Solucionari 1/2 CATpeprifa.cat/arees/ef/recursos/SOL_EF1-2_ESO_CAT.pdf · 5 EDITORIAL TEIDE ETS CAPAÇ DE RESPONDRE? 1. L’ESCALFAMENT És fer una sèrie d’exercicis que provoquen

2. Solucionari2. Solucionari

3

EDITORIAL TEIDE

ETS CAPAÇ DE RESPONDRE?

1. EL COS HUMÀ

Sistema nerviós

Sistemes:• Sistema nerviós central• Sistema nerviós perifèric• Sistema nerviós vegetatiu

Aparell respiratori

Parts:• Nasofaringe• Laringe• Tràquea• Bronquis• Pulmons• Alvèols

Aparell circulatori

Parts:• Cor• Vasos sanguinis

(artèries i venes)

Aparell locomotor

Sistemes:• Osteoarticular

• Ossos• Articulacions

• Muscular• Músculs

• Ventre muscular• Tendons

L’ACTIVITAT FÍSICA

És el conjunt d’aquelles activitats que provoquenel moviment del cos amb una certa intensitat.

EL SEDENTARISME

Escassetat d’activitat física. És la causa d’algunstranstorns.

2. És la cèl·lula del teixit nerviós encarregada de trans-metre la informació des de l’encèfal fins a totes lesparts del cos.

3. Als alvèols pulmonars es produeix l’intercanvi degasos: l’ O2 que ens arriba de l’exterior passa, através de la seva paret fina, als vasos sanguinis, iel CO2 que s’ha produït i que transporta la sangpassa als alvèols per ser expulsat del cos.

4. L’activitat física és perjudicialper a la salut. Fals

Després de fer una activitat física,estic content i de bon humor. Veritable

S’anomena circulació menor elrecorregut que fa la sang des del cor, passant pels pulmons, fins a tornaramb l’O2 al cor una altra vegada. Veritable

El sedentarisme afavoreixuna bona salut. Fals

Les artèries transporten lasang amb l’O2 i els nutrients. Veritable

El tabac perjudicaseriosament la salut. Veritable

L’activitat física ens permetmillorar la nostra imatge. Veritable

Els músculs, amb la contracció deles seves fibres, fan possible elmoviment dels ossos al voltantde les articulacions. Veritable

Els lligaments reforcen iestabilitzen les articulacions. Veritable

Els tendons s’encarreguend’unir el múscul a l’os. Veritable

5. Sedentarisme; musculatura; articulacions; obesi-tat; fumar; estrès; alcohol; perillós.

1/2 ESOEducació física

Solucionari unitat 1

4

EDITORIAL TEIDE

6. Aparell circulatori:La sang circula pels vasos sanguinis impulsadapel cor.

Aparell respiratori:Permet subministrar O2 al cos.

Aparell locomotor:És l’encarregat del moviment.

Sistema nerviós:Centralitza les informacions que rebem del cos idecideix l’acció que cal fer.

HO POTS FER?

1. Resposta pràctica.


3.

4.

5. Exemple d’exercici per treballar el bíceps braquial,com a mostra del tipus de dibuix que es demana.



COLZE

radi

ESPATLLA

húmer

fèmur

MALUC GENOLL

tíbia

isquiotibialsabductors

abductors

bíceps

dorsal ample

quàdriceps crural

recte anterior del’abdomen

5

EDITORIAL TEIDE


1. L’ESCALFAMENTÉs fer una sèrie d’exercicis que provoquen un aug-

ment de la temperatura muscular.

TIPUS

General: Per a activitats en què intervé la majorpart de la musculatura del cos.

Específic: Es du a terme abans de començar unaactivitat esportiva concreta.

Preventiu: Es fa en alguns músculs que han estatlesionats.

FASES

1. Cursa o jocs a ritme suau.2. Exercicis d’articulacions.3. Exercicis de força.4. Joc a ritme intens.

CARACTERÍSTIQUES

• Durada de 10 a 20 minuts.• Ritme progressiu.• Adaptat a l’esport o activitat.• Individual o per parelles.• Amb material o sense.

2. Exercicis; augmentar; muscular; velocitat; eficàcia.

3. Les fases que corresponen a l’escalfament, ambel número de fase, són les següents: 1) cursasuau o jocs; 2) exercicis per moure les articula-cions; 3) exercicis de força; 4) joc amb més ritme(si queda temps).

4. L’escalfament no és un conjuntd’exercicis necessaris per rendir més. Fals

L’escalfament s’ha d’adaptar a l’activitat que es practicarà després. Veritable

Amb l’escalfament augmenten lespulsacions i la sang en circulació. Veritable

L’escalfament disminueix el nombre de respiracions i el nombre de lesions. Fals

El ritme de l’escalfament ha de sermolt intens. Fals

La durada de l’escalfament ha de serd’una hora. Fals

5. – Augmenten les pulsacions.– Augmenta la quantitat de sang en circulació.– Augmenta el nombre de respiracions.– Augmenta la temperatura muscular.– Augmenta la flexibilitat del múscul.– Augmenta la motivació.– Predisposa a fer la classe o l’entrenament.– Ajuda a evitar les lesions.

HO POTS FER?

1. Resposta oberta.


3. Resposta oberta.

4. Resposta oberta.



6

EDITORIAL TEIDE


1. LA COORDINACIÓ

LA COORDINACIÓ DINÀMICA GENERALCapacitat que ens permet dominar els movimentsdel cos.

TIPUS

CDG SEGMENTÀRIA• Són moviments fàcils de fer.• El resultat final és molt precís.

CDG GLOBAL• Són moviments difícils d’executar.• Necessiten una gran concentració.

La CDG es millora amb l’experiència motriu.

2. Són els moviments que fem per relacionar-nosamb el medi en què vivim.

3. Gatejar, aixecar-nos, caure, caminar, arrencar acórrer, parar, agafar, llançar, córrer, saltar...

4. Capacitat; moviment; ordenada; harmònica.

5. CDG segmentària: cosir un botó; lligar-se els cor-dons de les sabates; jugar a ombres xineses ambles mans; caminar per sobre d’un banc.

