1

SSIIMMPPOOSSII TTEEMMPPSS II EESSPPAAIISS DDEE LLAA GGIIRROONNAA JJUUEEVVAA

PPrreesseennttaacciióó El 1988 l’Ajuntament de Girona va publicar l’obra Per una història de la Girona jueva, en una edició de dos volums dirigida pel doctor David Romano Ventura. Els volums contenen la major part dels textos i articles sobre la història de la comunitat jueva de Girona, publicats des dels darrers anys del segle XIX fins al treballs més recents en el moment de l’edició.

Durant els vint anys transcorreguts des d’aquella publicació, nombroses persones, de l’àmbit universitari i de la recerca, i d’arreu del món, s’han dedicat a l’estudi de història jueva de la Girona medieval. Els seus treballs han aportat i aporten noves visions, noves teories, i una millor percepció de la realitat històrica de la comunitat jueva. Igualment, els descobriments arqueològics i documentals, importants en els darrers anys, han suposat l’enriquiment de coneixements i una considerable ampliació de les bases i les fonts d’estudi.

D’altra banda, des de la iniciativa municipal, al llarg d’aquests vint anys s’ha avançat molt en el coneixement del passat jueu de la ciutat. El 1992 es va constituir el Patronat Call de Girona, que a través de l’Institut d’Estudis Nahmànides (inaugurat el 1997) i del Museu d’Història dels Jueus (inaugurat entre el 2000 i el 2007) s’ocupa de la recuperació, la preservació i la difusió d’aquest patrimoni i d’aquesta història que són part imprescindible de la pròpia història de Girona.

OObbjjeeccttiiuuss El Patronat Call de Girona vol oferir amb aquest Simposi un fòrum en el qual hi siguin presents els treballs i les recerques més recents i capdavanteres en l’estudi de la Girona jueva i el seu entorn i context. Igualment, l’objectiu és apropar i donar a conèixer aquests treballs al major nombre de persones, per tal de contribuir a l’estudi, al coneixement i al reconeixement de la Girona jueva.

CCoommiittèè CCiieennttííffiicc AAsssseessssoorr - Dra. Asunción Blasco, Universitat de Zaragoza - Dra. Dolors Bramon, Universitat de Barcelona - Dr. Jordi Casanovas, Museu Nacional d’Art de Catalunya - Dr. Javier Castaño, Consejo Superior de Investigación Científica, de Madrid - Dr. Eduard Feliu, Societat Catalana d’Estudis Hebraics - Dr. Joan Ferrer, Universitat de Girona - Dra. Danièle Iancu, Centre de Recherche Scientifique, Université de Montpellier - Dr. Josep M. Nolla, Universitat de Girona

DDiirreecccciióó CCiieennttííffiiccaa Sílvia Planas Marcé, directora de l’Institut d’Estudis Nahmànides i del Museu d’Història dels Jueus

DDiirreecccciióó TTèèccnniiccaa Assumpció Hosta Rebés, directora del Patronat Call de Girona

OOrrggaanniittzzaacciióó ii GGeessttiióó Neus Casellas, Núria Heras Georgina Guillen, Sandra Sanchez, Cristina Taberner (Patronat Call de Girona) callgirona@ajgirona.org // www.ajuntament.gi/call 00 34 972 216761

2

SSIIMMPPOOSSIIOO TTIIEEMMPPOOSS YY EESSPPAACCIIOOSS DDEE LLAA GGIIRROONNAA JJUUDDÍÍAA

PPrreesseennttaacciióónn En 1998 el ayuntamiento de Girona publicó la obra “Per una historia de la Girona jueva” (Para una historia de la Girona judía), en una edición de dos volúmenes dirigida por el doctor David Romano Ventura. Los volúmenes contienen la mayor parte de los textos y artículos sobre la historia de la comunidad judía de Girona, publicados desde finales del siglo XIX hasta los trabajos más recientes en el momento de la edición.

Durante los últimos veinte años pasados desde esa publicación, numerosas personas, del ámbito universitario y de la investigación, y de todo el mundo, se han dedicado al estudio de la historia judía de la Girona medieval. Sus trabajos han aportado y aportan nuevas visiones, nuevas teorías, y una mejor percepción de la realidad historica de la comunidad judía. Del mismo modo, los descubrimientos arqueológicos y documentales, importantes en los últimos años, han supuesto el enriquecimiento de conocimientos y una considerable ampliación de las bases y las fuentes de estudio.

Por otro lado, desde la iniciativa municipal, a lo largo de estos veinte años se ha avanzado mucho en el conocimiento del pasado judío de la ciudad. En 1992 se constituyó el Patronato Call de Girona, que a través del Instituto de Estudios Nahmánides (inaugurado en 1997) y del Museo de Historia de los Judíos (inaugurado entre 2000 y 2007) se ocupa de la recuperación, la preservación y la difusión de este patrimonio y de esta historia que son parte imprescindible de la propia historia de Girona

OObbjjeettiivvooss El Patronato Call de Girona quiere ofrecer con este simposio un foro de debate en el cual estén presentes los trabajos e investigaciones más recientes y pioneras en el estudio de la Girona judía y de su entorno y contexto. Igualmente, el objetivo es acercar y dar a conocer estos trabajos al mayor número de personas, para contribuir al estudio, al conocimiento y al reconocimiento de la Girona judía.

CCoommiittéé cciieennttííffiiccoo aasseessoorr:: - Dra. Asunción Blasco, Universitat de Zaragoza - Dra. Dolors Bramon, Universitat de Barcelona - Dr. Jordi Casanovas, Museu Nacional d’Art de Catalunya - Dr. Javier Castaño, Consejo Superior de Investigación Científica, de Madrid - Dr. Eduard Feliu, Societat Catalana d’Estudis Hebraics - Dr. Joan Ferrer, Universitat de Girona - Dra. Danièle Iancu, Centre de Recherche Scientifique, Université de Montpellier - Dr. Josep M. Nolla, Universitat de Girona

DDiirreecccciióónn CCiieennttííffiiccaa Sílvia Planas Marcé, directora del Instituto de Estudios Nahmánides y del Museo de Historia de los Judíos

DDiirreecccciióó TTèèccnniiccaa Assumpció Hosta Rebés, directora del Patronat Call de Girona

OOrrggaanniittzzaacciióó ii GGeessttiióó Neus Casellas, Núria Heras Georgina Guillen, Sandra Sanchez, Cristina Taberner (Patronat Call de Girona) callgirona@ajgirona.org // www.ajuntament.gi/call 00 34 972 216761

3

SSYYMMPPOOSSIIUUMM TTIIMMEESS AANNDD PPLLAACCEESS OOFF JJEEWWIISSHH GGIIRROONNAA

IInnttrroodduuccttiioonn In 1998 the municipality of Girona published the two volumes edited by Dr. David Romano named "Per a una història de la Girona jueva” (For a history of the Jewish Girona), a compilation of the main texts written on the Jewish subject in our city since the end of 19th century up to that moment.

Throughout the last twenty years, from different universities and national and international centers of studies, research has remarkably advanced as well as the study and the knowledge of the Jewish community from Girona. Likewise, the archaeological and documental discoveries, which have become more important in the last years, have enriched the knowledge and increased the historical resources.

On the other hand, from the municipal initiative, during this twenty years there have been great advances in the Jewish past of the city. The Patronat Call de Girona was created on 1992, and through the Nahmanides Institute for Jewish Studies (inaugurated on 1997) and the Museum of History of Jewish People (inaugurated between 2000 and 2007) takes care of the recovering, preservation and the spreading of this heritage and history, which are essential for the own history of Girona.

GGooaallss The Patronat Call de Girona, with this symposium, wants to make all the people accessible the last lines of research, the most recent discoveries and the historical advances that allow a study in depth of this important part of our past. Likewise, the goal is approach and spread this works to the maximum of people to contribute to the study, the kwnowledge and the acknowledgement of Jewish Girona.

AAddvviissoorryy sscciieennttiiffiicc ccoommmmiitttteeee - Dr. Asunción Blasco PhD (U. Zaragoza) - Dr. Dolors Bramon PhD (U. Barcelona) - Dr. Jordi Casanovas PhD (Museu Nacional d’Art de Catalunya) - Dr. Javier Castaño PhD (Dep. Estudios Hebraicos y Sefardíes del CSIC) - Dr. Eduard Feliu Phd (Societat Catalana d’Estudis Hebraics) - Dr. Joan Ferrer PhD (U. Girona) - Ds. Danièle Iancu PhD (Gallia Judaica, CNRS Montpéllier) - Dr. Josep M. Nolla PhD (U. Girona)

SScciieennttiiffiicc DDiirreeccttiioonn Sílvia Planas Marcé, director of the Nahmanides Institute for Jewish Studies and the Museum of History of Jewish People

TTeecchhnniiccaall DDiirreeccttiioonn Assumpció Hosta Rebés, director of the Patronat Call de Girona

OOrrggaanniissaattiioonn Neus Casellas, Núria Heras Georgina Guillen, Sandra Sanchez, Cristina Taberner (Patronat Call de Girona) callgirona@ajgirona.org // www.ajuntament.gi/call 00 34 972 216761

4

5

SUMARI // SUMARIO // INDEX

SIMPOSI TEMPS I ESPAIS DE LA GIRONA JUEVA 1

LA COMUNITAT DE JUEUS DE GIRONA I LA SEVA ORGANITZACIÓ (SEGLES XII-XV)

11

Jaume Riera

COMUNITAT JUEVA I ESPAIS URBANS A GIRONA (1000-1500) 15

Jordi Sagrera i Marc Sureda

OBJECTES MATERIALS EN HÀBITAT JUEU: EL CAS DEL PATI DEL COL·LEGI

D’ARQUITECTES DE GIRONA 19

Maria José Lloveras i Xesca Jiménez

ANOTHER LOOK AT THE ILLUSTRATED SEPHARDIC HAGGADOT: COMMUNAL

AND SOCIAL ASPECTS OF THE PASSOVER HOLIDAY 23

Katrin Kogman-Appel

DOCUMENTS I FRAGMENTS HEBRAICS DELS ARXIUS CATALANS: ESTAT DE LA

QÜESTIÓ 25

Eduard Feliu

DE CATALUÑA A SEFARAD: LA APORTACIÓN LINGÜÍSTICA DEL JUDAISMO

CATALÁN AL MUNDO JUDEOHISPÁNICO 27

Laura Minervini

TENDENCIAS EN LA CULTURA JUDEOCATALANA MEDIEVAL 33

Eleazar Gutwirth

LES JUIFS DE GERONE AU MILIEU DU XIVEME SIÈCLE 39

Christian Guilleré

LA CATHEDRALE DE GIRONA ET ELS JUIFS: EXEMPLES DE RELATIONS DANS LE

CADRE DE LA FABRIQUE, XVE SIÈCLE 41

Sandrine Victor

6

EBREI CATALANI (E DI GIRONA) NELL'ITALIA DEL TARDO MEDIOEVO 43

Michele Luzzati

LA PROJECCIÓ REGIONAL DE L'ALJAMA GIRONINA AL SEGLE XIII: RELACIONS

AMB AMER I CASTELLÓ D’EMPÚRIES 47

Stephen S. Bensch

MARRIAGE, THE FAMILY AND THE FAMILY BUSINESS: LINKS BETWEEN THE JEWS

OF MEDIEVAL PERPIGNAN AND GIRONA 49

Rebecca Lynn Winer

LA COMUNITAT JUEVA DE GIRONA A TRAVÉS DE LA DOCUMENTACIÓ DE VIC

(SEGLES XIII I XIV) 53

Irene Llop

TRADUCCIÓ CATALANA DE LA QUETUBÀ D’ASTRUGA I MAIR VIDAL (BESALÚ) 55

Lídia Donat

R. JACOB BEN SHESHET OF GERONA AND HIS CRITIQUE OF SCIENCE 61

Gad Freudenthal

PALABRAS DE RABINOS, SABERES DE MUJERES. DISCURSOS NORMATIVOS Y

PRÁCTICAS SANITARIAS ENTORNO A LA MENSTRUACIÓN 63

Carmen Caballero

THE GREAT MOTHER IN NAHMANIDES' MYSTICISM 65

Haviva Pedaya

THE SCIENTIFIC KNOWLEDGE IN NAHMANIDES RULING: THE CASES OF THE

JOINT OF THE SINEWS AND THE ‘KILLER WIFE’ 67

Shalem Yahalom

7

Dilluns, 23 de març

MATÍ 9h. Recepció i lliurament de documentació 9.15h Inauguració a càrrec de la Sra. Anna Pagans, alcaldessa de Girona i presidenta del Patronat Call de Girona. Salutació d'Ángel Vázquez de Casa Sefarad-Israel 9.45h-10.45h Conferència inaugural: La comunitat de jueus de Girona i la seva organització (s. XII a XV) Jaume Riera (Arxiu de la Corona d’Aragó, Barcelona) 10.45h-11h DESCANS 1.FONTS ESCRITES I MATERIALS 11 h- 12h PONÈNCIA Comunitat jueva i espais urbans a Girona (1000-1500) Jordi Sagrera (Universitat de Girona) i Marc Sureda (Museu Episcopal de Vic) 12h -12.30h COMUNICACIÓ Objectes materials en hàbitat jueu: el cas del pati del Col·legi d'Arquitectes de Girona Maria José Lloveras i Xesca Jiménez (Universitat de Girona) 12.30h-12.45h DESCANS 12.45h-13.45h PONÈNCIA Another Look at the Illustrated Sephardic Haggadot: Communal and Social Aspects of the Passover Holiday Katrin Kogman-Appel (Ben- Gurion University of the Negev, Israel) TARDA 16h-17h PONÈNCIA Documents i fragments hebraics dels arxius catalans: estat de la qüestió Eduard Feliu (President de la Societat Catalana d’Estudis Hebraics) 17h-17.15h DESCANS 17.15h-17.45h COMUNICACIÓ De Cataluña a Sefarad: la aportación lingüística del judaismo catalán al mundo judeohispánico Laura Minervini (Università di Napoli, Italia) 17.45h-18.45h PONÈNCIA Tendencias en la cultura judeocatalana medieval Eleazar Gutwirth (Tel Aviv University, Israel) 19h-20h ESPAI DE DEBAT OBERT AL PÚBLIC (Centre Cultural La Mercè) Els objectes i les paraules: fonts per a l’estudi de la història jueva catalana Condueix: Jordi Casanovas Participen: Danièle Iancu, Josep M. Nolla , Christa Casals i Teresa Aleixandre

