El cinema a la fresca de El cinema a la fresca de La FIlmotecaLa FIlmoteca

Vetusta Morla a la Fira de Vetusta Morla a la Fira de JuliolJuliol

silen

ciel

teu

club

de

cultu

raN

.32

JULIO

L 20

11

fes-

te’n

soc

i w

w

ww

.sile

nci.i

nfo

i

96 117

76

26

silenciOFICINESPl. Unió Musical 8-1146900 Torrent ValènciaTel. 96 117 76 26 (de 9.00 a 14.00)club@silenci.info

PUBLICITAT 96 117 76 26 / 655 67 95 77

Edita Silenci Club de Cultura.Direcció María Lapiedra Benavent.Coordinació Bárbara Cócera Muñoz.Promocions María Benito González.Disseny i maquetació Vicent Font Rivero.Correcció i traducció Maika Ros, Ricard Chulià, Borja Català, Roger Sarrià.Col·laboradors Ana Garcia, Anna Sanchís, Alicia Brocal, Borja Català, Carlos Madrid, Faus Olmos, Gabi Ochoa, Ginés Vera, Irene Rodrigo, Jaume Nieto, Jorge Medina, José Manuel Almerich, Jordi Torres, Laura Grau, Laura Visiedo, Llibreria Dadà, Mª Eugenia García, Marina Sanjuán, Marta Bermúdez, Miriam Alonso, Núria Agulló, Pau Berga, Pepa Gómez, Raquel Hernández, Ricard Chulià, Rosa Chorro, Teresa Mata, Virginia Alonso.

Silenci agraïx a tots els col·laboradors la seua aportació i no es fa responsable de les seues opinions.

Publicació impresa 100% en paper ecològic.Depòsit Legal V-4121-2008.Portada Pa Negre.

Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons. Per veure’n una còpia, visiteu: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/deed.ca

Amb

el s

upor

t de:

reportatgeEl cinema a la fresca de La FIlmoteca

REPORTATGE

MIRALL

OXIGEN

ESCENA

MÚSICA

ART

LLIBRES

CINE

I MÉS

El cinema a la fresca de La FIlmoteca

Vetusta Morla a la Fira de Juliol

Fuerteventura. L’illa del vent

Despertar de Primavera de Frank Wedeking

El inquieto Roque

Ötzi, l’home de gel

El Paisaje Creado de Jose Mamuel Almerich i Mª Ángeles Arazo

Homenatge a Serge Gainsbourg

Actuar con la cabeza en un microondas

6

8

10

12

18

24

28

30

32

mirallVetusta Morla a la Fira

de Juliol

oxigenFuerteventura. L'illa del vent

escenaDespertar de Primavera de Frank Despertar de Primavera de Frank

WedekingWedeking

08

06

10

12

club

sile

nci

el te

u cl

ub d

e cu

ltura Silenci és una associació cultural, sense ànim de lucre, que té l’objectiu

d’acostar i de promoure la cultura als seus socis. Per fer-ho, ha cre-at un club de cultura. Una plataforma de més de 50 espais: teatres, museus, sales de concerts, discogràfiques, cines, llibreries, editorials, centres culturals... que, a més d’informar de la seua oferta cultural, re-alitzen descomptes, regals i promocions.

fes-te’n sociwww.silenci.info96 117 76 26Telèfon d’informació i atenció al soci de dilluns a divendres de 9.00 a 14.00 hores

club@silenci.info

facebook.com/clubsilenci

twitter.com/clubsilenci

ft

w

@

i

clubsilenciel teu club de cultura

w

i 96 117 76 26www.silenci.info 2011

revistarevista Els descomptes del club en ta casa. Tots els mesos rebràs la revista del club a casa amb els descomptes i els events culturals més interessants.

50%

R

S

descomptes descomptes Fins un 50% de descompte. Els descomptes i regals són per al titular del carnet i el seu acompanyant.

regal clubregal club 2 entrades gratuïtes. Cada soci té dret a un regal anual: dues entrades per anar al teatre o a un concert, llibres, sopars... has de consultar la disponibilitat al web.

w w www.silenci.info

sorteigsorteig2 entrades gratuïtes. Deixan’s la teua recomanació cultural a facebook o twitter.

f www.facebook.com/clubsilenci t www.twitter.com/clubsilenci

fes clubfes clubPer cada amic que convides a Silenci tindràs un nou regal. També pots gaudir d’un altre regal si regales Silenci. Crida’ns i t’informarem.

i 96 117 76 26

avan

tatg

es d

e sil

enci

club

de c

ultu

ra

6fe

s-te

’n s

oci

w

ww

.sile

nci.i

nfo

w

2x1

Dalt: El escritor Baix: Pulp Fiction.

En l’IVAC-La Filmoteca no són supersticiosos. 13 són les pel·lícules seleccionades per a formar part de la terrassa d’estiu,13 pel·lícules que es projectaran entre el 29 de juliol i el 28 d’agost. Un total de 31 sessions del millor cine de tots els temps i d’ara, 31 cites amb el cine al marge de les urgències de les modes. I en el temps que esperem que arribe aquesta primera projecció a finals de mes, dos cicles molt apreciats continuen en la Sala Luis Berlanga en l’edifici Rialto. Pel·lícules ultrafamoses en les quals Bernanrd Hermann va compondre la banda sonora o les joies de Truffaut, aquelles que el realitzador francés estimava i que s’han convertit en icones de la història cinematogràfica.

Per a enguany la terrassa d’estiu de l’IVAC-La Filmoteca ha decidit unir les noves fórmules de retratar el crim amb el millor de la producció recent europea. Entre les pel·lícules

El cinema a la El cinema a la fresca de La fresca de La FilmotecaFilmotecaIVAC. LA FILMOTECA

29.07 - 28.08

2X1

COMPRA DE L'ABONAMENTCOMPRA DE L'ABONAMENT

ivac.gva.es

7

fes-

te’n

soc

i

ww

w.sile

nci.i

nfo

wseleccionades es troben obres de culte com Pulp fiction (1994), de Quentin Tarantino, o l’oscarizada No es pais para viejos (2007) dels germans Cohen, entre altres, llarg-metratges que s’han convertit en fites del seu temps i que han marcat tendència entre els nous realitzadors. Aquestes pel·lícules formen part del cicle, Neo-Noir, que es realitza en col·laboració amb el Festival Internacional de Cine de Las Palmas i l’aula de cine de la Universitat de València, i que va tindre una primera entrega durant la primavera d’enguany.

Els Goya, cine europeu i el cine més recent, tot en VOLa Filmoteca d’estiu realitzarà també l’habitual repàs als premis Goya, els premis del cine europeu i oferirà una xi-coteta selecció de cinema recent que no s’ha pogut con-templar a València en versió original. D’aquesta manera, els aficionats valencians podran contemplar en els jardins del Palau de la Música Pa negre (guanyadora del Goya a la millor pel·lícula), el documental Bicicleta, cullera, poma i el film iberoamericà La vida de los peces. Completarà la terna de pel·lícules premiades el film d’intriga L’escriptor, de Roman Polanski.

La Filmoteca d’estiu en xifresDes de la seua primera edició La Filmoteca d’estiu ha regis-trat més de 200.000 visitants, amb una xifra mitjana d’as-sistents superior als 20.000 espectadors per any, dades que es van repetir en 2011 malgrat que s’havien reduït el nombre de sessions i de cicles. En concret la XI edició de La Filmoteca d’estiu, que es va celebrar del 30 de juliol al 28 d’agost, va aconseguir 23.534 espectadors amb un índex d’ocupació superior el 80%, i una xifra mitjana d’assistèn-cia de 784,46 espectadors per sessió. Aquests resultats van ser els més elevats de la història del projecte i van con-firmar la consolidació en la terrassa d’estiu que organitza l’IVAC-La Filmoteca, com una de les activitats culturals de major èxit de quantes realitza l’administració a l’estiu. Però abans de poder gaudir del cine a la fresca, dos cicles roma-nen en la Sala Luis Berlanga fins a finals de mes.

Les pel·lícules musicalitzades per Bernanrd HermannPer a qui conega qui és Bernard Herrmann qualsevol cosa que se’n puga dir serà redundant per força. I per a qui

aquest nom no li sone, només es pot dir que no ens ho cre-iem. Què seria de la famosíssima escena de la dutxa de Psi-cosi sense eixa banda sonora tan punyent? Efectivament, vulgueu o no, tots coneixeu la música i les ambientacions fílmiques de Herrmann. En aquest cicle de La Filmoteca el compositor és l’estrela. Des del 1941, any en què va de-butar component la banda sonora de ni més ni menys que Ciutadà Kane, fins al 1976 en què s’estrenà pòstumament l’últim score d’un altre clàssic de clàssics com Taxi Driver (film que en aquest cicle es podrà vore en una edició res-taurada pel 35é aniversari), Herrmann va col·laborar amb els millors directors de l’època daurada de Hollywood, tot destacant per la gran societat inseparable que va formar amb Alfred Hithcock, els films del qual es retroalimentaven amb les grans ambientacions de Herrmann qui, al mateix temps, veia en les atmosferes del mestre del suspens el marc ideal per a traure la màxima potencialitat de la seua creativitat. Un cicle que qualsevol amant del vertader cine-ma no es pot perdre.

Els films que estimava TruffautAmb l’ànim de complementar la retrospectiva sobre el ci-neasta francés que La Filmoteca du a terme des del mes de novembre, fins el 17 de juliol s’hi projectarà el cicle “Els films que estimava Truffaut”. Entre d’altres pel·lícules, es podran vore algunes obres imprescindibles de la història del cinema, obres que Truffaut va ressenyar i elogiar des de les pàgines del Cahiers du Cinéma: Vivir su vida, de Jean-Luc Godard (1962); Juegos de verano, d’Ingmar Bergman (1950); Viridiana, de Luis Buñuel (1961); Sed de mal, d’Orson Welles (1957); Fellini 8 ½, de Federico Fellini (1963); o La condesa descalza, de Mankiewicz (1954). Truffaut (1932-1984) no només va dirigir pel·lícules; tam-bé treballà com a guionista, actor i crític. En relació amb aquesta última faceta, cal destacar la seua Teoria de l’au-tor, en què defensava que el director és el responsable total del film, i l’article “Una certa tendència del cinema francés”, en què atacà l’academicisme de les creacions de postguerra del seu país. Amb l’estrena de Les 400 coups va irrompre amb aire fresc i renovat. Si fins llavors s’havia mantingut en la rereguarda escrivint sobre com hauria de ser el cinema, amb el seu primer llargmetratge fa una passa endavant, començant el que es coneixerà com la Nouvelle Vague.