CDG global: fer una roda; fer un mortal; fer aerò-bic; saltar del trampolí fent piruetes.

6. Els alumnes de primària no treba-llen mai la CDG. Fals

Si tenim una bona CDG, som ca-paços d’aprendre més ràpidament les noves tècniques. Veritable

L’entrenament de la CDG no ser-veix per millorar el rendiment es-portiu. Fals

La CDG s’utilitza des del primerany de vida. Veritable

HO POTS FER?

1. Cames flexionades i braços estirats (lumbars iquàdriceps); extensió de les cames, flexió de bra-ços i flexió de cap (abdominals); impuls de les ca-mes, rotació per l’esquena (deltoides); flexió decames i extensió de braços.

2. Resposta oberta.

3. Resposta oberta.

4. Resposta oberta.

5. Resposta oberta.



lumbarsquàdriceps

abdominalsdeltoides

7

EDITORIAL TEIDE


1. LA COORDINACIÓ DINÀMICA ESPECIALÉs la capacitat que ens permet dominar els movi-ments del cos en relació amb un objecte.

TIPUS

ULL-MÀ Llançaments, recepcions, passades,cops.

ULL-CAP Rematades de cap, parades d’un por-ter d’handbol, conducció d’una pilotaamb el cap.

ULL-PEU Controls de pilota, xuts.

Característiques d’entrenament

• Exercicis progressius (de menys dificultat a més).• Exercicis divertits.• Treballa la part dreta i esquerra del cos.• Varia el tipus de material.

2. Ull-peu: xut de futbol; volea de futbol.

Ull-cap: rematada en planxa de futbol.

Ull-mà: jocs malabars; recepció d’handbol; paradadel porter d’hoquei; recepció del cèrcol a la gim-nàstica rítmica; rematada de voleibol.

3. Per treballar la CDE s’ha de fersense objectes o instruments. Fals

La CDE és imprescindible per al’aprenentatge dels esports amb pilota. Veritable

Els vint anys són l’edat més adequadaper a l’aprenentatge de la CDE. Fals

Com més llarg és un exercici,més difícil és de coordinar. Veritable

Com més parts del cos intervenen enun exercici, més fàcil és de coordinar. Fals

Com més objectes intervenen en unexercici, més difícil és de coordinar. Veritable

Només s’ha de treballar una part del cos: la dreta o l’esquerra. Fals

La coordinació intermusculari intramuscular són altres tipusde coordinació. Veritable

4. Millorar; CDE; entrenat; general; CDG; moviments;desenvolupar; exercicis.

5. Vegeu l’exercici 1.

HO POTS FER?


2. Resposta oberta.

3. Resposta oberta.

4. Resposta oberta.



8

EDITORIAL TEIDE


1. LA RESISTÈNCIA (I)És la capacitat del cos que permet mantenir unesforç físic durant un temps prolongat.

TIPUS

AERÒBICA• Llarga durada.• Ritme suau.• La quantitat d’oxigen que respirem és igual o

més gran que la quantitat d’oxigen que necessi-tem.

ANAERÒBICA• Durada curta.• Ritme intens.• La quantitat d’oxigen que respirem és més petita

que la quantitat d’oxigen que necessitem.


• Durada mínima de les sessions: entre 15 i 30minuts.

• Continuïtat: com a mínim dos dies a la setmana.• Treball de tot el cos.• Ritme suau.

2. Aeròbica: 5000 m (atletisme); excursió per la mun-tanya (dues hores); 1 hora d’aeròbic; etapa de laVolta a Catalunya (ciclisme).

Anaeròbica: 100 m lliures (natació); 110 m tan-ques; 200 m (atletisme); correguda per no perdrel’autobús.

3. Per treballar la resistència aeròbica,hem de fer esforços de poca durada. Fals

Si tens molta resistència, ets capaçde recuperar-te abans. Veritable

Si la quantitat d’oxigen que respiremés major o igual a la que necessitem,parlem de resistència anaeròbica. Fals

Un bon nivell de resistència afavoreixuna bona salut. Veritable

El dit polze s’utilitza per mesurarla freqüència cardíaca. Fals

Si m’entreno tres dies a la setmana,puc millorar la resistència. Veritable

Si en acabar l’exercici tinc140 pulsacions, he fet un treballde resistència aeròbica. Veritable

Per treballar la resistènciaanaeròbica, hem de fer unentrenament de baixa intensitat. Fals

4. Excés de pes; músculs; circulació; cor; salut.

5. – Tenir un equipament esportiu correcte.– Escalfar.– Fer exercicis d’estirament al final de l’entrena-

ment.– Adaptar l’equip al temps.– Adaptar l’equip al tipus de terreny.

HO POTS FER?





5. Resposta oberta.

6. Resposta oberta.



9

EDITORIAL TEIDE


1. LA VELOCITAT (I)

És la capacitat de fer un o diversos moviments enel mínim temps possible.

TIPUS

VELOCITAT DE MOVIMENT

Capacitat de fer un moviment en el mínim tempspossible.

Exemple: Porter de waterpolo que atura una pi-lota.

VELOCITAT DE DESPLAÇAMENT

Capacitat de recórrer un espai en el mínim tempspossible.

Exemple: Corredors de 100 m llisos en atletisme.

HO POTS FER?



3. a) Resposta oberta.

b) Resposta pràctica.



10

EDITORIAL TEIDE


1. LA FORÇA (I)

És la capacitat que té un cos de vèncer o d’opo-sar-se a una resistència.

TIPUS

FORÇA MÀXIMA

Capacitat de crear la màxima tensió muscularamb una contracció dels músculs.

Exemple: L’aixecament de pedres al País Basc.

FORÇA EXPLOSIVA

Capacitat de vèncer resistències o càrregues nogaire grans amb la màxima velocitat de moviment.

Exemple: El salt de llargada.

FORÇA RESISTÈNCIA

Capacitat de fer una activitat de força durant untemps determinat i de resistir el cansament que pro-voca.

Exemple: El ràfting.

COM S’ENTRENA?