8

Lunes, 23 de marzo

MAÑANA 9h. Recepción y entrega de documentación 9.15h Inauguración a cargo de la Sra. Anna Pagans, alcaldesa de Girona y presidenta del Patronato Call de Girona. Saludo de Ángel Vázquez de Casa Sefarad-Israel 9.45h-10.45h Conferencia inaugural: La comunitat de jueus de Girona i la seva organització (s. XII a XV) Jaume Riera (Arxiu de la Corona d’Aragó, Barcelona) 10.45h-11h DESCANSO 1.FUENTES ESCRITAS Y MATERIALES 11 h- 12h PONENCIA Comunitat jueva i espais urbans a Girona (1000-1500) Jordi Sagrera (Universitat de Girona) y Marc Sureda (Museu Episcopal de Vic) 12h -12.30h COMUNICACIÓN Objectes materials en hàbitat jueu: el cas del pati del Col·legi d'Arquitectes de Girona Maria José Lloveras y Xesca Jiménez (Universitat de Girona) 12.30h-12.45h DESCANSO 12.45h-13.45h PONENCIA Another Look at the Illustrated Sephardic Haggadot: Communal and Social Aspects of the Passover Holiday Katrin Kogman-Appel (Ben- Gurion University of the Negev, Israel) TARDE 16h-17h PONENCIA Documents i fragments hebraics dels arxius catalans: estat de la qüestió Eduard Feliu (Presidente de la Societat Catalana d’Estudis Hebraics) 17h-17.15h DESCANSO 17.15h-17.45h COMUNICACIÓN De Cataluña a Sefarad: la aportación lingüística del judaismo catalán al mundo judeohispánico Laura Minervini (Università di Napoli, Italia) 17.45h-18.45h PONENCIA Tendencias en la cultura judeocatalana medieval Eleazar Gutwirth (Tel Aviv University, Israel) 19h-20h ESPACIO DE DEBATE ABIERTO AL PÚBLICO (Centre Cultural La Mercè) Els objectes i les paraules: fonts per a l’estudi de la història jueva catalana Conduce: Jordi Casanovas Participan: Danièle Iancu, Josep M. Nolla , Christa Casals y Teresa Aleixandre

9

Monday, March 23th

MORNING 9 a.m. Reception and delivery of documentation 9.15 a.m. Opening by Ms. Anna Pagans, Mayoress of Girona and President of the Patronat Call de Girona. Welcome by Ángel Vázquez from Casa Sefarad-Israel 9.45-10.45 a.m. Opening conference: La comunitat de jueus de Girona i la seva organització (s. XII a XV) Jaume Riera (Arxiu de la Corona d’Aragó, Barcelona) 10.45-11 a.m. BREAK 1.WRITTEN AND MATERIAL SOURCES 11 a.m. - 12 noon LECTURE Comunitat jueva i espais urbans a Girona (1000-1500) Jordi Sagrera (Universitat de Girona) and Marc Sureda (Museu Episcopal de Vic) 12 noon -12.30 p.m. PAPER PRESENTATION Objectes materials en hàbitat jueu: el cas del pati del Col·legi d'Arquitectes de Girona Maria José Lloveras and Xesca Jiménez (Universitat de Girona) 12.30-12.45 p.m. BREAK 12.45-1.45 p.m. LECTURE Another Look at the Illustrated Sephardic Haggadot: Communal and Social Aspects of the Passover Holiday Katrin Kogman-Appel (Ben- Gurion University of the Negev, Israel) AFTERNOON 4-5 p.m. LECTURE Documents i fragments hebraics dels arxius catalans: estat de la qüestió Eduard Feliu (President de la Societat Catalana d’Estudis Hebraics) 5-5.15 p.m. BREAK 5.15-5.45 p.m. PAPER PRESENTATION De Cataluña a Sefarad: la aportación lingüística del judaismo catalán al mundo judeohispánico Laura Minervini (Università di Napoli, Italia) 5.45-6.45 p.m. LECTURE Tendencias en la cultura judeocatalana medieval Eleazar Gutwirth (Tel Aviv University, Israel) 7-8 p.m. DEBATE OPEN TO ALL PUBLICS (Centre Cultural La Mercè) Els objectes i les paraules: fonts per a l’estudi de la història jueva catalana Presented by: Jordi Casanovas With the participation of: Danièle Iancu, Josep M. Nolla , Christa Casals and Teresa Aleixandre

10

11

LLAA CCOOMMUUNNIITTAATT DDEE JJUUEEUUSS DDEE GGIIRROONNAA II LLAA SSEEVVAA

OORRGGAANNIITTZZAACCIIÓÓ ((SSEEGGLLEESS XXIIII--XXVV))

JJaauummee RRiieerraa ii SSaannss ((AArrxxiiuu ddee llaa CCoorroonnaa dd’’AArraaggóó))

Des de l’inici de l’establiment de jueus a Girona, hi ha algú que els governa, en cobra el tribut, i és

el referent a qui recorren en demanda de justícia. És el batlle. Home de confiança del comte, té

poders delegats sobre el col⋅lectiu que governa i representa. És jueu.

La intervenció directa del poder reial sobre els quatre col⋅lectius de jueus de Catalunya

(Barcelona, Girona, Tortosa i Lleida) és posterior a 1230. Jaume i apartà els batlles de la percepció

del tribut, el convertí en una font de crèdit personal, i el canalitzà a través de financers jueus

locals, que reberen el nom de secretaris. Apareixen al primer privilegi que concedia als jueus de

Girona un principi d’organització oligocràtica (1258).

La capacitat judicial i d’autogovern de les comunitats jueves dels dominis de Pere el Gran tocà

sostre amb el privilegi de 1280. Fou obtingut de la mà de Jucef Ravaya, políticament partidari de

l’autocratisme.

A Catalunya, la virulenta reacció desencadenada a la seva mort (1282), impedí que el privilegi

tingués efectivitat en la parcel⋅la de poder judicial que havia concedit a les aljames. L’autogovern

per mitjà d’ordinacions internes, també previst en el privilegi, no rutllà. El clan dels financers que

detentava el poder intern feia recurs a l’autoritat reial per anul⋅lar les ordinacions i les eleccions

quan perjudicaven els seus interessos. Les queixes contra els secretaris perquè assignaven

contribucions excessives, se n’eximien ells, i no retien comptes, són constants.

S’intentà reduir la concentració del poder en mà dels secretaris, traspassant-lo a un consell ampli

amb competència per elegir-los. Concedit el privilegi pertinent (1335), el clan obstaculitzà l’acord

per a la redacció de les ordinacions amb què s’havia de regir, fins que les parts enfrontades, inclòs

el consell reial, s’avingueren a confiar-la a dos prohoms jueus de Barcelona.

Implantat el consell de vint-i-sis a la comunitat de Girona, amb les noves ordinacions (1342), no

trigà gens a pervertir-se. El cercle dels regidors nominals s’havia ampliat, s’havia creat l’ofici de

tallador, fins aleshores de competència dels mateixos secretaris, però el poder continuava copat

per un clan que se subrogava ell mateix en el seu exercici. Les eleccions eren una pantomima,

posat que les ordinacions preveien que el consell havia d’elegir els secretaris, i els secretaris

elegien el consell, sense participació del ple de la comunitat. L’atonia regnà dins l’aljama durant

més de quaranta anys.

12

Iolant de Bar, senyora de l’aljama des de 1382, va abolir el regiment titllant-lo de viciós i ineficaç.

N’implantà un de nou, de signe totalment oligocràtic (1386). Imposava una llista tancada de

consellers i d’elegibles per als oficis econòmics, on deia que s’hi comprenien ‘majors pagadors’ i

‘menors pagadors’. Abolia les eleccions a través del vot personal, i les confiava a la sort dels

rodolins, que els conferien una aparença d’imparcialitat.

Els avalots de 1391 desestabilitzaren la comunitat i la llançaren a la deriva. Les onades de

conversions de les dècades següents mermaren encara més el seu potencial demogràfic. Els

intents de redreç portaren el consell reial a mudar sovint el regiment, amb formes que no

amaguen la concessió exclusiva del poder intern al grup que tenia les seves simpaties. Sempre

amb llistes tancades. Essent escassos els tinguts per aptes per als oficis, el consell i els secretaris es

fusionaren en un cos de regidors (1437). Joan ii implantà la insaculació per als oficis de regidor,

clavari, oïdors de comptes i talladors, amb llista tancada i secreta (1459). Quan es pregonà el

decret d’expulsió, l’aljama era l’esquelet del que havia estat un segle i mig o dos abans.

CCuurrrriiccuulluumm VViittaaee:: JJaauummee RRiieerraa ii SSaannss

Nascut a Sant Feliu de Llobregat (1941). Llicenciat en Filologia Semítica per la Universitat de

Barcelona, amb Premi Extraordinari (1969). Durant el curs 1969-70 amplià estudis a la

Universitat Hebrea de Jerusalem, becat per la mateixa universitat. Professor ajudant de la

Universitat de Barcelona (de 1970 a 1979). Ingressà al Cos Facultatiu d’Arxivers i Bibliotecaris de

l’Estat, amb el núm. 1 de la seva promoció (1979). L’any 1983 fou destinat a l’Arxiu de la Corona

d’Aragó, on encara treballa.

Obtingué el premi ‘Nicolau d’Olwer’, de l’Institut d’Estudis Catalans, pel treball “Noms i

cognoms dels conversos jueus fins a 1412”, inèdit (1976). Fou el primer president de l’Associació

d’Estudiosos del Judaisme Català, fundada a Tàrrega (1983), i dirigí la revista “Calls” en els tres

primers números. És col⋅laborador del Corpus biblicum catalanicum.

Redactà un centenar d’articles per a la Gran Enciclopèdia Catalana, que inclouen gairebé tots els

escriptors jueus que visqueren als països catalans, més alguns articles temàtics, com convers, disputa,

judeocatalà, polèmica, Tortosa (disputa de). Col⋅laborà a l’Indice histórico español, des del vol. 20 (1974) al

vol. 27 (1981). Redactà onze articles per al Diccionari d’Història de Catalunya (1992): jueu, call jueu i

convers; Barcelona (disputa de) i Tortosa (disputa de); Bonastruc de Porta, Hasdai Cresques i Selomó ben Adret;

acte de fe, familiar de la Inquisició i Inquisició. També Els jueus a Catalunya, dins l’Atles d’Història de

Catalunya (1995).

Ha publicat articles sobre temes diversos dels jueus medievals de parla catalana i de la Corona

d’Aragó: bibliografia, demografía, literatura, antroponímia, alimentació, les predicacions a jueus,

13

els avalots de 1391, els conversos, les sinagogues, les Disputes de Barcelona i de Tortosa,

l’expulsió de 1492, i la biografia de personatges com Cresques Abraham, Jafudà Cresques, Jafudà

Alatzar i Mossé Almaterí.

Ha publicat els llibres: Cants de noces de jueus catalans (1974), La Crònica en hebreu de la Disputa de

Tortosa (1974), El Siddur en català dels conversos jueus (Segle XV) (1991), Retalls de la Vida dels jueus

(2000), Fam i Fe. L’Entrada dels Pastorells (juliol de 1320) (2004). Els Poders públics i les Sinagogues

(Segles XIII-XV) (2006); juntament amb Eduard Feliu, els Poemes hebraics de jueus catalans (1976). És

autor del fullet Catalunya i els Jueus, encarregat pel Departament de Turisme de la Generalitat de

Catalunya (1987).

14

15

CCOOMMUUNNIITTAATT JJUUEEVVAA II EESSPPAAIISS UURRBBAANNSS AA GGIIRROONNAA ((11000000--11550000))

JJoorrddii SSaaggrreerraa ((UUnniivveerrssiittaatt ddee GGiirroonnaa)) ii MMaarrcc SSuurreeddaa ((MMuusseeuu EEppiissccooppaall ddee VViicc))

Afortunadament, la recerca sobre la relació entre comunitat jueva i espai urbà a Girona ha

avançat enormement en els darrers 15 anys, en concomitància amb els estudis sobre la història de

l’urbanisme en general. Gràcies a això, aquesta ponència pot proposar-se de traçar, en una

perspectiva diacrònica, els caràcters i les modalitats d’aquesta relació: zones d’ocupació,

condicionants i preexistències, ritmes d’evolució, graus de permeabilitat i de compacitat,

modificacions espaials, etc. Per últim, caldrà prendre també en consideració un altre àmbit urbà

de la presència jueva: l’habitatge, del qual comencem a tenir-ne dades significatives. Tot plegat

permet avaluar aquesta relació, tot destacant-ne les particularitats, però sense oblidar unes

característiques generals a vegades menystingudes per plantejaments que han volgut fer de

l’existència de comunitats jueves un factor forçosament singular a tots els nivells.

CCuurrrriiccuulluumm VViittaaee:: JJoorrddii SSaaggrreerraa

Llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1989 i doctor en història per

la Universitat de Girona el 2002.

Des del 1994 treballa en el Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de Girona. La seva recerca

s’ha centrat principalment en l’àmbit de l’arqueologia. Ha dirigit nombroses excavacions

arqueològiques en jaciments d’època ibèrica, romana i medieval. Ha treballat com a arqueòleg

municipal a Besalú (2002-2007) i, mercès a un conveni entre la UdG i l’Ajuntament de Girona, ha

participat en l’assessorament arqueològic de la ciutat en els darrers anys.

Autor i coautor de més de noranta articles i de 20 monografies destaquen els estudis dedicats a la

història urbana d’època antiga i medieval de la ciutat de Girona, de la vila de Besalú...

CCuurrrriiccuulluumm VViittaaee:: MMaarrcc SSuurreeddaa ii JJuubbaannyy

Neix a Girona el 1976.

Conservador del Museu Episcopal de Vic.

Membre del grup de recerca "Arqueologia i Prehistòria" de la Universitat de Girona i de la

Societat Catalana d'Estudis Litúrgics

Línies de recerca: arqueologia, arqueologia de l’arquitectura monumental religiosa de l’Edat

Mitjana, història de l'Església i de la Litúrgia

16

Doctor per la Universitat de Girona (2008). Cursà estudis a la mateixa Universitat obtenint el 1r

Premio Nacional de Fin de Carrera (1998) i hi fou becari FPI. Ha impartit docència a la

Universitat de Girona de les assignatures Història Antiga, Arqueologia, Patrimoni Cultural,

Història de l’Antiguitat Tardana i Mètodes i Tècniques per a la Investigació Històrica I (2002-

2008); ha impartit l’assignatura Arqueologia Cristiana a l’institut Superior de Ciències Religioses

de Girona (2007-2008). Ha coordinat els serveis culturals de la Catedral de Girona i l'inventari

artístic de la Diòcesi de Girona (2004-2008). S'ha especialitzat en arqueologia de conjunts

religiosos medievals.

Ha publicat estudis sobre diversos conjunts arqueològics i monumentals antics i medievals,

historiografia moderna i contemporània i història de la litúrgia cristiana.

