Embed Size (px)
Citation preview
Som tots iguals?...
Recull d’una experiència personal, estudi d’accessibilitat material i educativa, i de sensibilització a l’IES Guindàvols.
Míriam Simarro 2on A Lleida, curs 2004-05 Centre: IES Guindàvols Tutora: Mercè del Barrio
Som tots iguals? 2
La paraula progrés no te sentit mentre hi hagi nens infeliços
Albert Einstein
El legislador no debe proponerse la felicidad de cierto orden de ciudadanos con exclusión de los demás, sino la felicidad de todos.
Plató
Som tots iguals? 3
I N D E X
I.- Introducció ................................................................................. 4 – 7
II.- Objectius, plantejaments i hipòtesis del treball .................... 8 - 11
III.- Metodologia............................................................................ 12
1) Coneixements previs.
1.A) l’espina bífida .......................................................... 13 - 24
1.B) Estudi sobre la normativa ......................................... 25
1.B.1) Normativa sobre accessibilitat.............................. 26
a) Evolució històrica de la regulació sobre l’accessibilitat............ 27 - 29
b) Anàlisi de la normativa legal bàsica actual............................... 30 - 33
c) La normativa reglamentària sobre accessibilitat....................... 34 - 36
1.B.2) La Discriminació positiva, propostes de la
Llei núm. 51/2003. ............................................ 37 - 41
1.B.3) Normativa del Departament d’Ensenyament...... 42 - 44
2) Disseny metodològic......................................................... 45 - 48
IV.- Observació dels resultats obtinguts, anàlisis i discussió.. 49
1) del primer objectiu ........................................................... 50
1.1 diari............................................................................ 51 - 66
1.2 quadre resum ............................................................ 67
1.3 Argumentació .......................................................... 68 - 69
Som tots iguals? 4
2) del segon objectiu........................................................... 70 2.A Accessibilitat i mobilitat al centre IES Guindàvols,
a nivell material arquitectònic i de compliment
de la normativa vigent. ................................................................ 71
2.A.1 Argumentació...................................................................... 72 - 82
2.A.2 Estudi de la normativa vigent en matèria d’accessibilitat... 83- 87
2.B Estudi de les adaptacions curriculars i organitzatives
del centre IES Guindàvols............................................................ 88
2.B.1 Aspectes acadèmics............................................................ 89 2.B.2 Aspectes organitzatius....................................................... 90 - 92
Plànols.......................................................................................... 93 - 97
3) del tercer objectiu.......................................................... 98
3.1 La meva impressió................................................... 99 - 100
3.2 La percepció de la gent del meu entorn...................101 – 119
4) del quart objectiu.......................................................... 120
V.- Conclusions..................................................................... 121 - 128
VI.- Bibliografia ................................................................. 129 - 130
VII.- Agraïments ................................................................ 131 - 133
Som tots iguals? 5
I.- INTRODUCCIÓ
Som tots iguals? 6
Presentació
Aquest treball pretén tres objectius fonamentals:
1.- Recollir l’experiència d’una família, acumulada al llarg dels anys,
resolent els problemes que han sorgit amb l’escolarització de la seva filla,
motivats per les diferències que li produeix la malformació congènita de la
que està afectada: l’espina bífida.
2.- Analitzar l’adequació del centre on actualment cursa estudis, l’IES
Guindàvols de Lleida, comparant el que preveu la normativa vigent que
regula aquestes qüestions, amb la realitat material del centre quan a
l’accessibilitat i mobilitat al mateix, així com la adaptabilitat acadèmica,
amb les necessitats d’una persona amb discapacitat.
3.- Analitzar la sensibilització de les persones que envolten a una persona
amb necessitats especials de mobilitat i aprenentatge, i el coneixement que
tenen sobre les dificultats i necessitats concretes que l’afecten.
Som tots iguals? 7
En les properes pàgines podreu llegir algunes coses sobre aquest lesió
medul·lar, i no malaltia com molta gent pensa, sobre les necessitats de
l’alumna, i també del que la llei disposa en relació a aquest tema.
El punt de vista d’aquest treball us resultarà un tant especial, ja que soc jo
mateixa la persona afectada d’espina bífida, amb una discapacitat
qualificada del 65%.
Segons la informació més recent de la web del IMSERSO, l’any 2001, a
Catalunya havia 284.580 persones amb grau de discapacitat superior al
33%; dels quals, 33.149 ho eren per lesions neuromusculars, entre les que
es troba l’espina bífida.
Aquest treball no pretén obtenir resultats que es puguin generalitzar sinó
que atén a la singularitat del cas, per tant, el seu interès es qualitatiu i
pretén, sobretot ésser una eina útil per aquelles persones que puguin trobar-
se amb la mateixa problemàtica.
Quan des del meu Institut se’m va proposar de fer aquest treball de recerca,
a la meva ment hi havia una pluja d’idees molt dispersa, estava molt
confosa, tenia clar que volia fer quelcom diferent i que no fos solament un
treball per superar el requeriment acadèmic i prou, sinó que fos profitós per
altra gent.
Som tots iguals? 8
Una mestra de l’institut em va proposar fer un recull de las meva
experiència personal, y un estudi sobre l’adequació de les meves
possibilitats i necessitats a la realitat del centre, amb les barreres
arquitectòniques que encara existeixen, i l’adaptació acadèmica realitzada,
doncs, qui millor que tu per fer-ho?, em va dir.
Vaig adonar-me que pel carrer i en molts edificis públics de la ciutat com
pot ser l’institut al que assisteixo, manquen moltes adaptacions per
persones amb diferents tipus i graus de discapacitat, aspectes que tal com
avança la tecnologia en el segle XXI, haurien d’estar resolts per aconseguir
una total igualtat d’oportunitats en la societat.
Vaig plantejar-me doncs fer un estudi treballant amb tres variables; les
meves necessitats, d’una adolescent que pateix Espina Bífida; la realitat del
centre on estic estudiant; comparant-ho amb el que diu la normativa que
regula la qüestió.
He de dir que el treball està escrit en lletra de tamany catorze, una mica
més gran que el més comú, (dotze), perquè una de les dificultats amb les
que jo me trobo es la manca d’agudesa visual, per tant, cal que els escrits
els faci en aquest format més llegible, per a mi.
Som tots iguals? 9
II.- OBJECTIUS, PLANTEJAMENTS I
HIPÒTESIS DEL TREBALL
Som tots iguals? 10
Amb el present treball pretenem abastar els següents OBJECTIUS:
PRIMER OBJECTIU.- Recollir les experiències d’una família en els
diferents moments i fites de la escolarització d’una filla discapacitada, per
tal de donar resposta a les qüestions següents, algunes estan redactades com
a plantejament als que intentaré trobar una resposta i d’altes (com l’apartat
1.2) on on formularé hipòtesis que intentaré demostrar..
1.1.- He tingut molta sort de pertànyer a la meva família i de gaudir dels
professionals d’ensenyament que he anat trobant, però com que la
integració no ha estat un camí fàcil, vull ara estudiar si el desenvolupament
normatiu i pràctic ha estat adient en els diferents moments de
l’escolarització.
1.2.- Com superar les dificultats que es troben en el camí de l’escolarització
normalitzada. Crec que la meva biografia és una mostra representativa de la
integració de les persones discapacitades al sistema educatiu. Per tant
considero interessant fer un recull de la nostra experiència ja que penso que
la meva història escolar és paral·lela al desplegament de la normativa
d’integració dels alumnes amb necessitats educatives especials en
l’ensenyament normalitzat.
Som tots iguals? 11
SEGON OBJECTIU.- Analitzar l’adequació a la normativa vigent i a la
vegada les autèntiques necessitats que jo tinc, del Centre docent on estic
estudiant, per a donar resposta a:
2.1.- Si l’accessibilitat material del centre és la que preveu la normativa.
2.2.- Si l’adaptació arquitectònica que s’ha fet al centre, es suficient i
cobreix les necessitats d’una persona amb una discapacitat com la meva.
2.3.- Si la normativa a nivell organitzatiu i curricular respecte a persones
amb necessitats educatives especials és prou precisa i amplia.
2.4.- Si les adaptacions curriculars i organitzatives que s’han fet al Centre,
tenint en compte les meves dificultats han estat adients i suficients.
TECER OBJECTIU.- Analitzar la sensibilització de les persones que
envolten els discapacitats, per tal de donar resposta a:
3.1.- Si existeix normativa a nivell de discriminació positiva.
3.2.- Si la gent que conviu amb un discapacitat abasta majors coneixements
sobre les lesions i patologies que pateixen aquells, el que pensa sobre la
normativa, i si es fa plantejaments que d’altra manera no hi pensaria; i si té
coneixements de la normativa vigent en matèria de discapacitats.
3.3.- Si la convivència amb una persona discapacitada facilita als que hi
conviuen una altra forma de mirar les coses
Som tots iguals? 12
3.4.- Si l’entorn social recela de la discriminació positiva, pensant que
potser no cal donar tantes facilitats als que tenen discapacitats, sinó que és
suficient amb remoure les barreres existents.
QUART OBJECTIU.- La finalitat última del meu treball serà comprovar:
4.1.- Si la meva experiència i la de la meva família pot ser útil a d’altres
persones en les mateixes circumstàncies.
Som tots iguals? 13
III METODOLOGIA
Som tots iguals? 14
1. CONEIXEMENTS PREVIS.
1.A) L’espina bífida, una discapacitat física.
L’Espina Bífida no és una malaltia, com molta gent pensa, es tracta d’una
lesió medul·lar produïda per la manca de tancament d’una o més vèrtebres;
es produeix quan el fetus té tres o quatre setmanes de gestació; fins ara no
s’ha pogut determinar definitivament la causa d’aquesta lesió.
La manca de tancament de les vèrtebres, genera una malformació del tub
neural (medul·la espinal); aquesta malformació produeix el trencament
d’alguns nervis que formen part de la medul·la espinal, i com a
conseqüència, la informació que des del cervell ha d’arribar fins als
diferents òrgans del cos, queda interrompuda, i es produeix una paràlisi
total o parcial dels òrgans afectats.
El grau de disminució del nadó dependrà de la part de la columna que
quedi afectada i així mateix de la quantitat de vèrtebres mal tancades.
D’aquesta manera, com més amunt es trobin les vèrtebres danyades més
afectació hi haurà, ja que és a partir del lloc de la lesió en avall on es poden
trobar les paràlisis de les diferents parts i òrgans del cos.
Som tots iguals? 15
La lesió es fa evident en el moment del naixement i en el termini de 24
hores s’ha de fer una operació per tal de reconstruir el dany sofert en la
medul·la dins de l’úter; malgrat tot, avui en dia es pot operar abans del
naixement, és a dir, quan el fetus encara és dins de l’úter matern, fent
servir raigs làser.
Aquesta patologia afecta, estadísticament, un nadó per 2000 dels nascuts.
TIPUS D’ESPINA BÍFIDA.-
Mèdicament parlant, podem distingir quatre tipus d’Espina Bífida:
- Espina bífida oculta: és simplement una manca de tancament de les
vèrtebres sense arribar a produir-se una afectació medul·lar. Donat que no
presenta trastorns neurològics es pot veure per mitjà d’exàmens
radiogràfics.
- Espina bífida quistosa: aquesta ja és més greu i la lesió es percep a
simple vista ja que presenta un gran bony (similar a un quist) a la part on
s’ha produït la malformació.
D’aquesta en podem distingir tres tipus diferents.
- Meningocele: és la més lleu i es dona en el 10 o 15% dels malalts.
Som tots iguals? 16
- Lipomeningocele; En aquest cas es genera una mena de bossa que
conté líquid cefaloraquidi. Deixa seqüeles lleus a l’aparell locomotor
i en les funcions urinàries.
- Mielomeningocele: En el darrer cas, el bony a més de tenir líquid
cefaloraquidi conté medul·la espinal i arrels raquídies. Aquesta
afectació és la més greu i comporta grans seqüeles a l’aparell
locomotor, digestiu i urinari. Cal dir que com més a prop del cap es
troba la malformació, més greus són les afectacions. El
mielomeningocele requereix diverses intervencions quirúrgiques per
tal d’evitar infeccions dins la medul·la i al teixit nerviós.
Som tots iguals? 17
La gravetat dels problemes que pugui patir el nadó van directament
proporcionats amb el nivell d’afectació de la medul·la espinal. Com
més amunt es troba la part lesionada, més greus són els problemes que
el nadó pot presentar.
SEQÜEL·LES QUE CAUSA L’ESPINA BÍFIDA.-
Algunes de les afectacions més corrents en malalts d’Espina bífida
són:
- Hidrocefàlia; presenta un excés del
líquid cefaloraquidi que pot produir greus
lesions. Per corregir-la, s’introdueix una
vàlvula en un lateral del cap del nadó per tal
que reguli la quantitat necessària del líquid i
per mitjà d’un cateterisme intern es fa
arribar fins al peritoneu des de on
s’eliminarà juntament amb la resta de líquids
orgànics.
- Dificultats intestinals (estrenyiment)
Som tots iguals? 18
No m’estic de res, marxo al camping amb els meus aparells
- Dificultats urinàries (incontinència): aquesta es produeix ja
que el cervell no rep la informació de les
ganes de fer pipí donat que les
terminacions nervioses estan danyades.
- Dificultats en el moviment i/o debilitat a les cames. A la foto
anterior, podeu veure els meus peus, amb deformitat.
- Disminució de la motricitat fina (escriure, pintar, retallar, etc.).
Cal dir doncs que la incapacitat resultant és proporcional al nivell de
l’afectació; una persona que tingui unes vèrtebres danyades tindrà una
incapacitat diferent a una altra persona que tingui unes altres d’afectades.
Si l’afectació es dóna en la zona lumbar, el nadó pot arribar a tenir una
mobilitat amb problemes lleus que podrà
atenuar amb l’ajuda d’aparells
ortopèdics; mentre que si el nivell és més
alt (toraco-lumbar) serà poc probable que
el nadó pugui arribar a caminar.
Som tots iguals? 19
Si se sap que el malalt pot arribar
a caminar, és important que ho
faci en els seus primers anys de
vida ja que aprendrà a caminar
abans i amb més facilitat. Els
aparells ortopèdics amb què es
podrà ajudar, li facilitaran
l’aprenentatge i a la vegada
l’adaptació psicosocial.
Aquest és el meu primer dia a l’escola bressol i entro molt decidida jo sola per conèixer els meus companys
Observeu quants amics m’estimen!! València, campament d’estiu 2003
Som tots iguals? 20
Cal dir també que una persona que pot moure’s tindrà menys probabilitats
que se li produeixin ferides de tipus ulcerós.
Si parlem ara del tractament en malalts d’Espina bífida direm que no
existeix de moment un tractament específic.
Cal dir però que el primer que s’ha de fer amb un nadó que pateix Espina
bífida és fer una correcció quirúrgica de la part on es troba la lesió, no amb
la intenció de reparar el dèficit neurològic sinó per evitar possibles
infeccions i preservar la medul·la i les terminacions nervioses d’agressions
externes. Si es dóna el cas que el nadó presenta hidrocefàlia, aquesta
s’haurà de corregir també posant el cateterísme juntament amb la vàlvula.
