum pubescenti-carpaticae). Hàbitat molt escàs a Andorra ja que el mapa hàbitat presenta una única estació al parc natural comunal de les valls del Comapedrosa.

- a l’obaga, un bosquet amb Prunus padus i Lonicera alpigena (ambdues espècies de la LV) del Roso pendulinae-Aceretum platanoidis

- a les ribes del riu de Sorteny, el bosc de ribera amb Salix phylicifolia subsp basaltica del Veratro-Salicetum bicoloris.

Des del punt de vista sanitari, no es veu cap impacte generat per plagues (escolítids, armilària o altres). El bosc envellit de pi negre (Pinus uncinata) de la solana presenta alguns arbres de gran diàmetre secs en peu, la mortalitat dels quals derivant de la combinació de varis factors, en particular les sequeres registrades els vint últims anys i l’edat d’alguns individus (> 200/250 anys) amb possibles atacs secundaris d’escolítids.

3.5. Seguiment d’espècies caçables (porc senglar)

Cada any es fa un seguiment dels impactes generats pel porc senglar (Sus scrofa) a totes les zones del parc. Es declaren, si escau, els danys a Patrimoni Natural per tal de poder organitzar una batuda amb la colla de caçadors de la parròquia.



4. Indicadors de l’ús públic

4.1. Infraestructures, circuits interpretatius, informació del visitant, freqüentació i merxandising

Les infraestructures del parc natural es componen de :

- Caseta d’informació (1) - Refugis (2) - Jardí botànic (1) - accessible a persones discapacitades - Mobiliari (com, escales, bancs, llars de foc, pot d’escombraries) - Panells informatius (1 mapa parc) - Senyalització orientativa - Senyalització d’interpretació - Senyalització de la normativa - Palanques (troncs o fusta tractada) - Ponts (5) – Pont de Puntal, dels Barrons, del riu de Rialb, de la Canya de la

Rabassa, del Planell dels Beços - Barranes i tanques de bestiar (i potro) - Barranes de protecció - Portell (1)

La distribució de part d’aquestes infraestructures, seguint els camins del parc, és la següent :

Número de

camí N infrastructures (Senyalització, palanques, ponts, tanques) 54 1 58 10 60 9 61 3 66 1 103 5 104 16 105 16 106 4 144 3 TOTAL 68

No hi ha cap plafó interpretatiu. S’ha optat per una limitació de la senyalització vertical interpretativa. Es senyalitza el circuit interpretatiu amb petits senyals horitzontals mitjançant uns icones de fàcil identificació i es subministra gratuïtament una documentació plastificada que es torna a la caseta d’informació al acabar l’activitat.

Els itineraris interpretatius senyalitzats són quatre (Esquirol, Marta, Grau de la Llosa - la combinació dels tres forma un bucle que passa pel jardí botànic - i el d’ocells, papallones i zones humides que és un bucle que surt des del cap dels Graus).

D’altres itineraris d’interpretació es fan acompanyats per un guia de muntanya.



Els itineraris es poden fer a la carta, de forma autoguiada comprant la guia del parc natural (1€), on es presenten els punts d’interès natural i cultural amb un circuit de descoberta del jardí botànic. Els itineraris interpretatius també figuren en aquesta guia.

La informació del visitant se centra en la caseta situada a l’aparcament de la Canya de la Rabassa. La caseta està oberta entre el 15 de juny i el 8 de setembre (10h00 - 16h30; 9h30 - 17h00 - 15/07-30/08). Una persona es dedica a temps complert a informar el visitant. El guia de muntanya assegura una part de la permanència a la caseta (oberta tots els dies de la setmana a les dates i horaris més amunt indicats) i anima les sortides guiades així com l’educació ambiental a partir del centre de natura de la Cortinada per totes les escoles del país amb reservació prèvia.

