SILENCI GENER 2011

REPORTATGE. María Pagés obri el Festival de Flamenc del Palau de la Música.MIRALL. Ojos de Brujo, una dècada de Corriente Vital.

silen

ciel

teu

club

de

cultu

raG

ENER

201

1

fes-

te’n

soc

i w

w

ww

.sile

nci.i

nfo

i

96 117

76

26

silenciOFICINESPl. Unió Musical, B 1146900 Torrent València96 117 76 26De dilluns a divendres de 9,00 a 14,00 [email protected]

PUBLICITAT 96 117 76 26

Edita Silenci Club de Cultura.Direcció María Lapiedra Benavent.Coordinació Bárbara Cócera Muñoz.Disseny i maquetació Vicent Font Rivero.Correcció i traducció Maika Ros, Ricard Chulià, Borja CatalàCol·laboradors Alicia Brocal, Carlos Madrid, Faus Olmos, Francesc Felipe, Gabi Ochoa, Irene Rodrigo, Jesús Amable, Joan Llobell, Jorge Medina, José Manuel Almerich, Jose Maria Bullón, Josep Vicent Frechina, Laura Grau, Llibreria Dadà, Núria Agulló, Pau Berga, Pedro Montalbán, Pepa Gómez, Ricard Chulià, Salvador Giménez, Teresa Almeida, Teresa Mata, Borja Català,Virginia Alonso, Miriam Ortuño, Marina Sanjuán, Guillermo López, Marta Bermúdez, Mª Eugenia García.

Silenci agraïx a tots els col·laboradors la seua aportació i no es fa responsable de les seues opinions.

Publicació impresa 100% en paper ecològic.Depòsit Legal V-4121-2008.© Portada María Pagés.

Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons. Per veure’n una còpia, visiteu: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/deed.ca

Amb

el s

upor

t de:

reportatgeMaría Pagés obri el Festival de Flamenc del Palau de la Música.

REPORTATGE

MIRALL

OXIGEN

ESCENA

MÚSICA

ART

LLIBRES

CINE

I MÉS...

María Pagés obri el Festival de Flamenc

Ojos de Brujo, una dècada de Corriente Vital

Ascens al Mont Perdut

Circuit Café Teatre torna amb nous espectacles

Festa del Nou Folk Valencià

Rússia Sagrada. Icones del Museu Rublev de Moscou

El Ala Oeste d’Edward Gorey

Maurice Pialat

125 anys de Casa Quiquet

06

08

10

12

18

24

28

30

33

mirallOjos de Brujo, una década de

Corriente Vital.

oxigenAscens al Mont Perdut

escenaCircuit Café Teatre torna amb nous Circuit Café Teatre torna amb nous

espectaclesespectacles

08

06

10

12

club

sile

nci

el te

u cl

ub d

e cu

ltura Silenci és una associació cultural sense ànim de lucre que té l’objectiu

d’acostar i de promoure la cultura als seus socis. Per fer-ho, ha cre-at un club de cultura. Una plataforma de més de 50 espais: teatres, museus, sales de concerts, discogràfiques, cines, llibreries, editorials, centres culturals... que, a més d’informar de la seua oferta cultural, re-alitzen descomptes, regals i promocions.

fes-te’n sociwww.silenci.info96 117 76 26Telèfon d’informació i atenció al soci de dilluns a divendres de 9.00 a 14.00 hores

[email protected]

facebook.com/clubsilenci

twitter.com/clubsilenci

ft

w

@

i

revistarevista Els descomptes del club en ta casa. Tots els mesos rebràs la revista del club a casa amb els descomptes i els events culturals més interessants.

50%

R

S

descomptes descomptes Fins un 50% de descompte en més de 50 espais. Els descomptes i regals són per al titular del carnet i el seu acompanyant.

regal clubregal club 2 entrades gratuïtes. Cada soci té dret a un regal anual: dues entrades per anar al teatre o a un concert, llibres, sopars... regals que ha consultar la disponibilitat al web.

w w www.silenci.info

sorteigsorteigSortejos i promocions a facebook.participa en sortejos i promocions que realitzem entre els comentaris que ens deixeu a facebook.

f www.facebook.com/clubsilenci

fes clubfes clubPer cada amic que convides a Silenci tindràs un nou regal. També pots gaudir d’un altre regal si regales Silenci. Crida’ns i t’informarem.

i 96 117 76 26

avan

tatg

es d

e sil

enci

club

de c

ultu

ra

fes-

te’n

soc

i

ww

w.sile

nci.i

nfo

9

6 11

7 76

26

iw

fes-

te’n

soc

i

ww

w.sile

nci.i

nfo

w

ww

w.s

ilenc

i.inf

o N

OVE

MBRE

10

6

DALT. María PagésBAIX. Martirio

MARÍA LAPIEDRA. El Festival de Flamenc del Palau de la Música complix 15 anys amb l’afany de millorar en cada nova edició. Enguany, obri el teló amb una de les màximes autoritats del món del flamenc, la bailaora i co-reògrafa sevillana María Pagés. Artistes reconeguts com Enrique Morente, recentment desaparegut, Eva Yerba-buena, Diego el Cigala, Buika o Pitingo ja han passat pel Palau de la Música en la cita, considerada, la més important del flamenc a València. Per a enguany, el car-tell és igual o més abellidor: María Pagés, Kiko Veneno, Martirio, Diana Navarro i tota una sèrie de concerts per als més menuts.

María Pagés balla la poesia, balla les paraules que Sara-mago (especialment), Machado, García Lorca o Miguel Hernández van deixar escrites per a tota la humanitat. Li posa moviment a unes paraules, que sense necessitat de música, diuen molt. I ho fa amb la mestria i el talent d’algú que explora els límits del flamenc dia a dia i que ja és l’am-baixadora internacional d’aquest art pel món. Els que l’han vista diuen que ella mateixa posa la música a la paraules

María Pagés María Pagés obri el Festival de obri el Festival de Flamenc del Palau Flamenc del Palau de la Músicade la MúsicaPALAU DE LA MÚSICA

30.01.11 - 27.02.11

palaudevalencia.com

fes-

te’n

soc

i

ww

w.sile

nci.i

nfo

w

7

i deixa sense alè al públic. I ara, ho farà a València, el dia 30 de gener en la Sala Iturbi. Un escenari pròxim per al públic, acústicament excel·lent i un luxe per a qui puga contemplar-la. I és que obri el festival amb una peça tito-lada Flamenco y Poesia, tota una declaració d’interessos a través d’un ball, d’un moviment, tremendament difícil, però que commou a tot el que la contempla. I és que aquesta artista, Premi Nacional de Dansa en 2002, es troba en la maduresa de la seua carrera, en el millor moment creatiu. De Japó a Nova York, passant per Alemanya, Colòmbia, Guatemala i ara València. Eclipsa teatres i auditoris amb els seus braços en un ball de paraules, amb el seu ritme i la seua cadència, amb la melodia del seu so, mitjançant la dansa, l’únic idioma universal. Simplement per ella, ja val la pena el festival. Però no és l’única. El diumenge 6 de febrer, en la nit del flamenc valencià, el jove guitarrista Juan de Pilar presenta Oro Blanco. De pura estirp gitana i amb un toc elegant i fi, aprés i copiat del mestre Paco de Lucía, ens presentarà el seu primer treball en solitari, gravat a València amb el grup de Kiko Belenguer en un projecte de flamenc-jazz, molt influït pel jazz i la bossa nova. Un disc que combina la mestria de Juan a la guitarra junt amb col·laboracions de cant, ball, violí, percussió i inclús flauta.

Cartell d’estreles consolidades: Kiko Veneno i Mar-tirioEl festival continua el dissabte 19 de febrer amb el concert de Kiko Veneno, màxim exponent del flamenc-rock, que presentarà el seu nou disc, Dice la gente, un treball gra-vat l’any passat a Sevilla acompanyat de la seua habitual banda. Des de 1977 que va publicar Veneno, el seu primer treball, Kiko no ha parat de treballar. “Volando voy” seria un dels temes que li portarien a la fama, així com “Echo de menos“, o “Lobo López“.A més, mai ha deixat de partici-par en altres projectes, apadrinar nous valors de la música, com el cas de Mártires del Compás o col·laboracions amb amics en discos conjunts. De fet, companya de carrera i vella amiga és Martirio, que arriba al mateix escenari però un dia després. Acompanyada de la guitarra de Raúl Rodrí-

guez i al piano amb Jesús Lavilla, amb les seues tan carac-terístiques ulleres fosques, Martirio presenta el 20 de febrer un concert homenatge als seus 25 anys de carrera, en un repàs per les cançons que sempre l’han acompanyada. Co-bles revisitades, aires de jazz, buleries excessives i flamenc híbrid ompliran l’escenari en un concert “molt íntim”, com ella mateixa ha apuntat, i en un espai perfecte per a això. 80 minuts de cançons com “El productor”, la primera cobla que va escriure junt amb Kiko Veneno, relectures de clàs-sics com “Volver”, “Torre de arena” o “La bien pagá” i èxits com ”Estoy mala” o “Las mil calorias”.

Diana Navarro i José Ortega tanquen el festivalL’últim cap de setmana serà el torn de la cantaora Diana Navarro, considerada com una de les millors veus del pa-norama musical. Cobla, flamenc, saeta, però també pop, ritmes ètnics i electrònics... Res escapa a aquesta cantant malaguenya desconeguda fins a 2005 però que donà el bot a la fama amb el seu primer treball discogràfic No te olvides de mi, un disc que va arribar a ser disc de platí i la seua nominació als Gramys Llatins com Artista revelació, així com el premi Onda a la mateixa categoria. Després de tots aquests èxits, ara presenta a València el seu tercer disc, Carmino verde, un treball ple de cobles clàssiques amb una visió musical actualitzada. Finalment, el festival tanca el teló amb un concert homenatge a Manzanita en el qual el seu fill José Ortega posarà la veu i Diego Amador, David de María, Montse Cortés, Guadiana i els músics de Chambao la música. Un concert replet d’atractius per a homenatjar a un dels pares del nou flamenc i on es repassaran els seus grans èxits com com:”Un ramito de violetas”,“Verde, que te quiero verde”, “Gitana” o “Por tu ausencia”.

La novetat: flamenc per als més menutsEn la línia que seguix el Palau de difusió i d’ensenyança de la música per als més menuts, el festival presenta en-guany Carmelo, cantes por Carmelo, un musical infantil de flamenc molt dinàmic, pedagògic i amb una gran especta-cularitat per a xiquets de 3 a 14 anys.

fes-

te’n

soc

i

ww

w.sile

nci.i

nfo

w

ww

w.s

ilenc

i.inf

o N

OVE

MBRE

10

8

Il·lustració d'Elías Taño a partir d'una foto presa a l'entrevista per Marta Bermúdez. www.eliastano.es

MARTA BERMÚDEZ. Després de deu anys de dur treball, Ojos de Brujo deixa que el seu Corriente Vital titule el seu seté disc. Un treball amb què diuen adéu amb la trans-formació d’un grapat de clàssics sota una nova perspec-tiva que, a més, els diu que ja és hora d’experimentar individualment. Una dècada de mestissatge, flamenc, hip-hop i electrònica centrifugats pel donyet d’un grapat de “bojos de la música” que han demostrat la seua força pels cinc continents. Una gira internacional d’un any, una edició de luxe amb més de 20 col·laboracions entre les quals destaquen Bebe, Amaral o Manolo García, dos temes inèdits i un adéu que abraça nous aires musicals. Marina “La Canillas” i Maxwell Wright s’acomiaden en Silenci de deu anys d’exploració musical en comú, en una entrevista conjunta en la qual parlen del passat, pre-sent i futur d’una de les bandes espanyoles que més va revolucionar la música de fussió, fa ja més de 10 anys.