Els diferents tipus d’intervencions dependran de:
- L’edat del nadó
- El grau i tipus d’Espina bífida
- La tolerància a certs medicaments
En la majoria dels casos que es percep Espina bífida es practica una cesària
per tal de disminuir els riscos de danys al nadó.
La majoria dels nadons amb meningocele o mielomeningocele queden
ingressats a la UCI de neonatologia per tal de tenir una millor vigilància
mèdica durant les primeres setmanes, temps en què se li fan les
Som tots iguals? 21
intervencions més delicades (operació de la columna, la correcció de la
hidrocefàlia...)
Parlant ara de la cirurgia direm que aquesta pot ser d’ajuda però no podrà
corregir mai la funció i/o la sensibilitat perduda.
Altres operacions que pot sofrir un malalt d’Espina bífida són:
- de tipus ortopèdic
- problemes intestinals o urinaris
De tota manera, el millor tractament que es
pot fer a un nen que pateixi Espina bífida és
ajudar-lo a obtenir un desenvolupament
favorable a la mida de les seves possibilitats.
Per mitjà, doncs, de la rehabilitació ortopèdica s’intentarà arribar a certs
objectius d’estabilitat i mobilitat del nadó. A la foto anterior podeu veure
treballs de rehabilitació d’un afectat d’espina bífida.
A NIVELL PERSONAL.
- Parlant ara de les meves limitacions diré que, com molts malalts, vaig
néixer amb una lesió medul·lar del 65%, amb l’afectació de les vèrtebres
lumbars 3, 4 i 5.
Durant les primeres 24h. de vida vaig patir la primera intervenció
quirúrgica a l’hospital infantil de la Vall d’Hebron de Barcelona on vaig
Som tots iguals? 22
estar ingressada durant un mes. Amb aquesta intervenció no es pretenia
reparar la lesió sinó evitar que la
malformació anés a més amb el pas del
temps i a la vegada evitar que es
produïssin infeccions en aquella zona, ja
que una infecció dins la medul·la pot
causar conseqüències molt greus i fins i
tot, la mort.
- Al primer mes, em van intervenir
novament per corregir-me la hidrocefàlia, em van posar una vàlvula
juntament amb un cateterisme per tal d’eliminar l’excés del líquid
cefalorraquidi. Aquest cateterisme va ser allargat posteriorment als 4
mesos, als dos anys de vida i als cinc.
L’any 1997 quan jo tenia encara no 11 anys, els metges van veure que
alguna cosa no funcionava molt bé, i per mitjà de moltes proves van deduir
que el cateterisme allargat per última vegada feia cinc anys, s’havia
desconnectat. Va ser llavors, al setembre del 99, quan els metges em van
ingressar per fer-me una prova i veure si s’havia corregit la hidrocefàlia o
no, ja que era estranya aquella desconnexió per quatre parts diferents.
Afortunadament la prova va sortir favorable, la hidrocefàlia s’havia
Ja portava 17 dies d’hospitalització
Som tots iguals? 23
corregit però els metges van dir que no em traurien ni el catèter ni tan sols
la vàlvula, ja que podia viure normalment a pesar de la desconnexió.
- Esmentant el que més es veu, diré que en néixer vaig presentar una
luxació dels dos malucs que em produeix un balanç lateral al caminar.
Referint-me a les meves cames és important dir
que tinc una manca important de força i de
sensibilitat des del genoll en avall.
Tota la força de la cama la faig amb la cuixa.
Molta gent pensa que el no tenir sensibilitat és un
luxe però en realitat és un problema més gran del
que sembla ja que qualsevol pedreta que et toqui al peu, l’arena de la platja,
o qualsevol rascada lleu que puguis tenir, pot presentar problemes
importants quant a cicatrització (ja que la pell és molt sensible i dèbil) i
fins i tot infecció. A la foto superior podeu veure la desviació de les cames.
- Uns altres problemes que he tingut des del naixement són
l’estrabisme i la descompensació visual, els
quals em produeixen problemes de visió
considerable. L’estrabisme està produït per
un problema de fixació de la vista, quan el
múscul porta molta estona treballant (llegint, mirant la TV, l’ordinador...)
Som tots iguals? 24
perd força i dificulta la fixació de la vista fins arribar a veure hi doble. A la
foto anterior, podeu veure clarament el meu estrabisme.
- Els meus ronyons tampoc treballen a ple rendiment, igual que la bufeta de
l’orina ja que desenvolupa massa pressió.
A més, no tinc sensibilitat en tota la part genital per adonar-me de quan
s’ha omplert. La informació neurològica que ha d’arribar al cervell per tal
d’assabentar-me que tinc la bufeta plena no arriba. Tot i que aquest
problema pugui semblar d’una manca del desenvolupament mental, no és
pas així. El problema és neurològic ja que, donada la lesió medul·lar, les
terminacions nervioses que haurien d’arribar al cervell amb tota la
informació, no ho poden fer.
La bufeta és un múscul on em manca una força considerable (igual que a la
part inferior de la cama, per exemple) i és per aquest motiu que es
produeix el buidat de forma involuntària i per això he de portar bolquer.
L’Espina bífida en el meu
cas ha produït dificultats en
la psicomotricitat fina
(moviments de precisió com
llegir, escriure, pintar,
dibuixar, enganxar, retallar,
Som tots iguals? 25
enfilar agulles), és per això que l’escriptura la faig més lentament del
normal. A la foto anterior podeu veure com estic treballant, encara que
lentament, a l’escola bressol.
Afortunadament, no he tingut cap afectació cerebral, la qual cosa m’ha
permès realitzar l’aprenentatge comú, estar escolaritzada en un centre
ordinari i seguir amb normalitat els cursos i les matèries.
Som tots iguals? 26
1.B) ESTUDI DE LA NORMATIVA.
1.B.1. Normativa sobre accessibilitat.
a) Evolució històrica de la regulació sobre l’accessibilitat.
b) Anàlisi de la normativa legal bàsica actual.
c) La normativa reglamentària sobre accessibilitat.
Accessibilitat urbanística i arquitectònica. Exterior i Interior.
1.B.2. La Discriminació positiva, propostes de la Llei núm. 51/2003.
1.B.3. Normativa del Departament d’Ensenyament sobre adaptació
material dels centres i adaptacions curriculars.
Som tots iguals? 27
1.B.1. Normativa sobre accessibilitat.
a) EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE LA REGULACIÓ SOBRE
L’ACCESSIBILITAT.-
Afortunadament la ciència i la tecnologia ens han permès fer compatibles
amb la vida molt diverses patologies.
Així doncs hem arribat a canviar la nostra forma de pensar quant a la
normalitat de les persones.
Avui dia és normal que puguem conviure amb persones que tenen
dificultats de mobilitat, disminució de la visió, de l’oïda, problemes amb la
parla, disfuncions mentals de diversa consideració, o d’altres discapacitats.
La convivència amb tot tipus de persones en un àmbit social modern, on les
possibilitats d’adaptar l’entorn són més que viables ens ha portat a prendre
en consideració els paràmetres de l’anomenada accessibilitat universal.
Aquesta idea neix a l’estat Espanyol a finals de la dècada dels 70 –del segle
XX-.
Som tots iguals? 28
Quan es va aprovar la Constitució Espanyola (6 de desembre de 1978) ja
teníem consciència de que la nostra societat s’havia d’adaptar a la seva
realitat, és a dir, calia que ens dotéssim d’instruments legals i sociològics
que fessin possible la correcta convivència entre tots els ciutadans, fos
quina fos la seva situació i circumstàncies personals.
Segons les estadístiques de l’INE, a l’any 1999 a Espanya hi havia tres
milions i mig de persones amb alguna discapacitat, per la qual cosa calia
donar sortida a la regulació legal de les condicions d’accessibilitat
universal dels discapacitats.
Fruit de la conscienciació col·lectiva de la necessitat d’integració dels
discapacitats en la vida social diària i normal són les afirmacions que
trobem al text de la Constitució Espanyola :
Art. 14.- Es reconeix la igualtat davant la Llei, i es prohibeix qualsevol
tipus de discriminació.
Art. 9.2.- Correspon als poders públics promoure les condicions d’igualtat
dels ciutadans.
Som tots iguals? 29
Art. 10.- Ressalta la dignitat de la persona com a fonament de l’ordre
polític i de la pau social.
Concretant més la qüestió, l’art. 49 de la Constitució, referint-se a les
persones amb discapacitat, ordena a les administracions públiques que
prestin l’atenció especialitzada que requereixi l’empara dels drets d’aquests
ciutadans.
Amb tot aquest recull d’indicacions de la Constitució es va publicar la Llei
d’Integració Social dels Minusvàlids, la qual ha estat complementada
posteriorment amb normes que tendeixen a procurar eliminar les dificultats
amb què ens trobem les persones amb discapacitats.
Aquesta sensibilitat a nivell legal no està recollida solament al nostre Estat,
també es troba a les normes dictades per l’Organització de les Nacions
Unides, el Consell d’Europa i la Unió Europea.
Així podem trobar la regulació bàsica en els reconeixements que es fan a la
Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i el Conveni Europeu per
la protecció dels drets humans i de les llibertats fonamentals.
Som tots iguals? 30
A l’art. 13 del Tractat de constitució de la Unió Europea també es
reconeix la necessitat de lluitar contra la discriminació que neixi motivada,
entre altres raons, per les discapacitats, i es dona lloc a la Directiva
Comunitària núm. 2000/78/CE on es regulen les esmentades normes
bàsiques d’adaptació de l’entorn als discapacitats.
A Catalunya, han estat dictades dues Lleis reguladores de
l’accessibilitat i la supressió de les barreres arquitectòniques.
Així, la Llei 20/1991, de 25 de novembre (DOGC del 4 de desembre de
1.991), anomenada: de promoció de l’accessibilitat i de supressió de
barreres arquitectòniques; i la Llei 10/1993, de 8 d’octubre (DOGC del 15
d’octubre de 1993), reguladora de l’accés a l’entorn de les persones amb
disminució visual acompanyades de gossos pigall.
Som tots iguals? 31
b) NORMATIVA LEGAL BÀSICA ACTUAL.
A nivell estatal i desenvolupant la competència de l’Estat per a dictar
normes de caràcter bàsic, s’ha dictat normes que seguidament
comentarem.
El concepte d’accessibilitat va estar vinculat, inicialment, als moviments
socials de persones amb discapacitat, cercant, en principi, un model
complet de vida independent per als que tenien dificultats amb la mobilitat,
o amb qualsevol altra limitació física, psíquica o sensorial.
Aquesta idea de vida independent va anar progressant fins a arribar a la
concepció que calia fer uns entorns més practicables, i es va pensar llavors
en l’eliminació de les barreres arquitectòniques.
Seguidament, aquest concepte d’eliminar les barreres va donar lloc a la
filosofia de disseny per a tothom, i no solament dels entorns, també dels
serveis i dels productes. Amb aquesta nova idea es va arribar a la definitiva
i actual anomenada ACCESSIBILITAT UNIVERSAL.
Som tots iguals? 32
Aquest concepte vol dir que han de ser accessibles els entorns, els serveis i
els productes, ja que altra cosa suposaria una subtil fórmula de
discriminació indirecta per a les persones amb discapacitat, en relació a
aquelles que no tenen limitacions personals; és a dir, que es va fer
convergir els conceptes d’accessibilitat i no discriminació.
Aquesta nova ideologia és la que ha recollit la nova norma legal bàsica, la
Llei núm. 51/2.003, de 2 de setembre, BOE del 3.XII.03(1), anomenada:
d’igualtat d’oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de
les persones amb discapacitat.
La dita norma legal bàsica està estructurada en tres capítols:
a) Capítol I.- En el qual es defineix l’objecte de la Llei, els seus
principis generals i l’àmbit d’aplicació de la norma.
b) Capítol II.- Referit a la igualtat d’oportunitats, amb una descripció
de les garanties del dret d’igualtat, les mesures contra la
discriminació, i les mesures d’acció positiva per tal de prevenir o
compensar les dificultats.
(1) Inclosa a l’annex documental, planes 80 a 94.
Som tots iguals? 33
c) Capítol III.- Recull les mesures facilitadores de l’accessibilitat, o
mesures de foment, i les de defensa i protecció jurídica per tal de dur
a terme una política d’igualtat d’oportunitats.
d) El Pla Nacional sobre Accessibilitat.- La dita Llei bàsica preveu
l’aprovació d’un pla nacional d’accessibilitat que durarà des de l’any
2004 fins al 2012, i que es desenvolupà en fases triennals.
e) Condicions bàsiques d’accessibilitat.- La Llei bàsica a les seves
disposicions finals regula tot el procés d’actualització progressiva
dels béns, serveis i productes per tal d’eliminar-hi les dificultats
d’accessibilitat.
f) Modificacions legislatives col·laterals.- Les disposicions
addicionals de la Llei bàsica preveuen les modificacions de diverses
lleis de molta importància com és l’Estatut dels Treballadors –
regulant els tractaments discriminatoris-, la Llei de propietat
Horitzontal –obligant a la realització de les tasques d’eliminació de
les barreres arquitectòniques-, i també es modifica la Llei de Mesures
Fiscals, per tal de donar major benefici social i tributari als qui tenen
reconegut una grau de discapacitat igual o superior al 33%.
Som tots iguals? 34
g) Calendari d’accessibilitat.- La Disposició Final cinquena de la Llei
preveu un calendari d’actuació en aquesta matèria, de manera que
entre 3 i 5 anys, tots els entorns, productes i serveis, nous, han de ser
íntegrament accessibles. Entre 15 i 17 anys, tots els entorns,
productes i serveis que ja existeixen, hauran d’ésser íntegrament
accessibles.
h) Estudis Integrals d’accessibilitat.- En el termini de dos anys, s’han
de fer estudis dels espais i edificacions públiques per tal de valorar
les actuacions que caldrà fer-hi envers l’accessibilitat universal.
i) Condicions Bàsiques.- La Llei estableix tot un seguit de terminis
per a dictar les normatives reglamentàries i també per a fer les
adaptacions de tots els entorns, espais, serveis i productes, tant
públics com privats.
j) Arbitratge.- A més de les accions judicials que es puguin
desenvolupar, la Llei preveu la implantació d’un sistema arbitral per
tal de resoldre els conflictes que sorgeixin en matèria d’accessibilitat.
Som tots iguals? 35
c) LA NORMATIVA REGLAMENTÀRIA SOBRE
ACCESSIBILITAT, A LA COMUNITAT AUTÓNOMA
CATALANA.
En desenvolupament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, del Parlament
de Catalunya, ha estat dictada la norma reglamentària emparada pel Decret
135/1995, de 24 de març, DOGC del 28 d’abril de 1.995 (2).
L’esmentat decret aprova el CODI D’ACCESSIBILITAT DE
CATALUNYA, el qual ha unificat en un text refós tota la normativa
dictada fins al present en matèria d’accessibilitat.
El Codi està estructurat en 11 capítols, diverses disposicions
complementàries, i annexos de detall.
