1

P E R S P E C T I V AA M B I E N T A L

Setembre 2000

SUPLEMENT DE

Biotecnologia

2

Edició:Associació de Mestres Rosa SensatDrassanes , 3 • 08001 Barcelona• Tel: 93-481 7373 • Fax: 93-301 75 50Fundació TERRAAvinyó, 44 • 08002 Barcelona• Tel/Fax: 93-304 0220http://www.terra.org

Redacció:Lali Roca i Jordi Miralles

Foto portada:IMAGEBANK. H de Lespinasse.

Imatges interiorsFundació Terra, i fonts diverses.

Il·lustracionsVictor Navarro

Imprès en paper ecològic

Impressió:Romanyà-VallsDipòsit Legal: B. 2090-1975

BiotecnologiaL'ètica, el timó de l'aventuraEvolució històrica de la biotecnologiaSelecció natural i selecció artificialEls gens i el genomaEls mètodes de la biotecnologiaTècniques bàsiques per fabricar un OMGPlantes i animals transgènicsAplicacions d'OMG i finalitats comercialsAgricultura i plantes transgèniquesRamaderia i pisciculturaQuímicaLa dimensió socioeconòmica dels OMGEls conreus transgènics no eradicaran la fam almónEls riscos ecològics i per a la salutLa concentració de les multinacionals al voltantde la transgèniaCultius experimentals al nostre paísGaranties per als consumidorsEl genoma humàMés enllà de la tecnocràciaUna patata calentaPer una ètica del futurLa imatge: els filaments d'ADN de cebaL'interès pel blat de moro i la soja transgènicaEvitar els productes amb OMG al supermercatJoc dels biopirates

Setembre 2000

P E R S P E C T I V AA M B I E N T A L 20

Imprès sense fotolits amb el sistemaComputer to Print. Autoedició feta en

ordinadors alimentats amb energiafotovoltaica. Maquetat amb

Adobe Page Maker 6.5

3

AM

BIEN

TAL

* La Fundació TERRA és una fundació privada que téper objectiu canalitzar i fomentar iniciatives queafavoreixin una responsabilitat més gran de la societaten els temes ambientals.

Fundació TERRA*

Biotecnologia L’ètica, el timó de l’aventura...

La biotecnologia és el conjunt demanipulacions en els organismes vius i enels processos biològics que té per finalitatsatisfer les necessitats humanes. Entreaquestes es considera la selecció de plantesde conreu, la creació de races animals domès-tics i la domesticació dels microorganismes.L’ús d’emplastres de pa florit sobre les feridesper l’efecte antibiòtic o dels llevats perfermentar determinades fruites o granes perobtenir begudes alcohòliques (vi o cervesa)es remunta als inicis de l’actual civilitzacióhumana.

L’agricultura ha estat la pràctica humanaque més atacs a la biodiversitat ha produït.Gairebé res del que mengem és autòcton iles plantes ruderals i els invertebrats han can-viat de continents sense cap control fronte-rer. L’alliberament d’alguns animals de gran-ja, com és ara el cas del conill a Austràlia, ésun lamentable exemple de com la manca de

La capacitat tecnològica d’afectarla intimitat genètica dels organismesobre la possibilitat de convertir tot elplaneta en un laboratori biològicdescontrolat i amb efectesimprevisibles tant per a la biosferacom per a la nostra pròpia salut.S’imposa l’adagi que “la ciència senseconsciència és la ruïna de l’ànima”.

4

previsió comportà la destrucció d’hàbitats na-turals únics.

Les millores biològiques introduïdes perl’agricultura tradicional foren el fruit d’unapacient tasca de selecció de plantes i animalsa partir de les característiques que més ensinteressaven. Aprendre les lleis de la genèti-ca per poder predir com es transmetien lescaracterístiques desitjades no ho aconseguí-rem fins fa menys d’un segle. Ara, amb labiotecnologia s’aprofiten les propietats delséssers vius per produir i transformar aliments,obtenir medicaments i crear organismes ca-paços de minimitzar determinats efectesambientals. La biotecnologia es nodreix del’enginyeria genètica, la qual aporta les tèc-niques de manipulació de les molècules del’herència (l’àcid desoxiribonucleic –ADN il’àcid ribonucleic –ARN).

La tecnologia es converteix llavors en unproblema essencialment de caire ètic a fi deminimitzar el risc d’accident global. L’èticaés una actitud de les persones humanes i, pertant, hauria de prevaler davant de la cobdí-cia. Aquesta, habitualment, va de la mà del

sinistre accidental i es converteix en un fetinherent a l’ús abusiu de la tecnologia. Unrisc només es pot assumir raonadament quanel rigor i l’ètica científica prevalen per da-munt dels interessos econòmics. El temps percompartir informació, contrastar experiènciesi debatre resultats és clau per reduir el riscbiotecnològic. Malauradament, el ritme del’economia global no deixa temps per com-provar les garanties de seguretat d’aquestanova inserció tecnològica.

Així, doncs, caldria associar el problemade la biotecnologia al de la crisi ecològica ialhora a l’acceleració de la història i lamundialitzacio econòmica i cultural. Potserper això, amb l’escàs nivell de desenvolupa-ment ètic de la humanitat i la concentracióde poder politicoeconòmica es produeix unagran indefensió col·lectiva.

El nou segle XXI i la nostra pròpia supèr-bia tecnològica potser ens ensenyarà que ju-gar a ser déus amb la matèria íntima de lavida: els gens, les proteïnes, en definitiva,comporta un risc gens menyspreable. D’aquíla importància que la biotecnologia no siguiquelcom aliè al nostre coneixement bàsic, jaque només entre tots podrem assumir el pe-rill inherent o posarem els límits necessarisperquè la nostra ignorància no hipotequi elfutur de les properes generacions. Ara bé,

Comparació entre la producció dels camps de cerealsdel planeta en tones/ha entre els anys cinquanta i

l’actualitat.

Fa 4.000 anys els egipcis ja fabricaven pafermentant la farina de blat.

5

potser el repte no rau en el fet d’augmentarla producció agrària sinó d’estabilitzar la po-blació del món i reduir la pressió sobre elsecosistemes naturals. Potser llavors labiotecnologia podria ser menys ambiciosa imés ètica.

L’advertència que fan molts experts és pre-cisament no tant d’objectar sobre els benefi-cis de la biotecnologia com de propugnar unamoratòria genètica i experimentar duranttemps més llargs abans de permetre la co-mercialització generalitzada.

Evolució històrica de la biotecnologia

Fa prop de 10.000 anys la nostra espèciees va fer sedentària i va aprendre a conrear ia criar animals domèstics. L’activitat agràriamarcà l’inici d’una nova era per a la huma-nitat. La domesticació de plantes i animalssignificava alliberar-se de la inseguretat im-plícita de la caça i la recol·lecció. Una inse-guretat que obligava a un cert nomadisme oa fer migracions estacionals sempre perillo-ses. L’agricultura i la ramaderia permeterenfer previsions sobre la disponibilitat de men-jar (més enllà de les ocasionals destrosses

causades per la meteorologia o les plaguesnaturals) i així afavorir la sedentarització iuna socialització més important. Probable-ment, la fabricació del pa per part dels egip-cis emprant llevat vers l’any 4000 aC siguil’aplicació biotecnològica més antiga de laqual es té una evidència documentada.

La fermentació com a activitat industrialva iniciar-se a principis del segle XX i espe-cialment mercès als treballs de Pasteur iKoch, els quals van posar les bases científi-ques per conèixer els microorganismes i apro-fitar-se d’aquesta activitat biològica.

La fermentació, l’agricultura i la ramade-ria són els principals destins dels anomenatsOMG (organismes modificats genèticament).Durant segles les tècniques agràries han evo-lucionat per aconseguir rendiments optimit-zats en les collites i una millor qualitat en elsaliments. Els fertilitzants químics, els pla-guicides orgànics i les llavors d’alt rendimenthan estat les claus de la segona revolucióagrària en la segona meitat del segle XX,l’anomenada revolució verda. L’increments’explica perfectament, atès que en els dar-rers cinquanta anys s’ha multiplicat per deuel consum de fertilitzants, el qual ha assolitla xifra de 150 milions de tones. El resultatés que la producció mitjana de blat al mónha passat de 1,8 tones per hectàrea el 1950 a5,5 tones per hectàrea el 1997. Ara bé, tot iaquesta espectacular capacitat de producciód’aliments en el món, el consum també haaugmentat i els estocs mundials són nomésde 55 dies. Malauradament, per compensarun mal any de producció fan falta com a mí-nim 70 dies de romanent d’estoc. A l’altracara de la revolució verda hi penja la conta-minació de les aigües continentals per nitratsi nitrits i l’alarmant desaparició d’amfibis ialtres organismes per la contaminació deplaguicides i fertilitzants sintètics.

El creixement de la població, l’erosió delsòl, l’esgotament i contaminació dels aqüí-

James Watson, un dels descobridors, el 1953,de la doble hèlix de l’ADN.

6

fers per fertilitzants i plaguicides represen-ten una greu amenaça de cara a alimentar lahumanitat. Aquesta és una de les raons ques’argumenten a favor de l’agriculturatransgènica.

La tercera revolució de l’agricultura i laramaderia es dibuixa en el segle XXI de lamà de la manipulació genètica de les plantesde conreu i dels animals domèstics. Una mo-dificació de la seva base genètica dissenya-da per orientar la seva funcionalitat vital capa una característica prèviament definida. Tan-mateix, l’aparició dels OMG de la mà de labiotecnologia significa un canvi radical enla manera de concebre la vida.

Selecció natural i selecció artificial

El 1865 el frare Gregor Mendel va publi-car el seu volum sobre la genètica dels pè-sols establint el que posteriorment s’anome-narien les lleis de Mendel. Tanmateix, cal-dria esperar a principis de segle quan Suttoni Boveri (1902-1904) aportarien l’anomena-da teoria cromosòmica de l’herència que per-metria comprendre les causes de les cons-tants estadístiques de les lleis de Mendel. Dellavors ençà la genètica ha esdevingut unaciència important i, especialment, a partir de

la descoberta que els gens són fragments del’ADN dels cromosomes.

Les lleis de Mendel van permetre com-prendre i desenvolupar els anomenats híbridsper obtenir llavors o animals amb unes ca-racterístiques pròpies i d’interès per a l’agri-cultor. El principal inconvenient dels híbridsera que els avantatges fenotípics aconseguitsno es podien perpetuar perquè els híbrids noeren fèrtils. Així, que cada any calia plantarnoves llavors o bé continuar encreuant elsanimals generadors de l’híbrid (cas dels muls,híbrids del cavall i la somera). El concepted’hibridació fou desenvolupat per GeorgeShull el 1908 i sens dubte obria un primernivell d’arma genètica per evitar que els pa-gesos conservessin i desenvolupessin lesseves pròpies llavors.

El primer híbrid fou una varietat de blatde moro creada per Henry A. Wallace el 1924,el qual fou la gènesi de l’empresa de llavorsPionner Hi-Bred, una de les companyies dellavors més importants del món. El que po-dríem anomenar «vigor híbrid» era un argu-ment sociopolític per frenar qualsevol recer-ca en els programes de selecció genètica tra-dicionals. I és que la indústria de les llavorshíbrides ben aviat es convertí en un fabulósnegoci.