Per què aquest adéu quan pareixia que tot anava tan bé? Marina: Som un col·lectiu de molta gent súper inquieta. Som com els gremblins (rialles), que es multipli-

© E

lías

Taño

miral

l

Ojos de Brujo, Ojos de Brujo, una dècada de una dècada de Corriente VitalCorriente VitalEl grup s'acomiada amb aquest últim treball, una edició El grup s'acomiada amb aquest últim treball, una edició de luxe plena de col·laboracionsde luxe plena de col·laboracionsojosdebrujo.com

fes-

te’n

soc

i

ww

w.sile

nci.i

nfo

w

9

miral

lm

iral

l©

Mar

ta B

erm

údez

quen. Després de la separació hi haurà huit Ojos de Brujo per ací. Per a viure la vida cal estar oberts. Tindrem altres parelles i sí, el matrimoni Ojos de Brujo s’acaba, però no tanquem cap porta; això seria de panolis. Maxwell: Vius en un espai atemporal, on sempre vas de cul. Així és difícil prendre perspectiva de la teua vida. Si cal reprendre-ho es reprén, però renovats.Es pot parlar llavors d’un fins després? Maxwell: Com qualsevol cosa, és indefinit. És millor deixar-ho elegantment i que fluïsca, en compte d’allargar-ho sense sentit. Marina: Ara cal seguir, perquè tenim un nou disc amb nova sonori-tat. Amb aquest celebrem tot el que hem viscut i cap a on anem. Però la decisió més valenta era parar i reflexionar. Sempre heu dit que hi ha hagut moments molt durs. Marina: Perquè hem triat els camins difícils. Ha sigut el nostre fat, posar per davant l’artístic i per darrere allò objec-tiu i pràctic. Clar que hi ha crisi, però nosaltres hem viscut en crisi sempre, pensant moltes vegades que s’afona el vai-xell! I hem eixit endavant. Però clar, quan veus que alguna cosa no t’aporta o la teua vida personal vols que vaja per un altre costat... Han sorgit també les inquietuds de cada un? Marina: Han sigut deu anys en els quals hem estat miraculosament d’acord i unificats. Però sí, ara hi ha diferents punts de vista i potser m’abellix donar regna solta a la meua creativitat. Cal saber deixar-ho en el moment adequat. Trenqueu, a més, la regla de titular amb una paraula del caló, passant a Corriente Vital. Maxwell: Un altre disc amb un títol en caló. Per què? És un concepte clarís-sim. Primer va nàixer la cançó. A més, les regles estan per a trencar-les. Marina: Aquest disc és com la vida. El corrent vital està sempre. Ens espera un any de gira, molts concerts per a escoltar-nos a nosaltres mateixos i convéncer-nos. Estem súper contents per poder portar aquesta energia al directe. Aquest disc ha sigut un repte com tots, però clar, ha sigut més sentit. No ha sigut un poc caòtic el seu naixement? Maxwell: El caòtic ha sigut el treball de coordinació, perquè hi havia molta gent aportant idees i era complicat fer que quallara. Encara que al final cada cançó es complementa i sí que és un disc que tinga fil. Marina: El propi procés va triar les

cançons. Hi ha clàssics que calia posar, però altres també han sigut triats per l’artista. Bebe, en ser mare, va triar “Nu-eva vida”, el tema de Najwa Nimri, “Lluvia”, o “Baraka”, que el va triar Manolo García. També ha sigut un repte portar a artistes a terrenys que foren diferents dels seus. Com a Estopa, que canten l’afrobeat “Na en la nevera”, o Eva Amaral, que es va atrevir amb “Corre Lola”, perquè li va agradar molt la lletra.El directe inclourà els temes amb aquest nou estil? Marina: Tenim un espectacle nou, encara que l’afrontem amb les mateixes ganes. No parem per falta de ganes. Aquesta gira és molt especial perquè cal portar coses no-ves, però en ser l’acomiadament, no poden faltar temes que la gent espera escoltar. Ja estem tocant els nous temes, com el “Get up, stand up” de Bob Marley.Com valoreu la vostra aportació al mestissatge espanyol? Marina: En una entrevista en Ràdio 3 van dir que els músics no som etiquetes, sinó persones. Jo sóc el que faig. Si eres sincer i natural, no cal posar-li nom. Sí que és cert que hem influït en el moviment de la música mes-tissa. Quan vam nàixer a Barcelona hi havia molts grups fent soroll i investigant noves sonoritats, la qual cosa no vol dir que no haguera ocorregut abans. L’interessant és quan s’integra tant que la gent ni es dóna compte, perquè es con-vertix en el nostre propi llenguatge. Hem aprés a treballar més per la cançó i no tant per les idees.Algun projecte futur? Marina: Vull passar més temps amb el meu fill, per això torne a València. Tinc moltes idees i un quadern de cançons que aniran a l’escenari. Les ex-pectatives musicals són posar música a una obra dirigida per Jordi Prat amb gent com Iván Morales. La coreògrafa serà Belén Maya. La música la posarem Max, Dani de Mo-rón, Carlos Sarduí i jo i s’estrenarà l’11 o el 12 de desem-bre. És una obra que García Lorca va escriure perquè Falla li posara música, però mai la van acabar.Què vos emporteu? Maxwell: L’oportunitat de viatjar i vore les coses amb perspectiva, haver conegut a molt de boig de la música fent el que més t’agrada. M’emporte també el que s’aprén amb l’experiència, les taules. Marina: Moltes faldes, turbants... jo crec que hauré de fer un rastell a València per a desfer-me de tot.

fes-

te’n

soc

i

ww

w.sile

nci.i

nfo

w

ww

w.s

ilenc

i.inf

o N

OVE

MBRE

10

10

JOSE MANUEL ALMERICH. Cal tindre valor per a creuar els Pirineus a peu. I molt encara més tremp per a fer-ho, de mar a mar i en solitari. Ni la pluja, ni la pedra, ni les nits de bivac a cel obert li han llevat a Imanol el seu somriure. És més, irradia un magnetisme propi d’aquell que sent i transmet, llibertat.

Imanol és arquitecte. Ara té molt de temps lliure, la situa-ció actual li ha deixat sense treball i per tant, disposa dels mesos necessaris per a fer el que sempre havia tingut la intenció de fer, creuar la serralada més alta i llarga de la península Ibèrica amb els seus propis mitjans, amb menjar suficient per a uns quants dies i quinze quilos a l’esquena. Amb una certa freqüència, haurà de baixar a alguna pobla-ció a buscar avituallament, la qual cosa augmentarà l’es-forç fins a recuperar novament la cota d’altura. De tant en tant dorm en alguna pensió, i a l’alba, torna al sostre de la muntanya, a la soledat més absoluta, al fascinant escenari de les muntanyes on només li esperen els núvols, i quan s’enfaden, les tempestats. La resta dels dies dorm en una tenda de campanya de simple sostre la carcassa de la qual és tan sols el bastó de caminar. I a vegades també, troba refugis com el nostre on hem arribat per a passar la nit abans d’ascendir a la muntanya Perduda. Imanol se sent a gust amb nosaltres. No para de parlar (i nosaltres de pre-guntar), i després del sopar, allarguem la vetlada fins molt tard. Els guardes han apagat les llums, però seguim ací, a la dèbil resplendor d’un ciri, amerant-nos d’experiències

© J

M. A

lmer

ich

oxig

en

Ascens al Mont PerdutAscens al Mont PerdutEl massís calcari més alt d'Europa

fes-

te’n

soc

i

ww

w.sile

nci.i

nfo

w

11

oxig

enox

igen

© J

M. A

lmer

ich

alienes i transmetent, al seu torn, la qual cosa hem aprés en aquest món de gel i de roques. La transpirinenca no és excessivament difícil ni complicada, qualsevol persona amb un mínim de preparació física pot realitzar-la, ens diu, inclús amb bicicleta per les valls o amb més experiència per les cimes. Però per a preparar la motxilla, agafar el tren i partir només, fa falta tremp, molt de tremp. I això que al principi comentava. A Imanol no el vam tornar a vore. Comencem el nostre ascens quan ell ja havia partit. L’últi-ma tempestat li va afectar tant que va estar la nit sencera tremolant i dos dies enrampat pel fred. Ara vol anar amb tot el temps per davant. Amb l’aigua i el torb es va quedar sense mòbil i necessitava baixar a algun poble a una hora raonable per a adquirir un nou. Nosaltres eixim després del desdejuni, a una hora menys raonable. Ens esperaven sis hores de dura ascensió i les previsions per a la vesprada, no indicaven res bo.

De camí a Mont PerdutEn un dels atalusses, poc abans d’aconseguir el llac ge-lat, perdem de vista a part del grup. Alguns s’han avançat, però la resta ve darrere. No podem esperar per més temps i decidim avançar per a afrontar l’última canal com més prompte millor. Només de vore-ho des de lluny ja imposa. Una inscripció en la roca ens indica que entrarem en una zona perillosa. Fa uns quants anys, des d’ací no vaig poder continuar. La quantitat de neu inesperada a mitjan octubre, un calçat inadequat i l’esgotament físic em van fer desistir. Encara que el meu amic Joan Grifoll insistix en el fet que sí que vaig fer la cima amb ell, jo no ho recorde. I això és mala senyal, perquè o vaig perdent memòria, o fa molt de temps, encara que crec que es confon amb el Taillón, que aquell mateix matí, sí que el vam poder aconseguir. En aques-ta ocasió tot és distint: tinc millor forma física i l’equip és l’adequat. A més a penes hi ha neu. Queda una gelera en la part superior del llac, on el glacera es manté, però l’escopi-dera està lliure de gel. Açò ho hem preguntat fins a la saci-etat. Aquest pas, una immensa canal de roca descomposta fins al tossal del Perdut i poc abans de l’aresta final, és un dels passos més perillosos del Pirineu. A l’hivern un error pot ser fatal i si perds l’equilibri i el piolet no et subjecta, la velocitat que aconseguixes en a penes uns segons et llança

al buit espentat per la inèrcia com un gegantí tobogan. Més de huitanta persones han perdut la vida en aquest lloc des que es porta en el refugi el registre d’accidents, per la qual cosa el tram que ens queda, on avances un pas i retrocedi-xes tres, és com l’antesala de l’infern. El camí està al límit de la verticalitat i a males penes podem avançar, però a poc a poc ens anem refermant i avançant cap a la cima. Tan llunyana fa unes hores, ara queda ja molt més prop.

La cima per excel·lència Mont Perdut és el massís calcari més alt d’Europa. Amb 3355 m d’altura és una de les cimes més superbes i im-ponents dels Pirineus. Per a molts muntanyencs és la cima per excel·lència, i sense cap dubte, una de les més be-lles de tota la serralada. Forma part d’un massís, conegut a Aragó com Tres Serols on es distingixen les cimes del Cilindre (3328), el Perdut i l’Anyiscle (3263) anomenat també com Soum de Ramond, en record a un dels primers exploradors de l’alta muntanya pirinenca. Mentre en la cara nord del massís, ja quasi en territori francés, es conserva un dels últims glacers, d’oest a est arranquen quatre valls d’extraordinària bellesa: Ordesa, Escuain, Pineta i el canó de d’Anyiscle la pujada del qual és molt més llarga i dura que per la vall d’Ordesa, lloc pel qual decidim accedir. Su-perades les grades de Brasege, i l’afluent de turistes que tractaven d’arribar al circ glacera i la cua de Cavall, aconse-guim a mitjan vesprada el refugi de Górriz. Creuem les fa-gedes de Bujaruelo abans de què l’explosió tardorenca ens aconseguira de ple. I en el refugi sopem i xarrem, després d’un primer bivac, amb el nostre nou amic basc.

Arribar a la fi del Mont PerdutLa cima del Perdut la conquistem, lliure de núvols, cap a les dos del migdia, quan l’única companyia que quedava era una graula famolenca que esperava traure partit dels úl-tims muntanyencs que voria en molts dies. A penes en 15 minuts arribàrem a la cima, la culminació de l’esforç d’un parell de dies. El moment sublim que caracteritza aquest instant compensa amb escreix el risc del camí, que no se me’n va del cap. Més pel que saps que pel que veus, les cames et tremolen tant per a pujar, com per a baixar.

ife

s-te

’n s

oci

w

ww

.sile

nci.i

nfo

9

6 11

7 76

26

w

12

esce

naes

cena

El Circuit Café Teatre El Circuit Café Teatre torna amb nous torna amb nous espectaclesespectaclesLOCALS DEL CIRCUIT CAFÉ TEATRELOCALS DEL CIRCUIT CAFÉ TEATRE

01.12.10 - 30.01.1101.12.10 - 30.01.11

OBSEQUI

segona consumició gratuitasegona consumició gratuita

circuitocafeteatro.comcircuitocafeteatro.com

TERESA MATA FERRER. El Circuit Café Teatre, el nostre cir-cuit preferit, comença el 2010 com no podria ser d’altra manera, amb nous artistes que ens porten uns espectacles immillorables. Una molt bona opció per a començar amb bon peu els propòsits d’any nou és fer-ho amb actuacions com la de Pere Hosta qui, mitjançant la tècnica clown, es mostra tal com és: un home bastant especial que intenta trobar parella. O amb Karim y las cosas de la China, on es barreja l’humor amb la improvisació i la màgia. També podrem conéixer millor el món del teatre amb els Artistes de les emocions que afirmen, amb música en directe i in-teractuant amb el públic d’una manera improvisada, que Contigo todo es competir. Comptarem també amb un mo-nòleg de Jesús F. Manzano, Y yo en la tuya, on el protago-nista busca, com pot, el seu paper en la vida. Però tampoc podem oblidar-nos dels clàssics que repetixen, com són Javier Botía i el seu mentalisme i fenòmens; Mery Chey Band amb el seu concert benèfic Por las mujeres de allá; Manu Gorritz i la seua reflexió còmica de la bogeria; o Las cosas que no entiendo, d’Álex Martínez, que ens conta tot allò absurd que fem. També podrem gaudir de les primeres experiències en tot de Rafa Alarcón i de La gran epopeya de MIr i Mor, humor crític 100%.