El capítol primer conté els conceptes generals i disposicions directives que
permetran la concreció i delimitació de les normes que després el
desenvolupen.
(2) Inclosa a l’annex documental, planes 17 a 67.
Som tots iguals? 36
Els capítols 2, 3 i 4, contenen les disposicions sobre diferents tipus de
barreres urbanístiques, de l’edificació i del transport.
Aquests capítols es complementen amb els seus annexos que contenen el
detall de les especificacions tècniques aplicables.
Les barreres a la comunicació es recullen al capítol 5è; i al 6è es regula la
obtenció de la tarja d’aparcament per a vehicles que portin persones amb
disminució.
El capítol 7 regula les accions de foment en matèria d’accessibilitat i
supressió de barreres arquitectòniques; crea el fons per a la supressió de les
barreres i regula la dotació d’ajudes tècniques.
El capítol 8 inclou les mesures de control i seguiment; i el capítol 9 refon
totes les normes existents sobre els òrgans de participació dels diversos
sectors afectats.
Els capítols 10 i 11 regulen els sistemes de control, i el règim sancionador
per incompliment de les normes d’accessibilitat.
Som tots iguals? 37
ELS ANNEXOS detallen diversos aspectes de l’accessibilitat.
L’annex I, regula i detalla l’accessibilitat urbanística.
L’annex II, s’ocupa del detall de les normes d’accessibilitat a l’edificació
L’annex III, detalla l’accessibilitat en el transport.
L’annex IV, estableix els criteris de l’accessibilitat en la comunicació.
L’annex V, conforma el Reglament del Consell per a la promoció de
l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques.
L’annex VI, estableix el símbols d’accessibilitat.
L’annex VII, determina el principals paràmetres d’accessibilitat.
LA REPRESENTACIÓ GRÀFICA (3) dels annexos 1, 2 i 7, es troba
afegida al Codi d’Accessibilitat per tal de fer senzilla la tasca
d’interpretació de les normes legals i reglamentàries, i així facilitar la seva
incorporació al projectes i programes d’urbanització, construcció-edificació
i creació de serveis i productes. Tota la representació gràfica va ser una
aportació del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, per a fer més senzilla la
interpretació d’aquesta norma.
(3) Inclosa a l’annex documental, planes 104 a 165.
Som tots iguals? 38
1.B.2 LA DISCRIMINACIO POSITIVA, PROPOSTES DE LA LLEI
BASICA NUM. 51/2003.
Els primers reflexes de la regulació dels drets de les persones amb
discapacitat els trobem a la Declaració Universal dels Dret Humans,
aprovada i proclamada per l’Assemblea General de les Nacions Unides en
data 10 de desembre de 1948, la qual consagra, als seus Arts. 1 i 2, la
igualtat d’oportunitats de tothom, en totes les dimensions de la seva vida.
A nivell mundial es van desenvolupar programes concrets per la integració
de les persones amb discapacitat, entre els que poden enumerar els
següents:
- ONU, 1982, Programa d’acció Mundial per a les persones amb
discapacitat.
- UNESCO, 1993, Normes uniformes sobre la igualtat de oportunitats
de les persones amb discapacitat.
Som tots iguals? 39
A la Unió Europea hem realitzat diversos programes d’acció social:
o Llibre Blanc sobre política Social Europea, 1.983.
o Programa d’acció en favor dels discapacitats, 1983.
o Programa HELIOS I –1991-, y HELIOS II –1997-
o Forum Europeu de les persones amb discapacitat.
o Iniciativa EMPLEO: Programa horitzó.
Les normes d’abast europeu que regulen l’actitud social davant les
discapacitats son: El tractat constitutiu de la Comunitat Europea, (Art. 13),
que habilita al Consell Europeu per adoptar accions de lluita contra la
discriminació per raó de les discapacitats.
Aquest principi es va desenvolupar amb la Directiva de la Unió Europea,
núm.: 2000/43/CE (4).
A l’Estat Espanyol, cal dir que l’esmentada Declaració Universal, i les
diverses actuacions mundials i europees, es van reflectir al text de la
Constitució Espanyola de l’any 1978 (Arts. 14 i 49), a la qual es van deixar
formulats els drets fonamentals a la igualtat i no discriminació.
(4) Inclosa a l’annex documental, planes 73 a 80
Som tots iguals? 40
De la nostra Constitució, va sorgir, com a primera norma general
reguladora del tracte social a les discapacitats, la Llei de Integració Social
del Minusvàlid, Lleida 13/1982, de 7 d’abril, BOE del 30.04.082 (5).
Desenvolupant aquesta norma bàsica es va dictar el Reial Decret 334/1985,
de ordenació de la educació especial, del mes de març de 1985.
Els principis enunciats per les expressades normes es van transferir a les
normes bàsiques de regulació de l’Ensenyament, com la LODE –1985-,
Llei Orgànica reguladora del dret a l’educació; i la LOGSE –1990-, Llei
Orgànica d’ordenació general del sistema educatiu.
L’any 2003, va ser l’Any Europeu de les Persones amb Discapacitat, i
coincidint amb ell, a l’Estat Espanyol es va dictar la Llei 51/2003, a la qual
es formulen i promouen dues noves concepcions sobre el tractament social
de les discapacitats: l’accessibilitat universal, i la discriminació positiva.
Ambdós principis suposen un important progrés en la concepció dels drets i
regulació de les situacions de les persones amb discapacitat, i pretenen
abastar l’objectiu general de garantir el dret d’aquestes persones a tenir una
(5) Inclosa a l’annex documental, planes 1 a 16.
Som tots iguals? 41
autèntica igualtat d’oportunitats en totes les vessants de la vida política,
econòmica, cultural i social.
L’esmentada Llei materialitza, concreta i detalla, al nostre Estat Espanyol,
la ja esmentada Declaració Universal dels Dret Humans, i ho fa de forma
ben moderna i progressista, establint uns principis no enunciats no fins ara.
Parteix del principi inspirador de la norma: LA IGUALTAT
D’OPORTUNITATS.
Defineix aquest principi bàsic, com: 1.- L’absència de discriminació directa
o indirecta per causa de qualsevol discapacitat; i 2.- L’adopció de mesures
d’acció positiva orientades a evitar o compensar les dificultats que es
presenten a les persones amb discapacitat per a participar plenament a la
vida política, econòmica, cultural i social.
Es a dir que la Llei consagra dos tipus de mesures a adoptar, per una banda,
l’eliminació dels obstacles directes o indirectes que impedeixin el ple
desenvolupament de la vida d’un discapacitat, i per altra, l’adopció de
mesures d’ACCIÓ POSITIVA, realitzant actuacions de
DISCRIMINACIÓ POSITIVA.
Som tots iguals? 42
Aquestes actuacions de discriminació positiva comporten la realització
d’accions que tendeixin a facilitar que els discapacitats puguin superar els
obstacles que els envolten, encara que aquestes accions puguin representar
un tracte diferencial positiu respecte dels altres, ja que segons ha predicat el
nostre Tribunal Constitucional, per a preservar la igualtat cal donar un
tracte igual al iguals, i desigual al que son diferents, es a dir que la
discriminació positiva comporta una diferenciació de millora per aquells
que tenen més difícil la realització de tota activitat en qualsevol de les
vessants de la seva vida, motiu que justifica la adaptació de la societat a
favor dels que han resultat discapacitats.
Som tots iguals? 43
1.B.3 LA NORMATIVA DEL DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT
SOBRE ADAPTACIÓ MATERIAL DELS CENTRES I
ADAPTACIONS CURRICULARS.
Un dels àmbits en el que també cal tenir present les dificultats que han de
superar els discapacitats per a desenvolupar-se és el docent.
Val a dir que tota la normativa general, reguladora de l’adaptació dels
edificis públics es plenament aplicable als centres docents, per la qual cosa,
la normativa d’ensenyament, quant a l’adaptació pels discapacitats, es
refereix, fonamentalment a l’adaptació del currículums formatius.
Com ja he esmentat, després d’entrar en vigor la Constitució Espanyola, es
va dictar la Llei bàsica (Llei 13/1982, de 7 d’abril), d’integració social
dels minusvàlids, la qual, al seu Art. 23 va establir que els minusvàlids
s’integrarien dins el sistema ordinari d’educació general, rebent, quan
escaigui, els programes de recolzament i els recursos que hom preveu a la
Llei esmentada.
Fent ressò de l’encàrrec de la Llei bàsica, la Generalitat de Catalunya,
mitjançant el Departament d’ Ensenyament ha dictat tot un ventall de
normes que determinen les actuacions que a nivell curricular cal tenir en
Som tots iguals? 44
compte per donar resposta a les necessitats especials dels discapacitats que
estan escolaritzats en centre d’educació ordinària.
Com sigui que, actualment, estic cursant estudis de batxillerat, em centraré
en la revisió de la normativa que es refereix a l’esmentat nivell d’estudis.
Per a complimentar la previsió de la Llei, el Departament d’Ensenyament
de la Generalitat de Catalunya va dictar l’Ordre de data 31 de juliol de
1998 (6), de desplegament de l’organització i l’avaluació dels ensenyaments
de batxillerat.
En aquesta norma reglamentaria (Art. 8) es preveu que en el supòsit
d’alumnes amb necessitats educatives especials, derivades de dèficits
sensorials o motrius, o que pateixin malalties greus transitòries o
permanents, es podran realitzar modificacions del currículum, relatives a la
distribució temporal dels continguts.
Resta, doncs, evidenciat que la normativa docent té present la possibilitat
d’adaptar fins i tot els currículums formatius a les possibilitats i necessitats
dels alumnes discapacitats, per tal de que aquests puguin abastar el mateix
(6) Inclosa a l’annex documental, planes 68 a 72.
Som tots iguals? 45
nivell de coneixement i titulació que els seus companys, peró amb les
corresponents adaptacions quant a la fórmula educativa.
Finalment direm que el Departament d’Ensenyament de la Generalitat, en
la seva publicació del programa educatiu 2004-2007 (7), anomenat UNA
EDUCACIO PER A LA CATALUNYA DEL SEGLE XXI, en el seu capítol
3, al fer la descripció de l’escola catalana innovadora i de qualitat,
contempla el concepte de educació per a la igualtat, el progrés i la
cohesió social.
(7) Inclosa a l’annex documental, planes 95 a 103
Som tots iguals? 46
2. DISSENY METODOLÒGIC.
1) RERCERCA BIBLIOGRÀFICA:
La documentació del treball, a nivell bibliogràfic la realitzaré cercant
el major nombre de dades tant a la literatura de la que ja disposo a la
biblioteca de casa meva (fonamentalment quant a la descripció de la meva
lesió medul·lar), així com la cerca de dades a les diferents planes i portals
d’internet.
Quan a la normativa, ajudada per la tutora hem preguntat a diferents
persones relacionades amb el tema: Arquitectes, aparelladors, directiva del
meu centre, l’inspector, a un professor del centre i al meu pare, ambdós
advocats.
Al final del present treball, faré una descripció detallada dels
documents i planes web que he consultat en la realització del treball.
2) DIARI EN FAMILIA:
Per tal d’assolir el primer objectiu, juntament amb la meva família,
he elaborat un diari que recull tota la problemàtica que hem trobat durant
tot el meu transcurs acadèmic fins el dia d’avui.
Som tots iguals? 47
En el treball he afegit alguns documents que he hagut d’anar
presentant per tal d’aconseguir coses necessàries per a mi.
3) DADES LEGISLATIVES:
Per tal de poder fer, amb eficàcia, totes les valoracions, resulta
imprescindible disposar dels textos normatius tan legal com reglamentaris,
que ens marquin la línia fixada per les Lleis en relació a totes les qüestions
adaptatives.
Per això hem fet una recerca de textos legals, que incorporarem al
final del treball, en un annex documental, doncs aquesta documentació serà
imprescindible per a qualsevol persona que vulgui utilitzar aquest treball
com a plataforma d’estudi sobre les adaptacions materials, polítiques,
culturals i socials, que facin més fàcil la vida de les persones que tenim
discapacitats.
4) PLÀNOLS DEL CENTRE, RECOLLIDA DE DADES I
TREBALL DE CAMP:
Farem un estudi del I.E.S Guindàvols de Lleida, observant la realitat
material i docent, per veure si s’adapta a la normativa legal i reglamentària,
i a les necessitats real que deriven de la meva limitació.
Som tots iguals? 48
Per tal de valorar si les adaptacions arquitectòniques que existeixen
al IES Guindàvols son adequades, prepararé una còpia del plànols de les
diferents plantes de l’edifici, als quals retolaré els itineraris que he de fer
diàriament, i així podrem valorar si són necessàries més adaptacions
materials i organitzatives al centre.
Per tal de poder analitzar i valorar la informació recollida, he
dissenyat diverses taules d’entrada de dades, a les qual poder introduir la
informació corresponent a allò que determina la normativa legal i
reglamentària, el que he observat al meu centre, i les necessitats i
limitacions personals que tinc; i així podré fer una comparació de totes
aquestes dades en relació a la accessibilitat material del centre, la
sensibilització de la gent que m’envolta, y també l’adaptació acadèmica o
curricular.
Aquestes valoracions ens permetran treure conclusions sobre
l’adequació de la normativa, les instal·lacions, els currículums, i la
sensibilització del meu entorn.
5) ENQUESTES A DIVERSOS GRUPS DE PERSONES:
Recollirem la percepció dels que m’envolten, tant de les persones
que em son properes, com de les més llunyanes, per tal d’esbrinar el grau
Som tots iguals? 49
de coneixement que tenen sobre el meu problema, i las seva sensibilitat
quant a les solucions que cal adoptar.
Amb la finalitat de valorar el grau de coneixement que tenen les
persones que m’envolten, quant a les meves limitacions i les necessitats
d’adaptació, he preparat enquestes per a dos grups de persones. El d’aquells
que me són propers, em coneixen de fa temps i comparteixen alguna part
de la seva vida a mi; i els que me resulten més llunyans, i per tant no
disposen, en principi, de molta informació sobre la meva persona.
La valoració de la informació que trobi a les esmentades enquestes
em permetrà mesurar el nivell d’informació i sensibilització dels diferents
grups de persones que m’envolten.
Pretenc també detectar si l’entorn social recela de la discriminació
positiva i si la proximitat a persones amb discapacitats facilita un altra
mirada a la realitat.
Som tots iguals? 50
IV OBSERVACIÓ DELS RESULTATS
OBTINGUTS, ANÀLISI I DISCUSIÓ
Som tots iguals? 51
OBSERVACIÓ DELS RESULTATS OBTINGUTS, ANÀLISI I
DISCUSIÓ DEL PRIMER OBJECTIU
1.1) diari familiar
La meva primera escolarització va tenir lloc al mes d’octubre de 1988,
quan vaig ésser admesa a l’Escola Bressol Municipal de Cap Pont, a
Lleida.
L’accés a aquest centre no va ser senzill, doncs l’escola bressol mai havia
tingut entre els seus alumnes una persona discapacitada.
Erem davant del repte d’escolaritzar en un centre d’ensenyament ordinari,
una persona amb una discapacitat important.