Publicacions “Architecture autour d’Oliba. Le massif occidental de la cathédrale romane de Girona”, Cahiers de

Saint-Michel de Cuxa 2009, en premsa.

“Sobre el drama pasqual a la seu romànica de Girona. Arquitectura i litúrgia (ss. XI-XIV)”,

Miscel·lània Litúrgica Catalana XVII (2008), en premsa.

“Esglésies de nau única en el primer romànic català. Continuïtats i ruptures en l’arquitectura

meridional”, Actes del simposi internacional Els Comacini i l’arquitectura romànica a Catalunya, en

premsa (amb P. Freixas).

“Hagiografia i territori. La Muntanya de Sant Julià de Ramis i Sant Carlemany“, Annals de l’Institut

d’Estudis Gironins vol. XLIX, Girona 2008, 75-90.

“La Catedral i la Ciutat, dels orígens medievals al segle XVIII”, Església, societat i poder a Girona.

Segles XVI-XX, Girona 2007, 37-92.

“La Catedral. Notes històriques a les concrecions d’un concepte”, Mot so Razo 5, 2006, 17-28.

“Nocions de Litúrgia medieval”, El moble medieval a la Corona d’Aragó, Museu de les Arts

Decoratives – Institut de Cultura de Barcelona, Barcelona 2006, 17-26.

“Altars, beneficis i arquitectura a la seu de Girona (993-1312)”, Annals de l’Institut d’Estudis

Gironins vol. XLV, Girona 2004, 667-678.

“La catedral de Girona, matèria històrica. Historiografia a l’entorn de la seu”, Annals de l’Institut

d’Estudis Gironins vol. XLV, Girona 2004, 69-109.

17

“Una gerra litúrgica amb inscripció trobada a Sant Julià de Ramis”, Butlletí Arqueològic, època V,

núm. 25, Reial Societat Arqueològica Tarraconense, Tarragona 2003, 255-269 (amb J.M. Nolla i

L. Palahí).

“La primera catedral de nova planta”, La Catedral de Girona. L’obra de la Seu (cat. expo.), Barcelona

2003, 115-126 (amb J. Sagrera).

“Dos itineraris litúrgics per la Girona medieval i moderna”, Annals de l’Institut

d’Estudis Gironins vol. XLII, Girona 2001, 120-131.

La Congregació dels Dolors en el Besalú del s. XVIII, Besalú 1999.

18

19

OOBBJJEECCTTEESS MMAATTEERRIIAALLSS EENN HHÀÀBBIITTAATT JJUUEEUU:: EELL CCAASS DDEELL PPAATTII

DDEELL CCOOLL··LLEEGGII DD’’AARRQQUUIITTEECCTTEESS DDEE GGIIRROONNAA

MMaarriiaa JJoosséé LLlloovveerraass CChhaavveerroo ii XXeessccaa JJiimméénneezz SSoorrrroocchhee ((UUnniivveerrssiittaatt ddee GGiirroonnaa))

L’any 2002 la signatura d’un conveni de col·laboració entre la Universitat de Girona i el Col·legi

Oficial d’Arquitectes de Catalunya i les Balears, va afavorir la realització d’excavacions

arqueològiques al pati de la seu gironina.

La zona motiu de la intervenció, situada en un sector molt proper a les escales de la Catedral, dins

els límits del call jueu de la ciutat, havia estat analitzada en profunditat per diversos investigadors

amb anterioritat a la darrera actuació; on de forma puntual s’hi havia realitzat alguna petita

intervenció.

Els treballs arqueològics han permès excavar una major extensió de terreny que ha possibilitat

l’exhumació de les restes d’habitatges i la seva distribució interna, d’una cronologia anterior a la

segona meitat del segle XIV.

CCuurrrriiccuulluumm VViittaaee:: MMaarriiaa FFrraanncceessccaa JJiimméénneezz SSoorrrroocchhee

Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Girona en 1997

Ha dirigit nombroses excavacions en les comarques gironines d’època medieval i romana.Va

treballar com a tècnic auxiliar d’arqueologia en les prospeccions del cementiri jueu del Bou d’Or

(Girona) al desembre 1999.

Va coordinar la implementació de la primera fase d’ampliació de les sales del Museu d’Història

dels Jueus, Patronat Call de Girona, entre febrer i octubre de 2003.

Actualment està realitzant les tasques de coordinació d’exposicions temporals del Museu

d’Història de la Ciutat de Girona programades pel 2009.

Publicacions CODINA, F. et alii, 2002, La vil·la dels Ametllers (Tossa de Mar, la Selva), Sisenes Jornades

d’Arqueologia de les comarques gironines, Sant Joan de les Abadesses 185-195.

BURCH, J., et alii, 2002, Jaciment de Mas Carbotí (Tossa de Mar, la Selva), Sisenes Jornades

d’Arqueologia de les comarques gironines, Sant Joan de les Abadesses 219-223.

JIMENEZ, M.F., NOLLA, J.M., 2002, Sondejos en el perímetre de la vil·la romana dels

Ametllers, Sisenes Jornades d’Arqueologia de les comarques gironines, Sant Joan de les Abadesses 265-269.

20

JIMENEZ, M.F., ROJAS, A, 2002, Necròpolis de Santa Llúcia (Girona), Sisenes Jornades

d’Arqueologia de les comarques gironines Sant Joan de les Abadesses 351-355.

JIMENEZ, M.F., ROJAS, A, 2002, Sobre la consolidació realitzada a la vil·la romana dels

Ametllers (Tossa de Mar, la Selva), Sisenes Jornades d’Arqueologia de les comarques gironines Sant Joan

de les Abadesses, 457-459.

JIMENEZ, M.F., ROJAS, A., 2002, Consolidació i adequació del jaciment romà situat al C/

Coral (Llafranc), Sisenes Jornades d’Arqueologia de les comarques gironines Sant Joan de les Abadesses,

459-463.

JIMENEZ, M.F., ROJAS, A., 2002, Consolidació parcial de Mas Carbotí (Tossa de Mar, la Selva),

Sisenes Jornades d’Arqueologia de les comarques gironines Sant Joan de les Abadesses, 463-465.

JIMÉNEZ, M.F, ROJAS, A., Consolidació de les estructures arqueològiques del Castell de

Sant Joan (Lloret de Mar, la Selva), Sisenes Jornades d’Arqueologia de les comarques

gironines, Sant Joan de les Abadesses, Maig 2002, Sant Joan de les Abadesses, 471-473.

JIMÉNEZ, M.F, NOLLA, J.M., PALAHÍ, LL, 2004, El vi a l’antiguitat. Establiments a la Vall de

Tossa.

CCuurrrriiccuulluumm VViittaaee:: MMaarriiaa JJoosséé LLlloovveerraass CChhaavveerroo

Arqueòloga, llicenciada en Historia per la Universitat de Girona l’any 2000.

L’any 2002 va dirigir les excavacions del pati de la seu gironina del Col·legi Oficial d’Arquitectes

de Catalunya i les Balears a Girona i del 2002 al 2006 fou la responsable dels treballs arqueològics

realitzats a la Plaça dels Jueus de Besalú.

Publicacions LLOVERAS CHAVERO, M. J. 2004, Excavacions a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Girona,

Setenes Jornades d’Arqueologia de les comarques gironines, (La Bisbal d’Empordà 4 i 5 de juny).

NOLLA, J.M, PALAHÍ, LL., SAGRERA, J., SURERA, M., CANAL, E., GARCÍA, G.,

LLOVERAS, M. J, CANAL, J. 2008, Del Fòrum a la Plaça de la Catedral. Evolució

historiourbanística del sector septentrional de la ciutat de Girona, Historia Urbana de Girona.

Reconstrucció cartogràfica, Ajuntament de Girona – Universitat de Girona, Girona.

LLOVERAS CHAVERO, M.J. 2008, Tercera campanya d’excavacions a la Plaça dels Jueus de

Besalú (La Garrotxa), Novenes Jornades d’Arqueologia de les comarques gironines. L’Escala 6 i 7 de juny.

461-467

21

LLOVERAS CHAVERO, M.J. (en premsa), “Un ejemplo de complejo sinagogal: Besalú.

Intervenciones arqueológicas en la Plaça dels Jueus (2002-2006)”, Curso de verano: ¿Una Sefarad

inventada? Problemas de identificación de los restos materiales Hispano-Judíos, Toledo 3-6

septiembre de 2007, XVII Curso de Cultura Hispanojudía y Sefardí Toledo, organitzat per

L’Associació Amigos Museo Sefardí, Toledo.

LLOVERAS CHAVERO, M.J. (en premsa), Excavacions a la plaça dels Jueus de Besalú (La

Garrotxa),Tribuna d’Arqueologia 2007, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació,

Generalitat de Catalunya, Barcelona

22

23

AANNOOTTHHEERR LLOOOOKK AATT TTHHEE IILLLLUUSSTTRRAATTEEDD SSEEPPHHAARRDDIICC

HHAAGGGGAADDOOTT:: CCOOMMMMUUNNAALL AANNDD SSOOCCIIAALL AASSPPEECCTTSS OOFF TTHHEE

PPAASSSSOOVVEERR HHOOLLIIDDAAYY

KKaattrriinn KKooggmmaann--AAppppeell ((BBeenn--GGuurriioonn UUnniivveerrssiittyy ooff tthhee NNeeggeevv,, BBeeeerr SShheevvaa,, IIssrraaeell))

Between the late thirteenth and the middle of the fourteenth century a group of Passover

Haggadot was produced in Sepharad. Whereas few of these manuscripts can be attributed to

Castile, the majority originates in the Crown of Aragon. Among them are particularly celebrated

books, such as the Golden Haggadah, the Sarajevo Haggadah, and the Rylands Haggadah. These

manuscripts have attracted scholars in the past primarily because of the extensive cycles of

biblical scenes that precede the text of the Haggadah. Less attention has been given to the final

section of these cycles – a group of images that depict various aspects of the Passover festival

and preparations towards it.

Passover is commonly understood as a holiday of primarily private nature, celebrated within the

family. This is the common view with regard to the modern practice, which applies also to the

medieval Jewish communities in Central Europe, as can be understood from both textual

evidence and artistic representation.

As the above mentioned illustrations in the Sephardic Haggadot demonstrate, in the Crown of

Aragon there were several practices and customs that underscore some communal aspects of the

holiday, uncommon in other realms of medieval Jewish life. For example, several images show

the distribution of Mazzot and Harosset by wealthy members of the community to the needy.

Another picture (British Library, Or. 2884) shows the community gathered in the synagogue

where the text of the Haggadah is recited publicly. From texts we learn that this was the custom

in order to teach the illiterate the history of the People of Israel in Egypt.

The theological purpose of these images within the framework of the biblical cycles is typological

and can be understood against the background of Nahmanides’ system of biblical exegesis.

Nahmanides’ method, as understood by Amos Funkenstein, Nina Caputo, and others, aimed at a

view of biblical events as prefigurations of current and future developments.

Visually these images – representing the present as viewed in the fourteenth century - lead from

the biblical events to the messianic future, as represented, for example by the depiction of the

messianic Temple in the Sarajevo Haggadah.

24

In addition, however, these images also offer a view into the practices of communal life in the

Jewish communities of the Crown of Aragon during the days before the holiday. And it is from

this point of view that they will be looked at in the proposed paper. The images will first be

presented in comparison to Ashkenazic parallels, and the communal aspects will be underscored.

Then we shall have a look at Sephardic texts from the thirteenth and fourteenth centuries that

will shed light on the particulars and the background of these depictions.

CCuurrrriiccuulluumm VViittaaee:: KKaattrriinn KKooggmmaann AAppppeell

Katrin Kogman-Appel is an Associate Professor at the Department of Arts, Ben-Gurion

University of the Negev, Beer Sheva. She received her PhD in 1994 from the Hebrew University

in Jerusalem for a dissertation about the Second Nuremberg, and the Yahudah Haggadot, two

Hebrew illuminated manuscripts from fifteenth-century Franconia, later published as a

monograph by Peter Lang, Europäischer Verlag für Wissenschaft. After a year as a fellow at the

Princeton Institute for Advanced Studies, and two years as a Research Associate at the University

of Pittsburgh, she resumed a position at the newly established Program of Art History a the Ben-

Gurion University of the Negev.

In 1996 she published a chapter on the relationship between Jewish and Christian art in late

antiquity in a collective volume edited by John Williams and published by Pennsylvania State

University Press (“Imaging the Early Medieval Bible”). Her papers about Hebrew manuscript

painting appeared in various journals, such as Gesta, Zeitschrift für Kunstgeschichte, The Art Bulletin,

Speculum, Studies in Iconography and others. Her most recent article, published in January 2009 in

Speculum, discusses the question why Jews began suddenly to produce figural art in the thirteenth

century after an interruption of almost 700 years.

She is the author of three books. First appeared the above mentioned version of her PhD

research. In 2001 Kibbutz Hame’uhad in Tel Aviv published Jewish Book Art Between Islam and

Christianity, an English version of which appeared in 2004 at E. J. Brill, Leiden. Illuminated

Haggadot from Medieval Spain was published in 2006 by Pennsylvania State University Press and

won the Premio del Rey awarded by the American Historical Association.

Her current research discusses illustrations of Passover customs in the Crown of Aragon; the

messianic Temple in the Kennicott Bible from Corunna (1476); and the cultural background of

the Leipzig Mahzor (Worms, early fourteenth century).

25

DDOOCCUUMMEENNTTSS II FFRRAAGGMMEENNTTSS HHEEBBRRAAIICCSS DDEELLSS AARRXXIIUUSS

CCAATTAALLAANNSS:: EESSTTAATT DDEE LLAA QQÜÜEESSTTIIÓÓ

EEdduuaarrdd FFeelliiuu ((PPrreessiiddeenntt ddee llaa SSoocciieettaatt CCaattaallaannaa dd’’EEssttuuddiiss HHeebbrraaiiccss))

D’ençà que Solomon Schechter tornà d’Egipte a la fi del segle XIX carregat amb cent mil

fragments de manuscrits hebreus trobats a la guenizà de l’antiga sinagoga de Fustat del vell Caire,

la recerca de nous fragments entaforats en els llocs més imprevistos no s’ha aturat mai. A

Catalunya la troballa de fragments de manuscrits hebreus utilitzats per a engruixir les relligadures

de protocols notarials ha estat l’esca que ha atiat arxivers i hebraistes a aprofundir aquesta recerca,

cosa que ha permès de trobar un bon nombre de noves peces, algunes encara inèdites o poc

estudiades. La importància d’aquesta nova font documental és evident i justifica que a Jerusalem li

dediquessin un congrés l’any 1996. La semblança d’aquest descobriment de fragments de

documents i d’obres literàries en llengua hebrea amb els que hom trobà a la sinagoga de Fustat ha

dut algun erudit a voler parlar de la guenizà de Girona, o d’Itàlia, o d’Europa. Segons el meu parer,

aquest ús translatici del mot hebreu es presta a confusió. Una guenizà és l’habitació dels mals

endreços de les sinagogues, on hom abandona estris del culte, rotlles de la Torà, llibres litúrgics o

religiosos, obres literàries, etc., que per escrúpol (poden contenir el nom de Déu) els jueus eviten

de destruir. Cal rebutjar, doncs, l’aplicació d’aquest mot al conjunt de documents hebreus trobats,

sobretot, en els diversos arxius històrics de Catalunya.

