I Jornada de dinamització lingüística a l'ensenyament secundari

2000 - 2001

PERE MAYANS BALCELLS

VICENT SANZ ARNAU

2ª edició (corregida i augmentada) : novembre 2001

Sociolingüística a secundària

1

Agraïments:

CIEMEN SEDEC Girona Jordi Solé

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ...........................................................................................................5

1. LA SOCIOLINGÜÍSTICA EN EL CURRÍCULUM.....................................................7

Decret 96/1992, de 28 d'abril, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria................................................9

Currículum. Educació secundària Obligatòria........................................................12

Decret 82/1996, de 5 de març, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del batxillerat..................................................................................13

Currículum. Batxillerat............................................................................................14

2. BIBLIOGRAFIA COMENTADA..............................................................................17

Llibres de text........................................................................................................19

Llibres de consulta per al professorat....................................................................20

Llibres de suport a l'ensenyament.........................................................................36

Publicacions..........................................................................................................38

Sociolingüística i literatura.....................................................................................40

Altres materials......................................................................................................41

Internet..................................................................................................................42

3. ANNEXOS.............................................................................................................45

Jo t´escric. Escriu-me!...........................................................................................47

Un text per comentar.............................................................................................49

INTRODUCCIÓEn una situació de normalitat sociolingüística, és a dir, en què una llengua es fa servir en tots els àmbits i en cap cas n’és qüestionat l’ús, des del món de l’ensenyament segurament no hi ha un interès particular per fer conèixer a l’alumnat els conceptes bàsics de sociolingüística ni es percep gaire la necessitat d’analitzar críticament els prejudicis lingüístics, que poden impedir acceptar i apreciar un fet tan evident com que la diversitat lingüística és una part més del patrimoni cultural de la humanitat que cal preservar. En canvi, sembla que, a priori, situacions de conflicte lingüístic han de facilitar la reflexió sobre aquests temes, i més en un context com l’actual, en què a tot Europa arriben persones procedents d’altres llengües i cultures.

El cas de la comunitat lingüística catalana ens hauria de permetre, per tant, entendre, a part de la pròpia realitat, aquelles qüestions de llengua i societat aplicables al conjunt de situacions lingüístiques d’arreu del món. Per aquest motiu, des del Servei d’Ensenyament del Català s’ha organitzat aquesta primera jornada de Sociolingüística a secundària, amb un triple objectiu:

abordar el tema de la diversitat lingüística, ja que pensem que cal fer arribar a l’alumnat la idea que aquesta diversitat és un fenomen natural i enriquidor, que actua com a mitjà d’adequació a un entorn per part d’una comunitat lingüística, i no un obstacle per a la comunicació, com a voltes ens volen fer creure;

tractar de conèixer els mecanismes socials que determinen les actituds individuals i de grup envers els prejudicis lingüístics, cosa que ens pot ajudar en un dels temes clau per al futur de les llengües que pateixen un procés de minoració: incidir en el comportament sociolingüístic de l’alumnat i en les pautes d’ús. Sembla obvi recordar que en el segle XXI, si ens centrem en el cas català, el gran debat no serà el del seu coneixement ―que queda garantit, en la majoria dels casos, per a la totalitat de l’alumnat que passa per l’ensenyament obligatori―, sinó el de l’ús real de la llengua en contextos no estrictament escolars;

facilitar un fòrum de debat per al professorat de llengua catalana i literatura d’ESO i Batxillerat sobre què cal ensenyar de sociolingüística a l’alumnat. Per aquest motiu, les persones que participen en la taula rodona són de secundària i tot el professorat assistent a la jornada és convidat a participar en el col·loqui posterior.

El dossier que teniu a les mans ha estat elaborat amb la finalitat de donar al professorat informació sobre el material disponible per treballar el tema de la sociolingüística. Està estructurat en dues parts: quines referències sobre l’estudi de la sociolingüística hi ha en el currículum i una bibliografia comentada.

L’apartat «La sociolingüística en el currículum» conté els aspectes del currículum d’ESO i Batxillerat que hi fan referència, així com una selecció de les orientacions didàctiques i d’avaluació del Departament d’Ensenyament al respecte.

L’apartat «Bibliografia comentada» està format per una selecció comentada de materials, subdividits en apartats (llibres de text, llibres de consulta, llibres de literatura amb elements de sociolingüística, llibres de lectura per a alumnes, mapes, programes informàtics, jocs...), que poden ser utilitzats en el seu ensenyament.

5

Pel que fa als llibres de text, només s’han consignat aquells materials dedicats en la seva totalitat a la sociolingüística. S’han seleccionat també al voltant de cent llibres de consulta per al professorat amb la intenció que hi pugui trobar tant llibres d'introducció general a la sociolingüística com llibres que aprofundeixin en la situació sociolingüística d'Europa i dels Països Catalans.

Quant als llibres de possible lectura per a l’alumnat, és a dir, llibres de suport a l'ensenyament, n’hem inclòs al voltant d'una desena, la majoria dels quals ja són àmpliament utilitzats pel professorat dels centres d'ensenyament.

També hi ha un subapartat de «Publicacions» en què es poden trobar referències sociolingüístiques. En el de «Sociolingüística i literatura» es donen alguns suggeriments per treballar la sociolingüística dins del camp de la literatura i en «Altres materials», trobareu referències a mapes pedagògics, jocs i materials informàtics. Finalment, el subapartat «Internet» inclou una selecció comentada d’enllaços amb contingut sociolingüístic aprofitable per a l’ensenyament.

El dossier es complementa amb dos annexos. En l'annex 1 hem volgut aportar una aplicació pràctica de l’ensenyament de la sociolingüística: l’experiència Jo t’escric. Escriu-me, que enguany s’ha desenvolupat a les comarques que depenen de la Delegació Territorial d’Ensenyament de Girona, amb l’objectiu principal de conèixer la diversitat lingüística i cultural de l’entorn més proper (els Països Catalans), i de les relacions harmonioses entre diferents comunitats lingüístiques d’Europa. En el 2, hi ha un fragment del llibre de Carme Junyent, Vida i mort de les llengües, com un exemple de text a comentar.

Barcelona, març de 2001

6

1. La sociolingüística en el currículum

Decret 96/1992, de 28 d'abril, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria

[...]

En aquesta etapa, els alumnes han d'adquirir els conceptes, les habilitats, les actituds i els valors que els condueixin a l'autonomia individual, a la construcció de la pròpia personalitat i a un autoconcepte positiu, per tal de ser capaços d'assumir els seus deures i exercir els seus drets.

[...] en aquesta etapa educativa s'haurà de poder consolidar el domini oral i escrit de la llengua catalana i adquirir la competència suficient en el seu ús social, juntament amb el coneixement d'altres llengües i cultures en un món on la comunicació i la participació tenen i tindran cada vegada més importància. També s'haurà d'aprofundir el coneixement dels signes d'identitat propis de Catalunya, a través de la història, la societat, el patrimoni artístic i científic, les tradicions del país, la participació en les manifestacions socioculturals i l'obertura de perspectives encaminades a iniciar els joves en la participació democràtica i cívica de les institucions socials.

[...]

Article 2

2.3. Relacionar-se amb altres persones i participar en activitats de grup, adoptant actituds de flexibilitat, solidaritat, interès i tolerància, per superar inhibicions i prejudicis i rebutjar tot tipus de discriminacions degudes a l'edat, a la raça, al sexe i a diferències de caràcter físic, psíquic, social i altres característiques personals.

2.4. Analitzar els mecanismes i valors que regeixen el funcionament de les societats, d'una manera especial els relatius als seus drets i deures com a ciutadà dins els àmbits socials més immediats el centre educatiu, la població, la comarca i la nació, que li permetin d'elaborar judicis i criteris personals, i actuar amb autonomia i iniciativa en la vida activa i adulta.

[...]

2.7. Identificar i assumir com a pròpies les característiques històriques, culturals, geogràfiques i socials de la societat catalana; tenir coneixement del dret dels pobles i dels individus a la seva identitat i desenvolupar una actitud d'interès i respecte envers l'exercici d'aquest dret.

2.8. Comprendre i produir missatges orals i escrits amb propietat, autonomia i creativitat, en llengua catalana i castellana i, si s'escau, en aranesa i, almenys, en una llengua estrangera, fent-los servir per comunicar-se i per organitzar els propis pensaments, i reflexionar sobre els processos implicats en l'ús del llenguatge.

[...]

Article 5

5.1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'ensenyament. S'utilitzarà normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge de l'educació secundària obligatòria.

[...]

5.3. En qualsevol cas, es respectaran els drets lingüístics individuals de l'alumne, d'acord amb la legislació vigent.

9

Annex

Currículum comú de l'educació secundària obligatòria

Àrea de Llengua

[...]

L'apartat de llengua i societat ajuda els alumnes a situar-se en una societat que té la llengua com una de les institucions socials bàsiques. Per això es proposa que els alumnes hi treballin els aspectes següents: situació de la llengua dintre d'una història i uns contactes humans, cosa que els permetrà descobrir les relacions mútues i les causes (polítiques, migratòries, culturals, comercials, etc.) que contribueixen a la formació, l'expansió i la transformació de les llengües; l'espectre lingüístic de Catalunya, com també les dades sociolingüístiques bàsiques de les dues llengües que s'hi usen més; les normes legals que en regulen la convivència, i les varietats de la llengua (començant pel propi parlar) i la riquesa que representa aquesta pluralitat.

Una consideració especial cal dedicar a l'anàlisi dels fenòmens sociolingüístics que revelen un ús del llenguatge tenyit de prejudicis sexistes, socials o de classe, territorials (urbans/pagesívols), etc. És tasca de l'àrea de Llengua i literatura, però no únicament d'aquesta àrea, fer notar aquests aspectes i donar als alumnes els elements necessaris per tal d'analitzar-los i evitar-los el seu ús lingüístic, i potenciar les actituds de respecte per totes les manifestacions humanes del llenguatge, com un valor estimable, que cal protegir i desenvolupar. És a l'àrea de Llengua on els alumnes han de prendre consciència que un idioma no és solament un codi indiferent i intercanviable per passar informació, sinó un vehicle de pensament, una

exteriorització de la pròpia personalitat i una manifestació de tradició i de cultura.

Es tasca de l'àrea de Llengua i literatura patrocinar una sèrie de valors i d'actituds íntimament lligats amb l'entorn lingüístic de l'alumnat. Entre aquestes destaca la conscienciació dels joves estudiants sobre la importància de la llengua no solament per transmetre informació sinó també per a d'altres funcions múltiples: integració social, vehicle de pensament, exteriorització de la pròpia personalitat, manifestació de tradició i cultura, classificació, anàlisi i interpretació de l'univers sensible i mental.

Objectius generals

[...]

8. Respectar la diversitat lingüística i prendre consciència de la riquesa que representa aquesta pluralitat.

Continguts

Procediments

[...]

6. En relació amb llengua i societat.

6.1. Treball amb mapes de dominis lingüístics i amb gràfics i taules estadístiques sobre fets relacionats amb la llengua.

6.2. Ús dels mitjans de comunicació social per treballar aspectes relacionats amb aquest apartat.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Llengua oral.

[...]

1.3. Llengua estàndard i registres. Les varietats dialectals.

1.4. Mitjans de comunicació audiovisual.

2. Llengua escrita.

[...]

10

2.3. Normativa de la llengua escrita. Institucions que vetllen per la normativa: Institut d'Estudis Catalans i Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola.

2.4. Mitjans de comunicació escrita.

3. Lèxic.

[...]

3.3. Interferències lèxiques.

4. Literatura.

[...]

4.4. El context historicocultural.

[...]

6. Llengua i societat.

[...]

6.3. Diversitat lingüística en el món actual. Principals famílies lingüístiques. Les llengües romàniques.

6.4. Procés de formació, transformació, desplegament o substitució d'una llengua.

6.5. Llengües d'Espanya i normes legislatives que s'hi refereixen. Normalització lingüística.

6.6. Varietats socials i geogràfiques del català i del castellà.

Valors, normes i actituds

[...]

3. Respecte per la pluralitat cultural i valoració de la pròpia identitat.

3.1. Valoració de la riquesa que aporta la diversitat lingüística i respecte pels usuaris dels diversos parlars.

3.2. Atenció a la situació sociolingüística de Catalunya.

3.3. Sensibilització crítica envers els aspectes de la llengua que reflecteixen valors i prejudicis (classistes, racistes, sexistes) per tal d'eliminar-los.

[...]

Objectius terminals

[...]

44. Reconèixer la diversitat lingüística del món actual, tot fent referència a l'extensió d'ús d'algunes llengües, amb especial atenció al català i al castellà.

45. Valorar la importància de la llengua pròpia i el món cultural que li dóna suport i s'hi reflecteix.

46. Valorar la necessitat i el fet de comunicar-se en altres llengües.

47. Descriure els aspectes més elementals de la situació sociolingüística i legal de les llengües d'Espanya.

48. Apreciar les normes que regulen la relació democràtica entre parlants de les diverses llengües de l'Estat, tot manifestant actituds de respecte cap a les llengües i els seus parlants i fent ús dels drets lingüístics.