Cal dir que en aquell moment, el normal era que les persones sense cap
patologia anessin als centres ordinaris, i les persones amb qualsevol
discapacitat assistisin a centres d’educació especial.
En principi podria semblar que això era el correcte, però el que passava
realment era que s’estava produint una greu discriminació als nens que
patien alguna discapacitat únicament física, portant-los a centres no adients
a les seves necessitats, i això es feia així perquè als centres ordinaris no
Som tots iguals? 52
s’havien eliminat les barreres arquitectòniques ni s’havia fet l’adaptació
dels edificis, ni dels currículums acadèmics, ni el personal docent tenia una
formació mínima per afrontar la situació d’escolaritzar discapacitats –ni
tant sols físics- als centres ordinaris.
No cal dir que el més beneficiós per un discapacitat físic és que sigui
escolaritzat als centres ordinaris, ja que així podrà seguir amb normalitat tot
el seu aprenentatge acadèmic, social, educatiu, etc., doncs si s’escolaritzés
en un centre d’educació especial, sense lloc a dubte, la seva possibilitat
d’estudi, aprofitament i progrés acadèmic es veuria reduïda al tenir que
adaptar-se al ritme d’altres alumnes que necessiten una atenció especial per
discapacitats psíquiques, que naturalment els obligaran a reduir el ritme
d’aprenentatge.
Publicació de La Paeria, Octubre 88, amb una foto a la que apareix la papallona, símbol que me van assignar a l’Escola Bressol
Som tots iguals? 53
Així doncs, l’octubre de 1988 vaig entrar a l’escola bressol, i la papallona
era el meu primer símbol d’identificació al centre.
Donada la meva edat de dos-tres anys, no va ser difícil seguir els
programes de l’escola, encara que cada vegada que es feien sortides del
centre (visita al parc de bombers, aparcament dels autobusos, fàbrica de
galetes, piscina, etc.), era necessari que el personal docent del centre,
voluntaris de la Creu Roja, o la meva família donessin recolzament logístic
pel transport.
Cal remarcar que en aquell moment no estava prevista aquesta ajuda als
alumnes discapacitats, i cada cop s’havia de gestionar; això va crear,
successivament un costum d’ajut personal ja que no existia un recolzament
institucional.
Realment es tractava de construir el que encara no existia, un camí viable
per l’escolarització dels discapacitats físics als centres docents ordinaris,
una qüestió que tot i que estava regulada legalment des de l’any 1982, en
realitat no s’havia desenvolupat.
Som tots iguals? 54
He de dir que la professionalitat i dedicació de les mestres de l’escola
bressol van fer possible que superés amb èxit aquell període acadèmic,
assistint a totes les activitats, dins i fora del centre.
Tanmateix, cal remarcar que ja en els principis de la meva escolarització, la
meva família va fer diferents reflexions sobre les necessitats d’adaptació
del procés formatiu.
Així, cal tenir en compte que l’escolarització de discapacitats en un centre
ordinari comporta l’adaptació no solament de les condicions materials dels
immobles, sinó també del programa d’estudis, per tal d’adaptar-lo a les
necessitats i possibilitats personals del discapacitat, cal dir que al igual que
cada persona sense cap patologia especial és diferent de les altres, cada
discapacitat és també diferent dels demés, i per tant les mesures col·lectives
d’adaptació (eliminació de barreres arquitectòniques) són insuficients per a
fer possible l‘escolarització eficient d’un discapacitat en centres ordinaris.
A més, l’adaptació dels currículums formatius és quelcom
imprescindible perquè caldrà concretar molt bé què és allò que necessitem
adaptar i com farem l’adaptació.
De vegades haurem de pensar en coses que de cap de les maneres
podrà fer el discapacitat (per exemple l’educació física serà una matèria
Som tots iguals? 55
que difícilment podrà realitzar un alumne a greus dificultats motrius –
aquesta és la meva situació-); en aquests casos serà necessari suprimir
l’esmentada matèria del currículum.
En un principi, quan era molt petita, a nivell d’escola bressol, aquesta
matèria no es va suprimir, doncs a l’escola bressol l’educació física
s’anomenava psicomotricitat, i era per a mi més aviat un joc que una
matèria formativa, i fins i tot va servir per fer una autovaloració de les
meves possibilitats, i alhora suposava una eina de integració amb els meus
companys doncs restava diferències entre nosaltres.
Per aquesta raó la psicomotricitat va ser realitzada dins del meu
programa formatiu a l’escola bressol.
Som tots iguals? 56
(A l’escola bressol, fent psicomotricitat)
En altres ocasions únicament vam modificar lleugerament el
programa docent de forma que resultés viable i d’utilitat; així les activitats
a la piscina, es van dissenyar també com un joc, però pensant en que era
molt important per a mi el poder desenvolupar-me a l’aigua. Realment
l’activitat aquàtica també va servir molt per igualar-me amb la resta de
companys, doncs en aquest mitjà tots erem gairebé iguals.
Som tots iguals? 57
(Activitats a la pisicina)
En la major part de les activitats formatives, a l’escola bressol, no calia fer
cap adaptació, i per això van ser desenvolupades sense cap modificació
respecte dels altres alumnes.
Som tots iguals? 58
(Activitats ordinàries a l’escola bressol)
Cal dir que pels discapacitats s’han de fer totes les adaptacions que calgui,
però ni una més, doncs tota adaptació, molt probablement, comportarà un
Som tots iguals? 59
fet diferencial amb la resta de companys, la qual cosa no es el millor per a
qui ja se sent diferent de la resta d’alumnes.
A l’escola bressol, no sempre vam utilitzar l’ajut de monitors especialitzats
a les activitats realitzades fora del Centre (creu roja, o d’altres entitats
d’ajuda), doncs la meva mida no ho feia imprescindible. Cal dir però que
quan no disposàvem de monitor, sí que havia una dedicació especial de les
mestres, la qual cosa s’ha de tenir en compte, doncs –realment- les mestres
tenen altres funcions que també han d’atendre, a més del recolzament
especial al nen discapacitat, i s’ha de tenir cura de no impedir el
desenvolupament normal i complet de les seves tasques docents.
Som tots iguals? 60
Per tot això vull recordar i agrair tot l’esforç del personal docent de l’escola
bressol, doncs, el programa de l‘Ajuntament de Lleida no tenia prevista
una escolarització d’aquest tipus, la qual va ser admesa amb més por que
convicció, però amb força valentia que va ser transmesa pels meus pares a
les mestres, i als pares dels meus companys en les diverses activitats
esdevingudes durant tota la meva escolarització. Així hem anat saltejant,
de la mà, tots els impediments i problemes trobats.
Una vegada superat el període de l’escola bressol, vam haver d’afrontar
l’escolarització a l’escola primària.
Calia cercar un centre que no tingués barreres arquitectòniques, la qual
cosa, a l’any 1990 no era tan simple, doncs la major part dels centres
docents d’ensenyament primari encara presentaven greus mancances en
aquest sentit.
La tramitació de la meva escolarització es va haver d’iniciar amb més
anticipació del normal, ja que es tornava a presentar el mateix problema
que a l’escola bressol, doncs no estava previst que un alumne amb
discapacitat física acudís a un centre ordinari, en aquell moment.
Som tots iguals? 61
Els meus pares van haver de fer gestions a la Delegació del Departament
d’Ensenyament de la Generalitat, i es va admetre pel Departament
l’escolarització al centre ESCOLA ESPIGA ja que era un dels que
presentaven menys barreres arquitectòniques, i efectivament, vaig ser
admesa com alumna.
Tot i així, s’ha de dir que el centre no comptava amb cap lavabo per
discapacitats, ni estava previst el que una persona m’ajudés amb els
desplaçaments, portar la safata del menjar, canviar-me el bolquer,
acompanyar-me en les sortides programades durant el curs.
En un principi l’escola no va donar cap resposta al problema, i va durar un
temps en que els meus pares tenien que anar cada dia dos vegades a
canviar-me el bolquer, a l’escola.
Som tots iguals? 62
Aquest programa d’activitats era del tot insostenible doncs impedia la
normalitat laboral dels meus pares, per aquest motiu tota la problemàtica
va ser plantejada al Departament d’Ensenyament, al que els meus pares van
demandar una entrevista personal amb el Delegat, fruit de la qual va
encetar-se un programa d’ajut per causa de la meva discapacitat.
El Delegat Territorial del Departament, a Lleida, va demanar una
subvenció per alumnes amb malalties cròniques i/o greus, i finalment la
Conselleria d’Ensenyament va fer front al pagament del cost addicional
pels serveis d’ajuda d’una monitora del menjador de l’Escola.
La Rosa vas ser la persona designada per l’escola, i em va acompanyar
durant tota la meva estada al centre essent un ajut imprescindible per a mi.
Amb ella vaig aprendre a ser independent aconseguint el fet d’anar sola al
lavabo, rentar-me, vestir-me, menjar jo sola al complert, comportar-me de
forma educada a taula, i altres aprenentatges en els que he necessitat més
hores que un nen que no patia la meva discapacitat.
Ella em va acompanyar també en diferents sortides ja que no era fàcil
circular amb la cadira de rodes en alguns indrets i molt menys anar al
lavabo en certs llocs públics, doncs en aquell moment no tots disposaven de
lavabos adaptats per discapacitats.
Som tots iguals? 63
En aquell moment, i com que no se disposava de lavabos adaptats, es va
tenir que fer una adaptació casolana (el canviador el va construïr el meu
pare amb les seves mans) de un dels serveis sanitaris de l’escola, que va ser
destinat al meu us. Una vegada més, en aquell moment la manca
d’adaptació del centre va ser superada amb imaginació y ganes de
col·laborar per part del personal del centre.
Va ser un ple encert l’escolarització en un centre ordinari, doncs, lluny de
retardar el meu procés d’aprenentatge, va suposar diversos desafiaments
ben alts per a mi, provocant l’esforç per a abastar-los. Així vaig arribar (no
sé ni com) a fer balls amb els meus companys, i també vaig participar en
activitats que van estimular-me força per a incrementar la meva autoestima
escolar, portant-me finalment a superar el període d’ensenyament primari,
amb suficiència.
Al llarg dels cursos es van tornar a presentar dificultats similars a les ja
esmentades en el període d’escola bressol, però donats els anys
d’experiència i amb creativitat i imaginació es van anar cercant diverses
solucions a les necessitats de transport i recolzament a les activitats
realitzades fora del centre, recordo que els monitors de transport escolar
feien més feina de la que els pertocava per tal d’ajudar-me.
Som tots iguals? 64
He de dir que durant la meva estada a l’Escola Espiga es va iniciar
l’adaptació d’accessibilitat, i altres alumnes amb discapacitats físiques, van
accedir al mateix, seguint el camí que ja s’havia encetat amb l’alumna pilot
que vaig tenir l’honor de ser.
També vull agrair l’esforç dels mestres i resta de personal de l’Escola
Espiga que van ajudar-me en el progrés de la meva etapa d’ensenyament
primari.
Actualment, l’Escola Espiga és un centre que no té barreres
arquitectòniques i està preparat, com la majoria de centres públics de
primària per acollir alumnes amb discapacitats físiques, encara que –em
consta- no hem acabat el procés d’accessibilitat material i docent als
Activitats a l’Escola Espiga, Carnaval i Ball de fí de curs
Som tots iguals? 65
centres, i el procés de sensibilització de la població és encara als seus
inicis.
Arribat l’any 1999 es va produir el meu accés al l’ensenyament secundari;
vaig ser admesa com alumna a l’IES GUINDAVOLS, de Lleida, en el qual
he realitzat els meus estudis d’ESO, primer de batxillerat i actualment
curso el segon.
La transformació d’aquest centre en un IES, des de la seva anterior
dedicació a Escola de Formació Professional, i l’aplicació de la normativa
d’accessibilitat dels edificis públics ha portat a que l’IES GUINDAVOLS
tingui un nivell d’accessibilitat superior al que vaig trobar a l’escola bressol
i l’Escola Espiga als inicis de cada període acadèmic.
Tanmateix, no podem dir que es compleixin totes les normes vigents quant
a l’accessibilitat de l’immoble, ni que estigui prevista la solució a tots els
problemes que poden plantejar-se en la vida docent d’un alumne de
secundària, amb discapacitats físiques.
Som tots iguals? 66
Cal tenir present que no solament s’ha de preveure l’accessibilitat material
de l’edifici, també s’ha de tenir en compte la solució de la mobilitat del
discapacitat quant cal fer activitats fora del Centre, i naturalment es
necessari recordar que moltes vegades es imprescindible una adaptació
curricular de determinades matèries particulars com pugui ser l’educació
física, el temps per a fer els exàmens, doncs de vegades les dificultats
motrius –com és el meu cas- afecten a la motricitat fina, i per tant el ritme o
velocitat d’escriptura és més reduït que en persones sense cap tipus de
discapacitat.
Recordo que el primer curo d’ESO vaig incorporar-me una setmana més
tard per causa d’una hospitalització a Barcelona. Amb una discapacitat com
la meva, la vulnerabilitat en malalties comunes (refredats, grips, etc.) és
superior a la de les persones sense discapacitat, la qual cosa m’ha portat a
fer més baixes mèdiques de les que fan els alumnes sense discapacitat.
IES Guindàvols Lleida Façana Principal
Som tots iguals? 67
També hem de dir que a la secundària he hagut de fer fotocopies dels
treballs, apunts i exàmens de mida més grans del normal per compensar la
meva deficiència visual.
A més, ha calgut que la meva família contractés diversos professors de
suport, per a compensar el meu ritme d’aprenentatge.
A les sortides que hem fet a llocs propers, he tingut que pagar el cost del
taxi per a desplaçar-me.
Tots aquests assumptes estan encara per resoldre dins l’ensenyament
secundari.
A l’apartat d’anàlisi curricular i d’organització de l’IES GUINDAVOLS,
podrem fer una descripció detallada del que ha estat observat i que el, al
nostre criteri caldria resoldre.
A continuació, i per tal de que pugueu veure de forma esquemàtica les
dificultats sorgides, i el que s’ha fet per solventar-les, us transcribim un
quadre resum.
Som tots iguals? 68
Les normes que hem esmentat al quadre són:
1982: Llei 13/1982, de 7 d’abril.
1998: Ordre de data 31.07.1998, del Dep. D’Ensenyament.
2003: Llei 51/2003, de 2 de desembre.
Anys Fites Biogràfiques Dificultats GESTIONS D’ADAPTACIÓ Normativa
de l’ANY Observacions/ Resultats
Família Centre – Professors
1986 NEIXEMENT 1988 ESCOLA
BRESSOL Tràmits per escolaritzar-me
1982 Té èxit
1989 COLÒNIES Persona de suport
Persona de Suport a les sortides
1982 Té èxit
1990 Escolarització en l’Espiga
Tràmits per escolaritzar-me
1990 Persona de suport en l’escola
Persona de suport en l’escola
1982 Té èxit
1990 Demanda de persones de suport en sortides
1982 Té èxit
1999
Lloc per aparcar en els meus desplaçaments per la ciutat.