La ponència pretén inventariar, tot comentant-los, no només els fragments trets de relligadures

en les darreres dècades ans també els documents sencers trobats en els arxius des de fa gairebé un

segle enmig de la documentació cristiana i que han estat editats i traduïts per diversos erudits; i

així mateix, les subscripcions hebraiques que apareixen en documents notarials a tall de

conformitat amb el que el document diu en llatí. També inclou informació detallada dels

fragments de l’Arxiu Municipal de Girona pertanyents a un quadern de comptes de compravenda

de seients de la sinagoga de Perpinyà de la fi del segle XIV. Aplegar en una sola obra tots els

documents o fragments hebraics que han aparegut fins ara en els arxius catalans, reexaminant-los

convenientment, seria una contribució formidable a l’estudi de la llengua hebrea i del judaisme

medieval a Catalunya.

26

CCuurrrriiccuulluumm VViittaaee:: EEdduuaarrdd FFeelliiuu

Doctor Honoris Causa per la Universitat de Barcelona (2007)

Estudis de lingüística i de llengües semítiques a la Universitat Hebrea de Jerusalem, de 1967 a

1971. Fou membre fundador i president de l’antiga Associació d’Estudiosos del Judaisme Català

de Tàrrega i actualment president de la Societat Catalana d’Estudis Hebraics, filial de l’Institut

d’Estudis Catalans, i membre del comitè de redacció de la revista Tamid. Investigador

independent en el camp dels estudis hebraics. Es dedica d’una manera específica a l’estudi de la

història i de la cultura jueves a la Catalunya medieval, i del judaisme en general, amb atenció

especial a la traducció de textos, sobre els quals ha publicat diversos llibres i un bon nombre

d’articles, entre els que destaquen La disputa de Barcelona, Barcelona 1984, La cultura hebrea a la

Catalunya medieval, Barcelona 1993, Quatre lletres de Mossé ben Nahman, Tàrrega, 1980, El

llibre de la Redempció i altres escrits de Mossé ben Nahman, Girona-Barcelona 1993, i Quadern

de comptes de Jaffia Ravaia, clavari de l’Aljama de Girona, 1437, Barcelona 2008. Ha participat

en diversos congressos i he donat múltiples conferències sobre el tema. També s'ha ocupat de

literatura hebrea moderna, sobretot poesia, de la qual ha traduït i presentat diversos autors

israelians.

27

DDEE CCAATTAALLUUÑÑAA AA SSEEFFAARRAADD:: LLAA AAPPOORRTTAACCIIÓÓNN LLIINNGGÜÜÍÍSSTTIICCAA

DDEELL JJUUDDAAIISSMMOO CCAATTAALLÁÁNN AALL MMUUNNDDOO JJUUDDEEOOHHIISSPPÁÁNNIICCOO

LLaauurraa MMiinneerrvviinnii ((UUnniivveerrssiittàà ddii NNaappoollii))

En los últimos años se han editado muchos documentos judeocatalanes medievales y se ha

estudiado el papel que los judíos jugaron en la vida económica, administrativa y cultural de

Cataluña. Desde una perspectiva filológica, se aprecia en particular la serie «Catalonia hebraica»,

publicada por la Universidad de Barcelona y dirigida por el prof. Magdalena Nom de Deu.

Basándose en estas – y otras – publicaciones, podemos hoy en día tener una ídea más clara del

repertorio lingüístico de los judíos catalanes, en los siglos tardíos de la Edad Media; un repertorio

que coincide, parcialmente, con el de la mayoría cristiana, sin resultar idéntico a éste.

Al mismo tiempo, las recientes más adquisiciones relativas a la fase formativa de la koiné

judeoespañola (siglos XVI-XVII), culminadas en la importante obra de Aldina Quintana, Geografía

lingüística del judeoespañol (Bern, Lang, 2006), permiten de abordar de manera nueva el tema de la

contribución de las diferentes variedades hispánicas a la lengua de los sefardíes. En particular, los

textos quinientistas dejan ver una proliferación de formas, de origen geográfica y social variada,

muchas de las cuales eliminadas posteriormente por las normas lingüísticas elaboradas en los

centros culturales más prominentes (Salónica, Estanbul, Esmirna, etc.).

En esta comunicación queremos, por una parte, ofrecer una síntesis de los conocimientos

actuales relativos a la variedad de catalán utilizada por los judíos en la Edad Media; por otra parte,

ententar de analizar la aportación catalana a la formación de la koiné judeoespañola desarrollada,

a lo largo del siglo XVI, en los territorios otomanos.

CCuurrrriiccuulluumm VViittaaee:: LLaauurraa MMiinneerrvviinnii

1986: BA in Modern Letters, Faculty of Letters and Philosophy, The University of Naples (thesis

directed by prof. Alberto Varvaro, on the Latin and Old French chronicles of the Norman

conquest of Southern Italy and Sicily)

1987-1989: University of California Chancellor Fellowship

1989: Master of Arts at the University of California, Los Angeles (Romance Linguistics and

Literature Program)

1989: Del Amo Endowment for the Arts and Sciences, for a period of research in Spain (july -

october 1989)

28

1989-1991: auditor to classes of Biblical Hebrew (I-II level) at the Biblical Pontifical Institute in

Rome

June 1991: PhD in Modern Philology (thesis directed by prof. Alberto Varvaro, edition and

linguistic analysis of Medieval Castilian and Aragonese texts in Hebrew script)

1993-2000: lecturer of Romance Philology at the University of Naples Federico II

1994-1995: responsible (together with Giuseppina Brunetti) for the organization of the sections

“The Cultural Life” and “The Myth” at the exhibition devoted to “Frederick II and Italy” (Rome,

Palazzo Venezia, december 1995 – may 1996)

1998: two months period of research in Cambridge (UK), at the Taylor-Schechter Genizah Unit

of the Cambridge University Library, in the framework of the Program for international

exchanges of the University of Naples Federico II

2000-2005: Associate Professor of Romance Philology and Linguistics at the University of Naples

Federico II

2002: Prix La Grange of the Academie des Inscriptions et Belles-Lettres of Paris for the critical

edition of the Chronique du Templier de Tyr

2005: Full Professor of Romance Philology and Linguistics at the University of Naples Federico

II

2005: expert for the area of Philology and Philosophy at the Agencía Nacional de Evaluación y

Prospectiva of the Spanish Ministry of Education and Science

2006: member of the international committee evaluating the strategic plans 2005-2009 of the

Institutes of Philology, Hispanic Language, Philosophy, Islamic and Near Eastern Studies and of

the School of Arabic Studies of the Consejo Superior de Investigaciones Científicas

2007: responsible for the area of Philology at the Doctoral School in Modern Philology of the

University of Naples Federico II; co-director of the review Medioevo Romanzo; member of the

editorial board of the Biblioteca de Estudios Sefardíes (Publicaciones de Estudios Sefardíes, CSIC)

2008: member of the Editorial Board of the review El Presente. Studies in Sephardic Culture, Ben-

Gurion University of Negev (IL)

Publicacions Benjamin da Tudela, Libro di viaggi, a cura di L.M., Palermo, Sellerio, 1989.

L.M., Testi giudeospagnoli medievali (Castiglia e Aragona), 2 voll., Napoli, Liguori, 1992.

29

Federico II, De arte venandi cum avibus. L’art de la chace des oisiaus. Facsimile ed edizione critica del

manoscritto fr. 12400 della Bibliothèque Nationale de France, edizione critica a cura di L.M., Napoli,

Electa Napoli, 1995, 417-605.

Cronaca del Templare di Tiro (1243-1314), a cura di L.M., Napoli, Liguori, 2000.

Las Coplas de Yosef. Entre la Biblia y el Midrash en la poesía judeoespañola, estudios, edición y notas de

Luis M. Girón-Negrón y L.M., Madrid, Gredos, 2006.

Articles LM, “Le ordinanze per la sisa della carne della giuderia di Zaragoza”, Medioevo Romanzo 16 (1991),

359-401.

LM, “Tracce della desinenza di 3a pers. sing. in testi aljamiadi giudeospagnoli (con particolare

riferimento al giudeonavarro)”, in Actes du XXe Congrès International de Linguistique et Philologie

Romane, publiés par G. Hilty, Tübingen, Francke Verlag, 1993, vol. II 489-502.

LM, “Le città dell'Oriente immaginario: Costantinopoli, Gerusalemme, il Cairo nei viaggiatori

medievali”, L'Asino d'oro 7 (1993), 49-63.

LM, “Una versione giudeospagnola dell'Orlando Furioso”, Annali di Ca’ Foscari 32/3 (1993), 35-45.

LM, “Rituales de Pascua en castellano en un mahzor del final del siglo XIII”, in Proyección histórica

de España en sus tres culturas: Castilla y León, América y Mediterraneo, coordinador E. Lorenzo

Sanz,Valladolid, Junta de Castilla y León, 1993, vol. II 129-139.

LM, “Una versión aljamiada del Orlando Furioso de Ludovico Ariosto”, in Los judaizantes en Europa

y la literatura castellana del siglo de Oro, editor F. Díaz Esteban, Madrid, Letrúmero, 1994, 295-298.

LM, “Llevaron de acá nuestra lengua. Gli usi linguistici degli ebrei spagnoli in Italia”, Medioevo

Romanzo 19 (1994), 133-192.

LM, “Glossario”, in Alfabetin. Traduzione giudeo-siciliana in caratteri ebraici del servizio della Pentecoste, a

cura di G. Sermoneta, Palermo, Centro di studi filologici e linguistici siciliani, 1994, 125-138.

LM, “L’attività di traduzione degli ebrei spagnoli nel XVI e XVII sec.”, in Scrittura e riscrittura.

Traduzioni, refundiciones, parodie, plagi. Atti del Convegno dell'Associazione Ispanisti Italiani (Roma 12-13

novembre 1993), Roma, Bulzoni, 1995, 229-239.

LM, “Per una storia linguistica degli ebrei spagnoli in Italia nel Cinquecento e nel Seicento”, in

Sephardica. Hommage à Haïm Vidal Sephiha, sous la direction de W. Busse et M.-Ch. Varol-Bornes,

Berne, Peter Lang, 1996, 287-294.

30

LM, “I mercanti ebrei radaniti e le lingue d’Europa”, Cultura Neolatina 57 (1997), 7-18.

LM, “Il mare come mezzo di diffusione linguistica: la circolazione in area italiana della voce

catalana aiòç”, Zeitschrift für romanische Philologie 114 (1998), 599-605.

LM, “The Development of a Norm in Aljamiado Graphic System in Medieval Spain”, in From

Iberia to Diaspora. Studies in Sephardic History and Culture, ed. by Y. K. Stillman & N.A. Stillman,

Leiden-Boston-Köln, Brill, 1999, 416-431.

LM, “The Formation of Judeo-Spanish Koiné: Dialect Convergence in the Sixteenth Century”, in

The Proceedings of the Tenth British Conference on Judeo-Spanish Studies, ed. by A. Benaim,

London, Department of Spanish, Queen Mary and Westfield College, 1999, 41-51.

LM, “Outremer”, in Lo spazio letterario del Medioevo. 2. Il Medioevo volgare, direttori P.

Boitani, M. Mancini, A. Varvaro, vol. I, La produzione del testo, to. II, Roma, Salerno Editrice,

2001, 611-648.

LM, “Il contributo di Giuseppe Sermoneta alla storia linguistica degli ebrei siciliani”, Italia. Studi e

ricerche sulla storia la cultura e la letteratura degli ebrei d'Italia 13-14 (2001) [In memory of Giuseppe

Sermoneta, ed. R. Bonfil, M. Silvera, F. Parente, L. Cuomo, A. Rathaus], 125-136.

LM, “Percorsi ebraici nello spazio letterario del medioevo: tipologie di testi e modelli di

scrittura”, Medioevo Romanzo 25 (2001), 3-24.

LM, “La formación de la koinè judeo-española en el siglo XVI”, Revue de Linguistique Romane 66

(2002), 497-512.

LM, “Le parole e le cose. Vita e cultura ebraica nelle pubblicazioni del Centro di Studi Filologici e

Linguistici Siciliani”, in Ebrei e Sicilia, a cura di N. Bucaria, M. Luzzati, A. Tarantino, Palermo,

Flaccovio, 2002, pp. 257-263.

LM, “Problemi e metodi nello studio del giudeo-spagnolo”, Materia giudaica 8 (2003), 61-64.

LM, “Les Coplas de Yoçef de la Genizah du Caire”, Revue des Etudes Juives 163 (2004), pp. 429-444.

LM, “Experiencias culturales de los sefardíes en Italia en el siglo XVI”, Foro Hispánico. Revista

hispánica de Flandes y Holanda 28 (2005), 21-33.

LM, “Sulle tracce degli ebrei spagnoli nella Roma del Cinquecento: le Coplas de Yosef del

manoscritto vaticano Neofiti 48”, in Hebraica hereditas. Studi in onore di Cesare Colafemmina, a cura di

Giancarlo Lacerenza. Napoli: Univ. degli Studi di Napoli “L’Orientale”, 2005, 99-106.

LM, “El desarrollo histórico del judeoespañol”, Revista Internacional de Lingüística Iberoamericana 8

(2006), 13-34. [ISSN 1579-9425]

31

LM, “The Development of Judeo-Spanish in 16th c. Saloniki”, Neue Romania 35 (2006)

[Judenspanisch X], 145-155.

Alberto Várvaro - LM, “Orígenes del judeoespañol. Textos”, Revista de Historia de la Lengua

Española 2 (2007), 147-172.

LM, “Gli italianismi nel giudeospagnolo del Cinquecento”, in Il mio cuore è a Oriente. Studi di

linguistica storica, filologia e cultura ebraica dedicati a Maria Luisa Mayer Modena, a cura di Francesco

Aspesi, Vermondo Brugnatelli, Anna Linda Callow, Claudia Rosenzweig. Milano: Cisalpino, 2008,

511-526.