49. Demostrar coneixement dels aspectes bàsics de la història social de la llengua catalana i la castellana, les seves semblances i les seves diferències.

50. Reconèixer els aspectes bàsics de la varietat estàndard utilitzada pels mitjans de comunicació i de les varietats dialectals per tal d'assegurar la comprensió de missatges entre parlants de la mateixa llengua.

11

Currículum. Educació secundària ObligatòriaÀrea de LlenguaGeneralitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament

Abril 1993 Orientacions didàctiques

Per a l'ensenyament - aprenentatge

[...]

La llengua és també un sistema de valors que reflecteix els prejudicis socials d'una societat determinada. Determinats usos lingüístics, més enllà de la denotació, comporten elements emotius que poden afectar les persones. És així com s'han analitzat estereotips racistes, de classe social, sexistes, diglòssics en l'ús del llenguatge. Els professors de Llengua han de fer notar aquests aspectes als alumnes, de manera que propiciïn un ús més reflexiu de la llengua.La presència de dues llengües oficials a Catalunya ha de facilitar la reflexió sobre la situació i la realitat sociolingüística. Tot i que no es pot perdre de vista que hi ha l'objectiu ineludible de la normalització del català, caldrà evitar comportaments que atemptin contra el respecte democràtic, caldrà reflexionar sobre aquests aspectes i garantir el coneixement bàsic de la normativa legal que regula l'ús de les dues llengües oficials. Els alumnes han d'aprendre no solament a observar situacions sociolingüístiques complexes, sinó a aplicar-hi els elements bàsics d'anàlisi (conceptes com bilingüisme i diglòssia, conflicte lingüístic i normalització lingüística) i a emetre'n un judici d'acord amb el seu punt de vista.

[...]

Per a l'avaluació

[...] s'emfasitzarà més els continguts actitudinals, que es desprenen d'un coneixement més aprofundit de la realitat sociolingüística en què viu l'alumne/a. Per tant, els continguts conceptuals serviran com a element que possibiliti l'adquisició d'actituds d'integració en la societat que l'envolta. Per a l'avaluació d'aquests continguts actitudinals es tindran en compte les observacions de tot l'equip de professors i professores tant a dintre de l'aula com a la resta de l'àmbit escolar. La valoració de l'adquisició de fets i conceptes es farà, sobretot, a través d'exercicis amb estadístiques, enquestes, mapes, consultes de periòdics, resums, redaccions i fins i tot debats.

12

Decret 82/1996, de 5 de març, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del batxillerat[...]

Per establir els objectius i els continguts de Llengua i literatura (catalana i castellana) s'han tingut en compte diferents criteris: l'evolució psicològica de la joventut, els aspectes sociològics, sociolingüístics i epistemològics i l'òptica pedagògica.

[...]

Pel que fa a l'aspecte sociolingüístic, cal no oblidar la situació de recuperació i potenciació de la llengua catalana que viu el país, tendent a fer de la llengua pròpia una eina de comunicació a tots els nivells, amb plenitud de funcions. Tot i que aquesta tasca és obra de tota la societat, les matèries de llengua, aplicant els objectius que li són propis, hi tenen un paper especial, afavorint aquells aspectes positius de valoració i d'ús en activitats comunicatives, en un context de respecte i interacció multilingüe i multicultural propi de la societat actual.

[...]

Pel que fa a les metodologies i els aprenentatges propis de la matèria, cal tenir molt en compte que l'aprenentatge de la llengua passa sobretot pel seu ús; només l'ús permet de verificar la seva assimilació i reconèixer que s'han après de manera efectiva els elements lingüístics: habilitats, estructures, paraules, significats. L'objectiu essencial de l'aprenentatge de la llengua per part de tot l'alumnat no és el coneixement del funcionament del codi lingüístic, sinó molt més: aplicar-lo, expressar-hi coneixements i vivències, influir amb la utilització de la llengua en la realitat que l'envolta.

Objectius generals

L'alumne/a, en acabar el cicle, ha de ser capaç de:

[...]

11. Adquirir coneixements suficients sobre el marc sociolingüístic i històric de la llengua.

12. Col·laborar en la normalització de la llengua catalana.

[...]

15. Valorar la llengua i la literatura com una herència cultural i com un mitjà de comunicació personal i social.

Continguts

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

[...]

4. Les llengües i els parlants.

4.1 La variació lingüística: social, *geogràfica i estilística.

4.2 Realitat plurilingüe i pluricultural del món contemporani, amb especial atenció al marc legal i la realitat sociolingüística de Catalunya. Les llengües d'Espanya.

4.3 Fenòmens de contacte entre llengües. *Els processos de normalització lingüística.

4.4 L'ús públic de la llengua i en els mitjans de comunicació.

Procediments

1. Recollida, selecció i processament d'informació.

[...]

13. Anàlisi dels comportaments lingüístics en la vida social.

14. Anàlisi de la situació sociolingüística de Catalunya.

Valors, normes i actituds

[...]

9. Valoració de la llengua i la literatura com a herència cultural viva, i com a

13

mitjà d'expressió d'una comunitat i d'interpretació de la realitat.

10. Interès per la situació sociolingüística de Catalunya, i valoració de les actituds diglòssiques i del coneixement de diverses llengües com a factor d'enriquiment i promoció personals.

Objectius terminals

1. Obtenir, seleccionar i processar la informació relacionada amb els àmbits familiar, social, acadèmic i dels mitjans de comunicació.

[...]

21. Reflexionar sobre la situació plurilingüe del món contemporani i d'Espanya, amb especial atenció a la realitat sociolingüística de Catalunya partint de l'entorn més proper.

22. Comprendre els factors socials i legals que condicionen el contacte de llengües i els processos de desplegament i de normalització de la llengua catalana.

23. Aplicar a la situació actual de la llengua els conceptes de bilingüisme, diglòssia, prejudici, conflicte, minorització, substitució i normalització, per superar les actituds diglòssiques i per explicar els canvis que s'hi estan produint.

[...]

35. Valorar la llengua i la literatura com una herència cultural viva, com un mitjà d'expressió d'una comunitat i d'interpretació de la realitat.

Els continguts i objectius marcats amb un asterisc (*) són més propis per ser treballats des de la matèria de Llengua Catalana i Literatura.

Currículum. BatxilleratMatèries comunesGeneralitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament

Juny 1999

Orientacions didàctiquesPer a l'ensenyament - aprenentatge

[...]

9. La reflexió sobre llengua i variació i les funcions del llenguatgeAdonar-se dels canvis que l'ús del llenguatge comporta segons l'emissor/a és un aprenentatge del tot necessari de realitzar. Però, a més, aquesta variació també pot esdevenir-se segons els elements de l'esquema de la comunicació que prenguem com a punt de referència: un missatge pot variar (de significació) segons el receptor/a, segons el context, segons el missatge... Les diferents funcions del llenguatge ho expliquen àmpliament.

Saber que una llengua no és una estructura uniforme parlada sempre igual, sinó que té variacions en l'espai (dialectes), en el temps (variants històriques), socials, temàtiques, textuals, etc., és un conjunt de coneixements del tot necessari per poder intervenir en el discurs social d’una manera eficaç. No es tracta solament de saber que no ens podem adreçar igual (segons una norma convencional) a una personalitat o a un o a una "col·lega", sinó que si volem parlar d'economia cal utilitzar un tipus de discurs (lèxic, però també estructures textuals i de frase) diferent del que utilitzarem si volem parlar de poesia o d'art en general.

Totes les llengües es troben amb les variacions esmentades. La diferència entre una llengua de cultura forta i una llengua minoritzada és que la primera

14

té textos en tots els àmbits de l'ús social; en canvi, la segona es pot ben trobar que li manquin paraules, estructures o textos en determinats àmbits. Per tant, relacionarem la reflexió sobre la variació lingüística amb els aspectes més pragmàtics i d'ús de la llengua.

10. Reflexió sobre les llengües en contacteA Catalunya, l'ús de la llengua pròpia ha de competir, amb una pressió cada vegada més creixent, amb la llengua oficial de l'Estat i de bona part de la població que hi viu. Arran d'aquest contacte lingüístic es produeixen una sèrie de conflictes lingüístics complexos.

El professorat, a partir de l'anàlisi objectiva del marc legal de la llengua, del seu ús públic i presència en els mitjans de comunicació, i de les situacions sociolingüístiques que se'n deriven (bilingüisme, diglòssia, assimilació i substitució lingüístiques, etc.), haurà de fer reflexionar l'alumnat per tal que, democràticament i crítica, expressi la seva opinió.

Convé recordar que l'alumnat és adolescent i jove, i que és fàcil que s'apassioni en determinats aspectes. Per això cal que el tractament d'aquesta temàtica sigui rigorós per part del professor/a, i que es respectin escrupolosament les opinions personals i els punts de vista de l'alumnat, després de distingir entre informació i opinió.

Per a l'avaluació

[...]

L'avaluació formativa ha de permetre a professors i professores de recollir informació sobre els progressos de l'alumnat, les dificultats en què es troba, la validesa sobre el material curricular amb què es treballa o l'adequació metodològica que s'utilitza

en cadascuna de les activitats que es proposen, entre d'altres. Aquesta manera de procedir possibilita la millora del procés d'aprenentatge de l'alumne/a, alhora que permet al professorat reajustar la programació i la metodologia a les necessitats del grup-classe. Per aquesta raó caldria elaborar una fitxa sistemàtica per a cada alumne/a, en la qual es faran constar dades sobre:

Llengua oral, que inclogui aspectes de comprensió i producció de textos de caràcter formal.

Llengua escrita, que tingui en compte els coneixements sobre els components gramaticals, sociolingüístics i discursius en textos formals, i la seva aplicació en les produccions pròpies.

Literatura, que consideri elements d'anàlisi d'una obra literària que tinguin en compte l'emissor/a (autor/a), el missatge (text), el/la destinatari/ària (lector/a) i el codi (forma de transmissió del missatge).

Sociolingüística, que permeti valorar el grau de reflexió i de capacitat crítica envers la situació actual de la llengua.

Actitud de l'alumnat envers les activitats de classe.

[...]

En el cas de la llengua escrita, verificarem si l'alumne/a és capaç d'interpretar textos periodístics, administratius, tècnics i científics en la varietat estàndard, i de sintetitzar-ne la idea global mitjançant les tècniques del resum i de l'esquematització. També valorarem la seva capacitat de comprendre de forma global textos emesos en les principals varietats geogràfiques de la llengua a través d'activitats com el resum, la paràfrasi o el trasllat del text a l'estàndard.

A partir d'aquests textos, els nois i les noies hauran de reconèixer i comentar

15

aspectes relacionats amb la competència textual i sociolingüística (adequació, coherència i cohesió), i també gramatical (ortografia, morfosintaxi i lèxic).

16

17

2. Bibliografia comentada

LLIBRES DE TEXT ALEGRE, Montserrat; BARTRA, Anna; LORENTE, Mercè. La llengua i els parlants.

Barcelona: Grup Promotor Santillana, 1998.

Llibre de text per a l’assignatura de Llengua catalana i literatura de batxillerat, que tracta exclusivament de l’apartat del currículum referit a la llengua i els parlants (el currículum queda completat amb tres llibres més). Inclou aquests temes: 1. Llenguatge i llengües. 2. Llengua i societat. 3. La variació lingüística. 4. Els registres lingüístics. 5. La variació social. 6. La variació geogràfica. 7. Història de la llengua catalana. 8. La llengua catalana avui.

BARRIERAS, Mònica; JUNYENT, Carme; VILARÓ, Sergi. Quadern d’ESO de la diversitat lingüística. Barcelona: Octaedro, 2000.

Aquest llibre forma part del projecte GELA (Grup d’Estudis de Llengües Amenaçades) per tal treballar amb l’alumnat la diversitat lingüística. Amb aquest material el professorat pot organitzar un crèdit que té com a objectius didàctics conèixer la diversitat lingüística del món, entendre la igualtat de totes les llengües, promoure una actitud crítica envers els prejudicis lingüístics, fer evident la globalitat del contacte lingüístic, reflexionar sobre el procés d’homogeneïtzació lingüística mundial, alertar sobre el perill de la mort de les llengües... El llibre es complementa amb una guia didàctica apareguda també l’any 2000. Durant l’any 2001 n’apareixerà la versió castellana.

CASELLES, David. Junts en la diversitat. Barcelona: La Busca edicions, 1997.

Crèdit variable que s’adreça principalment a alumnat de segon cicle d’ESO o de batxillerat. A partir de l’estudi de la diversitat de la llengua catalana a nivell dialectal (mitjançant cançons actuals), el text permet millorar el grau de coneixement de la llengua catalana en aspectes tan diversos com la sociolingüística, la gramàtica, la redacció i el lèxic.

CASTELLANOS, Carles; PAZOS, M. Lluïsa. Curs de sociolingüística per a BUP, COU i reforma. Vilassar de Mar: Oikos-tau, 1995.

Els autors tracten aquests temes: la llengua i la societat, la variació lingüística, la variació geogràfica, la variació estilística, la variació social, la varietat estàndard, la història social de la llengua i conceptes sociolingüístics. El llibre finalitza amb tot un seguit d’exercicis, de propostes de treball i de lectures complementàries.