8fe

s-te

’n s

oci

w

ww

.sile

nci.i

nfo

w

S

Dalt: Il·lustració d'Elías Taño a partir d'una foto de Vetusta Morlawww.eliastaño.es

MARTA BERMÚDEZ. Després de desentranyar tots els amaga-talls de Copenhaguen, d’estremir-nos amb cada colp de percussió de La cuadratura del círculo, d’escoltar sense cap mesura aquell fantàstic disc que continua sent Un día en el mundo, te trobes amb dotze nous motius per a continuar argumentant que Vetusta Morla és un dels millors grups del moment. Després d’una incansable gira i any i mig de treball tornen amb Mapas (Pequeño salto mortal, 2011). Continuista i poc arriscat per a molts, perfecte i amb indicis d’evolució per a altres, la veritat és que el sextet madrileny reafirma el seu so amb aquest segon treball que incita novament a escoltar-lo fins a la sacietat, com una bona pel·lícula en què descobrixes de-talls cada vegada que la visualitzes. Enguany estaran en la Fira de Juliol i, com no podia ser de cap altra mane-ra, no hem volgut desaprofitar l’oportunitat de descobrir com li ha canviat la vida al grup que va tardar nou anys en aconseguir publicar un disc, que els va atorgar tres Premis de la Música. Aquest segon disc ha sigut un altre xicotet salt mo-ral?En realitat no, encara que el primer, en l’aspecte musical, tampoc ho va ser, sinó per eixir pels nostres propis mitjans discogràfics. Hem abordat aquest disc des del creixement

miral

l

Vetusta Morla a la Vetusta Morla a la Fira de JuliolFira de JuliolFIRA DE JULIOL. JARDINS DE VIVERS

27.07

SORTEIG

PARTICIPA AMB LA TEUA RECOMANACIÓ CULTURAL A FACEBOOK O TWITTERPARTICIPA AMB LA TEUA RECOMANACIÓ CULTURAL A FACEBOOK O TWITTER

vetustamorla.com

9

fes-

te’n

soc

i

ww

w.sile

nci.i

nfo

wm

iral

lm

iral

l©

Elía

s Ta

ño

i l’experiència, amb idees que se van anar aclarint. El salt tal vegada haja sigut que l’hem gravat en directe i analògic. Simplement fem música. Quant a la composició també hi ha canvis, perquè en el primer disc les cançons van anar naixent en diferents etapes de les nostres vides i aquest se centra en una etapa més concreta, que va ser durant la gira passada i després d’acabar-la.Com heu viscut el seu naixement?Hem treballat durant un any i mig en el disc. Una vegada creades les cançons i portades a l’estudi es produïx aquell instant de soltar-les. Tenim les pors i les inseguretats de qualsevol persona, però no és una por que et limita, sinó que t’empeny. És una sínia gegant, com el moment abans de pujar-te a l’escenari, però viure aquesta sensació és ge-nial. Hi ha crítiques que destaquen una evolució en la vostra música i altres que vos titllen de continuistes. ..S’han introduït coses noves i mantingut d’altres. Hi ha molt treball d’ambients i de teclats que abans no hi havia. S’ha gravat en format analògica, la qual cosa és una continua-ció natural. Les cançons són pop basades en tornades, tal vegada no tan cantables com en Un día en el mundo. Estic molt intoxicat per allò que ha succeït, perquè quan parle de Mapas parle de 30 cançons, no de dotze. Tantes s’han quedat en el tinter?El disc va nàixer des de 30 esbossos de cançons, unes arri-baven a l’estudi quasi tancades i altres cançons esfilagarsa-des i potser no donàvem amb la tornada. Però començàrem a vore combinacions que podien donar sensació d’unitat. Si haguérem triat altres dotze hauria sigut un completament diferent.I què volguéreu contar fent aquesta selecció de te-mes?El títol i la portada expliquen que són dotze cançons, dotze punts en l’espai units pel disc. Sentir-ho és fer un viatge a través de les cançons, però no és un disc monotemàtic, ja que totes partixen de llocs i vivències diferents, com en un viatge, en el qual fas coses molt diferents. Per exemple, “Los dias raros” la va portar Guille només amb una estrofa i va sorgir en el local, amb tots fent una espècie d’improvisa-ció. Totes ixen d’una idea original desenvolupada després per la banda, que és qui l’acaba.Teniu problemes a l’hora d’arribar a un acord per consens?Portem anys treballant junts i veiem la música de manera

semblant. Pensem musicalment en la mateixa direcció, en-cara que sempre hi ha divergències clar. Tots estem per a traure l’essència de la cançó, però cada un fa el seu recor-regut personal amb l’ instrument. Vau ser portada d’abril de la revista Rolling Stone. Com vos sentíreu?Aquell dia em vaig alçar i vaig anar a la sessió de fotos. L’endemà em vaig alçar i me’n vaig anar a fer la compra i em vaig sentir exactament igual. Un fet així no et fa sentir millor que ningú, encara que sí et fa il·lusió. Supose que és l’actitud adequada per a mantindre els peus a terra.Depén de com es donen les coses. Per a molts l’anterior disc va ser una explosió, però ja portàvem la nostra trajec-tòria. La promoció de l’anterior disc va anar molt bé i quan ficàrem a 100 persones en una sala de Madrid ens van co-mençar a programar en festivals i ho anàvem assumint. Si estàs ben rodejat de gent no se t’ha de pujar al cap. Tocar davant de 1200 persones et dóna un xut important, però és momentani. Quan acaba el concert has de saber dir fins ací, i centrar-te en la teua vida, en la teua família. La mateixa revista vos considerava una de les 10 bandes clau de l’indie espanyol. Musicalment, què vos diferenciaria d’altres grups que sonen en emis-sores comercials?Aquestes reflexions sols les faig quan les demanen els pe-riodistes. Els titulars i les llistes són per als periodistes, no per a mi. Un titular no definix l’estat de la música actual. Per a mi és tocar amb els meus amics. Si em permet no treballar onze hores cara a un ordinador des de les huit del matí, tan content. Allò altre seria redefinir el que no té definició. Enguany debuteu en la Fira de Juliol de València, encara que en la passada gira vos cansareu d’oferir concerts en tota la província. Recorde amb molt d’afecte València i el primer concert allí, en la Wah Wah. Va ser divertit perquè arribàrem a fer la prova de so i ens van dir que l’equip que portàvem no era prou i que no podíem fer el concert. Vaig eixir per a esperar la persona que ens havia de portar més equip i vaig vore que la sala estava rodejada de molta gent i vaig pensar, “Mare meua!, com no tocarem? “Anàvem amb una certa inexperiència en això de tocar fora de Madrid i es va omplir la sala. En aquell moment, pensar en com aniria cada con-cert seria tota una sorpresa.

10fe

s-te

’n s

oci

w

ww

.sile

nci.i

nfo

w

JOSE MANUEL ALMERICH. Aquests elements l’han modelat a consciència fins al punt que tot el patrimoni de l’home queda reduït a la mínima expressió, a la insignificança més absoluta. Tots els ocres possibles es concentren en l’illa i en les nostres retines, incapaces d’assimilar les mi-lers de tonalitats del color de la terra es confonen fins al límit de la mar, tan sols les onades s’atrevixen a trencar el silenci. Conten els illencs que, per les costes de Jan-día encara camina l’ànima errant de Marina de Muxica i potser per això, la llum de Mafasca pot vore’s, en les nits fosques, acompanyant el viatger per les sendes solitàries de l’illa.

Durant huit dies vam recórrer les valls de Betancuria ro-dejats de muntanyes nues de vegetació i aconseguirem, finalment, la solitària i desguarnida península de Jandía. En aquesta, l’oceà, l’arena, el vent i el temps s’imposen d’una forma sobrenatural, quasi despietada.Hui hem arribat a Betancuria totalment esgotats. Feia molt de temps que no portàvem al límit les nostres forces i tam-

© J

.M.A

lmer

ich

oxig

en

Fuerteventura. L’illa Fuerteventura. L’illa del ventdel ventEn aquesta, l’oceà, l’arena i el temps s’imposen d’una forma quasi En aquesta, l’oceà, l’arena i el temps s’imposen d’una forma quasi sobrenatural, despietada. sobrenatural, despietada.

11

fes-

te’n

soc

i

ww

w.sile

nci.i

nfo

wox

igen

oxig

en©

J.M

.Alm

eric

h

bé feia més de vint anys que no plovia amb tanta intensi-tat a Fuerteventura. Tota ens ha caigut damunt. La terra d’aquesta illa pareix una porció del Sàhara arrancada en meitat de l’Atlàntic, no està acostumada a l’aigua. Per això la rebutja , la repel·lix i crea, amb violència, perillosos es-colaments de fang rogenc que busquen la ràpida eixida a la mar. Des del primer moment de la nostra travessia, el vent ens ha bufat de front, i ha arribat a aconseguir, en el tossal immediat a la vall de santa Agnés, els cent quilòmetres per hora. No es podia continuar, era pràcticament impossible pedalejar contra la força del vendaval que en alguns casos ens va arribar, inclús, a tirar de la bici. Fins i tot en els descensos, era difícil avançar, ni tan sols amb tot el de-senrotllament, i costava un enorme esforç pedalejar en pla. Refugiats entre els fràgils barandats d’una parada d’auto-bús, hem pogut descansar i esperar que algú, puga vindre a buscar-nos des de l’hotel. Dues de les nostres companyes, amb tot el pes possible, se’n van amb cotxe cap a l’Antigua. La resta, més recuperats, decidim continuar.Antigua és una xicoteta població en el centre de l’illa. Allí havia reservat, setmanes abans, les habitacions necessà-ries en l’Era de la Corte, una preciosa casa rural del segle XVIII. Poc abans d’arribar, el vent ha donat pas a la tempes-tat i en el poble no recorden ruixat igual. De fet no tenen ni paraigua perquè, diuen, que mai els han utilitzat.Amb aquesta xicoteta crònica comunicava dies després als meus amics des d’un xicotet hotel en Badia Calma, les in-cidències del viatge. El correu electrònic era llavors un mitjà a penes utilitzat, un missatger valuosíssim que ens tenia units miraculosament amb la resta del món. Em sentia com un periodista oblidat en la meitat d’una contesa, en l’últim racó del planeta, que tenia, per vocació, la irresistible ne-cessitat de compartir amb els altres tot el que veu i viu en aquella xicoteta porció de terra rodejada per les boires i embolicada en la pols del desert. Fuerteventura, on el patrimoni de l’home queda reduït a la mínima expressió. Fuerteventura és l’illa del vent. En aquesta, l’oceà, l’arena i el temps s’imposen d’una forma quasi sobrenatural, despietada. Aquests elements l’han modelat a consciència fins al punt que tot el patrimoni de l’home queda reduït a la mínima expressió, a la insignifi-

cança més absoluta. A Fuerteventura va ser desterrat Una-muno i ací va escriure, allò de “Los quejidos del mar afigen a los mios pesadumbre”. Vam recórrer durant huit dies les valls rodejades de muntanyes nues de vegetació, i aconse-guirem, finalment, la solitària i desguarnida península de Jandía. Separada de la resta de l’illa per un istme d’arena blanca que creuem a peu de nord a sud. Jandía és un lloc desolat i retirat del món, on els galzes, saladars, planes, barrancs i tàlvegs pedregosos tenen la seua raó de ser per la presència de penya-segats i platges d’arena blanca que aconseguixen, com en la cala de Sotavento, els vint-i-huit quilòmetres de dunes sense interrupció. Tots els ocres pos-sibles es concentren en l’illa i les nostres retines, incapaces d’assimilar les milers de tonalitats del color de la terra es confonen fins al límit de la mar, mentre a Morro Jable tan sols les onades s’atrevixen a trencar el silenci. Conten els illencs que, per les costes de Jandía encara camina l’ànima errant de Marina de Muxica i potser per això, la llum de Mafasca pot vore’s, en les nits fosques, acompanyant el viatger per les sendes solitàries de l’illa.On la natura ho permet, els caserius donen la pinzellada verda a un paisatge groguenc, i alguns com l’Aguaitada, la Motilla, Guisguey i Puerto Lajas tenen entre les seues terres, xicotetes terrasses de cultiu on encara cultiven to-maques i alfals, encara que tots evoquen pobresa i precari-etat, en una lluita titànica per arreplegar, emmagatzemar i canalitzar l’aigua que hui, ha caigut en abundància. Forns en funcionament, abocadors, camps d’àloe vera i molins de polenta torrada són els elements que conformen i li donen vida a l’illa de l’austeritat.L’últim dia, ja de tornada a l’aeroport, ens va tornar a plou-re. En aquesta ocasió, Fuerteventura pareixia una platafor-ma àrtica enmig del desgel, un immens toll desbordat pels costats on l’aigua es precipitava amb força cap a l’abisme. Tindaya, la muntanya sagrada de l’illa vigilava, des de l’alt, com s’allunyaven els intrusos que havien gosat alterar la seua pau.Prompte tornarem a Canàries, però aquesta vegada a Lan-zarote. Creuarem Timanfaya i convertirem en foc les nostres rodes. I mentrestant, la natura acabada d’estrenar de l’ar-xipèlag, quedarà reservada tan sols, per als pocs afortunats que sàpien descobrir-la.