LM, “La civiltà letteraria degli ebrei spagnoli nell’autunno del medioevo”, in Autour du XVe siècle.

Journées d’étude en l’honneur d’Alberto Vàrvaro, éditées par Paola Moreno et Giovanni Palumbo.

Genève: Droz, 2008, 141-148.

LM, “The Development of Judeo-Spanish in 16th c. Saloniki”, in Judeo Espagnol. Social and Cultural

Life in Salonika Through Judeo-Spanish Texts. Proceedings of the 3d International Conference on the

Judeo-Spanish Language, ed. Rena Molho. Thessaloniki: Ets Ahaim Foundation, 2008, 23-29

[riedizione di Minervini 2006]

32

33

TTEENNDDEENNCCIIAASS EENN LLAA CCUULLTTUURRAA JJUUDDEEOOCCAATTAALLAANNAA MMEEDDIIEEVVAALL

EElleeaazzaarr GGuuttwwiirrtthh ((TTeell AAvviivv UUnniivveerrssiittyy))

El problema de las regiones medievales, su diferencia de las actuales, las ventajas, los limites y las

posibilidades de su uso como instrumento en el quehacer histórico, se ponía de manifiesto hace

tiempo [La coronica 25.1 (Fall, 1996)182-86; Zion 62 (1997), pp. 79-87] dentro de un marco

especifico, pero tomando como punto de partida implícito la cuestión del nacionalismo medieval.

Aun aquellos que se aproximan a la historia como narrativas del “Otro” –siempre homogéneo- o

de entes pasivos, -ya sea de legislación, fuerzas económicas, conceptos teológicos - reconocen la

necesidad de descubrir y clarificar con precisión la evidencia acerca de una cierta conciencia de

grupo y no solo su presencia en un territorio. En efecto, Maravall sostenía que los territorios no

tienen historia. Desde esta perspectiva se tratara de reconstruir algunos factores que llevan a la

coherencia de lo que llamamos estudios judeocatalanes con especial atención a la Baja Edad

Media.

The issues of medieval regions, their difference from those of the present day, the advantages

and limits of their use as tools for historians were discussed, some time ago, [La coronica 25.1

(Fall, 1996)182-86; Zion 62 (1997), pp 79-87] within a specific frame, but taking as a point of

departure the concern with the question of medieval nationalism. Even those who approach

history as narratives of the Other –always homogeneous- or of passive receptacles of legislation,

economics and theology-recognize the need to discover and analyze and clarify precisely the

evidence for the existence of group conscience rather than pure presence in a territory. Indeed

Maravall believed that territories have no history. From this perspective, an attempt will be made

to reconstruct some of the factors which lend coherence to what we call judeocatalan studies

with a focus on the Late Middle Ages.

34

35

Dimarts, 24 de març

MATÍ 2. HISTÒRIA, POLÍTICA I SOCIETAT 9.30h-10.30h PONÈNCIA Les juifs de Gérone au millieu du XIVème siècle (en català) Christian Guilleré (Université de Savoie) 10.30h-11h: DESCANS 11h-11.30h COMUNICACIÓ La cathédrale de Girona et les juifs: exemples de relations dans le cadre de la fabrique, XVe siècle (en català) Sandrine Victor (Université de Savoie, France) 11.30h-12h COMUNICACIÓ Ebrei catalani (e di Girona) nell'Italia del tardo medioevo (en castellà) Michele Luzzati (Università di Pisa, Italia) 12h-12.30h COMUNICACIÓ La projecció regional de l'aljama gironina al segle XIII: relacions amb Amer i Castelló d'Empúries Stephen Bensch (Swarthmore College, USA) 12.30h-14h VISITA AL MUSEU D'HISTÒRIA DELS JUEUS TARDA 16.30h-17.30h PONÈNCIA: Marriage, the Family and the Family Business: Links between the Jews of Medieval Perpignan and Girona Rebecca Lynn Winer (Vilanova University, USA). Llegirà la ponència Stephen S. Bensch. 17.30h -18h DESCANS 18h-18.30h COMUNICACIÓ La comunitat jueva de Girona a través de la documentació de Vic (s. XIII i XIV) Irene Llop (Universitat de Vic i Societat Catalana d'Estudis Hebraics) 18.30h-19h COMUNICACIÓ Traducció catalana de la quetubà d’Astruga i Mair Vidal (Besalú, s.XIV) Lídia Donat (Associació d’Història Rural i Centre de Recerca d'Història Rural, Universitat de Girona) 19h-19.15h DESCANS 19.15h-20h. ESPAI DE DEBAT OBERT AL PÚBLIC (Centre Cultural La Mercè) Per a una història de la Girona Jueva:1988 -2008, vint anys d’estudis històrics Condueix: Joaquim Nadal Farreras Participen: Asunción Blasco, Dolors Bramon, Javier Castaño

36

Martes, 24 de marzo

MAÑANA 2. HISTORIA, POLÍTICA Y SOCIEDAD 9.30h-10.30h PONENCIA Les juifs de Gérone au millieu du XIVème siècle (en català) Christian Guilleré (Université de Savoie) 10.30h-11h: DESCANSO 11h-11.30h COMUNICACIÓN La cathédrale de Girona et les juifs: exemples de relations dans le cadre de la fabrique, XVe siècle (en català) Sandrine Victor (Université de Savoie, France) 11.30h-12h COMUNICACIÓN Ebrei catalani (e di Girona) nell'Italia del tardo medioevo (en castellà) Michele Luzzati (Università di Pisa, Italia) 12h-12.30h COMUNICACIÓN La projecció regional de l'aljama gironina al segle XIII: relacions amb Amer i Castelló d'Empúries Stephen Bensch (Swarthmore College, USA) 12.30h-14h VISITA AL MUSEO DE HISTORIA DE LOS JUDÍOS TARDE 16.30h-17.30h PONENCIA: Marriage, the Family and the Family Business: Links between the Jews of Medieval Perpignan and Girona Rebecca Lynn Winer (Vilanova University, USA). Leerá la ponencia Stephen S. Bensch. 17.30h -18h DESCANSO 18h-18.30h COMUNICACIÓN La comunitat jueva de Girona a través de la documentació de Vic (s. XIII i XIV) Irene Llop (Universitat de Vic y Societat Catalana d'Estudis Hebraics) 18.30h-19h COMUNICACIÓN Traducció catalana de la quetubà d’Astruga i Mair Vidal (Besalú, s.XIV) Lídia Donat (Associació d’Història Rural y Centre de Recerca d'Història Rural, Universitat de Girona) 19h-19.15h DESCANSO 19.15h-20h. ESPACIO DE DEBATE ABIERTO AL PÚBLICO (Centre Cultural La Mercè) Per a una història de la Girona Jueva: 1988 -2008, vint anys d’estudis històrics Conduce: Joaquim Nadal Farreras Participan: Asunción Blasco, Dolors Bramon, Javier Castaño

37

Tuesday, March 24th

MORNING 2. HISTORY, POLITICS AND SOCIETY 9.30-10.30 a.m. LECTURE Les juifs de Gérone au millieu du XIVème siècle (en català) Christian Guilleré (Université de Savoie) 10.30-11 a.m.: BREAK 11-11.30 a.m. PAPER PRESENTATION La cathédrale de Girona et les juifs: exemples de relations dans le cadre de la fabrique, XVe siècle (en català) Sandrine Victor (Université de Savoie, France) 11.30 a.m. -12 noon PAPER PRESENTATION Ebrei catalani (e di Girona) nell'Italia del tardo medioevo (en castellà) Michele Luzzati (Università di Pisa, Italia) 12 noon -12.30 p.m. PAPER PRESENTATION La projecció regional de l'aljama gironina al segle XIII: relacions amb Amer i Castelló d'Empúries Stephen Bensch (Swarthmore College, USA) 12.30-2 p.m. GUIDED TOUR TO THE MUSEUM OF HISTORY OF JEWISH PEOPLE AFTERNOON 4.30-5.30 a.m. LECTURE Marriage, the Family and the Family Business: Links between the Jews of Medieval Perpignan and Girona Rebecca Lynn Winer (Vilanova University, USA). Stephen S. Bensch will read the lecture. 5.30h -6 p.m. BREAK 6-6.30 p.m. PAPER PRESENTATION La comunitat jueva de Girona a través de la documentació de Vic (s. XIII i XIV) Irene Llop (Universitat de Vic i Societat Catalana d'Estudis Hebraics) 6.30-7 p.m. PAPER PRESENTATION Traducció catalana de la quetubà d’Astruga i Mair Vidal (Besalú, s.XIV) Lídia Donat (Associació d’Història Rural i Centre de Recerca d'Història Rural, Universitat de Girona) 7-7.15 p.m. BREAK 7.15-8 p.m. DEBATE OPEN TO ALL PUBLICS (Centre Cultural La Mercè) Per a una història de la Girona Jueva:1988 -2008, vint anys d’estudis històrics Presented by: Joaquim Nadal Farreras With the participation of: Asunción Blasco, Dolors Bramon, Javier Castaño

38

39

LLEESS JJUUIIFFSS DDEE GGEERROONNEE AAUU MMIILLIIEEUU DDUU XXIIVVEEMMEE SSIIÈÈCCLLEE

CChhrriissttiiaann GGuuiilllleerréé ((UUnniivveerrssiittéé ddee SSaavvooiiee))

Cette étude se fonde sur une documentation abondante, aussi bien locale que générale, et qui

provient des archives notariales et de celles de la Couronne d’Aragon. La documentation

notariale dépasse pour la décennie 1340-1350 la centaine de registres, et les fonds de la Couronne

d’Aragon, aussi bien ceux de la chancellerie que ceux du Patrimoine royal, mettent en relation

l’aljama et le comte-roi sur tous les plans, en particulier politiques et fiscaux.

La problématique est en partie liée aux changements profonds qui touchent le Principat de

Catalogne dans les années 1340-1350 dans les domaines aussi bien politiques, économiques que

sociaux, en partie liés à la Peste noire.

Le poids démographique de l’aljama de Gérone pourra ainsi être étudié. On peut ainsi poser un

certain nombre de questions. Quels sont les liens qu’entretiennent les Juifs de Gérone avec ceux

des autres aljamas catalanes, voire plus lointaines? Quelles sont les conséquences de l’épidémie sur

cette communauté? La localisation de l’aljama dans la cité est bien connue. Comment s’organise-t-

elle sur le plan politique, dans un contexte général qui voit les exécutifs urbains, et tout

particulièrement celui de la cité de Gérone, pris en mains par les élites locales?

On a pu montrer la place que jouaient depuis plus d’un siècle les Juifs géronais dans le crédit aussi

bien urbain que campagnard, en mesurant la part de chacun des acteurs, chrétiens et Juifs, dans

son organisation: pour les décennies 1320-1340, on a pu montrer que la documentation notariale

permettait de mesurer, malgré les lacunes, l’importance de l’activité financière de certains

membres de l’aljama: près de 16 % concernent des nouveaux actes de crédit entre 1320 et 1340,

sur la base de près de 31000 actes, conservés dans les fonds notariaux pour les deux décennies.

Or la décennie étudiée marque un profond changement avec le développement sur tous les plans,

privé et public, des rentes – censals et violaris ; les Juifs qui pratiquaient le crédit se trouvent ainsi

écartés au moins du domaine public au cours de la période – on en montrera les étapes –, les

finances municipales ne faisant plus appel à eux. Il s’agit là d’une rupture majeure. Dans le

domaine privé, en est-il de même? La concurrence de la rente est-elle aussi importante? Quel est

le rayonnement de son activité créancière dans le cadre du diocèse de Gérone? Nous chercherons

en tout cas à mesurer l’importance et le rayonnement de cette activité entre 1340 et 1351.

Car l’enjeu majeur, comme on a déjà pu le démontrer, tient au fait que la communauté, dans le

cadre de la collecta, qui englobe selon les périodes d’autres aljamas, comme celles de Besalù, est

l’intermédiaire financier majeur de la royauté. Les changements profonds observés dans la sphère

40

du crédit au milieu du XIVème siècle ont-ils entraîné des bouleversements aussi importants dans

les flux financiers, essentiels pour le trésor royal? A cette approche générale, il est possible

d’apporter un complément d’analyse, notamment en ce qui concerne les pratiques fiscales de la

collecta, sur la base de la levée des contributions de chaque foyer juif, grâce aux quittances de

paiement des impôts royaux (fondés sur l’estime), à l’instar des pratiques fiscales de la

communauté chrétienne. On le voit, il existe un certain mimétisme entre les deux communautés

qui coexistent. Sur ce plan, les conséquences de la peste noire ne paraissent pas aussi graves à

Gérone que dans d’autres cités de la Couronne d’Aragon, ou d’autres Principautés en 1348.

Enfin, on essaiera de faire le point sur l’organisation interne de l’aljama, en étudiant les dirigeants

de cette dernière et leur poids dans la hiérarchie sociale, pour conclure sur l’importance de cette

courte période dans le destin de cette communauté dans un monde occidental fortement ébranlé

par la conjoncture générale.

CCuurrrriiccuulluumm VViittaaee:: CChhrriissttiiaann GGuuiilllleerréé

Christian Guilleré est agrégé d’Histoire et professeur des Universités à l’Université de Savoie-

Chambéry depuis 1990. Il dirige le laboratoire «Langages, Littératures, Sociétés» depuis 2003,

après avoir été responsable de l’Institut d’Etudes Savoisiennes. Spécialiste de l’histoire catalane

médiévale (thèse sur Gérone au XIVe siècle, 2 vol., Barcelone, 1993-1994), il a édité le Llibre Verd

de la ciutat de Girona (1144-1533), Barcelone, 2000. Il prépare l’édition du livre del Mostaçaf et

d’un minutier et extensoire du notaire Berenguer Capella. Il a participé en outre aux travaux sur

la fiscalité dans les villes de l’Europe méridionale, dirigés par M. Sánchez Martínez et D. Menjot

ainsi qu’au colloque de Bercy en 2001 sur la «culture financière et fiscale en Savoie du XIIIe au

XVe siècle». Sur le versant savoyard, il a publié avec J.- L. Gaulin, «Des rouleaux et des

hommes: Premières recherches sur les comptes de châtellenies savoyards», Etudes Savoisiennes, I,

1992, ainsi qu’avec G. Castelnuovo, «Les finances et l’administration de la Maison de Savoie au

XIIIe siècle», Pierre II de Savoie ‘Le Petit Charlemagne (+ 1268), Lausanne, 1999. Il anime avec J. L.

Gaulin et M. Burgart le site castellanie.net.