Carnet per poder aparcar en espais de minusvàlids
1982 Té èxit
1999 IES Guindàvols
Necessitat d’un lavabo adaptat i amb armari.
Demanda al centre
1982 Té èxit
2003 IES Guindàvols
Exempció Educació Física
1982 i 1998
Té èxit
2000 IES Guindàvols
Demanda de mes temps en exàmens a Batxillerat
1982, 1998 i 2003
Té èxit, gairebé sempre.
2004 IES Guindàvols
Demanda de mes temps en exàmens de selectivitat
1982, 1998 i 2003
Pendent Resolució
1.2) Quadre resum
Som tots iguals? 69
1.3) Argumentació
Respecte al primer objectiu d’aquesta investigació, cal dir que un cop fet el
diari i havent recordat el succeït en el transcurs d’aquest temps, puc dir que
malgrat que ja existia la normativa en moltes ocasions les meves necessitats
d’adaptació arquitectònica i curricular han anat per davant de la
implantació de la normativa vigent al centre docent, fet que ha dificultat les
meves escolaritzacions molt més que les meves adaptacions a nivell
personal. Malgrat tot, els mestres i parents més propers diuen que sempre
he estat una persona que s’adapta fàcilment a les circumstancies i a
l’entorn.
Els diferents suports que he anat necessitant amb el pas del temps han estat
aspectes que han servit d’aprenentatge per totes aquelles persones que han
estat al meu costat i amb el temps es va anar creant una cultura de
recolzament, i del que ara s’anomena discriminació positiva.
Si analitzem en diferents moments de la meva història, les mateixes
adaptacions que he hagut de demanar, podem veure que la resposta no ha
estat sempre la mateixa, doncs no en tots els centres d’ensenyament tenien
la mateixa experiència, ni les mateixes adaptacions, ni tampoc la
implantació de la normativa ha estat sempre en un mateix nivell; així com
la meva necessitat d’adaptació tampoc ha estat sempre la mateixa amb el
pas del temps.
Som tots iguals? 70
Vaig passar de necessitar una persona que em canvies els bolquers, em
portés la safata del menjador, i m’acompanyes a totes les sortides, a tenir
també necessitat d’adaptacions acadèmiques com pot ser més temps per fer
exàmens, seure en les primeres files de l’aula i fins i tot, demanar
l’exempció de la matèria d’educació física, doncs les adaptacions material i
arquitectòniques, a l’IES Guindàvols són bastants acceptables.
En molts aspectes he estat jo la primera alumna amb necessitats d’aquesta
envergadura i això ha fet que no solament el professorat i personal del
centre sinó l’edifici també, estigui preparat per rebre a alumnes amb
discapacitats de diferent mena i grau.
Un esment especial mereix la sol·licitud d’exempció d’educació física, que
en principi va ésser negada pel centre, però que després de sol·licitar-la
formalment, va ser concedida per la Direcció General d’Ensenyament.
A l’Annex Documental (planes 166 a 178) d’aquest treball hi trobareu
diversos documents que han estat necessaris per la meva escolarització:
Tarja d’aparcament de discapacitats; Informes mèdics diversos; Resolució
Administrativa reconeixent-me el 65% de discapacitat; sol·licitud i
resolució sobre l’exempció d’educació física.
Som tots iguals? 71
OBSERVACIÓ DELS RESULTATS OBTINGUTS, ANÀLISI I
DISCUSIÓ DEL SEGON OBJECTIU
2.A ACCESSIBILITAT I MOBILITAT AL CENTRE IES
GUINDÀVOILS, A NIVEL MATERIAL-ARQUITECTONIC I DE
COMPLIMENT DE LA NORMATIVA VIGENT.
2.A.1.Argumentació.
El segon objectiu d’aquest treball ha estat la valoració de la normativa
vigent actual, les adaptacions del centre i les meves necessitats; descobrir si
aquestes tres variables son equitatives o no.
Per això he confeccionat un quadre resum fruit de la recerca bibliogràfica i
el treball de camp.
1.- El primer era saber si la normativa recolza les meves necessitats en
quant a la meva mobilitat i accessibilitat. En aquest quadre he
enregistrat el llistat de les necessitats que jo tinc i he assenyalat
respectivament si la normativa en parlava de cadascuna o no.
2.- En la segona part vaig realitzar un treball de camp durant una
setmana en el que enregistrava en cada moment si actualment puc
disposar o no de cadascun dels apartats de necessitats, doncs el meu
objectiu final era veure si una mateixa necessitat és recolzada per la llei
i resolta en el meu centre d’ensenyament secundari.
Som tots iguals? 72
3.- Per acabar aquest segon objectiu, i seguint l’ordre del llistat
d’ambdues quadricules he donat els colors verd, taronja o vermell a
cada apartat segons si la llei en parlava i si en disposo, o no, en el meu
centre i en quin grau.
Per resoldre apartats del punt 2 també he realitzat altres tasques com
mesurar les portes, l’ascensor, les rampes, i els punts crítics –des del
punt de vista arquitectònic- del centre per poder-los valorar, i així poder
estudiar si les accions contra les barreres arquitectòniques han estat
suficients i adients.
Als plànols del centre (inserits en l’apartat 2.B.2), trobareu totes les
plantes de l’edifici, el lloc on és l’ascensor, i tots els espais (aules,
laboratoris, biblioteca, menjador, etc.) als que he d’anar. Per així poder
estudiar si les accions contra les barreres arquitectòniques han estat
suficients i adients.
De l’estudi dels plànols es podran extreure les conclusions adients
quant a la viabilitat material de l’edifici, en relació amb els aspectes
organitzatius del curs, doncs l’ideal serà reduir els desplaçaments a dins
del centre per evitar perdues de temps i d’energia; aixó, però, ho
veurem al, ja esmentat, punt 2.B.2 del treball.
Mireu ara les fotografies i podreu veure que tot i poder-se passar amb
cadira de rodes, no es pot dir que sigui ampla si la comparem a
Som tots iguals? 73
l’amplada sobrant que té una persona que camina, al passar per la
mateixa porta.
Cal dir també que, el que la norma preveu no sempre es suficient, doncs
el reglament diu que una porta d’accés a l’aula o al lavabo, ha de tenir,
per a ser correcta, de 80 centímetres d’ample.
Mireu ara les fotografies i podreu veure que tot i poder-se passar amb
cadira de rodes, no es pot dir que sigui ampla si la comparem a
l’amplada sobrant que té una persona que camina, al passar per la
mateixa porta.
IES Guindàvols, Accés a la Cafeteria
Som tots iguals? 74
Com ja he dit, no tots els indrets del centre compleixen la normativa,
doncs –per exemple- diverses portes no tenen l’amplada mínima que
preveu la norma:
IES GuindàvolsAccés a la Biblioteca
IES Guindàvols MENJADOR Porta d’accés 75 cms., i hauria de ser de 80.
Som tots iguals? 75
IES Guindàvols SALÓ D’ACTES La porta d’accés es de 62 cms, i hauria de ser de 80 cms.
IES Guindàvols LAVABOS La porta d’accés és de 70 cms. i hauria de ser de 80.
Som tots iguals? 76
A continuació podeu veure les taules resum del treball de camp
realitzat:
IES Guindàvols PATI D’ESBARJO La porta d’accés és de 70 cms. i hauria de ser de 80.
Som tots iguals? 77
Som tots iguals? 78
Som tots iguals? 79
Som tots iguals? 80
Com es pot observar i segons es desprèn de la taula, he de dir que la Llei
preveu i recolza el 68,2% de totes les adaptacions que jo necessito a nivell
de mobilitat i accessibilitat, mentre que del 31,8% no s’ha establert res fins
el dia d’avui (o no ha estat possible trobar la legislació que ho regula).
Respecte al que disposo o no a l’institut diré que, avui per avui, puc
disposar d’un 57,1%; és a dir que la llei recolza més aspectes dels que
realment tinc a l’institut.
En el 35.8% de les meves necessitats de mobilitat i accessibilitat el
problema és relativament lleu, la llei sí recolza aquestes necessitats però
manquen en el centre en el que estudio. Alguns dels exemples que com
persona discapacitada ressaltaria i els que jo crec que se’ls ha de trobar la
solució en un període curt de temps son:
- Trasllat de l’alumne fins al centre
- Alçada adequada a la cabia telefònica i a la finestra de
consergeria
- Col·locar la fotocopiadora en un lloc més ampli
- Posar totes les portes d’una amplada mínima de 80 cm
- Reduir l’alçada de la barra del Bar
Som tots iguals? 81
- Redistribuir la biblioteca
- Baixar l’alçada dels interruptors i endolls
- Posar un mínim de dos lavabos adaptats en tot el centre, doncs cal
pensar que de la mateixa manera que pot venir un alumne
discapacitat, també pot ser que sigui una persona que hi treballi.
Per altra banda, hi ha un 19.5% de les meves necessitats que no recolza la
llei ni tampoc les té el meu centre, son aspectes molt concrets i que moltes
vegades la gent que es mou normalment ni se’ls planteja però que realment
hi son i dificulten la total mobilitat del discapacitat en l’edifici.
Aquests problemes són:
- L’existència d’un únic ascensor i la ubicació en un extrem de
l’edifici fa que m’hagi de desplaçar a l’entrada per canviar de
nivell.
- La circulació en departaments comunitaris com pot ser la
secretaria, el despatx de direcció, la planta dels departaments
- La reserva de la plaça d’aparcament
- El transport de la safata al menjador i al bar si s’escau
- La mobilitat a la biblioteca i l’accessibilitat als llibres.
Som tots iguals? 82
Resumint doncs aquest objectiu diré que realment del que puc disposar
sense cap tipus de problema és d’un percentatge molt baix i, com a persona
jove i no solament com a discapacitada, crec que les estadístiques no
haurien d’estar d’aquesta manera avui per avui.
No tenim ja tanta tecnologia i ciència avançades? Estic completament a
favor d’aquests passos endavant, sobretot perquè d’una forma més o menys
directa a mi també m’afecten els avenços científics i tecnològics. Però no
podria tancar aquestes línies sense donar una importància considerable a tot
aquest llistat d’adaptacions que avui dia ens manquen a totes les persones
que tenim algun tipus de discapacitat, malgrat que sembla que les solucions
ja existeixen.
Si tot això es tractés d’una forma més acurada, moltes de les persones que
pateixen alguna mena de discapacitat es sentirien diferent amb el seu
entorn.
Finalment, i per cloure aquest objectiu, he fet un estudi de la normativa en
vigor, per tal de que puguem situar-nos bé i conèixer amb detall els textos
que regulen la matèria.
Som tots iguals? 83
2.A.2 ESTUDI DE LA NORMATIVA VIGENT EN MATERIA
D’ACCESSIBILITAT UNIVERSAL.
A les Nacions Unides, el 9 de desembre de 1975 es va aprovar la
Resolució núm. 3447 de declaració dels drets dels minusvàlids.
A la Unió Europea, final de la dècada dels 70 es reflecteix la
necessitat de lluitar contra les diverses dificultats que pateixen els
discapacitats a la societat, i l’any 78 es va dictar una Directiva que
recomana als estats membres la regulació de les qüestions que tenen a
veure amb l’accessibilitat de la societat, per part dels discapacitats.
A l’Estat Espanyol la regulació de l’accessibilitat neix amb el text de
la Constitució Espanyola (1978), a la que es preveu que no podrà haver
discriminació, ni desigualtat, i que els poders públics tindran cura de les
persones amb discapacitat.
Seguidament analitzarem i comentarem les normes bàsiques i
reglamentàries que regulen la integració dels discapacitats:
Som tots iguals? 84
La primera Llei (estatal) 13/1982 de 7 d’abril, que compleix amb el
mandat constitucional de regular la Integració Social dels Minusvàlids.
Aquesta norma es la primera en definir els drets dels discapacitats
(anomenant-los minusválidos) i suposa un primer pas per a desenvolupar
tot un ventall de disposicions que, posteriorment suposaran la regulació
detallada de l’accessibilitat.
L’esmentada Llei fixa com a objectiu la realització personal
completa i la integració social dels discapacitats.
Cal fixar-se en que la dita Llei (Artc. 23) ja preveia la integració dels
discapacitats als centres docents ordinaris, reconeixent el dret als
programes i recursos de recolzament que siguin necessaris en cada cas.
Malgrat l’anterior, el que la normativa va preveure, no ha estat
realitat fins fa ben poc, i encara ara està en període de desenvolupament.
En compliment del mandat de les Lleis bàsiques de l’Estat, a la
nostra Comunitat autònoma es va promulgar la Llei 20/1991, de 25 de
novembre, del Parlament Català, i arrel d’aquesta, el Decret 135/1995, codi
d’accessibilitat i de supressió de les barreres arquitectòniques, de
Catalunya.
Som tots iguals? 85
Aquestes normes pretenen concretar i detallar el que la normativa
bàsica va establir quant als conceptes de realització personal i d’integració
dels discapacitats.
Així el decret 135/1995, anomenat Codi d’Accessibilitat de
Catalunya, regula exhaustivament totes les mesures correctores materials
que s’han de prendre par tel d’adaptar els edificis públics i privats a les
necessitats genèriques dels discapacitats. Aquesta concepció respon a la
idea de fer possible una vida independent.
La idea de vida independent va anant evolucionant fins abastar un
nou criteri, el de ACCESSIBILITAT UNIVERSAL, que excedeix del
principi d’independència, i intenta abastar el d’eliminar la discriminació de
tot tipus, de les persones amb discapacitat, treien els obstacles a nivell
material, i també fer possible un accés fàcil a tots els entorns, serveis i
productes.
Per tal de desenvolupar aquesta idea, es va dictar una nova normativa
bàsica, (Llei –estatal- 51/2003, de 2 de setembre (BOE del 3.XII.2003),
anomenada: D’IGUALTAT D’OPORTUNITATS, NO DISCRIMINACIÓ
I ACCESSIBILITAT UNIVERSAL DE LES PERSONES AMB
DISCAPACITAT.
Som tots iguals? 86
Aquesta nova norma introdueix una nova filosofía de les actuacions,
indicant que cal realitzar ACCIONS POSITIVES, és a dir, no es tracta
solament de eliminar barreres de tot tipus, sinó de dotar els discapacitats
d’eines i recursos que suposin una DISCRIMINACIÓ POSITIVA, és a dir,
que els donin possibilitats superiors a les de les persones sense cap
patologia.
La idea de la DISCRIMINACIO POSITIVA és la que, actualment
estem treballant a nivell social, ja que es pensa que és la que pot arribar a
emplenar les actuacions en favor dels discapacitats.
Es ben cert que las dificultats dels discapacitats no son solament a
nivell material, sinó que cal tenir en compte el possible accés als serveis i
programes que ens envolten.
Així, cal considerar, a nivell docent, que no es tracta solament de que
els edificis dels centres docents no tinguin barreres arquitectòniques; també
cal tenir present que els programes educatius i les fórmules per a
desenvolupar-los s’han d’adaptar a les necessitats i possibilitats dels
discapacitats, i això es tant o més important que la supressió de barreres
materials.