S’han informat a la caseta unes 6.0446.0446.0446.044 persones el 2012 persones el 2012 persones el 2012 persones el 2012 ( 3.814 el 2011, 6.328 el 2010, 3.915 el 2009), és a dir més 58 % de cara al 2011.més 58 % de cara al 2011.més 58 % de cara al 2011.més 58 % de cara al 2011. Els guardes del parc poden orientar el visitant en el sí del parc natural i segons llur planing, acompanyar-lo al jardí botànic per una petita visita comentada. Control de la freqüentacióControl de la freqüentacióControl de la freqüentacióControl de la freqüentació El mes de juny de 2012 es va implantar (de forma provisional) a l’entrada de la pista d’accés al cap dels Graus un ecocontador per tal de tenir un punt de partida del nivell de freqüentació abans de l’obertura del refugi guardat. La circulació de vehicles i persones vinculats a l’obra d’instal·lació de les xarxes de serveis a la pista però, ha generat uns errors importants ja que el sistema funciona en base a la detecció de diferencial de temperatura (el pas d’un vehicle pot arribar a representar el pas d’unes 5 persones). Per tal d’avaluar aquests errors s’han comparat les dades dels comptatges realitzats com cada any des de la caseta amb un comparatiu horari per dies pel mes d’agost). La desviació ascendeix el 36%. Són només set dies els que donen resultats amb menys del 20% de desviació (7% de mitjana). En aquells dies, es nota que, fora dels horaris d’obertura de la caseta, la freqüentació representa un 30 % del total del dia. Fins ara s’estimava que era el 20%. Partint d’aquesta aproximació i en base als recomptes duts a terme des de la caseta, la freqüentació del parc natural seria d’unes 8.489 persones. Val a dir que s’ha notat un increment notable de la freqüentació de grups (autobusos). Però, la majoria dels grups arriben abans de l’hora d’obertura de la caseta, per lo qual no es comptabilitza el públic corresponent. Amb el 30% afegit com a correcció sobre el càlcul basat en els comptatges efectuats des de la caseta, no s’inclou totalment aquest tipus de públic, ja que només hi havia grups (cada vegada només un grup d’unes 60 persones) 4 /7 dies comparats amb l’ecocontador. S’estimen unes 3.000 a 5.000 persones corresponent a grups (segons nombre estimatiu d’autobusos) que caldria afegir al càlcul precedent per tal d’aproximar la freqüentació total del parc natural a l’estiu (15/06 – 10/09). La freqüentLa freqüentLa freqüentLa freqüentaaaació total del parc natural a l’estiu (15/06 ció total del parc natural a l’estiu (15/06 ció total del parc natural a l’estiu (15/06 ció total del parc natural a l’estiu (15/06 ---- 10/09) ascendiria a unes 10/09) ascendiria a unes 10/09) ascendiria a unes 10/09) ascendiria a unes 12.500 persones (valor mig estimat).12.500 persones (valor mig estimat).12.500 persones (valor mig estimat).12.500 persones (valor mig estimat). La venda de llibreriaLa venda de llibreriaLa venda de llibreriaLa venda de llibreria a la caseta ascendeix a 1.446 € el 20121.446 € el 20121.446 € el 20121.446 € el 2012, representant el 24% del total de merxandising (5.960 €).



4.2. Sortides guiades i educació ambiental

Des de l’Ofici de Turisme d’Ordino, es venen unes sortides guiades (safaris fotogràfics) que es fan al parc natural. Els tres últims anys s’han venut les sortides següents : 2010201020102010 2011201120112011 2012201220122012 N adults o famílies o grups de ½ jornada 6 adults 11 adults

1 família 4 adults 3 famílies 3 GRUPS (Hotel)

Import facturat 120 € 290 € 580 € Una sola empresa declara les sortides que organitza al parc natural amb els seus propis guies de muntanya. Per la temporada d'estiu, han acompanyat unes 817 persones 817 persones 817 persones 817 persones (708 708 708 708 el 2011, 856 el 2010)el 2011, 856 el 2010)el 2011, 856 el 2010)el 2011, 856 el 2010) (67 el 2012, 263 el 2011 i 365 el 2010 al PNCVC). El centre de natura de la Cortinada és el lloc on es divulga l’educació ambiental i a partir del qual s’organitza la sortida al camp, majoritàriament al parc natural (alguna sortida es pot organitzar al camí Ral). FREQÜENTACIÓ DEL CNLC FREQÜENTACIÓ DEL CNLC FREQÜENTACIÓ DEL CNLC FREQÜENTACIÓ DEL CNLC 2012201220122012 2011201120112011 Públic particular 1348 1352 EEEEscoles + colònies per l’educació ascoles + colònies per l’educació ascoles + colònies per l’educació ascoles + colònies per l’educació ambientalmbientalmbientalmbiental 615615615615 596596596596 Grups 955 910 TOTALTOTALTOTALTOTAL 2918291829182918 2.8582.8582.8582.858 Però es fan també sortides al camp amb les escoles sense passar pel centre de natura : Sortides Sortides Sortides Sortides d’educació ambiental d’educació ambiental d’educació ambiental d’educació ambiental sense sense sense sense passar pel centre de naturapassar pel centre de naturapassar pel centre de naturapassar pel centre de natura de la Cortinada de la Cortinada de la Cortinada de la Cortinada