Forever King of PopTEATRE OLYMPIA

16.12.10 - 16.01.11

25% DESCOMPTE SOCIS

taquilla

teatro-olympia.com

El musical tribut a Michael Jackson arriba a València un any i mig des-prés de la mort de l’artista. Un elenc de 40 artistes entre cantants i balla-rins inundaran l’escenari del Teatre Olympia durant el Nadal al so de les cançons més conegudes de qui, per a molts, ha sigut i continua sent el rei del pop.

Impro V.2.0TEATRO FLUMEN

25.12.10 - 15.01.11

10% DESCOMPTE SOCIS

taquilla

teatroflumen.es

“Açò és senzill, agafa un bolígraf i escriu el primer que et vinga al cap, nosaltres ho improvisarem per a tu”, afirmen els culpables d’aquesta suc-cessió d’escenes sense sentit apa-rent però que estan perfectament i intel·ligent lligades per l’espontane-ïtat i l’experiència teatral que avalen aquests dos grans actors valencians.

PegadosTEATRO FLUMEN

01.01.11 - 09.01.11

10% DESCOMPTE SOCIS

taquilla

teatroflumen.es

IRENE RODRIGO. El nou teatre Flu-men acull Pegados, un musical di-ferent, com diu el propi títol. I tan diferent: qui ha vist una obra la línia argumental de la qual es base en un xicotet accident sexual? Doncs això és el que els passa als protagonistes de Pegados.

O

25% 10% R10% R

ife

s-te

’n s

oci

w

ww

.sile

nci.i

nfo

9

6 11

7 76

26

w13

Per

a d

isfr

utar

del

s d

esco

mp

tes

heu

de

com

pra

r le

s en

trad

es a

les

taq

uille

s d

els

dife

rent

s es

pai

s co

l·lab

orad

ors

i pre

sent

ar e

l car

net

de

Sile

nci C

lub

de

Cul

tura

. El

s d

esco

mp

tes

són

vàlid

s p

er a

due

s p

erso

nes.

Els

esp

ais

col·l

abor

ador

s es

res

erve

n el

dre

t a

mod

ifica

r el

s d

esco

mp

tes.

esce

naes

cena

València ZombiTEATRE MICALET

01.01.11 - 09.01.11

25% DESCOMPTE SOCIS

taquilla

teatremicalet.com

GABI OCHOA. Després de Nadal tam-bé podem gaudir de València Zombi, l’última bogeria de Xavi Castillo, en què un grup de científics tracten de trobar el “súper home valencià”. Un món faller-apocalíptic en què la parò-dia serà la reina de la festa. Addictes als vestits, absteniu-vos-en.

SpontanCENTRE CAROLINA

09.01.11

REGAL

consultar disponibilitat en www.silenci.info

carolinatorres.org

PEPA GÓMEZ. Aproximadament hora i mitja d’històries improvisades, amb títols a l’atzar suggerits pel públic en entrar i durant l’espectacle. Els impro-visadors no saben què passarà ni en què hauran de convertir-se per a jus-tificar els títols, les trames, etc.

En esta crisis, no saltaremos por la ventanaESPACIO INESTABLE

12.01.11 - 16.01.11

25% DESCOMPTE SOCIS

espacioinestable.com

La companyia Dàrsena Produccions ens transporta al 15 de setembre de 2008, el dia que Lehman Brothers, la important empresa de serveis finan-cers, es va precipitar en caiguda lliu-re cap a l’abisme. En clau d’humor, heus ací una forta crítica al sistema financer capitalista.

25% R 25%

Una comèdia americanaUna comèdia americanaPICASSENT. CASA DE LA CULTURAPICASSENT. CASA DE LA CULTURA

14.01.1114.01.11

2X1

taquillataquilla

culturapicassent.comculturapicassent.com

MARINA SANJUAN. Els protagonistes, Frank (Álvaro Lavín) i Donna (Marina Seresesky) són un matrimoni qualsevol. Ell és venedor del sector tèxtil i té un bon negoci amb Ge-orge (Iván Villanueva), un important majorista. Amb dós viuen tranquil·lament amb la mare de Donna (Ana Frau). Però aquesta pau no durarà massa. Una nit, Frank invita a sa casa el seu amic Hal (Chani Martín). Aquesta visita que es presentava alegre i reposada, es convertix en el comen-çament d’una comèdia delirant, centrada en la por. L’an-sietat i l’estrés, dels que tots som víctimes, són els temes principals d’un espectacle que es proposa alliberar-nos i dinamitar els temors mitjançant l’humor dels protagonistes. Un exercici d’evasió i d’ironia en què es qüestiona la impor-tància d’aquestes fòbies que tots tenim. Es tracta d’aconse-guir que el públic es reconega en els personatges i aprenga a riure’s d’ell mateix. Berkoff, la ment que ha donat a llum aquesta comèdia, és un cineasta i dramaturg britànic, que molts situen a la mateixa alçada de personalitats com Dario Fo o Eduardo Pavlovsky. També la companyia Teatre Me-ridional, una de les més productives de Madrid, ens dóna la seguretat de trobar-nos davant d’un vertader espectacle.

2x1

R

ife

s-te

’n s

oci

w

ww

.sile

nci.i

nfo

9

6 11

7 76

26

w

14

esce

naes

cena

Un matrimoni i mèdiumUn matrimoni i mèdiumSUECA. AJUNTAMENTSUECA. AJUNTAMENT

21.01.1121.01.11

20% DESCOMPTE SOCIS

taquillataquilla

sueca.essueca.es

IRENE RODRIGO. Jaime Pujol dirigix aquesta comèdia de fantasmes que agafa ingredients de les representacions de terror. La companyia Ornitorrincs l’ha tornat a triar com a conductor d’una obra en la qual Lola Moltó -coneguda ac-triu que ha treballat a la sèrie televisiva L’Alqueria Blanca- repetix paper protagonista després d’haver arrasat amb El Mussol i la Gata, de Bill Manhoff. La direcció de Pujol asse-gura, com sempre, grans dosis d’entreteniment i de perso-nalitat. Aquest jove polifacètic -a més de director, ha escrit obres de teatre i ha participat en cine, televisió i escena- ha conduït èxits com Àngel i Bodas de Sangre, de Federico García Lorca. A Un Matrimoni i Mèdium, Lola Moltó es ficarà en la pell d’Àfrica, una dona que ha triomfat profes-sionalment com a periodista esportiva a qui s’encarrega la missió de contactar amb l’esperit d’un esportista ja mort. Álvaro Báguena interpreta el seu marit, Òscar. Mamen Gar-cía, que ha treballat a sèries com Socarrats i La que se avecina, ens farà riure amb la seua personal actuació com a la mèdium Sofia Reina. Per una suposada equivocació d’aquesta, Diego Braguinsky retornarà del més enllà com a ex-marit de la periodista.

20%

Mamma Mia!Mamma Mia!PALAU DE CONGRESSOSPALAU DE CONGRESSOS

20.01.11 - 30.01.1120.01.11 - 30.01.11

palcongres-vlc.compalcongres-vlc.com

MARIA LAPIEDRA. Mamma Mia! torna a València un any després de la reeixida visita de febrer, en aquest cas al Pa-lau de Congressos. Pareix que ja no cal agafar l’AVE per a visitar Madrid i anar a vore musicals, perquè ara tots vénen a València. De fet, primer serà Mamma Mia! I, al mes de març, Chicago, del qual ja es poden comprar les entrades. I de segur que els dos omplin, tot i que Mamma Mia! ja haja passat el febrer pel Teatre Principal. I és que la banda sonora d’ABBA, recognoscible per a totes les generacions, i protagonitzada per Nina, Marta Valverde i Rita Barber, és un dels musicals més vistos a tot el món. La història, ja la coneixem, en una illa grega, la nit prèvia a la seua boda, la núvia inicia una recerca per descobrir la identitat de son pare. Amb aquest objectiu, reunix tres homes que pertanyen al passat de sa mare. En els teatres, el muntatge és espectacular, amb 30 actors i 26 tècnics que es mouen de ciutat en ciutat amb cinc tràilers. Una peça divertida, fantàstica i original que entreté tots els públics, amb una música que cap dels quatre artistes suecs que van guanyar Eurovisió en 1974 haguera pogut imaginar la revolució que suposaria encara 37 anys després.

ife

s-te

’n s

oci

w

ww

.sile

nci.i

nfo

9

6 11

7 76

26

w15

Per

a d

isfr

utar

del

s d

esco

mp

tes

heu

de

com

pra

r le

s en

trad

es a

les

taq

uille

s d

els

dife

rent

s es

pai

s co

l·lab

orad

ors

i pre

sent

ar e

l car

net

de

Sile

nci C

lub

de

Cul

tura

. El

s d

esco

mp

tes

són

vàlid

s p

er a

due

s p

erso

nes.

Els

esp

ais

col·l

abor

ador

s es

res

erve

n el

dre

t a

mod

ifica

r el

s d

esco

mp

tes.

esce

naes

cena

Jugant a les nines russes: DesencajadosTEATRE RIALTO

13.01.11 - 30.01.11

25% DESCOMPTE SOCIS

teatres.gva.es

ALICIA BROCAL. Desencajados, di-rigida per José Pujol, és un singular puzle de records, vivències, crisis i misteris que endinsaran l’espectador al món dels camerinos del teatre, el trencaclosques “desencaixat” de la funció. Rialles garatides durant l’es-pectacle.

El geni més gran del mónSALA CARME TEATRE

14.01.11 - 16.01.11

25% DESCOMPTE SOCIS

taquilla

carmeteatre.com

ALICIA BROCAL. Aquesta trepidant peça versa sobre les aventures i des-ventures d’una ment fora del seu temps, d’un home que conviu amb els seus aspectes positius i negatius. L’espectador podrà gaudir dels amors i odis d’aquest fascinant personatge.

El CapoTAC. CATARROJA

15.01.11

REGAL


teatreauditoricatarroja.com

MARIA LAPIEDRA. La reeixida pro-ductora de Pollo e Hijos estrena l’any amb un nou espectacle, amb actors de la sèrie l’Alqueria Blanca. Ma-lentesos, dobles sentits i maldecaps quan el millor amic del capo confes-sa tindre una aventura amb la filla d’aquest.

25% 25% R

Art ArtTEATRE EL MUSICALTEATRE EL MUSICAL

20.01.11 - 13.02.1120.01.11 - 13.02.11

50% DESCOMPTE SOCIS

taquillataquilla

teatre-elmusical.comteatre-elmusical.com

MARIA LAPIEDRA. Yasmina Reza va aconseguir el que molts dramaturgs somnien tota la vida: que una obra es represente per mig món i es traduïsca a trenta idiomes di-ferents. Sens dubte, tot aquest reconeixement li’l deu a Art, peça que va crear en 1994 i que, gràcies a la mestria del seu text i a l’excel·lència del seu contingut, l’ha convertida en la més internacional dels actuals dramaturgs vius. A Va-lència les adaptacions d’Art han sigut nombroses: actors com Ricardo Darín o Luis Merlo han representat un dels tres amics que, a partir de la compra d’un quadre d’art contemporani, s’emboliquen en una discussió que mostra les fragilitats humanes i les incapacitats per entrendre’s. Per a molts crítics, un dels millors textos escrits mai sobre l’amistat. Ara arriba la versió més valenciana de totes, i no només perquè és la primera vegada que el text s’adapta al valencià, sinó pel seu elenc: dirigits per Joaquim Candeias, podrem vore d’alt de l’escenari tres dels actors valencians més reconeguts dels darrers anys, Carles Alberola, Alfred Picó i Carles Sanjaime. L’aposta més forta d’enguany del Teatre El Musical, una coproducció de l’Ajuntament de Va-lència, Albena Teatre i Tornaveu. Molt recomanable.