De fet, ja des de la primera norma reguladora (Llei de l’any 1982, es
parlava de l’adaptació curricular i de programa docent pels discapacitats).
Som tots iguals? 87
Aquesta reflexió ens porta a considerar la reglamentació actual del
Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, reglamentació
que trobem a l’Ordre del 31 de juliol de 1998, a la qual (Artc. 8) es preveu
de forma inequívoca que els discapacitats tenen dret a que els sigui adaptat
el programa educatiu, per a fer possible la realització dels estudis que
estiguin cursant.
Al fil de la dita normativa de l’any 1998, trobem el programa
educatiu 2004-2007 de la Generalitat de Catalunya que desenvolupa
l’anterior regulació.
Cal dir en definitiva que la normativa actual, tal i com està
estructurada, regulant las adaptacions materials, les docents i els
programes personals de formació, sembla que ens han de portar a
abastar la accessibilitat universal, que es pretén amb les lleis, utilitzant
la discriminació positiva per a fer possible l’anterior, i ajudar de forma
eficient a que els discapacitats puguin superar amb una mínima
comoditat les limitacions, de tot tipus, que els afecten.
Som tots iguals? 88
2.B ESTUDI DE LES ADAPTACIONS CURRICULARS I
ORGANITZATIVES DEL CENTRE IES GUINDÀVOLS.
També forma part del segon objectiu del treball el analitzar si la normativa
a nivell organitzatiu i curricular té en compte a les persones amb necessitats
educatives especials, i si és prou precisa i àmplia; així com la seva
adaptació al centre.
2.B.1. Aspectes acadèmics.
Per poder avaluar els aspectes acadèmics he emprat el mateix mètode que
en l’anàlisi de l’anterior objectiu. Per tant, a continuació podreu veure el
recull d’informació que he inserit al quadre resum:
La Llei en
Parla Ho Tinc? Codi de
Aspectes Acadèmics SI NO SI NO Observacions Colors Puc seguir les Explicacions?
X X
Puc prendre apunts a ritme normal?.
X X em costa molt
Puc fer, anotar i corregir exercicis al ritme del grup?.
X X em costa molt
Puc realitzar les tasques encomanades sense dificultat?
X X Amb més temps
Puc fer els exàmens en els temps estimat?
X X
Tinc el currículum adaptat? X X No curso E.F.
Som tots iguals? 89
Amb la taula al davant, puc afirmar que la Llei té en compte la majoria dels
aspectes acadèmics per a les persones que requereixen alguna adaptació
curricular.
Tanmateix, havent llegit tota la normativa puc afirmar que l’adaptació que
aquesta preveu i recolza és molt genèrica doncs només diu que “tota
persona que pateix una discapacitat psicomotriu ha de tenir la possibilitat
de disposar d’una adaptació curricular”.
Suposant que la llei estigués sota el meu control filaria molt més prim en la
determinació del la normativa que recolza a totes aquelles persones que
requereixen diferents adaptacions acadèmiques.
Per dur a terme aquestes correccions, prendria referències d’estudiants amb
diferents tipus i graus de discapacitat i d’edats diferents per tal de veure
quines són les mancances que es troben trobat més freqüentment.
Així, seria molt útil que pels alumnes amb dificultat d’agudesa visual –com
ara jo mateixa- fos possible disposar de sistemes que facilitéssin la
visualització dels elements d’explicació docent a l’aula.
També i a més de l’adaptació curricular, caldria tenir en compte que els
alumnes amb discapacitats, normalment, fem més baixes per malaltia que
els altres, motiu pel qual, podria establir-se un sistema informàtic per
conèixer els continguts de les classes i les tasques encomanades pels
professors.
Som tots iguals? 90
No seria cap cosa de l’altre món que es pensés en posar un mestre de suport
pels alumnes que tinguin discapacitats, doncs moltes vegades, la nostra
capacitat i ritme d’aprenentatge es veu minvat per les diverses
circumstàncies que ens envolten.
2.B.2. Aspectes organitzatius
Per poder valorar si alguns aspectes organitzatius del centre són adients
per a que una persona amb discapacitat física pugui cursar els seus estudis
sense limitacions i amb comoditat, he fet una anàlisi dels plànols del
Institut, als quals hem retolat tots els moviments que he de fer,
personalment, cada setmana per a acudir a tots els compromisos docents.
També he mesurat les portes, l’ascensor, les rampes, i els punts crítics –des
del punt de vista arquitectònic- del centre per poder-los valorar.
Als plànols del centre, (que s’inclouen al final d’aquest apartat), trobareu
totes les plantes de l’edifici, on he assenyalat el lloc on és l’ascensor, i tots
els espais (aules, laboratoris, biblioteca, menjador, etc.) als que he d’anar, i
així poder estudiar si les accions contra les barreres arquitectòniques han
estat suficients i adients.
De l’estudi dels plànols es podran extreure les conclusions quant a la
viabilitat material de l’edifici, en relació amb l’organització del curs.
Així, es pot concloure que en un primer nivell bàsic de supressió de
barreres arquitectòniques, al centre s’han fet millores notables, ja que se
Som tots iguals? 91
l’ha dotat d’ascensor i existeixen rampes per fer possible l’accés -amb
cadira de rodes- a tots els punts de l’immoble.
Tanmateix, he de dir que l’existència d’un ascensor i de rampes d’accés, no
eliminen, amb eficiència, tots els obstacles que un discapacitat té al haver
de realitzar diàriament les tasques del curs, anant d’una aula a l’altra, en
diferents pisos i indrets del centre, ja que al existir únicament un elevador, i
una única zona amb rampes d’accés (ambdós situats en un dels extrems de
l’edifici), tot i fent-se possible l’accés a totes les plantes, els qui anem amb
cadira de rodes hem de fer constants desplaçaments, entre els dos extrems
de l’immoble, per poder anar d’un pis a l’altre.
Si comptem els metres que he de recórrer cada dia per realitzar els
desplaçaments que imposa el programa de classes, es podrà veure el
següent:
DIA DE LA SETMANA METRES RECORREGUTS
DILLUNS 450
DIMARTS 590
DIMECRES 390
DIJOUS 370
DIVENDRES 480
TOTAL 2280
MITJANA DIÀRIA 456
Som tots iguals? 92
He de dir que el recompte de metres recorreguts es refereix, exclusivament,
a l’atenció que he de donar a les classes programades; es a dir que els dies
que hem de fer alguna activitat especial, o si he de anar al lavabo entre
hores de classe, caldrà afegir el recorregut addicional corresponent.
Es important remarcar que per a canviar de planta, he de recórrer tot el
passadís de la que me hi trobo per anar a buscar l’ascensor i pujar o baixar
a l’altra planta.
Cada vegada que he de fer aquest moviment he de recórrer,
aproximadament uns 150 metres, que me podria estalviar si el centre
disposés de dos ascensors, un a cada punta de l’edifici, i un WC adaptat a
cada planta.
Val a dir que malgrat que les normes d’adaptació material del centre són,
en termes generals, correctes (encara que hi ha algunes que no es
compleixen) i que, el que la norma preveu no sempre es suficient (doncs el
reglament diu que una porta d’accés a l’aula o al lavabo, ha de tenir, per a
ser correcta, de 80 centímetres d’ample), aquestes adaptacions han
d’anar lligades a aspectes organitzatius com podem ser l’adjudicació
d’aules a l’hora de fer els horaris, sempre tenint en compte totes les
necessitats i limitacions del centre.
Veiem a continuació el plànols del centre, i el itineraris que he de fer cada
dia de la setmana.
Som tots iguals? 93
IES Guindàvols Itinerari dels dilluns METRES RECORREGUTS: 450
Plànol: Planta Baixa
Plànol: Planta Primera CODI DE COLORS Plànol: Planta Tercera
Som tots iguals? 94
IES Guindàvols Itinerari dels dimarts METRES RECORREGUTS: 590
Plànol: Planta Baixa
Plànol: Planta Primera CODI DE COLORS Plànol: Planta Tercera
Som tots iguals? 95
IES Guindàvols Itinerari dels dimecres METRES RECORREGUTS: 390
Plànol: Planta Baixa
Plànol: Planta Primera CODI DE COLORS Plànol: Planta Tercera
Som tots iguals? 96
IES Guindàvols Itinerari dels dijous METRES RECORREGUTS: 370
Plànol: Planta Baixa
Plànol: Planta Primera CODI DE COLORS Plànol: Planta Tercera
Som tots iguals? 97
IES Guindàvols Itinerari dels divendres METRES RECORREGUTS: 480
Plànol: Planta Baixa
Plànol: Planta Primera CODI DE COLORS Plànol: Planta Tercera
Som tots iguals? 98
3. PERCEPCIÓ I SENSIBILITAT DELS QUE
M’ENVOLTEN AL CENTRE.
3.1 La meva impressió
Per respondre el meu últim objectiu he fet una taula en la que intento
recollir la meva impressió sobre la sensibilització dels altres respecte a les
meves limitacions així com el fet de veure si existeixen lleis, normatives o
directrius sobre aquest apartat.
Cal dir que els resultats inclosos en la taula següent es refereixen al grup
classe i personal docent i no docent del centre, és a dir, a la sensibilització
que tenen els meus companys d’institut, no els meus amics; perquè
l’actitud dels meus amics és diferent a la de la resta de la classes i encara
més a la dels restants alumnes que pertanyen a altres classes i cursos.
Som tots iguals? 99
Com podeu veure, la normativa en aquest apartat de sensibilització està
menys desenvolupada quant als discapacitats es refereix, ja que es tracta de
La Llei en Parla
Ho Tinc? Codi de
Sensibilització SI NO SI NO Observacions ColorsEls meus companys, mestres i treballadors del centre ... - Son sensibles a les meves limitacions?
X
X
Les accepten amb normalitat?
X X
Intenten col·laborar en les meves necessitats?
- Em deixen passar? - Em deixen seure en
els primers llocs?
- M’ajuden a obrir les
portes, transportar el material, etc?
- M’esperen?
- Esperen pacientment
quan he d’entrar o sortir d’un lloc?
X X X X X X
X X X X X X
Poques vegades Els amics sí Gairebé mai
Els companys entenen que jo en alguns aspectes necessito un tracte diferent per tenir igualtat d’oportunitats...
- Arribar pocs min. Tard a classe?
- Haver de sortir entre
hores per anar al lavabo?
- Puc disposar de més
temps per fer exàmens?
- Em faciliten els seus apunts i/o correccions d’exercicis?
X X X X X
X X X X X
Cada cop més Cada cop més No sempre No sempre ni tots
Som tots iguals? 100
dictar normes que parlin de forma subjectiva, i de que les persones que no
tenen discapacitats estiguin concienciades de les dificultats que tenim els
que patim limitacions.
La sensibilització de la gent que m’envolta comença per la normativa que
l’ha de preveure. Cal dir que tret de la Llei 51/2003, de 2 de desembre, i del
Codi Penal, que parlem de l’actitud que les persones han de tenir amb els
discapacitats, no he trobat cap altra norma que ho reguli.
El cert es que les úniques normes que parlen clarament de la sensibilització
de les persones son, per una banda la Llei 51/2003, que és la norma més
moderna sobre aquestes qüestions, i que abasta fins i tot la discriminació
positiva, en el sentit de donar beneficis i marges als discapacitats per tal de
anivellar les diferencies que patim amb la resta de la població. A banda,
també en parla el Codi Penal, que tipifica el delicte comès contra el
exercici dels drets fonamentals, éssent la igualtat un d’ells.
Quant a les persones, val a dir que el nivell de sensibilització, normalment,
està en funció de la proximitat que tenen amb una persona discapacitada,
així, podem veure una gran diferència en el tracte que rebo dels meus amics
i amigues, respecte del que tinc de les persones que no em coneixen
suficient. Aquest punt intentaré analitzar-lo a partir de les enquestes.
Som tots iguals? 101
Aquesta qüestió que podria semblar fins i tot lògica, si la pensem bé, ens
adonarem de que representa un greuge comparatiu, ja que les persones
discapacitades hem de respectar tots els dret fonamentals de la gent que no
te dificultats especials, i en compensació no rebem ni disposem de la
mateixa consideració.
Es podria dir que la sensibilització està vinculada al temps que en un
determinat entorn s’està incidint en la qüestió de la discriminació per
minusvalidesa. Així, quan he viatjat a països del nord d’Europa, he
comprovat que la implantació de les consideracions en vers els
discapacitats està del tot arrelada i molt més desenvolupada que aquí.
També es pot afirmar que la sensibilització ens porta a la renuncia a favor
dels discapacitats. Així, si som sensibles a les discapacitats, entendrem que
cal no ocupar les places d’aparcament reservades per a discapacitats, i
posar-ne més, i que cal tenir una cura especial amb el tracte als
discapacitats per a fer-nos possible una vida més o menys normalitzada, ja
que el no cedir la preferència causarà –de vegades- al discapacitat la
impossibilitat d’accedir a un determinar lloc, bé o servei.
3.2 La percepció de la gent del meu entorn
Per poder valorar la sensibilització i partint de la hipòtesi de que els
resultats no serien els mateixos depenent de la proximitat que tenen els
Som tots iguals? 102
enquestats a persones amb discapacitat (en aquest cas, jo), vaig voler passar
dos tipus d’enquesta a persones de diferents edats i amb les que m’uneixen
vincles diferents. A continuació podreu veure’n l’exemplar i seguidament
els resultats obtinguts que he emprat per respondre a alguns objectius.
TEXT DE L’ENQUESTA:
Sexe ___________________ Edat ___________________ 1) Saps què pateixo?
Sí __ Com es diu? ____________
2a) Quan apareix? __ durant la gestació
__ en el moment de néixer __ durant la infantesa __ durant l’adolescència __ en qualsevol moment __ és la causa d’un greu accident __ no ho sé 2b) És: __ una malaltia hereditària __ una malformació __ una malaltia infecciosa __ una greu conseqüència del trencament d’un os __ no ho sé Nota: AQUESTES DUES PREGUNTE FORMULADES AIXÍ LES HE PASSAT ALS AMICS, COMPANYS I PROFESSORS, ALS ALUMNES DE LA ESO ELS HE PREGUNTAT SI SABIEN EL QUE ÉS L’ESPINA BIFIDA I QUAN APAREIX. LA PREGUNTA 6B I 6 C, NO LA HE FORMULAT ALS AMICS, DONCS NO CONEIXEN EL CENTRE ON ESTUDIO. 3) Tots els afectats tenim la mateixa problemàtica? Sí __ No __ No ho sé __ 4) Quins dels següents símptomes creus que pateixo jo? Marca’n 5
__ Estrabisme __ Descompensació visual __ Problemes de psicomotricitat fina
Som tots iguals? 103
__ Diabetis __ Manca de força en diferents músculs __ Manca de sensibilitat en determinades parts del cos __ Pèrdues d’orina __ Malformacions __ Retard mental __ Sobrepès o obesitat __ Propensitat a infeccions __ Tractament mèdic indefinit __ Poca capacitat de reacció __ Dependre d’una màquina de diàlisis __ Debilitat en el sistema immunitari __ Hipertensió arterial. __ Anèmia.