• Exercicis divertits.• Exercicis practicats en grup.• Sessions de 15 a 30 minuts.• Dos dies a la setmana com a mínim.• Alternar els exercicis que afectin els diferents

músculs i fer que treballi tot el cos.

EXERCICIS

– Propi cos.– De dos en dos.

HO POTS FER?






11

EDITORIAL TEIDE


1. LA FLEXIBILITAT (I)

És la capacitat que ens permet executar movi-ments amb la màxima amplitud possible.

TIPUS

FLEXIBILITAT ESTÀTICA

Sense moviment.La utilitza: Tothom.Entrenament: Al final de la classe.Fases: 1. Adoptar la posició correcta.

2. Mantenir la tensió 15 o 20 segons.3. Relaxar la musculatura durant 5 o 7

segons.4. Estirar la musculatura una mica més

durant uns 15 o 20 segons.Exemple:

FLEXIBILITAT DINÀMICA

Amb moviment d’una articulació.La utilitza: Tothom.Entrenament: En la segona fase de l’escalfa-ment.Exemple:

2. Les estructures corporalsque intervenen en la flexibilitatsón les artèries i els tendons. Fals

La flexibilitat ens permetser més resistents. Veritable

La flexibilitat pot ser estàticao dinàmica. Veritable

La flexibilitat només la femservir per a la pràcticaesportiva. Fals

La flexibilitat estàtica s’ha d’en-trenar durant l’escalfament. Fals

Si entrenes la flexibilitat,corres el perill de tenir lesions. Fals

3. Articulacions; màxim; moviment; progressiu;menys.

4. 1. agafar un llibre d’un prestatge;2. agafar una bossa de terra;3. treure la pols;4. pujar escales;5. jugar amb un nadó.

5. Sí. Perquè els moviments són més amplis i ràpids.

6. Resposta oberta.

HO POTS FER?


2. Resposta oberta.

3. Resposta oberta.



12

EDITORIAL TEIDE


1. LA RESISTÈNCIA (II)

És la capacitat que ens permet mantenir un esforçfísic durant un temps prolongat i recuperar-nosmés ràpidament després de fer un exercici.

Factors determinants:• Oxigen• Volum• Intensitat

TIPUS

AERÒBICA

• Volum: elevat.• Intensitat: baixa o moderada.• Oxigen: suficient.• Freqüència cardíaca entre 120 i 160 ppm.Temps: més de 3 minuts.

ANAERÒBICA

• Volum: petit.• Intensitat: alta.• Oxigen: insuficient.• Freqüència cardíaca entre 170 i 190 ppm.Temps: menys de 3 minuts.

EXERCICIS

Genèrics. Exemple: anar d’excursió en bicicleta.Específics. Exemple: jugar un partit de bàsquet.

2. La resistència augmenta progressivament entre elsvuit i els dotze anys. En l’etapa compresa entre els tretze i els catorze anys, no canvia. A partirdels quinze anys i fins als divuit, augmenta moltràpidament. Això fa que sigui molt interessant tre-ballar-la en aquesta etapa. A partir dels divuitanys, continua progressant fins que arriba al seumàxim cap als vint-i-cinc anys i es manté fins alstrenta-cinc. A partir d’aquesta edat, comença adisminuir progressivament.

3. Ens referim a volum si parlemde fer una cursa de trenta minuts. Veritable

Ens referim a volum si parlem de fer quaranta abdominals. Veritable

Ens referim a volum si parlem d’aixecar el màxim pes possible. Fals

Ens referim a intensitat si parlemde fer deu quilòmetres. Fals

Ens referim a intensitat si parlem de córrer en el menor temps pos-sible 100 m. Veritable

Ens referim a intensitat si parlemde fer sèries de 200 m a 180pulsacions per minut. Veritable

El volum i la intensitat són els dos únics factors que determinen els diferents tipus de resistència. Fals

Si volem fer un treball de resistèn-cia anaeròbica, haurem de fer unaactivitat física de més de tres minuts. Fals

4. Capacitat; mantenir; prolongat; recuperar-nos;ràpidament.

5. – Mantenir el ritme adequat durant la competició.– Retardar l’aparició de la fatiga durant les compe-

ticions i els entrenaments.– Recuperar-se més ràpidament després de fer un

exercici.– Poder-se entrenar durant més temps i amb més

intensitat.– Executar les tècniques i tàctiques esportives

correctament durant els últims minuts de la com-petició.

– Aconseguir millors resultats esportius.– Augmentar la força de tota la musculatura de les

cames.– Reduir el pes corporal.



13

EDITORIAL TEIDE

HO POTS FER?

1. Aeròbica: una cursa de trenta minuts; una classed’aeròbic; nedar quinze minuts.

Mixta: un partit d’handbol; un partit d’hoquei; unpartit de futbol sala.

Anaeròbica: un esprint de 30 metres; les cursesentre bases al beisbol; un minut en bicicleta a lamàxima velocitat.



4. Resposta oberta.

5. Resposta oberta.



14

EDITORIAL TEIDE


1. LA VELOCITAT (II)

És la capacitat que ens permet efectuar un o di-versos moviments amb una intensitat màxima idurant un període de temps breu.

TIPUS

VELOCITAT GESTUALCapacitat d’efectuar un moviment o un gest espor-tiu amb la velocitat adequada perquè tingui un ren-diment òptim.Exemple: Llançament d’handbol.

VELOCITAT DE REACCIÓEl temps que passa des de l’aparició de l’estímul–visual (pilota), auditiu (tret de sortida)– fins a l’e-xecució del primer moviment (moure una camaper començar a córrer o aixecar els braços peraturar la pilota).Exemple: Aturada d’un porter d’handbol.

VELOCITAT DE DESPLAÇAMENTVelocitat que permet recórrer una distància en elmínim temps possible.Exemple: Cursa de 80 m.

VELOCITAT RESISTÈNCIAAguantar un esforç a màxima velocitat durant elmàxim de temps possible.Exemple: Cursa de 200 m.