50%

R

R

R

ife

s-te

’n s

oci

w

ww

.sile

nci.i

nfo

9

6 11

7 76

26

w

16

esce

naes

cena

La nit de Sant JoanLa nit de Sant JoanTEATRE OLYMPIATEATRE OLYMPIA

25.01.11 - 30.01.1125.01.11 - 30.01.11

25% DESCOMPTE SOCIS

taquillataquilla

teatro-olympia.comteatro-olympia.com

GABI OCHOA. Curiosa iniciativa ens presenta el teatre Olympia per a la part final del mes de gener. Del 25 al 30 acull la nova producció de la companyia Dagoll Dagom, La nit de Sant Joan, un espectacle històric (la primera versió data de 1981), que fou un èxit del teatre musical dels hui-tanta, amb més de 500 representacions, i que va suposar un nou gir per a aquesta mena d’espectacles. Ara, renovat i més visual si pot ser, torna a l’escenari sota la batuta del valencià Carles Alberola, un tot terreny que sap donar forma i cos a aquesta nit tan especial. Malgrat que les crí-tiques en la seua estrena a Barcelona han estat desiguals, paga la pena acostar-se a vore La nit de Sant Joan, amb una tornada al cabaret galàctic amb esquetxos i cançons. L’estructura propera a la revista, tan característica d’aques-ta emblemàtica companyia catalana, destil·la l’humor i la celebració d’una nit tan especial, la nit més llarga de l’any, ens retorna la passió pel foc, la màscara, la festa i la inno-cència. Dins del repartiment, trobarem la sempre versàtil Noelia Pérez acompanyada per un equip jove d’intèrprets entre els quals destaca Marc Pujol. Música, carpe diem i celebració al Teatre Olympia.

Un jardí francésTEATRE MICALET

14.01.11 - 13.02.11

25% DESCOMPTE SOCIS

teatremicalet.com

La Companyia de Teatre Micalet pre-senta aquesta peça adaptada de tex-tos d’un dels pares del vodevil, l’autor francés Georges Feydeau, interpreta-da pels actors de l’Alqueria Blanca. Un espectacle boig, amb un ritme trepidant i coral.

Por el placer de volver a verlaTEATRE PRINCIPAL

18.01.11 - 30.01.11

25% DESCOMPTE SOCIS

teatres.gva.es

MARIA LAPIEDRA. Miguel Ángel Solà i Blanca Oteyza, marit i muller en la vida real, presenten a València, sota la direcció de Manuel González Gil, aquesta tendra obra d’emocions, sentiments i sensacions sobre l’amor matern.

Pájaros azulesESPACIO INESTABLE

20.01.11 - 30.01.11

25% DESCOMPTE SOCIS

taquilla

espacioinestable.com

MARIA LAPIEDRA. Pájaros Azules és més que una peça teatral: un projecte d’investigació dramàtica en què, amb el teló de fons de la guerra d’Afganis-tan, es tracta la dualitat realitat/ficció. Dades reals narrades per una dona afganesa que s’exilia a Pakistan.

25%

25% 25% 25%R R

ife

s-te

’n s

oci

w

ww

.sile

nci.i

nfo

9

6 11

7 76

26

w17

Per

a d

isfr

utar

del

s d

esco

mp

tes

heu

de

com

pra

r le

s en

trad

es a

les

taq

uille

s d

els

dife

rent

s es

pai

s co

l·lab

orad

ors

i pre

sent

ar e

l car

net

de

Sile

nci C

lub

de

Cul

tura

. El

s d

esco

mp

tes

són

vàlid

s p

er a

due

s p

erso

nes.

Els

esp

ais

col·l

abor

ador

s es

res

erve

n el

dre

t a

mod

ifica

r el

s d

esco

mp

tes.

esce

naes

cena

La huellaTAC.CATARROJA

22.01.11

REGAL



MARIA LAPIEDRA. “Un joc d’engany entretingut, divertit i enginyós”, així definix Manuel Galiana, reconegut actor madrileny, La huella, un thri-ller teatral que atrapa sense remei i en què compartix escenari amb Asier Hormaza.

Una jornada particularTEATRE TALIA

27.01.11 - 13.02.11

25% DESCOMPTE SOCIS

taquilla

teatres.gva.es

LAURA LÓPEZ. De la mà de Rodolf Sirera, ens arriba aquesta versió del clàssic italià Una giornata particola-re. 1940, Himmler participa en una desfilada militar a Madrid. Mentres-tant, Antonieta, exemplar mare i es-posa, i Gabriel, un locutor de ràdio homosexual, protagonitzen l’obra.

La TraviataTAC. CATARROJA

29.01.11

REGAL



MARIA LAPIEDRA. Una de les òperes més belles i importants de Giuseppe Verdi en versió reduïda i adaptada, musicalment, a piano, quartet de cor-da i quatre veus. Cantada en italià, però amb subtítols en castellà, gràci-es al nou muntatge audiovisual que reforça la interpretació

R 25% R

Miss MorgueMiss MorgueSALA ZIRCÓSALA ZIRCÓ

27.01.11 - 30.01.1127.01.11 - 30.01.11

30% DESCOMPTE SOCIS

taquillataquilla

salazirco.comsalazirco.com

MARINA SANJUÁN. El curiós escenari on es desenvolupa aquesta història és un dipòsit de cadàvers. Però, a més, és el lloc de treball del nostre protagonista, un home solitari i asocial que treballa amb l’única companyia dels morts amb els quals ha de tractar cada dia. El seu silenci l’ajuda a inventar relacions amb ells, fins que un dia dos nous inqui-lins entren al dipòsit. El protagonista veu sorprés com les seues ànimes cobren vida i trenquen la placidesa del dipò-sit. Els esperits d’aquests personatges l’ajudaran a expres-sar els seus temors i afrontar la seua mort amb seguretat i optimisme. La companyia teatral Zanguango és especialista en el comportament humà i ens presenta una vegada més un humor crític, original i desconcertant. Un espectacle molt personal i senzill, sense trucs o artificis, però que ens convida a la reflexió. La soledat, la por i, en resum, les fòbies que patix qualsevol persona en la societat actual, són els temes centrals d’aquesta nova proposta. Però, a més, aquest peculiar argument compta amb un element sorpresa. I és que aquesta obra es desenvolupa en el més absolut silenci. El públic assistix a un espectacle visual on la mímica i l’acció suplixen la falta de text.

30%

ife

s-te

’n s

oci

w

ww

.sile

nci.i

nfo

9

6 11

7 76

26

w

18

mús

ica

mús

ica Festa del Nou Festa del Nou

Folk ValenciàFolk ValenciàSALA EL LOCOSALA EL LOCO

07.01.1107.01.11

25% DESCOMPTE SOCIS

lococlub.orglococlub.org

JOSEP VICENT FRECHINA. Comboi Records és un segell discogràfic dinàmic i valent que té en cartera un bon grapat de cantautors amb veu pròpia i coses a dir, brillants intèr-prets de jazz i dues de les propostes més suggerents del nou folk valencià: Eva Dénia Trad Quartet i Carles Dénia i la Nova Rimaire, tots dos protagonistes d’una festa que se’ns presenta d’assistència inexcusable. Eva Dénia és una cantant versàtil i atrevida que ha superat amb excel·lència tots els reptes als quals s’ha anat enfrontant al llarg de la seua ja dilatada carrera musical: els estàndards de jazz, el complex repertori de George Brassens o les sinuositats brasileres d’Antonio Carlos Jobim. Ara, en un nou volantí estilístic, s’obre pas en un franja de territori quasi verge: la que se situa entre la cançó tradicional i la cançó moderna. Carles Dénia, per la seua banda, format en l’escola del jazz i el flamenc, ha estat el darrer gran revulsiu d’una escena que viu una etapa d’efervescència creativa i altíssim nivell musical. La seua nova lectura de la tradició valenciana, sumada a una veu d’una bellesa i una intensitat corprene-dora, obre un horitzó expressiu amplíssim i promet un futur encara més falaguer.

Señor MostazaSALA EL LOCO

05.01.11

25% DESCOMPTE SOCIS

taquilla

lococlub.org

NÚRIA AGULLÓ. Mentre alguns es preparen per obrir regals dels Reis Mags, el grup de pop valencià Señor Mostaza actuarà en la Sala El Loco per a presentar Podemos sonreir, el nou disc de la banda i tercer que han editat des de 2002.

Concert en famíliaAUDITORI DE TORRENT

05.01.11

REGAL


auditoritorrent.com

L’orquestra de Torrent presenta, el dia abans de Reis, un concert en família dirigit per Juan Luis Martínez i pre-sentat per Fernando Argenta, el mític periodista divulgador de música clàs-sica, director de Clásicos Populares i presentador del programa El concier-tazo.

Kings Go ForthSALA WAH WAH

05.01.11

25% DESCOMPTE SOCIS

taquilla

wahwahclub.com

MIRIAM ORTUÑO. El grup de soul nord-americà Kings Go Forth ve per Nadal a la Wah Wah. El 5 de gener podem gaudir en directe del seu disc The Outsiders are back. Un àlbum que aconseguix una excel·lent com-binació d’estils: rythm & blues, soul i funk, entre altres.

25%

25% R 25%

ife

s-te

’n s

oci

w

ww

.sile

nci.i

nfo

9

6 11

7 76

26

w19

Per

a d

isfr

utar

del

s d

esco

mp

tes

heu

de

com

pra

r le

s en

trad

es a

les

taq

uille

s d

els

dife

rent

s es

pai

s co

l·lab

orad

ors

i pre

sent

ar e

l car

net

de

Sile

nci C

lub

de

Cul

tura

. El

s d

esco

mp

tes

són

vàlid

s p

er a

due

s p

erso

nes.

Els

esp

ais

col·l

abor

ador

s es

res

erve

n el

dre

t a

mod

ifica

r el

s d

esco

mp

tes.

mús

ica

mús

icaMagaMaga

SALA WAH WAHSALA WAH WAH

13.01.1113.01.11

wahwahclub.comwahwahclub.com

MARTA BERMÚDEZ. La sala Wah Wah tornarà a confirmar el proper dijous 13 perquè és un escenari clau per a es-coltar els millors lliuraments del panorama indie estatal. I és que no sempre es té la sort d’acollir el primer con-cert de 2011 d’un dels grups que millor saben conjugar el pop amb tocs de rock i electrònica. Es tracta dels sevillans Maga, que arriben, a més a més, a València en un mo-ment molt important de la seua carrera, ja que enguany fa deu anys de la publicació del seu primer EP, Bidimensio-nal (Limbo Starr, 2001). Una celebració que inclourà els temes del seu darrer treball, A la hora del sol (Mushroom Pillow, 2010), amb el qual iniciaren una nova etapa en què fitxaren per eixe segell independent, després d’una llar-ga temporada amb Limbo Starr. El trio fa així un nou gir a la seua carrera amb un quart LP que els consolida com un dels grups més capaços d’oferir un bon grapat de cançons atemporals, farcides de melodies addictives i lletres poèti-ques que ens fan viatjar sense por per la malenconia, però, això sí, amb un somriure en la boca. Un concert en què, a més de traços més acústics i melòdics, no mancaran tam-poc les aportacions de moments de ball amb cançons com Agosto esquimal.

Chuk Prophet vs. London Chuk Prophet vs. London CallingCallingSALA WAH WAHSALA WAH WAH

14.01.1114.01.11

25% DESCOMPTE SOCIS

taquilla. Oferta limitadataquilla. Oferta limitada


MIRIAM ORTUÑO. Torna We Used to Party, una iniciativa que promou intercanvis musicals excitants. Aquesta pro-posta consistix en la interpretació per part d’un grup de prestigi d’un àlbum que li apassiona o li servix de font d’ins-piració. Aquesta és la quarta edició organitzada per Hous-ton Party Music i tindrà lloc a la sala Wah Wah. De la mà de Chuck Prophet, gaudirem de la música de London Ca-lling de The Clash. Una combinació letal que precedirà els matrimonis musicals de les darreres edicions: Giant Sand amb At San Quentin de Johnny Cash, The Posies amb A Catholic Education de Teenage Fanclub, Clem Snide amb Zuma de Neil Young. El cantant i guitarrista Chuck Prophet és un dels mítics del rock nord-americà. Va formar part de la banda Green On Red als anys 80, després començà la seua carrera en solitari. En l’any 2009 va presentar Let Fre-edom Ring! en una gira per tot Espanya. Prophet assegura que en lloc d’intentar sobreviure, les històries han de ser contades de nou. London Calling espera ser readaptat de la mateixa manera que els mites grecs van ser reformulats pels romans. Aquest àlbum vibrant i trencador versionat per Prophet crearà un concert totalment original i explosiu.