12

ife

s-te

’n s

oci

w

ww

.sile

nci.i

nfo

9

6 11

7 76

26

wes

cena

esce

naDespertar de Primavera Despertar de Primavera de Frank Wedekingde Frank WedekingESPACIO INESTABLEESPACIO INESTABLE

30.06 - 03.07

25% DESCOMPTE SOCIS

TAQUILLATAQUILLA

espacioinestable.comespacioinestable.com

ANA GARCÍA. La companyia Sturm und Kuerdenken reinventa la sempre polèmica Frühlings Erwachen (Desvetlament de Primavera) del dramaturg alemany Frank Wedekind. Una obra tràgica, sovint censurada per tractar temes com la se-xualitat, el suïcidi o l’avortament, al voltant d’un grup de joves atrapats entre les consignes restrictives dels seus ma-jors i l’irrefrenable desvetlament dels seus instints sexuals. Estrenada el 1906, l’obra critica la societat opressiva del final del segle XIX i és considerada com una de les primeres mostres del teatre modern. La versió que podrem vore a l’Espacio Inestable ens trasllada a un futur fictici on l’ésser humà pot finalment deixar de banda la societat de consum i tornar a dedicar-se a les qüestions veritablement rellevants per a la seua supervivència i consecució de la felicitat. Si a l’obra original de Wedekind la figura de l’opressió està re-presentada per la sexualitat, Sturm und Kuerdenken l’entén com els lligams que ens imposa la societat on vivim, buida de valors i basada en la felicitat material. Un nou líder serà qui salvarà l’ésser humà de la seua decadència, qui el rescatarà de la seua mort moral i ètica de la societat en la qual vivim i li mostrarà la veritat sobre la seua existència.

Más Morancos que nuncaTEATRE OLYMPIA

30.06 - 10.07

25% DESCOMPTE SOCIS

TAQUILLATAQUILLA

teatro-olympia.com

EUGENIA GARCÍA. Els germans César i Jorge Cadaval presenten un especta-cle en el qual recreen alguns dels per-sonatges i dels moments de més èxit d’una trajectòria que supera ja els vint anys.En aquesta visita, el seu públic podrà retrobar-se amb els esquetxos, les imitacions i els gags més aconse-guits d’aquesta parella de germans.

El màgic d'OzSALA CAROLINA

01.07

25% DESCOMPTE SOCIS

TAQUILLATAQUILLA

carolinatorres.org

ANNA SANCHIS. Els més menuts de la casa estan d’enhorabona perquè aquest mes podran gaudir del clàssic El magic d’Oz a la Sala Carolina. El grup de teatre Fent Camí torna amb un musical. Dorothy és una xiqueta que viu a Kansas a qui un dia un ci-cló se l’emporta a un món màgic si-tuat més enllà de l’arc de sant Martí.

XXIII Encontre de Teatre a l'estiu 2011ALZIRA

05.07 -09.07

RICARD CHULIÀ. Del 5 al 9 de juliol la capital de la Ribera del Xúquer es convertix també en la capital del te-atre amb una programació tan diver-sa com nombrosa i complementària. Dansa, humor, irrevència, Yllana, Tricicle, monòlegs... es representa-ran en dos escenaris: el Gran Teatre d’Alzira i el Claustre de la Casa de la Cultura. Molt bons ingredients per a un bon Encontre de Teatre a l’estiu.

25%

25%25%

R

RR

13

Per

a d

isfr

utar

del

s d

esco

mp

tes

heu

de

com

pra

r le

s en

trad

es a

les

taq

uille

s d

els

dife

rent

s es

pai

s co

l·lab

orad

ors

i pre

sent

ar e

l car

net

de

Sile

nci C

lub

de

Cul

tura

. El

s d

esco

mp

tes

són

vàlid

s p

er a

due

s p

erso

nes.

Els

esp

ais

col·l

abor

ador

s es

res

erve

n el

dre

t a

mod

ifica

r el

s d

esco

mp

tes.

ife

s-te

’n s

oci

w

ww

.sile

nci.i

nfo

9

6 11

7 76

26

wes

cena

esce

na

Einstein, el otro brujoSALA CAROLINA

08.07 - 09.07

25% DESCOMPTE SOCIS

TAQUILLATAQUILLA

carolinatorres.org

EUGENIA GARCIA. Què haguera passat si Einstein haguera nascut segles arrere, en una època en què sens dubte ha-guera estat titllat de bruixot? La com-panyia Madrágora posa en escena Einstein, el otro brujo, un recorregut per la trajectòria vital del científic. La proposta és una visió inspiradora des de la trajectòria d’Albert Einstein.

Magia 2x1SALA CAROLINA

22.07

25% DESCOMPTE SOCIS

TAQUILLATAQUILLA

carolinatorres.org

JAUME NIETO. Nova mostra de destresa al món de l’il·lusionisme barrejant els estils clàssics de la màgia amb els més contemporanis; heus ací un muntatge que busca sorprendre l’es-pectador contínuament sense perme-tre’l deixar de riure. L’actuació serà el dia 25 de juliol a les 20 hores (carrer de Rugat, 10).

Iluminando la nocheSALA CAROLINA

30.07 - 31.07

25% DESCOMPTE SOCIS

TAQUILLATAQUILLA

carolinatorres.org

JAUME NIETO. Les tècniques de titelles emprades són d’ombres, de taula i formades amb parts del cos. Una ac-cidental trobada amb un passat difunt ens ajudarà a comprendre la bellesa d’allò fosc misteriós. Les titelles de Del Redoble Teatro ens acompanya-ran en un viatge per la bellesa de la nit i de tot el món que conté.

25% 25% 25%

Escènia Mostra Teatre Escènia Mostra Teatre Novell de FoiosNovell de FoiosFOIOSFOIOS

06.07 - 16.07

2X1 SOCIS

TAQUILLATAQUILLA

sarc.es/escenia.htmlsarc.es/escenia.html

PEPA GÓMEZ. Foios es convertix un any més en emblema de la frescor, la creativitat i l’entusiasme per la interpretació. Es convertix en l’epicentre del Teatre Novell amb l’esperada Mostra Escènia, que en 2011 arriba ja a la desena edició. En aquesta ocasió fa especial gala d’un lema amb ple de sentit: 100% natural; i un cartell tan cridaner com àcid que ho diu tot i anima l’afluència d’espectadors. Els amants de l’art de la quarta paret, experts i neòfits, compten ja els dies per a participar d’aquest certamen que es conso-lida definitivament com un esdeveniment de culte per a assenyalar amb tinta fosforescent en el calendari i que la localitat celebra amb magnificència com una gran fita en els temps que corren: serà del 6 al 16 de juliol, amb un teló i un marc molt especial, el del remodelat auditori de la Casa de Cultura, amb una selecció espectacular de set companyies i obres en total. A més, no faltarà ni decebrà la participació amb la seua sorprenent posada en escena de FET (Foios Escola de Teatre), que demostrarà com a companyia la seua evolució a passos gegants any rere any. Molta llima per a escórrer i traure tot el suc.

R RR

14

ife

s-te

’n s

oci

w

ww

.sile

nci.i

nfo

9

6 11

7 76

26

wes

cena

esce

naYes, we SpainYes, we SpainTEATRE OLYMPIA

14.07 - 16.07

25% DESCOMPTE SOCIS

TAQUILLATAQUILLA

teatro-olympia.comteatro-olympia.com

ANA GARCÍA. Si pensàvem que l’humorista i imitador cas-tellonenc Carlos Latre no ens podia sorprendre amb cap espectacle amb Yes, we Spain ho torna a aconseguir. Sol en l’escenari, sense cap caracterització, l’home de les mil cares i les mil veus representa desenes de personatges de l’actualitat. No es tracta de meres imitacions: al llarg d’hora i mitja els personatges canten, ballen i dialoguen entre ells, conformant una trama àcida i divertida, el punt de partida es troba en una hipotètica fallida econòmica espanyola i la invitació del president Zapatero a Obama perquè visite el nostre país. Andrés Iniesta, Carme Chacón, Mariano Ra-joy, Torrente, Belén Esteban, Boris Izaguirre o José María Aznar són només alguns dels més de 70 personatges que acompanyen Zapatero en el seu intent perquè Obama aju-de el nostre país. El mateix Latre ha declarat que la prepa-ració de l’espectacle ha sigut un repte per a ell, per ser la primera vegada que s’enfronta a un format teatral. Yes, we Spain, a més, s’adapta allà on viatja. Que no els estranye, doncs, si a l’Olympia Latre els sorprén amb alguna referèn-cia a la fauna política que habita el territori valencià.

25%

The Rocky Horror Picture The Rocky Horror Picture Show arriba a ValènciaShow arriba a ValènciaFRONTONES MUNICIPALES. AVDA. SANTIAGO RAMÓN Y CAJAL FRONTONES MUNICIPALES. AVDA. SANTIAGO RAMÓN Y CAJAL

S/N. QUART DE POBLETS/N. QUART DE POBLET

16.07

REGAL

CONSULTAR DISPONIBILITAT SILENCI.INFOCONSULTAR DISPONIBILITAT SILENCI.INFO

verkami.com/projects/398-rocky-horror-quart-showverkami.com/projects/398-rocky-horror-quart-show

MARTA BERMÚDEZ. Si el proper 16 de juliol veieu per la ciutat uns extravagants personatges vestits de frac, transvestits, cambreres descarades o homes amb gavardina no tingueu por, segurament aniran a Quart de Poblet on més gent amb la mateixa indumentària els estarà esperant impaci-entment. Finalment arriba a terres valencianes The Rocky Horror Picture Show! La pel·lícula de culte de Jim Shar-man, basada en el musical The Rocky Horror Show, de Richard O’Brien, va estar a La Filmoteca fa temps. Des de la seua estrena en 1975, potser siga un dels films més projectats de la història, gràcies a la participació dels mili-ons de persones que cada mes reviuen aquesta experiència única a tot el món. Un grup de fans de Quart, a través de l’associació Cremant Muses, ha aconseguit que els segui-dors valencians puguen viure la pel·lícula com s’ha fet a ciutats com a Madrid o Barcelona, on es representa cada mes. Al perfil de Facebook del xou poden seguir-se totes les novetats i trobar informació sobre les entrades per a aques-ta projecció-perfomance que no us pode perdre, fins i tot si no coneixeu la pel·lícula. Trieu un personatge, aconseguiu una disfressa i prepareu-vos per a les moltes sorpreses que hi haurà aquesta nit única, en la qual està prohibit no per-dre els papers.

R

R

15

Per

a d

isfr

utar

del

s d

esco

mp

tes

heu

de

com

pra

r le

s en

trad

es a

les

taq

uille

s d

els

dife

rent

s es

pai

s co

l·lab

orad

ors

i pre

sent

ar e

l car

net

de

Sile

nci C

lub

de

Cul

tura

. El

s d

esco

mp

tes

són

vàlid

s p

er a

due

s p

erso

nes.

Els

esp

ais

col·l

abor

ador

s es

res

erve

n el

dre

t a

mod

ifica

r el

s d

esco

mp

tes.

ife

s-te

’n s

oci

w

ww

.sile

nci.i

nfo

9

6 11

7 76

26

wes

cena

esce

na

Els valents de Valor, de Els valents de Valor, de Manuel MolinsManuel MolinsSALA CAROLINA

16.07 - 17.07

25% DESCOMPTE SOCIS

TAQUILLATAQUILLA

carolinatorres.org

ANNA SANCHIS. En el centenari del naixement de l’escriptor i gramàtic Enric Valor, Rodolant Teatre li ha volgut retre un homenatge per agrair-li la tasca com a recopilador de les rondalles que al segle XX es continuaven contant i que són una mostra de la literatura oral valenciana. La compa-nyia ha escollit Els valents de Valor, un text del dramaturg Manuel Molins. En aquest espectacle infantil, serà el propi Valor qui contarà les velles històries que sempre havia sen-tit a la gent de poble. El diàleg entre l’escriptor i el públic queda interromput per les aparicions sobtades i sorprenents d’alguns dels seus personatges més coneguts, com ara les velletes de la Penya Roja, l’oncle Porra, el dimoni fumador, l’astuta rabosa i altres animals i personatges que confor-men una rica i variada galeria de situacions. Com sempre, l’objectiu és doble: passar una bona estona, però també tractar temes actuals i aprofundir en alguns valors com ara l’astúcia, la ingratitud, la llibertat, la generositat o l’amor. La direcció de l’espectacle va a càrrec de Vicente Genovés i el repartiment està format per Betlem Martínez, Miguel Ángel Cantero i Pascual Rodrigo. La música original és de Dani Miquel amb la col·laboració de Clara Andrés.