2. V. de reacció: parada d’un porter d’handbol; esqui-var una pilota al joc de matar.

V. de moviment: desmarcatge d’un defensor de fut-bol; revés de tenis; recepció d’una passada en bàs-quet.

V. de desplaçament: contraatac d’handbol.

V. resistència: 400 metres llisos en atletisme; últi-ma volta dels 800 metres llisos.

3. La velocitat de reacció és unacapacitat imprescindible per alporter de waterpolo. Veritable

La intensitat i el temps són conceptesque cal tenir en compte en la velocitat. Veritable

La velocitat de reacció i els reflexossón el mateix. Fals

A l’entrenament de velocitat, larecuperació entre exercici i exerciciha de ser total. Veritable

L’entrenament de la velocitat ajudaa augmentar la massa muscular. Veritable

Amb l’entrenament de la velocitatdisminueixen les reserves d’energiadel múscul. Fals

4. Temps; estímul; visual; auditiu; execució; movi-ment.

5. Resposta oberta.

HO POTS FER?


2. Resposta oberta.

3. Resposta oberta.

4. Resposta oberta.

5. Resposta oberta.



15

EDITORIAL TEIDE


1. LA FORÇA (II)

És la capacitat de vèncer o d’oposar-se a unaresistència, utilitzant la tensió provocada en elsmúsculs per les contraccions de les fibres muscu-lars.

TIPUS

MÀXIMA• Massa: la més gran possible.• Acceleració: mínima o nul·la.

EXPLOSIVA• Massa: petita o mitjana.• Acceleració: màxima.

RESISTÈNCIA• Massa: mitjana.• Acceleració: mitjana.

COM S’ENTRENA?

Exemples• Fer abdominals.• Llançar una pilota medicinal de 2 kg.

2. 1. Escalfament (de 10 a 15 minuts).2. Exercicis de flexibilitat dinàmica.3. Exercicis de força.4. Exercicis de flexibilitat estàtica.5. Dutxa.

3. La contracció de les fibres muscu- lars permet fer més o menys força. Veritable

La força arriba al màxim desenvo- lupament cap als dotze anys. Fals

La massa és la resistència que hem de superar o a la qual ens hem d’oposar. Veritable

La força relativa serveix per com- parar la força entre dues persones. Veritable

En l’execució de les accions i tèc-niques esportives la força no té gaire importància. Fals

El circuit és una forma d’entrenament en la qual hem de passar d’un exercici a un altre seguint un ordre determinat. Veritable

Podem fer entrenaments de força cada dia. Fals

És molt perillós practicar exercicis amb pesos si encara no has fina-litzat el teu creixement. Veritable

4. 1. El crist en gimnàstica.2. Aixecament de pesos.3. Llançament de javelina.4. Atacs en esgrima.5. Conducció d’una moto en el París-Dakar.6. Pedaleig dels ciclistes en cronoescalada.

5. Resposta oberta.

HO POTS FER?

1. L’Òscar té més força màxima i més força relativa.


3. Resposta oberta.

4. Resposta oberta.



Força relativa:força màxima

pes

F. relativa =

Òscar = Joana =

f. màxima

60

pes

45 6

40= 1,33 = 1,1

16

EDITORIAL TEIDE


1. LA FLEXIBILITAT (II)

És la capacitat d’extensió màxima d’un movimenten una articulació determinada.

TIPUS

FLEXIBILITAT DE TREBALLÉs la que es necessita per fer el gest tècnic.

FLEXIBILITAT RESIDUALÉs la que es necessita, a més de la flexibilitat detreball, per no tenir lesions en el cas de fer el gesttècnic amb un grau més elevat de mobilitat.

FLEXIBILITAT ABSOLUTAÉs la suma de la flexibilitat de treball més la resi-dual.

La utilitzen: La gimnàstica artística, la dansa, lagimnàstica rítmica.

2. D’esquerra a dreta: flexibilitat de treball, flexibilitatresidual i flexibilitat de treball.

3. Els tendons no intervenen en laflexibilitat. Fals

La flexibilitat arriba al seu grau mà- xim als vint anys. Fals

La flexibilitat és imprescindible en els moviments tècnics esportius. Fals

La flexibilitat de treball és la neces- sària per no tenir lesions. Veritable

La flexibilitat total és la suma de la flexibilitat de treball i la residual. Veritable

La flexibilitat i l’elasticitat són sinò- nimes. Fals

La flexibilitat permet que el gest tècnic esportiu tingui la direcció, la força i la precisió adequades. Veritable

Cada esport necessita entrenar la flexibilitat d’una articulació i d’uns músculs determinats. Veritable

4.

5. Resposta oberta.

HO POTS FER?


2. Resposta oberta.

3. Resposta oberta.

4. Resposta oberta.



100%

50%

0 30 60 EDAT

DE

SE

NV

OLU

PAM

EN

T

17

EDITORIAL TEIDE


1. L’ATLETISME

ON ES PRACTICA?

• Estadi d’atletisme• Pista coberta• Boscos, parcs, muntanya• Ciutat

TIPUS DE PROVES

CURSES• Velocitat• Mig fons• Fons• Obstacles• Relleus• Marxa atlètica

SALTS• Llargada• Triple salt• Altura• Perxa

LLANÇAMENTS• Pes• Disc• Javelina• Martell

PROVES COMBINADES• Decatló• Heptatló

TÈCNICA

Tècnica de cursa• Sortida• Amplitud de la gambada• Freqüència de la gambada

Fases• Cursa• Batuda• Vol• Caiguda

Fases• Desplaçament• Llançament• Final

HO POTS FER?

1. Resposta oberta.




18

EDITORIAL TEIDE


1. LA NATACIÓ

ESTILSSón les formes de desplaçar-se dins l’aigua.

CROL• Braços: moviment circular alternatiu.• Cames: moviment alternatiu amunt i avall.• Respiració: el cap gira lateralment.

BRAÇA• Braços: obrir i tancar simultàniament.• Cames: obrir i tancar simultàniament.• Respiració: el cap surt frontalment.

ESQUENA• Braços: moviment circular alternatiu.• Cames: moviment alternatiu amunt i avall.• Respiració: cap fora de l’aigua.