Recordem que una llavor o un animal hí-brid és el descendent de dues línies parentalsdiferents dins d’un mateix gènere (conegutsper F1). El resultat és que les llavors d’unaF1 o les cèl·lules sexuals d’un animal F1 obé són estèrils o no expressen les caracterís-tiques genètiques desitjades que es trobavena la F1. Fins fa ben poc els cultius híbridsmés comuns eren el blat de moro, el cotó, elgira-sol i el sorgo. En canvi, l’arròs, el blat,la civada, l’ordi o lleguminoses com la sojano responien a la hibridació comercial. Elsesforços científics han aconseguit ja llavorsd’arròs hibridat. I diverses multinacionalstreballen per crear un blat híbrid de primera

Model d’ADN. El verd simbolitza el carboni, elblau el nitrogen, el vermell l’oxigen, el gris

l’hidrogen i el violeta el fósfor.

7

generació. El cultiu de blat és el més estès almón i aconseguir implantar aquesta llavorhíbrida significaria un negoci fabulós.

El desenvolupament d’híbrids comercialsha estat una de les principals causes de pèr-dua de biodiversitat de varietats locals benadaptades al medi i que aportaven sabors icaracterístiques alimentàries diferents. Uncas exemplar és el de les pomes. El viatgerFrancisco de Zamora en el seu llibre de viat-ges del 1789 va descriure 23 varietats de po-meres al voltant del massís del Montseny.Avui, pràcticament només en descriuria tresvarietats en els mercats municipals que, d’al-tra banda, no es conreen a la zona.

Els gens i el genoma

La vida es sosté mercès a una particularbase de dades d’informació biològica con-

tinguda en les molècules de l’ADN que te-nen el poder d’autoreplicar-se a partir delsquatre nucleòtids que el formen: l’adenina(A), la citosina (C), la guanina (G) i la timi-na (T). Els anomenats aminoàcids o unitatsbàsiques d’informació biològica de les pro-teïnes vénen determinats per seqüències detres nucleòtids (anomenats triplets o codons).La composició entre triplets de quatre nucle-òtids permet 64 combinacions diferents.D’aquestes, 61 codifiquen els 20 aminoàcidsamb els quals es formen totes les proteïnesconegudes i 3 que són codons de terminacióper indicar que el procés de divisió molecu-lar s’ha acabat.

Amb la informació de l’ADN es podengenerar la major part de les proteïnescel·lulars. L’ADN és la matèria de la qualestan fets els gens. Simplificant molt un genés el bocí d’informació mínim (un segment

S P SGC

S

A

T

S

S

C

G

S

P

P

S

PP

TAS

A

B

C

Il·lustració artística de com s’empaqueta l’ADN en els cromosomes fins a la doble hèlix estructural.A: replicaciò de l’ADN, cada braç el compon una cadena parental i una de nova síntesi. B: Replicaciód’un plàsmid amb un únic origen. C: Replicaciò d’ADN d’un eucariota amb molts origens de replicació.

8

d’ADN) portador d’una instrucció biològicaconcreta (la síntesi d’una proteïna, perexemple) que es pot transmetre de generacióen generació. De fet, tot i els avenços de labiologia molecular encara som lluny deconèixer el veritable funcionament dels gens.Per això, cal ser cauts davant del triomfalismed’alguns biòlegs.

A nivell fisiològic, un gen és més que unfragment d’ADN. La suma total de laquantitat d’ADN d’un organisme és el

genoma. La quantitat d’ADN de l’organismees mesura en parells de bases o parells dekilobases (pkb). Els humans tenim prop de 3milions de pkb d’ADN a cada cèl·lula.Tanmateix, no existeix una relació directaentre la quantitat d’ADN d’un organisme ila seva complexitat estructural.

En general, els gens determinen latransmissió d’alguns caràcters com ara el colordels ulls, el sexe d’una persona o l’aromad’una flor. Aquests caràcters simples espresenten en la forma de dos al·lels (un de cadacromosoma) i per tant, poden ser idèntics(homozigots) o diferents (heterozigots).L’expressió d’un determinat caràcter dependràque els gens siguin dominants o recissius.

Curiosament, una planteta de jardí comla Tradescantia té més de 50 vegades mésd’ADN que no pas les persones. Es calculaque els humans necessitem al voltant d’uns100.000 gens (un 2% del nostra genoma) perfabricar totes les proteïnes bàsiques per a lavida. L’ADN humà està empaquetat en elscromosomes que es troben en el nucli de lescèl·lules. Avui, podem marcar els cromo-somes humans amb un mètode que produeixunes bandes clares i fosques que es podenfer servir de referències topogràfiques iidentificar indrets concrets del genoma.

Els mètodes de la biotecnologia

La descoberta de l’anomenat codi genètico organització dels àcids nucleics obria elcamí a la lògica manipulació. La primeramodificació genètica a Europa es va fer el1973 introduint una secció d’ADN anular(anomenat plàsmid) d’un bacteri a un altre.En el cas de vegetals es va produir la prime-ra manipulació el 1974. El gen introduït hofou gràcies al plàsmid del bacteriAgrobacterium tumefaciens el qual s’incor-porà al genoma de la planta; ara bé, tot i trans-metre’s a la següent generació no s’expres-

En un gen podem distingir diferents parts. La regióque conté el codi per produir una proteïna i altres

sense una funció aparent. La part que codifica per auna porció específica d’una proteïna completa

s’anomena exó. En algunes espècies (els humansinclosos) els exons estan separats per trossos deADN anomenats introns que no tenen una funció

coneguda en el gen.

DNA m RNA t RNAAmino

àcidcadena

Polipèptidtranscripció traducció

Exó

Exó

Intró

Exó

Exó

IntróGEN

9

sava. L’activació de gens transferits a altresgeneracions no s’aconsegueix fins a l’any1983. Un nodrit col·lectiu de científicstransnacional advertiren el 1974 de les con-seqüències legals de modificar els gens. Cu-riosament, el 1980 el Tribunal Suprem ame-ricà admetia que els microorganismes modi-ficats genèticament podien ser objecte de pa-tents i propietats.

Fins fa poc, la biotecnologia compreniatots aquells processos industrials en els qualss’empraven mitjans biològics com a motorde producció, com per exemple els reactorsbiològics de fermentació. Actualment, hemd’afegir-hi totes les aplicacions derivades del’enginyeria genètica, les quals es basen enel fet de modificar les característiques d’unésser viu modificant el seu ADN, és a dir in-serint gens provinents d’una altra espècie o desíntesi i capaços d’activar un procés biològicdeterminat.

L’enginyeria genètica és la ciència de “ta-llar, enganxar i copiar” ADN i ha experimen-tat un progrés espectacular en aquest finalde segle en el camp de la introducció del’ADN d’una espècie a una altra, la clonaciód’éssers vius, la inducció de mutacions, etc.

En qualsevol organisme el funcionamentd’un gen està regulat per la fisiologia de l’or-ganisme, pel context genètic (per la resta delconjunt de gens) i per l’entorn (els senyals

fisicoquímics que envolten un organisme).Cada un d’aquests tres nivells d’expressió estàregulat alhora pels altres dos simultàniament.

L’enginyeria genètica és capaç de modifi-car un gen, però és molt tosca en la prediccióde com en un OMG es poden expressar aques-tes laberíntiques relacions entre genotip-am-bient. Els efectes de la introducció de gensforanis no són fàcilment previsibles a curt ter-mini per causa dels imprevisibles mecanismesde control del funcionament dels gens, allòque s’anomena “encesa i apagada”. Un casexemplar d’això és l’efecte immunodepressorprovocat en rates de laboratori sotmeses a unadieta de patates transgèniques.

El primer ús comercial de l’enginyeriagenètica fou a principis dels anys setanta i estractà de la fabricació d’insulina humana perpart d’un bacteri d’Escherichia coli (micro-organisme típic de l’aparell digestiu humà imolt senzill genèticament) al qual se li vaenganxar el gen (un ADN híbrid conegut perADN recombinant) que sintetitza la insulinai que obliga el microorganisme a fabricargrans quantitats d’aquesta substància.

Per raó dels diferents efectes que podencausar, cal distingir entre la biotecnologia peraplicar en la fabricació de productes alimen-taris de la destinada als productes farmacèu-tics o ambientals (l’1 % de les aplicacions del’enginyeria genètica).

L’any 1998 es va aprovar la Declaració del Genoma Humà de les Nacions Unides, l’article 11 del qualprohibeix totes les experiències de clonaciò als efectes de la reproducció humana.

IMA

GE

BA

NK

. Bob

Els

dale

10

Plàsmid

Agrobacterium tumefaciens

Gen perintroduir.

Gen adaptat perintroduir-lo.

S’extreu elplàsmid.

S’introdueix el gen al plàsmid.

Agrobacterium modificat

Reproducció del’ Agrobacterium.

Cèl·lules vegetals amb el plàsmid.

El plàsmids’introdueix ales cèl·lulesvegetals.

Amb un bocí de teixit vegetal de la planta es contagienamb el plàsmid que conté el gen modificat.

Del teixit vegetalcontagiat es fancréixer en ellaboratori lesplantestransgèniques.

De la plantatransgènicas’obté, perexemple, unfruit amb lamaduracióretardada.

Fases d’elaboració d’una planta transgènica amb Agrobacterium

11

Tècniques bàsiques per fabricar unOMG

Essencialment hi ha dos mètodes per tras-passar un gen d’un organisme a un altre i quel’incorpori sense perjudici de les seves fun-cions vitals. El primer és el mètode del vec-tor, és a dir, l’ús d’un intermediari. Habitual-ment, els vectors són els anomenats plàsmidso virus. El segon mètode és el del canó mo-lecular o microinjecció. Tanmateix, la claues troba en l’aïllament i amplificació del’ADN. Des de 1985 la tècnica més empradaés la de la reacció en cadena de la polimera-sa (PCR o RCP) dissenyada per Kary B.Mullis. La PCR és un mètode enzimàtic quepermet sintentitzar nombroses còpies d’unfragment d’ADN. L’enzim polimerasa em-prat prové d’alguns bacteris resistents a lesaltes temperatures com ara el Thermusaquaticus (Taq), el Pyrococcus furiosus (Pfu)o el Thermococcus litoralis (Vent). Els mè-todes d’amplificació de l’ADN són nombro-sos. Una altra tècnica essencial de l’enginye-ria genètica és la de l’ADN recombinant quepermet aïllar fragments concrets d’ADN delgenoma, mantenir-los, reproduir-los i expres-sar-los. Per transferir-los s’empren virus obacteris.

Els gens introduïts en una cèl·lula es mar-quen per poder-los identificar fent-los resis-tents a antibiòtics com ara la Kanamicina (unantibiòtic que no s’empra en els tractamentsmèdics) a fi d’evitar que en el futur prendrealiments transgènics pogués alterar les com-posicions bacterianes del nostre aparell di-gestiu. Lamentablement, també s’empral’ampicilina, la qual sí que és habitual com afàrmac per tractar malalties humanes.

Elaboració de transgènics pel mètodeAgrobacterium

Es basa en la descoberta de la capacitat

del bacteri del sòl Agrobacterium tumefaciensde transferir material genètic propi a l’inte-rior de les plantes pel fet de contenir unminicromosoma circular (segment d’ADN)inductor de tumors (plàsmid Ti).