2222012012012012 2011201120112011

804 602 L’educació ambiental es divulga a uns 1111....419 nens el 2012419 nens el 2012419 nens el 2012419 nens el 2012 (1.198 el 2011) el que representa un increment del increment del increment del increment del 18% de cara al 201118% de cara al 201118% de cara al 201118% de cara al 2011.

Escoles al CNLC

260

222

83

14

36

0

50

100

150

200

250

300

gener f ebrer març abril maig juny jul iol agost set embre oct ubre novembre



4.3. Incidències i manteniment derivats de l’ús públic La freqüentació del parc natural pel públic genera unes incidències directes sobre les infraestructures i en particular sobre l’erosió dels camins. Les zones les més afectades són els trams de camí següents :

- Camí de l’Estanyó a la zona forestal - Pleta del Llomar a partir de la sortida del bosc fins a l’estret de l’Estanyó - Saleres de l’Estanyó - Camí de la Serrera després de passar el rierol de les Cebes (pujada) - Cresta del pic de la Serrera

En aquestes zones es creen varis vials en paral·lel (costes) o repartits en l’espai (saleres). S’han dut a terme unes mesures correctores com la col·locació d’esglaons amb fusta i/o pedres pel control de l’erosió al camí de l’Estanyó, la implantació de palanques per orientar el visitant a les Saleres. Caldria potser completar la senyalització horitzontal amb un cartel de sensibilització i un recordatori de la normativa (Pla Rector : zonificació de les ZUR on s’ha de seguir els camins marcats i no sortir del camí). Aquests treballs han representat els tres últims anys :

2012 2011 2010 76 hores 1 16 h 2 35 h 3

39 hores 4 Les altres incidències són :

- vandalisme sobre la borda-refugi (teulada, portes, lavabos) - vandalisme sobre la senyalització (pals trencats,cartells robats, senyalització

malmesa) - vandalisme sobre la caseta (portes, vidres) - escombraries a la borda-refugi - grafitis (borda-refugi) - robatori de plantes al jardí botànic (puntual) i de merxandising a la caseta (puntual) - talla d’arbres (fusta a la llar del refugi)

No s’ha obert cap expedient el 2012, però si un expedient el 2011, per circulació motoritzada no autoritzada (motos). A nivell de rescat, s’han passat unes 50 hores (desaparició d’un persona, que no s’ha pogut localitzar malgrat grans recursos humans - fins a un centenar de persones els dos /tres primers dies seguit de bombers durant dos setmanes).

4.4. Activitat econòmica induïda i ús de la imatge del parc natural El parc natural genera de forma directa i indirecta una activitat econòmica i en particular respecte als sectors següents :

- empreses amb serveis de guies de muntanya - hotels, aparthotels i campings

1 66 h esglaons i 10 h control de l’erosió 2 tot control de l’erosió 3 18 h esglaons i 17 h control de l’erosió 4 infraestructures



- restaurants, bars - comerç directe : llibreria i productes derivats del merxandising a la caseta : 6.000 €) - comerç (com articles d’esport o de lloguer a l’hivern, alimentacions, etc) - museus