25%

The King Story. Elvis... y yoThe King Story. Elvis... y yoTEATRE OLYMPIATEATRE OLYMPIA

21.07 - 31.07

20% DESCOMPTE SOCIS

DIJOUS I DISSABTESDIJOUS I DISSABTES

teatro-olympia.comteatro-olympia.com

ROSA CHORRO. Qui no ha hagut de refrenar alguna vegada el peu quan aquest balla involuntàriament al ritme d’El-vis Presley? I qui no ha sentit reviscolar tota l’ànima quan escolta cançons como “Jailhouse Rock” o “Tutti Fruti”? Aquests, i més d’una vintena d’èxits d’“El Rei” podran viu-re’s en directe al Teatre Olympia del 21 al 31 de juliol amb el musical “The King Story. Elvis…y yo”. La música més popular dels anys 50 i 60, que ha provocat intenses ova-cions a les sessions precedents, omplirà la sala del teatre valencià durant dos hores plenes d’animació i molt de rit-me. Greg Miller, amic i confident de l’estrela del rock durant els últims anys de la seua vida, arriba des dels Estats Units amb més de 10.000 xous a l’esquena, per mostrar-nos el seu talent com a primer imitador d’Elvis. Amb ell, un ballet de dotze ballarins que han participat en musicals d’èxit com Fama, Hoy no me puedo levantar o Jesucristo Superstar i un espectacular equip tècnic que s’encarregarà de produir els millors muntatges audiovisuals per fer de l’espectacle una experiència única.

20%

R

R

16

ife

s-te

’n s

oci

w

ww

.sile

nci.i

nfo

9

6 11

7 76

26

wes

cena

esce

naCarmen obri Sagunt a Carmen obri Sagunt a EscenaEscenaTEATRES DE LA GENERALITATTEATRES DE LA GENERALITAT

30.07 - 31.07

25% DESCOMPTE SOCIS

TAQUILLATAQUILLA

teatres.gva.esteatres.gva.es

MARIA LAPIEDRA. Com cada any, la programació de Teatres es desplaça a Sagunt per a presentar el seu festival estiuenc, que en aquesta ocasió obri amb una de les obres més clàs-siques del Ballet de Teatres, encara que, sens dubte, també una de les més aplaudides. Carmen, de Ramon Oller, va estar fa un parell d’anys per València. Més tard, gràcies a l’extraordinari èxit, va fer una gira per la Xina que va omplir de gom a gom teatres i va deixar mostra de la grandesa d’aquesta adaptació, perfecta per al públic estranger co-bejós de “cultura espanyola”. Tanmateix, no només d’açò viu aquesta peça, ja que és una gran obra d’art en general. La música -coneguda per tothom-, la posada en escena, el vestuari, els ballarins, la història... tot t’atrapa i et conduïx durant més d’hora i mitja per la particular visió d’aquest mite, icona femenina que crea Prosper Merimée en la seua novel·la i al que l’òpera de Georges Bizet va retre tribut. Destaca en aquesta peça la veu de Martirio, qui canta les tres composicions i interpreta fins i tot la cèlebre “Hava-nera” en francés. Carmen és l’aperitiu d’un festival que ve carregat de propostes de tota mena: teatre, música, dansa, perfomance i accions de carrer, que sempre combina clàs-sics amb propostes més avantguardistes i que ampliarem en el número d’agost/ setembre.

Orígenes al Teatre romà Orígenes al Teatre romà de Saguntde SaguntTEATRES DE LA GENERALITATTEATRES DE LA GENERALITAT

02.08

25% DESCOMPTE SOCIS

TAQUILLATAQUILLA

teatres.gva.esteatres.gva.es

MARIA LAPIEDRA. En una ciutat que comença a mimar el teatre d’improvisació i en què com més va més propostes diverses hi ha, l’Om Imprebis són els pares d’aquest art. Tanmateix, no tot és impro. Ara ens presenten una peça que és molt més que un espectacle. És una peça amb una finalitat soci-al, i d’eixes que marquen en la carrera de tota companyia. La idea ve de lluny: després d’un procés de selecció i treball de 3 anys, s’han triat 12 actors de Malabo i 12 de Bata per a formar Orígenes, una peça que ja per a començar pot vantar-se de fusionar en un mateix projecte les 5 ètnies de la Guinea Equatorial. I amb un objectiu clar: reflexionar com les diferents cultures conceben els orígens de l’home i la creació del món. Ritus, celebracions, música, cultura... tot el que conforma la vida imaginària d’una persona de Guinea i a partir de les pròpies ferramentes i protagonistes, com ara instruments, roba o balls. Un gran projecte realit-zat a l’Àfrica i que ha estat de gran riquesa per a tots els participants. Ara ens conviden a aprendre nosaltres també dels secrets que s’amaguen als orígens del món i, de pas-sada, ens omplim d’exotisme i cultura en majúscules, la de l’origen de l’home.

25%

R

25%

R

18

ife

s-te

’n s

oci

w

ww

.sile

nci.i

nfo

9

6 11

7 76

26

wm

úsic

am

úsic

a El Inquieto RoqueEl Inquieto RoqueSALA EL LOCOSALA EL LOCO

07.07

REGAL

CONSULTAR DISPONIBILITAT SILENCI.INFOCONSULTAR DISPONIBILITAT SILENCI.INFO

lococlub.orglococlub.org

JORGE MEDINA. El Inquieto Roque és Roque Esteban, músic valencià. De Burjassot, més concretament. Amb vora vint anys d’experiència al panorama musical, va llançar el 2010 A estas alturas, en el qual Roque demostra les seues inqui-etuds component l’àlbum en la seua totalitat a més de to-car-hi cadascun dels instruments. La seua trajectòria va co-mençar quan encara era un adolescent en els primers 90, amb Los Relevos, formació liderada pel seu germà Pepe Es-teban i que va editar un parell de discos i que va gaudir de reconeixement. A final de la dècada forma Dislexia, banda en què va exercir de principal vocalista i compositor. A més a més, també és membre de Beaters, una banda tribut dels Beatles, i té el seu propi projecte casolà amb el guitarrista Coke Belda, Cokeroque. Fervorós seguidor dels quatre de Liverpool, d’XTC o de l’Electric Light Orchestra, El Inquieto Roque sintetitza melodies d’uns, harmonies d’uns altres i una mena d’estil propi per a crear un conjunt en clau de pop, sofisticat i agradable. Amb una certa semblança amb els també valencians Señor Mostaza, Roque fa un ús intel-ligent del vocoder (que mai no aconseguisc saber si està de moda o desfasat) per a crear dolços temes de power-pop.

VIII Festival Internacional de JazzPALAU DE CONGRESSOS DE PENÍSCOLA

07.07 - 30.07

cafedelmarjazz.com

RAQUEL HERNÁNDEZ La huitena edició del Festival de Jazz de Peníscola, que forma part de la programació cultural d’estiu de la Conselleria de Cultura i Esport a Castelló, comptarà amb la participació de dotze grans figures del jazz i el blues mundial, a més de destacades formacions nacionals i lo-cals. Es podra gaudir de cinc concerts estelars del Festival.

XV Festival de JazzPALAU DE LA MÚSICA

07.07 - 15.07

festivaljazzvalencia.com

RAQUEL HERNÁNDEZ El XV Festival de Jazz del Palau de la Música de Valèn-cia se celebrarà del 7 al 15 de juliol i comptarà amb la millor qualitat artís-tica de grans músics internacionals, així com la fusió i les arrels de la Me-diterrània, sense oblidar les llegendes del jazz i on també hi haurà una im-portant representació valenciana. La millor oportunitat de viure moments únics.

Arenal's Road semifinalsSALA EL LOCO

08.07 - 16.07

REGAL

CONSULTAR DISPONIBILITAT SILENCI.INFOCONSULTAR DISPONIBILITAT SILENCI.INFO

lococlub.org

JORGE MEDINA S’aproxima la segona edició de l’Arenal Sound, l’ambiciós festival que tindrà lloc a la platja de l’Arenal, a Borriana. L’Arenal’s Road és el millor camí per a arribar a tocar en l’emergent Arenal Sound Festival de Borriana. Les semifinals del con-curs se celebraran a El Loco durant quatre dies del mes de juliol.

R

R

19

Per

a d

isfr

utar

del

s d

esco

mp

tes

heu

de

com

pra

r le

s en

trad

es a

les

taq

uille

s d

els

dife

rent

s es

pai

s co

l·lab

orad

ors

i pre

sent

ar e

l car

net

de

Sile

nci C

lub

de

Cul

tura

. El

s d

esco

mp

tes

són

vàlid

s p

er a

due

s p

erso

nes.

Els

esp

ais

col·l

abor

ador

s es

res

erve

n el

dre

t a

mod

ifica

r el

s d

esco

mp

tes.

ife

s-te

’n s

oci

w

ww

.sile

nci.i

nfo

9

6 11

7 76

26

wm

úsic

am

úsic

aJaviera MenaJaviera MenaSALA WAH WAHSALA WAH WAH

08.07

REGAL

CONSULTAR DISPONIBILITAT SILENCI.INFOCONSULTAR DISPONIBILITAT SILENCI.INFO

wahwahclub.comwahwahclub.com

JORGE MEDINA. La xilena Javiera Mena porta un temps en boca de tots, col·laborant amb artistes consolidats, donant a parlar, com un secret a punt d’explotar en el panorama del pop en castellà. Al final de l’any passat va editar Mena, segon àlbum d’estudi, després d’Esquemas Juveniles (2006). Amb un so més madur, la xilena continua la senda de l’electropop de tall independent, amb la seua caracte-rística veu acompanyada aquesta vegada d’una producció més elegant. Les personals lletres de Javiera contrasten amb els sons ballables amb els quals es presenta, amb res-sons de l’electrònica dels primers anys 80, de Prince, Diana Ross i, per què no dir-ho, fins a del “italo disco”. Javiera Mena va ser la telonera en la gira ibèrica de l’emergent duo noruec Kings of Convenience, interpretant en format acústic els temes del seu primer àlbum. Després del seu recent pas pel Primavera Sound, amb una actuació que ha gaudit de molt bones crítiques, Javiera Mena segueix amb el seu pe-riple per Espanya, on espera quedar-se fins a mitjan juliol. El seu concert en terres valencianes servirà de comiat de l’extensa gira, abans de portar la seua música a Londres.