25%

ife

s-te

’n s

oci

w

ww

.sile

nci.i

nfo

9

6 11

7 76

26

w

20

mús

ica

mús

ica 5é aniversari Vinilo5é aniversari Vinilo

SALA MIRRORSALA MIRROR

27.01.11 - 29.01.1127.01.11 - 29.01.11

25% DESCOMPTE SOCIS


discomirror.esdiscomirror.es

NURIA AGULLÓ. Vinilo Valencia celebra el seu 5é Aniver-sari i el canvi d’imatge de la seua revista digital i ho fa amb un seguit d’actuacions especials durant tres dies. Comença el 27 de gener amb l’actuació de Joe Crepúsculo, cantautor espanyol que acaba d’editar el seu quart treball Nuevo Rit-mo, que com els anteriors, ens sorprendrà i ens farà ballar. Junt a ell, Amatástico, format pels músics Gibertástico i Amatria, que al juntar-se, ensporten a un món de fantasia, en un espectacle únic i irrepetible. El 28 de gener és el torn dels tres finalistes del Concurso de Maquetas Vinilo Valen-cia 2.0, tres actuacions en directe per descobrir els millors grups de l’escena local valenciana, i que finalitzarà, amb Los Átomos dj’s fins altes hores de la madrugada. Però, sense dubte, el plat fort arriba el tercer dia, el 29 de ge-ner, amb el concert de La Habitación Roja -que aprofitaran per tornar a presentar el seu últim disc Universal- i Twelve Dolls, que tornen d’una gira que els ha portat fins a Rússia amb el seu triomf musical Graso. Tot contant amb la col-laboració de Tranquilo Música i esperant un gran èxit per a uns concerts amb entrada independent per a què cadascú escollisca el que més li agrade.

SupersubmarinaSALA EL LOCO

14.01.11

REGAL


lococlub.org

NÚRIA AGULLÓ. A pesar de ser un grup de música nascut en 2008, el seu currículum fins ara no fa més que sorprendre. Després d’una gira als seus inicis de 70 concerts per tot l’Estat en només un any, es passen per València per a tocar els temes del seu primer àlbum.

Doctor DivagoSALA EL LOCO

22.01.11

25% DESCOMPTE SOCIS

taquilla

lococlub.org

MIRIAM ORTUÑO. El grup de rock Doctor Divago presenta el seu nou disc La belleza muda de los secretos del mar a la sala El Loco. Tornen amb cançons molt originals i lletres poèti-ques que ens conten històries sobre assassins, contorsionistes i espècies marines.

Mujeres + TracahombresSALA WAH WAH

22.01.11

wahwahclub.com

NÚRIA AGULLÓ. El grup de Misla-ta, Los Tracahombres i els catalans Mujeres s’unixen a la sala Wah Wah per a fer un concert inèdit. La música indie i garage aconseguix situar-se en el punt de mira (Mujeres), però tam-bé el blues (Tracahombres).

25%

R 25%

ife

s-te

’n s

oci

w

ww

.sile

nci.i

nfo

9

6 11

7 76

26

w21

Per

a d

isfr

utar

del

s d

esco

mp

tes

heu

de

com

pra

r le

s en

trad

es a

les

taq

uille

s d

els

dife

rent

s es

pai

s co

l·lab

orad

ors

i pre

sent

ar e

l car

net

de

Sile

nci C

lub

de

Cul

tura

. El

s d

esco

mp

tes

són

vàlid

s p

er a

due

s p

erso

nes.

Els

esp

ais

col·l

abor

ador

s es

res

erve

n el

dre

t a

mod

ifica

r el

s d

esco

mp

tes.

mús

ica

mús

ica

Viatjant amb la músicaAUDITORI DE TORRENT

23.01.11

REGAL


auditoritorrent.com

Viatjant amb la música és un espec-tacle familiar que conjuga de manera màgica el poder de la música per a fer de lligam entre cultures. Sis mú-sics i una presentadora ens conten les seues vivències viatgeres, i amb aquestes, les músiques de cada lloc.

RefreeSALA EL LOCO

23.01.11

25% DESCOMPTE SOCIS

taquilla

lococlub.org

JVF. Matilda, el nou disc de Refree, aprofundix en la recerca dintre els contorns del format de cançó i depu-ra la seua metodologia de treball fins aconseguir un resultat hipnòtic i com-movedor. Ara, podreu comprovar-ho en directe a la sala El Loco.

La del manojo de rosasAUDITORI DE TORRENT

28.01.11

20% DESCOMPTE SOCIS

taquilla

auditoritorrent.com

La sarsuela està de moda, i per vore’n una de gran format, amb el cor i l’or-questra lírica de la Comunitat Valen-ciana, us proposem aquesta obra es-trenada per primera vegada en 1934 a Madrid. Una de les més famoses del repertori dins del gènere.

R 25% 20%

Huit, Huit, nou disc de Clara Andrésnou disc de Clara AndrésREGAL

consultar disponibilitat en www.silenci.infoconsultar disponibilitat en www.silenci.info

claraandres.comclaraandres.com

PAU BERGA. Després de la reeixida aventura discogràfica que va ser el seu primer disc Dies i dies, treball que li val-gué dos premis Ovidi al 2008 pels millors arranjaments i millor cançó, a més del Premi Martí i Pol per l’adaptació del poema “Personatges” de Josep Pedrals, Clara Andrés enregistra un nou recull de delitoses cançons, portadores totes de l’indestriable segell que sap imprimir la cantant. Huit és el títol del disc, huit les cançons que hi podrem trobar i “Huit” el nom del primer single, tota una declara-ció d’intencions d’allò que ens trobarem a l’interior d’aquest treball. Gravat a la Fournier la primavera de 2010 amb la seua banda habitual, Germán Ycobalzeta, Xarli Oliver, Dani Portabella, Marià Roch i dues noves incorporacions, Iu Bai-xader al contrabaix i Mertitxell Maza a la viola, el disc apun-ta directament a esdevenir el lliurament més madur i acurat de la formació. També s’inclou en aquestes huit cançons, el tema “Hui fa vent”, que va formar part de la pel·lícula Dies d’Agost, de Marc Recha. Clara Andrés i la seua banda han conformat un disc senzill i directe però discret a la vegada, que a través dels seus nombrosos matisos esdevé la banda sonora perfecta per a dies assolellats.

R

ife

s-te

’n s

oci

w

ww

.sile

nci.i

nfo

9

6 11

7 76

26

w

22

mús

ica

mús

ica Tanned Tin, cita Tanned Tin, cita

ineludible a Castellóineludible a CastellóTEATRE PRINCIPAL DE CASTELLÓTEATRE PRINCIPAL DE CASTELLÓ

26.01.11 - 30.01.1126.01.11 - 30.01.11

tannedtin.comtannedtin.com

LAURA LÓPEZ. Ser més alternatiu si cal: començar l’any amb un festival de música. Un any més (i ja van sis a Caste-lló), ja no cal esperar a l’estiu per escoltar les propostes més arriscades del pop, rock, folk i les diferents avantguardes del panorama internacional. Objectiu: continuar apostant per bandes noves i rescatar-ne d’altres injustament oblida-des. Ni excessos vora mar, ni eternes jornades al sol. Grups com O Emperor, Dolorean, Directorsound, James Blacks-haw, Rg Morrison, The Wowz i Trevor Moss & Hannah-Lou desembarcaran al Teatre Principal i la Sala Opal de Castelló de la Plana. Diferent, minoritari però gran festival, inno-vador… de tot s’ha dit del Tanned Tin que, després que començara a rodar pel 2001 a Santander gràcies al segell madrileny Acuarela, es consolida ja com una cita ineludible a la capital de la Plana. Els nord-americans Dolorean, que ja estigueren en l’edició del 2007, presentaran el seu últim disc The Unfazed. Serà l’edició més internacional de totes fins ara: francesos, finlandesos, suïssos, belgues o noruecs se sumen a les bandes del Regne Unit i els Estats Units. 109 euros els quatre dies, 50 euros per sessió. Només per als que encara els queden diners després dels excesos.

Cicle Cantautors amb Cicle Cantautors amb Rafa XambóRafa XambóALMUSSAFES. CENTRE CULTURALALMUSSAFES. CENTRE CULTURAL

28.01.1128.01.11

REGAL


pista.dva.gva.espista.dva.gva.es

ALICIA BROCAL. El Cicle de Cantautors d’Almussafes acull aquest mes Rafa Xambó, vinculat a la Nova Cançó i re-conegut per les seues lletres reivindicatives i interpretades en valencià. El veí d’Algemesí començà la seua trajectòria musical a la dècada del 1970. Després d’una llarga pausa, va tornar als escenaris a l’any 2002 amb 7 acústics. Des d’aquell moment, i fins ara, tres discos més -Dies oberts, Cançons de la memòria trista, Andanes- han eixit al mer-cat, tots ells perlats de poemes musicats, homenatges, rit-mes brasilers i lletres crítiques on es pot vore la influència de Marian Albero o Carles Barranco. Aquest 2010 ha editat Andanes, un treball més íntim, més madur, producte d’un viatge que el va portar a residir durant prop d’un any a la ciutat escocesa de Glasgow. Un disc que ja li ha valgut dos guardos al Premis Ovidi, organitzats pel COM (Col·lectiu Ovidi Montllor de músics i cantants en valencià). El primer, al millor disc de cançó d’autor, per Andanes i el segon a millor cançó per “A Glasgow“, tema central d’aquest disc. Com sempre, en aquest treball, tot i el seu to intimista, no deixa d’estar present la seua veu inconformista en temes com ara “Assassins del sud”. I ara, ho podrem escoltar en directe.

R

ife

s-te

’n s

oci

w

ww

.sile

nci.i

nfo

9

6 11

7 76

26

w23

Per

a d

isfr

utar

del

s d

esco

mp

tes

heu

de

com

pra

r le

s en

trad

es a

les

taq

uille

s d

els

dife

rent

s es

pai

s co

l·lab

orad

ors

i pre

sent

ar e

l car

net

de

Sile

nci C

lub

de

Cul

tura

. El

s d

esco

mp

tes

són

vàlid

s p

er a

due

s p

erso

nes.

Els

esp

ais

col·l

abor

ador

s es

res

erve

n el

dre

t a

mod

ifica

r el

s d

esco

mp

tes.

mús

ica

mús

ica“I ara què??”, el disc més “I ara què??”, el disc més

personal de Bertomeupersonal de BertomeuFNACFNAC

30.01.1130.01.11

GRATUÏT

per a tots els públicsper a tots els públics

mesdemil.commesdemil.com

PAU BERGA. Sons acústics, interpretats amb força, melodi-es properes, quasi palpables i una veu que ens parla des del nostre interior d’eixos sentiments que alguna vegada ens han fet pessigolles a les entranyes. Després d’una ex-tensa trajectòria a l’escena valenciana com a músic i pro-ductor, Bertomeu llança el seu cinqué disc, I ara què??, deu talls de realitat en què el cantautor experimenta amb una evolució buscada i es deixa una part d’ell mateix en el procés. Per primera vegada canta íntegrament en valencià, i ho acompanya amb melodies atractives i tornades traïdo-res, que amenacen amb repetir-se dies sencers al nostre cap. Un disc en què el cantautor mostra totes les seues facetes, ja que ha gravat tots els instruments que sonen al disc, des de la bateria fins a les guitarres elèctriques, a més d’aportar-hi la seua característica veu. En aquesta nova aventura discogràfica, Bertomeu no es presenta sol, ja que al disc col·laboren coneguts artistes de l’escena valenciana com Rafa Xambó, Pau Alabajos, Carles Llinares i Rebeca Santjoan de Batà i Àlex “el Dur” dels Sva-ters. Si voleu escoltar en directe les seues cançons, Bertomeu presentarà el disc el dia 30 de gener a la FNAC de València.

G

Deer Tick presenta nou Deer Tick presenta nou treballtreballSALA WAH WAHSALA WAH WAH

19.01.1119.01.11

25% DESCOMPTE SOCIS



JOSEP VICENT FRECHINA. Des que debutaren el 2008 amb War Elephant, un disc imbuït d’una fosca sensibilitat que calava fins els ossos com una pluja fina, la trajectòria de Deer Tick ha descrit una corba ascendent que culmina amb la seua última producció, The Black Dirt Sessions (Hous-ton Party). El nou treball insistix en la creació d’atmosferes dures d’una profunditat emocional considerable, amb un so cru i abrasiu, molt marcat per la veu aspra de John J. McCauley III, qui pinta de gravetat un pomell de ombrívoles reflexions sobre Déu i la mort. Instal·lats en algun revolt del camí que va de Hank Williams a The Replacements, la banda de Rhode Island hi alterna lletanies crepusculars (“The Sad Sun”, alt-folk de bona graduació) amb alguna pinzellada de psicodèlia (“Mange”) i estimulants episodis de rock descamisat i cruixent (“When She Comes Home”). Sempre que tenen l’oportunitat reivindiquen el gust per to-car en espais petits amb aforament reduït on el públic és ben a prop de l’escenari. A València hi haurà l’oportunitat de vore’ls en aquestes condicions: el context perfecte per gaudir d’un grup que, en un temps on tot funciona a base de flaixos efímers, brilla amb intensa i sostinguda fosfores-cència.