PAPALLONA• Braços: moviment rotatori i simultani.• Cames: moviment ondulatori.• Respiració: el cap surt frontalment.

ALTRES MODALITATS AQUÀTIQUES

EL WATERPOLO: Esport d’equip semblant al’handbol en què l’objectiu és fer més gols que l’e-quip contrari.

ELS SALTS: Modalitat aquàtica on es tracta de ferfigures amb la màxima correcció i després fer unaentrada a l’aigua que no esquitxi.

LA NATACIÓ SINCRONITZADA: Modalitat enquè s’executa una coreografia amb diverses tècni-ques i moviments seguint el ritme de la música.

2. La natació va aparèixer a l’edat mitjana.Fals

La natació ha estat esport olímpic des dels Jocs d’Atenes del 1896. Veritable

El nedador que fa quatre sortides nul·les és desqualificat. Fals

Als viratges no és obligatori tocar la paret. Fals

El bloc de sortida s’utilitza per a les proves d’esquena. Fals

El crol és l’estil més ràpid. Veritable

A la natació hi ha proves de relleus (4 3 100 m lliures, 4 3 400 m lliures i 4 3 100 m estils). Veritable

Si un nedador passa a un altre carrer, queda desqualificat. Veritable

3. Vegeu el dibuix de la pàgina 95 del llibre de l’alum-ne.

4. Crol; alternar; circular; batuda; obrint; tancant;cames; alternant; papallona; moviments; dofins.

5. Natació: pretén aconseguir la màxima velocitat; espractica a la piscina; existeix la sortida nul·la.

Waterpolo: s’utilitza pilota; és un esport col·lectiu;és molt important la tàctica.

Salts: es fan des del trampolí; eviten esquitxar; esfan des de la palanca.

Natació sincronitzada: només hi participen dones;s’executen coreografies; han de seguir el ritme dela música; hi poden participar duos.

HO POTS FER?

1. Resposta oberta.

2. Resposta oberta.


4. Resposta oberta.

5. Resposta oberta.



19

EDITORIAL TEIDE


1. LA GIMNÀSTICA ARTÍSTICA

Femenina• Terra o mans lliures• Salt de cavall• Barres paral·leles asimètriques• Barra d’equilibris

REGLAMENT• Codi de puntuació.• A l’inici cal saludar els jutges.• Exercicis obligatoris i lliures.• Dificultat: A, B, C i D.• Competició per equips i individual.• Un jutge principal i sis jutges més.• Puntuació màxima: 10.

Masculina• Terra o mans lliures• Salt de cavall• Barres paral·leles • Cavall amb arcs• Barra fixa

TÈCNICA

ELEMENTS GIMNÀSTICSPermeten combinar, per mitjà de salts, passos,curses, ondulacions, equilibris, girs i moviments debraços, les diferents acrobàcies que es fan a l’exer-cici.

ACROBÀCIESElements de més dificultat i risc.

• Tombarella• Roda lateral• Vertical• Rodada• Vertical tombarella• Salt d’inversió• Vertical pont• Flic-flac• Cap i volta• Mortal

2. La paraula gimnàstica ve del mot grec gymnós, ‘nu’, ja que a l’antiga Grècia practicaven la gimnàstica despullats. Veritable

La gimnàstica ha estat un esport olímpic des dels Jocs d’Atenes del 1896. Veritable

La gimnàstica va renéixer gràcies a l’escola sueca i alemanya al segle xIx. Veritable

La barra d’equilibris fa deu metres d’ample. Fals

Els homes participen en quatre proves i les dones en cinc proves. Fals

Només les dones utilitzen música per fer l’exercici de terra. Veritable

Amb la mitjana de les notes dels jutges coneixem la nota final. Veritable

Els elements gimnàstics es basen en la dansa clàssica. Veritable

3. Les fases del salt de cavall són les següents:

1. Cursa progressiva 2. Salt al trampolí

3. Acrobàcies 4. Impulsar-se al cavall

5. Acrobàcies 6. Caiguda



20

EDITORIAL TEIDE

4. Cavall; de salts; 1,10; dos arcs; tocar; mans; circu-lars; pendulars; pauses.

5. Acompanyament Exercici de terramusical

Trampolí Salt de cavall

Canvis de barra Paral·leles asimètriques

Deu centímetres Barra d’equilibrisd’ample

Tocar l’aparell Cavall amb arcsnomés amb les mans

Es troben a Anelles2,65 m de terra

Barra d’acer Barra fixa

HO POTS FER?

1. Resposta oberta.

2. Resposta oberta.


4. Resposta oberta.

5. Resposta oberta.



21

EDITORIAL TEIDE

1. EL JUDO

TÈCNICA

MOVIMENTS BÀSICS• Kumikata (maneres d’agafar)• Kuzushi (desequilibri)

PROJECCIONS • Uki-goshi• De-ashi-barai• O-soto-gari

IMMOBILITZACIÓ • Hon-gesa-gatame• Yoko-shiho-gatame

LUXACIONS Doblegar, estirar o torçar el colze del contrari.

ESTRANGULACIÓOprimir el coll del contrari.

MÈTODES D’ENTRENAMENT

• Jocs de lluita i oposició.• Entrenament individual.• Entrenament de dos en dos.• Repeticions d’un moviment.• Repeticions de projeccions.• Lluita o entrenament lliure.

2. Els samurais utilitzaven les tècni-ques del jujitsu a la guerra. Veritable

El creador del judo és el japonès Jigoro Kano. Veritable

El judo és esport olímpic des dels Jocs d’Atenes del 1896. Fals

Els judokes, abans d’iniciar el combat, se saluden donant-se la mà. Fals

El tatami és el vestit que porten els judokes. Fals

La puntuació al judo és: koka, juko, wazaari i ippon. Veritable

L’ippon representa la perfecció d’una tècnica, i després d’acon-seguir-lo acaba el combat. Veritable

El pes i l’edat dels judokes deter-mina les categories de participa-ció. Veritable

La paraula judo significa ‘camí dolent’. Fals

Si rebem una tècnica de luxació o d’estrangulació, hem d’abandonar el combat donant dos cops amb la mà o el peu a terra. Fals

3. 1. Moviments bàsics: són aquells que permetenefectuar les altres tècniques.