R

II Cicle de Guitarres al II Cicle de Guitarres al ClaustreClaustreAJUNTAMENT DE SUECAAJUNTAMENT DE SUECA

09.07 - 30.07

GRATUÏT

PER A TOTS ELS PÚBLICSPER A TOTS ELS PÚBLICS

sueca.essueca.es

ALICIA BROCAL. L’Ajuntament de Sueca celebra la segona edició del Cicle de Guitarres al Claustre, festival de con-certs que obri un ventall d’estils incorporant el pop. Si la primera edició es va caracteritzar per les actuacions de guitarristes clàssics, el segon cicle proposa un itinerari pel jazz de Dani Flors el 23 de juliol i les lletres del cantautor Òscar Briz el 9 de juliol (qui interpretarà en format acústic el seu darrer disc, L’estiu), a més d’oferir concerts clàssics magistrals a càrrec del solista valencià Rubén Parejo el 16 de juliol i del virtuós xilé Bernardo Garcia Huidobro el 30 de juliol. El claustre de la bi-blioteca suecana ens convida a tastar l’essència de la música: l’eclecticisme. Tots els concerts tindran lloc al claustre de la Casa de Joan Fuster, els dissabtes a les 20 hores i l’entrada és lliure.G

20

ife

s-te

’n s

oci

w

ww

.sile

nci.i

nfo

9

6 11

7 76

26

wm

úsic

am

úsic

a Shining CraneShining CraneSALA MATISSESALA MATISSE

09.07

REGAL

CONSULTAR DISPONIBILITAT SILENCI.INFOCONSULTAR DISPONIBILITAT SILENCI.INFO

playproducciones.complayproducciones.com

MIRIAM ALONSO. Shining Crane, o el que és el mateix, “La Grua Brillant”, estarà en concert aquest mes de juliol a Va-lència. Després de passar per gran quantitat de capitals entre les quals destaquen Madrid i Canàries, les seues can-çons, finalment, estan prenent la repercussió que el grup buscava, coquetejant en la ràdio i a Internet. Han triat com a escenari per a l’esdeveniment la sala Matisse, on ja van sonar els seus discos anteriors, i en aquesta presentaran també les seues noves cançons, a més d’alguna versió de grups mítics dels huitanta. Shining Crane és una banda que ha aconseguit conjuminar els sons pop, indie, rock i electrònic amb l’objectiu de fer ballar i gaudir sense distin-ció els quals els escolten. Com a curiositat, direm que els membres de la banda viuen lleugerament lluny entre si. Uns a València, uns altres a Tenerife, es reuneixen una ve-gada al mes per assajar, i oferir així a la seua música aquell so tan peculiar que els ha fet guanyar diversos certàmens musicals i quedar com a finalistes en un premi nacional de nous talents. I és que aquests xics estan aconseguint a base d’esforç i tenacitat el que s’han proposat. Per açò serà un plaer vore’ls aquest mes en la sala Matisse.

Pop al CarrerTAVERNES DE LA VALLDIGNA

15.07 - 16.07

GRATUÏT

PER A TOTS ELS PÚBLICSPER A TOTS ELS PÚBLICS

lacasacalba.org

NÚRIA AGULLÓ. Si hi ha una bona ma-nera d’escoltar una barricada de llen-gües, és Pop al Carrer, un festival gratuït que enguany celebra la seua setena edició. Tavernes de la Valldig-na, es vestirà de festa durant dos dies. Un ambient festiu i tranquil per gaudir de la música a la fresca.

PercuFest, X Edició Festival Internacional de PercussióLA FONT DE LA FIGUERA

16.07 - 24.07

percufest.com

LAURA VISIEDO. El PercuFest és una barreja de diversió i aprenentatge, ja que compta amb classes magistrals, tallers, conferències, etc., però tam-bé amb les actuacions dels principals percussionistes que any rere any han dotat el festival de prestigi internaci-onal.

Cantautors a Torrent 2011HORT DE TRÉNOR TORRENT

20.07

cantautorsatorrent.com

RICARD CHULIÀ. Cantautors a Torrent arriba enguany a la cinquena edició amb el torn dels alcoians Arthur Ca-ravan, qui oferiran l’espectacle Si t’ar-riba el dematí, en el qual repassen i reintepreten tres dècades de música en valencià, i de Sergi Contrí, qui va ser present en el cartell de la primera edició i que ara torna a Torrent amb un nou disc sota el braç.

R

G

21

Per

a d

isfr

utar

del

s d

esco

mp

tes

heu

de

com

pra

r le

s en

trad

es a

les

taq

uille

s d

els

dife

rent

s es

pai

s co

l·lab

orad

ors

i pre

sent

ar e

l car

net

de

Sile

nci C

lub

de

Cul

tura

. El

s d

esco

mp

tes

són

vàlid

s p

er a

due

s p

erso

nes.

Els

esp

ais

col·l

abor

ador

s es

res

erve

n el

dre

t a

mod

ifica

r el

s d

esco

mp

tes.

ife

s-te

’n s

oci

w

ww

.sile

nci.i

nfo

9

6 11

7 76

26

wm

úsic

am

úsic

a

Low Cost FestivalCIUTAT ESPORTIVA GUILLERMO AMOR

BENIDORM

21.07 - 23.07

lowcostfestival.es

LAURA VISIEDO. A més de ser una desti-nació de platja per excel·lència, Be-nidorm acollirà el Low Cost Festival, el millor exponent de la música indie. Enguany hi actuaran Mika, Vetusta Morla, Fangoria o Love of Lesbian. Si us agrada el rock alternatiu, la mú-sica electrònica o simplement voleu gaudir de la millor música del mo-ment no us heu de perdre..

Música al CastellCASTELL DE DÉNIA

22.07 - 07.08

GRATUÏT

PER A TOTS ELS PÚBLICSPER A TOTS ELS PÚBLICS

denia.es/es/activitat/programa

PEPEA GÓMEZ. La localitat celebra al gran XX Festival de Música Tradi-cional i Popular i en homenatge a aquesta assenyalada efemèride hi ha una infinitat de peces, il·lusions i detalls programats que portaran la batuta per al delit públic i passe gra-tuït per al públic. Més per menys, és impossible

Tributo a U2 - Concert de TEPSALA EL LOCO

23.07

REGAL

CONSULTAR DISPONIBILITAT SILENCI.INFOCONSULTAR DISPONIBILITAT SILENCI.INFO

lococlub.org

COL·LABORADOR El pròxim dissabte 23 de juliol trobarem a la sala El Loco de València una festa-homenatge a U2, The Cure i Depeche Mode. La sala, acollirà el grup The Edge Project (TEP). TEP és un conjunt castello-nenc que nasqué fa tres anys amb el propòsit de ser un homenatge a U2.

G R

Concert d’El PescaoConcert d’El PescaoPATI DEL COL.LEGI PÚBLIC ALMAZAF. ALMUSSAFESPATI DEL COL.LEGI PÚBLIC ALMAZAF. ALMUSSAFES

21.07

GRATUÏT

PER A TOTS ELS PÚBLICSPER A TOTS ELS PÚBLICS

almussafes.esalmussafes.es

GINÉS VERA. David Otero, El Pescao, aposta per fer bona mú-sica i passar-s’ho bé com a prioritat. Sens dubte açò ho aconseguix i ho transmet a la vista de les més de 900.000 visites del seu vídeo en la xarxa. Assegura començar des de zero encara que és difícil no acordar-se d’El Canto del Loco. Al grup li deu en part algunes composicions que res-cata per a aquest Nada lógico i el nom artístic, El Pescao, que apareix en el disc Zapatillas. S’obri així un oceà en el qual la guitarra és com el veler amb el qual es tira a la mar aquest roquer convençut. No creu en la pirateria, sí en les noves plataformes de llançament per això es recolza en les xarxes socials i aconsella als qui comencen en açò llegir-se la lletra xicoteta dels contractes. I així, en aquesta línia més boja, més personal, arriba a Almussafes el dijous 21 per a acostar-nos les cançons de Nada lógico. Tampoc podem descobrir molt més del que trobarem en el seu directe, res de dir les sorpreses. Podrem gaudir això sí de les seues cançons una meditada barreja de la realitat i el virtual -com la pròpia vida- inclús “Castillo de arena”, el seu tema més popular.

G

22

ife

s-te

’n s

oci

w

ww

.sile

nci.i

nfo

9

6 11

7 76

26

wm

úsic

am

úsic

a Overbooking festival 2011Overbooking festival 2011TERRASSA CLUB KM.10, SITUAT EN L'AUTOVIA D' EL SALER

08.07 - 09.07

DESCOMPTE

OFERTA LIMITADA. MÉS INFORMACIÓ 96 117 76 26OFERTA LIMITADA. MÉS INFORMACIÓ 96 117 76 26

groovelives.com

ALICIA BROCAL. Més enllà de les etiquetes naix Obverbooking, una proposta diferent i low cost que concentra al mateix espai i sense cap tipus de prejudici tota mena d’estils mu-sicals (garage, rock, fussió, indie, reggae, indietrònica, nu-rave, tech-house i dnb/breaks). L’objectiu del festival és oferir una alternativa i reactivar l’àmbit musical valencià. Entre el 8 i el 9 de juliol, el festival comptarà amb les actu-acions d’El Tío Calambres, Los de Marras, Fuel Fandango, Los Aslandticos, Lula, The Go! Freaks, Mamá Ladilla, Los Chikos del Maíz, Aspencat, Twelve Dolls, Catpeople, Les Pick-Ups, The Side Pockets i Wau y los Arrrghs!!! A més, els quatre finalistes del concurs Overbooking Express, al qual s’han presentat prop de 100 conjunts sense mate-rial editat, podran demostrar el seu talent amb els grups més consolidats. L’oferta del festival es completa amb una programació sorpresa, sessions de punxadiscos, zones de barbacoa, mercat i gastronomia per tal de condimentar el viatge musical estiuenc.

Maronda debuta amb el seu primer discNOU DISC

maronda.es

ROSA CHORRO. El grup Maronda, inte-grat per Pablo Maronda i Marc Gre-enwood, ha presentat aquest mes de juny el seu primer disc, anomenat El fin del mundo en mapas, amb re-miniscències del folk americà, grups d’harmonies i guitarres elèctriques i el pop espanyol del nostre passat.

L'obra més eclèctica de Joan PalomaresMÉSDEMILMÉSDEMIL

mesdemil.commesdemil.com

PAU BERGA. Amb Assaig d’amor i plus-vàlua, Joan Palomares composa i escriu una obra de caire conceptual força embriagadora, un disc complex, on s’entrecreuen sons bastant dispars com guitarres hardcore, triades sim-fòniques, ritmes acústics i pinzellades exòtiques

Pellikana es refirmen a l'escena amb el seu nou disc TitellesMÉSDEMILMÉSDEMIL

mesdemil.commesdemil.com

PAU BERGA. Pellikana adapten als nous temps l’embrió de l’ska-folk, passant-lo per un prisma juvenil i vitalista no exempt de varietat musical. Tot un seguit de músiques, ritmes i cultures confluïxen per conformar una barreja fresca i delitosa, cuinada amb esma i servida amb molta cura.

D

clubsilenciel teu club de cultura

fes-te'n socigràcies al regal club t'eixirà gratistotes les setmanes descomptes, regals, sortejos i promocions

www.silenci.info96 117 76 26

24

ife

s-te

’n s

oci

w

ww

.sile

nci.i

nfo

9

6 11

7 76

26

war

tar

t Ötzi, l’home de gelÖtzi, l’home de gelMUSEU DE PREHISTORIA DE VALENCIAMUSEU DE PREHISTORIA DE VALENCIA

28.03 - 24.07

GRATUÏT

PER A TOTS ELS PÚBLICSPER A TOTS ELS PÚBLICS

museuprehistoriavalencia.esmuseuprehistoriavalencia.es

MIRIAM ALONSO. Possiblement, el seu nom no us resulte fami-liar, però tan aviat com sàpiguen que es tracta de la mòmia humana natural que està reconeguda com a la més antiga del món la cosa canviarà. Ötzi fou un habitant de l’edad del coure (3300 a.c.) que residia als Alps. Va ser descobert per dos turistes alemanys el 1991 i tornà a reincorporar-se a la societat, només que aquesta vegada ho féu una miqueta més quiet que d’habitual. Bromes a banda, la mòmia, cor-responent a un home d’uns quaranta-sis anys i d’un metre setanta d’alçada, es troba exposada pràcticament des que es va trobar fins que va ser restaurada per les autoritats austríaques al Museu d’Arqueologia del Tirol del Sud. La figura és tot un enigma, ja que presenta talls i ferides diver-ses en la mà i un conjunt d’estranys tatuatges al canell i a la zona lumbar així com d’altres misteris encara per resoldre. Si ens haguérem de remuntar a troballes semblants, desco-briríem que només n’hi ha dues més amb les quals Ötzi es podria arribar a comparar i totes dues moltíssim més joves que aquest amic que ara s’ha embarcat en un nou viatge per tal d’honorar-nos amb la seua presència al Museu de Prehistòria de València.