25%

ife

s-te

’n s

oci

w

ww

.sile

nci.i

nfo

9

6 11

7 76

26

w

24

art

art Enric Valor. El valor de les Enric Valor. El valor de les

paraulesparaulesLA NAULA NAU

23.11.10 - 23.01.201123.11.10 - 23.01.2011

GRATUÏT


uv.es/culturauv.es/cultura

RICARD CHULIÀ. El proper 22 d’agost de 2011 Enric Valor hauria fet 100 anys. Malauradament, el 13 de gener de l’any que acabem de deixar en feia 10 del decés del caste-llut més il·lustre. Aquesta combinació d’efemèrides ha por-tat l’AVL a declarar-lo escriptor de l’any. Mai no seran prou els homenatges que li puguem retre a un valencià que va donar tota la seua vida pel país. L’exposició de què podrem gaudir fins al dia 23 d’aquest mes i que després viatjarà a Alacant ens aplega el vessant humà de l’escriptor amb nombrosos documents i una recreació del lloc de faena amb màquina d’escriure, diccionaris i el característic ves-tit i barret, records vitals que es veuen acompanyats amb diferents edicions de totes les obres, des de la rondallística fins a la tasca lexicogràfica i gramàtica, tot passant per les magnífiques novel·les i relats que ens deixà, com l’immens Cicle de Cassana. Parlem, doncs, d’una mostra que ens atorga moltes noves sobre la producció de Valor i una bona prova ens l’oferix el catàleg que acompanya l’exposició: una recerca bibliogràfica que ens aporta noves perspectives so-bre l’obra de Valor així com descobriments de la seua fèrtil col·laboració en la premsa dels anys trenta.

G

La Rússia Sagrada. La Rússia Sagrada. Icones del Museu Rublev Icones del Museu Rublev de Moscoude MoscouCENTRE CULTURAL BANCAIXACENTRE CULTURAL BANCAIXA

19.11.11- 09.01.1119.11.11- 09.01.11

COMISSÀRIA OKSANA SMIRNOVACOMISSÀRIA OKSANA SMIRNOVA

GRATUÏT


obrasocial.bancaja.esobrasocial.bancaja.es

TERESA MATA FERRER. L’exposició Rússia Sagrada és consi-derada la principal col·lecció d’iconografia russa antiga. Es tracta d’una acurada selecció que inclou les obres mestres dels fons d’art antic del Museu Rublev. Pretén mostrar a l’espectador peces datades entre els segles XVI i XVIII. Està comissariada per Smirnova Oksana Viktorovna, conserva-dora cap del museu moscovita. El Museu de Cultura i Art Antic Rus Andrey Rublev va obrir les seues portes ja fa molt anys, a 1947 i va ser durant molt de temps l’únic museu de la URSS especialitzat en l’art religiós rus, amb seu en el monestir Spaso-Andronikov de Moscou. Actualment el museu disposa d’una àmplia col·lecció, entorn a 15.000 obres, amb notables exemplars resultat de la mestria russa del segle XI fins a principis del XX. La part més reconeguda i que atorga el major interés i prestigi internacional a aques-ta col·lecció és, sens dubte, la sèrie d’icones amb el seu peculiar estil i mestria. La iconografia a Rússia intentava ajudar les persones amb les seues pregàries, sense idolatrar la figura de les pintures. Són peces on les cares hieràtiques es barregen amb els colors vius. Es tracta, en definitiva, d’una mostra d’art per conéixer millor la Rússia dirigida tant per als majors com per als escolars.

G

ife

s-te

’n s

oci

w

ww

.sile

nci.i

nfo

9

6 11

7 76

26

w25

Per

a d

isfr

utar

del

s d

esco

mp

tes

heu

de

com

pra

r le

s en

trad

es a

les

taq

uille

s d

els

dife

rent

s es

pai

s co

l·lab

orad

ors

i pre

sent

ar e

l car

net

de

Sile

nci C

lub

de

Cul

tura

. El

s d

esco

mp

tes

són

vàlid

s p

er a

due

s p

erso

nes.

Els

esp

ais

col·l

abor

ador

s es

res

erve

n el

dre

t a

mod

ifica

r el

s d

esco

mp

tes.

art

art

València color, en directefotografies de Bernard PlossuMUVIM

28.10.10 - 30.01.11

GRATUÏT

per a tots els públics

muvim.es

Bernard Plossu ens presenta una mostra de València molt fidel per a molts valencians. Lluny de la Valèn-cia turística i bonica que apareix a les guies, aquesta és la de veritat, la de tots els dies. Un centenar d’imatges resultat de les seues passejades.

New York rises.Fotografies d’Eugene de SalignacMUVIM

28.10.10 - 30.01.11

GRATUÏT

per a tots els públics

muvim.es

El fotògraf Eugene de Salignac, entre 1906 i 1934 va realitzar tota una mo-nografia fotogràfica dels canvis que es produïren a la ciutat de Nova York: la construcció dels gratacels, les línies de metro, l’arribada de la modernitat, la gran depressió etc. Ara podem ser testimonis d’aquella època.

Ficcions quotidianes. Entre l’àmbit públic i el privatMUVIM

28.10.10 - 30.01.11

GRATUÏT


muvim.esmuvim.es

Sota el subtítol de “Entre lo público i lo privado” el MuVIM ens presenta aquesta exposició realitzada a partir del treball de cinc fotògrafs invitats, que reflexionen sobre els límits d’allò quotidià i les reinventades identitats globals que es configuren a partir dels nous models urbans.

G G G

Les fotografies d’André Les fotografies d’André Kerstész Kerstész MUVIMMUVIM

28.10.10 - 30.01.1128.10.10 - 30.01.11

GRATUÏT


muvim.esmuvim.es

© A

ndré

Ker

stés

z

LLIBRERIA DADÀ. André Kerstész (1894- 1985) ha sigut catalogat com el fotògraf més original del segle XX i fou co-negut per les seues contribucions a la composició fotogrà-fica, de gran qualitat tant tècnica com estètica. En aquesta exposició que s’integra dins de Fotogràfica, la mostra or-ganitzada pel MuVIM en diferents espais de la ciutat de València, podem contemplar una selecció del seu treball, de la seua particular visió del món. Aquella que des de la primera fins a l’última fotografia va marcar l’obra de Kers-tész. Segons ell, no va fer una altra cosa que portar un diari fotogràfic de la seua pròpia vida. Hongria -el seu país na-tal-, París i, més tard, Nova York, seran els llocs on realitze les seues instantànies. Meticulós i organitzat, aconseguirà captar allò que només l’ull és capaç de vore, la bellesa de la vida urbana, i intentarà donar sentit a tot el que fotografia sempre d’una manera fidel i autodidacta. Kerstész sempre va pensar que el seu treball no havia sigut prou valorat, si bé mai no va rebre crítiques roïnes. Ara tenim una oportuni-tat única per a conéixer la seua obra i admirar la bellesa de la composició, del contrast i de la seua poètica fotogràfica.

G

ife

s-te

’n s

oci

w

ww

.sile

nci.i

nfo

9

6 11

7 76

26

w

26

art

art Joanot Marorell, la tardor Joanot Marorell, la tardor

de la cavalleriade la cavalleriaCENTRE DEL CARMECENTRE DEL CARME

17.12.10 - 13.03.1117.12.10 - 13.03.11

GRATUÏT


consorciomuseos.esconsorciomuseos.es

MARIA LAPIEDRA. Dins dels actes de commemoració del 600 aniversari del naixement de Joanot Martorell, la con-selleria de Cultura i Esport, a través del Consorci de Mu-seus de la Comunitat Valenciana i amb la col·laboració de la Fundació Jaume II el Just, han organitzat al Centre del Carme l’exposició “Joanot Martorell. La tardor de la cava-lleria”, una mostra comissariada per Eduard Mira i Cristià Beaufort, que pretén mostrar al públic el món cavalleresc del segle XV. Amb ell, l’entorn en què va viure el cavaller valencià, el reflex de la vida cortesana, els seus viatges, el final de la cavalleria i la resta de vivències que inspiraren la creació de la que està considerada com la primera novel·la moderna. Per a això, el Centre del Carme reproduirà dife-rents escenaris de l’època entre els quals es troba la Valèn-cia d’Alfons el Magnànim. Les sales temporals del centre es convertiran també en l’escenari d’un torneig medieval, semblant al que Joanot Martorell va tractar de crear per a batre’s en duel a l’Anglaterra de 1438 i que no arribà a tindre lloc. I com no, n’hi ha peces que destaquen per la seua exclusivitat, procedents del Museu d’Història i Art de Viena, a més d’importants tapissos medievals.

G

Nicolau Borràs (1530-1610)Nicolau Borràs (1530-1610)MUSEU BELLES ARTS PIO XIIMUSEU BELLES ARTS PIO XII

17.12.10 - 27.02.1117.12.10 - 27.02.11

GRATUÏT


museobellasartesvalencia.gva.esmuseobellasartesvalencia.gva.es

Nicolau Borràs va nàixer el 1530 a Cocentaina (el Comtat) i, a més de ser deixeble de la gran figura de Joan de Jo-anes, de qui va aprendre l’ofici, tot formant part del taller de l’artista, i treballar directament amb el seu fill, Vicent Joanes, va mantindre l’estil del mestre durant tota la seua vida, mentre veia passar les noves influències naturalistes que s’escampaven pel regne de València amb les pintures de Francesc Ribalta i Joan Sarinyena. La seua vida -també en el vessant artístic, ja que va pintar-ne el retaule major- va estar lligada en la major part al monestir de Sant Jeroni de Cotalba de Gandia, on va vestir l’hàbit de monjo i on va morir el 1610. Precisament es tracta d’aquest quart cente-nari del decés el que ha portat al Museu de Belles Arts de València Sant Pius V a organitzar-ne una exposició retros-pectiva per posar el nom de Nicolau Borràs en el lloc que es mereix en la història de les nostres arts. La mostra està comissariada per Lorenzo Hernández Guardiola (professor i membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Car-les), un expert en la figura de Nicolau Borràs, de qui ha escrit diverses monografies.

G

ife

s-te

’n s

oci

w

ww

.sile

nci.i

nfo

9

6 11

7 76

26

w27

Per

a d

isfr

utar

del

s d

esco

mp

tes

heu

de

com

pra

r le

s en

trad

es a

les

taq

uille

s d

els

dife

rent

s es

pai

s co

l·lab

orad

ors

i pre

sent

ar e

l car

net

de

Sile

nci C

lub

de

Cul

tura

. El

s d

esco

mp

tes

són

vàlid

s p

er a

due

s p

erso

nes.

Els

esp

ais

col·l

abor

ador

s es

res

erve

n el

dre

t a

mod

ifica

r el

s d

esco

mp

tes.

art

artPresentació del Presentació del

Museu de la ParaulaMuseu de la ParaulaMUSEU VALENCIÀ D'ETNOLOGIAMUSEU VALENCIÀ D'ETNOLOGIA

27.01.1127.01.11

GRATUÏT


museuvalenciaetnologia.esmuseuvalenciaetnologia.es

RICARD CHULIÀ. Els llatins ho varen deixar escrit, i potser siga per això pel que recordem encara la dita, tal com ens advertix: verba volant, scripta manent. És a dir, que les paraules se les emporta el vent però allò que escrivim ro-man. En aquests temps, en què sembla que la societat haja adoptat en massa els mètodes mnemotècnics dels peixos, potser siga massa agosarat afirmar que qualsevol cosa ro-manga, però ja és un primer pas posar-s’hi mans en farina. En aquest sentit, i també adaptats a les noves circums-tàncies tecnològiques i aprofitant-se’n en benefici propi, el Museu Valencià d’Etnologia posarà en marxa aquest gener un arxiu de bases digitalitzades i multimèdia de més de mil entrevistes realitzades a valencians i valencianes que varen nàixer abans que esclatara la Guerra Civil Espanyola. D’aquesta manera, podrem recuperar la memòria d’unes persones que varen viure uns moments claus de la història sense els quals no es podria entendre la societat valenciana actual. Uns testimonis valuosos, de gent humil, gent del poble, que no podem permetre’ns el luxe de perdre’ls tal com ens advertien els llatins. L’arxiu es podrà consultar per temes i localitats a través del web del museu.