MAYANS, Pere; MONTÉS, Núria. CAT -Llengua i societat dels Països Catalans. Barcelona: La Busca, 1998.

Crèdit variable de segon curs del segon cicle de l’ESO o matèria optativa de batxillerat. Permet descobrir els diversos territoris dels Països Catalans: la història, la situació sociolingüística, les principals característiques del català de la zona... També permet conèixer la realitat plurilingüe d’Europa, reflexionar sobre alguns dels prejudicis lingüístics més arrelats en la nostra societat i introduir l’alumnat en els principals conceptes de la sociolingüística.

SANZ, Rosa; RUIZ, Francesc. Quaderns d’activitats. València: Tàndem Edicions, 1990.

En els Quaderns 1 i 8 (la col·lecció consta de 8 números) els autors, seguint part del programa que, aleshores, es feia a COU, treballen els conceptes bàsics de

19

sociolingüística i la situació sociolingüística actual dels Països Catalans. És molt interessant disposar de la Guia didàctica (1992).

LLIBRES DE CONSULTA PER AL PROFESSORAT AGUILERA, M. M.; ROMANÍ, J. M. Actituds dels consumidors catalans davant de l’ús

comercial del català. Barcelona: Departament de Cultura, 1995.

Text elaborat per l’Institut de Sociolingüística Catalana, gràcies a un encàrrec de treball fet a l’empresa Line-Staff Consulting. Són interessants les conclusions a les quals s’arriba: entre d’altres, destaquem que el fet de retolar en català, malgrat algunes reticències per por de perdre clients, no té pràcticament incidència negativa en cap sector de la població; la proporció de persones que se senten molestes pel fet de ser ateses en castellà quan s’han adreçat a un venedor en català és superior a la seva contrària; una gran majoria considera que és la persona que ven qui ha de fer l’esforç d’adaptar-se a la llengua de qui compra. És interessant el qüestionari utilitzat, que apareix al final del llibre.

ARACIL, Lluís V. Papers de sociolingüística. Barcelona. La Magrana, 1982.

Un dels clàssics de la sociolingüística catalana. Aracil hi presenta temes com conflicte lingüístic i normalització lingüística, el bilingüisme com a mite, la revolució sociolingüística catalana, educació i sociolingüística... Un llibre de referència.

ARACIL, Lluís V. Dir la realitat. Barcelona: Edicions Països Catalans, 1983.

Un altre dels clàssics de la sociolingüística catalana on l’autor, sense embuts, presenta l’enfocament sociolingüístic com l’eina decisiva i imprescindible per tal d’entendre i transformar la realitat sociolingüística dels Països Catalans.

ARGELAGUET, Jordi. Partits, llengua i escola. Barcelona: Mediterrània-CIEMEN, 1999.

Anàlisi de la política lingüística de la Generalitat de Catalunya en l’ensenyament obligatori (1980-1995). Entre les conclusions de l’estudi cal esmentar que l’autor afirma que, en la mesura que no hi hagi correspondència entre allò que s’exigeix a l’escola i el que realment succeeix a la resta de la societat, s’estaran assentant les bases del fracàs de la política lingüística en l’ensenyament.

ARGEMÍ, Aureli. Monolingüisme, bilingüisme i plurilingüisme. Barcelona: Keltrès editora, 1996.

Llibret de 30 pàgines en què l’autor planteja la situació de les llengües a Europa i on aposta clarament pel plurilingüisme. També hi trobem, al final, la Declaració Universal de Drets lingüístics.

ARTIGUES, Antoni; CALAFAT, Rosa. Ecologia lingüística. Barcelona: La Busca, 1998.

Tal com es destaca en el pròleg, l’objectiu del llibre és treballar a favor de treure el vel de la manipulació del discurs, a favor d’ensenyar a llegir. Per aquest motiu, l’obra ens forneix de textos i titulars de premsa per treballar amb l’alumnat per exemple, el tema de la unitat de la llengua o el de l’ecolingüisme.

BAETENS-BEARDSMORE, Hugo. Principis bàsics del bilingüisme. Barcelona: La Magrana, 1989.

20

Principis bàsics del bilingüisme està pensat per proporcionar una clara guia introductòria a les preguntes que hom es fa a propòsit del coneixement de més d’una llengua. El llibre subratlla la normalitat de la parla i de l’ús de més d’una llengua en la vida diària i desfà alguns dels mites i de les pors propagats massa sovint per gent que només en coneix una. Aprofitant la seva pròpia experiència com a bilingüe i la considerable investigació sobre els diferents tipus d’influències ambientals, Baetens-Beardsmore proporciona un text amè que interessarà no solament els lingüistes, sinó també els pares, els educadors i els polítics.

BASTARDAS, Albert. Llengua i immigració. La segona generació immigrant a la Catalunya no-metropolitana. Barcelona: La Magrana, 1986.

A partir del context, la competència i el comportament lingüístics, aquest estudi analitza la interrelació d’aquests factors en el procés de bilingüització de la segona generació dels immigrants castellanoparlants en la Catalunya actual. Tot continuant les recerques anteriors del mateix autor, noves dades estadístiques són contrastades amb l’objectiu d’avançar a fons en l’explicació dels determinants i de la dinàmica general del fenomen. L’obra constitueix, així, una contribució important tant per a la comprensió universal dels processos de bilingüització d’immigrants com per a l’establiment d’una política lingüística eficaç per a la normalització global del català.

BASTARDAS, Albert; SOLER, Josep (editors). Sociolingüística i llengua catalana. Barcelona: Empúries, 1988.

Diversos professors universitaris i especialistes estudien, des d’una perspectiva sociolingüística, temes com la minoració lingüística, la immigració, el comportament lingüístic, les actituds lingüístiques o l’extensió de l’ús. Hi participen, entre d’altres, Enric Montaner, Miquel Strubell, Teresa Turell, Amparo Tuson...

BASTARDAS, Albert. Ecologia de les llengua (medi, contacte i dinàmica sociolingüística). Barcelona: Proa, 1996.

L’obra vol difondre i estimular l’aplicació d’un punt de vista ecològic a la comprensió dels fenòmens sociolingüístics. Especialment, s’aprofundeix en els processos de normalització lingüística i, en concret, es posa èmfasi en la complexitat de la situació de la llengua catalana.

BASTARDES, Bibiana; RENAU, Enric. Usos i actituds lingüístics en les empreses associades a l’Institut de l’Empresa Familiar. Barcelona: Departament de Cultura, 2000.

Estudi de l’ús i de l’actitud lingüístics de grans empreses familiars de Catalunya. Es conclou que, en general, les actituds lingüístiques són favorables a l’increment de l’ús de la llengua catalana, malgrat que el grau d’ús actual no sigui gaire alt. De fet, el principal fre per a l’augment del català rau en el fet que no es distingeix entre el mercat català i el mercat espanyol.

En un dels annexos del llibre podem trobar un recull de pàgines web sobre recursos i serveis de llengua catalana (actualitzada el 16-5-2000).

BOIX, Emili. Triar no és trair. Barcelona: Edicions 62, 1993.

21

S’estudien les normes d’ús lingüístic dels joves de Barcelona, la majoria nascuts a Catalunya i fills de famílies d’origen immigrant. Molts poden parlar el català, però molts no solen usar-lo. L’estudi pretén donar resposta a aquesta qüestió i conclou que hi ha un marge creixent de llibertat d’ús de les dues llengües: per a molts joves triar l’altra llengua no li significa trair la identitat del seu grup d’origen.

BOIX, E.; VILA, F.X. Sociolingüística de la llengua catalana. Barcelona: Ariel, 1998.

Aquest manual vol aprofundir sobre el paper de les llengües en la societat, tot combinant la presentació dels principals corrents d’investigació sociolingüística amb exemples de la nostra realitat sociolingüística. Hi ha nombroses propostes d’activitats pràctiques per conèixer millor la situació sociolingüística de la comunitat lingüística catalana.

BRANCHADELL, Albert. La normalitat improbable. Barcelona: Empúries, 1996.

Branchadell defensa la tesi que és poc probable que, amb la situació actual, el català arribi a la normalitat pel que fa a l’ús. Estudia els tres obstacles principals: la situació jurídica de la llengua (a voltes adversa, a voltes insuficient), la voluntat política de la Generalitat (molt més feble del que, a vegades, s’ha volgut fer creure) i, finalment, la indiferència de bona part de la població. Al final del llibre hi ha un interessant apèndix amb una llista de 94 disposicions que imposen l’ús del castellà en l’etiquetatge i àmbits afins. També cal destacar una interessant bibliografia.

CAMP, Francesc. Coneixement i usos lingüístics de la població d’Andorra. Andorra la Vella: Govern d’Andorra, 1996.

Estudi que presenta, d’una forma molt visual, les dades més significatives de l’enquesta sociolingüística feta a la població d’Andorra major de catorze anys durant els mesos de setembre i octubre de 1995.

CARIA, Rafael. L’Alguer, llengua i societat / Alghero, lingua e società. Sàsser: Editrice Democratica Sarda, 1990.

Presentació de l’Alguer. És especialment interessant el quart capítol del llibre, intitulat «La tercera renaixença algueresa i la situació sociolingüística actual».

CARULLA, Mireia. La llengua catalana en l’actualitat. Barcelona: Departament de Cultura, 1990.

Presentació de la llengua catalana: coneixement, situació a l’ensenyament, en els mitjans de comunicació, en la producció cultural.

CIEMEN. Drets lingüístics a la nova Europa. Barcelona: CIEMEN-Mediterrània, 1996.

Actes del II Simposi Internacional de Llengües Europees i Legislacions, celebrat a Gandia el 1995. Aquest simposi s’emmarca dins de MERCATOR, una iniciativa de la Comissió de les Comunitats Europees per donar seguiment a la Resolució del Parlament Europeu de 30 d’octubre de 1987 sobre la necessitat de promoure una política a favor de les llengües i les cultures dites minoritàries o regionals de la Unió Europea. Concretament, MERCATOR és un programa destinat a confeccionar un banc de dades que aplegui tota la informació al voltant de les esmentades llengües i cultures en el marc de la UE. En el llibre que ens ocupa podem trobar referències sobre el sami, el finès, el noruec, les minories lingüístiques d’Àustria o la situació al Tirol del Sud, entre d’altres.

22

COMITÈ DE SEGUIMENT DE LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DE DRETS LINGÜÍSTICS. Declaració Universal de drets lingüístics. Barcelona, 1986.

Edició en català, francès, anglès i espanyol de la Declaració Universal de Drets Lingüístics, aprovada a Barcelona el 6 de juny de 1996. Des de les comarques gironines, i amb l’ajut de diverses institucions, el setembre de 2000 se’n féu una edició, únicament en català, de 23.500 exemplars. Es tracta d’un document producte d’un llarg procés de reflexió i d’intercanvi, que ha esdevingut un clam per a la conservació de la diversitat lingüística.

COMES, G.; JIMÉNEZ, B.; ALCARAZ, V.: La llengua catalana i els alumnes castellanoparlants de 10 a 15 anys. Barcelona: Columna, 1995.

A partir d’una enquesta realitzada expressament, els autors aprofundeixen en la competència, les actituds i els condicionaments lingüístics dels alumnes castellanoparlants de 10 a 15 anys, nascuts majoritàriament a Catalunya. Les dades permeten conèixer la situació real de la llengua catalana en un segment concret de la població. En les conclusions s’afirma que el coneixement de la llengua catalana, tant oral com escrit, és molt bo; però, en canvi, quan es fa referència a l’ús, més de la meitat manifesten problemes per mantenir una conversa totalment en català.

CONSORCI PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA / ORGANITZACIÓ PEL MULTILINGÜISME. Segells plurals. Barcelona: Consorci per a la Normalització Lingüística, 2000.

Llibret il·lustrat on es reivindica el multilingüisme als segells de l’Estat espanyol. Són interessants els exemples d’altres estats que sí que practiquen aquest multilingüisme (Suïssa, Xina, Xipre, Israel, Noruega, Nova Zelanda, República de Sud-àfrica...

COTANO, Àngela. Les llengües minoritzades d’Europa. València: Eliseu Climent, editor, 2000.

Presentació de la situació de les diverses llengües que es parlen a Europa. És molt interessant l’explicació que es fa de la terminologia emprada. Al final de l’obra trobem una interessant bibliografia, on, a més dels llibres, revistes i butlletins consultats, hi ha tot un seguit d’informacions sobre adreces d’internet i d’organismes i institucions que treballen en el camp de la diversitat lingüística.

DANSEREAU, Jean [et al.]. Drets lingüístics i drets culturals a les regions d’Europa. Barcelona: Departament de Cultura, 1995.

Recull de ponències i comunicacions del Grup de Treball IV de l’Assemblea de les Regions d’Europa sobre Drets Lingüístics i Drets Culturals a les Regions d’Europa, efectuat el 1992. S’analitzen, entre d’altres temes, els drets culturals i lingüístics de les comunitats lingüístiques autònomes i dels immigrants europeus i no europeus, els drets lingüístics en l’àmbit de l’ensenyament en estats plurilingües... També s’hi presenten casos concrets com, per exemple, els de l’aplicació dels drets lingüístics al País de Gal·les o a Brussel·les.

DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Estudis i propostes per a la difusió de l’ús social de la llengua catalana (4 volums). Barcelona: Departament de Cultura, 1991.

23

En el primer volum hi ha el plantejament preliminar de la qüestió. En el segon, un estudi per àmbits de la situació actual i evolució recent de la llengua catalana. En el tercer, un estudi de la dinàmica social i dels factors que intervenen en l’extensió de l’ús social del català. I, finalment, en el quart volum, s’exposen experiències internacionals de planificació lingüística.

DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Catalunya-Quebec. Legislació i polítiques lingüístiques. Barcelona: Departament de Cultura, 2000.

Recull de les ponències efectuades en el Col·loqui Internacional sobre Polítiques i Legislacions Lingüístiques Comparades, organitzat pels governs de Catalunya i del Quebec. Hi trobem articles sobre els temes següents: la legislació lingüística com a peça bàsica de política lingüística; models, procediments i experiències d’aplicació de política lingüística; mètodes d’avaluació dels resultats de les polítiques lingüístiques.

DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Actes de la segona trobada de sociolingüistes catalans. Barcelona: Departament de Cultura, 1994.

Actes de les jornades celebrades el 1991. S’hi poden trobar articles sobre el procés de catalanització de l’escola primària, sobre l’aportació dels moviments socials a l’ús de la llengua...

DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Actes del simposi de demolingüística. Barcelona: Departament de Cultura, 1995.

Actes de les jornades celebrades el 1993. Hi ha articles de demografia i llengua (d’experts com, per exemple, Anna Cabré), de metodologia censal i explotacions de censos lingüístics d’arreu, de la relació entre els censos i la política lingüística (hi trobem un article sobre la situació lingüística dels immigrants marroquins a Catalunya).

DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Actes de la cinquena trobada de sociolingüistes catalans. Barcelona: Departament de Cultura, 1998.

Actes de les jornades celebrades el 1997. El tema de les jornades era la comparació entre les diverses realitats sociolingüístiques dels Països Catalans entre si o en comparació amb altres situacions. Destaquem, entre d’altres, pel fet que tracten de temes que poden interessar els docents, els articles sobre la situació de les llengües berbers (comparada amb la situació del català) o l’anàlisi comparativa entre la realitat sociolingüística dels estudiants de primer d‘ESO de Sant Antoni de Portmany (Eivissa) i de Cadaqués (Alt Empordà).

DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Polítiques lingüístiques a països plurilingües. Barcelona: Departament de Cultura, 1999.

Recull d’un cicle de conferències efectuades el 1998 on s’analitzaren les polítiques lingüístiques de Bèlgica, els països nòrdics, Israel, Gal·les, Hongria, França i Suïssa.

ERILL, Gustau; FARRÀS, Jaume; MARCOS, Ferran. Ús del català entre les joves a Sabadell. Barcelona: Departament de Cultura, 1992.

Estudi del coneixement, de l’ús i de les actituds dels estudiants de secundària de la població de Sabadell. L’estudi demostra que l’ús real del català sols esdevé un fet quan conflueixen tot de condicionants que en facilitin el desenvolupament i el fan necessari: si no és el cas, la competència de l’alumnat és bàsicament passiva.

24

No es tracta d’incompetència lingüística, sinó d’inèrcia col·lectiva, rutina, imitació i pragmatisme.

ESPLUGA, Josep L.; CAPDEVILA, Arantxa. Franja, frontera i llengua. Lleida: Pagès, 1995.

En l’estudi es fa una presentació de la Franja de Ponent des de diversos punts de vista (geogràfic, històric, demogràfic, socioeconòmic, situació jurídica de la llengua, ensenyament del català, mitjans de comunicació...), completada amb uns annexos. El gruix de l’obra, però, planteja la problemàtica de la identitat col·lectiva i social a la Franja i la seva articulació amb una llengua, el català.

EUROPEAN BUREAU FOR LESSER USED LANGUAGES DUBLIN / BUREAU EUROPÉEN POUR LES LANGUES MOINS RÉPANDUES DUBLIN. Mini guide to lesser used languages of the european union / Mini-manual des langues moins répandues de l’union européenne. Dublín: Diarmaid Breathnach, 1998.

Guia editada en anglès i francès que dóna informació sobre les llengües que es parlen en els diversos estats de la Unió Europea. La classificació és per estats i es dóna una informació breu però clara de la situació de cada llengua (nombre de parlants, estatus legals, món de l’ensenyament, mitjans de comunicació). Per exemple, en el cas de l’Estat espanyol, es parla del català, del basc, del gallec, de l’occità, de l’asturià i de l’aragonès; en el cas de l’Estat francès, del bretó, del català, del cors, del crioll, de l’alemany, del basc, del luxemburguès, del neerlandès, de l’occità i de les llengües d’oïl.

FERRER, Francesc; CRUAÑAS, Josep. Els drets lingüístics dels catalanoparlants. Barcelona: Edicions 62, 1990.

El llibre vol ser una eina per a l’exercici dels drets lingüístics dels catalanoparlants. S’hi aporta tota la legislació que hi ha sobre els drets lingüístics dels catalans, no com un treball erudit i científic, sinó per incitar els ciutadans a fer valer, sempre i a tot arreu, el dret a parlar en la llengua pròpia del país.

FLAQUER, Lluís. El català, ¿llengua pública o privada? Barcelona: Empúries, 1996.

A partir de l’anàlisi d’un centenar d’entrevistes en profunditat de ciutadans barcelonins, aquest treball aporta un coneixement directe de les experiències i de les idees de l’anomenat “home del carrer” (sic) sobre el problema de la llengua. Al final del llibre es pot trobar el qüestionari del formulari.

GABINET MUNICIPAL DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA. L’ús social i el futur de la llengua. Alcoi: Ajuntament d’Alcoi, 1994.

Recull de les intervencions de diversos especialistes en el tema (Jesús Huguet, Joan Martí, Francesc Ferrer, Rafael Ninyoles, Joan Melià i Albert Rossich) en el marc de les II Jornades de Sociolingüística, organitzades pel Gabinet Municipal de Normalització Lingüística de l’Ajuntament d’Alcoi.

GARCIA GRAU, Manuel. Polítiques (i) lingüístiques. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997.

L’autor analitza tot un seguit de conflictes polítics i lingüístics ben recents, generats per les diferents maneres de percebre la idea de nació, de regió o de nacionalitat en una Europa que tot just s’està construint.

25

GIMENO, F.; MONTOYA, B. Sociolingüística. València: Universitat de València, 1989.

El llibre vol introduir el lector en aquesta disciplina. Per aquest motiu, s’expliquen els precedents de la sociolingüística i les línies de recerca actuals. També se’n comenta el desenvolupament i la pràctica als Països Catalans.

GUIA, Aitana. La llengua negociada. València: Eliseu Climent, 2001.

El llibre té l’origen en un treball de tesi doctoral de l’autora on s’analitzen les claus del debat sobre l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la seva finalitat i les maniobres polítiques que originaren aquest suposat “pacte lingüístic”.

HAVU, Juka. El finès, de llengua dominada a llengua normalitzada. Barcelona: Comissió interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica, 1987.

Estudi del procés de normalització del finès durant els segles XIX i XX.

HERNÀNDEZ, F.; MARTÍ, J.; MERCADÉ, F. La llengua catalana a Tarragona: coneixement i ús. Barcelona: Columna, 1992.

Els autors fan un estudi del coneixement i ús del català en les comarques tarragonines. S’analitza el seu estat en els diferents àmbits d’ús: la família, la societat, el món del treball, l’educació...

HUGUET, Josepa; SERRA, Blanca. El jovent opina. Vilassar de Mar: Oikos-tau, 1993.

En aquest estudi s’analitza la llengua catalana als instituts públics de Catalunya. Hi trobem l’opinió de 3.300 nois i noies de catorze a disset anys de 34 centres de secundària de tot Catalunya. En el llibre hi ha el qüestionari utilitzat, que pot ser servir als alumnes que estiguin fent un treball sociolingüístic.

INGLÈS, Josep. Els espais compartits en l’oferta lingüística. Barcelona: El llamp, 1990.

En aquest llibre l’autor planteja els elements per a les bases d’un projecte de normalització de la llengua catalana. Insisteix en la idea que cal incidir directament sobre els agents (per exemple, un agent polític fort) i que cal crear utilitat i necessitat d’ús.

JENNIGES, Wolfgang (editor). Select bibliography on minority languages in the European Union / Bibliographie Sélective des langues minoritaires de l’Union Européenne. Brussel·les: European Bureau for Lesser Used Languages / Bureau Européen pour les Langues Moins Répandues, 1997.

Selecció bibliogràfica sobre les llengües minoritàries d’Europa. La informació s’agrupa per comunitats lingüístiques. Hi ha bibliografia, a voltes breument comentada, sobre observació general de la llengua, la seva utilització dins els serveis públics, la política, l’administració, la legislació, la llei i la justícia, el sistema educatiu, els mitjans de comunicació...

JOAN, Bernat. Bilingüisme? Normalització? Palma de Mallorca: Promotora mallorquina de mitjans de comunicació, 1984.

El llibre ens dóna dades del conflicte lingüístic a l’illa d’Eivissa. S’hi analitzen els usos lingüístics i l’actitud dels eivissencs davant la llengua.

26

JOAN, Bernat. El progrés, detonant de la substitució lingüística? Sant Jordi de Ses Salines: Can Sifre, 1991.

La tesi que defensa l’autor és que l’únic que pot fer la política lingüística actual és frenar el procés de substitució lingüística, no liquidar-lo. Cal una política més valenta que impugni l’ús de l’espanyol i que faci del català una eina imprescindible d’intercanvi social.

JOAN, Bernat. La llengua i el Leviathan. Vilassar de Mar: Oikos-tau, 1994.

La idea principal dels diversos temes del llibre és que l’Estat (el Leviathan de Hobbes) és l’element decisiu per a la supervivència (o per a la mort) d’una llengua. L’ús lingüístic no es produeix de forma espontània, sense connotacions socials ni polítiques, sinó per l’acció d’uns mecanismes de poder concrets.

JOAN, Bernat. Acció cívica per la normalització lingüística. Sant Jordi de Ses Salines: Res Publica Edicions Eivissa, 1996.

Al llibre es donen pautes per elaborar un projecte lingüístic (de centre, d'empresa, d'institució) i per constituir una comissió de normalització lingüística. És un llibre-eina per avançar en el procés de normalització.

JOAN, Bernat. Les normalitzacions reeixides. Vilassar de Mar: Oikos-tau, 1996.

Aproximació a l’estudi de la construcció de llengües nacionals a l’Europa del segle XX. S’analitzen els casos polonès, finès, hebreu, noruec, islandès, txec i hongarès. També es fa referència a un cas no reeixit, l’irlandès. Finalment, es parla del cas català.

JOAN, Bernat. Ganemos el catalán. Ventajas de la normalización lingüística. Sant Jordi de Ses Salines: Res Publica Edicions Eivissa, 1996.

En aquest llibre, Bernat Joan empra el castellà per convèncer els reticents dels avantatges de la normalització. En clau mig pedagògica, mig irònica, és un llibre de fàcil lectura i tot un exercici de tolerància.

JOAN, Bernat. Balears: zona d'urgent intervenció lingüística. Sant Jordi de Ses Salines: Res Publica Edicions Eivissa, 1997.

Bernat Joan analitza la realitat del català a les Illes en els diferents vessants i conclou que a Balears són necessàries mesures dràstiques per garantir-ne la supervivència.

JOAN, Bernat. Un espai per a una llengua. València: Eliseu Climent, 1998.

Recull d’escrits sobre diversos aspectes del fet social analitzats des del punt de vista sociolingüístic. El llibre s’articula en tres grans parts. En la primera s’estudia la relació entre la psicologia social i la sociolingüística. El tema de la segona part és la relació entre la problemàtica lingüística i el món de l’ensenyament (fent referència, en molts casos, a la situació de les Illes Balears i Pitiüses). En la tercera, es tracten aspectes de política lingüística com, per exemple, quina ha de ser la llengua o llengües de relació internacional dels catalans en el context europeu.

JOAN, Bernat. Integració sociocultural a Eivissa i progrés acadèmic. Eivissa: Editorial Mediterrània-Eivissa, 2001.

En aquest estudi, efectuat en cinc instituts de Mallorca, Eivissa i Formentera, l’autor defensa, amb dades a la mà, que els estudiants més ben integrats en la

27

nostra societat tenen més tendència a superar els estudis que no aquells que es mantenen dins les “bombolles protectores” (manteniment del monolingüisme espanyol, poca identificació amb el país d’acollida, participació exclusiva en celebracions pròpies del país d’origen...). En definitiva, la manca d’arrelament (i en aquest sentit la llengua és el centre neuràlgic) constitueix un element de risc de cara al fracàs escolar.

JOAN, Bernat. Sociolingüística a l’aula. Barcelona: La Busca, 2002.