Avui, a partir d’un mètode de laboratoriestàndard es pot emprar el plàsmid Ti com avector de transferència. Per això, primer caltallar l’ADN de l’organisme del qual volemaprofitar un gen amb un enzim. Un cop aïllatel gen que desitgem cal incorporar-lo alplàsmid Ti, al qual prèviament se li ha extretun fragment perquè no s’expressi el tumorvegetal. El bacteri vector s’introdueix a lescèl·lules vegetals a partir de microtalls.Aquesta lesió del teixit de la planta és la quefa que Agrobacterium tumefaciens s’adherei-xi a la paret de les cèl·lules ferides i transfe-reixi una part del plàsmid Ti a l’interior delnucli cel·lular. Aquesta tècnica funciona moltbé en plantes com ara la tomaquera, la pata-tera, el tabac i el blat de moro. En canvi, dónapitjors resultats en el blat, l’arròs i altres gra-mínies.

El canó de gens

Es tracta d’un microprojectil (com unagrapa en miniatura) de tungstè recobert ambADN que s’injecta a pressió sobre la cèl·lulavegetal. Les cèl·lules afectades intenten re-parar la ferida i així algunes cèl·lules incor-poren l’ADN que transferíem.

El percentatge d’èxit d’aquests mètodes ésbaix i rarament supera la transformació de1:10.000 per cèl·lula. Si desenvolupar unanova varietat d’una planta pot requerir unarecerca de 10 a 15 anys la producció de plan-tes transgèniques pot reduir-se a la meitat.

Plantes i animals transgènics

En poques paraules són tots aquells ani-mals i plantes que presenten en el seu geno-

12

ma algun fragment d’ADN que no els és pro-pi. En principi, un organisme transgènic via-ble és aquell en el qual el seu gen extern nointerfereix en la resta del seu metabolisme isuposadament no li provoca efectes secun-daris.

La utilització d’animals i plantestransgènics té, essencialment, dues apli-cacions principals: els aliments i els pro-ductes farmacèutics. Per tant, cal distingirentre l’enginyeria genètica per a les aplica-cions biomèdiques i les agropecuàries. Laproblemàtica associada és molt diferent si estracta d’organismes vius modificats contro-lats en condicions de laboratori (cas de lesaplicacions biomèdiques) dels que s’explotendirectament en el medi (cultius i ramaderiatransgènics).

Aplicacions d’OMG i finalitats comer-cials

Al llindar del segle XXI, la biotecnologiaes perfila com la nova revolució industrialde la humanitat. Els reptes i els perills de-pendran més de la insensatesa irracional queno pas del progrés científic. Avui, les possi-bilitats teòriques per al benefici de la huma-nitat a primer cop d’ull poden semblar im-pressionant. Tan sols n’hem recollit algunsexemples, tot i que hi ha molts dubtes i in-certeses científiques.

Agricultura i plantes transgèniques

• Varietats resistents als herbicides

Sens dubte és un dels principals atractiusque han contribuït a la implantació dels cul-tius transgènics. L’estratègia comercial haestat facilitar la lluita contra les males her-bes creant plantes que siguin insensibles aun herbicida al llarg del seu cicle vital.

Un dels cultius transgènics més estesos és

la soja “roundup ready” (un 26 % de tots elscultius transgènics als EUA) introduïda el1996, l’avantatge comercial de la qual és queés resistent a l’herbicida “Roundup”(glifosat) de la casa Monsanto. Aquest her-bicida, un dels més emprats arreu del món,només es pot aplicar abans de la germinacióper controlar les males herbes i quan la plan-ta ja creix s’ha de fer de forma mecànica oamb altres herbicides més selectius i no taneficaços com el Roundup. La varietatRoundup ready no l’afecta aquest herbicidai això fa que es simplifiqui el maneig delconreu. El fet que una planta creixi sense serafectada per un herbicida d’ampli espectrecom el glifosfat és el que explica que el se-gon cultiu transgènic més implantat sigui elcotó Roundup ready (un 21%).

• Varietats tolerants als insectes

Les varietats anomenades Bt s’han disse-nyat perquè produeixin la toxina del bacteriBacillus thuriengensis (endotoxina Delta Bt)que permet que la mateixa planta pugui re-butjar els insectes depredadors. Lògicament,les varietats de cotó, blat de moro, tabac o

13

patates Bt no eviten aplicar plaguicides, peròs’argumenta que se’n consumeix menorquantitat. Les varietats Bt constitueixen mésd’un 40% de la superfície de cultius trans-gènics plantada als EUA.

Les possibilitats d’integrar insecticides enla mateixa planta són nombroses. Així, l’Ins-titut de Recerques i Tècniques Agroalimen-tàries (IRTA) està treballant en un arròstransgènic al qual s’ha incorporat una prote-ïna de blat de moro que és letal per a unaplaga de l’arròs. En el tomàquet i la patatas’ha aconseguit introduir-hi gens del tabacamb característiques antifúngiques els qualsgeneren uns enzims (quitinases) que destru-eixen la quitina de la paret cel·lular delsfongs. Els fongs són una plaga habitual enaquests dos conreus tan importants.

Actualment, hi ha un interès a cercarsubstàncies naturals com ara les piretrines(insecticida biològic extret dels crisantems)o la maculosina (herbicida natural extret d’unfong). Tanmateix, com el cas de la toxina delBacillus thuringiensis, la incorporaciód’aquestes substàncies naturals en conreus degran superfície poden incidir negativamentsobre poblacions més àmplies que lesinfectants.

En general, les possibilitats de fer les plan-tes resistents a les plagues no passen només

per incorporar-los substàncies plaguicides.Lògicament, reduir la contaminació perplaguicides és útil, però també és cert queels riscos d’incidir de manera no selectivasobre els insectes devastadors i malmetremassivament les poblacions d’insectes no sónmenypreables.

• Varietats resistents a virus, bacteris,fongs i nematodes

Aquest variat grup d’agents patògens enplantes encara està en fase d’estudi. S’hanaconseguit algunes varietats transgèniques detabac, papaia i col-i-flor resistents als virus,alguna d’arròs resistent a bacteris i algunade cogombre als nematodes. De moment, non’hi ha cap de comercialitzada. D’altra ban-da, hi ha molts dubtes sobre la reacció queaquests gens resistents poden generar i elssistemes que poden desenvolupar els parà-sits per contrarestar la protecció a la infecció.

• Varietats resistents a condicions am-bientals extremes

Poder conrear en sòls que no serien idonisper a l’agricultura és una altra de les líniesde recerca de la biotecnologia. Augmentar latolerància a la salinitat, a l’aridesa o als mi-

El Bacillus thuringiensis (Bt) és un bacteri del sòl que té una endotoxina que en el tracte intestinal de leslarves d’insectes és mortal. Aquest bacteri fou descobert el 1913 i ben aviat en forma de pols o dissolt enaigua fou emprat com a bioplaguicida, especialment, contra les larves de lepidòpters. L’avantatge principald’aquest plaguicida és que no afecta determinats insectes carnívors que depreden sobre erugues herbívores.Tampoc no afecta els vertebrats (peixos, amfibis, ocells, etc.). Com a principal desavantatge cal esmentarque perd el seu poder tòxic en pocs dies i que no és útil contra insectes perforadors.El Bt va quedar relegat amb l’aparició dels insecticides sintètics a partir dels anys quaranta. Tanmateix, apartir dels anys seixanta va començar a ser novament emprat impulsat per les grans companyies químiques.El principal problema és que, emprat en grans proporcions, els insectes plaga es tornen resistents a latoxina del Bt. La incorporació del gen de la toxina del Bt en les plantes transgèniques n’ha disparat el seuús indiscriminat s’ha perdut la possibilitat de disposar d’un insecticida biològic molt útil per a l’agriculturaecològica. Actualment hi ha prop de 500 patents relacionades amb el Bt i prop de 100 en les quals el Bts’empra en plantes transgèniques.

El Bacillus thuringiensis, un insecticida biològic

14

nerals edàfics podrien ser alguns dels exem-ples que s’estudien per aconseguir plantesmés adaptades als canvis ambientals.

En el cas de l’aridesa i la salinitat, la regu-lació dels canvis osmòtics en les cèl·lulesvegetals està controlada per una substànciainterna anomenada betaïna. Les plantesmenys resistents són deficitàries en betaïna.Així, que inserint el gen que produeix aquestasubstància s’han obtingut algunes plantes detabac i patates resistents a la salinitat i a lesgelades.

Un altre cas concret seria el de la varietatde blat de moro resistent a determinades subs-tàncies aluminoses típiques dels sòls tropi-cals àcids i que tradicionalment han impeditel desenvolupament d’aquest conreu en mol-tes zones desforestades d’aquests països.

• Varietats nutricionals

Es tracta de la possibilitat que un sol ali-ment serveixi de base per evitar carències enl’alimentació de determinades zones. Un casés el de l’arròs que produeix vitamina A. Enels països en els quals l’arròs és pràcticamentl’únic aliment, aquesta és una opció per evitarproblemes sanitaris generals. Lògicament, lespossibilitats de vitaminar afegint comple-ments nutricionals de les plantes de conreudestinades a l’alimentació és una ideacontrària al concepte de nutrició equilibrada.Una altra aplicació és eliminar elements tòxics.El blat, per exemple, incorpora una micotoxinaen la qual s’ha detectat un elevat poder degenerar càncer gàstric. Ara s’investiga perobtenir una varietat transgènica sense mico-toxina.

• Varietats amb fàrmacs contra malalties

La línia millor estudiada fins ara en l’àm-bit de la prevenció de pandèmies és el de lesvacunes. La producció de vacunes en plan-

tes és més barat i evita que hi puguin havercontaminacions víriques dels preparats comquan s’elaboren a partir de cèl·lules animals,atès que els virus vegetals no infecten lespersones. En aquest sentit les recerques secentren especialment en algunes malaltiesgastrointestinals com ara les diarrees sag-nants causades per Escherichia coli. Recor-dem que aquestes infeccions representen unade les principals causes de mortalidat a la hu-manitat. Una vegada més, cal temps per sa-ber si el que aparentment sembla una panaceano és altra cosa que un caramel enverinat.

• Varietats amb la maduració retardada

La maduració dels fruits és un procés clauen el cicle vital d’una planta, atès que facili-ta la dispersió de les llavors. Qualsevol sapque tancant en una bossa de plàstic la fruitaaquesta madura més ràpidament. El procésde maduració ve determinat per la produc-ció d’una hormona vegetal (l’etilè). Desacti-vant els gens que engeguen el procés de lamaduració i que fan produir etilè es pot re-tardar. En els tomàquets transgènics s’inhi-

Tots els ingredients d’aquesta foto podrien serproductes transgènics. On és la frontera de la

qualitat respecte a la precaució per evitar el risc?

15

beix la producció d’etilè en un 95% i la ma-duració no es produeix fins que no s’activaartificialment, (tanmateix, hi ha tomàquets dellarga duració en els quals només s’atura l’es-tovament de les parets cel·lulars i no la restade processos biològics de la maduració). Al-gunes flors ornamentals també se’ls ha blo-quejat la síntesi de l’etilè per retardar elmarciment.

• Plantes productores de bioplàstics i fi-bres tèxtils.