41

LLAA CCAATTHHEEDDRRAALLEE DDEE GGIIRROONNAA EETT EELLSS JJUUIIFFSS:: EEXXEEMMPPLLEESS DDEE

RREELLAATTIIOONNSS DDAANNSS LLEE CCAADDRREE DDEE LLAA FFAABBRRIIQQUUEE,, XXVVEE SSIIÈÈCCLLEE

SSaannddrriinnee VViiccttoorr ((UUnniivveerrssiittéé dd’’AAllbbii))

Le XVe siècle a été le témoin, à Gérone, de grands travaux et chantiers de construction: la

cathédrale, les remparts, la collégiale Saint-Féliu, la politique d’urbanisation et de reconstruction

des autorités civils etc.

Les fabriques à la tête de ces chantiers avaient, entre autres missions, de gérer les ressources

humaines. Ainsi, un réseau d’ouvriers, de fournisseurs et de prestataires s’est mis en place. La

population salariale était bigarée, venait parfois de loin et offrait un vaste éventail de

compétences.

Quelle était la place des juifs dans ce réseau? Participaient-ils à cet effort de construction et de

reconstruction? En quelle qualité et selon quelles modalités?

C’est en s’appuyant sur la documentation locale (comptes de fabriques, notariat, résolutions du

conseil municipal…) que nous nous proposons de répondre à ces questions et d’ouvrir des pistes

de réflexion.

CCuurrrriiccuulluumm VViittaaee:: SSaannddrriinnee VViiccttoorr

Attachée de recherche a l'universitat d'Albi.

Doctora en historia medieval. Tesi: "La construccion et les métiers de la construction à Gérone

au Xve siècle", Universitat de Savoie, 2002.

Tesi publicada en 2004 en Català per l'ajuntament de Girona "La construcció i els seus gremis a

Girona al segle XV".

42

43

EEBBRREEII CCAATTAALLAANNII ((EE DDII GGIIRROONNAA)) NNEELLLL''IITTAALLIIAA DDEELL TTAARRDDOO

MMEEDDIIOOEEVVOO

MMiicchheellee LLuuzzzzaattii ((UUnniivveerrssiittàà ddii PPiissaa))

E' noto che a seguito dell'espulsione degli ebrei dalla penisola iberica nel 1492 si stabilirono in

Italia, e particolarmente a Roma, dove hebreo una "scola",numerosi ebrei catalani che finirono

per mescolarsi con gli altri gruppiebraici presenti nella penisola.

Ma già prima del 1492, e in particolare a cominciare dalla fine del XIV secolo, si registra la

presenza di ebrei catalani.

Alcuni di essi giunsero come "conversos", ma è possibile che in Italia siano ritornati all'ebraismo

fin dagli inizi del Quattrocento.

Altri, in alcuni casi chiaramente indicati come originari da Girona, giunsero come ebrei e si

inserirono senza difficoltà nel mondo ebraico italiano.

La comunicazione si sofferma su alcuni casi e illustra sommariamente le vicende di qualche

famiglia.

CCuurrrriiccuulluumm VViittaaee:: MMiicchheellee LLuuzzzzaattii

Michele Luzzati since 1989 is full professor of Medieval History at the Faculty of Lettere e

Filosofia of the University of Pisa (Italy). He was educated in Turin, where he was born in 1939.

He graduated from the Faculty of Lettere e Filosofia of the University of Pisa and from the

Scuola Normale Superiore of Pisa (1962). He had scholarships to attend the University of Pisa

(1963-64), the Istituto Storico Italiano per il Medioevo in Rome (1969-70) and the Monumenta

Germaniae Historica of Munich, on a grant given by the Alexander von Humboldt-Stiftung of

Bonn (1977-78).

He was assistant of History at the Scuola Normale Superiore of Pisa (1970-1983). After

becoming "Libero docente" of Medieval History (1971), he was also charged with the courses in

Medieval History at the Faculty of Lettere e Filosofia of the University of Pisa from 1971 to

1983. He was later nominated Associated Professor of Medieval History at the Scuola Normale

Superiore di Pisa (from 1983 to 1986) and Full Professor of the same discipline at the University

of Sassari (from 1986 to 1989). He was Director of the Dipartimento di Medievistica at the Pisa

University (1999-2003).

He is member of the committees of the journals "Quaderni Storici", “Rassegna Mensile di

Israel”, “Materia giudaica”, "Nuovi Studi Livornesi", “Bollettino Storico Pisano” and “Quaderni

44

lucchesi di studi sul Medioevo e il Rinascimento”. He is also member of the Deputazione di

Storia Patria della Toscana, and of the commitees of the Centro di Cultura Medievale of the

Scuola Normale Superiore of Pisa and of the Società Storica Pisana.

He was President of the Associazione Italiana per lo Studio del Giudaismo in the years 1994-

2000. He is Director of the Centro Interdipartimentale di Studi Ebraici dell’Università di Pisa

(2004-2009).

His main areas of research are the Economic and Social History of the last centuries of the

Middle Ages and of the Renaissance, and the History of the Jews in Italy from the Middle Ages

until today.

Publicacions Giovanni Villani e la compagnia dei Buonaccorsi, Istituto per l'Enciclopedia Italiana, Roma 1971

Una guerra di popolo. Lettereprivate del tempo dell'assedio di Pisa (1494-1509 ), Pacini, Pisa

1973 (reprinted 2000)

La casa dell'ebreo. Saggi sugli ebrei a Pisa e in Toscana nel Medioevo e nel Rinascimento, Nistri-

Lischi, Pisa 1985

Firenze e la Toscana nel Medioevo. Seicento anni per la costruzione di uno stato, UTET, Torino

1986

Banche e banchieri a Volterra nel Medioevo e nel Rinascimento (with Alessandra Veronese), Pisa

1993

Ebrei ed ebraismo a Pisa. Un millennio di ininterrotta presenza/Jews and Judaism in Pisa. A

millennium of uninterrupted presence, Edizioni ETS, Pisa 2005.

Editor de: Ebrei di Livorno tra due censimenti (1841-1938)

Memoria familiare e identità, Belforte, Livorno 1990; Etruria, Tuscia,Toscana. L’identità di una

regione attraverso i secoli, I, Pacini, Pisa1992

L'Inquisizione e gli Ebrei in Italia, Laterza, Roma-Bari 1994

Le tre sinagoghe. Luoghi di culto e vita ebraica a Livorno fra Seicento eNovecento , Allemando,

Torino 1995

La sinagoga di Pisa. Dalle origini al restauro ottocentesco di Marco Treves, Edifir Firenze 1997

45

L'Ebraismo dell'Italia Meridionale Peninsulare dalle origini al 1541. Atti del Convegno

internazionale di studio, Potenza-Venosa, 20-24 settembre 1992, Congedo Editore, Galatina 1998

Gli ebrei di Pisa (secoli IX-XX), Pacini, Pisa 1998; Ebrei e Sicilia, Flaccovio, Palermo 2002

Donne nella storia degli ebrei d’Italia, Firenze 2007 (with Cristina Galasso).

See also Italien. Gesellschaft, Wirtschaft, rechtliche Stellung inElke-Vera Kotowski, Julius H.

Schoeps, Hiltrud Wallenbord (Hrsg.),

Handbuch zur Geschichte der Juden in Europa, I, Laender und Regionen , Primus Verlag,

Darmstadt 2001, pp. 350-366.

46

47

LLAA PPRROOJJEECCCCIIÓÓ RREEGGIIOONNAALL DDEE LL''AALLJJAAMMAA GGIIRROONNIINNAA AALL SSEEGGLLEE

XXIIIIII:: RREELLAACCIIOONNSS AAMMBB AAMMEERR II CCAASSTTEELLLLÓÓ DD’’EEMMPPÚÚRRIIEESS

SStteepphheenn SS.. BBeennsscchh ((SSwwaarrtthhmmoorree CCoolllleeggee,, PPeennnnssyyllvvaanniiaa))

In the thirteenth century the Jewish aljama of Girona reached its maturity and through the

scholarship of Nahmanides became known far beyond Iberia. Owing to the dearth of local

documentation concerning the city of Girona until the following century, however, the social and

communal aspects of Girona’s aljama during its formative period will never be adequately known.

The present paper will consider what can be learned about this critical period from the activities

of Girona Jews in two neighboring regional communities, Amer and Castelló d’Empúries. For

both areas thirteenth-century notarial registers preserve occasional references to the Jews of

Girona. The nature of these contacts present different aspects of Girona’s aljama. The small vila

of Amer, dominated by its monastery, did not have a resident Jewish community. Jewish lenders

from Girona began to extend their activities on a seasonal basis beyond their native city in search

of new credit markets. Castelló d’Empúries, on the other hand, had a rapidly expanding Jewish

community given an extensive privilege by its lord, the count of Empúries. The Jews of Girona, a

far older and more prestigious community that that of Castelló, did not function as economic

competitiors looking for new credit markets but instead offered familial contacts and communal

traditions that helped solidify the growing aljama of Castelló. Through the documented activities

the Jews of Girona outside their native city, we can at least obtain a rare glimpse of the economic

possibilities and communal organization in Girona itself during the age of Nahmanides.

CCuurrrriiccuulluumm VViittaaee:: SStteepphheenn SS.. BBeennsscchh

Stephen P. Bensch va iniciar la seva formació com a historiador a la Universitat de California,

Berkeley i va ampliar estudis a Strasbourg i Göttingen. Sota la dircció de Thomas N. Bisson va

doctorar-se a Berkeley amb una tesi referent a Barcelona publicada el 1995 per Cambridge

University Press amb el títol Barcelona and its rulers, 1096-1291 (Cambridge, 1995) [trad. Barcelona i

els seus dirigents, 1096-1291 (Proa, 2000)] per la qual va obtenir el premi John Nicholas Brown

Prize de la Acadèmia Medieval dels Estats Units com a millor llibre d’estudis medievals. Es

dedica actualment a l’investigació de la noblesa empordanesa i recement ha publicat un article que

tracta la creació de l’ aljama jueva al comtat d’ Empúries. És professor d’ història al Swarthmore

College, Pennsylvania i director del programa d’estudis medievals.

48

49

MMAARRRRIIAAGGEE,, TTHHEE FFAAMMIILLYY AANNDD TTHHEE FFAAMMIILLYY BBUUSSIINNEESSSS:: LLIINNKKSS

BBEETTWWEEEENN TTHHEE JJEEWWSS OOFF MMEEDDIIEEVVAALL PPEERRPPIIGGNNAANN AANNDD GGIIRROONNAA

RReebbeeccccaa LLyynnnn WWiinneerr ((VViillllaannoovvaa UUnniivveerrssiittyy))

Family networks were important to prosperous Jews in the medieval Realms of Aragon/

Kingdom of Majorca. Elite fathers tended to marry their daughters to men who lived further

afield than did the worthies of medieval Ashkenaz. Jewish business networks intersected with

those created by marriage. Jews of Perpignan maintained ties in Provença to the north and to the

south in Catalunya. Recent work in medieval Jewish Studies has emphasized that in many

respects Jews shared the same cultural and commercial world as their Christian neighbors. This

paper compares the marital and commercial networks of Jews with those of the up-and-coming

Christian families arguing that they were successful strategies for economic expansion for both,

but insurance for Jewish minorities negotiating majority culture. The networks of the Christian

Arnau de Codalet, whose family rose from servile origins in the early 1200s to serve as consuls of

Perpignan in the 1300s, and those of the Blanquets, first family of the town of Clairà, whose

children married in Collioure and Perpignan, are compared with the kinship strategies and

businesses of Jews. The need for Jews to safeguard commercial activities with Christians and/or

record actions that might signal a restructuring of family assets like a marriage, death or the out

of town movements of a family business partner means Latin notarial business contracts exist

that reveal important connections. Richard Emery downplayed Jewish familial networks for

thirteenth-century Perpignan, but Elka Klein’s work on the Hebrew signatures on parchment

contracts from Barcelona has implied their importance. The Perpignan notarial evidence supports

her conclusions, e.g. one of the sons of Lléo of Elna worked in Girona while the other looked

after family concerns in Perpignan. Fathers and brothers often made extensive legal arrangements

to support their womenfolk who moved away at marriage, e.g. the Girona Jew, Astruc, son of

Ysach de Portello, signed a pactum with his son in law, Ysac, son of Elie Borgoino of Perpignan,

protecting his daughter Reina (Regina)’s dowry should she remain barren after the marriage had

lasted ten years (and her husband seek a divorce).

50

CCuurrrriiccuulluumm VViittaaee:: RReebbeeccccaa LLyynnnn WWiinneerr

Ph.D. 1996, UCLA, (History).

M.A. 1992, UCLA, (History).

M.St. 1990, Oxford University, (Medieval History of Britain).

B.A. 1989, Wellesley College, (Medieval/Renaissance Studies).

Dissertation: "Silent Partners? Women, Commerce, and the Family in Perpignan, c.1250-1300".

Director: Father Robert I. Burns, S.J.

Posició professional Associate Professor, Villanova University, present

Assistant Professor, Villanova University, began Fall 1996

Publicacions Co-editor with Elisheva Baumgarten of Elka Klein, “In Memoriam,” Jewish History 22:1-2 summer

2008.

Women, Wealth, and Community in Perpignan c.1250-1300: Christians, Jews, and Enslaved

Muslims in a Medieval Mediterranean Town, Ashgate Publishing Company, 2006.

Shortlisted for the Society for Medieval Feminist Scholarship Book Prize (2008)

Articles “Conscripting the breast: lactation, slavery and salvation in the realms of Aragon and

kingdom of Majorca, c. 1250–1300,”Journal of Medieval History, vol. 34, issue 2, June 2008,

pp.164-184. Feminae Article of the Month for October 2008

Elka Klein, In Memoriam, Sole author of “Introduction,” (pp.1-13).

Co-author of one review essay “Hebrew Deeds of Catalan Jews”in Elka Klein, In Memoriam,

with co-editor Elisheva Baumgarten (pp.255-262).

“La femme, la richesse et la communauté: femmes chrétiennes, juives et musulmanes à

Perpignan au XIIIe siècle,” Annales du Midi (July/September, 2006), pp.459-463.

"Elite Ideal or Popular Practice? Widowed mothers as guardians for the children of artisan

families" Proceedings, Seventeenth Congress for the history of the Crown of Aragon,

Barcelona, Spain, September 7-12 2000, (2003), pp. 475-482.

"Family, Community, and Motherhood: Caring for Fatherless Children in the Jewish

Community of Thirteenth-Century Perpignan," Jewish History 16.1 (April, 2002), pp.15-48.

51

"Defining Rape in Medieval Perpignan: Women Plaintiffs Before the Law." Viator 31 (September,

2000), pp.165-183.

Articles d'enciclopèdia “Widows as Guardians” for Women and Gender in Medieval Europe: an Encycyclopedia, ed. Margaret

Schaus and Susan Mosher Stuard, Routledge, 2007.