En aquest material, encara inèdit, l’autor fa una proposta per treballar la sociolingüística a l’ESO i al batxillerat. Així ens proposa tot un seguit de reflexions sobre la sociolingüística a l’ensenyament, fa algunes notes sobre les característiques sociolingüístiques de la joventut catalana (dels Països Catalans), reflexiona sobre la problemàtica actual a l’entorn de l’ús de la llengua catalana... Són especialment interessants les propostes de treball de sociolingüística a l’aula, dividides per cursos.

JUNYENT, Carme. Les llengües d’Àfrica. Barcelona: Empúries, 1986.

En aquest llibre, l’autora ens presenta les llengües africanes, la seva classificació i les seves característiques. És especialment interessant la segona part, on s’analitza la relació entre la llengua i la història, la nació, el desenvolupament, l’ensenyament i la literatura. La lectura del llibre ens permet veure com la llengua ha esdevingut un element bàsic en les relacions de poder i com la colonització europea i, en conseqüència, la creació dels estats hereus d’aquesta colonització pot arribar a anihilar llengües mil·lenàries.

JUNYENT, Carme. Les llengües del món. Barcelona: Empúries, 1989.

L’autora ens hi planteja temes tan suggeridors com la influència que l’entorn pot tenir en el desenvolupament d’una llengua, la situació actual de les llengües del món, la seva distribució i classificació. També veurem com, a voltes, factors extralingüístics (geogràfics, culturals, polítics) són els que determinen on acaba una llengua i on en comença una altra.

JUNYENT, Carme. Contra la planificació. Barcelona: Empúries, 1998.

Segons l’autora, la planificació lingüística convencional, la del bilingüisme, només afavoreix la llengua dominant, el castellà. Per això, proposa una planificació de les moltes llengües que es parlen a Catalunya, a causa de les immigracions recents, és a dir, una planificació encarada cap al multilingüisme. Una reflexió basada en l’ecolingüisme.

KIMLICKA, Will. Ciutadania multicultural. Barcelona: Ediuoc, 1999.

Els 184 estats independents que hi ha al món contenen més de 600 grups de llengües vives i 5.000 grups ètnics. Aquesta diversitat planteja una sèrie de qüestions importants i sovint conflictives: drets lingüístics, autonomies regionals, representació política, plans d'estudis, reivindicacions territorials, política d'immigració i, fins i tot, els símbols nacionals. Trobar respostes moralment defensables i políticament viables a aquestes qüestions constitueix el repte principal que tenen plantejat avui les democràcies. En aquest assaig, Kymlicka esbossa un nou enfocament per a resoldre aquests problemes. No hi ha fórmules senzilles ni respostes màgiques i, sovint, els conflictes són fortament enverinats.

KREMNITZ, Georg. Multilingüisme social. Barcelona: Edicions 62, 1993.

28

Aquest llibre, publicat originalment a Alemanya el 1990, interpreta en clau sociolingüística un dels reptes a què s’enfronta l’Europa contemporània: el contacte de llengües. D’una banda, cada cop hi ha una reivindicació més clara de llengües (a voltes dites regionals) que abans eren ignorades, quan no perseguides, i, d’una altra, les grans arribades d’immigrants procedents de la mateixa Europa o d’altres continents també han dut nous grups lingüístics. L’autor exposa la idea de viure la diferència en la igualtat.

LEPRÊTE, Marc. La llengua catalana en l’actualitat. Barcelona: Departament de Cultura, 1992.

Segona edició revisada i ampliada del llibre fet l’any 1990 per Mireia Carulla. És una presentació de la llengua catalana: breu història de la llengua i literatura catalanes, coneixement de la llengua, marc legal, Administració pública, ensenyament, món socioeconòmic, i mitjans de comunicació i protecció cultural.

MARÍ, Isidor (coordinador). La llengua als Països Catalans. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 1992.

Llibre realitzat amb especialistes de cada territori, els tres primers capítols es dediquen a les polítiques lingüístiques autonòmiques desenvolupades al Principat de Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears i Pitiüses. Un quart capítol és dedicat a la situació de la llengua a Andorra, Catalunya Nord, Franja de Ponent i l’Alguer.

MARÍ, Isidor. Un horitzó per a llengua. Barcelona: Empúries, 1992.

En la primera part del llibre, s’aborda el tema de l’estatus de la llengua. Així, l’autor analitza els conceptes comunitat lingüística i comunitat nacional, i proposa un nou model de normalització lingüística. També aporta dos exemples de cooperació lingüística: el neerlandès i el nòrdic, així com una reflexió sobre el pluralisme lingüístic a Europa. La segona part del llibre és dedicada al corpus de la llengua.

MARÍ, Isidor. Plurilingüisme europeu i llengua catalana. València: Universitat de València, 1996.

Recull d’estudis sobre l’evolució de la diversitat lingüística i, especialment, de la llengua catalana en el procés d’integració europeu. S’hi tracten temes d’actualitat evident, com la convivència entre identitats diferents, l’aplicació igualitària dels drets lingüístics, l’educació plurilingüe, els reptes lingüístics de la societat de la informació...

MARTÍ, Joan. L’ús social de la llengua catalana. Barcelona: Barcanova, 1992.

L’autor reflexiona sobre el procés de normalització lingüística als Països Catalans (especialment al Principat de Catalunya) i més concretament sobre el coneixement i l’ús habitual de la llengua des dels seus orígens fins ara. L’obra, a més, conté un glossari que explica i concreta els conceptes específics utilitzats en la història social de la llengua.

MELIÀ, Joan. La llengua dels joves. Palma de Mallorca: Universitat de les Illes Balears, 1997.

Estudi del comportament de la generació adolescent de Mallorca, un grup d’edat essencial per especular sobre el futur de la llengua catalana. Treball molt complet,

29

al final planteja també suggeriments de política lingüística. S’hi inclou el qüestionari utilitzat.

MOLLÀ, Toni, PALANCA, Carles: Curs de sociolingüística 1. Alzira: Bromera, 1987.

Primer volum d’un conjunt de tres que han esdevingut autèntics punts de referència per a l’ensenyament de la sociolingüística. En tots tres trobem textos que exemplifiquen les explicacions i propostes de treball.

En aquest primer volum s’inclouen els temes: lingüística i sociolingüística; el món de les llengües (la diversitat lingüística, els dialectes i les llengües, llengües minorades i minoritàries); les varietats i els registres de la llengua; aspectes del bilingüisme; notes sobre la diglòssia; ensenyament, llengua i societat, i una introducció a la situació demogràfica i cultural del català.

MOLLÀ, Toni; VIANA, Amadeu: Curs de sociolingüística 2. Alzira: Bromera, 1989.

En el segon volum s’inclouen els temes: la comunitat lingüística; els sistemes de memòria social; regles i significats; les lleis de les llengües (on es comenta també el cas concret de la legislació lingüística a l’Estat espanyol), i introducció als processos de canvi sociolingüístic.

MOLLÀ, Toni; VIANA, Amadeu: Curs de sociolingüística 3. Alzira: Bromera, 1991.

En el tercer volum s’inclouen els temes: la substitució lingüística; el retrocés i l’extinció; la normalització lingüística, i els recursos i la programació.

MOLLÀ, Toni (editor). Política i planificació lingüístiques. Alzira: Bromera, 1997.

Les transformacions socials, polítiques, culturals i comunicatives obliguen a una revisió permanent de la investigació social sobre la llengua i, consegüentment, de les estratègies de política i planificació lingüística. Aquests són els fils conductors d'unes aportacions realitzades des de diverses perspectives intel·lectuals, però amb un mateix compromís cívic, durant els anys 1992, 1993, 1994 i 1995, a les Jornades de Sociolingüística organitzades pel Gabinet de Normalització Lingüística de l'Ajuntament d'Alcoi.

MOLLÀ, Toni (editor). La política lingüística a la societat de la informació. Alzira: Bromera, 1998.

Els darrers anys s'ha produït un canvi molt substancial en el nostre entorn social. Profundes transformacions econòmiques, tecnològiques, socials, culturals i polítiques han sacsejat la nostra societat. L'economia-món, la digitalització i l'adveniment de l'anomenada "societat de la informació" en són exemples ben visibles. Com és natural, l'anàlisi de la realitat sociolingüística no pot deixar de costat aquests factors. L'allau de canvis també impugna, de fet, la concepció tradicional de la política lingüística. Aquest volum —confegit amb conferències pronunciades durant els anys 1996, 1997 i 1998 en les Jornades de Sociolingüística d'Alcoi— té l'objectiu exprés de repensar la política lingüística enmig d'aquesta nova societat.

MONTOYA, Brauli. Alacant: La llengua interrompuda. Paiporta: Denes, 1996.

El llibre explica el procés social pel qual el català, d’ençà de mitjan segle XIX, pateix a la ciutat d’Alacant un procés de minoració entre els mateixos parlants autòctons. Com que el cas del català d’Alacant no és gaire diferent del que ha passat en llengües que s’han extingit o que estan en procés, l’autor reflexiona sobre la mort de les llengües, tant a nivell mundial com a nivell de diversos llocs

30

dels Països Catalans. Malgrat tot, l’autor pensa que, amb una quarta part dels parlants encara capaços d’expressar-se en català, si els poders públics acordessin una intervenció decidida, es podrien assentar les bases per reinstaurar el català a Alacant com una llengua normal, tal com ha estat en un passat no massa llunyà. Deixar fer, en canvi, farà que la desaparició del català sigui només qüestió de temps.

MORENO CABRERA, Juan Carlos. La dignidad e igualdad de las lenguas (crítica de la discriminación lingüística). Madrid: Alianza Editorial, 2000.

En aquest llibre s’analitzen els prejudicis lingüístics i s’intenta mostrar que es basen en errors d’apreciació o en pressupostos ideològics que no tenen res a veure amb l’estructura de les llengües. Es defensa clarament que no hi ha llengües més simples o més complexes, més riques o més pobres, més cultes o menys cultes, més o menys útils per a la comunicació. Fragments d’aquest llibre poden ser utilitzats en les classes de llengua castellana per tal de qüestionar els prejudicis lingüístics.

MURGADES, Josep. Llengua i discriminació. Barcelona: Curial, 1996.

Recull de textos que es vertebren per la idea del títol: la llengua també compleix clarament una funció social discriminatòria; com més competència lingüística es tingui, més possibilitats hi ha d’ascendir socialment. En el cas de dues llengües en contacte, la pugna entre ambdues ha d’establir a quina li ha d’estar reservada en primera instància la funció discriminatòria i quina es veu relegada a usos merament residuals o simplement testimonials.

NINYOLES, Rafael L. Idioma i prejudici. Palma de Mallorca: Moll, 1971.

En aquest llibre, l’autor amplia i consolida els punts de vista que exposa a Conflicte lingüística valencià (València: Tres i Quatre, 1969), considerat el primer estudi important de sociolingüística de l’Estat espanyol. Partint de la noció de diglòssia, fa una anàlisi del funcionament dels prejudicis lingüístics dins de la nostra societat.

NINYOLES, Rafael L. Estructura social i política lingüística. Alzira: Bromera, 1989.

Traducció al català per part del mateix autor d’un llibre en castellà amb el mateix títol editat el 1975. L’autor ens introdueix a temes com la relació entre la lingüística i la sociologia, la política lingüística, la llengua i el canvi social, la normalització i la planificació lingüística, el problema de la llengua nacional... En un annex trobem el text Bases per a una política lingüística democràtica a l’Estat espanyol, que, a causa de la censura, no va poder aparèixer en la versió castellana.

NOGUERO, Joaquim (editor). L’ús del català entre els joves. Sabadell: Fundació Caixa Sabadell, 2000.

Cicle de conferències en què s’analitzava, des de diversos punts de vista, l’ús del català entre els joves. Entre els conferenciants, hi trobem Albert Branchadell, Joan Pujolar, Josepa Huguet, Jordi Solé, Jaume Aulet, Carles Batlle. F. Xavier Vila i Emili Boix.

PASCUAL, Mercè [et al.]. Granollers: llengua i futur. Estudi sobre coneixement i ús del català entre els joves. Granollers: Ajuntament de Granollers, 1999.

31

L’objectiu del treball és fer la descripció de la competència i l’ús de la llengua catalana dels adolescents escolaritzats als centres de secundària de Granollers. S’hi estudia la llengua familiar i la transmissió intergeneracional, l’ús de la llengua a casa, la competència lingüística dels joves i l’ús de la llengua catalana entre els joves. Finalment, es fan valoracions i propostes. També hi ha una interessant bibliografia (53 referències) i un annex amb una mostra del qüestionari utilitzat.

PETSCHEN, Santiago. Las minorías lingüísticas de Europa Occidental: documentos (1492 - 1989). 2 vol. Vitòria-Gasteiz: Eusko Legebiltzarra (Parlament Basc), 1990.

A part d’un interessant estudi preliminar, es tracta d’un recull de documents d’alt interès sociolingüístic: hi trobem des d’un fragment del pròleg de Nebrija a la primera gramàtica de la llengua castellana fins a la legislació europea sobre tema lingüístic dels anys setanta i vuitanta del segle XX.