Els plàstics no són més que polímers decadenes fetes essencialment de carbons i hi-drògens. Tanmateix, la seva estabilitat quí-mica els converteix en un greu problemaambiental si no es recullen selectivament. Arabé, aquesta mateixa inestabilitat es pot apro-fitar per fabricar plàstics biodegradables.Actualment, ja es fabriquen alguns plàstics apartir de polímers vegetals com ara elBIOPOL o el MATER BI. Es tracta de deri-vats obtinguts per la fermentació de carbo-hidrats vegetals per part del microorganismeAlcaligenes eutrophus els gens del qual espoden inserir en plantes transgèniques degira-sol, blat de moro o patata. El resultat ésuna reïna inodora i resistent, però que encompostar-la es transforma en aigua i diòxid

de carboni. Lògicament, aquest tipus de plàs-tics biodegradables que es poden emprar perfabricar targetes de crèdit i envasos i emba-latges, bosses d’escombraries, etc. poden sermolt útils per minimitzar la producció de re-sidus domèstics. En el futur, els científicsopinen que també es podrà incorporar el gende la síntesi de la seda animal d’aranyes opapallones a una planta i obtenir una fibratèxtil d’origen animal en un conreu.

Ramaderia i piscicultura

Les recerques en animals transgènics hanestat nombroses amb diferents objectius. Desde pollastres per fer-los immunes a algunesmalalties de l’aviram, fins a porcs que hauriende servir perquè els seus òrgans incor-poressin substàncies que evitin el rebuig enel trasplantament d’òrgans.

En l’experimentació amb animals trans-gènics, fins ara, si bé és cert que en algunscasos s’obtingueren alguns èxits inicials, amesura que s’ha avançat en la seva concreciós’han detectat nombrosos efectes secundarisque no han fet recomanable la sevacomercialització. D’altra banda, lògicament,les recerques de les empreses no transcen-deixen per evitar l’impacte mediàtic negatiu.

Les tècniques de modificació genètica enanimals són més complexes que no pas en elsvegetals per causa de la interacció entre elconjunt dels gens i els processos metabòlics.

• Estimulants de la producció de carn illet

En aquest àmbit cal destacar l’administra-ció de l’hormona de creixement boví (rBGH)en les vaques lleteres produïda a partir d’unbacteri modificat genèticament. Aquesta hor-mona biotecnològica que produeix Monsantodes de 1994 amb la marca POSILAC (i co-neguda també com a rBST -somatotropinaMostra de productes fets amb plàstic bioorgànic.

16

bovina-), incrementa d’un 10 a un 15% laproducció de llet. Es tracta, tanmateix, d’unproducte força polèmic tant pels efectes queté sobre les vaques (sensibilitat a la mastitis,etc.) com perquè en realitat actua incremen-tant una altra hormona que pot tenir efectessobre la salut de les persones en la mesuraque s’ha comprovat que estimula les cèl·lulestumoroses. Els productors lleters nord-ame-ricans han exigit l’etiquetatge de “llet lliurede rBGH”. Avui, es calcula que als EstatsUnits un 10 % de la llet fresca es produeixamb aquesta hormona.

La indústria formatgera americana tambéempra la biotecnoologia per fabricar la qui-mosina (un enzim que s’extreu de l’estómacdel vedells i que té un gran poder de quallarla llet) produïda a partir d’un llevat modifi-cat genèticament. El resultat és el d’un for-matge d’origen vegetal (d’interès per als quisubscriuen una dieta vegetariana), però queconserva les característiques de gust i textu-ra del formatge tradicional.

• Producció de vacunes, antibiòtics i hor-mones

La primera vacuna d’enginyeria genèticafou la de l’hepatitis B. Per això, es transferiael gen d’un antigen del virus (és a dir, de lasubstància que estimula el sistemaimmunitari de l’organisme afectat per lainfecció i permet produir les proteïnes

neutralitzants: els anticossos responsables dedestruir els microorganismes invasors) a unllevat, el qual fabricava grans quantitatsd’antigen per emprar-lo com a vacuna. Tambés’han fet alguns experiments amb cabres ixais transgènics, els quals segreguen molè-cules bioactives a la sang, la llet o l’orina.Així, per exemple, els xais trans-gènics sóncapaços de produir proteïnes terapèutiquescom ara l’enzim alfa-1-antitripsina humanaimprescindible en persones afectades perl’enfisema hereditari. El principal problemad’aquesta aplicació és que els animalsmodificats només transmeten la transgèniaparcialment en la següent generació.

• Varietats de peixos de creixement ràpid.

Un dels animals transgènics més contro-vertits en procés d’experimentació és el sal-mó. Un gen amb una hormona de creixementels feia créixer cinc vegades més ràpid queels salmons convencionals; tanmateix, des-prés alguns patien malformacions. Una de lesempreses implicades en la seva producció,la King Salmon de Nova Zelanda, ha aban-donat l’experimentació en les seves piscifac-tories pel perill que animals escapats de lesgranges poguessin alterar les poblacions sil-vestres d’aquest peix.

Química

• Detergents biològics

La indústria dels detergents, especialmentper rentar la roba, és una de les de més im-plantació. L’ús de proteïnes o enzims per fa-cilitar la dissolució de taques greixoses a laroba és de principis de segle. Actualment, elsenzims s’empren per reduir la temperaturadel rentat i així no castigar tant la roba i es-talviar aigua i energia. Els anomenats deter-gents biològics incorporen proteïnes per des-Escherichia coli, bacteri emprat en biotecnologia.

Jam

es A

. Sul

livan

/ww

w.c

ells

aliv

e.co

m

17

TREBALL MICROBIOLÒGIC

• Noves formes d’energia (biocombustibles).• Seguiment mediambiental per detectarcontaminants.• Protecció contra les armes químiques ibiològiques.• Sistemes més segurs i eficients de neteja deresidus tòxics.

EVOLUCIÓ HUMANA

• Estudi de l’evolució de l’home a partir de lesmutacions genètiques.• Estudi de les migracions de la humanitat.

IDENTIFICACIÓ

• Recerca de delinqüents amb l’estudi de restesd’ADN.• Identificació de víctimes de catàstrofes.• Establir la paternitat i altres relacions familiars.• Identificar espècies protegides i amenaçades.• Detectar microorganismes contaminants.• Compatibilitat en el transplantament d’òrgans.• Autentificar productes com el caviar o el vi.

AGRICULTURA

• Crear cultius resistents a la sequera, les malaltiesi els insectes.• Crear animals de granja més resistents iproductius.• Crear productes més nutritius.• Bioplaguicides• Incorporar vacunes en productes alimentaris.• Nous usos de neteja mediambiental amb l’ajutde plantes.• Biocombustibles.

CONTROL DE RISCOS

• Control dels danys i riscos per exposició a laradiació i a agents químics.

MEDICINA MOLECULAR

• Millorar el diagnòstic de les malalties.• Detecció precoç de predisposicions genètiquesa les malalties.• Disseny racional de fàrmacs.• Teràpia gènica i sistemes de control per afàrmacs.

fer més fàcilment les taques a temperaturesmoderades. Aquestes s’obtenen en gransquantitats amb tècniques d’enginyeria genè-tica. Lògicament, aquests detergents biolò-gics no són gens recomanables per rentar fi-bres tèxtils d’origen animal (llana i seda), atèsque els enzims poden atacar la queratina quecontenen aquestes fibres.

• Productes alimentaris

La biotecnologia de la indústria alimentà-ria empra enzims per transformar determi-nats productes i obtenir sabors i textures no-ves. La llet és un dels aliments que se sotmeta més transformacions. L’exemple més es-pectacular és el de la del quall quimosina

d’enginyeria genètica. Les indústries de lesmelmelades, del vi i la cervesa o dels con-centrats de sucs també empren productesbiotecnològics. Un cas interessant és el de lafabricació de la cervesa light obtinguda mer-cès a la transferència del gen en un llevat tra-dicional (Saccharomyces cerevisiae) capaçde fermentar les dextrines i transformar laglucosa en l’alcohol per a una cervesa de bongust i pocs carbohidrats.

• Biodegradació de compostos tòxics ipersistents al medi

La contaminació de sòls per metalls és unproblema ambiental de difícil solució, atèsque no es poden descompondre. Els metalls

Síntesi de les àrees favorables per al desenvolupament de la biotecnologia

18

entren a la cadena tròfica un cop han estatabsorbits per les plantes i d’aquestes es con-taminen els animals i les persones. Algunsd’aquests metalls pesats són molt tòxics i te-nen efectes acumulatius. Recordem, sinó, lacontaminació per mercuri a la badia japone-sa de Minnamata el 1959.

L’enginyeria genètica pot aconseguir queun gen provoqui la secreció d’una proteïnaque capturi el metall en la superfície cel·lulardel microorganisme. Així s’aconsegueix ab-sorbir fins a un 70% de la toxicitat del metallpesat. Aquest és el cas del bacteri modificatRalstonia eutropha MTB amb un gen de ra-tolí. Aquesta tecnologia s’estudia per aplicaren els terrenys contaminats de la conca delriu Guadiamar pel vessament de la mina depirita d’Aznalcollar de més de 3 milions detones de fangs tòxics o residus de mineria. Al-tres bacteris com Pseudomonas aeruginosas’empren per degradar productes derivats delpetroli. Algunes plantes podrien ser capacesde degradar substàncies com els policlo-rurbifenils (PCB). La bioabsorció no fa des-aparèixer una substància sinó que la concen-tra i, per tant, la fa més fàcil de recuperaramb processos químics convencionals.

• Armes biològiques.

El desenvolupament de les tècniquesd’enginyeria va fer renéixer l’interès peraquesta tipologia d’armes, tot i l’acordinternacional de prohibir-ne la fabricació,l’emmagatzematge o l’ús en conflicte bèl·lic.L’enginyeria genètica permetia treballar ambmenys risc amb microorganismes perillososcom ara el virus de la malaltia de Margburg,de la verola, de l’encefalitis equina, etc. S’hanfabricat míssils carregats amb cepes de pestabubònica i àntrax. La descoberta de bacterispràcticament indestructibles com elDeinococcus radiodurans resistent a laradiació gamma pot permetre imaginar

fabricar una arma biològica sense precedents.El risc que comporta disposar d’arsenalsbiològics és innaceptable pels efectescatastròfics que podrien causar. Per altrabanda, cada vegada hi ha més virus ques’aprofiten de les possibiltitats que ofereixl’espècie humana com a criatura que no parade créixer. Tant de bo l’amenaça nuclear queha caracteritzat el segle XX no es converteixien la biològica en el segle XXI.

La pila microbiana

Pot semblar ciència ficció, però el fet ésque ja hi ha piles microbianes en les qualss’aprofita el corrent d’electrons generats pelllevat que s’empren per fer funcionar petits

Procés de producció de l’enzim α1 inhibidor de la

proteïnasa (αPI) emprada per combatre l’emfisemapulmonar causat per una anomalia en un gen del

cromosoma 14 que controla la producció d’αPI. Lamanca d’aquest enzim es pot subministrar a través

de la llet d’un xai transgènic.

EIB

E. U

nit 1

1

Un grup de xaiss’hormonen peraconseguir unasuperovulació.

S’extreuen elsòvuls inseminats...

El transgen humàs’introdueix alpronucli de l’òvulfecundat.

Els òvuls manipulats s’implantenen uns xais receptors.

Neixen els xaistransgènics.

S’identifiquen els queprodueixen llet amb αPI.

S’extreu αPI de la llet.L’enzim és apunt persubministrarals humans.

19

aparells com ara un rellotge de canell o unamàquina fotogràfica.