G

Artifex, enginyeria Artifex, enginyeria romana a Espanyaromana a EspanyaMUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIAMUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA

14.12.10 - 06.03.1114.12.10 - 06.03.11

GRATUÏT


museuprehistoriavalencia.esmuseuprehistoriavalencia.es

RICARD CHULIÀ. Quan Eiximenis va escriure la seua fa-mosa qualificació del valencià com a poble ajustadís, ho feia en referència a la quantitat de gent que va vindre des de tot arreu per a poblar aquestes terres que havien quedat obertes a l’aventura després de la conquesta jaumina i que s’hi van barrejar per a donar naixement al poble valencià tal com ens reconeguem hui en dia. Ara bé, això no deixa de banda el fet que, de la mateixa manera, la terra sobre la qual ens assentem també ha estat ajustadissa durant la història que li ha tocat viure i ha rebut influències de diverses civilitzacions. Per descomptat, una de les que ma-jor empremta ens ha deixat ha estat la romana, i la seua herència, focalitzant l’enginyeria, és la que ara ens redesco-brix aquesta exposició del Museu de Prehistòria de Valèn-cia. La mostra lliga el que és el rigor històric amb l’amenitat en la descripció dels temes. Així, podrem trobar-hi diverses maquetes i objectes per a una comprensió facilitada de les tècniques emprades. Finalment, hi ha cinc àrees temàti-ques en què es dividix l’exposició: la construcció; les comu-nicacions: calçades, ponts; la ciutat i l’equipament; mineria i metal·lúrgia, i tècniques industrials.

G

ife

s-te

’n s

oci

w

ww

.sile

nci.i

nfo

9

6 11

7 76

26

w

28

llibr

eslli

bres

Brujas, Brujas, de Miriam de la Herasde Miriam de la Herasmiriamdelasheras.commiriamdelasheras.com

PEPA GÓMEZ. La psicoterapeuta i escriptora valenciana Mi-riam de las Heras brinda al món literari una nova novel·la que acaba de presentar: Brujas. En l’obra ens regala una nova visió de la societat, desmuntant diversitat de tòpics, amb un ús encertat i precís del llenguatge que transcendix a les pàgines. La trama liderada per dones destapa certes veritats de la societat amagades als ulls d’una ciutadania que viu de pressa i sense reparar en els detalls. La pa-raula ‘bruixa’ ha sigut maltractada al llarg de la història, s’ha tenyit d’ocultisme i de negativitat connotant, així, la figura de la dona. Part del desig ocult de les dones ascen-dix amb aquesta proposta literària “molts graons en valor i en dignitat”, segons resa la descripció de l’obra. Així, de las Heras proposa un relat provocador i atrevit directe al cor, en el qual pensar i sentir fluïxen de la mà en una apassionant lectura amb moralitat. Tota la informació sobre l’autora (amb 15 anys a les seues esquenes duent a terme teràpies de parella i familiars, solució de conflictes perso-nals i tècniques de desenvolupament emocional) i les seues obres sempre carregades de frescor i positivitat, en www.miriamdelasheras.com

El Ala Oeste, El Ala Oeste, d’Edward Goreyd’Edward GoreyLIBROS DEL ZORRO ROJOLIBROS DEL ZORRO ROJO

librosdelzorrorojo.comlibrosdelzorrorojo.com

© L

ibro

s zo

rro

rojo

GABI OCHOA. Una casa. Un fragment de superfície. Un lloc emmarcat entre tres finestres. Un costat, l’oest. La peti-ta joia que ens ocupa potser siga una obra menor d’aquest geni incomprés, Edward Gorey (Chicago, 1925-2000), que va saber establir les bases del dibuix tenebrós i macabre que ha estat la inspiració d’un dels vessants més celebrats de l’animació contemporània, que ha assolit èxits com La núvia cadàver o Coraline, és a dir, el dibuix i les històries macabres que Tim Burton i Henry Selick han anat desen-volupant en el cinema. Publicada inicialment en 1963, i després reeditada en un magnífic volum (en 3 àlbums) que recull gran part de la producció de Gorey (Amphigorey, títol d’obligada visió per als goreyaddictes), El ala oeste suposa una gran faena amb l’enquadrament i el dibuix, en blanc i negre, exacte i tètric. La dèbil línia de narració ens mostra un espai buit, eixa part de la casa, en què a poc a poc des-cobrim, dibuix a dibuix, ombres, aparicions i rastres de vida inert que es mouen pel recinte. Quasi fotogràficament, Go-rey ens proposa una mirada observacional sobre fragments del lloc i com això esdevé una petita història.

ife

s-te

’n s

oci

w

ww

.sile

nci.i

nfo

9

6 11

7 76

26

w29

Per

a d

isfr

utar

del

s d

esco

mp

tes

heu

de

com

pra

r le

s en

trad

es a

les

taq

uille

s d

els

dife

rent

s es

pai

s co

l·lab

orad

ors

i pre

sent

ar e

l car

net

de

Sile

nci C

lub

de

Cul

tura

. El

s d

esco

mp

tes

són

vàlid

s p

er a

due

s p

erso

nes.

Els

esp

ais

col·l

abor

ador

s es

res

erve

n el

dre

t a

mod

ifica

r el

s d

esco

mp

tes.

llibr

eslli

bres

Recomane tenebres, de Recomane tenebres, de Vicent Andrés EstellésVicent Andrés EstellésEDITORIAL TRES I QUATREEDITORIAL TRES I QUATRE

tresiquatre.comtresiquatre.com

BORJA CATALÀ. El primer volum de les obres completes de Vicent Andrés Estellés aplega els poemaris La nit, El primer llibre de les èglogues i El gran foc dels garbons. Aquests versos, escrits entre 1953 i 1967, ja mostren la temàtica fonamental al voltant de la qual gira l’obra del de Burjassot -la mort, el sexe o la quotidianitat- i el seu estil planer i vis-ceral. En primer lloc hi ha els poemes de La nit, on la mort és omnipresent, però també concreta i propera. El poema “La casa”, ara sí, escrit arran de la mort de la seua filla Isabel, de quatre mesos, conclou cruament i brutal aquest treball: “Després de certes coses s’ha de tornar a casa”. El primer llibre de les èglogues, està format per huit d’aquestes peces bucòliques filtrades pel sedàs, ben terrenal, d’Este-llés: “Sempre que me’n recorde del poble, sempre m’entren unes ganes terribles, profundes, de pixar”. Finalment, el 103 sonets que formen El gran foc dels garbons, aixequen acta de l’humil i ja remot món on va nàixer i viure l’autor a través d’alguns dels personatges del seu entorn: capellans, comares, mestresses, prostitutes o botiguers.

Roscoe, negocis d’amor Roscoe, negocis d’amor i guerra, de William i guerra, de William KennedyKennedyLIBROS DEL ASTEROIDELIBROS DEL ASTEROIDE

librosdelasteroide.comlibrosdelasteroide.com

RICARD CHULIÀ. Sorprén, però la capital de l’estat de Nova York és Albany, una ciutat prou més menuda que València si no en comptem les àrees metropolitanes. Va ser fundada per holandesos, tal com la Nova Amsterdam passà a ser la Nova York, i la bandera encara recorda el fet. El seu nom actual prové del duc d’Albany (que té l’origen en el nom gaèlic d’Escòcia, Alba). És a dir, i és important per a situar-nos, estem en unes coordenades de la Nova Anglaterra en què el poder s’arrela en dinasties ben assentades, el que més es pot assemblar a una aristocràcia en el nou món. Aquest és l’escenari de les novel·les de William Kennedy, que ha forjat la seua obra en l’anàlisi d’una comunitat par-ticular com a laboratori per a explicar els mecanismes del poder de manera general. En aquest cas, la història se situa en la primera meitat del segle XX, que resseguix l’evocació de la seua vida que fa Roscoe Cornway -inspirat en la figu-ra històrica de Danniel O’Connell; d’origen irlandés com el nostre autor- després de retirar-se de mig segle de control del Partit Demòcrata local i trobar-se amb el suïcidi del seu amic Elisha Fitzgibbon, fet que farà trontollar les certeses que eren vàlides fins a eixe moment.

ife

s-te

’n s

oci

w

ww

.sile

nci.i

nfo

9

6 11

7 76

26

w

30

cine

cine

L’Escola de Berlín a la L’Escola de Berlín a la FilmotecaFilmotecaIVAC-LA FILMOTECAIVAC-LA FILMOTECA

04.01.11 - 05.02.1104.01.11 - 05.02.11

2X1

en la compra de l'abonamenten la compra de l'abonament

ivac-lafilmoteca.esivac-lafilmoteca.es

FAUS OLMOS. La Filmoteca presenta, en col·laboració amb el Festival Internacional de Cine de Gijón i el Goethe Insti-tut, un cicle que posa el focus en una generació de cineas-tes alemanys que, sota la denominació d’Escola de Berlín, compartixen les línies mestres d’un cinema sobri, realista i sense concessions. La segona meitat dels anys huitanta no figura entre els períodes mes brillants de la història del cinema alemany. En aquest context, Thomas Arslan, Chris-tian Petzold i Angela Schanelec van iniciar els seus estudis a l’ Acadèmia Alemanya de Cinema i Televisió de Berlín (DFFB), ingressant-hi en 1986, 1988 i 1990, respecti-vament. Una vegada completada la seua formació, el trio es va distanciar dels seus mestres d’escola, realitzant pel-lícules de ficció que deixaven el combat social a banda per aprofundir en problemes individuals. El baptisme oficial els va arribar en 2001 amb les estrenes de Der Schöne Tag i Mein langsames Leben, a partir de les quals diversos crítics locals van començar a emprar el terme “Berliner Schule” (Escola de Berlín). A aquestes alçades s’hi distingien ja su-ficients elements comuns com per a apuntar una certa ho-mogeneïtat en l’obra: ús de narratives el·líptiques i líneals, distanciament emocional, i naturalisme en l’apartat visual.

2x1

Maurice PialatMaurice PialatIVAC-LA FILMOTECAIVAC-LA FILMOTECA

11.01.11 - 15.02.1111.01.11 - 15.02.11

2X1

en la compra de l'abonamenten la compra de l'abonament

ivac-lafilmoteca.esivac-lafilmoteca.es

CARLOS MADIRD. Pialat es desmarcà de la Nouvelle Vague per seguir altres llenguatges, i la seua curiositat per la vio-lència no s’ha d’entendre en un sentit morbós o evasiu, sinó com una revelació de la falta de sentit o com la incitació a l’espectador perquè refaça el punt de vista i la percepció moral del que veu en pantalla i de la translació a la vida real. La retrospectiva mostra des de la primera obra amb actors no professionals, L’amor existix, fins a la descarnada versió dels últims mesos de la vida de Van Gogh (interpretat pel cantautor Jacques Dutronc) i fins i tot Le Garçu, l’última obra amb l’enèsima col·laboració amb Gerard Depardieu, el seu actor fetitxe dels huitanta. La violència no es mostra només en un sentit físic. Com a exemple més clar, el film més cèlebre al nostre país, Sota el Sol de Satan, una estra-nya i suggestiva cinta en què un sacerdot, fatigat pel dolor i el pecat dels seus congèneres, s’enfronta dialècticament a les personificacions del mal i del dimoni, que serà el seu company de viatge i pretendrà posar-lo a prova. Nosaltres no ens farem vells junts, Pels nostres amors, Police, La infància nua, La casa dels boscos, entre altres títols, com-pleten la retrospectiva.

2x1

ife

s-te

’n s

oci

w

ww

.sile

nci.i

nfo

9

6 11

7 76

26

w31

Per

a d

isfr

utar

del

s d

esco

mp

tes

heu

de

com

pra

r le

s en

trad

es a

les

taq

uille

s d

els

dife

rent

s es

pai

s co

l·lab

orad

ors

i pre

sent

ar e

l car

net

de

Sile

nci C

lub

de

Cul

tura

. El

s d

esco

mp

tes

són

vàlid

s p

er a

due

s p

erso

nes.

Els

esp

ais

col·l

abor

ador

s es

res

erve

n el

dre

t a

mod

ifica

r el

s d

esco

mp

tes.

cine

cine

También la lluviaCINES BABEL

05.01.11 - 19.01.11

DESCOMPTE

a taquilla

cinesalbatrosbabel.com

TERESA MATA. Dos amics volen rodar una pel·lícula. El director vol mostrar la vertadera història de Cristòfol Co-lom. Un home obsessionat per l’or i els esclaus. El baix pressupost els duu a rodar a Bolívia on es produïx una revolta pel vertader or, l’aigua.