“Jewish Women” for Women and Gender in Medieval Europe: an Encycyclopedia, ed. Margaret Schaus

and Susan Mosher Stuard, Routledge, 2007.

52

53

LLAA CCOOMMUUNNIITTAATT JJUUEEVVAA DDEE GGIIRROONNAA AA TTRRAAVVÉÉSS DDEE LLAA

DDOOCCUUMMEENNTTAACCIIÓÓ DDEE VVIICC ((SSEEGGLLEESS XXIIIIII II XXIIVV))

IIrreennee LLlloopp JJoorrddaannaa ((UUnniivveerrssiittaatt ddee VViicc ii SSoocciieettaatt CCaattaallaannaa dd’’EEssttuuddiiss HHeebbrraaiiccss))

Els jueus que es van establir a Vic durant els segles XIII i XIV ens han deixat una abundant

documentació que actualment es conserva a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (manuals

notarials i Libri Iudeorum). Aquestes fonts ens permeten estudiar la comunitat vigatana, però

també aporta dades sobre altres comunitats jueves, entre les que destaca Girona, amb la que es

relaciona des de l’establiment dels primers jueus fins a la fi de l’aljama.

Els primers jueus que s’instal·len a Vic, a mitjan segle XIII, mantenen interessos econòmics amb

els seus llocs d’origen; els primers són de Girona i Barcelona. Els primers jueus i jueves que

documentem actuant a Vic són Bonastruc Satorra i la seva dona Regina Cabrita, de Girona.

Durant la consolidació i creixement de la comunitat jueva de Vic, quan la vila era un potent

centre comercial i econòmic, continuen els lligams econòmics i familiars, ja que duen a terme

estratègies matrimonials que combinen el matrimoni amb famílies de Vic per reforçar la

comunitat, però també fora de la comunitat, de la mateixa classe social (especialment, amb

Barcelona i Girona). De les quatre famílies que controlen l’activitat econòmica, la que té més

vitalitat és d’origen gironí; d’altra banda, jueus gironins de llinatges de poder a l’aljama gironina,

com alguns membres de la família Ravaia o Aninai, actuen com a prestadors a Vic, amb un

nombre menor de préstecs que els jueus locals però amb quantitats més elevades.

Des de 1317 podem parlar d’aljama de Vic, i tenim notícies de conflictes entre les dues aljames

per temes fiscals, ja que tant Girona com Barcelona volen adscriure la col·lecta. Al segle XIV

tenen lloc dos : l’arribada de la Pesta Negra i la conversió dels últims jueus a Vic el 1391. Arran

d’aquests fets, alguns jueus d’arrels gironines tornen a

Girona, on tenen béns immobles i família, com Dolça, dona de Vidal Jucef, o Vidal Maimó.

CCuurrrriiccuulluumm VViittaaee:: IIrreennee LLlloopp JJoorrddaannaa

Doctora en Història medieval, paleografia i diplomàtica per la Universitat de Barcelona amb la

tesi doctoral sobre L’aljama de jueus de Vic al segle XIII. Orígens i consolidació de l’aljama dirigida per la

Dra. Imma Ollich i Castanyer (2006) i llicenciada en Filologia Hebrea per la Universitat de

Barcelona (2003). Amb la obtenció d’una beca de Formació de Personal Investigador del MEC,

va ampliar estudis a la Hebrew University of Jerusalem i la University College of London.

54

Ha format part del projecte d’investigació Arqueologia Experimental. Tecnologías de producción

metalúrgica asociadas a la agricultura medieval, (aprovat pel Ministerio de Ciencia y Tecnología,

HUM2004-05280/HIST, investigadora principal és la Dra. Immaculada Ollich) i Gestió de la

informació i el coneixement. (2006-2007, grup de Recerca de la Universitat de Vic, investigadora

principal Amèlia Foraster Serra); actualment és membre del projecte Arqueología experimental:

Etnoarqueología aplicada al proceso agrícola medieval, aprovat pel Ministerio de Ciencia e Innovación,

HAR2008-00871/HIST per 2008-2011, investigadora principal Dra. Immaculada Ollich).

Ha publicat diversos articles sobre les comunitats jueves catalanes, especialment les de Vic, a les

revistes Ausa i Hispania Judaica Bulletin, i ha participat a diversos congressos També ha treballat

als arxius municipals de Manlleu, Vic i Parets del Vallès.

Actualment és professora titular del Departament d’Informació i Documentació de la Universitat

de Vic, i secretària de la Societat Catalana d’Estudis Hebraics.

55

TTRRAADDUUCCCCIIÓÓ CCAATTAALLAANNAA DDEE LLAA QQUUEETTUUBBÀÀ DD’’AASSTTRRUUGGAA II MMAAIIRR

VVIIDDAALL ((BBEESSAALLÚÚ))

LLííddiiaa DDoonnaatt PPéérreezz ((AAssssoocciiaacciióó dd’’HHiissttòòrriiaa RRuurraall ii CCeennttrree ddee RReecceerrccaa dd''HHiissttòòrriiaa

RRuurraall ddee llaa UUnniivveerrssiittaatt ddee GGiirroonnaa))

El dilluns 9 d’abril de 1347 Astruga, muller de Mair Vidal, jueu de Besalú, comparegué davant el

jutge ordinari de Besalú, Arnau de Batet, amb un instrument hebreu, la seva quetubà. Li suplicà

que fos traduït en romanç i posat en pública forma. Astruga volia mostrar-lo entre cristians i així

donar fe dels pactes que contenia.

El jutge cridà Astruc Issach i Salomó d’Alborns, jueus de Besalú, i els interrogà sobre

l’autenticitat del document. Seguidament els demanà de traduir-lo paraula per paraula, segons el

seu bon enteniment, mentre Ramon de Socarrats, escrivà de la notaria de Besalú, posava en

pública forma i en lletres cristianes allò que aquests llegien en romanç.

Malgrat que no ens n’ha pervingut el document hebreu original de 1336, aquesta traducció

catalana de 1347 es conserva copiada en el volum 2003 del notari Socarrats, dins el fons de la

notaria de Besalú, a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa.

En aquesta comunicació presentem la transcripció del text català de la quetubà d’Astruga i Mair

Vidal, dos personatges que, juntament amb els dos traductors de l’instrument hebreu, podem

situar en el context de la comunitat jueva de Besalú del segle XIV. Sempre a través de la seva

traducció, podem reconèixer la forma i principals característiques del contracte hebreu i

comparar-lo amb altres contractes matrimonials produïts dins les comunitats jueves dels regnes

hispànics medievals.

CCuurrrriiccuulluumm VViittaaee:: LLííddiiaa DDoonnaatt PPéérreezz

Lídia Donat Pérez (Barcelona, 1972) llicenciada en Geografia i Història a la Universitat de

Barcelona. Investigadora col·laboradora en el projecte de recerca DGICYT “Els propietaris de la

regió de Girona: anàlisi històrica de les estratègies patrimonials i de la mobilitat social a través

dels arxius privats (segles XII-XX)”, dirigit per Rosa Congost. Becada per l’Ajuntament de Salt

(Primeres Beques de Recerca de Salt, 1998) pel projecte “Societat i economia a Salt a la baixa edat

mitjana”. Ha investigat sobre contractes agraris medievals i sobre protoindústria i indústries

tradicionals a les terres gironines. Actualment fa recerca en els fons notarials d’arxius gironins

sobre la societat rural a la baixa edat mitjana.

56

Dimecres, 25 de març

57

Dimecres, 25 de març

MATÍ 3. VIDA INTEL·LECTUAL I RELIGIOSA 9.30h-10.30h PONÈNCIA R. Jacob ben Sheheshet of Gerona and his Critique of Science Gad Freudenthal (CNRS Paris, France) 10.30h-11h COMUNICACIÓ Palabras de rabinos, saberes de mujeres. Discursos normativos y prácticas sanitarias entorno a la menstruación Carmen Caballero (Universidad de Granada) 11h-11.15h DESCANS 11.15h-12.15h PONÈNCIA The great mother in Nahmanides' Mysticism Haviva Pedaya (Ben Gurion University, Israel). Llegirà la ponència Eduard Feliu. 12.15h-12.45h COMUNICACIÓ The scientific knowledge in Nahmanides ruling: The cases of the Joint of the Sinews and the 'Killer Wife' Shalem Yahalom (Bar Ilan University, Israel) 12.45h-13h CLOENDA 13.30h (Centre Bonastruc ça Porta) Homenatge al Doctor David Romano Ventura: presentació pública de la seva col·lecció bibliogràfica de Judaica donada al Patronat Call de Girona

58

Miércoles, 25 de marzo

MAÑANA 3. VIDA INTELECTUAL Y RELIGIOSA 9.30h-10.30h PONENCIA R. Jacob ben Sheheshet of Gerona and his Critique of Science Gad Freudenthal (CNRS Paris, France) 10.30h-11h COMUNICACIÓN Palabras de rabinos, saberes de mujeres. Discursos normativos y prácticas sanitarias entorno a la menstruación Carmen Caballero (Universidad de Granada) 11h-11.15h DESCANSO 11.15h-12.15h PONENCIA The great mother in Nahmanides' Mysticism Haviva Pedaya (Ben Gurion University, Israel). Leerá la ponencia Eduard Feliu. 12.15h-12.45h COMUNICACIÓN The scientific knowledge in Nahmanides ruling: The cases of the Joint of the Sinews and the 'Killer Wife' Shalem Yahalom (Bar Ilan University, Israel) 12.45h-13h CLAUSURA 13.30h (Centre Bonastruc ça Porta) Homenaje al Doctor David Romano Ventura: presentación pública de su colección bibliográfica de Judaica, donada al Patronato Call de Girona

59

Wednesday, March 25th

MORNING 3. INTELLECTUAL AND RELIGIOUS LIFE 9.30-10.30 a.m. LECTURE R. Jacob ben Sheheshet of Gerona and his Critique of Science Gad Freudenthal (CNRS Paris, France) 10.30-11 a.m. PAPER PRESENTATION Palabras de rabinos, saberes de mujeres. Discursos normativos y prácticas sanitarias entorno a la menstruación Carmen Caballero (Universidad de Granada) 11-11.15 a.m. BREAK 11.15-12.15 p.m. LECTURE The great mother in Nahmanides' Mysticism Haviva Pedaya (Ben Gurion University, Israel). Eduard Feliu will read the lecture. 12.15-12.45 p.m. PAPER PRESENTATION The scientific knowledge in Nahmanides ruling: The cases of the Joint of the Sinews and the 'Killer Wife' Shalem Yahalom (Bar Ilan University, Israel) 12.45-1 p.m. CLOSURE 1.30 p.m. (Centre Bonastruc ça Porta) Homage to Doctor David Romano Ventura: public presentation of his bibliographic collection of Judaica, donated to the Patronat Call de Girona

60

61

RR.. JJAACCOOBB BBEENN SSHHEESSHHEETT OOFF GGEERROONNAA AANNDD HHIISS CCRRIITTIIQQUUEE OOFF

SSCCIIEENNCCEE

GGaadd FFrreeuuddeenntthhaall ((CCNNRRSS,, PPaarriiss))

“Jacob ben Sheshet of Gerona … wrote a work against Samuel Ibn Tibbon and an epistle, more

zealous than argumentative, against the philosophers.” This is how Moritz Steinschneider

assessed Jacob ben Sheshet refutations of philosophy (Jewish Literature, p. 114, Sifrut Yisrael, p.

163-64), and his assessment remains valid. In my paper I will briefly describe Samuel Ibn

Tibbon’s project in his Ma’amar Yiqawwu ha-mayim (“Let the Water Gather”; concluded ca 1231),

and then probe into Jacob ben Sheshet’s criticism of the work in his Meshiv devarim nekhohim

(“Retorting with Truthful Words”), composed before 1240. I will argue that Jacob ben Sheshet

had only a dim understanding of Samuel Ibn Tibbon’s work: he does not appear to have studied

any science or philosophy and read Ibn Tibbon’s sophisticated text without being able to follow

the argument. Yet, Jacob ben Sheshet perceived correctly the thrust of Ma’amar Yiqawwu ha-mayim

and the threat it represented for his own construal of the deity’s relationship to the natural world.

CCuurrrrrriiccuulluumm VViittaaee:: GGaadd FFrreeuuddeenntthhaall

Appointments 1997-Directeur de Recherche at the Centre National de la Recherche Scientifique

(CNRS), Paris, France

1982-1997 Chargé de Recherche at the Centre National de la Recherche Scientifique

(CNRS), Paris, France

Education 1996 Habilitation, Université de Paris 7, Paris,

1981 Ph.D.Université de Paris 1 (Sorbonne), Paris,

1974 M.Sc. Hebrew University, Jerusalem

1968 B.Sc. Hebrew University, Jerusalem

Recent fellowships

2007 Fellow and Group Leader, Institute for Advanced Studies, Hebrew University, Jerusalem.

2006 Fellow, Center for Advanced Judaic Studies, University of Pennsylvania, Philadelphia

62

Recent grants 2009-2012 (co-director) Premodern Philosophic and Scientific Hebrew Terminology: Studies on its Emergence

and the Creation of an Internet-Based Historical Lexicon (cofinanced by Agence Nationale de la

Recherche, France, and Deutsche Forschungsgemeinscheft Germany).

Teaching 2007- Chargé de cours, École pratique des hautes études, Paris.

2005-2006, Visiting Professor, Yale University, Program in Judaic Studies and Department of

Religious Studies.

1998-2005 Université de Paris 8, Département d'études hébraïques, Paris.

1999-2000 École normale supérieure de St. Cloud/Fontenay-aux-Roses

1990-1998, École des hautes études du judaïsme, Paris.

1989-1998, Institut national de langues et de civilisations orientales (INALCO), Paris.

1989-1992, Institut interuniversitaire d'études juives, Université de Provence, Aix-en-Provence

Editorial boards 2000 – present, Editor, Aleph: Historical Studies in Science and Judaism

2002- present Member, Editorial Board, Teruma

63

PPAALLAABBRRAASS DDEE RRAABBIINNOOSS,, SSAABBEERREESS DDEE MMUUJJEERREESS.. DDIISSCCUURRSSOOSS

NNOORRMMAATTIIVVOOSS YY PPRRÁÁCCTTIICCAASS SSAANNIITTAARRIIAASS EENNTTOORRNNOO AA LLAA

MMEENNSSTTRRUUAACCIIÓÓNN

CCaarrmmeenn CCaabbaalllleerroo NNaavvaass ((UUnniivveerrssiiddaadd ddee GGrraannaaddaa))

El proceso fisiológico que conocemos como menstruación ha constituido históricamente un

elemento fundamental en la diferenciación sexual de los cuerpos y en la construcción cultural de

lo femenino. Los discursos normativos y científicos sobre la emisión periódica de sangre por

parte de las mujeres han estado en gran medida al servicio de la empresa patriarcal de construir el

cuerpo femenino como subordinado a la norma masculina, al catalogarlo como débil y, a veces,

dañino.