Teràpies gèniques humanes

Es tracta d’aïllar cèl·lules d’un individu (dela sang, del fetge, dels músculs o la medul·laòssia), modificar-les en el laboratori i a con-tinuació reintroduir-les novament en el ma-teix individu. Aquestes manipulacions forade l’organisme s’estan intentant per al trac-tament de malalties genètiques com ara latalasèmia, la hipercolesterolèmia familiar, lafibrosi quística i altres de tipus degeneratiu.També s’han fet nombroses experiències peral tractament de determinats tipus de cànceramb diverses estratègies d’enginyeria genè-tica. En alguns casos, en l’experimentació ambanimals de laboratori, s’obtenen resultatsesperançadors, però en els assaigs clínics en-cara cal superar molts obstacles biològics.

La dimensió socioeconòmica delsOMG

Probablement, la soja i el blat de moro sóndues de les granes més emprades en la fabri-

cació d’aliments. La soja, per exemple, escalcula que s’empra en uns 30.000 produc-tes alimentaris. Actualment, als Estats Unitsel 35 % del blat de moro i el 55 % de la sojasón transgènics. En aquest darrer any (1999)les plantacions han minvat en un 25 % coma conseqüència de les espectaculars caigu-des de les exportacions americanes d’aquestscultius cap a Europa (es calcula que ha pro-vocat pèrdues per valor de 170.000 milionsde pessetes a l’agricultura americana). Tot iaixí, el 1999 els cultius transgènics ocupa-ren 40 milions d’hectàrees. El rebuig gene-ralitzat contra els OMG neix precisament delfet que es barregin els productes transgènicsamb els convencionals o, fins i tot, es distri-bueixin llavors transgèniques com a no mo-dificades. Sortosament, hi ha tècniques peresbrinar-ho. Alguns organismes ofereixen elservei de detectar la presència de plantestransgèniques en un aliment.

L’actual revolució biotecnològica se su-porta sobre grans inversions econòmiques iuna imponent plèiade de científics esclavit-zats pels contractes universitat-empresa. No-més als EUA hi ha més de 1.300 empresesde biotecnologia que donen feina a més de

La indústria de labiotecnologia és undels sectors queexperimenta uncreixementeconòmic més granen els païsosdesenvolupats.

IMA

GE

BA

NK

. Jay

Fre

is

20

100.000 persones i que generen uns ingres-sos de 13.000 milions de dòlars. I això éssols el començament. Entre 1986 i 1994 esvan fer arreu del món més de 2.000 assaigsde camp amb plantes transgèniques diverses(la meitat als EUA).

La seguretat sanitària dels aliments elabo-rats amb OMG no està garantida ni provada.Sense anar més lluny, en més de 17 anys derecerca biotecnològica només s’han publicatdos treballs sobre la possible incidència delsOMG en la nutrició humana. Tanmateix, lapressió de les associacions de consumidors ientitats ecologistes ha fet possible que algunssupermercats s’hagin compromès a no dis-tribuir aliments elaborats amb OMG.

Segons la FAO, des del 1900, la diversitatgenètica dels cultius agrícoles s’ha reduït enun 75 %. La disminució de la biodiversitatagrícola comporta el perill de pèrdua del pa-trimoni vegetal per aconseguir nous caràc-ters que permetin superar noves condicionsambientals. Actualment, els riscos principalsde la implantació extensiva de cultiustransgènics rau en la possibilitat de transfe-rència de materials genètics a altres organis-mes que puguin causar-los trastorns biolò-gics vitals i a les alteracions que es puguincausar en un ecosistema. Tampoc no es po-den deixar d’esmentar els riscos de toxicitatper a les persones.

Els conreus transgènics no eradicaranla fam al món

Una de les raons essencials dels defensorsdels cultius amb OMG és que permetran do-nar resposta a la necessitat de multiplicar per2,25 la quantitat d’energia d’origen vegetalquan el 2050 ens apropem als 10.000 mili-ons d’humans. La promesa de la millora delrendiment agrícola, el poder conrear en sòlsactualment improductius (perquè són salats,massa àcids, etc.), la millor conservació de

les collites, etc. potser no deixa veure que elprincipal problema no radica en el fet de cer-car una tecnologia per alimentar una pobla-ció excessiva, sinó a tenir el seny i el coratgeper desactivar la bomba demogràfica.

Una part important de l’activitat agràriaen els països en vies de desenvolupament espractica per exportar-lo a baix a preu alspaïsos industrialitzats que són els qui s’enri-queixen amb la manufacturació. Algunscultius transgènics com ara el lli amb poc àcidlinoleic s’ha creat per evitar l’extracció d’olistropicals, com l’oli de coco o de palma quedonen treball a una gran quantitat de lapoblació de països pobres. Les llavors deplantes transgèniques no són gratuïtes i estroben en mans d’unes 10 multinacionals(una sola d’elles, Monsanto, acapara el 40 %del mercat de les llavors mundials), les qualscreen una dependència econòmica asfixiant.Probablement, l’agricultura del futur ha debasar el seu progrés en tècniques quepermetin obtenir aliments de qualitat i lliuresde verins o productes tòxics a fi que siguintotalment saludables. La venda organitzadaamb el màxim benefici per al productor(comerç just) esdevé una quimera sis’implanta l’agricultura transgènica.

Llavors de soja germinada. La soja s’empra com amatèria primera de nombrosos aliments.

21

És evident que millorar el rendiment delscultius d’arròs de les 8 o 9 tones per hectàreafins a les 13 o 15 de l’arròs transgènic hauriade ser un benefici, però és dubtòs que puguicontribuir a eradicar la fam i menys la des-nutrició. Tanmateix, sabem que el progrés ila riquesa aconseguida per un 20 % de la hu-manitat és perquè controlem el 80 % delsrecursos mundials i això només és possibleamb la injustícia i mantenint la pobresa. Labiotecnologia no s’ha desenvolupat com unaeina de transferència tecnològica dels païsosdesenvolupats als pobres per escurçar la des-igualtat. Ben al contrari, radicalitza les dife-rències entre els pobles. L’educació i el ben-estar són les bases per reduir la demografia iobrir un camí més assenyat per poder mini-mitzar l’explotació abusiva dels recursosnaturals del planeta.

Els riscos ecològics i per a la salut

Entre el juliol de 1989 i el desembre de1990 als Estats Units van morir 27 personesi 1500 quedaren afectades per una síndrometòxica causada per la ingestió d’un comple-ment nutritiu a base de triptòfan (un aminoà-

cid del metabolisme humà implicat en la pro-ducció de melatonina i seratonina i que esrecepta en determinats trastorns neuràlgics)manufacturat amb la intervenció d’un bacte-ri modificat genèticament, del qual no es vacomprovar si el procés era amb la puresanecessària perquè no fos perillós per a la sa-lut de les persones. L’estrall sanitari causat

Les llavors de la mort

A la pel·lícula En tierra peligrosa II, Steven Seagal és un funcionari de l’Agència de Protecció delMedi Ambient americana (EPA) encarregat d’investigar les incidències sanitàries en un poblet causadesper abocaments de residus tòxics en una mina que contaminen l’aigua potable de la població. Sensecap superagent de la EPA per defensar-los la població de Rincón-i (Paraguay) va rebre el desembre de1998 les deixalles tòxiques de 600 tones de llavors encapsulades de cotó altament tòxiques. Entre elsproductes tòxics que acompanyaven les llavors (fungicides i insecticides) hi havia uns 55.000 milionsd’espores del bacteri transgènic Bacillus subtilis A13 (producte biològic conegut comercialment perKodiak). La població de Rincón-i ja ha començat a manifestar trastorns de salut en la forma d’unasíndrome tòxica de difícil diagnòstic. L’alliberament d’aquest bacteri transgènic a la natura és tambéimprevisible. Sortosament, els fets han estat recollits en un document excepcional que, si més no,permetrà no oblidar els fets i servir de referent perquè les empreses i els governs s’ho pensin abans dejugar amb la salut de les persones. Malauradament, no sempre hi ha testimonis d’aquesta menad’abocaments il·legals que en puguin donar fe com el document de Carlos Amorín.1

1. Amorín, Carlos. Las semillas de la muerte. Basura tóxica y subdesarrollo: el caso de Delta&Pine.Madrid: Los libros de la Catarata, 2000.

Els gens transportats per vectors poden serespecialment resistenes a l’acció enzimàtica de

l’intestí. L’efecte d’aquests trossos d’ADN en lescèl·lules són imprevisibles per a la salut humana.

22

per l’empresa Showa Denko no palesa tantel risc intrínsec d’una tecnologia com la im-prudència científica d’obviar determinatscontrols de qualitat per causa de la pressióeconòmica d’una rendibilitat fàcil i ràpida..

En el cas dels treballs biotecnològics,doncs, la paciència i el marge de temps perfer proves són decisius per incrementar laseguretat ambiental i sanitària enfront d’unOMG. Tanmateix, ja tenim evidències quepotser demanen fer-se enrere en l’autoritza-ció de determinats OMG per a la producciód’alguns fàrmacs.

El cas de les patates transgèniques

Sobre la salut de les persones també hanaparegut algunes dades que fan sospitar dela innocuïtat d’alguns OMG. Un dels casosmés espectaculars fou el del Dr. ArpardPustzai que advertí (estiu de 1998) queratolins alimentats amb patates transgèniquestenien dificultats en el seu creixement i patientrastorns immunològics. Les patates trans-gèniques incorporen un gen de la plantaGalanthus nivalis (GNA), que segrega unpotent insecticida natural. Els canvis detectatses referien a ratolins alimentats amb patatatransgènica crua, la qual provocava un pesmés baix i atròfies parcials en òrgans com

ara el fetge, després de 10 dies. L’InstitutRowett, el centre de recerca on treballava,fou pressionat per la indústria biotecnològicai el va acomiadar després de fer públics elsseus resultats. Al mateix temps, muntaren unacampanya per desacreditar-lo davant lacomunitat científica. La seva recerca esbasava en el fet de comparar com incorporanta la dieta dels ratolins control el tòxic natu-ral del lliri de neu no expressaren cap efecte,mentre que sí que ho feien quan menjavenpatata amb el gen GNA. El Dr. Pustzai vaformular la hipòtesi que la causa podia ser elvector emprat per incloure el gen GNA dinsla patata, atès que és un promotor del virusde la coliflor. El risc, doncs, no nomésderivaria dels efectes de les substànciesbiocides sinó de com interactua tot l’OMGdins el metabolisme de qui l’ingereix.

El cas de la papallona monarca

L’estudi sobre el risc ecològic derivat dela dispersió d’aquells organismes queincorporen gens biocides o que són resistentsa determinats plaguicides tot just hacomençat.

Un dels casos més espectaculars és l’efectedel blat de moro transgènic Bt que incorporael plaguicida de la toxina del Bacillus

La papallona monarcahiverna al sud deCalifòrnia i Mexic iretorna a la primaveracap als boscos borealsde Nord-amèrica. Cadaany fa un viatge de5.000 km. En la sevaruta travessa nombrososcultius transgènics queamenacen lasupervivència de l’únicapapallona migradora delplaneta.

23

thuringiensis sobre la papallona monarcaDanaus plexippus (Lepidoptera: Danaidae).Un experiment de laboratori d’un equip dela Universitat de Cornell (1999) encapçalatper John Losey va subministrar a eruguesd’aquesta papallona fulles de cotonet (unaplanta de la família de les asclepiadàcies, deles quals s’alimenta i que creix a les voresdels conreus) esquitxades amb pol·len de blatde moro Bt i va notar que menjaven menys,creixien més lentament i presentaven una ma-jor taxa de mortalitat que les larves alimen-tades amb fulles recobertes amb pol·len deblat de moro no transgènic.

