SISENA LECTURA DE

LLENGUA CATALANA

LA COMODITAT DEL SOMNI O EL VALOR DE L’ESFORÇ?

Lluny d’actuar amb parsimònia, la nostra societat avança frenèticament i ens fa anar a tots de bòlit. Estem i

actuem atabalats, sempre pensant i fent coses, preocupant-nos per un nombre d’assumptes que cada cop és més

gran. La rutina, tant d’un nen com d’un adult, pot resultar feixuga, i transmetre l’amarga sensació que no hem

tingut temps per a nosaltres, per a “viure la vida”. Quan arriba a casa, poques ganes li queden al pobre ciutadà de

posar-se a pensar en plans de futur, iniciatives i projectes. El que hom busca és el descans, la tranquil·litat, allunyar

maldecaps i no pensar massa. Tothom espera obtenir plaer i repòs. Qui vol esforçar-se més?

És indubtable, però, que vivim en una societat que té la facultat també d’oferir als seus membres allò que

demanen. Així, s’han establert nombrosos mecanismes d’entreteniment que eviten al ciutadà i a la ciutadana el fet

d’haver d’esprémer-se massa el cervell. La televisió, a tall d’exemple, s’ha convertit, reforçada avui dia també per

les xarxes socials i l’accés lliure a internet, en un mitjà de masses que ven somnis a baix preu i que permet a petits i

a grans poder imaginar una realitat de la que poden formar part, essent-ne, fins i tot, els protagonistes. Des de

l’estrella de moda de l’equip de futbol que el nen vol imitar, passant per la famosa protagonista que, convertida en

una divinitat de la cançó, ens mostra que és possible arribar a ser una autèntica triomfadora sense necessitat

d’estudiar ni dedicar ni un minut a obrir un llibre, i arribant a el tertulià de moda que ha sortit d’un reality show i que

ara captiva l’audiència amb els seus insults, crits, enfrontaments i paraules grolleres, la petita pantalla li presenta al

telespectador la comoditat del somni i li diu <<seu al sofà, relaxa’t i deixa’t endur; no pensis; només mira i somnia el

que pots arribar a ser>>.

Si tenim en compte que, un cop apagada la televisió i retornats a la crua realitat, és ben cert que cal treballar

a fons, esforçar-se, estudiar i lluitar per tal de fer front a la vida, la pregunta està servida: <<Què preferim, la

comoditat del somni o el valor de l’esforç?>>. Els arguments que donen els membres de la classe de Cinquè són

ben interessants i, alhora, molt diversificats:

CARLA i RICARD: <<Nosaltres tenim clar que la televisió és una andròmina inútil. Si no vigilem, ens fa

descomptar i perdem de vista el rellotge. De primer fem sempre els deures i estudiem, nosaltres. Si ens queda

temps, mirem una estona els dibuixos animats; però només una estoneta, eh...

ROGER i MARIA: <<Vital, necessària, imprescindible! La tele? La tele és la nostra millor companya! Ho

enllestim tot més ràpid amb la televisió. Sense ella no podríem pas viure! Ens llevem ja amb la tele engegada. Els

pares ens la deixen ja a punt quan se’n van a treballar. Esmorzem amb ella, posem els llibres a la bossa amb ella,

repassem l’avorrida lliçó de Medi amb ella al davant... Llàstima que el mestre Ramon no ens la deixi portar a l’aula!

Seríem tant feliços, amb la tele asseguda al nostre costat...>>

SANAE i ORIOL: <<Per dir-ho de forma resumida, depenem d’ella. Som durs d’orella i no entenem mai què

diu el mestre. Les explicacions no ens entren al cap. La tele és la nostra salvació! Ens ho ensenya tot. Jo vull

arribar a sen com Neymar i ella desitja arribar a tocar el cel com Violetta. Ho tenim molt clar. Jo practico amb la

pilota davant de la tele i ella fa veure que canta. Serem estrelles mundials! Estudiar? No ho necessitem pas... Quin

avorriment!>>

JÚLIA i YOUSSEF: <<A classe hem treballat sobre el valor de l’esforç i hem conclòs que cal donar prioritat

sempre al treball personal. A nosaltres també ens fascina la televisió i ens agrada xatejar, és clar, però cal pensar

en el futur... Ja fem Cicle Superior; les coses són cada cop més complexes i hem de dedicar una bona estona a

estudiar i a completar els deures. Entenem que el nostre esforç ha d’anar per davant de qualsevol mitjà

d’entreteniment. Ho tenim clar: primer treballem i, després, ens relaxem!>>

CHAYMAA i AIDA: <<Tele, facebook, tele, whats app, tele, twitter, tele, talk, tuenti, tele... Aquesta és la lliçó

que ens sabem de principi a fi. Espereu, que responen un missatge que ens acaba d’arribar. D’això... No podem

viure sense la tele. La tele és la nostra religió. Més clar no us ho podem dir. I ara, si no us sap greu, comença

Mujeres y hombres y viceversa. Si us voleu quedar, a la Vanessa el Kevin la té a punt de caramel; avui és el dia de

la cita a soles i no ens ho volem pas perdre. Segur que es fan un petó i tot...>>

SIHAM, BRITNEY i ALEXANDRA: <<La tele? Què és això? Nosaltres vivim al camp i els nostres pares no

ens n’han parlar pas, d’aquesta andròmina. Ens llevem d’hora i els ajudem en les tasques agrícoles. Després,

anem, a l’escola rural i ens ho passem d’allò més bé: llegim, corregim els deures i aprenem sempre una cosa nova.

A les onze, juguem al pati una bona estona. Quan tornem a casa, ens reunim totes i berenem mentre inventem jocs

nois. És genial! A Barcelona, però, hi tenim uns cosins que sí que ens n’han parlat, d’aquesta tele... Diuen que hi

estan enganxats!

***********************************