Pel que fa als serveis de guies, no totes les activitats estan declarades al parc natural (veure apartat 4.2). En el mateix sentit, cal subratllar que molts grups (autobusos) tenen el seu propi servei de guies acompanyants (recordem que aquest públic representa entre 3.500 i 5.000 persones). L’activitat econòmica induïda pel parc natural és de difícil quantificació, però es nota que a nivell de la comunicació de l’Ofici de Turisme, el parc natural està considerat com un producte estrella i permet recaptar una part del target dels ecoturistes que visiten el país (o que es plantegen visitar-lo). Aquest target busca en prioritat els espais naturals protegits. Tant des de la web del Comú, com la del parc natural, el producte és accessible per Internet i constitueix un reclam per la parròquia a nivell del turisme de natura que augmenta cada dia més, a més a més en un context econòmic difícil, ja que l’accés a la natura és gratuït. Les activitats econòmiques més amunt esmentades estaran vinculades a aquest tipus de turisme de forma directa o indirecta. En un futur pròxim aquest target permetria el desenvolupament de cases rurals en el sector primari fomentant la nova estratègia de Govern (Agricultura i Andorra Turisme) en el sector del turisme rural. Al poble del Serrat, trobem varis hotels i restaurants, des dels quals es pot accedir al parc natural a peu seguint el camí Ral històric (a menys d’1 km del poble). Un restaurant en particular ha establert part de la seva proposta de menú sobre l’ús de plantes comestibles i fruits del bosc. A la web del parc natural, s’ha facilitat per aquesta professió un llistat d’espècies vegetals comestibles per cada estació. Recordem també que pel que fa a la ramaderia, la vacada i eugassada comuna sol estar al parc natural des de finals d’agost fins a mitjans de novembre. Les pastures de Sorteny participen així a la producció de la carn de qualitat. Ús de la imatge Al 2012, una sola empresa va demanar una autorització per utilitzar la imatge del parc i tenir un vincle directe amb la web del parc natural. Es nota però, que d’altres empreses del sector turístic i en particular els hotels i els aparthotels de la parròquia, ja tenen en la seva web un vincle amb el parc natural de la vall de Sorteny (apartats activitats o ubicació). Algunes empreses amb serveis de guies de muntanya també utilitzen la imatge del parc natural.



5. Indicadors de l’administració i planificació de la gestió

5.1. Nivell d’execució del programa d’actuacions El programa d’actuacions està planificat a 4 anys vista. El seu desenvolupament requereix una dedicació majoritàriament tècnica del personal del departament (cap de departament,cap de secció, guarda del parc, responsable de la caseta, guia de muntanya i cap de secció del centre de natura de la Cortinada). El 2012, es van dur a terme en part les obres de serveis en el marc del projecte de refugi guardat a la borda-refugi (aigües residuals, electricitat, telèfon i fibra òptica, i canalització d’aigua en previsió d’una possible captació d’aigua a la font de la Mata). El seguiment i la vigilància de les obres han limitat el temps de dedicació a d’altres treballs tècnics planificats sense alterar massa el funcionament dels serveis i accessos al parc natural. Estat legal S’han dut a terme 2 actuacions sobre les 3 programades (la tercera depèn de la Llei de conservació de la natura que no ha entrat a tràmit). (100%100%100%100% pel que fa a les competències del Comú). Patrimoni natural i cultural A excepció dels inventaris fitosociològics que s’han limitat al prat de dall i alguna zona humida (i la cartografia derivada i base de dades) s’han dut a terme totes les actuacions programades. (12/15 : 80%). Aprofitaments Sobre les 6 actuacions programades s’han executat 6 (6/6: 100100100100 % % % %). Ús públic S’havien programat 22 actuacions i s’han realitzat 17 (17/22: 77%77%77%77%). No s’ha pogut fer la formació dels recepcionistes dels hotels (cap candidatura : problema de comunicació?). No s’ha dut a terme una sensibilització del públic a la conservació de les zones humides (falta definir la comunicació). S’ha deixat de banda la dinamització del centre de natura mirant més aviat, segons les estadístiques, de canviar el planing de funcionament del mateix. Algunes altres actuacions s’han aplaçat al 2013. Administració i planificació de la gestió S’havien programat 4 actuacions i s’han realitzat les 4 (4/4: 100%100%100%100%).