Un altre estudi per assenyalar, en aquestcas fet sobre el terreny, és el de la Universi-tat Estatal de Iowa dirigit per l’entomòlegJohn Obrycki. En aquest estat hi ha extensesplantacions d’aquest blat de moro, i estudia-ren el grau de deposició de pol·len sobre lesplantes ruderals segons la distància del con-reu. En aquesta recerca comprovaren que elpol·len dipositat sobre les plantes que crei-xen properes (fins a 3 m) a aquests camps ide les quals s’alimenta la larva de la papallo-na monarca produïa, en unes 48 hores, un

19% més de la mortalitat en aquesta espècierespecte a les mateixes plantes el pol·len deles quals era de blat de moro no transgènic.Aquests estudis sobre la papallona monarcahan aixecat un gran interès, atès que es trac-ta d’una espècie migradora i força amenaça-da per l’especificitat dels hàbitats on es tro-ba tant a Mèxic com als Estats Units.

La pèrdua de biodiversitat de plantes ru-derals

Un altre aspecte ecològic lligat als OMGamb gens resistents a plaguicides és el fetque poden permetre un ús més intensiu dedeterminats herbicides com el glifosat(Roundup), el qual pot fer decréixer les po-blacions de plantes ruderals que són essen-cials per al cicle de determinats insectes.

Des del punt de vista agrari, algunes ma-les herbes són considerades invasores i se lestracta amb herbicides per evitar que s’esten-guin pels camps de cultiu. Tanmateix, no ésel cas de la majoria de les plantes ruderals imoltes d’elles desenvolupen papers clau enels ecosistemes, atès que són l’aliment directe

La biodiversitat que aporten les plantes ruderals s’ha de fer compatible amb la rendibilitat del’activitat agrícola

24

de determinats insectes. Així, per exemple,moltes larves de papallona s’alimenten pràc-ticament només d’una planta ruderal en con-cret. Aquest és el cas de la papallona Inachisio, la larva de la qual s’alimenta d’ortigues,una planta comuna a la vora dels conreus.

La concentració de les multinacionalsal voltant de la transgènia

Avui, pràcticament el 60 % del mercat glo-bal de plaguicides, el 23 % de les llavors i el100 % dels transgènics es concentra en cincgrans empreses transnacionals (Aventis, DowChemical, DuPont, Monsanto i Syngenta). Ien el futur encara es pot concentrar més.Aventis és el resultat de la unió de Hoechst iRhone Poulenc, Syngenta ho és de Novartisi Astra-Zeneca. El volum comercial d’aques-tes empreses supera els 20.000 milions dedòlars. Les llavors o els cultius que estan alpunt de mira d’aquestes empreses són tambéels que tenen més extensió en el món –més

del 40 % de les plantes cultivades (el blat demoro, l’arròs, el blat i el cotó). Alhora, val adir també que les aplicacions de plantes re-sistents a herbicides estan lligades al consumdesmesurat d’herbicides que, com el cone-gut comercialment per Roundup (glifosat),acaben afectant no sols les males herbes sinótambé la planta de conreu. Les xifres de ven-da de Roundup al món (uns 50 milions dekg) justifica l’interès comercial per la soja iel blat de moro resistents al Roundup.

Una altra raó important de la concentra-ció empresarial biotecnològica és la fabrica-ció de fàrmacs a un preu més baix i amb quan-titats més grans. Una vegada més la qüestióno és tant la importància de l’avenç que apor-ta una tecnologia sinó la rendibilitat econò-mica que persegueixen els gegants empresa-rials.

Els principals països amb cultiustransgènics i que configuren l’anomenat grupde Miami són Argentina, Austràlia, Canadà,Estats Units, Uruguai i Xile. Aquest grup de

La importància del principi de precaució

El principi de precaució es basa en l’actitud d’anticipar-se a un problema abans de tenir-ne l’evidènciacientífica que pot causar un dany a la salut de les persones o a l’entorn natural. En definitiva, es tractade prendre mesures de prevenció per trencar els possibles lligams causa-efecte intuïts.La complexitat d’algunes de les dinàmiques ecològiques reclama la prudència i corregir les accionssobre les quals hi ha indicis de perillositat. Aquest principi, sorgit de la Conferència mediambientalde les Nacions Unides d’Estocolm el 1972 (la predecessora de la Cimera de la Terra de Rio de Janeirode 1992), avui forma part del Tractat de Mastrich de la Unió Europea (article 130.2).Anticipar-se en la prevenció d’un problema i adoptar mesures per corregir-ne els efectes inicialsexigeix i fomenta alguns valors importants:• la responsabilitat per prendre totes les mesures per demostrar que qualsevol nova tecnologia éssegura per a la salut de les persones i l’entorn i que prevaldran els interessos col·lectius sobre elsprivats;• el respecte per imposar les accions preventives fins i tot sense tenir la certesa científica total a fid’evitar que es pugui donar una situació de risc greu;• la imaginació per trobar alternatives que evitin continuar actuant de manera arriscada i alhora aportarun nou enfocament perquè en el futur pugui haver-hi nous desenvolupaments;• la comunicació com a eina per informar i fomentar el saber col·lectiu responsable, és a dir, divulgaren un llenguatge assequible a la majoria de la població i que no generi actituds fonamentalistes;• la participació democràtica a fi que les persones no sols siguin el potencial problema sinó part de lasolució alternativa.

25

països ha aconseguit que les negociacions perarribar al Protocol de Bioseguretat s’allar-guessin més de vuit anys.

Cultius experimentals al nostre país

El primer carregament de soja transgènicaa Europa va arribar a Barcelona el desembrede 1996. El 1998, el Ministeri d’Agriculturaautoritzava inscriure dues varietats de blat demoro manipulat genèticament de Novartis enel Registre de Varietats Comercials (950242COMPA CB, y 950243 JORDI CB). A partir

d’aquell moment s’inicia el cultiu de blat demoro Bt en unes 16.000 ha (a França, percontra només en foren 1.200 ha). Curiosa-ment, la plaga del barrinador, contra la qualsuposadament és competitiu el blat de moroBt, és força escassa a la Península ibèrica.

Les característiques de las varietats de blatde moro de Novartis, JORDI CB y COMPACB contenen el gen del bacteri Bacillusthuringiensis (Bt). Tanmateix, cal destacarque les varietats Bt als EUA no han estat re-gistrades com a varietats vegetals sinó quees consideren plaguicides i són regulades de

Els principals perills dels aliments transgènics

Els aliments genèticament modificats contenen gens d’altres espècies dels quals desconeixem comreaccionaran una vegada es trobin dins l’amfitrió. Ja són a les pretatgeries dels supermercats i a lamajoria ens passen desaparcebuts. Tanmateix, cada vegada hi ha més col·lectius que adverteixendels perills potencials que poden entranyar i que es fonamenten en les raons següents:1. La manipulació capriciosa de la intimitat genètica pot comportar noves malalties i riscos per a lasalut.2. Les transferències artificials de gens entre una espècie i una altra són perilloses perquè no éspossible preveure totes les interaccions entre els processos biomoleculars i l’entorn.3. L’enginyeria genètica pot causar danys que no són fàcils de minimitzar un cop s’han generat, atèsque a través de la reproducció sexual poden incorporar-se a les futures generacions i estendre’s enl’espai.4. Els productes elaborats amb OMG comporten un risc més elevat que no pas els aliments tradicionalstant per la seva toxicitat potencial com perquè poden afegir noves fonts d’al·lèrgies.5. La manipulaciò genètica debilita el balanç entre la nostra fisiologia i els aliments que prenem. Defet, la vida de les persones depèn en bona part dels nutrients que obtenim dels aliments que ensofereix el medi. La cultura alimentària d’un poble és el resultat d’una evolució positiva per obtenirel millor rendiment vital en les condicions ambientals en què s’ha desenvolupat .6. Els aliments genèticament modificats s’han introduït sense cap etiquetatge que els identifiqui idoni la possibilitat d’evitar-los. Aquestes garanties poden arribar massa tard i no ser suficients perevitar trastorns de salut majoritaris de l’estil dels de la síndrome de l’oli de colza, per exemple.7. Les companyies biotecnològiques al·leguen que ja hi ha un estricte control per part del’administració que garanteix els productes al consumidor. La veritat és que hi ha moltes experiènciesde productes que inicialment foren autoritzats i després s’hagueren de retirar per la seva toxicitat: elDDT, l’hormona BGH, la talidomida, etc.8. Les espècies genèticament modificades poden alterar les dinàmiques dels ecosistemes i propiciarefectes catastròfics tal com s’intueix en el cas del salmó transgènic.9. Els conreus i les granges amb OMG no ofereixen garanties de seguretat perquè és impossiblecontrolar-ne la disseminació mercès a agents natuals. Els cultius transgènics poden provocar unacontaminació química amb biocides.10. L’alimentació humana no pot basar-se en plantes i animals que pertanyin a unes poques empresesque els han patentat i que controlen la seguretat alimentària mundial. S’incrementaran les desigualtatsNord-Sud i la injústicia socioeconòmica.

26

manera molt estricte per les autoritats fede-rals. Per això l’empresa sol·licitant té l’obli-gació d’implantar estratègies per evitar l’apa-rició de la resistència quan no s’apliquin (toti que la llei ho prevegi). En definitiva, que elcontrol governamental dels cultius transgè-nics a casa nostra és molt més laxe.

Curiosament, el govern portugués, aplicantel principi de precaució de la UE, va suspen-dre l’autorització de plantar blat de moro Bt.Àustria i Luxemburg també el tenen prohi-bit, França té establerta una moratòria a lacomercialització i el Regne Unit al cultiu. Al’Estat espanyol es conreen unes 20.000 hade blat de moro Bt i és el sisè país del mónquant a superfície de conreus transgènics i elprimer de la UE.

Garanties per als consumidors

La Unió Europea va aprovar la Directiva79/112/CE (que va entrar en vigor l’1 de se-tembre de 1998) per la qual es regula quequalsevol aliment fabricat amb un OMG obé produït a partir d’ells encara que no elscontingui directament ho ha d’especificar enl’etiqueta. Aquesta directiva desenvolupa elsReglaments 258/97 sobre Nous Aliments i

Nous Ingredients Alimentaris i els Regla-ments 1.139/98 i 49/2000. D’acord amb lalegislació actual només es obligatori esmen-tar que “conté organismes modificatsgenèticament” quan positivament és així i“pot contenir organismes modificatsgenèticament” quan es pugui tractar d’unabarreja amb no modificats. Lògicament,aquesta anotació només és possible quan estracti d’aliments que no comportin cap riscper a la salut ni per al medi ambient.

Existeix també la Directiva 90/219 sobreutilització confinada d’OMG i la Directiva90/220 sobre alliberaments en el medi am-bient d’OMG. Aquestes directives foren claufins que no es va disposar del Reglament so-bre Nous Aliments; tanmateix, hi ha un acordunànime entre els països de la Unió Europeaper modificar-la i reforçar les mesures deseguretat, l’accés públic a la informació i elseguiment i control dels OMG.

La principal llacuna que deixa la legisla-ció vigent sobre el tema és la de no establirresponsables legals en el supòsit que els pro-ductes transgènics puguin causar un accidentsanitari. De fet, en tota regla, vol dir que enel cas que es desenvolupés algun problemagreu cada Estat en seria el subsidiari per in-

L’oposició socialals alimentstransgènics haestat causa denombrosesprotestes arreudel món per partdels col·lectiusecologistes.