G

Mines, paisatges Mines, paisatges explorats. Paco Valverdeexplorats. Paco ValverdeLA NAULA NAU

12.05 - 28.08

GRATUÏT

PER A TOTS ELS PÚBLICSPER A TOTS ELS PÚBLICS

uv.es/culturauv.es/cultura

MIRIAM ALONSO. Aquest treball de fotografia de Paco Valverde realitza un recorregut per diverses mines de l’estat espa-nyol (Cabárceno, la Unión, Río Tinto i las Médulas entre d’altres), recollint-hi interessants imatges patrimonials, in-dustrials, paisatgístiques i humanes. L’exposició pretén, a més, abordar qüestions relatives al medi no només com a un conjunt de marques que es deixen al terreny, sinó com a les arqueologies que conformen el lloc, fruit de la tensió entre el present i el passat. La visió arqueològica d’aquesta exposició, tampoc tracta nomes de ruïnes, sinó també de les relacions socials que han intervingut d’alguna manera en el territori, essent encara visibles les petjades de l’imperi romà, per al qual les mines foren llocs de gran importància per la riquesa que generaren. La nova realitat se’ns presen-ta amb la intenció de recuperar aquests espais per trans-formar-los amb finalitats pedagògiques, mediambientals i d’oci, amb la qual cosa es pretén començar una nova etapa en què el passat i el present convisquen homogèniament. Amb aquesta exposició podrem conéixer aquests emblemà-tics indrets que deixaren de ser rendibles a les darreries dels segle passat, quedant oblidats fins fa ben poc.

G

25

Per

a d

isfr

utar

del

s d

esco

mp

tes

heu

de

com

pra

r le

s en

trad

es a

les

taq

uille

s d

els

dife

rent

s es

pai

s co

l·lab

orad

ors

i pre

sent

ar e

l car

net

de

Sile

nci C

lub

de

Cul

tura

. El

s d

esco

mp

tes

són

vàlid

s p

er a

due

s p

erso

nes.

Els

esp

ais

col·l

abor

ador

s es

res

erve

n el

dre

t a

mod

ifica

r el

s d

esco

mp

tes.

ife

s-te

’n s

oci

w

ww

.sile

nci.i

nfo

9

6 11

7 76

26

w25

Per

a d

isfr

utar

del

s d

esco

mp

tes

heu

de

com

pra

r le

s en

trad

es a

les

taq

uille

s d

els

dife

rent

s es

pai

s co

l·lab

orad

ors

i pre

sent

ar e

l car

net

de

Sile

nci C

lub

de

Cul

tura

. El

s d

esco

mp

tes

són

vàlid

s p

er a

due

s p

erso

nes.

Els

esp

ais

col·l

abor

ador

s es

res

erve

n el

dre

t a

mod

ifica

r el

s d

esco

mp

tes.

ife

s-te

’n s

oci

w

ww

.sile

nci.i

nfo

9

6 11

7 76

26

war

tar

t

Les construccions de Mateo MatéLA GALLERA

06.05 - 25.09

GRATUÏT

PER A TOTS ELS PÚBLICSPER A TOTS ELS PÚBLICS

consorciomuseos.es

GINÉS VERA.L’escultura de Mateo Maté consistix en un xicotet habitatge la construcció del qual adquirix la forma del mapa peninsular ibèric equipada en aparença amb tots els serveis. S’inclouen elements el contingut sim-bòlic de violència del qual trastorna el plàcid paisatge domèstic en un camp de batalla.

L'art dels velluters. El naixement de la sederia valenciana XV-XVICENTRE DEL CARME

18.05 - 17.07

GRATUÏT

PER A TOTS ELS PÚBLICSPER A TOTS ELS PÚBLICS

consorciomuseos.esconsorciomuseos.es

EUGENIA GARCÍA. Art i ofici, disseny i pa-ciència, la riquesa dels infinits detalls i dels llenguatges iconogràfics que es reflectixen subtilment en cadascuna de les peces que ens porten al reno-vat Centre del Carme la voluptuositat d’altres temps.

Un temps, un espai. Uiso Alemany i Vicent Peris 1982-1984CENTRE DEL CARME

19.05 - 04.09

GRATUÏT

PER A TOTS ELS PÚBLICSPER A TOTS ELS PÚBLICS

consorciomuseos.esconsorciomuseos.es

EUGENIA GARCÍA Tornen a les sales del Carme les peces que hi varen crear Alemany i Peris, llenços enormes en què es reflectix un moment de lliber-tat i experimentació de l’art a València i porten a la memòria el clima d’ex-pansió i creativitat dels 80.

G G G

Fabular edificant: L’obra Fabular edificant: L’obra de José María Manuel de José María Manuel CortinaCortinaCENTRE DEL CARMECENTRE DEL CARME

19.04 - 04.09

GRATUÏT

PER A TOTS ELS PÚBLICSPER A TOTS ELS PÚBLICS

consorciomuseos.esconsorciomuseos.es

EUGENIA GARCÍA. La nova exposició del Centre del Carme recu-pera el record de José María Manuel Cortina, un reconegut arquitecte valencià de final del XIX i començament del XX, que ha donat al paisatge urbà de València una imatge parti-cular a través de les seues gàrgoles i dracs. L’exposició que s’obri en el recentment restaurat Refectori del Centre del Carme reunix plànols, maquetes i d’altres objectes de l’èpo-ca, en la qual Cortina va ser l’arquitecte municipal respon-sable de l’Eixample i del Cementeri. En 1961, la seua filla va donar al Museu Nacional de Ceràmica González-Martí un diccionari d’arquitectura de Viollet-le-Duc, una col-lecció de taulells del segle XVIII i 14 maquetes de panteons i dibuixos arquitectònics de don Manuel Cortina Pérez, els quals ajuden a conéixer millor la gestació i l’entorn del seu treball. Després de recórrer l’exposició, podríem caminar per l’Eixample com una llarga visita a un temps i una estè-tica particular de la ciutat per a tornar a veure, amb nous ulls, els edificis que porten la seua signatura en els carrers Fèlix Pizcueta, 3; Sorní, 4 i 23, o Cavallers 8. Aquestes són les oportunitats en què els museus poden aportar vida als carrers de la ciutat.

G

26

ife

s-te

’n s

oci

w

ww

.sile

nci.i

nfo

9

6 11

7 76

26

war

tar

t Repensar la societatRepensar la societatFUNDACÓN CHIRIVELLA SORIANOFUNDACÓN CHIRIVELLA SORIANO

27.05 - 04.09

chirivellasoriano.orgchirivellasoriano.org

ALICIA BROCAL. La Fundació Chirivella Soriano presenta una mostra reflexiva sobre qüestions que afecten l’individu i la societat en l’actualitat des del punt de vista de l’artista. Les obres són reconstruccions de la realitat i l’artista canalit-za la seua ideologia amb l’objectiu de denunciar i crear consciència crítica. L’exposició oferix un ampli ventall de visions que inciten a l’acció o, si més no, a la contemplació activa. Quant a la temàtica, trobem quatre blocs generals que engloben tots els àmbits de la societat postmoderna en relació amb l’individu: Contra un tiempo sin certezas, Ha-cia nuevas sensibilidades, Deseo, banalidad y consumo i, per últim, Estrategias de denuncia y memoria. Anzo, Daniel Argimón, Eduardo Arroyo, Manuel Boix, Rafael Canogar, Carlos Domingo, Equip Crònica, Equipo Realidad, Pepe Es-paliú, Carolina Ferrer, Joan Genovés, Curro González, Fe-derico Guzmán, Abraham Lacalle, Rogelio López Cuenca, Monjalés, Guillermo Paneque, Antonio Saura, Óscar Seco, Antonio Sosa, Juan Antonio Toledo, Juan Ugalde i Darío Villalba són els artistes que han creat l’itinerari conceptual al voltant de l’esperit crític i el compromís.

Secà i muntanyaSecà i muntanyaMUSEU VALENCIÀ D'ETNOLOGIAMUSEU VALENCIÀ D'ETNOLOGIA

A PARTIR 08.06

GRATUÏT

PER A TOTS ELS PÚBLICSPER A TOTS ELS PÚBLICS

museuvalenciaetnologia.esmuseuvalenciaetnologia.es

MIRIAM ALONSO. Fent un recorregut per la geografia valenci-ana, aquesta interessant exposició ens ajudarà a conéixer els distints àmbits que conformen el nostre territori. Des de les franges de costes amb les seues hortes i marjals, trobem primer el secà de relleu suau. Després d’aquest, sorgix la muntanya i els espais de relleu abrupte de l’interior, que posen a prova l’habilitat i l’enginy dels habitants d’aquestes zones per a convertir els terrenys en productius. Per això aquesta exposició està dividida en dos apartats, una de-dicada a conceptes i l’altra a objectes, plantejant-se en el primer cas l’expansió dels espais, materials de construcció, paisatge, consums, i inclús les migracions femenines a les ciutats i figures tan entranyables com el fadrí dels pobles d’interior. Els objectes, prop de 150 peces, recorden als objectes que vestixen les cases: destrals, arades, ruscos i inclús làpides. En definitiva, aquesta exposició, a més de per a fer les delícies dels nostàlgics, és ideal perquè tant joves com adults, descobrim d’on vénen les nostres arrels, com habitaven, per què van construir, on ho van fer i tan-tes altres preguntes que, al llarg de la nostra vida, tots ens plantegem.

G

27

Per

a d

isfr

utar

del

s d

esco

mp

tes

heu

de

com

pra

r le

s en

trad

es a

les

taq

uille

s d

els

dife

rent

s es

pai

s co

l·lab

orad

ors

i pre

sent

ar e

l car

net

de

Sile

nci C

lub

de

Cul

tura

. El

s d

esco

mp

tes

són

vàlid

s p

er a

due

s p

erso

nes.

Els

esp

ais

col·l

abor

ador

s es

res

erve

n el

dre

t a

mod

ifica

r el

s d

esco

mp

tes.

ife

s-te

’n s

oci

w

ww

.sile

nci.i

nfo

9

6 11

7 76

26

war

tar

tVratislav Hlavatý, Cartells Vratislav Hlavatý, Cartells de Cinemade CinemaMUVIMMUVIM

16.06 - 28.08

GRATUÏT

PER A TOTS ELS PÚBLICSPER A TOTS ELS PÚBLICS

muvim.esmuvim.es

LLIBRERIA DADÀ. En aquella època els cartells txecs i polo-nesos gaudien de gran consideració a causa de la qua-litat i nivell en el disseny gràfic; conformaren l’Escola Txeca i Polonesa del cartell, bo i sent Hlavatý un dels màxims representants. Els cartells solien pintar-se a mà i contenien no més lletres que el títol de la pel·lícula; gràficament eren agosarats, amb molta força visual, i di-ferents. Els artistes no podien comptar amb fotogrames, fotografies o un altre material sobre la pel·lícula a causa de la baixa qualitat, fet pel qual havien de compondre el cartell amb el títol com a única referència vàlida per al disseny. Era comú, que ni tan sols es poguera visionar prèviament el film, per la qual cosa els artistes partien amb una llibertat total de creació. D’una altra banda, el mercat fílmic de l’època no era tan potent com l’actual i no era habitual que els productors imposaren els gus-tos. El resultat era la creació de dues versions diferents per a un mateix cartell: la que li agrada al propi artista i després l’altra, una mera formalitat per a la comissió artística. La imaginació i talent de Vratislav Hlavatý su-posa fins i tot un pas més enllà pel que fa a la seua consideració artística, ja que no només eren un reclam publicitari, sinó vertaderes obres mestres de l’època.