2. Tècniques de projecció: pretenen llançar l’ad-versari a terra i que caigui d’esquena.

3. Tècniques d’immobilització: pretenen controlarl’adversari perquè mantingui el contacte de lesespatlles amb el terra.

4. Tècniques de luxació: pretenen doblegar, estiraro torçar el colze de l’adversari.

5. Tècniques d’estrangulació: pretenen oprimir elcoll del contrari.

4. Dominar; tècniques; control; equilibri; primer; tèc-nica; concreta.

5. Kumikata: Moviments bàsicsKuzushi: Moviments bàsicsUki-goshi: Tècniques de projeccióDe-ashi-barai: Tècniques de projeccióO-soto-gari: Tècniques de projeccióYoko-shiho-gatame: Tècniques d’immobilització

HO POTS FER?

1. Resposta oberta.

2. a) el blanc; b) el fosc; c) projecció; d) o-soto-gari.


4. Resposta oberta.

5. Resposta oberta.



22

EDITORIAL TEIDE


1. L’HANDBOL

Jugadors:• Porter• Extrems• Laterals• Pivot• Central

Sancions tècniques:• Cop franc• Llançament de 7 m• Passes• Dobles• Servei de banda

Sancions disciplinàries:• Amonestació• Exclusió• Desqualificació

TÈCNICAGestos propis de l’esport.

Atac• Posició base• Passada• Recepció• Bot• Llançament

Defensa• Posició base• Blocatge

TÀCTICAAplicació dels gestos tècnics de manera correcta iintel·ligent en el joc real.

Individual• Marcatge• Desmarcatge

Col·lectiva• Passa i va• Encreuament• Canvi d’adversari

2. L’handbol va néixer a Alemanya. Veritable

L’equip està format per deu jugadors. Fals

Un partit consta de dues parts de trenta minuts separades per deu minuts de descans. Veritable

La tècnica és l’aplicació intel·ligent dels moviments tècnics del joc. Fals

Un jugador només pot fer tres pas-ses sense botar la pilota. Veritable

Una exclusió implica estar dos mi-nuts sense jugar. Veritable

3. Atac: posició de base; passada; bot.

Defensa: posició de base; intercepció; tècnica delporter; llançament de porteria.

4. Aplicació; tècnics; correcta; intel·ligent; tàctiques;individuals; col·lectives.

5. Resposta oberta.

6. Resposta oberta.

HO POTS FER?


2. Resposta oberta.

3. Resposta oberta.



23

EDITORIAL TEIDE


1. EL BÀSQUET

Jugadors:• Base• Escorta• Ala• Pivot

Sancions:• Falta personal• Passes• Dobles• Camp enrere• Regla dels tres segons

TÈCNICA

Realització correcta dels gestos propis del bàs-quet.

Atac• Bot• Bot alt• Bot baix• Parada en un temps• Parada en dos temps• Passada• Recepció• Pivotar• Llançament

Defensa• Posició de base• Intercepció• Rebot

TÀCTICA

Individual: aplicació correcta de la tècnica.

Col·lectiva: moviments que duen a terme dos omés jugadors conjuntament.

Individual• Marcatge• Desmarcatge

Col·lectiva• Porta enrere• Bloqueig

Sistemes defensius• Defensa individual• Defensa en zona

2. James Naismith va inventar el bàs-quet per poder fer esport a l’hivern. Veritable

El primer lloc de l’Estat espanyol on es va practicar el bàsquet va ser An-dalusia. Fals

El bàsquet ha estat esport olímpic des dels Jocs d’Atenes del 1896. Fals

El partit té una durada de dues parts de trenta minuts. Fals

El pivot és el jugador més baix de l’equip i domina molt el bot. Fals

L’ala té una gran tècnica individual i domina el tir exterior. Veritable

El jugador que comet cinc faltes per-sonals ha de deixar el terreny de joc. Veritable

Quan passem la pilota al camp con-trari, no podem tornar al nostre, ja que seria camp enrere. Veritable

Una assistència és una passada a un jugador que fa un bàsquet. Veritable

3. Cistelles des de fora de la línia de 6,25: 3 punts.

Cistelles des de dins de la línia de 6,25: 2 punts.

Cistelles de la línia de tirs lliures (després de falta):1 punt.

4. Atac: pivotar; passada; recepció; parada en dostemps; tir; parada en un temps.

Defensa: posició de base; intercepció; rebot.



24

EDITORIAL TEIDE

5. Jugador contrari: Hem de marcar-lo:

Té la pilota i ja ha botat. De prop i agressiu.

No ha començat a De prop i preparatsbotar o bota. per rectificar la posi-

ció.

No té la pilota. A distància i obser-vant el jugador i la pilota.

6. Defensa individual: cada defensor s’encarrega demarcar un atacant.

Defensa en zona: els jugadors se situen de mane-ra ordenada en el camp.

HO POTS FER?

1. Resposta oberta.

2. Resposta oberta.

3. Resposta oberta.




25

EDITORIAL TEIDE


1. EL FUTBOL

Característiques generals:• Objectius: introduir la pilota a la porteria contrària.• Terreny de joc: camp de 110 3 75.• Durada: dues parts de 45 minuts.• Jugadors: 11.

Faltes i incorreccions:• Donar una puntada de peu, fer la traveta, tocar

amb la mà...• Empènyer l’adversari...

Sancions disciplinàries:• Amonestació• Expulsió

TÈCNICA

Gestos tècnics:• Toc i cop de pilota• Passada• Xut• Conducció• Driblatge

TÀCTICA

Ofensiva...• Desmarcatge• Rotació o canvi de posició• Contraatacs• Paret

Defensiva...• Marcatge• Replegament• Entrada• Càrrega• Anticipació• Intercepció

2. El futbol neix al mateix temps que el rugbi. Veritable

La durada d’un partit és de dues parts de quaranta minuts, amb deu minuts de descans. Fals

L’entrada és una acció defensiva. Veritable

El toc és un element de la tècnica d’atac. Veritable

Un penal se sanciona amb targeta groga. Fals

En el contraatac, els defensors han de pujar ràpidament la pilota cap al camp contrari per sorprendre els ad-versaris. Veritable

3. Atac: toc; passada; recepció; xut a porteria.

Defensa: intercepció; contraatac.