De déus i hòmensCINES BABEL

14.01.11 - 28.01.11

DESCOMPTE

a taquilla


TERESA MATA. Una commovedora història basada en fets reals, on set monjos cistercencs habiten un mo-nestir a les muntanyes del Magrib on conviuen amb la població musulma-na. Un bon dia, un grup de treballa-dors estrangers és assassinat.

Mil CretinsCINES BABEL

29.01.11 - 11.02.11

DESCOMPTE

a taquilla


TERESA MATA. Quinze històries basa-des en el llibre de Quim Monzó on en clau d’humor sarcàstic es parla de qüestions com l’amor, la vellesa, el dolor i, sobretot, de l’estupidesa hu-mana. Un intent per trobar l’equilibri entre vida i misèria humanes.

D D D

Apostem pel nostre cineApostem pel nostre cineBENETÚSSER. CENTRE EL MOLÍBENETÚSSER. CENTRE EL MOLÍ

07.01.11 - 30.01.1107.01.11 - 30.01.11

OBSEQUI

bossa promocionalbossa promocional

benetusser.net/moli.phpbenetusser.net/moli.php

LAURA LÓPEZ DAVID. Les aclamades Pa Negre (Agus-tí Villaronga), Biutiful (Alejandro González Iñárritu sense Guillermo Arriaga), Herois (Pau Freixas) o la raresa Buri-ed (Rodrigo Cortés), film no apte per a claustrofòbics que narra el patiment d’un home soterrat viu dins un taüt amb l’única companyia d’un telèfon mòbil i una mistera, arriben al Centre el Molí de Benetússer. En els mesos de més fred de l’any, l’activitat escènica es paralitza. La Regidoria de Cultura ens proposa, però, aquest cicle de pel·lícules d’ar-reu de l’estat. 2010 ha sigut un bon any per a la producció fílmica, i és d’agrair que se celebre recuperant els resultats d’una bona collita. Dues peces romàntiques al voltant del noble art de la cuina, 18 comidas, amb l’enorme Luis To-sar, i Bon Appétit, on Unax Ugalde interpreta un ambiciós xef, i l’última bogeria d’Álex de la Iglesia, Balada triste de trompeta, completen l’oferta. Els divendres i diumenges de gener i febrer ja teniu set bones excuses per abandonar la manta i el sofà i eixir al carrer. La mostra, a més, aposta especialment per la cultura catalana: Herois i Pa Negre, l’adaptació de la novel·la homònima d’Emili Teixidor, ens portaran la nostra llengua a la gran pantalla.

O

ife

s-te

’n s

oci

w

ww

.sile

nci.i

nfo

9

6 11

7 76

26

w

32

cine

cine

Curtmetratges Curtmetratges d’animació per a infantsd’animació per a infantsSALA PARPALLÓSALA PARPALLÓ

18.12.10 - 30.01.1118.12.10 - 30.01.11

GRATUÏT


salaparpallo.comsalaparpallo.com

EUGENIA GARCÍA. La Sala Parpalló presenta la seua xico-teta tradició per a aquestes festes, el cicle de curtmetratges d’animació “Para niños”, una activitat que pot ser compar-tida en família. La selecció està comissariada per Ángela Molina, tenint en compte el valor que tenen els relats, tradi-cionalment des de la literatura i hui amb més força des de l’audiovisual, per a crear un imaginari que ajude als infants a acompanyar el seu desenvolupament i aprendre sobre les situacions de la vida. L’estètica i el llenguatge dels curts són apropiats per als més menuts, enfocats sempre des del sentit de l’humor i amb una visió positiva. Molts dels curts estan narrats pels propis xiquets, contant-nos històri-es que reflectixen el seu món i les seues inquietuds: l’amor dels pares, la relació amb els iaios o amb els germans, la riquesa i la pobresa, la separació dels pares, la necessitat d’acceptació, les mascotes, els contes tradicionals... Un programa de 18 films de diversos països i realitzats amb tècniques diverses (animació 3D, dibuix, aquarel·la,...). Les entrades són gratuïtes i es podran retirar en el Museu de Belles Arts des de l’hora prèvia a l’inici de la sessió.

G

Boardwalk Empire, més Boardwalk Empire, més cinema en la TVcinema en la TV

GUILLERMO LÓPEZ. Acaba d’acabar en HBO la primera temporada de Boardwalk Empire, la sèrie protagonitzada per Steve Buscemi i que compta amb Martin Scorsese com a productor executiu. Es va estrenar (en Canal +) a mitjan desembre. La sèrie està ambientada en Atlantic City, una espècie de Las Vegas, però pitjor (o més pitjor encara) i en la costa est d’EE.UU., al començament dels anys 20, en plena implantació de la Llei Seca. El protagonista, Nucky Thompson, és el cacic local, que governa amb mà de ferro en guant de seda i controla pràcticament tota l’activitat eco-nòmica de la ciutat. És una “sèrie de mafiosos” a l’estil de la HBO: l’acció va desenrotllant-se lentament, amb calma. Els personatges estan definits amb precisió, i precisament per això no resulten gens arquetípics. Fa la sensació que no es dóna puntada sense fil. En resum: estem davant d’un Los Soprano amb l’encant afegit de la impecable ambien-tació històrica. Als aficionats a les històries de mafiosos els encantarà. Als altres, probablement, també.

ife

s-te

’n s

oci

w

ww

.sile

nci.i

nfo

9

6 11

7 76

26

w33

Per

a d

isfr

utar

del

s d

esco

mp

tes

heu

de

com

pra

r le

s en

trad

es a

les

taq

uille

s d

els

dife

rent

s es

pai

s co

l·lab

orad

ors

i pre

sent

ar e

l car

net

de

Sile

nci C

lub

de

Cul

tura

. El

s d

esco

mp

tes

són

vàlid

s p

er a

due

s p

erso

nes.

Els

esp

ais

col·l

abor

ador

s es

res

erve

n el

dre

t a

mod

ifica

r el

s d

esco

mp

tes.

i més

...i m

és...Restaurant Genuí: Restaurant Genuí:

l’homenatge als grans l’homenatge als grans cuinerscuinersRESTAURANT GENUÍ. CATARROJARESTAURANT GENUÍ. CATARROJA

REGAL


genuirestaurante.com genuirestaurante.com

JORDI TORRES. De par en par és un interessantíssim pro-jecte que du a terme Paco Aviñó en el seu restaurant Genuí. El va posar en marxa a començament de 2010 i es tracta d’oferir menús-homenatge a diferents cuiners coneguts, en què prepara les seues principals creacions, sempre treba-llant els plats inicials, amb respecte, amb estima, sense imitar cap plat contemporani. Una extraordinària manera d’acostar-nos a la cuina dels més grans. A l’octubre vam poder degustar el menú dedicat a Nobu, l’arxifamós No-buyuki Matsuhisa, en què tastàrem l’abadejo negre mace-rat en miso, plat estrela de Nobu, així com la sopa de meló i albercoc o el “mojito” japonés. Al novembre degustàrem el menú homenatge a Arzak, que va ser en el seu moment el cuiner basc més innovador, i va contribuir perquè la Nou-velle Cuisine hi desembarcara. Gaudírem amb el Bloody Mary amb escopinyes, el foie gras a la planxa sobre sal-sa de pomelo i mel amb melmelada especiada de fruites i el Tremolor de terra (gust d’humitat i de terra acabada de remenar amb productes cultivats a sota): creïlla, tòfona, bolets, germinats, sèsam, cacau i or, entre altres delícies. Una iniciativa encomiable i a preus assequibles, 20 euros el menú.

R

125 anys de Casa 125 anys de Casa QuiquetQuiquetCASA QUIQUET. BENIPARRELLCASA QUIQUET. BENIPARRELL

casaquiquet.comcasaquiquet.com

JORDI TORRES. El passat octubre el restaurant Casa Qui-quet, de Beniparrell, va fer 125 anys d’història. Per a ce-lebrar la commemoració, va recrear una simpàtica degus-tació gastronòmica en les seues instal·lacions: una imatge costumista en què dos agricultors de començament del segle XX feien una parada en Quiquet per a esmorzar i de-gustar un allipebre mentre planejaven el seu viatge en carro pel que llavors era carretera Reial de Madrid. Casa Quiquet va ser fundada en 1885 per Francisco Martí i Valentina Alcoi. Va continuar la saga la seua filla Valentina Martí, que va viure l’època en què es donava servei als carreters i als primers camions de transports. La seua filla, Valentina Pons Martí, va ser l’ànima de l’actual complex, etapa en què la casa s’inundava dels primers turismes a vessar de famílies. La quarta generació, representada per Paco, Luis i Lina Tadeo completen l’etapa dels grans esdeveniments. Amb la incorporació de la quinta generació, representada per Inma, Vicent Lluís, Anamaría i Beatriz, s’aporten aires nous a l’empresa en la manera de gestionar-la. Tradició en la cuina i un profund sentit empresarial han fet de Casa Quiquet un referent de la nostra gastronomia.

espaisOn pots trobar les nostres propostes...

clubsilenci

fes-

te’n

soc

i

ww

w.sile

nci.i

nfo

9

6 11

7 76

26

iw

Centre Cultural Bancaixa963 875 864obrasocial.bancaja.es

Cines Babel963 694 530cinesalbatrosbabel.com

Carme Teatre963 924 271carmeteatre.com

Espacio Inestable963 921 630espacioinestable.com

Teatre Olympia963 536 111www.teatro-olympia.com

Museu Valencià d'Etnologia963 883 614museuvalenciaetnologia.es

Picassent. Casa de Cultura961 235 859culturapicassent.com

Teatre el Musical963 242 552teatre-elmusical.com

Play Producciones679 412 012playproducciones.com

Teatres de la Generalitat963 539 200teatres.gva.es

Xirivella. Casa de la Cultura963 830 906 xirivella.es

TAC. Catarroja961 276 081teatreauditoricatarroja.com

Consorci de Museus961 922 640consorciomuseos.es

La Filmoteca963 539 300ivac-lafilmoteca.es

Museu de Prehistòria de València963 883 565museuprehistoriavalencia.es

Zircó Producciones963 771 862salazirco.com

Teatre El Micalet963 921 482teatremicalet.com

Auditori de Torrent961 581 077auditoritorrent.com

Benetússer. Centre El Molí963 752 238benetusser.net/moli

Circuit Café Teatre963 288 282circuitocafeteatro.com

MuVIM963 883 730muvim.es

La Nau963 864 377uv.es/cultura

Sueca. Ajuntament961 700 050sueca.es

Almussafes. Centre Cultural961 784 515almussafes.es

desembre clubsilenci

01València ZombiTEATRE MICALET

25%

02Pegados

TEATRO FLUMEN

10%

04Nicolás Borrás

MUSEO SAN PIO v

G

05Señor MostazaSALA EL LOCO

G

06También la lluvia

CINES BABEL

D

07Apostem pel nostre cine

BENETÚSSER. EL MOLÍ

O

08New York rises

MUVIM

G

09La Rússia SagradaCENTRE CULTURAL

BANCAIXA

G

03Forever King of

PopTEATRE OLYMPIA

25%

11Joanot Marorell

CENTRE DEL CARMEN

G

12André Kertész

MUVIM

G

13Circuit Café Teatre

LOCALS DEL CIRCUIT

O

14Un jardí francésTEATRE MICALET

25%

15El Capo

TAC. CATARROJA

R

16El mayor genio del

mundoSALA CARME

TEATRE

25%

10De déus i hòmens

CINES BABEL

D

18Por el placer de

volver a verlaTEATRE PRINCIPAL

25%

19Enric Valor

LA NAU

G

20Mamma Mia

PALAU DE CONGRESSOS

21DesencajadosTEATRO RIALTO

25%

22Art

TEATRE EL MUSICAL

50%

23Viajando con la

músicaAUDITORI DE

TORRENT

R

17Mil Cretins

CINES BABEL

D

25Nit de Sant JoanTEATRE OLYMPIA

25%

26Una jornada

particularTEATRE TALIA

25%

27Museu de la

paraulaMUSEU VALENCIÀ

D’ETNOLOGÍA

G

28Cicle Cantautors.

Rafa XambóALMUSSAFES.

CENTRE CULTURAL

R

24Pájaros azules

ESPACIO INESTABLE

25%

fes-

te’n

soc

i

ww

w.sile

nci.i

nfo

9

6 11

7 76

26

iw

295º Aniversario

ViniloSALA MIRROR

R

30Miss MorgueSALA ZIRCÓ

R

31Una jornada

particularTEATRE TALIA

25%R S Sorteig D Descompte O Obsequi G GratuïtRegal

Documents

SILENCI GENER 2011