5) De la llista següent quines limitacions creus que es poden tenir? Marca’n 4
__ Veure borrós __ Veure doble __ No poder caminar gens (en la majoria de casos) __ Necessitar l’ajuda permanent d’algú (en la majoria de casos) __ Mala precisió del pols __ Llegir de forma lenta i dificultosa __ Escriure en un tamany superior al normal i amb una lletra torta i poc entenedora. __ Dificultat per parlar __ Tenir problemes per tenir fills __ Tenir fills que pateixin el mateix que jo __ No poder conduir bé __ No poder menjar certs aliments
6) has conviscut mai amb una persona discapacitada? 6b) Creus que l’institut està ben adaptat? 6c) Canviaries alguna cosa? 7a) Creus que existeix suficient normativa per facilitar la vida a la gent que pateix alguna minusvalia? __ Sí __ No __ No m’ho havia plantejat mai 7b) Creus que aquesta es compleix?
__ Sí __ No __ No m’ho havia plantejat mai 7c) Canviaries alguna cosa d’acord amb la teva experiència personal? __ Sí Quina?_______ __ No __ No m’ho havia plantejat mai 8) Puntua de 0 a 3 les següents necessitats segons creguis que són; molt necessàries (3) no tant (2) poc (1) gens (0)
Som tots iguals? 104
__ Tenir les classes en la mateixa aula o en aules properes. __ Més temps per fer els exàmens. __ Sortir al WC entre hores. __ Disposar d’un mínim de dos lavabos adaptats en tot el centre. __ Arribar pocs minuts més tard a classe. __ Seure a primera fila. __ Tenir una plaça d’aparcament reservada per discapacitats a l’entrada. __ Tenir pupitres adaptats. _ Disposar de sistemes de transport per les safates del menjar.
9) Creus que quan alguna persona pateix algun tipus de minusvalia cal fer alguna discriminació positiva per tal que tingui les mateixes oportunitats que la resta? __ Sí
__ Sí, però si la persona minusvàlida hi està d’acord. Ell/a ho ha de decidir.
__ No 10) El fet de conviure amb persones amb diferents necessitats especials d’accessibilitat, mobilitat, educatives... et produeix: (marca’n 3) __ Cap sensació, és normal són persones normals i podem conviure junts. __ Rebuig. __ Molts cops em plantejo si són justos els avantatges que tenen. __ M’agrada conviure amb gent diferent en tots els aspectes; és molt bo, també puc aprendre d’ells. __ No m’agrada conviure amb gent diferent. __ M’encanta sentir-me útil i ajudar; estic segur que l’ajuda sempre serà mútua. __ Estic fart d’haver de donar un cop de mà. __ Ho suporto perquè només són algunes hores. __ Prefereixo que ho facin altres persones, ho poden fer millor. __ No és culpa meva i no en sóc responsable.
El primer que els vaig preguntar als meus companys de classe, professors i
amics ver ser si sabien que és el que jo pateixo i em vaig adonar que molta
gent és conscient de la meva problemàtica però molt poques persones en
coneixen el nom, el moment en que s’origina, a que es deu...
Som tots iguals? 105
Vegeu a continuació els resultats obtinguts:
(NOTA DE INTERPRETACIÓ.- Cal dir que a les quadrícules de les taules que
seguidament podreu veure, on he bolcat les dades de les enquestes realitzades, hi
trobareu dos paràmetres, un número sencer, que indica la quantitat de persones que
han contestat afirmativament a aquella pregunta, i un percentatge, que significa el tant
per cent que representen aquestes persones, sobre el total d’enquestats).
Som tots iguals? 106
Resposta a l’objectiu 3.2
1) Saps que pateixo?
Companys de classe (20)
Professors (5) Amics (30)
SI 12 60%
4 80%
28 93,3%
Coneixen el nom 12 100%
1 25%
18 64’3%
NO 8 40%
1 20%
2 6,7%
Contrastant els resultats entre amics i companys de classe puc dir que el
percentatge dels companys que coneixen la meva problemàtica és menor,
però tot i ser menys, la coneixen millor. Per altra banda els meus amics que
em coneixen de sempre, mostren un percentatge molt més elevat, saben de
forma més acurada el que tinc però val a dir que el marge d’error en els
termes mèdics i científics és gran.
Aquest fet pot ser degut a la vertadera importància que ells li donin; i jo
com a persona discapacitada penso que és preferible que l’altra persona
entengui i accepti normalment les teves limitacions que no pas que en
conegui el nom i la causa, i després no sigui capaç d’acceptar algunes
limitacions com les esmentades anteriorment; Doncs m’he trobat en
aquesta situació en el transcurs d’aquest treball.
Som tots iguals? 107
Si esmentem alguna cosa dels resultats del professorat, en primer lloc he de
dir que no és gaire fiable doncs en portes de les festes nadalenques els
professors ja no m’han pogut facilitar els seus resultats i tant sols dels 12
que vaig escollir en vaig poder recollir cinc. De tota manera els resultats no
presenten cap dispersió respecte als dels altres; la gran majoria saben del
que tracta i coneixen la problemàtica però no en coneixen el nom ni la
causa .
Per valorar els coneixements científics en adolescents d’altres edats, als
alumnes de primer i tercer d’ESO els vaig qüestionar la primera pregunta
de forma diferent.
1.b) Saps que és l’espina bífida?
ALUMNES D’ESO (32)
SI 10 31%
NO 22 69%
Aquests resultats tampoc son gens fiables, doncs el grup al que vaig passar
l’enquesta es reduït però donats els resultats tant extremats ens podem fer
una lleugera idea del que els adolescents dels nostres dies coneixen. I poder
així doncs dir que un mínim del 50% no en té noció.
He volgut veure també si la gent és conscient o no de les limitacions que
l’espina bífida presenta, doncs si en son conscients pot ser que siguin més
sensibles però ara puc dir que EN ALGUNS CASOS coneixen més les
Som tots iguals? 108
limitacions que no pas la sensibilitat que mostren. M’he adonat que aquest
fet va lligat també amb el fet que hagin conviscut mai o no amb un
discapacitat, amb l’edat i els interessos personals i amb el tracte que tenen
amb mi.
Per analitzar això els he plantejat la pregunta següent:
5) Quines limitacions creus que podem tenir?
amics Companys classe
ESO
Veure borrós 15 50%
10 45,4%
5 16%
Veure doble 4 13,3%
2 9%
0 0%
No poder caminar gens
17 56,6%
12 54,5%
17 53,13%
Necessitar l’ajuda permanent d’algú
14 46,6%
9 40.9%
20 63%
Mala precisió del pols
8 26,6%
1 4,5%
6 19%
Llegir de forma lenta i dificultosa
10 33,3%
15 68,1
2 6,25%
Escriure gran i amb lletra torta
10 33,3%
13 59%
1 3,12%
Dificultats per parlar
2 6,6%
2 9%
3 9%
Som tots iguals? 109
Tenir problemes per tenir fills
9 30%
6 27%
17 44%
Tenir fills que pateixin el mateix que jo
3
10%
2
9%
8
25%
No poder conduir bé
10 33,3%
5 22,7%
10 31%
No menjar certs aliments
0 0%
0 0%
0 0%
(NOTA D’INTERPRETACIÓ.- Hem escrit amb negreta les preguntes amb resposta
orrecta afirmativa; i amb cursiva, les negatives).
Donat que una eina important en tot el meu treball ha estat la normativa
vigent actual, també he volgut saber que en pensa la gent, per això ha
plantejat dues preguntes:
- Creus que existeix suficient normativa?
- Creus que es compleix?
Aquests han estat els resultats
7) Creus que existeix suficient normativa?
Amics Companys Professors ESO
Si 1 3,3%
9 45%
1 20%
10
No 28 8 3 17
Som tots iguals? 110
93,3% 40% 60% No m’ho he plantejat mai
1 3,3%
3 15%
1 20%
6
Referent a aquests resultats cal dir que és bastant coherent el que s’obté, els
qui tenen un percentatge més igualat en les diferents opinions son els
adolescents més joves, els qui possiblement coneguin la llei en menor grau.
Vull destacar però que en el grup d’amics el percentatge es dispara i això es
deu a la quantitat de temps i experiències de tot tipus que hem compartit.
Amb aquests resultats es veu de forma molt evident que les persones que
han conviscut amb mi d’una forma més directa tenen el tema molt més per
la mà.
És aquest el moment d’esmentar que el 62,5 % del grup dels meus amics
que he entrevistat, han conviscut alguna vegada amb una persona
discapacitada.
El següent que he volgut descobrir de la gent del meu entorn diari era la
valoració que ells poden fer de l’institut per això els he preguntat si creien
o no que l’edifici està ben adaptat.
Les seves respostes han estat les següents:
6a) Creus que l’institut està ben adaptat?
Som tots iguals? 111
Companys de classe
professors ESO
Si 16 80%
4 80%
19
No 2 10%
1 20%
4
Mai m’ho he plantejat
2 10%
0 0%
6
Analitzant aquests resultats veiem que la majoria de la gent pensa que
l’institut està ben adaptat o bé és una qüestió sobre la que mai havien
reflexionat. Per altra banda poder afirmar amb la llei a la mà que la realitat
no és així; sí és cert que el centre és dels millors que avui podem trobar a la
meva ciutat però també és cert que ni tan sols té totes les adaptacions que la
llei requereix.
Tot i així no puc oblidar que alguns d’ells han donat propostes per millorar
el centre, alguns exemples són; qui ha fet aquests suggeriments, els teus
companys? Hi ha diferència l’encerten més?
- ampliar les portes
- posar un mobiliari adient
- reorganitzar els horaris cada curs
- facilitar l’accés a les aules de tecnologia
- posar un altre ascensor a l’altra punta
- posar al menys un WC adaptat
- ampliar el passadís
Som tots iguals? 112
la pregunta següent em sembla molt interessant, amb les seves respostes he
pogut comparar el quadre de sensibilització del començament d’aquest
tercer apartat d’anàlisi i discussió dels resultats, doncs recordaré que aquest
ha estat omplert sota el meu punt de vista, és a dir partint de les meves
apreciacions durant una setmana de convivència en l’IES.
Amb els resultats d’aquesta pregunta i la següent, amb la que finalitzaré
aquest apartat, m’he adonat que no coincideixen les meves apreciacions i
les respostes dels que m’envolten.
8) Puntuar del 0 a 3 segons si creuen que cadascun dels aspectes
següents és més o menys necessari per a mi.
(A les dues planes següents podreu veure els quadres de resposta)
Som tots iguals? 113
0 1
amics companys professors ESO amics companys professors ESO
Tenir les classes en la mateixa aula
0 0%
0 0%
0 0%
2 6,25%
1 3,4%
8 44,4%
0 0%
6 18,7%
Més temps per fer els exàmens
3 10,7%
2 11,1%
0 0%
12 37,5%
5 17,8%
3 16,6%
0 0%
4 12,5%
Sortir entre hores al WC 1 3,7%
3 16,6%
0 0%
3 9.3%
1 3,7%
3 16,6%
0 0%
5 15,6%
Disposar d’un mínim de dos WC al centre
0 0%
6 33,3%
0 0%
0 0%
1 3,2%
6 33,3%
0 0%
2 6,25%
Arribar pocs min. Tard a classe
5 17,8%
0 0%
1 20%
8 25%
10 35,7%
1 5,5%
1 20%
3 9,3%
Seure a primera fila 3 11,1%
4 22,4
0 0%
9 28,1%
3 11.1%
2 11.1%
0 0%
4 12,5%
Tenir una plaça d’aparcament reservada
a l’entrada
0 0%
5 27,7%
0 0%
3 9,3%
2 7,1%
4 22,4
0 0%
0 0%
Tenir pupitres adaptats 1 3,3%
4 22,4
0 0%
0 0%
1 3,3%
3 16,6%
0 0%
1 3,1%
Disposar de sistemes de transport de la safata del
menjador
1 3,7%
0 0%
0 0%
1 3,1%
0 0%
1 5,5%
1 20%
3 12,5%
Som tots iguals? 114
2 3
amics companys professors 1 ESO amics companys professors 1 ESO
Tenir les classes en la mateixa aula
5 17,2%
7 38,8%
1 20%
6 18,7%
23 79,3%
10 55,5%
4 80%
15 46,8%
Més temps per fer els exàmens
12 42,8%
8 44,4%
3 60%
8 25%
8 28,5%
3 16,6%
2 40%
5 15,6%
Sortir entre hores al WC 9 33,3%
3 16,6%
3 60%
3 37,5%
16 59,2%
5 27,7%
2 40%
5 15,6%
Disposar d’un mínim de dos WC al centre
6 19,2%
5 27,7%
2 40%
5 15,6%
24 76,8%
9 50%
3 60%
23 71,8%
Arribar pocs min. Tard a classe
9 32,1%
3 16,6%
2 40%
8 25%
4 14,2%
1 5,5%
1 20%
8 25%
Seure a primera fila 10
37%
5 27,7%
1 20%
9 28,1%
11 40,8%
14 77,7%
4 80%
7 21,8%
Tenir una plaça d’aparcament reservada
a l’entrada
1 3,5%
7 38,8%
1 20%
11 34,3%
25 89,2%
7 38,8%
4 80%
15 46,8%
Tenir pupitres adaptats 9 30%
6 33,3%
1 20%
9 28,1%
19 63,4%
2 11%
4 80%
19 59,3%
Disposar de sistemes de transport de la safata del
menjador
6 22,2%
2 11,1%
2 40%
10 31,2
20 74%
5 27,7%
2 40%
13 40,6%
Som tots iguals? 115
Al veure que les opinions de la gent no s’ajustaven a com jo interpreto la
realitat diària i tenint ja els resultats obtinguts vull analitzar què és el que la
gent més valora i els aspectes que menys importància els hi donen.
El que la gent menys tolera és el fet que a les persones amb algun tipus de
discapacitat psicomotriu se’ns cedeixi més temps per duu a terme la tasca
acadèmica.
Un altre aspecte que la gent no li dona importància és el fet d’arribar pocs
min. tard a classe. NO entenen que només es disposa d’un sol ascensor, que
aquest està situat en un extrem i que la velocitat de desplaçament d’un
discapacitat és menor.
Filant més prim diré que els adolescents de 12 a 15 anys són els qui menys
valoren la necessitat de disposar de més temps en les tasques diàries; per
altra banda, l’opinió del professorat és molt diferent. El 100% ha donat a
aquest punt una puntuació considerable.
Els diferents aspectes que la gent creu més importants són:
Tenir les classes en la mateixa aula o aules properes, disposar d’un mínim
de dos WC adaptats i tenir pupitres adaptats. Comentant el fet de les aules
properes amb la intolerància esmentada anteriorment respecte a la
disponibilitat de més temps, em sorprèn que els companys creguin molt
necessari que un discapacitat tingui les classes en una mateixa aula i no
Som tots iguals? 116
sigui capaç d’entendre que requereix més temps per desplaçar-se, arribant a
classe pocs minuts més tard.