5.2. Pressupost i llocs de treball El balanç econòmic del CINVO i del parc natural per l'any 2012 es resumeix a continuació : CNLC + PNVSCNLC + PNVSCNLC + PNVSCNLC + PNVS 2012012012011111 2020202012121212 Funcionament Funcionament Funcionament Funcionament TOTALTOTALTOTALTOTAL 111111119.177 €9.177 €9.177 €9.177 € 111111118888....740740740740 € € € €

Personal (CASS inclosa) 75.676 € 99.644 €1 Consum de bens i serveis 43.501 € 19.096 €1

(inclou els assessoraments, diversos materials i eines pel manteniment, consumibles, gasoil, vestimenta, mostra de botànica, manteniment d’infraestructures i equipaments,...) InversionsInversionsInversionsInversions 0000 € € € € 3.9153.9153.9153.915 € € € € TOTAL PRESSUPOSTTOTAL PRESSUPOSTTOTAL PRESSUPOSTTOTAL PRESSUPOST 119.177 € 119.177 € 119.177 € 119.177 € 111122222222....655655655655 € € € €

1 Contractació d’un cap de Dpt (50%) i anul·lació del contracte d’assessorament (febrer 2012) Es nota que el pressupost 2012 ha estat estable amb el del 2011 (tret de les inversions). Per memòria, les inversions realitzades a nivell dels serveis depèn del pressupost de Mancomunitat de Serveis del Comú (i de Govern pel que fa al refugi guardat). Els llocs de treball sónEls llocs de treball sónEls llocs de treball sónEls llocs de treball són 6 6 6 6 :

- un cap de departament, responsable de l’òrgan de gestió - un cap de secció de patrimoni natural, - un guarda del parc, - un responsable de la caseta d’informació, - un guia de muntanya - un cap de secció del centre de natura de la Cortinada).

A més a més alguns eventuals de manteniment dels camins poden ajudar l’equip en particular pel manteniment dels camins i del jardí botànic.

5.3. Funcionament dels òrgans L’òrgan rector es reuneix una vegada a l’any per examinar balanços i la planificació. El Comitè Consultiu se sol reunir una vegada a l’any, però cal notar la poca participació l’any 2012 tot i l’actualització del pla rector i la planificació de la gestió a 4 anys vista. Val a dir però, que es manté un contacte constant al llarg de l’any amb els setors de la pagesia (Taula d’Agricultura i trobades in situ) i de la caça (Comitè Tècnic del Vedat de Caça i organització de batuda del porc senglar), així com amb Turisme, departament amb el qual la col·laboració és constant. Es pot dir doncs que al final, es tracten els problemes principals quan es presenten amb els principals usuaris del territori i en general hi ha una bona comunicació amb els dos primers sectors una molt bona col·laboració amb Turisme.



L’òrgan de gestió és l’òrgan que desenvolupa el Pla de gestió i consta de l’estructura més amunt detallada. S’ha mantingut la mateixa plantilla els últims cinc anys.

5.4. Col·laboracions La col·laboració amb les diferents departaments del comú, les altres administracions, els organismes públics i els altres espais naturals protegits permeten millorar la gestió tot i optimitzant els recursos humans i econòmics. En el sí del comú, es col·labora amb els departaments següents :

- Turisme (ús públic, merxandising, serveis i productes turístics, comunicació) - Comunicació, Disseny (comunicació,web, ecocontador, informàtica, disseny de

mapes i plafons o cartells, difusió de la informació - Ordino es viu, reportatges,etc) - Cultura (patrimoni agroramader,toponímia)

S’han firmat varis convenis de col·laboracions entre els quals es destaquen :

- Ministeri responsable del patrimoni natural i del medi ambient (gestió del centre de natura de la Cortinada)

- Parc natural comunal de les valls del Comapedrosa (intercanvis tècnics) - CENMA (estació meteorològica automàtica i seguiment de l’estat de la neu,

BMSAnd) Es col·labora amb els departaments de Patrimoni Natural (recomptes de fauna) i de Medi Ambient (RAMSAR). També es col·labora amb l’òrgan responsable del pla de gestió de la vall del Madriu-Perafita-Claror (intercanvis tècnics). Es recorda que el Ministeri de Turisme i Medi Ambient participa amb el seu departament de Patrimoni Natural a l’Òrgan Rector així com al Comitè Consultiu del parc natural. Es col·labora amb d’altres espais naturals protegits (no hi ha cap conveni formalitzat) i en particular amb : - el parc natural de l’Alt Pirineu (intercanvis tècnics) - el parc natural regional del Pirineu d’Arieja (intercanvis tècnics) - la Federació de les Reserves Naturals de Catalunya Nord (França) i els espais naturals protegits del Ripollés i la Garrotxa. Amb els tècnics dels altres departaments del comú les reunions es fan segons les necessitats. Amb el parc natural comunal de les valls del Comapedrosa, es fan com a mínim dos reunions : una de planificació de la col·laboració i una pel balanç anyal. No obstant es manté un contacte bastant constant al llarg de l’any pel que fa al seguiment dels diferents dossiers tècnics. Amb els altres espais naturals protegits es comença la col·laboració sobre la base de projectes tècnics transfronterers.