El judaísmo ha participado de estos discursos, impregnándolos de características propias al

vincular la menstruación al concepto de pureza ritual, formulado primeramente en el Levítico y

desarrollado extraordinariamente en la literatura rabínica posterior. La plasmación de ciertas

actitudes y concepciones sobre la menstruación en las Leyes de Niddah, que tienen como función

regular el comportamiento de las mujeres menstruantes pero también establecer prácticas de

purificación específicas, ha contribuido a que fueran consideradas un fenómeno exclusivamente

judío, y una forma de diferenciación cultural y religiosa entre las mujeres judías y no judías. Sin

embargo, las fuentes nos muestran que durante la Edad Media las mujeres que vivían bajo las

mismas condiciones materiales y parecidas circunstancias sociales, políticas y teológicas,

soportaron también actitudes análogas con respecto a los significados de la menstruación, y

fueron objeto de discursos paralelos.

No obstante, sabemos que las mujeres no escribieron las fuentes normativas y, por lo general, no

plasmaron por escrito sus ideas, reflexiones o experiencias sobre éste u otros procesos

íntimamente ligados a su fisiología y al ciclo de vida femenino. Ello no significa que ellas

compartieran sin fisuras los discursos a los que me he referido, ni que las mujeres judías

asumieran la codificación de sus cuerpos como impuros.

Esta comunicación aborda el estudio de la práctica (sanitaria) femenina con respecto a la

menstruación y otras emisiones genitales. Investiga también la forma en la que las mujeres

ostentaron la responsabilidad del cuidado del cuerpo femenino, imprimiéndole a veces carácter

terapéutico al cumplimiento de la normativa de pureza ritual emanada de la Biblia y regulada por

los rabinos. Para ello parto del análisis comparativo de un responsum de R. Nissim ben Reuben

Gerondí (s. XIV), en el que se dirime sobre la (im)pureza de determinadas emisiones femeninas,

64

recurriendo tanto a las opiniones de autoridades anteriores, como al conocimiento experto de

mujeres que examinan el cuerpo de otras mediante exploración ginecológica. Los datos y

opiniones autorizadas extraídos de esta fuente serán estudiados e interpretados en relación a otros

documentos hebreos producidos en el mismo contexto geográfico durante la baja Edad Media,

entre los que se encuentran algunos textos médicos, y los comentarios bíblicos de R. Mosheh ben

Nahman de Gerona (s. XIII).

CCuurrrriiccuulluumm VViittaaee:: CCaarrmmeenn CCaabbaalllleerroo NNaavvaass

Profesora e Investigadora. Departamento de Estudios Semíticos, Área de Hebreo, Universidad de

Granada

Investigadora del grupo DUODA (U. Barcelona)

Licenciada en Filosofía y Letras. Filología Semítica, opción hebraico-bíblica. Universidad de

Granada, 1989.

Doctora en Filología Hebrea. Universidad de Granada. Tesis Doctoral: “Las mujeres en la

medicina hebrea medieval. El Libro de amor de mujeres o Libro del régimen de las mujeres. Edición,

traducción y estudio”. Grado: Sobresaliente Cum Laude.

Publicaciones 2004 The Book of Women’s Love and Jewish Medieval Medical Literature on Women. Sefer ahavat nashim.

Londres: Kegan Paul Ltd., (ISBN: 0-7103-0758-6). Publicación

subvencionada con el premio otorgado por Koret Jewish Studies Publication Program

(San Francisco, EEUU)

2003 El libro de amor de Mujeres. Una compilación hebrea de saberes sobre el cuidado de la salud y la belleza del

cuerpo femenino. Granada: Editorial Universidad de Granada. Colección: Textos Hebreos, 2003.

(ISBN: 84-338-3031-7)

2003 Introducción al hebreo. Granada: Editorial Universidad de Granada. Coautoras: Lola Ferre y

Pilar Moreno Donaire (2ª edición revisada). (ISBN: 84-338-2773-1)

2001 Introducción al hebreo. Granada: Editorial Universidad de Granada. Coautoras: Lola Ferre y

Pilar Moreno Donaire. (Primera edición)

2000 De dos en dos. Las prácticas de creación y recreación de la vida y la convivencia humana. Madrid, horas y

HORAS. Colección Cuadernos Inacabados, núm. 38. Coautoras: Marta Bertrán, Montserrat

Cabré, Milagros Rivera y Ana Vargas. (ISBN: 84-87715-85-0).

65

TTHHEE GGRREEAATT MMOOTTHHEERR IINN NNAAHHMMAANNIIDDEESS'' MMYYSSTTIICCIISSMM

HHaavviivvaa PPeeddaayyaa ((BBeenn GGuurriioonn UUnniivveerrssiittyy))

My lecture will focus on the symbolism of the "great mother" in Nahmanides' mystical thought. I

intend to hereby expose various contexts and functions delivered to us by means of this symbol –

a symbol, which helps organize the structures in the Nahmanides' perception of divinity, reality,

history, and continuity.

CCuurrrriiccuulluumm VViittaaee:: HHaavviivvaa PPeeddaayyaa

Professor Haviva Pedaya teaches Judaism and Culture in the Department of Jewish History at

Ben Gurion University of the Negev. She received her doctorate from the Hebrew University

and is a graduate of the School of Visual Arts in Jerusalem. Her multi-faceted fields of research

include the origins of the Kabbalah in Provence and Spain; the origins of Hassidut in the

eighteenth century; ancient Jewish mysticism; apocalypolitics; myth and ritual. She is also

involved in issues related to the history of the Jewish religion and culture. In her research into

mysticism, in particular in the fields of sight and hearing and introversive and extroversive

mysticism, she has created new paradigms.

She is the producer and art director of both musical and theatrical projects: she established the

Yonah Ensemble which has succeeded in revitalizing liturgical and mystical music of the Near

East, and founded the "Reshimo Association: Spiritual and Material Environment", an

association for the promotion of the arts, culture and education in the periphery. Prof. Pedaya is

a member of the steering committees of the Metulla Poetry Festival; Kehilot Sharot and the Piyut

website. Aside from her involvement in the arts and music she is also working on creating

paradigms for the processes of constructing identity with an affinity to music and art.

Prof. Pedaya has been awarded numerous scholarships and prizes, among which are grants from

The Jewish Cultural Memorial Fund, the Yaniv Foundation and the Lacritz Foundation, the

Harry Hershon award, the Presidential Award (for her poetry book

Motzah Hanefesh), the Publishers Association's award (for her poetry book Miteiva Stuma), and a

grant from the National Foundation of Academic Sciences for her research on ecstasy.

Area of research

Among the central topics in her research are time and place; center and periphery; Messianism;

and questions of language and linguistic form. She is also involved in critiquing literature and

66

poetry and has published essays on principles in cultural criticism. Into all her research studies

she incorporates a comprehensive perspective on issues of East and West while giving full

consideration to varying trends, processes and spiritual as well as social forces. In this capacity

she also deals with issues of urbanism and migration.

Books authored

The Name and the Sanctuary in the Teachings of R. Yitzhak Sagui-Nahor and His Disciples, Jerusalem:

Magnes Press 2000

Vision and Speech: Models of Prophecy in Jewish Mysticism, Los Angeles: Cherub Publishers 2002

(Hebrew)

Nahmanides: Elevation: Cyclical Time and Sacred Ritual, Tel Aviv: Am Oved Publishers 2003

Books edited

Myth in Jewish Thought, Ben-Gurion University of the Negev Press 1996

Judaism: Issues, Excerpts, Inner Identities (a book honoring the fiftieth anniversary of Prof. Rivka

Horowitz), Ben-Gurion University of the Negev Press

Essays in cultural criticism :With B. Z. Kedar and R. J. Zwi Werblowsky, "The Divinity as Place

and Time and the Holy Place in Jewish Mysticism," in Sacred Space – Shrine, City, Land, Macmillan

& IsraeL Academy of Sciences and Humanities (1998), pp. 84-111

"Metamorphoses in the Holy of Holies: From the margin to the center," in Jewish Studies 37

(1997) pp. 53-110

"The Banished Voice," in http://www.piyut.org.il/articles/192.html

"Beer Sheva – city without a city," in http://kedma.co.il/index.php?id=638&t=pages

Websites:www.havivapedaya.com; www.hayona.org; www.zmanpedia.com

67

TTHHEE SSCCIIEENNTTIIFFIICC KKNNOOWWLLEEDDGGEE IINN NNAAHHMMAANNIIDDEESS RRUULLIINNGG:: TTHHEE

CCAASSEESS OOFF TTHHEE JJOOIINNTT OOFF TTHHEE SSIINNEEWWSS AANNDD TTHHEE ‘‘KKIILLLLEERR WWIIFFEE’’

SShhaalleemm YYaahhaalloomm ((TTaallmmuudd DDeeppaarrttmmeenntt,, BBaarr IIllaann UUnniivveerrssiittyy))

Rabbi Moses ben Nachman, known as Nachmanides or in Hebrew the Ramban, one of history's

great talmudic commentators, founded an entire school of talmudic commentary. As was

common in his time and place, alongside his education in Jewish tradition and belief,

Nachmanides benefited from a general education, and indeed later earned a living as a doctor.

Nachmanides did not believe that science needed to be based entirely upon demonstrable facts.

Rather, in his world view, astrology, sorcery and witchcraft were real factors that impacted upon

reality, a view he held despite the fact that this belief contradicted general scientific belief in the

Middle Ages. His belief is mystical powers and forces is evident in both his philosophical and

legal compositions. He did not perceive of these beliefs as contradicting his scientific education.

Instead, in the Ramban's opinion, the study of these fields was an integral part of the wealth of

information an educated person needed to acquire.

Jewish law prohibits eating the flesh of an animal that died of a natural cause and even an animal

that when slaughtered is found to have a defect that would have caused it to die within a year.

Such an animal is called a "terefah." Naturally, the question arises, "how can it be determined

whether the animal would have died within a year?" To this end, the Talmud lists organs

necessary for the continued health of the animal. If one of these organs is found damaged it is

assumed that the animal would have died within a year and it is deemed a terefah and forbidden

for consumption. In this area of halakhah there is a great potential for conflict between halakhah

and science, for halakhah could potentially determine a certain veterinary problem as predicating

death within a year, whereas scientists might decide that the animals could still live many years

with the damaged organ.

This lecture will focus on the impact that Nachmanides' general education, both the rational and

the mystical, had on his halakhic thinking. By comparing the Ramban's halakhic rulings with

those of other halakhic authorities who did not share these approaches, we shall be able to note

this impact.

68

CCuurrrriiccuulluumm VViittaaee:: SShhaalleemm YYaahhaalloomm

Education 1989: Har-Etzion Yeshiva, Alon Shevut

1993-1996: Bachelor Degree in in the Multi-disciplinary Program, Hebrew University, Jerusalem

1996-1999: Graduate in Talmud, Thesis: ‘The Teachers of the Ramban’ Hebrew University,

Jerusalem

2001-2003: Ph. D. Bar-Ilan University, Ramat-Gan Subject: ‘The Halakhic Thought of the

Nahmanedis according to his Provencal Sources’

Work experience 1993-1999: Research Assistant in the Institute for Judaic Studies, Hebrew University, Jerusalem

1997: Research Assistant in the National Science Academy

1998: Research Assistant for the Mishna Enterprise, Hebrew University, Jerualem

1999-2001: Reviewer of the Aramaic-English Dictionary, Bar Ilan University Press

2000-2001: Lecturer in Ariel College

2003-2008: Lecturer in Bar-Ilan University

Scolarships 2001: The Chay Foundation Award

2001-2007: The Memorial Foundation for Jewish Culture Scholarship

2001-2004: The President’s Scholarship, Bar-Ilan University

2007: The Willer Scholarship, Law Faculty, Bar-Ilan University

2007: The Dahan Center Award

2008: The Ihal Center Award

Publications ‘R. Judah b. Yakar: His Biography and his Impact on the Work of Nachmanides’, Sidra 17 (2001-

2002), pp. 79-108.

‘R. Nathan b. R. Meir, Nahmanides’ Teacher - the Influence of the Provenחal School on

Gerona, Peamim 91 (2002), pp. 5-26.

‘R Moshe Hadarshan and the Provenחal Aggadic Tradition in the Teaching of Nahmanides’,

Peamim 94-95 (2002), pp. 135-158.

69

‘The Barcelona Disputation and the Status of Aggadah in Nahmanides’ Teachings’, Zion 69

(2004), pp. 25-43.

‘Nachmanides and the Palestinian Talmud’, Shenaton Ha-Mishpat Ha-Ivri 23 (2005), pp. 25-71.

‘Universal Sources in Nahmanides’ Commentary on the Torah’, Shnaton 15 (2005), pp. 265-293.

‘Studies in the textual criticism of Nahmanides’, JSIJ 6 (2007), pp. 189-218. .

‘The history of the consequential damages conflict’, Sidra 22 (2007), pp. 21-39.

‘Historical Background to Nahmanides’ Acre Sermon for Rosh Hashanah: The Strengthening of

the Catalonian Center, Shalem 8 (2007), pp. 122-144.

‘The Talmud Commentaries of R. Abraham b. Isaac Ab-Bet-Din - a New evaluation, Alei Sefer 20

(2008), pp. 17-43.

‘Kabbalah (as Received Tradition) and Innovation in the writing of Nahmanides and Related

Scholarship, The Cases of the Joint of the Sinews and the ‘Killer Wife’, Kabbalah, pp. 201-231.

‘R. Isaac Alfasi private copy of Sefer ha-Halakot’, Shenaton Ha-Mishpat Ha-Ivri 25 (2008), pp. 36-

64.

‘The Impact of Rabad Criticism of the Mishneh Torah in Middle Ages Literature’, I. Ta-Shma

Memorial Volume, (ed. J. Hacker), (in press).

‘The impact of Sefer ha-Hashlamah on Nahmanides’, Jewish Studies, (in press).

‘The Rif’s Hand in Creating Various Editions of the Halakhot - Goals and Processes’, Tarbiz, (in

press).

The Impact of Nahmanides’ Creative Personality on the Jewish Law, Hispanin Judaica Bulletin , (in

press).

Historical Background to Nahmanides’ Acre Sermon for Rosh Hashanah: The Strengthening of the

Catalonian Center, Sefarad (in press).

70

71

NNOOTTEESS

72

NNOOTTEESS

73

NNOOTTEESS

74

NNOOTTEESS