PITARCH, Vicent. Control lingüístic o caos. Alzira: Bromera, 1996.

L’autor, d’una forma rigorosa, posa al descobert el complicat entramat ideològic (i òbviament polític) que sustenta la situació lingüística del País Valencià. La intenció és superar l’actual marc des de la racionalitat i el compromís cívic.

PRADILLA, Miquel Àngel (edició i pròleg). La llengua catalana al tombant del mil·leni. Barcelona: Empúries, 1999.

És una miscel·lània en què es fa un recorregut pels diversos territoris dels Països Catalans amb la voluntat d’avaluar-ne la realitat sociolingüística. Els autors són especialistes en els diversos territoris: Andreu Bosch (l’Alguer), Joan Melià i Isidor Marí (Illes Balears i Pitiüses), Montserrat Planelles (Andorra), Hèctor Moret (Franja de Ponent), Albert Branchadell (Catalunya), Xavier Sanjuan i Miquel Àngel Pradilla (País Valencià).

PRICE, Glanville (director). Enciclopedia de las lenguas de Europa. Madrid: Editorial Gredos, 2001.

Es tracta de la versió en espanyol de l’obra Encyclopedia of the languages of Europa, que publica el 1998 Blackwell Publishers Ltd. És una obra de consulta útil per als interessats en la diversitat lingüística europea. Hi trobem dades sobre les diverses llengües que es parlen a Europa: origen, filiació, primers testimonis, estandardització, alfabet, ortografia, expansió geogràfica, estatus oficial, ús literari, situació sociolingüística, història... Es completa el llibre amb bibliografies temàtiques i mapes lingüístics.

PUEYO, Miquel. Llengües en contacte en la comunitat lingüística catalana. València: Universitat de València, 1991.

En la primera part del llibre, l’autor reflexiona sobre la docència de la sociolingüística, especialment en el món universitari. En la segona part, fa una interpretació crítica dels conceptes de llengües en contacte, bilingüisme, diglòssia i conflicte lingüístic. En la tercera, s’atura especialment en la problemàtica de la comunitat lingüística catalana, sobretot pel que fa a la disgregació i els processos de fragmentació.

PUEYO, Miquel. Tres escoles per als catalans. Lleida: Pagès editor, 1996.

Se’ns explica el procés de minoració de la llengua catalana en els diversos estats europeus on es parla, des del punt de vista de l’expansió de les llengües amb les

32

quals competia (competeix). És molt interessant l’anàlisi comparada sobre la implantació del sistema educatiu en aquests estats. Es tracta, en definitiva, d’una història sociolingüística, gens victimista, dels Països Catalans després de la caiguda dels Antics Règims.

PUJOLAR, Joan. De què vas, tio? Barcelona: Empúries, 1997.

És un estudi sobre el comportament lingüístic i social de dos grups de joves d’entre 18 i 23 anys provinents de barris de la perifèria barcelonina.

QUEROL, Ernest. Els valencians i el valencià. Paiporta: Denes, 2000.

L’autor, a partir d’una investigació empírica, ens descriu quina és la llengua que parlen més els valencians, amb qui la parlen i si aquest fet està condicionat per variables com el sexe, l’extracció social o per altres factors. També ens informa sobre el grup lingüístic al qual els valencians declaren que pertanyen, a quin voldrien pertànyer, quin consideren millor... En definitiva, un treball per entendre molt millor la realitat sociolingüística del País Valencià.

RAMBLA, Francesc Xavier. Factors de la distribució territorial de l’ús del català a la conurbació de Barcelona. Barcelona: Departament de Cultura, 1993.

L’article exposa els passos i les conclusions d’un estudi del comportament lingüístic dels habitants de Barcelona i rodalia envers les dues llengües més parlades a Catalunya. Són molt interessants les aportacions sobre l’anàlisi de les diferències lingüístiques a través de la categoria socioeconòmica. Els mapes que hi apareixen demostren que les bosses de castellanització ja descrites per Modest Reixach amb les dades del cens no s’estan dissolent. L’autor adverteix que, per conèixer millor la realitat, la sociolingüística ha de prestar atenció al territori.

REIXACH, Modest. Difusió social del coneixement de la llengua catalana. 2 vol. Barcelona: Departament de Cultura, 1990.

Anàlisi de les dades del cens lingüístic de 1986 del Principat de Catalunya, les Illes Balears i Pitiüses i el País Valencià. En el primer volum trobem el text de l’anàlisi, les taules i els gràfics, mentre que, en el segon, hi ha la bateria de mapes.

REIXACH, Modest. El coneixement del català. 2 vol. Barcelona: Departament de Cultura, 1997.

Anàlisi de les dades del cens lingüístic de 1991 del Principat de Catalunya, les Illes Balears i Pitiüses i el País Valencià. En el primer volum trobem el text de l’anàlisi, les taules i els gràfics; en el segon, hi ha la bateria de mapes.

RUIZ, Francesc; SANZ, Rosa; SOLÉ, Jordi. Diccionari de Sociolingüística. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001.

És el primer diccionari de sociolingüística que es publica. Conté 1135 conceptes de sociolingüística i disciplines frontereres (psicologia social de la llengua, història social de la llengua...). En aquest corpus també hi ha termes de sociologia, història, psicologia, antropologia, ciències de la comunicació, ciències polítiques, etc. que tenen relació amb la sociolingüística.

SEDÓ, Jordi. Llengua i societat al Vallès Oriental. Granollers: Granollers, 1996.

El llibre es centra bàsicament en la situació de la llengua catalana en el Vallès Oriental. Aprofundeix en els casos de Granollers, de Mollet i dels municipis amb

33

un índex important d’immigració. També hi podem trobar un capítol en què es parla, d’una forma molt resumida però amb força informacions, de la situació de la llengua catalana en els diversos territoris on és parlada.

SEMINARI DE SOCIOLINGÜÍSTICA. La diversitat (im)pertinent. Barcelona: El llamp, 1987.

Textos elaborats pel Seminari de Sociolingüística de Barcelona, on s’analitzen temes com el de l’aranès (Martí Garcia-Ripoll), el de l’igualitarisme lingüístic i Estat espanyol (Enric Montaner), el cas dels rutens (Jordi Bañeres)...

SERRA, Josep C. (coord.). Qui sem els catalans del nord. Perpinyà: Associació Arrels, 1992.

Veritable presentació des de diversos punts de vista de la Catalunya Nord (història, geografia, llengua, situació sociolingüística, economia, ensenyament, literatura, sociopolítica, itineraris, gastronomia...). Imprescindible per començar a conèixer les comarques catalanes que actualment depenen de l’Estat francès.

SIGUAN, Miquel. España plurilingüe. Madrid: Alianza Editorial, 1992.

En l’obra s’analitzen les arrels històriques de la pluralitat lingüística de l’Estat espanyol i la situació legal actual, i es fa un estudi de la situació de les diverses llengües: castellà (espanyol), català, gallec, basc, asturià, aragonès i aranès. Són força útils els mapes que s’ofereixen al final del llibre i la bibliografia classificada per comunitats lingüístiques.

SIGUAN, Miquel. L’Europa de les llengües. Barcelona: Edicions 62, 1995.

L’autor analitza les arrels històriques de la present pluralitat lingüística i les polítiques lingüístiques dels diversos estats europeus. També examina les societats en què conviuen diferents llengües. Analitza la política lingüística de la Unió Europea, el controvertit ús de l’anglès i el tema de les llengües i el sistema educatiu.

SOLÉ, Jordi. Sobirania sociolingüística catalana. Barcelona: La llar del llibre, 1991.

Recull d’articles en què l’autor defensa un marc legal propi per a la llengua catalana (que condueixi a la creació d’un mercat lingüístic hegemònicament català i a l’ús oficial exclusiu d’aquesta llengua), un model de llengua sense interferències estranyes, i l’impuls de models lingüístics de base, dinamitzats per la societat civil. Hi trobem més de deu articles dedicats a la situació de la llengua en el món de l’ensenyament.

SOLÉ, Jordi. El políedre sociolingüístic. Una iniciació a la sociolingüística del conflicte. València: Editorial 3 i 4, 2001.

Manual de sociolingüística. Es tracta d’una revisió crítica i més aprofundida que en altres llibres del mateix autor dels principals conceptes de la sociolingüística. Se centra, sobretot, en els temes de la sociolingüística del conflicte i de l’ecoidiomàtica, i inclou una reflexió sobre la situació del català a l’ensenyament. D’alguna manera, aquest llibre substitueix l’obra del mateix autor Iniciació a la sociolingüística (Barcanova, 1992), que ja fa anys que es troba exhaurida.

STRUBELL, Miquel [et al.]. El català, un debat a finals del segle XX. Barcelona: La Busca, 1999.

34

Recull de les conferències que constituïren el curs monogràfic de sociolingüística organitzat per l’Escola de Mallorquí de l’Ajuntament de Manacor, De la normalització a la normalitat,. Hi intervingueren Miquel Strubell, Bernat Joan, Maria-Lluïsa Pazos, Gabriel Bibiloni, Vicent Pitarch, Isidor Marí i Gerard Jacquet.

TURELL, M. Teresa. Elements per a la recerca sociolingüística a Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1984.

L’obra es proposa fer reflexionar el lector sobre les nocions de llengua, les relacions entre llengua i societat, la immigració i el nacionalisme.

VALLVERDÚ, Francesc. Velles i noves qüestions sociolingüístiques. Barcelona: Edicions 62, 1998.

L’autor exposa un ample ventall de temes d’actualitat en relació amb el vessant social de la llengua: el concepte normalització lingüística, viabilitat de la llengua catalana, bilingüisme i normalització lingüística, la qüestió del bilingüisme passiu, els nous camins de la sociolingüística catalana...

VIANA, Amadeu (curador). Aspectes del pensament sociolingüístic europeu. Barcelona: Barcanova, 1995.

L’edició de Viana recull textos europeus amb la intenció de considerar la sociolingüística com una sola disciplina, no com la reunió de tres o quatre. Així trobem textos sobre política de la llengua (per exemple, d’Antonio de Nebrija o de Dante Alighieri), sobre els processos de substitució, sobre la coexistència de les comunitats lingüístiques (per exemple, hi ha un text de Roman Jakobson sobre la constitució d’aquestes comunitats lingüístiques)...

VILA, Albert. Una llengua entre cinc mil: el català. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000.

Tot i que el llibre no és pròpiament de sociolingüística, el fet que el llibre es proposi donar una visió general de les similituds i les diferències entre les llengües que es parlen arreu del món i situar el català en el marc d’aquestes similituds i diferències, fa que sigui interessant per treballar la unitat i la diversitat de les llengües. En definitiva, una eina més per lluitar contra certs prejudicis lingüístics.

VILA, Francesc Xavier. Transmissió dels idiomes en les parelles lingüísticament mixtes. Barcelona: Departament de Cultura, 1993.

L’estudi parteix del fet que, si bé és innegable que el coneixement del català avança, no es té informació real sobre l’ús lingüístic que se’n fa, i que la transmissió familiar pot donar-nos-en alguns indicadors. Es comprova que, en el moment del treball, les parelles lingüísticament mixtes eren un mecanisme de castellanització (especialment a la zona metropolitana). L’autor argumenta la necessitat d’aprofitar les característiques d’aquestes parelles per trencar la tendència i transformar-les en elements de potenciació de l’ús del català entre els castellanoparlants i suggereix possibles actuacions.

VILADOT, M. Àngels. Identitat i vitalitat lingüística dels catalans. Barcelona: Columna, 1993.

L’anàlisi aborda la relació entre llengua i identitat a Catalunya. La perspectiva sociopsicològica en l’estudi d’aquest camp ens diu que per aproximar-nos a l’explicació de la supervivència o no de les llengües minorades s’han de tenir en compte també processos cognitius i subjectius de les persones, com el sentiment

35

d’identitat ètnica, la solidaritat al grup propi i el sentiment d’injustícia i il·legitimitat del ‘statu quo’.

VOLTES, Eduard. La guerra de la llengua. Barcelona: Empúries, 1996.

En aquest llibre s’analitza el període que va de setembre de 1993 fins al mes de març de 1996. En la primera data, el diari ABC comença una campanya, que ja feia mesos que s’estava incubant, contra la normalització del català amb el titular: “Igual que Franco pero al revés: persecución del castellano en Cataluña”. La segona, és la data en què el PP arriba el poder. L’autor ens explica què és CADECA, qui són els impulsors del Manifiesto por la Tolerancia Lingüística, quines eren les connexions del PP i del PSC-PSOE en aquesta revolta contra la pretesa normalització del català...

WENREICH, Uriel. Llengües en contacte. Alzira: Bromera, 1996.

L’obra original (Languages in contact, 1953) va significar una empremta fonamental en el camp de la sociolingüística. Partint d’interessos estrictament lingüístics —l'anàlisi de la interferència i el canvi lingüístic en els diferents nivells d'estudi de la llengua—, explora les possibilitats de connexió entre les diferents ciències socials, n'examina les metodologies existents i hi avança camins de recerca conjunta. Es tracta d'un treball que va obrir portes a una investigació que encara no està, ni de bon tros, esgotada.