4. Toc; objectiu; gol; arran; vaselina; efecte; volea.

5. Resposta oberta.

6. Resposta oberta.

HO POTS FER?


2. Resposta oberta.

3. Resposta oberta.

4. Resposta oberta.



26

EDITORIAL TEIDE


1. L’HOQUEI SALA

Característiques generals:• Objectiu: introduir la bola a la porteria contrària.• Durada: dues parts de 20 minuts.• Jugadors: 5 + 1 porter.• Material: estic i bola.

Regles principals:• Contacte de la bola amb l’estic.• No es pot elevar la bola.• No es pot protegir la bola.• Les faltes lleus se sancionen amb un penalty

corner.• Les faltes greus se sancionen amb un penalty

stroke.• La resta de faltes s’executen des del lloc.• Es poden fer servir les bandes laterals.

TÈCNICA

Gestos tècnics:• Presa de l’estic• Conducció de la bola• Rebre la bola o aturar-la• Empènyer i colpejar• Push• Colpejar la bola• Bloqueig• Tackle

TÀCTICA

Individual...Atacants: • Davanters

• Defenses

Col·lectiva...Atac: • Tenim la bola.

• Objectiu: fer gol.

Defensa: • No tenim la bola.• Bloqueig.• Objectiu: recuperar la bola i evitar

el llançament.

Objectius:Aconseguir un gol o evitar-lo.

2. L’hoquei sala es juga amb un instru-ment. Veritable

Va néixer a causa del fred i el mal temps. Veritable

L’equip està format per set jugadors. Fals

Un partit consta de dues parts de vint minuts. Veritable

L’estic es pot aixecar per sobre del maluc. Fals

L’estic es pot llançar en tackle(‘entrada’) contra la pilota. Veritable

L’equip que defensa ha de pressionar per aconseguir la possessió de la pilota. Veritable

Cap jugador no pot tocar la pilota amb els peus. Fals

3. Les cames han d’estar separades i la bola davant,a l’altura del peu esquerre i amb la corba de l’es-tic tocant la bola. El cos, amb un semigir, ha d’a-companyar la sortida de la bola.

4. Presa; mà; sota; dreta; suport; complement.

5. Resposta oberta.

6. A un jugador que té la pilota se l’ha de pressionar,apropant-s’hi amb rapidesa i amb els companys a prop per fer-li de suport.A un jugador que no té la pilota se l’ha de marcardeixant-lo a les zones allunyades de la porteria.

HO POTS FER?





27

EDITORIAL TEIDE


1. EL VOLEIBOL

Jugadors:• Defenses (zones 5, 6 i 1)• Col·locadors (zona 3)• Rematadors (zones 2 i 4)

Sancions:• Quatre tocs per equip.• Dos tocs per jugador.• Tocar la xarxa.• Invasió de l’espai contrari.• Falta de rotació.

TÈCNICARealització correcta dels gestos propis de l’esport.

Atac• Servei• Baix• Lateral• De tenis• Toc de dits• Rematada

Defensa• Toc d’avantbraços• Bloqueig

TÀCTICAAplicació intel·ligent de la tècnica i les accionscoordinades entre jugadors.

Individual• Fintes• Enviar la pilota a zones desprotegides.• Decidir quan i on farem el bloqueig.

Col·lectiva• Sistemes per rebre la pilota • 1 : 3 : 2 o en W• Sistemes d’atac• Col·locador per torns

2. William G. Morgan va inventar el voleibol el 1895. Veritable

El voleibol es caracteritza per ser un esport sense contacte. Veritable

El voleibol ha estat esport olímpic des dels Jocs de Tòquio del 1964. Veritable

El partit té una durada de tres parts de 30 minuts. Fals

El col·locador és el jugador que pre-para la pilota per a la rematada. Veritable

En el servei, la pilota no pot tocar la xarxa, però a la resta de tocs sí. Veritable

L’equip té dret a tocar la pilota qua-tre cops seguits. Fals

El toc del bloqueig no compta com a toc d’equip ni individual. Veritable

Cada vegada que guanyem una jugada aconseguim un punt. Veritable

Després de recuperar el servei, hem de fer la rotació. Veritable

3. L’equip que aconsegueix 25 punts, o més, amb unavantatge de 2 punts, guanya el set.

L’equip que guanya 3 sets guanya el partit.

4. Atac: servei baix; servei lateral; toc de dits; rema-tada; servei de tenis.

Defensa: toc d’avantbraços; bloqueig.

5. Enviar la pilota endavant o endarrere, fer una dei-xada suau quan esperen una rematada, enviar lapilota a l’altre camp quan esperen una passada.

6. Sistema d’atac: Col·locador per torns. Tots elsjugadors passen per totes les posicions i el que estroba a la zona 2 fa de col·locador.

Sistema de defensa: 1 :3 :2 o en W. El col·locadorde la zona 2 s’apropa a la xarxa i el defensa de lazona 6 s’avança.



28

EDITORIAL TEIDE

HO POTS FER?

1. Resposta oberta.

2. Resposta oberta.

3.




Ñ Ê Ë

Ð Î

Ì•

29

EDITORIAL TEIDE


1. EL RUGBI

Característiques generals:• Terreny de joc: camp de 100 3 60 m.• Durada: dues parts de 40 minuts.• Jugadors: 15 per equip.• Objectiu: plantar la pilota dins la zona de marca.

Regles principals:• Avant• Retingut• Melé• Toc (touche)• Cop de càstig• Assaig

TÈCNICA

Gestos tècnics:• Passada• Recepció• Xut• Placatge• Toc• Melé

TÀCTICA

Atac• Amb bona possessió: avançar.• Amb mala possessió: assegurar la possessió i

tornar a l’atac.

Defensa• Pressionar.• Aconseguir possessions dolentes de l’equip ata-

cant.