G

Atesorar España. Atesorar España. Fondos fotográficos de Fondos fotográficos de la Hispanic Society of la Hispanic Society of AmericaAmericaCENTRE CULTURAL BANCAIXACENTRE CULTURAL BANCAIXA

17.06 - 13.11

GRATUÏT

PER A TOTS ELS PÚBLICSPER A TOTS ELS PÚBLICS

obrasocial.bancaja.esobrasocial.bancaja.es

ANNA SANCHIS. La Fundació Bancaixa va signar l’any 2005 un acord de col·laboració amb la Hispanic Society of Ame-rica per donar a conéixer a l’estat espanyol la col·lecció artística d’aquesta institució, la qual estudia la cultura i les arts espanyoles, de Portugal i de l’Amèrica Llatina. La col·laboració es va iniciar aquell any amb una exposició al voltant de Sorolla i els panells que va pintar sobre les diferents regions espanyoles. Ara és el torn del fons fotogrà-fic. L’exposició Atesorar España, que comptarà amb doble seu, mostrarà 345 fotografies d’autors com Charles Clif-ford, Jean Laurent, Anna Christian, Ruth Matilda Anderson o Kurt Hielscher: 268 es voran a València a partir del dia 16 de juny, mentre que a Alacant se’n voran 77 a partir del dia 17. Les imatges mostren escenes de la societat, la cultura i la geografia espanyoles recollides entre la segona meitat del segle XIX i les tres primeres dècades del segle XX. La societat té la seua seu a Nova York i disposa d’un museu i una biblioteca d’accés totalment gratuït. El museu compta amb més de 8.400 peces entre pintures, aquarel-les, escultures i objectes de decoració, uns 15.000 gravats i un arxiu fotogràfic que supera les 175.000 fotografies.

G

28

ife

s-te

’n s

oci

w

ww

.sile

nci.i

nfo

9

6 11

7 76

26

wlli

bres

llibr

esEl paisaje creadoEl paisaje creadoalmerich.net almerich.net

JOSE MANUEL ALMERICH. Aquesta obra pretén acostar al ciuta-dà, com un museu viu, l’increïble llegat dels nostre avant-passats, realitzat a força de suor i treball, que ha quedat com a testimoni del nostre origen com a poble i com a societat.A l’obra, de gran format i extraordinària qualitat pel que fa als textos i la reproducció de fotografies, s’ha tractat de reflectir el paisatge rural valencià i la seua transforma-ció al llarg de la història per l’home. Hi apareixen reflectits des dels camps abancalats en vertical de les comarques de l’Alcalatén, fins a la cultura de la pedra seca i les oliveres mil·lenaris dels Ports i el Maestrat, així com el món dels nevaters de l’interior de les comarques centrals, així com els riuraus de la Marina o les salines del sud del país. Des de les cimeres del Cerro Calderón a 2000 metres d’altitud fins a les marjals a nivell de mar i com l’ésser humà ha adaptat eixe entorn per a la pròpia supervivència. Durant segles, el paisatge mediterrani és un paisatge cultural, més obra de l’home que de la natura. En aquest sentit, el món rural valencià allotja un patrimoni únic i, en massa ocasions, dispers en llocs inaccessibles i desconegut per a una gran part de la població. Aquesta obra pretén acostar al ciutadà, com un museu viu, l’increïble llegat dels nostre avantpas-sats, realitzat a força de suor i treball, que ha quedat com a testimoni del nostre origen com a poble i com a societat.

El sueño del celta de Mario Vargas LlosaEDITORIAL ALFAGUARA

alfaguara.com/es

ANA GARCÍA Des del Congo Belga, pas-sant per l’Amazònia i acabant a Irlan-da. En la seua l’última novel·la, Mario Vargas Llosa ens presenta la convulsa i aventurera existència de Roger Ca-sement, considerat heroi i més tard traïdor. Un personatge maltractat per la història.

Temps de batuda, la segona part del cicle de Cassana d'Enric Valor.TANDEM EDICIONS

tandemedicions.com

BORJA CATALÀ. Els tres primers mesos de la guerra civil són el marc temporal en què es desenvolupa la trama de Temps de batuda, segon lliurament del Cicle de Cassana, en el qual es barregen l’esperança revolucionària, la mort i la bellesa de les comarques centrals valencianes.

Trece cuentos inquietantes de Felisa MorenoED. HIPÁLAGE

hipalage.com

GINÉS VERA Trece cuentos inquietantes és una recopilació cuidada de troba-des amb la fantasia i la intriga com a protagonistes de fons. Són tretze, no hi ha la mala sort, les històries que recorren les pàgines d’aquest llibre i com tretze pistes ens embarquem en el misteri i la subtil frontera entre la realitat i la ficció.

29

Per

a d

isfr

utar

del

s d

esco

mp

tes

heu

de

com

pra

r le

s en

trad

es a

les

taq

uille

s d

els

dife

rent

s es

pai

s co

l·lab

orad

ors

i pre

sent

ar e

l car

net

de

Sile

nci C

lub

de

Cul

tura

. El

s d

esco

mp

tes

són

vàlid

s p

er a

due

s p

erso

nes.

Els

esp

ais

col·l

abor

ador

s es

res

erve

n el

dre

t a

mod

ifica

r el

s d

esco

mp

tes.

ife

s-te

’n s

oci

w

ww

.sile

nci.i

nfo

9

6 11

7 76

26

w

El Heredero de los Tartessos, d'Arturo Gonzalo Aizpiri. IMAGICA EDICIONES

MIRIAM ALONSO. Apassionant novel·la nascuda de la mà d’Arturo Gonzalo Aizpiri. El heredero de los Tartessos narra una historia a mitjan camí entre realitat i ficció en què els personatges són testimonis i partícips dels canvis més transcendentals de la Ispània en què viuen.

Falsa sirena, d'Erin M. HartDESTINO

planetadelibros.com/editorial-ediciones-

destino

MIRIAM ALONSO. Erin Hart continua la saga protagonitzada per la forense Nora Gavin amb Falsa sirena, un thriller esgarrifós que combina els procediments forenses d’investigació científica, l’arqueologia, el misteri i fascinació dels mites cèltics, d’una magnífica manera.

L'enigma de la llibertat, David Bueno i Torrens EDITORIAL BROMERA

bromera.com

HÉCTOR ARNAU. David Bueno i Torrens ens explica amb exemples senzills re-lacionats amb la temàtica del llibre, els conceptes bàsics dels principals processos evolutius i de la història evolutiva de la nostra espècie que ha condicionat la constitució i el funcio-nament del nostre cervell.

Los vigilantes de los días, de Alberto GranadosESPASA

planetadelibros.com/editorial-espasa

GINÉS VERA. Un periodista de la CNN es troba immers en una tenebro-sa trama a Mèxic en 2012. Des de Ciudad Juarez a Teotihuacan i amb l’anunci de la fi del món pel calendari maia, les llegendes prehispàniques i les sagnants tradicions com a teló de fons.

Las primeras palabras de la humanidad, de Xaverio BallesterEDICIONES TILDE

tilde.es

GINÉS VERA. Quin és l’origen de la par-la humana? És possible rastrejar eixe origen des de la torre de Babel dels milers de llengües actuals? Rigorós assaig científic sobre els orígens de la parla i les llengües que reunix en un llenguatge accessible les aportacions més actuals sobre el tema.

Facebook Guia PràcticaEDITORIAL STARBOOK

starbook.es

MARIA LAPIEDRA. Per a guiar-nos en l’ús i la configuració del facebook d’una manera didàctica i entretinguda Die-go Guerrero, especialitzat a informar l’usuari sobre els fraus més comuns en la xarxa, ara s’embranca en la re-dacció d’un manual que explica tots els secrets de facebook

llibr

eslli

bres

30

ife

s-te

’n s

oci

w

ww

.sile

nci.i

nfo

9

6 11

7 76

26

w

30

ife

s-te

’n s

oci

w

ww

.sile

nci.i

nfo

9

6 11

7 76

26

wci

neci

neHomenatge a Serge Homenatge a Serge GainsbourgGainsbourgINSTITUT FRANCÈSINSTITUT FRANCÈS

06.07 - 08.08

ifvalencia.comifvalencia.com

RICARD CHULIÀ. El 2 de març de 1991 i amb 62 anys moria i entrava en la llegenda qui haja estat potser l’arquetip més clar del bohemi canalla: Serge Gainsbourg. Fills de jueus russos, qui va nàixer com a Lucien Ginsburg va represen-tar, com se sol dir, tots els papers de l’auca, però sempre amb la mateixa obsessió vital: eixir-se’n amb la seua. Igual tenia que fóra amb la música -i amb qualsevol gènere de música, des de la Chanson fins al Reagge- o amb la pintura o el cinema. Es pot dir, doncs, que Gainsbourg va ser el més lleig més atractiu de la cultura popular -amb permís de Mick Jagger-, i bona prova d’això no només és la nòmina de parelles amb què se’l va relacionar, sinó la que siga potser la cançó més coneguda del mite: “Je t’aime... moi non plus”, composta per a qui era llavors la seua parella, Brigitte Bardot, i cantada entre gemecs amb la qui ho fou després, Jane Birkin. Uns noms amb què, després de vore-li la cara a Gainsbourg, potser ja estiga tot explicat. Per a commemorar aquest 20é aniversari de la mort, l’Institut Francés de València homenatja el mite amb la projecció del molt recomanable biopic Serge Gainsbourg, vie héroïque.

BlackthornCINES BABEL

01.07 - 15.07

DESCOMPTE

TAQUILLATAQUILLA

cinesalbatrosbabel.com

GINÉS VERA. El llegendari bandoler Butch Cassidy morí en 1908 –se-gons la versió oficial– durant un in-tercanvi de trets amb l’exèrcit bolivià. Però la realitat és que ha passat vint anys amagat a Bolívia i ara vol tor-nar a casa. El film està protagonitzat per Sam Shepard, Eduardo Noriega, Stephen Rea i Magaly Solier.

El amor de TonyCINES BABEL

04.07 - 18.07

DESCOMPTE

TAQUILLATAQUILLA

cinesalbatrosbabel.com

GINÉS VERA. .Angèle és una jove que per circumstàncies ha perdut el rumb. Tony, és un pescador acostumat a la duresa i al sacrifici que comporta el seu ofici. Les seues vides s’encreuen per un anunci. La seua primera tro-bada no serà molt positiva, però amb-dós busquen… un vincle.

La prima cosa bellaCINES BABEL

15.07 - 31.07

DESCOMPTE

TAQUILLATAQUILLA

cinesalbatrosbabel.com

LAURA VISIEDO. Paolo Virzi ens proposa en La prima cosa bella que reflexi-onem sobre la necessitat de fer les paus amb la vida però amb una co-mèdia amarga. Bruno s’ha de retro-bar, 38 anys després, amb la seua família i la seua infantesa, marcada per una mare frívola obligada a mar-xar de casa.

D D D

31

Per

a d

isfr

utar

del

s d

esco

mp

tes

heu

de

com

pra

r le

s en

trad

es a

les

taq

uille

s d

els

dife

rent

s es

pai

s co

l·lab

orad

ors

i pre

sent

ar e

l car

net

de

Sile

nci C

lub

de

Cul

tura

. El

s d

esco

mp

tes

són

vàlid

s p

er a

due

s p

erso

nes.

Els

esp

ais

col·l

abor

ador

s es

res

erve

n el

dre

t a

mod

ifica

r el

s d

esco

mp

tes.

ife

s-te

’n s

oci

w

ww

.sile

nci.i

nfo

9

6 11

7 76

26

wci

neci

ne

Festival Internacional de Festival Internacional de Cinema Independent Cinema Independent d’Elxd’ElxELXELX

16.07 - 22.07

festivalcinelche.comfestivalcinelche.com

MARIA LAPIEDRA. Barreja de cinema independent i terrassa d’estiu. Sota aquesta premissa nasqué fa 33 anys el Fes-tival de Cinema d’Elx, un dels certàmens de curtmetratges més importants de la nostra terra, patrocinat i portat en-davant gràcies a l’Obra Social de la Caixa del Mediterra-ni. Amb l’objectiu de donar suport a realitzadors novells i oferir una mostra completa de la producció fílmica de dins i fora del nostre país, aquest festival s’ha convertit en un referent, tant per l’alta participació -més de 800 curts s’hi han presentat- com per l’èxit de públic. I és que una de les coses que diferencia el Festival de Cinema d’Elx són les projeccions a l’aire lliure -a l’Hort del Xocolater i a la platja Arenals del Sol- molt apreciades al mes de juliol. A més a més i des de fa uns anys, són l’avantsala dels curtmetratges de ficció per als Goya, en què sempre se seleccionen molts dels guardonats en aquesta cita. I com a bon festival que s’estime, la figura homenatjada per tota la seua carrera és “la diva viva del cinema espanyol més important”, la gran Sara Montiel, que serà present en la clausura i lliurament de premis. Uns premis que sumen més de 22.000 euros per a algun dels 49 curts seleccionats. Sort per a tots!