LLIBRES DE SUPORT A L'ENSENYAMENT BONNEMASON, Jean. Histoire de les langues de France. Mouans Sartoux:

Publications de l’École Moderne Française, 1993.

Llibre útil per a les escoles i liceus de la Catalunya Nord, per a les escoles franceses d’Andorra i de diversos punts de la nostra geografia, i per als estudiants de francès dels instituts de la resta dels Països Catalans. És una aproximació a la història i a la realitat sociolingüística de les llengües que es parlen a l’Estat francès feta amb col·laboradors dels diversos territoris: basc, català, occità, dialectes d’oïl, bretó, flamenc (neerlandès), franco-provençal, alsacià i francic (alemany), cors.

JOAN, Bernat. Sociolingüística a l’abast. Sant Jordi de Ses Salines: Res Publica Edicions, 2000.

El llibre, pensat per a un públic ampli (va ser publicat en primer lloc en forma d’articles a la premsa), permet ensenyar al batxillerat les relacions que s’estableixen entre la llengua i la societat que la genera, tot convidant el lector a reflexionar-hi, ja que es parla de realitats tangibles i quotidianes, que formen part del nostre entorn.

JUNYENT, Carme. Vida i mort de les llengües. Barcelona: Empúries, 1992.

L’autora analitza bàsicament els processos de substitució de les llengües. Analitza el paper de l’individu, el bilingüisme, els fenòmens concurrents en la substitució lingüística, les causes possibles de la substitució, l’escolarització... Un llibre que, en cursos de batxillerat, pot fer reflexionar l’alumnat sobre la situació de les llengües minorades i, especialment, sobre la situació real de la llengua catalana.1

1 En l’annex núm. 2 oferim un fragment d’aquest llibre, com un exemple de text a comentar.

36

JUNYENT, Carme. La diversitat lingüística. Barcelona: Octaedro, 1999.

Aquest llibre forma part del projecte GELA (Grup d’Estudis de Llengües Amenaçades). Tot i que s’adreça especialment als professionals de l’ensenyament i als lectors interessants en els fenòmens del llenguatge, l’estil de l’autora, com ja és habitual en els seus llibres, el fa recomanable també per a alumnes que estudien batxillerat. El seu objectiu bàsic és explicar els mecanismes de la diversificació lingüística de manera que pugui ser entesa com un fenomen natural que actua com a mitjà d’adequació a l’entorn i no com un obstacle per a la comunicació. També hi trobem un interessant índex de mots catalans que són manlleus d’altres llengües i un índex molt ampli de llengües. D’aquest llibre, se’n féu també una versió en castellà, que aparegué simultàniament a l’original català.

MAYANS, Pere; MONTÉS, Núria. Redescobrim els Països Catalans. Vilassar de Mar: Oikos-tau, 1995.

Llibret que posa a l’abast dels catalans del Principat els altres Països Catalans. Seguint un estil planer, es fa una presentació de les diverses terres de parla catalana: la seva història, la situació sociolingüística actual i, fins i tot, una aproximació als principals llocs d’interès històric i lingüístic. Tot i ser destinat a un públic ampli, és interessant per a alumnes d’ensenyament secundari.

PRATS, Modest; RAFANELL, August; ROSSICH, Albert. El futur de la llengua catalana. Barcelona. Empúries: 1990.

Malgrat que fa deu anys que es va escriure, el llibre és encara de rabiosa actualitat, com ho demostren les nombroses edicions que se’n continuen fent. Mitjançant tres articles els autors aborden, sense embuts, el controvertit tema del futur de la llengua.

RUIZ, Francesc; SANZ, Rosa; SOLÉ, Jordi. Història social i política de la llengua catalana. València: Editorial 3 i 4, 1996.

Història sociolingüística dels Països Catalans adreçada a un públic ampli, encara que és especialment interessant per a alumnes de batxillerat. S’hi examinen els usos i els conflictes idiomàtics, les ideologies, l’estatus social de la llengua i el context polític que ho condiciona. Una interpretació, en definitiva, de les relacions entre llengua, societat, cultura, ideologia i poder.

SEDÓ, Jordi. La anormalitat lingüística dels catalans. Sant Cugat del Vallès: Raurich, 1993.

Anàlisi de conjunt, a l’abast d’un públic ampli, de la situació sociolingüística dels Països Catalans. L’autor afronta les diverses problemàtiques de la comunitat lingüística catalana tenint sempre present la realitat de totes les terres d’aquesta parla.

SOLÉ, Jordi, Sociolingüística per a joves. Xirivella: Edicions de la Federació d’Entitats Culturals del País Valencià, 1987.

Un clàssic de l’ensenyament de la sociolingüística a secundària (a part de la primera edició, de la qual donem la referència, se n’han fet 14 edicions més a la Llar del llibre i, posteriorment, a Biblària). L’autor estructura els aspectes bàsics de la sociolingüística, fent definicions clares i precises dels conceptes utilitzats en aquesta disciplina. Relaciona les seves exposicions amb la realitat de la comunitat

37

lingüística catalana. Les tesis de l’autor se situen clarament al costat del moviment de defensa de la llengua.

TUSON, Jesús. Mal de llengües. Barcelona: Empúries, 1988.

Llibre a l’entorn dels prejudicis lingüístics, que ha tingut un magnífic ressò en els nostres centres d’ensenyament. Al llarg de l’obra, l’autor analitza dicotomies com ara si hi ha llengües fàcils o difícils, suaus o aspres, internacionals o regionals... És una denúncia clara dels prejudicis lingüístics que tendeixen a menystenir algunes llengües, curiosament, les menys poderoses.

TUSON, Jesús. Històries Naturals de la paraula. Barcelona: Empúries, 1998.

L’autor vol fer conèixer al públic en general nocions bàsiques sobre la lingüística, sobre el llenguatge i sobre la relació entre la llengua i el poder. En un estil planer i mitjançant una vintena llarga de petits relats, de petites històries, ens fa reflexionar tant sobre temes d’actualitat que afecten especialment la comunitat lingüística catalana (el bilingüisme, la unitat de la llengua, la immersió lingüística, el bilingüisme passiu, el concepte tolerància...) com sobre temes molt més generals a l’entorn del llenguatge (la igualtat entre les llengües, l’art complicat de definir les paraules, les paraules enteses com a acompanyants de la realitat, l’etimologia popular, els tabús lingüístics, els eufemismes, la gràcia dels disfemismes...).

PUBLICACIONS Diàleg. Sabadell: Nous Temps. Publicació quadrimestral.

L’any 2000 va sortir el primer número d’aquesta revista els objectius de la qual són, en primer lloc, reflexionar sobre els diversos aspectes relacionats amb la diversitat lingüística (usos, parlants, legislació, cultura, etc.) i, en segon, poder interrelacionar les informacions de les diferents persones, grups i associacions en llur tasca de recerca o defensa de drets lingüístics.

Escola Catalana. Barcelona: Delegació d’ensenyament català d’Òmnium Cultural. Publicació mensual.

Nascuda el 1965 com a Butlletí dels seminaris d’ensenyament del català, la revista ha passat per diverses etapes. L’any 1985 adoptà el nom actual i s’obri als professionals de l’ensenyament en general que volien una veritable catalanització del sistema educatiu. Inclou articles de sociolingüística i, des de fa anys, els sociolingüista Jordi Solé informa de les novetats editorials que tracten d’aquest tema.

Europa de les nacions. Barcelona: CIEMEN. Publicació quadrimestral.

Revista que, des de 1987, defensa els drets dels pobles. Es tracta principalment de temes relacionats amb les nacions sense estat d’Europa, però també es fa referència a altres casos del món (Timor, pobles indígenes d’Amèrica, Txetxènia...). S’hi inclouen articles amb referències sociolingüístiques.

Llengua i ús. Barcelona: Departament de Cultura. Publicació quadrimestral.

Revista tècnica de normalització lingüística editada, des de 1994, per la Direcció General de Política Lingüística. Inclou articles de sociolingüística i ressenyes de llibres d’aquesta mateixa temàtica.

38

Llengua Nacional. Barcelona: Associació Llengua Nacional. Publicació trimestral.

Creada el 1991, la revista inclou, entre d’altres temes, seccions de sociolingüística i ressenyes de llibres d’aquesta matèria.

Llengües vives. Barcelona: L6, Acció Pro-Llengües. Publicació bimestral.

Revista d’actualitat lingüística del sud-oest europeu, editada des de 1996. El seu objectiu és donar informació de tot tipus (novetats editorials, lleis, mobilitzacions...) sobre les sis comunitats lingüístiques del sud-oest d’Europa que encara no tenen garantida la seva continuïtat: la galaico-portuguesa (en el cas de Galícia i de les minories portugueses d’Extremadura), l’astur-lleonesa (tant a l’Estat espanyol com a Portugal, a Miranda de Douro), la basca, l’aragonesa, l’occitana i la catalana. El butlletí s’edita en cada una de les llengües. Per raons òbvies, només es fa una síntesi en català del text en euskera. Des de l’any 2000 és disponible en línia: http://www.estelnet.com/llenguesvives

Noves SL. Barcelona: Departament de Cultura. Publicació trimestral.

Des de la tardor de l’any 2000, aquesta publicació, que es va començar a editar el 1988, ha esdevingut la primera revista electrònica del Departament de Cultura. Tant en el format antic com l’actual, hi podem trobar recerques sociolingüístiques, sociolingüística catalana, sociolingüística internacional, metodologia sobre sociolingüística, un apartat d’hemeroteca, notícies, novetats editorials... Disponible en línia: http://cultura.gencat.es/llengcat/noves/index.htm

Revista de Llengua i Dret. Barcelona: Escola d’Administració Pública de Catalunya. Publicació semestral.

Revista que, des de 1983, informa sobre el llenguatge jurídic i administratiu, la planificació lingüística, legislació i jurisprudència... També hi ha un apartat de recensions de llibres, on n’apareixen molts pròpiament de sociolingüística. La revista no es cenyeix únicament a la comunitat lingüística catalana.

Treballs de sociolingüística catalana. València: Eliseu Climent, editor. Sense periodicitat regular.

És una publicació del Grup Català de Sociolingüística que s’edita des de 1977. S’hi recullen articles no únicament referits a la comunitat lingüística catalana, sinó també treballs més teòrics que tenen un interès per al progrés de la recerca en sociolingüística.

Destaquem el darrer número (14/15) intitulat «Uns altres “altres” catalans», on podem trobar, entre d’altres, articles sobre la situació sociolingüística dels berbers, dels subsaharians, dels xinesos... a Catalunya.

SOCIOLINGÜÍSTICA I LITERATURA ANGLADA, M. Àngels. «L’empelt». Dins: La daurada parmèlia i altres contes.

Barcelona: Columna, 1991.

En aquest petit conte, se’ns explica l’existència de petits grups de resistents clandestins que mantenen la llengua catalana en el context d’una Catalunya de la primera meitat del segle XXI que ha rebut una (altra) repressió lingüística que pràcticament ha fet desaparèixer l’idioma. El fragment següent és, per exemple, un autèntic cant a l’ecolingüisme lingüístic:

39

“Li sabia un greu, es dolia profundament que, així com abans dels darrers anys -en feia uns quants que s’havia prohibit la cacera- havien desaparegut cada vegada més espècies animals, també haguessin mort tantes llengües a la vella Europa. Ara hom hi volia posar remei, però per a algunes ja fóra massa tard.”

LARREULA, Enric. Em dic Paco... Barcelona: Barcanova, 1991.

La llengua catalana i la societat en què es desenvolupa és l’eix de l’obra. I és mitjançant els personatges i les diferents situacions en què aquests es troben que aquest tema queda més perfilat: la llengua i la immigració, les actituds sociolingüístiques, les actituds polítiques i socials davant la llengua, la integració... L’obra permet fer un treball de sociolingüística força ampli, si tenim en compte tots els elements que hi podem trobar:2

a) Tipus de personatges segons la llengua que utilitzen: personatges que parlen sempre en català, personatges que parlen sempre en castellà i personatges que parlen en català i en castellà, segons la situació.

b) Situació de la llengua a Catalunya en tots els àmbits: familiar, ensenyament, mitjans de comunicació, àmbits públics...

c) El fenomen de la immigració.

d) El bilingüisme.

e) La informació, tant la que es pot trobar al llibre com la que els alumnes poden deduir a partir d’enquestes o a partir de dades recollides a biblioteques més la proporcionada pel mateix professorat, pot ser el motiu per fer un treball sociolingüístic ajudat per l’estadística (hi pot col·laborar el professorat de matemàtiques).

SOLÉ, Jordi. Text i context. Lectures des de la sociolingüística. Barcelona: La Magrana, 1991.

Partint d’un enfocament sociolingüístic, l’autor busca la relació dels textos literaris amb els contextos històrics, socials i polítics en què s’han produït. Així, s’analitzen textos, entre d’altres, de Ramon Llull, Ramon Muntaner, Jaume Gassull, Bernat Fenollar, Cristòfor Despuig, Bonaventura C. Aribau, Jacint Verdaguer, Narcís Oller... Al final de cada capítol, dedicat a un dels autors, hi ha una llarga bateria d’exercicis.