2. El rugbi és un esport col·lectiu. Veritable

Aquest esport va néixer a França. Fals

L’equip està format per quinze jugadors. Veritable

Un partit consta de dues parts de cinquanta minuts cada una i de deu minuts de descans. Fals

El jugador defensor ha d’intentar fer un assaig a la zona de marca de l’equip contrari. Fals

Un jugador pot placar per sota de les espatlles. Veritable

L’equip que defensa ha de pressionar per aconseguir la possessió de la pilota. Veritable

No està permès xutar la pilota. Fals

3. Atac: passada; recepció; xut.

Defensa: placatge; melé; toc (touche).

4. Sacrifici; equip; força; adversari; rugbi; col·lectius.

5.

6. Resposta oberta.

HO POTS FER?


2. Resposta oberta.

3. Resposta oberta.



30

EDITORIAL TEIDE


1. L’EXPRESSIÓ CORPORAL

És el conjunt de tècniques que utilitza una perso-na que fa servir el seu cos com a mitjà de comu-nicació amb els altres.

TIPUS

LA POSTURALa postura del cos està relacionada amb el llen-guatge parlat i amb l’estat físic i psíquic de la per-sona.

L’EDUCACIÓ CORPORALVarietat de moviments que és capaç de fer el coshumà.

LA DRAMATITZACIÓÉs la unió de l’expressió corporal i de les tècni-ques teatrals, com el mim i la dansa.

La utilitzen... Els professors, els actors, elspallassos, els ballarins, els mims, els presenta-dors de televisió.

2. Postura: caminar amb l’esquena recta; moure elcoll cap a tots costats.

Educació corporal: imitar la manera de caminard’un gegant; caminar al ritme d’un tambor.

Dramatització: ombres xineses; plorar; jugar a lespel·lícules; ballar una polca.

3. La manera de caminar ens indica quin és l’estat d’ànim d’una persona. Veritable

La concentració no és necessària en l’educació corporal. Fals

Amb les diferents tècniques d’ex-pressió desenvolupem la capacitat de creació de nous moviments i les nos-tres possibilitats d’expressió. Veritable

Saber ballar i tenir ritme no són sinònims. Veritable

Una postura incorrecta ens pot pro-vocar lesions. Veritable

No ens cal dominar tots els movi-ments del cos. Fals

La coordinació dinàmica general té molt a veure amb l’educació corporal. Veritable

L’expressió corporal ens permet comunicar-nos sense fer servir les paraules. Veritable

4. Cos; llenguatge; físic; psíquic; explicar-nos; ges-tos; posició.

5. 1. la postura; 2. l’educació corporal; 3. la dramatit-zació.

HO POTS FER?



3. Resposta oberta.



31

EDITORIAL TEIDE


1. LES ACTIVITATS A LA NATURA

ORIENTACIÓ

• Mapa• Escala• Corbes de nivell

• Brúixola• Agulla• Punts cardinals

ESQUÍ

• Esquí nòrdic• Pas alternatiu• Pas patinador

• Esquí alpí• Descens directe• Cunya• Viratge en cunya

L’ACAMPADA

Planificació de la sortida• Dia, durada, mitjà de transport• Material• Itinerari• Lloc on poder dormir• Permisos• Aigua

Dormir• Casa o refugi• Bivac• Tenda de campanya

Muntatge d’una tenda• Decidir la zona i netejar-la.• Clavar la tenda i regular els vents.• Muntar els pals i l’estructura.• Col·locar el doble sostre.

2. La brúixola serveix per saber on és el nord. Veritable

La cursa d’orientació consisteix a fer un passeig pel bosc tranquil·lament. Fals

L’escala d’un mapa ens indica el nom-bre de vegades que hi està reduïda la realitat. Veritable

Gràcies a les corbes de nivell dels mapes podem trobar els camins. Fals

Els punts cardinals són la tramuntana, el mestral, el garbí i el xaloc. Fals

A l’esquí nòrdic, els esquís, les botes, les fixacions i els bastons són total-ment necessaris. Veritable

A l’esquí alpí, ens desplacem pujantper la muntanya. Fals

La cunya és una tècnica d’esquí que serveix per frenar i per controlar la velocitat. Veritable

3. 1. Reconèixer la teva situació.2. Localitzar el nord amb la brúixola.3. Orientar el plànol cap al nord amb l’ajuda de la

brúixola.4. Fixar-te en un punt llunyà i representatiu per

dirigir-t’hi.5. Tornar a iniciar el procés al lloc on hagis arribat.

4. Excursió, planificar; dia, durada, transport; mate-rial, meteorològica; itinerari, etapes; dormir, permi-sos; aigua.

5. Consisteix a obrir les cues dels esquís fins a adop-tar una forma de V invertida. Cal ajuntar els ge-nolls per tal que els cantons dels esquís es clavina la neu.



32

EDITORIAL TEIDE

HO POTS FER?

1. Resposta oberta.

2. Resposta oberta.

3. Resposta oberta.

4. Resposta oberta.



33

EDITORIAL TEIDE


1. ELS JOCS TRADICIONALS

Són activitats que han sorgit per donar resposta ala necessitat lúdica, d’esbarjo, dels éssers vius ique normalment se centren en un territori.

TIPUS

1. Jocs populars:Els practicats per la població en massa.

2. Jocs autòctons:Els originals d’un país o d’una comarca.

3. Jocs tradicionals:Els lligats a una cultura determinada.

CARACTERÍSTIQUES

• Són molt participatius.• Les regles i normes són senzilles.• Són divertits.• No requereixen grans habilitats o capacitats.• Desenvolupen la imaginació i la creativitat.• S’adapten a cada població.• S’hi pot jugar amb material no convencional.• Han perdurat en el temps.• Alguns poden desaparèixer.

HO POTS FER?

1. Resposta oberta.



Documents

Solucionari 1/2 CATpeprifa.cat/arees/ef/recursos/SOL_EF1-2_ESO_CAT.pdf · 5 EDITORIAL TEIDE ETS CAPAÇ DE RESPONDRE? 1. L’ESCALFAMENT És fer una sèrie d’exercicis que provoquen