Es planteja a nivell comunal, la creació d’una Federació d’Espais Naturals Protegits agrupant els parcs naturals comunals i l’òrgan responsable de la gestió del Madriu-Perafita-Claror. (creació possible el 2013).

5.5. Comunicació, difusió, divulgació Són principalment els departaments de Comunicació i de Turisme que s’encarreguen de la comunicació del parc natural (màrqueting turístic, informació ciutadana amb el seguiment i reportatges sobre les activitats,Ordino es viu , etc ). L’òrgan de gestió mitjançant la web del parc (www.sorteny.ad) difon una sèrie d’informacions tècniques, pràctiques i de gestió per tal de facilitar la màxima informació al visitant. La caseta d’informació del parc és el centre neurològic (15/06 – 08/09) per a la comunicació directa al visitant. S’ha desenvolupat la part llibreria (cartografia,monogràfics, guies etc) per tal de donar un màxim d’eines per a que es pugui gaudir de la visita i aprofitar al màxim els valors naturals i culturals del parc natural tant de forma autoguiada com acompanyat per un guia de muntanya. De forma conjunta amb el parc natural comunal de les valls del Comapedrosa, s’han editat dos documents “On observar” la flora i la fauna que ve completar de forma personalitzada els mapes i guies de cada parc. Els senders interpretatius són les eines de divulgació més desenvolupades per a la descoberta del medi natural i cultural amb un accés fàcil des de l’entrada del parc. El jardí botànic completa l’oferta al visitant. El mapa editat el 2012 facilita la visita autoguiada ja que contempla tots els punts d’interès tant des del punt de vista natural com cultural. El centre de natura de la Cortinada és el punt neurològic per a la difusió de l’educació ambiental. La visita de les escoles i les colònies al parc natural dirigida pel guia de muntanya apropa el jovent al medi natural per tal de viure una experiència singular pel desenvolupament personal tot i fent descobrir i conèixer el patrimoni natural i cultural per respectar-lo millor. (veure estadístiques més amunt,punt 4.2).

5.6. Recerca La recerca es centra principalment en els inventaris i seguiment del patrimoni natural i cultural, per tal de precisar les dades actuals (hàbitats, flora i fauna així com el patrimoni arquitectònic agroramader). En el marc de projectes de col·laboració transfronterera s’afinaran unes metodologies de monitoratge d’espècies d’interès (flora) així com el concepte d’estat de conservació de les zones humides o altres hàbitats o complexes d’hàbitats i fins i tot de les espècies. Mitjançant el programa BMS(And) es participa a la xarxa de seguiment dels ropalòcers ,considerats com a bons indicadors del canvi climàtic i de l’estat natural, a nivell de Catalunya (Museu d’Història Natural de Granollers) i europeu.



També es comença a treballar a nivell dels comuns sobre el concepte de connectivitat ecològica a nivell del paisatge (projecte Paneuropeu de connectivitat nacional i transfronterera dels espais naturals protegits i a tall d’exemple el projecte transfronterer ECONNECT en el marc del Conveni Alpí). Es podrà mirar com a mínim de conservar una bona connectivitat entre els diferents espais naturals protegits del país en relació amb dels països veíns.

5.7. Voluntariat No s’ha muntat cap operació de voluntariat. Es tracta d’un tema que s’està considerant des del punt de vista tant tècnic com de la comunicació entre els espais naturals protegits del país.

5.8. Memòria anual Cada any es redacta un balanç de la gestió duta a terme per l’òrgan de gestió del parc natural on es presenten els elements de gestió rellevants des dels inventaris i monitoratge del patrimoni natural i cultural, el seguiment dels aprofitaments, el control de l’ús públic o la gestió pressupostària.

Documents

SEGUIMENT DELS INDICADORS DE GESTIÓ 2012 · SEGUIMENT DELS INDICADORS DE GESTIÓ - ANY 2012 Parc natural de la vall de Sorteny 6 1.4. Canvis en la connectivitat ecològica i connectància