Embed Size (px)
Citation preview
EL
S M
OV
IME
NT
S S
OC
IAL
S
AL
BA
IX L
LO
BR
EG
AT
I
EL
S F
ON
S D
E L
A
FU
ND
AC
IÓ U
TO
PIA
Emilio Palacios
Historiador
Esplugues de Llobregat, 11 de desembre de 2014
Índex
I. Marc de referència ü Moviments socials. ü Moviments socials i sabers. ü Problemàtiques a les que responen. ü Espai geogràfic, temporal i sociopolític.
II. Els moviments socials al llarg del temps ü 1850-1939: inici i consolidació. ü 1939-1978: segrest i revitalització. ü 1978-2002: davallada.
III. Els moviments socials al segle XXI ü Punts forts i febleses. ü Una conclusió (més enllà dels fons
documentals de la Fundació Utopia)
Marc de referència
Els moviments socials són agents i actors que fan servir l’acció col·lectiva per manifestar les seves propostes i reivindicacions.
Conjunt de persones i grups que, d’una manera més o menys estable, actuen amb una certa continuïtat, en nom d’un grup o comunitat, amb l’objectiu de reivindicar, impulsar, evitar, exigir..., una actuació determinada a l’àmbit polític, social, cultural, educatiu...
Moviments socials
Els moviments socials interessen diverses disciplines: antropologia, sociologia, història, ciència política...
Anàlisi documental amb una visió històrica i sociològica, a partir dels fons existents a la Fundació Utopia-Juan N. García Nieto d’Estudis Socials del Baix Llobregat: opuscles, fullets, fulls informatius, articles, fotografies, llibres i altres publicacions.
Moviments socials, sabers i limitacions de l’anàlisi (1)
Limitacions de l’anàlisi:
1. Els moviments socials sorgits des de la ciutadania.
2. Resten fora els moviments socials sorgits a iniciativa de partits polítics o sindicats.
Fem una distinció expressa entre moviments socials i moviment obrer.
Moviments socials, sabers i limitacions de l’anàlisi (2)
• El Baix Llobregat i, més específicament, alguns dels seus municipis.
• Mitjans segle XVIII fins els inicis del segle XXI.
• Moviments ciutadans, pagesos, veïnals, obrers...
Espai geogràfic, temporal i sociopolític
Els moviments socials al Baix Llobregat al llarg del temps
1850-1939: inici i consolidació (1)
• L’any 1855 se celebrà la primera manifestació a Barcelona reclamant el dret d’associació.
• Aquest dret va ser llargament reivindicat a partir del segon terç del segle XIX, també al BL.
• La Constitució de 1869 (aprovada després de la Revolució de 1868 –”La Gloriosa”-) va reconèixer per primer cop a Espanya el dret d’associació. La primera Llei d’Associacions data de juny de 1887.
• Associacions al BL: corals, associacions obreres, associacions polítiques i recreatives, associacions interclassistes.
1850-1939: corals (2)
Corals (a imatge dels cors de Clavé)1
ü 1855, a Cornellà, Societat Coral El Iris ü 1857, a Sant Just Desvern, S.C. de Flora ü 1860, a Esplugues, S.C. La Paloma
a Sant Boi, S.C. Terpsíchore a Sant Vicenç dels Horts, S.C. El Jazmín
ü 1861, a Sant Feliu, S.C. El Mutuo Apoyo ü 1862, a Esparreguera, S.C. La Siempreviva
a Martorell, S.C. La Fraternidad ü 1863, a Cervelló, S.C. Diana a Olesa de Montserrat, S.C. El Olivo ü 1864, a Molins de Rei, S.C. La Hortensia
1. JORDANA, Joan, 2010, El cant coral al Baix Llobregat, Press Line
1850-1939: associacionisme obrer (3)
Els antecedents: germandats, confraries, mutualitats (“socors mutu entre germans”) i ateneus (lleure). Fons secundàries.
Associacions obreres “que permetin la realització d'activitats i la conformació d'una cultura obrera”2. Societat Cooperativa dels Teixidors Mecànics, Ateneu Lliure i Casino Recreatiu (Molins, 1869 i 1891), Ateneu Instructiu (Cornellà, 1893).
Tres Classes de Vapor. Organització del proletariat industrial. Martorell (1870), Molins (1871), Olesa (1872), Cornellà(1872), Esparreguera(1893)3.
2. CARBONELL i altres, (1995), Aproximació a les formes i evolució de l'associacionisme al Baix Llobregat, en el marc de les transformacions socioeconòmiques i polítiques de l’època, Segle XIX-1930, en CALVO, Àngel (dir.) El pas de la societat agrària a industrial al Baix Llobregat, Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 3. EL OBRERO.Revista social, Portaveu de les Tres Classes de Vapor.
1850-1939: associacionisme polític i recreatiu (4)
Tendències republicanes i monàrquiques: Centre Catalanista l’Avenç (Cornellà, 1908), la Federació Obrera i el Foment (Molins, 1912 i 1920).
Associacions obreres rurals: Societat La Vicentina (Sant Vicenç del Horts), Societat de Jornalers (Sant Boi), Unió de Jornalers (El Prat), Associació d’agricultors (Sant Boi -1901-, Cornellà i Sant Just -1907).