27

demnitzar. No sembla que aquesta sigui unaposició justa. Si les empreses creadoresd’OMG fossin legalment responsables delspossibles danys, probablement es farien re-cerques i tests més precisos sobre el possibleimpacte per a la salut o el medi.

El desplegament normatiu europeu estàessencialment recollit en la legislació espa-nyola a través de la Ley 15/1994 de 3 de juny,la qual regula les activitats fonamentals quees poden dur a terme amb OMG, i del RealDecreto 951/1997 de 24 de juny. La comer-cialització d’OMG és un procediment comu-

nitari. La Unió Europea garanteix un siste-ma d’avaluació del risc ambiental abans dedonar autorització per a un OMG. Fins ara atot Europa hi ha 10 cultius transgènics auto-ritzats mentre que és de 42 als Estats Units.

Tanmateix, aquestes garanties de caràcterinformatiu no ens protegeixen del riscbiològic que comporta conviure o alimentar-se d’OMG. A la Cimera de la Terra ja espreveié regular els OMG en el Conveni deBiodiversitat que entrà en vigor el 1993. Perconcretar més el tema es va redactar el Pro-tocol de Bioseguretat sobre transgènicsaprovat a Montreal el 30 de gener de 2000pels delegats de 128 països i ratificat el mesde maig del 2000 pel Congrés espanyol, pro-tocol que podria entrar en vigor a mitjans2001. Aquest protocol permet que cada paíspugui exigir la documentació sobre seguretatdels OMG i s’aplicarà al moviment trans-fronterer, la manipulació i la utilitzaciód’OMG que puguin tenir un efecte advers pera la conservació i la utilització sostenible dela biodiversitat biològica o amenaci la saluthumana. Els productes farmacèutics trans-gènics s’exclouen d’aquest protocol. Laresponsabilitat d’aplicació de la legislaciósobre OMG correspon a la ComissióNacional de Bioseguretat.

Aquest protocol es considera només unpunt de partida perquè deixa alguns aspectesper concretar. Així, per exemple, l’acord no-més es refereix a OMG vius i de momentdeixa fora els productes derivats o elaboratsamb OMG. S’obliga a un cert etiquetatgegenèric com ara “poden contenir organismesvius modificats”, però no hi ha cap referènciaper poder seguir la traça dels organismestransgènics per raons de salut pública. Tam-poc no es garanteix que prevalguin els aspec-tes de seguretat alimentària i de conservacióde la biodiversitat enfront de determinadespràctiques internacionals de lliure comerç.

El rebuig i la desconfiança que generen

IMA

GE

BA

NK

. Nin

o M

asca

rdi

Al voltant d’un 40 % de la població mundialsofreix de deficiències en micronutrents. Els

OMG vitaminats no solucionen el problema, jaque la causa és la progressiva pèrdua de

diversitat en l’alimentació humana.

28

els productes transgènics és massiva. En unaenquesta feta a Catalunya, un 95,8 % creiaque els aliments amb OMG havien d’anarconvenientment identificats. En canvi, un 41% pensa que els aliments modificatsgenèticament poden ser perillosos. La UnióEuropea vol promoure, abans que entri envigor possiblement el 2002 la Directiva 90/220, una campanya informativa sobre els ali-ments transgènics.

El genoma humà

Es tracta d’un projecte en el qual partici-pen centres privats i públics de diversos paï-sos per identificar les seqüències dels 3 mili-ons de parells de base que conformen l’ADNde les cèl·lules humanes. El dia 27 de junyde 2000 es va fer una presentació mundialper donar a conèixer que ja s’ha aconseguitdesxifrar en un 97 %. Tanmateix, la seqüen-ciació dels nucleòtids de l’ADN només ésl’inici per intentar desxifrar la situació delsdiferents gens i la seva funcionalitat. Enaquest aspecte, dels entre 40 i 100 mil gensdels humans tan sols se n’han identificat uns3.000 (menys d’un 10 %). En el futur, conèi-xer el mapa del genoma humà pot ser clauper predir i guarir malalties. Conèixer el mapagènic de cada persona obre una nova era enla medicina humana. Una era, però, en laqual la intimitat de les persones desapareixsi no hi ha els mecanismes legals i ètics perprotegir-la.

Aquesta obra científica fou proposada perJames Watson (que va participar en laidentificació de la doble hèlix de l’ADN), elqual va convèncer el 1988 el Congrés Americàperquè financés el projecte. El 1993 FrancisCollins va substituir Watson com a cap delprojecte Genoma humà. Finalment,l’assumpte va canviar de rumb quan J. CraigVenter va crear el 1998 l’empresa CeleraGenomics i el 6 d’abril del 2000 va anunciar

la descodificació del 99 % del genoma humàmercès a una potent tecnologia informàticaque permet seqüenciar l’ADN 50 vegades mésràpid que amb l’emprada fins a l’actualitat. Elprojecte del Genoma humà planteja el debatètic sobre la propietat del patrimoni del codigenètic de l’espècie humana.

Més enllà de la tecnocràcia

No hi ha dubte que la biotecnologia apor-ta algunes potencialitats per al conjunt de lesactivitats humanes i, especialment, per al’agricultura i la medicina. Ara bé, la qüestióés si la biotecnologia ha de servir per tractarun problema o abans ens cal identificar elsímptoma per prevenir-lo. En aquest sentit,potser no ens cal lluitar tant contra les pla-gues sinó més aviat enfocar l’agricultura perminimitzar l’impacte de les plagues.

L’agricultura ecològica, barrejant els con-reus, vetllant per la qualitat del sòl i sincro-nitzant el cicle de les plantes, evita l’ús deplaguicides i fertilitzants químics.

El mateix podem dir dels trastorns de sa-lut que patim els humans, els quals en bonapart són el resultat d’un estil de vida inade-quat, una dieta deficient i un entorn em-metzinat. Potser, doncs, no és tan importantfabricar, per exemple, l’aminoàcid triptòfancom millorar les condicions alimentàries per-què no n’hi hagi carències.

En definitiva, la biotecnologia aporta al-gunes potencialitats al desenvolupamenthumà; tanmateix, aquestes oportunitats deprogrès no poden ser segrestades per al be-nefici d’unes poques companyies que, alho-ra, no tenen cap escrúpol a posar en joc lasalut de les persones i l’entorn.

Exposició Gens i gent. Sala d’Exposicions de laResidència d’Investigadors del CSIC al carrer

Egipcíaques, 1-5. Barcelona. Del 28 d’agost del 2000al 8 de gener del 2001. Informació: 93 426 19 99.

29

AM

BIEN

TAL

Una patata calenta

Hi ha motius per preocupar-seseriosament pels efectes dels alimentstransgènics sobre la salut humana i lasupèrbia de la indústria biotecnològicacegada per l’ambició econòmica.

Hi ha motius per exigir unamoratòria en la comercialitzaciód’OMG per establir primer un codi ètici deontològic que no coarti laindependència dels científics.

En definitiva, tenim una patatacalenta que exigeix un debat socialseriós, però inaplaçable.

Per una ètica del futur

“Al llindar d’un nou segle i d’un noumil·lenni, en una època en què el veïnatgeuniversal potser encara és lluny, però en quèla seva prefiguració ja no sembla gaireallunyada, convé que assumim la nostraresponsabilitat de ciutadans del món. Aixòimplica que prenguem consciència del nostrelloc no només en l’espai, sinó també en eltemps de la humanitat.” L’ètica i laresponsabilitat de la ciència són unaassignatura pendent en l’educació. Labiotecnologia comporta un repte real a lasaviesa humana.

Per això, el primer pas és intentar traduiren acció la necessària precaució i prevencióque exigeix la complexitat o la incertesa. Talcom expressava el poeta Hölderlin, “on creixel perill creix també allò que ens salva”. Els

30

possibles avantatges de la biotecnologia queja hem comentat poden ser el fullatge que noens deixi veure veritablement els perills reals.Probablement, si haguéssim estudiat durantmés temps i més a fons la tecnologia delsreactors nuclears ens haguéssim adonat mésfàcilment dels perills abans de ser-ne víctimesreals. Avui, en la implantació de la biotec-nologia passa el mateix. Per això, cal ser cautsmentre no s’enforteixin els mecanismeslegals i ètics i es garanteixi una millor infor-mació del públic i una participació ciutadanaen aquest camp. Sens dubte, això exigeix unamoratòria en la producció i comercialitzaciód’aliments amb OMG. En el camp farma-cèutic o químic, l’ús d’OMG està més con-trolat, però caldria establir mecanismes decontrol estricte dels processos i, alhora,continuar fent un seguiment independent perevitar pràctiques negligents.

Lògicament, les empreses que han inver-tit en biotecnologia pretenen recuperar commés aviat millor l’esforç financer introduint

massivament al mercat els seus productes.La clau és que qualsevol error o accidentgenètic causarà danys impossibles de resca-balar. Cal frenar l’auge biotecnològic ambuna recerca més saludable, transparent i de-mocràtica.

Davant d’aquesta realitat us proposem unpetit programa d’activitats en el qual s’hibarregen el debat, l’experimentació i fins itot la simulació per forçar una acció i unacampanya que pot centrar-se al barri o es-tendre’s a altres punts i que fins i tot i es po-dria coordinar amb altres centres.

La imatge: els filaments d’ADN deceba

L’experiment proposa extreure l’ADN delsteixits vegetals d’una ceba. No requereix unprotocol massa complicat i està perfectamentdescrit en la unitat 1 titulada “Microbios yMoléculas” produïda per l’EIBI (http://www.rdg.ac.uk/EIBE). Descriu el procedi-

EIB

E. U

nida

d1

10 ml de detergent3 g de sal de cuina100 ml d’aigua i una ceba.

Trossejar la ceba idissoldre-la enl’aigua sabonosa

Escalfar al bany mariaa 60 ºC durant 15minuts.

Refredar la barreja durant unsminuts en un bany en gel.

Liquar durant uns 3segons.

Filtrar la barrejaliquada.

Afegir unes 2-3 gotes del’enzim proteasa a uns 10 mlde la barreja liquada.

Etanol moltfred

Abocar unamica d’etanolmolt fred sobrela barreja.

L’ADN no esdissol enl’etanol i quedesuspès a la capasuperior de labarreja.Aïllament i visualització de l’ADN d’una ceba

Proteasa

31

ment per extreure i visualitzar l’ADN delsteixits vegetals d’una ceba. El resultat finald’aquest experiment és visualitzar els fila-ments d’ADN suspesos en etanol. Ben segurque pot ser una activitat idònia per introduirel tema de la biotecnologia a l’aula.

L’interès pel blat de moro i la sojatransgènica

El blat de moro és el tercer cultiu més es-tès del món amb una superfície plantada de140 mil hectàrees (1998). Els Estats Unitsconreen un terç de la producció mundial. Alvoltant del 99 % del blat de moro que es plan-ta en els països desenvolupats prové de lla-vors comercials híbrides, dada que contrastaamb el fet que no arriba al 50 % en els païsosdel Sud. Aquest progressiu conreu de varie-tats comercials ha propiciat una pèrdua deles varietats locals. Per exemple, a Mèxic no-més sobreviuen un 20 % de les varietats exis-tents el 1930. Aquesta erosió genètica potincidir negativament en l’economia agrícoladels països més pobres. Per altra banda, avui,el blat de moro s’empra més per a productesno alimentaris que no pas per a la nutrició

humana. El mercat amb un creixement mésgran és el xarop de blat de moro que s’empracom edulcorant en les begudes refrescants.Així mateix, el midó és una matèria primerabàsica en la fabricació del paper. En general,els productes elaborats amb el midó del blatde moro passen de 3.500. No és estrany,doncs, l’enorme esforç en la batalla per lespatents sobre el blat de moro que en un 60 %està en mans de només 14 empreses.