SOLÉ, Jordi. Les paraules del futur. València: Eliseu Climent, editor, 1995.

Tal com diu l’autor en la introducció, la recerca sociolingüística el va conduir a poc a poc a l’estudi dels precursors del discurs sociolingüístic i, d’aquí, a l’interès per les llengües artificials internacionals. I la descoberta d’aquest nou món que aspirava a construir la llengua del futur el portà a la ciència-ficció, un gènere que s’interessa pel futur. L’estudi de la presència de les llengües en la ciència-ficció és la destinació final d’un viatge apassionant entre el passat i el futur, l’estudi de la visió que es té de l’ús o contacte idiomàtic en la literatura d’aquest gènere.

El llibre ofereix també una recopilació de quinze textos i una bibliografia amb novel·les de ciència-ficció escrites en català o traduïdes a aquesta llengua.

2 Per a més suggeriments, podeu consultar les propostes del dossier didàctic del Seminari “El Gust per la lectura, 1995-1996”: MASSIP, M.; MAYANS, P. Em dic Paco....Barcelona: Departament d’Ensenyament. Direcció General d’Ordenació Educativa. Servei d’Ensenyament del Català.

40

ALTRES MATERIALS Mapes pedagògics

Població índia de les Amèriques. Barcelona: CIEMEN, 1986.

Aproximació a l’Europa de les llengües. Barcelona: CIEMEN, 1992.

Aproximació als Pobles de la Mediterrània. Barcelona: CIEMEN, 1992.

Jocs Eurogame, Joc d’Eurpa. Barcelona: Direcció General d’Acció Cívica, 1990.

Joc de preguntes de cultura general d’àmbit europeu. Hi destaquem el tauler, que és un mapa d’Europa on apareixen totes les llengües que s’hi parlen (classificades per grups a la dreta del tauler).

El savi. Girona: El Punt, 1994.

És un recorregut comarca a comarca a través dels Països Catalans. Les preguntes són d’història, i fets i gent; llengua i cultura popular; cultura i esports, i geografia i natura.

Materials informàtics Eurollengües. Les llengües d’Europa. Estat de la qüestió. Barcelona:

CIEMEN; TIDOC-PROJECTE.

Situant-se amb el ratolí en una comunitat lingüística, poden saber-se els trets més importants que la caracteritzen. Situant-se en un Estat, es pot conèixer la seva diversitat lingüística. En suport informàtic: disquet.

Lingua. Direcció General de Política Lingüística. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. 1998

CD-Rom multilingüe amb informació interactiva sobre el gallec, l'euskera, el català, el gal·lès i l'alemany d'Alsàcia. Hi ha continguts d'història social de la llengua, de sociolingüística, de política lingüística i de situació jurídica. Inclou un cercador de dades i entitats.

Exposicions Les llengües, un gran tresor.

Exposició organitzada pel Comitè de Seguiment de la Declaració Universal de Drets Lingüístics, amb la col·laboració del CIEMEN i del Projecte Gela. L’exposició pot adaptar-se a qualsevol espai i disposa d’una magnífica guia didàctica. Molt útil per treballar la diversitat lingüística amb alumnat de 2n cicle d’ESO i de batxillerat.

INTERNET L'Aménagement linguistique dans le monde

http://www.ciral.ulaval.ca/alx/amlxmonde/monde.htm

41

Directori de situacions i polítiques lingüístiques de 176 estats (sobirans o no). Permet fer la cerca per: continents, ordre alfabètic, llengua, tipus de política lingüística, temes i mapa del món. En francès.

CIEMEN. Centre Internacional Escarré per a les minories ètniques i nacionals.

http://www.ciemen.org

Pàgina d'aquesta associació per a la promoció de les minories ètniques i nacionals. Inclou informacions sobre l'Europa de les nacions i la diversitat ètnica mundial, a més de notícies, agenda i legislació lingüística.

CPNL. Consorci per a la normalització lingüística

http://www.cpnl.org/

Pàgina d'aquest organisme que recull informació relativa als seus serveis, a l'ensenyament de la llengua i a recursos. Inclou un directori específic de sociolingüística.

Declaració Universal de Drets Lingüístics

http://www.linguistic-declaration.org/

Pàgina d'aquesta declaració signada amb la voluntat d'esdevenir una convenció internacional de les Nacions Unides, aprovada el 1996 a Barcelona. Inclou, a més del text de la declaració, informacions relacionades i notícies sobre el seguiment de l'evolució del procés que va obrir.

EuroCLIC

http://www.euroclic.net/

Xarxa europea sobre educació plurilingüe. Presenta un butlletí en línia amb articles sobre experiències educatives plurilingües. En anglès i francès.

Eurolang 2001

http://www.eurolang2001.org/

Web oficial del Consell d'Europa i la Unió Europea sobre l'any europeu de les llengües, encara en construcció. En les llengües oficials de la Unió Europea.

Euromosaic

http://campus.uoc.es/euromosaic/

Informe sobre les llengües i cultures minoritàries de la Unió Europea a partir de fonts bibliogràfiques, enquestes i informacions de corresponsals a cada comunitat estudiada. Està classificat per llengües i per estats, i conté nombrosos enllaços per a cada llengua.

European Bureau for Lesser used Languages

http://www.eblul.org/

Informació general, documentació, projectes al voltant de les llengües europees minoritàries. En francès i anglès.

European Year of Languages 2001

http://culture.coe.int/AEL2001EYL/

42

Pàgina amb informacions diverses relatives a la realització de l'any europeu de les llengües. Informa de com participar-hi, dels documents que genera, dels programes d'activitats, d'enllaços relacionats. En anglès.

Institut d'Estadística de Catalunya

http://www.idescat.es/scripts/sqlindi.dll?TC=111&V0=8

Pàgina de mapes interactius de contingut sociolingüístic, referits a Catalunya. Poden dissenyar-se mapes amb aquest tipus d'informació.

Linguapax

http://www.linguapax.org/

Linguapax és un projecte de la UNESCO que promou la cultura de la pau a través de l'educació plurilingüe i el respecte de la diversitat lingüística. Objectius, activitats i documents per a un informe sobre les llengües del món. Conté un apartat específic dedicat a l'educació.

Mercator

http://www.troc.es/ciemen/mercator/index.htm

Centre d'informació d'abast europeu sobre legislació lingüística. Inclou motors de cerca de documentació i bibliogràfica.

Multilingual Information Society Programme (MILS)

http://158.169.50.95:10080/mlis/

Web del programa de la Unió Europea sobre el multilingüisme a la societat de la informació (1996-1998). Interessant per entrar en la dimensió sociolingüística que ha comportat el desenvolupament d'Internet. En les llengües oficials de la Unió Europea.

Servei d'Ensenyament del Català

http://www.xtec.es/sedec/index.htm

Web d'aquest Servei, que conté estadístiques sociolingüístiques referides a l'ensenyament no universitari, enllaços a altres serveis i recursos, i informació referida al CD-Rom Galí per a l'aprenentatge de la llengua per part de l'alumnat no catalanoparlant.

Sociolingüística

http://cultura.gencat.es/llengcat/socio/index.htm

Pàgina específica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya sobre el tema. Presenta informacions assequibles sobre la situació actual, l'índex de coneixement i la presència en diferents àmbits del català, referències bibliogràfiques i d'Internet, l'edició electrònica de la revista Noves SL i informació de l'Institut de Sociolingüística Catalana i del Centre de Documentació en Sociolingüística. Imprescindible.

43

3. Annexos

ANNEX 1

JO T´ESCRIC. ESCRIU-ME!

Totes les llengües són l’expressió d’una identitat col·lectiva i d’una manera distinta de

percebre i de descriure la realitat, per tant han de poder gaudir de les condicions

necessàries per al seu desenvolupament en totes les funcions.

Declaració Universal de Drets Lingüístics (article 7.1) Barcelona, juny 1996

Una mostra d'activitat que permet la dinamització lingüística del centre és l'activitat Jo t'escric. Escriu-me!, que estarà en funcionament durant el curs 2000/2001, tant per a l’ensenyament primari com al secundari. En aquest últim semblava adient per dues qüestions fonamentals: vinculada a la Declaració Universal de Drets Lingüístics, pot servir per a la reflexió sobre el valor intrínsec de totes les llengües (i en particular del català) i sobre el respecte a cadascuna. D'altra banda, el fet de mantenir un intercanvi epistolar estimula l'interès dels alumnes en la utilització del català i afavoreix el coneixement d'altres realitats sociolingüístiques. En darrera instància, pensem que l'intercanvi epistolar amb els diferents territoris dels Països Catalans ajuda a prendre consciència d'una unitat lingüística comuna per sobre de les diferències particulars de cada varietat.

QUÈ ÉS JO T’ESCRIC. ESCRIU-ME!És una activitat interdisciplinària adreçada a alumnes de cicle mitjà i superior d’educació primària i d’educació secundària obligatòria dels centres educatius de les comarques gironines.

La Delegació Territorial de Girona, a través del Servei d’Ensenyament del Català (SEDEC) i del Centre de Recursos de Llengües Estrangeres (CRLE), proposa donar a conèixer la Declaració Universal de Drets Lingüístics i apropar-hi els estudiants.

OBJECTIUS Conèixer la diversitat lingüística i cultural de l’entorn més proper (Països Catalans)

i de les relacions harmonioses entre diferents comunitats lingüístiques d’Europa.

Utilitzar el text epistolar des de la forma més tradicional (escriure a mà), fins a l’ús real de les noves tecnologies (correu electrònic).

Valorar el text epistolar com a font d’enriquiment personal i social.

CONTINGUTEscriptura de cartes individuals o col·lectives a d’altres alumnes, aules o centres educatius dels diferents Països Catalans (Principat, Catalunya Nord, les Illes

47

Balears, Andorra, la Franja de ponent, País Valencià o l’Alguer). Aquesta proposta és coordinada pel SEDEC.

Escriptura de cartes individuals o col·lectives a d’altres alumnes, aules o centres educatius d’Europa amb una situació lingüística semblant a la dels Països Catalans. Aquesta proposta és coordinada pel CRLE.

TEMPORITZACIÓ Octubre 2000: presentació de la proposta als centres educatius.

Novembre 2000: inscripció a l’activitat i planificació d’aquesta a cadascun dels centres.

Gener-abril 2001: execució de l’activitat.

Maig: recollida dels treballs fets al centres.

6 de Juny de 2001: cinc anys després de la proclama de la Declaració Universal de Drets Lingüístics a Barcelona, celebrarem una festa amb la participació de tot l’alumnat i el professorat dels centres que hagin portat a terme aquesta activitat.

PROPOSTA DE TEMES QUE ES PODEN TREBALLAR A LES CARTESLa diversitat lingüística de les escoles europees, començant per les nostres aules:

Quantes llengües hi ha, què en sabem, com ens ajudem uns als altres per entendre’ns, què fem per treballar aquesta diversitat, etc.

El català a l’escola: com vivim la nostra llengua, quina situació política i social té, què en pensem, com podríem millorar la nostra situació, etc.

Curiositats lingüístiques de les llengües: camps semàntics, topònims, etimologia, etc.

Frases fetes, refranys i locucions: conèixer el significat i la forma escrita que reben en les diferents llengües.

Cantarelles, cançons i jocs populars propis de cada territori.

48

ANNEX 2

UN TEXT PER COMENTAR

No hi ha dubte que la substitució és un fenomen molt complex on es barregen molts factors, de manera que les prediccions són difícils de fer. Ara bé, qualsevol comunitat bilingüe pot iniciar un procés de substitució que l'aboqui a un punt de no-retorn, i quan aquest procés s'inicia es poden identificar una sèrie de símptomes que faríem bé de prendre com a senyal d'alarma. Per exemple:

a) Quan en els casos de contacte de llengües detectem un grau d'interferència unidireccional, que va des del manlleu massiu de lèxic fins al calc d'estructures sintàctiques, passant per la pèrdua de regles fonològiques i morfològiques, etc., ens podem posar a tremolar per la llengua interferida.

b) Quan observem la reducció i/o fragmentació de la base territorial de la llengua recessiva, ja podem anar amb l'ai al cor.

c) Quan percebem un procés de substitució en les zones urbanes, ai del "camp lliure" que li queda per córrer.

d) Quan es redueixen les funcions d'una llengua (en quina llengua parlo amb la família, els amics, els companys de feina o d'estudi, el senyor director o la dona de fer feines, els desconeguts, el bidell, el dependent, el metge o el jutge...), ja estem lluitant amb el pitjor dels enemics: l'invisible. Qui ens impedeix de declarar-nos competents en una llengua en la qual cantem el "Fum, fum, fum" per Nadal? I si ens en declarem competents, qui sospitarà que es tracta d'una llengua recessiva?

e) Quan es degrada l'estatus d'una llengua i ―sobretot― el dels seus parlants (parlar la llengua pròpia implica ser titllat de provincià, xovinista, retrògrad, etc.), ja podem buscar ràpidament un contrapès a la pressió, si no volem que la comunitat es llenci de ple al món feliç que li ofereix la llengua dominant.

Carme Junyent, Vida i mort de les llengües (p. 52-53)

49