Ateneus: Sant Feliu -1881- (Ateneo Libre del Llobregat), Sant Boi -1899-, Esplugues i Sant Just -1918-, Sant Vicenç dels Horts -1928-, Torrelles -1929-.
Associacions recreatives, culturals, esportives (refugi de l’associacionisme a les etapes de repressió), a gairebé totes les poblacions de la comarca (Segona República).
1850-1939: associacions interclassistes (5)
Cambra Agrària del Baix Llobregat4 (Sant Boi, 1875), amb la secció autònoma de Molins de Rei.
Unió de Rabassaires [“i altres cultivadors del camp”]: inicialment, tenia gairebé tots els seus efectius a Martorell [òrgan de premsa La Terra, fundada el
1922 per Lluís Companys].
Des del final de la dictadura de Primo de Rivera fins l’inici de la guerra civil, les associacions es transformen, tot deixant enrera el seu caràcter “apolític” i prenent posició a diferents tendències polítiques.
4. PLANAS MARESMA, Jordi (2003), Cooperativismo y difusión del cambio técnico en la agricultura. La contribución de las cámaras agrícolas (Cataluña, 1890-1930), Historia Agraria, 30; pp. 87-117.
1939-1978: segrest i revitalització (1)
Dictadura: ü Desfeta, repressió i desaparició del
teixit associatiu local: nou decret d’associacions (1941); Fuero de los Españoles (1945); associacions sotmeses al “Movimiento nacional”; fitxa político-social dels membres.
ü Des de finals de gener de 1939, la repressió franquista es dedicà a eliminar tota la xarxa associativa.
ü Espoli del patrimoni i apropiació per part d’Educación y Descanso i l’església.
1939-1978: segrest i revitalització (2)
LEY 191/1964, de 24 de dicieınbre, de Asociaciones:
ü Aparició del fenomen associacionista més important i de major transcendència per a la vida social i ciutadana: les associacions de veïns.
ü La Llei d'Associacions intentava establir un àmbit de vida associativa que fóra parcialment independent, però, al mateix temps, íntimament vinculat a l'Estat, i que respectés sempre “les lleis d'ordre públic i els Principis Fonamentals del Moviment.
1939-1978: segrest i revitalització (3)
ü “Asociación de Vecinos de San Cosme y San Damián” (1969), a El Prat, i “Asociación de Vecinos de Cinco Rosas” (1972), a Sant Boi, foren pioneres al BL.
ü Les associacions de veïns albergaven els “enemics del Règim”. La seva autonomia era molt escassa, ja que estaven estretament vigilades. La llei del 1964 fixava que les associacions havien de “comunicar al governador civil la data i hora de celebració de les seves reunions, amb setanta dues hores d’antelació”5.
ü El fenomen migratori i la conseqüent manca de serveis van ser l’espurna que generà la recuperació dels moviments ciutadans i el primer moviment obrer.
5. Gobierno Civil de Barcelona (1976). Tramitación de solicitudes para la celebración de reuniones públicas, , Circular Nº 28, 20 de febrero.
1978-2002: davallada (1)
Democràcia: ü A partir de 1977, es produeix una crisi
general en els moviments socials i l’auge dels moviments obrers [Fons documental molt ric].
ü La crisi dels moviments socials rau en: • canalització de les reivindicacions a
través dels partits polítics; • transvasament de dirigents veïnals cap a
les institucions públiques; • pèrdua de capacitat de mobilització i
crítica; • pèrdua de membres i reducció de la seva
acció a la “d’entitats consultores”.
ü Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del Derecho de Asociación. Article 22 de la CE: dret d’associació.
ü Algunes fites importants del moviment associatiu al BL durant el període democràtic: [escassa documentació als fons de la Fundació]
• Lluites i reivindicacions contra l’atur i l’exclusió.
• Lluita contra el desviament del riu.
• Lluita contra l’abocador del Garraf.
• Moviments veïnals contra l’especulació urbanística i moviments okupes.
• Moviments per la pau.
1978-2002: davallada (2)
Democràtiques i de participació ciutadana.
Socials, polítiques, econòmiques.
Educatives, culturals.
Infraestructurals i d’habitatge.
Drets civils, feminisme, pacifisme, ecologisme.
.......
Problemàtiques a les que responen els moviments socials del període
Hereu d’un segle i mig de passions i esperances.
Moviments plurals.
Nombre infinit: riquesa; col·laboració.
Modelació de l’orientació i perfil a iniciativa ciutadana.
Associacionisme al segle XXI (1)
A. Punts forts • Mobilització d’energies crítiques. • Participació i deliberació. • Proximitat.
B. Febleses • Atomització i certa manca
d’articulació. • Objectius bàsics dispersos. • Baix reconeixement social [de
vegades].
Associacionisme al segle XXI (2)
Per tal d’arribar a “esdevenir una amenaça” els moviments socials haurien de:
ü compartir uns objectius bàsics, amb capacitat vertebradora,
ü ésser percebuts com a propis per àmplies capes de la societat,
ü “caldria construir una societat civil global amb capacitat de fer front a l’onada conservadora en què vivim, mitjançant els moviments socials”6.
6. FONTANA, Josep (2014), www.jotdown.es, Entrevista
Una conclusió (més enllà dels fons de la Fundació Utopia)