Us proposem que investigueu quins pro-ductes habituals contenen algun derivat delblat de moro. Us presentem un quadre ambalgunes de les aplicacions més habituals.

Un producte amb característiques sem-blants és la soja. L’oli de soja i la lecitina (unproducte derivat) es troba en milers d’ali-ments. La farina de soja representa entre un60 i 65 % de l’oferta total de farina perquè témés propietats nutritives. La llet de soja, ialtres preparats com ara el tofu (un productefet de soja fermentada), són components bà-sics en la dieta dels països asiàtics. Curiosa-ment, el 90 % de la producció de soja al mónes concentra en cinc països amb una exten-sió de 60 milions d’hectàrees. El nombre depatents de soja passa de 130 i es concentra

Cultiu de soja.Cultiu de blat de moro.

32

també en una dotzena d’empreses. És obvi,doncs, que la biotecnologia agrícola, comtambé passa amb el blat de moro, s’hagi cen-trat en la millora de la qualitat proteica o del’oli de soja així com en la resistència a de-terminats herbicides. La soja modificadagenèticament fou la primera que va arribaral mercat i la que ha aixecat més polèmiques.El seu cultiu comercial es va iniciar el 1996.

Una dada interessant és el fet que elprotagonisme de la soja com a conreu li vaarribar el 1949 quan la Xina, amb la revoluciócultural, en va interrompre l’exportació.Aquest fet fou aprofitat pels Estats Units perfomentar-ne la producció nacional i imposar-la com a cultiu bàsic. Avui, els Estats Unitsprodueixen el 50 % de la soja mundial.

La soja és una planta silvestre originàriade la vall del riu Groc a la Xina. Avui, encaraes troba soja silvestre a Taiwan, Rússia i Co-rea. L’Afganistan, Cambotja, Japó iMyanmar, conserven una rica diversitat devarietats de soja. A diferència del blat de

moro, en el cas de la soja els híbrids no sónmés productius, fet que ha propiciat aquestinterès inusitat per les varietats modificadesgenèticament. La biotecnologia s’ha centraten la soja resistent als herbicides i a millorardeterminades qualitats alimentàries. La sojaresistent a l’herbicida Roundup és la més es-tesa dels conreus transgènics.

Us proposem una mica de recerca històri-ca al voltant de la soja com a conreu instru-mentat econòmicament. Alhora, podeu anara la recerca de quins productes comercialsincorporen derivats de la soja. Per facilitar-vos la tasca n’adjuntem un quadre resum.

Evitar els productes amb OMG al su-permercat

Actualment, l’Institut de Biologia Molecu-lar del CSIC disposa d’un servei peridentificar si un aliment s’ha fabricat ambalgun vegetal modificat genèticament. Potser,doncs, és l’hora de passar a l’acció i

OLIS MIDÓ FARINES EDULCORANTS

• Maionesa • Pastisseria industrial • Farina • Pastisseria industrial• Margarina • Dolços • Flocs de blat de moro • Begudes• Salses • Xocolates • Polenta • Muesli• Sopes • Gelats • Begudes de sucs• Patates fregides

OLIS LECITINA FARINES PINSOS

• Olis vegetals • Pa • Pastissos • Animals domèstics• Margarina • Pastissets • Dolços • Engreix animals de granja• Mantegues • Xocolates • Cereals • Llets maternitzades• Cremes • Productes de farmàcia • Aliments infantils • Apicultura• Iogurts • Cervesa • Productes dietètics • Aliments líquids• Aqüicultura • Productes càrnics • Pasta de full• Llet

Aplicacions alimentàries de la soja

Aplicacions alimentàries del blat de moro

33

emprendre una campanya perquè elssupermercats del barri donin garanties realsque no venen productes amb OMG o en totcas que estaran perfectament identificats enla prestatgeria. Algunes cadenes comercialscom ara Marks & Spencer certifiquen queno venen cap producte amb OMG. Una acciómassiva enviant cartes des de l’escola a ladirecció dels establiments alimentaris delbarri pot ser una acció important de conscienciació.Alguns establiments alimentaris s’handeclarat nets d’OMG. Podeu consultar lallista d’aliments en els quals s’ha detectat quecontenen OMG a http://www.greenpeace.org.Podeu demanar explicacions als fabricants.

Més enllà de les especulacions i les incer-teses científiques, no hi ha dubte que quanels polítics pro biotecnologia, com ara el pri-mer ministre anglès Tony Blair, sorprenenl’opinió pública declarant que: “There’s nodoubt that there is potential for harm, bothin terms of human safety and in the diversityof our environment, from GM [GE] foods andcrops”, posen en evidència un risc real. LaOrganic Consumer Association (http://www.purefood.org) ha llançat una campanyacontra els OMG basada en tres punts:

1. Una moratòria global per als alimentsi conreus amb OMG.

2. Aturar l’agricultura considerada comuna activitat industrial.

Que l’agricultura ecològica sigui un 30 %vers l’any 2010.

Us proposem com a contrapunt la lecturadel capítol 11 dedicat a “Alimentar la huma-nitat gràcies a la biotecnologia” del llibre Unmón nou de Federico Mayor, editat pel Cen-tre Unesco de Catalunya i la Fundació CaixaManresa.

Joc dels biopirates

La recerca de noves substàncies biològi-ques d’interès per a la indústria ha propiciat

l’apropiació de riqueses genètiques: les ano-menades patents de vida. No és altra cosa queatribuir-se drets sobre quelcom que, de fet,no és sinó un “do” de la natura. La històriade totes les cultures és plena de coneixementsde medicina popular aprofitant allò que lanatura ens ofereix. L’apropiació de coneixe-ments o l’explotació del patrimoni genèticdel planeta és coneix també per biopirateria.

Un cas de biopirateria (n’hi ha molts més)és l’afusellament de patents dels agents bio-químics de l’arbre indi del neem (Azaridachtaindica), emprat des de fa segles per la far-macopea índia. Arreu del món hi ha empre-ses de biotecnologia a la recerca de principisactius que puguin ser comercialitzables coma medicaments o altres. Suposadament, pelConveni de Biodiversitat signat en el marcde la Cimera de la Terra de Rio Janeiro el1992, aquesta activitat prospectiva de les pos-sibilitats econòmiques de la biodiversitathauria de compartir els beneficis amb les co-munitats locals. La realitat és una altra bendiferent. La biopirateria és moda. Us propo-sem organitzar una simulació en la qual unaempresa de biotecnologia ha descobert un es-carabat que guareix el càncer. (La pel·lícula“ Los últimos días del Edén” de JohnMcTiernan,1992, protagonitzada per laLorraine Braco i el Sean Connery us pot ser-vir d’inspiració.)

Els personatges poden ser: l’investigador,el xamà, el director de l’empresa de biotec-nologia, un periodista, el diputat de la regió,un líder ecologista i l’oncòleg d’un hospitalfamós. Cada un d’ells pot ser un equipd’alumnes, els quals seran els encarregats debuscar arguments per defensar el seu inte-rès. És lícit que es pagui pel coneixement tra-dicional. Pot ser una bona excusa per docu-mentar-nos sobre la biotecnologia i de l’opi-nió que ens n’hem de formar.❑

34

Llibres i publicacions

• “The Monsanto Files. Gaia, ecología y desarrollo”(versió castellana del número especial de TheEcologist, dedicada a les tramoies de l’empresa debiotecnologia Monsanto). Desembre 1998.• RIECHMANN, Jorge. Argumentos recombinantes:sobre cultivos y alimentos transgénicos. Madrid:Ed. Los Libros de la Catarata, 1999.• IZQUIERDO, Marta. Ingeniería genética ytransferencia génica. Madrid: EdicionesPirámide, 1999.• Unitats sobre Biotecnologia. Materialsdidàctics per a alumnes de 16 a 19 anys elaboratsper l’European Initiative for BiotechnologyEducation (EIBE). Disponibles en format PDFa l’adreça –http://www.rdg.ac.uk/EIBE.

Entitats i revistes

• Sodepau. Avinyó, 29. 08002 Barcelona. Tel:93 268 22 02. http://www.nodo50.org/sodepaz/• Departamento Confederal de MedioAmbiente de Comisiones Obreras (CCOO).Fernández de la Hoz, 12. 28010 Madrid. Tel: 91319 7653. http://www.ccoo.es. Publiquen elbutlletí Daphnia dedicat a la prevenció ambiental.• Associació Vida Sana. Clot, 39. 08018Barcelona. Tel: 93 265 25 05.• Greenpeace. Portaferrissa, 17 1r 2a. 08002Barcelona. Tel: 93 318 77 49.• World·Watch magazine. Edició en espanyol.Núm. 9 (1999). Gaia Proyecto 2050.Gobernador, 3, 3-2. 28014 Madrid. Tel: 91 42937 74.• Biodiversidad. Revista editada per GRAIN,entitat que té la seva seu a Catalunya al carrerGirona 25, pral. E-08010 Barcelona Tel: 34-93301 13 81. Fax: 34-93 301 16 27. També editala revista trimestral Seedling.• TranXgenia. Butlletí informatiu periòdic sobreenginyeria genètica i patents sobre la vida. Editatper Ecologistas en Acción, tel: 91 531 27 39; e-mail: ecologistas@nodo50.org. Es pot consultartambé a http://www.pangea.org/nodo50.org.

Internet

•http://www.ucsusa.org. Web de la Union ofConcerned Scientists, format per investigadorsconscients dels perills de la tecnologia sense ètica.•http://www.agbiotechnet.com. Es tracta d’unservei online dedicat a l’agricultura i labiotecnologia. També s’hi pot accedir per http://wwwlbiotech-info.net. Hi ha abundant informaciósobre els treballs del Dr. Pustzai amb les patatestransgèniques i altres recerques sobre els efectesdels transgènics.•http://www.grain.org. Web de GRAIN (GeneticResources Action International), entitatconstituïda per promoure la seguretat alimentàriai evitar l’erosió genètica.•http://www.rafi.org. La Rural AdvancementFoundation International (RAFI) és una ONGinternacional dedicada a promoure la conservaciói el desenvolupament de l’agricultura a fi quecausi un mínim impacte en el medi.•http://www.sustain.org/biotech/ és un centre derecursos on trobarem essencialment documentssobre biotecnologia, biodiversitat, patents de vida,etcètera.•http://www.nbif.org/ National BiotechnologiaInformation Facility inclou uns 7000 links irecursos sobre el tema. Conté un bon bancd’imatges sobre microorganismes, proteïnes,gens, etc. Igualment, disposa de recursospedagògics per als professors.•http://www.monarchwatch.org/ Una interessantweb sobre el seguiment de la papallona monarca,una espècie molt afectada pels cultius transgènics.•http://rachel.enviroweb.org/ Informes sobre laproblemàtica de les hormones generades ambbacteris modificats genèticament.•http://www.accessexcellence.org/ El museunacional de la salut és un espai virtual patrocinatper una empresa de biotecnologia. Ofereix unabona galeria d’imatges sobre biologia molecular.•http://www.bio.com/resedu/educate.html Llistade recursos a la web destinada a educadors i perexplicar els conceptes bàsics de biologiamolecular i biotecnologia.

Per a més informació