Cinema al ClaustreCinema al ClaustreLA NAULA NAU

15.07 - 26.07

uv.es/culturauv.es/cultura

CARLOS MADRID. Entre el 15 i el 26 de juliol, al claustre de La Nau, a Les Nits de Cinema podrem vore nits de bogeria juvenil, de viatge amb taxi per capitals del món, de pare-lles construint o destruint-se... El tret d’eixida el dóna La noche de los muertos vivientes, clàssic de George A. Ro-mero i pioner en l’aparició de zombies. El cicle ‘Abans de la claror, films d’una nit’ es completa amb films tan diversos com Chungking Express (Wong Kar Wai, 1994), Noche en la tierra (Jim Jarmusch, 1991) ¡Jo, qué noche! (Mar-tin Scorsese, 1985), Quién teme a Virginia Woolf? (Mike Nichols, 1966), Antes del amanecer (Richard Linklater, 1995) i Nocturna (Adrià García, Víctor Maldonado, 2007). El segon cicle, amb col·laboració amb l’IVAC, es fa una re-visitació del gènere negre des de la modernitat. ‘Neo Noir. Thriller americà modern’ mostra el desencant i la desmiti-ficació que es va donar als seixanta i setanta de l’arquetip del detectiu privat. Des de l’amoralitat del personatge de Clint Eastwood a Harry el sucio (Don Siegel, 1971) fins al bocamoll interpretat per Jack Nicholson a Chinatown (Ro-man Polanski, 1974). Altres títols del cicle són Fuego en el cuerpo (Lawrence Kasdan, 1981), Sangre fácil (Joel Coen, 1984) o Cliente muerto no paga (Carl Reiner, 1982), que ret un homenatge cinèfil al cinema negre clàssic emprant metratge de pel·lícules claus del gènere.

32

ife

s-te

’n s

oci

w

ww

.sile

nci.i

nfo

9

6 11

7 76

26

wi m

ési m

ésActuar con la cabeza en Actuar con la cabeza en un microondasun microondasESPACIO INESTABLEESPACIO INESTABLE

28.06 - 08.07

espacioinestable.comespacioinestable.com

GINÉS VERA. S’obri el teló i apareix Gabi Ochoa, però en aquesta ocasió no estarà sol. Ens proposa Actuar con la cabeza en un microondas un taller pràctic d’escriptura i d’interpretació que es desenvoluparà del 28 de juny al 7 de juliol en Espai Inestable. La intenció és que perdem la por a l’espai buit d’un escenari o a la pàgina en blanc. A més de ser un laboratori per a crear des de l’experiència i la rea-litat, es dóna visibilitat en escena als intèrprets. Per això el taller finalitzarà amb una mostra d’allò que ha desenvolupat l’alumnat. Dirigit a actrius- actors, ballarins, estudiants d’in-terpretació, belles arts, o qualsevol especialitat artística (o no), i també a artistes de disciplines pròximes i/o limítrofs que tinguen interés en els nous llenguatges escènics i que perden la por a l’escriptura (i a l’escena). Gabi Ochoa és dramaturg, director, creatiu de ficció teatral i audiovisual. Actualment és professor de literatura dramàtica en l’esco-la de l’actor, on desenvolupa el projecte “Semillas” a més del projecte “Papilas gustativas”, gestat en la V trobada de Magalia 2011 i que serà el seu pròxim espectacle com a creador.

El mural de la felicitatEl mural de la felicitatWALLPEOPLEWALLPEOPLE

02.07

wallpeople.orgwallpeople.org

NÚRIA AGULLÓ. Prepara’t qualsevol fotografia que et porte bells records perquè arriba a València Wallpeople! Amb l’objec-tiu de crear, divertir-se i viure un moment apassionant, aquest projecte convidarà aquest mes tot aquell que vulga a participar en l’elaboració d’un mural de fotografies a la via pública. Després de les restriccions a l’art del carrer, aquesta proposta col·laborativa pretén donar vida al nostre entorn públic d’una manera divertida i molt fàcil. Compartir imatges i conéixer gent és un dels seus objectius més pro-pers; la innovació i l’originalitat són imprescindibles. Aquest 2011 l’objectiu de l’exposició serà la felicitat, i amb aquesta publicació de fotos no resultarà difícil descobrir què signifi-ca felicitat per als ciutadans de València. Però la nostra ciu-tat no serà la única en fer aquest exercici artístic, sinó que més de 20 capitals del món crearan un museu improvisat a un mur, com ara Rio de Janeiro, Oporto, Buenos Aires, Bar-celona i Budapest. Potser siga una oportunitat per descobrir que la felicitat no sempre és allò que les sèries de televisió, les pel·lícules i els mitjans de comunicació ens mostren.

33

Per

a d

isfr

utar

del

s d

esco

mp

tes

heu

de

com

pra

r le

s en

trad

es a

les

taq

uille

s d

els

dife

rent

s es

pai

s co

l·lab

orad

ors

i pre

sent

ar e

l car

net

de

Sile

nci C

lub

de

Cul

tura

. El

s d

esco

mp

tes

són

vàlid

s p

er a

due

s p

erso

nes.

Els

esp

ais

col·l

abor

ador

s es

res

erve

n el

dre

t a

mod

ifica

r el

s d

esco

mp

tes.

ife

s-te

’n s

oci

w

ww

.sile

nci.i

nfo

9

6 11

7 76

26

wi m

ési m

és

Festival de poesia Festival de poesia escènica Vociferioescènica VociferioEL DORADO MAE I CARME TEATRE (DIFERENTS ESPAIS)EL DORADO MAE I CARME TEATRE (DIFERENTS ESPAIS)

04.07 - 10.07

vociferio.comvociferio.com

PEPA GÓMEZ. No hi haurà trànsit ni llambordes, sorolls ni enrenou. València es transformarà en breu en paraules i equilibri. Tot serà un “Vociferio” i poesia. Recitals escènics i urbans, xarrades, música, exposicions... prendran el Mer-cat Central, el centre de la ciutat, el Parc de la Cultura, la Biblioteca, la Sala Carme i El Dorado MAE. Després del desplegament, un seguit d’entitats compromeses amb una causa nova enmig d’un culte clàssic. Es tracta, diuen, “de l’expressió lliure de la veu dels poetes i la conquesta d’es-pais públics i privats” per fer germinar un festival fruit de la passió de molts i que transcendix les pàgines dels llibres. L’objectiu és assolir la poesia escènica que ja ha aconse-guit traure a la llum i posar en contacte diversos projectes d’artistes andalusos, catalans, valencians, llatinoamericans i madrilenys i 20 espectacles alternatius a la programació teatral i cultural a la qual estem acostumats. La cita sor-prenent i nova serà del 4 al 10 de juliol. El desplegament amaga grans asos a la màniga. Un d’aquests és PEH, una jove alemanya que exhibirà ací els seues vídeo-poemes i la seua tasca al capdavant del Poetry Slam de Berlín amb la intensitat d’allà...

Campus Party 2011Campus Party 2011CIUTAT DE LES CIÈNCIESCIUTAT DE LES CIÈNCIES

11.07 - 17.07

campus-party.orgcampus-party.org

ROSA CHORRO.. De l’11 al 17 de juliol, València acollirà la Campus Party per quinzé any consecutiu. El Museu de les Ciències Príncep Felip i l’Àgora obriran les seues portes als milers d’usuaris que s’aproparan a una de les seus mun-dials on es tractaran temes sobre innovació, creativitat, ci-ència i oci digital emmarcat en l’àmbit d’Internet sota el lema: “Internet no és una xarxa d’ordinadors, Internet és una xarxa de persones”. Requisit: emportar-se l’ordinador i tindre ganes de compartir inquietuds, aprendre i conéixer millor la xarxa i les noves tecnologies en un dels fòrums d’intercanvi de més prestigi convertit en un punt de troba-da de referència. L’esdeveniment, que va nàixer a 1997 a Màlaga, comptarà amb més de 200 hores de continguts i de ponències d’especialistes en la matèria, com la de Juli-en Fourgeaud, Product Manager & Business Development de Rovio, l’empresa creadora d’Angry Birds, entre altres. Competicions, astronomia, fotografia, social media, mú-sica, disseny, robòtica… Què més es pot demanar a un esdeveniment en plena era de la informació?

espaisOn pots trobar les nostres propostes...

clubsilenci

Centre Cultural Bancaixa963 875 864obrasocial.bancaja.es

Cines Babel963 694 530cinesalbatrosbabel.com

Carme Teatre963 924 271carmeteatre.com

Espacio Inestable963 921 630espacioinestable.com

Teatre Olympia963 536 111www.teatro-olympia.com

Museu Valencià d'Etnologia963 883 614museuvalenciaetnologia.es

Picassent. Casa de Cultura961 235 859culturapicassent.com

Teatre el Musical963 242 552teatre-elmusical.com

Bibliocafé963 207 186bibliocafe.es

Teatres de la Generalitat963 539 200teatres.gva.es

Xirivella. Casa de la Cultura963 830 906 xirivella.es

TAC. Catarroja961 276 081teatreauditoricatarroja.com

Consorci de Museus961 922 640consorciomuseos.es

La Filmoteca963 539 300ivac-lafilmoteca.es

Museu de Prehistòria de València963 883 565museuprehistoriavalencia.es

Zircó Producciones963 771 862salazirco.com

Teatre El Micalet963 921 482teatremicalet.com

Auditori de Torrent961 581 077auditoritorrent.com

Benetússer. Centre El Molí963 752 238benetusser.net/moli

Circuit Café Teatre963 288 282circuitocafeteatro.com

MuVIM963 883 730muvim.es

La Nau963 864 377uv.es/cultura

Sueca. Ajuntament961 700 050sueca.es

Almussafes. Centre Cultural961 784 515almussafes.es

juliol clubsilenci

02El mural de la

felicitatWALLPEOPLE

G

03Despertar de Primavera de

Frank WedekingESPACIO

INESTABLE

25%

05XXIII Encontre de

teatre a l’estiu 2011ALZIRA

06Escènia Mostra Teatre Novell de

FoiosFOIOS

2x1

07El inquieto Roque

SALA EL LOCO

R

08Einstein, el otro

brujoSALA CAROLINA

25%

09II Cicle de

Guitarres al Claustre SUECA

G

10Más morancos

que nuncaTEATRO OLYMPIA

25%

04Blackthorn

CINES BABEL

D

12Atesorar EspañaCENTRE CULTURAL

BANCAIXA

G

13Arenal’s Road

semifinalesSALA EL LOCO

R

14Yes, we Spain

TEATRO OLYMPIA

25%

15Pop al CarrerTAVERNES DE VALLDIGNA

G

16The Rocky Horror

Picture ShowQUART DE POBLET

R

17Els valents de

ValorSALA CAROLINA

25%

11El amor de Tony

CINES BABEL

D

19Festival

Internacional de Cinema

Independent ELX

20Vratislav Hlavatý,

Cartells de CinemaMUVIM

G

21Concert d’El

PescaoALMUSSAFES

22Magia 2x1

SALA CAROLINA

25%

23Música al Castell CASTELL DÉNIA

G

24X Edición Percufest,

LA FONT DE LA FIGUERA

18La prima cosabella

CINES BABEL

D

26Fabular edificant

CENTRE DEL CARME

G

27Vetusta MorlaFIRA DE JULIOL

28The King Story.

Elvis... y yoTEATRO OLYMPIA

20%

25Cinema al ClaustreLA NAU

R S Sorteig D Descompte O Obsequi G GratuïtRegal

01El Màgic d’Oz

SALA CAROLINA

25%

G

29El cinema a

la fresca de la FIlmotecaIVAC-LA

FILMOTECA

2x1

30Carmen obri

Sagunt a EscenaTEATRES DE LA GENERALITAT

25%

31Iluminando la

nocheSALA CAROLINA

25%S