En canvi els professors són molt més coherents amb la seva manera de
veure les coses, doncs creuen que és necessari tenir les aules més properes
al mateix temps són molt més conscients del ritme de desplaçament d’un
discapacitat i entenen que necessita més temps. A la vegada crec que és
oportú esmentar que el professorat és també conscient que en molts
discapacitats existeix una problemàtica psicomotriu important i per aquest
motiu l’alumne ha de disposar també des d’un punt de vista acadèmic, de
més temps.
Amb aquest penúltim apartat volia saber el que la gent pensa sobre la
discriminació positiva, és a dir si els discapacitats hem de tenir o no algun
tipus de discriminació positiva, per fer matisar a la gent la seva manera de
pensar al respecte, he donat tres possibles respostes que trobareu a la taula
de sota.
9) Creus que quan alguna persona pateix algun tipus de minusvalia cal
fer alguna discriminació positiva per tal que tingui les mateixes
oportunitats que la resta?
Som tots iguals? 117
Amics Companys Professors ESO Si 24
80% 5
25% 4
80% 24
75% Si, però ... 6
20% 10
50% 1
20% 3
9% No 0
0% 5
25% 0
0% 3
9% Amb la taula anterior podem veure que la majoria de gent creu que sí se’ns
ha de tenir una discriminació positiva tot i que amb els companys de classe
destaca un resultat molt diferent, just la meitat pensa que sí però sempre
que no estiguin per sobre de les que tenen la resta de la gent en un mateix
àmbit.
Aquest matís em fa pensar que dintre de l’entorn acadèmic els adolescents
són excessivament estrictes, i no tenen en compte molts cops les
limitacions que presenta una discapacitat. Penso també que aquest oblit es
potencia si la persona discapacitada porta un estil de vida com qualsevol
altra persona. Això és el que em passa a mi i crec que és el que passa amb
la gent que m’envolta, sense cap intenció d’ofendre’ls però crec que el fer
de portar jo una vida normal els ha fet no pensar tant en tot això.
Un matís que vull destacar és el que han volgut comentar dues persones del
grup dels amics, la frase següent és una reestructuració de les dues.
Si, se’ls ha de tenir una discriminació positiva però sempre actuant de
forma natural que ells es puguin sentir con una persona més del grup amb
les mateixes oportunitats. Molta cops volen ser autònoms i això els
Som tots iguals? 118
estimula i els fa sentir bé. Penso que el que ells es puguin fer, si ho fem
nosaltres no els ajudem, els estem ajudant quan per mitja de nosaltres
aprenen a fer les coses però no quan els ho donem tot fet.
Acabant ja l’anàlisi de les enquestes, valoraré la sensibilització real de la
gent del meu entorn.
Per valorar-ho els vaig proposar la pregunta següent:
10) El fet de conviure amb persones amb diferents necessitats especials
d’accessibilitat, mobilitat, educatives... et produeix:
Amics Companys Professors ESO Cap sensació, és normal són persones normals i podem conviure junts
24 80%
16 80%
5 100%
28 88%
Rebuig 0 0%
0 0%
0 0%
0 0%
Molts cops em plantejo si són justos els avantatges que tenen
4 13,3%
9 45%
2 40%
6 19%
M’agrada conviure amb gent diferent en tots els aspectes, és molt bó i també puc aprendre d’ells
25 83,3%
6 30%
3 60%
18 56%
No m’agrada conviure amb gent diferent
0 0%
0 0%
0 0%
1 3%
M’encanta sentir-me útil i ajudar estuc segur que l’ajuda sempre serà mútua
26 86,6%
5 25%
4 80%
19 59%
Estic fart d’haver de donar un cop de mà
0 0%
1 5%
0 0%
2 6%
Ho suporto perquè son algunes hores
0 0%
4 20%
0 0%
0 0%
Prefereixo que ho facin altres persones, ho poden fer millor
0 0%
4 20%
0 0%
3 9%
No és culpa meva i no en sóc responsable
0 0%
3 15%
0 0%
2 6%
Som tots iguals? 119
L’anàlisi d’aquests resultats em fa veure la relativitat de la vida, i els
diferents interessos de la gent en diferents edats. Tinc la sensació que tot i
que l’enquesta està plantejat des d’un punt de vista general, la gent l’ha fet
pensant en mi.
Un punt que tothom pensa és que cap sensació, és normal SÓN
PERSONES NORMALS i podem conviure junts.
Aquest fet no ha succeït però, en el grup dels professors i dels meus amics.
Això em fa pensar que el fet de conviure i percebre tot el que comporta una
discapacitat (sigui la meva o no) els ha fet veure les coses de forma
diferent. Aquests dos grups coincideixen que els tres punts de major
puntuació han estat el primer que ja he esmentat abans, M’encanta
conviure amb gent diferent amb tots els aspectes; és bó també puc aprendre
d’ells, i M’encanta sentir-me útil i ajudar estic segur que l’ajuda sempre
serà mútua.
Som tots iguals? 120
Resposta al Objectiu 4.- Al enunciar aquest objectiu, dèiem que: La
finalitat última del meu treball serà comprovar, si la meva experiència i la
de la meva família pot ser útil a d’altres persones en les mateixes
circumstàncies.
Entenc que el fet d’haver posat per escrit i ordenadament totes les meves
experiències m’ha permès fer un treball que conté tota la informació
necessària per a que qualsevol família amb un fill/a discapacitat pugui
prendre coneixement de totes les qüestions que ha de conèixer quant a
l’escolarització en centres ordinaris del discapacitat, així com de les
adaptacions acadèmiques i curriculars.
Som tots iguals? 121
V.- CONCLUSIONS
Som tots iguals? 122
Objectiu 1
- Vull ara estudiar si el desenvolupament normatiu i pràctic ha
estat adient en els diferents moments de l’escolarització.
Pel que fa al desenvolupament normatiu puc afirmar que no ha
estat suficient; a la pràctica, a tots els centres als que he estat
escolaritzada, s’han hagut de fer diverses adaptacions tant
materials i arquitectòniques, com curriculars.
- Crec que la meva biografia és una mostra representativa de la
integració de les persones discapacitades al sistema educatiu.
Per tant considero interessant fer un recull de la nostra
experiència ja que penso que la meva història escolar és
paral·lela al desplegament de la normativa d’integració dels
alumnes amb necessitats educatives especials en l’ensenyament
normalitzat.
Realment en el diari familiar he pogut recollir la problemàtica
amb la que m’he anat trobat, i la resolució que hem donat a les
dificultats.
Som tots iguals? 123
Objectiu 2
- Si l’accessibilitat material del centre és la que preveu la
normativa.
Les adaptacions del centre en els darrers anys han estat molt
importants, i encara que en alguns punts romanen per sota del que
la normativa preveu por dir-se que global i comparativament és
acceptable.
- Si l’adaptació arquitectónica que s’ha fet al centre, es suficient i
cobreix les necessitats d’una persona amb una discapacitat com
la meva..
L’adaptació arquitectònica de l’IES Guindàvols és suficient, i sí que
cobreix les necessitats mínimes d’una persona discapacitada;
tanmateix val a dir que és millorable en alguns aspectes, com ara
l’existència d’un únic ascensor.
- Si la normativa a nivell organitzatiu i curricular respecte a
persones amb necessitats educatives especials és prou precisa i
amplia.
Som tots iguals? 124
La normativa a nivell organitzatiu i curricular respecte a
persones amb necessitats educatives és amplia i permet que al
Centre i al Departament d’Ensenyament es puguin fer les
adaptacions necessàries per cada cas. S’ha de dir que la norma
no es massa precisa, però potser ha de ser així, ja que
l’adaptació curricular ha cal que sigui individualitzada, el que
justificaria la poca precisió de la norma.
- Si les adaptacions curriculars i organitzatives que s’han fet al
Centre, tenint en compte les meves dificultats han estat adients i
suficients.
Les adaptacions curriculars que s’han fet han estat adients, i
hem observat bona disposició en el personal directiu del Centre
per a resoldre allò que he demanat. Val a dir que potser per no
ser massa habituat en el Centre la presència d’alumnes
discapacitats, no existeixen automatismes que resolguin el que cal
fer per tal d’adaptar els programes curriculars, sinó que cal
demanar l’adaptació gairebé a cada professor.
Som tots iguals? 125
Objectiu 3
- Si existeix normativa a nivell de discriminació positiva..
Sí, existeix, es tracta de la Llei 51/2003; es una llei molt moderna,
que serveix a la nova ideologia de l’anomenada discriminació
positiva; cal dir, però, que actualment i per ser tan recent,
encara està en procés d’aplicació efectiva.
- Si la gent que conviu amb un discapacitat abasta majors
coneixements sobre les lesions i patologies que pateixen aquells,
el que pensa sobre la normativa, i si es fa plantejaments que
d’altra manera no hi pensaria; i si té coneixements de la
normativa vigent en matèria de discapacitats.
Els coneixements, sobre les meves lesions i patologies, de que
disposa la gent que ha tingut un tracte més o menys directe amb
mi és bastant superior als de les persones amb les que he tingut
menys relació; quant al coneixement de la normativa, en general,
està tothom bastant poc informat, i tampoc es fan molts
plantejament sobre la norma.
Som tots iguals? 126
- Si la convivència amb una persona discapacitada facilita als que
hi conviuen una altra forma de mirar les coses.
Realment sí que canvia la manera de veure les coses en les
persones que han conviscut directament amb persones
discapacitades, ja que la proximitat amb els problemes dels
discapacitats els fa més sensibles.
- Si l’entorn social recela de la discriminació positiva, pensant que
potser no cal donar tantes facilitats als que tenen discapacitats,
sinó que és suficient amb remoure les barreres existents.
La gent més propera a mi i la gent adulta és partidària que als
discapacitats se’ns tingui una discriminació positiva, mentre que
la majoria dels adolescents posa algunes condicions al respecte.
Som tots iguals? 127
Objectiu 4.
- Si la meva experiència i la de la meva família pot ser útil per a
d’altres famílies que es trobin en circumstàncies com les que la
meva família i jo hem anat trobant amb els anys.
Respecte d’aquest objectiu només puc dir que a l’escola on vaig cursar
la primària, pocs anys desprès van escolaritzar-se dos alumnes el
mateix any amb espina bífida i esclerosi múltiple i donada la meva
prèvia escolarització va facilitar per part dels professors el fet de
integrar a l’escola dos alumnes més amb problemàtiques molt
diferents.
De tota manera el temps dirà si aquest treball i la meva experiència en
el dia a dia, és útil o no per altres famílies.
Un cop finalitzat el treball diré que he après moltes coses de molts
aspectes diferents que no sabia, m’ha fet conèixer de forma precisa la
Som tots iguals? 128
sensibilització de la gent de diferents edats en diferents aspectes que si
llegiu el treball, vosaltres mateixos podreu descobrir.
Estic satisfeta de la meva tasca, ja que no ha estat solament un treball per
obtenir una nota, doncs el meu últim objectiu és que aquestes pàgines
siguin d’ajuda per famílies que es puguin trobar en circumstancies
semblants a les que juntament amb la meva família ens hem trobat des de la
meva primera escolarització.
Aquest treball l’he fet amb il·lusió i m’ha servit no tan sols per aprendre a
fer recerca, sinó també per aprendre i reflexionar sobre molts aspectes de
caire personal, social i moral.
Som tots iguals? 129
VI.- BIBLIOGRAFIA
Som tots iguals? 130
Per a la realització d’aquest treball, he utilitzat el següent material
bibliogràfic:
Pagines web de consulta:
- http://salud.discapnet.es/discapacidades+y+deficiencias/desarrollo+motor/espina+bifida+16/
- www.nichcy.org/pubs/spanish/fs12stxt.htm - www.espaciologopedico.com - www.aepap.org/faqpad/faqpad-bifida.htm - www.nacersano.org/centro/9259_9970.asp - www.aspidlleida.com - www.neurorehabilitacion.com/meningocele.htm
Llibres de consulta:
- Educacion / reeducacion * volumen III “necesidades y valores, la construcció humana
escrit per J.A. de Marco * volumen IV recursos humanizadores, padres y educadores
escrit per J.A. de Marco - El niño con espina bífida, de la Federación Española de Asociaciones de espina bífida e Hidrocefalia escrit per Chester A. i Swnyard M.D. - Hidrocefalia conceptos y tratamiento associació de malalts d’espina bífida de Girona, escrit pel doctor Lluís Cardo Salcines
- Codi d’accessibilitat de Catalunya (Generalitat de catalunya, Departament de benestar social.
Documents legislatius: Els documents normatius han estat importants en la realització del treball, doncs ha calgut saber amb concreció què està establert per la norma, i si s’està complint. Podeu veure el text de les normes més importants a l’apartat VII Annex Documental.
Som tots iguals? 131
AGRAIMENTS
Estaria incomplet el treball sense fer un reconeixement a totes aquelles
persones que m’han ajudat a duu a terme tota la tasca.
En primer lloc vull agrair tota la disponibilitat, ajuda i paciència durant
aquest any a la meva tutora Mercè del Barrio, juntes hem anat dissenyant
tot el treball, hem pogut compartir moltes maneres de pensar i veure la
vida, hem parlat de molts aspectes que avui per avui son molt poc
qüestionables per la gent però que son interessants; i l’una de l’altra hem
pogut aprendre moltes coses.
No puc oblidar tampoc tot el suport del meu pare, sense ell no hagués pogut
entendre de forma tan clara i precisa el que la llei diu al respecte de totes
les persones amb discapacitat ni tampoc hauria estat fàcil la realització de
tantes fotografies que ajuden a visualitzar tota la problemàtica.
Per avançat vull agrair a la Carme Saltiveri i a tot el tribunal que juntament
amb la meva tutora dedicaran part del seu temps a corregir el meu treball,
Som tots iguals? 132
el qual he fet amb il·lusió i m’ha servit no solament a fer tasques
d’envergadura, sinó per aprendre moltes mes coses morals i socials.
Crec que aquest és també el moment d’agrair de forma especial la
paciència i l’esforç que m’han mostrat sempre els meus pares, avis i tota la
meva família per tal de jo portés un creixement com qualsevol altra
persona, sense oblidar a tots els mestres que han pogut compartir amb mi
no solament els cursos acadèmics sinó també gran part del meu creixement
i formació com a persona. Tots ells han fet que la meva visió de la vida
sigui positiva i que el fet de tenir algunes limitacions no condicionin la
felicitat.
Agraeixo també als meus companys i a totes les persones que han
col·laborat en la realització de l’enquesta que ha servit de base per analitzar
alguns aspectes de la investigació.
Finalment vull agrair l’immens recolzament que sempre he tingut dels
meus amics, ells formen part de la meva vida i m’han ajudat a ser feliç
veient sempre les vessants positives de la vida i tot el que puc anar
desenvolupant.
Som tots iguals? 133
Gràcies, realment teniu un significat especial per mi i m’heu ajudat a tirar
endavant sigui quina sigui la circumstància trobada. Agreixo en gran
manera tota la vostra paciència, esforç i afecte, i vull que sapigueu que
encara que, amb molts, estiguem lluny sempre us recordaré.
************************* Si ayudo a una sola persona a tener esperanza, no habré vivido en vano. Martin Luter King.
