Tag 72 - 3r quadrimestre 2014

agC

ol·l

eg

i d’A

pa

rella

do

rs,

Arq

uite

cte

s Tè

cn

ics

i En

gin

yers

d’E

difi

ca

ció

de

Ta

rra

go

na

3r quadrimestre 2014Any XIX núm 72

Preu: 3 €

Joan Aregio, secretari d’Ocupació de la Generalitat

Discapacitació i accés a edificis públics

Rehabilitació, energia i bioconstrucció

Centre Tarraconense el Seminari

Tag

Serv

eis

del C

OA

ATT

Edita:Col·legi d’ApArellAdors, ArquiteCtes tèCniCs i enginyers d’edifiCACió de tArrAgonA

Rambla del President Francesc Macià 643005 TarragonaTel. 977 212 799 · Fax 977 224 152 e-mail: [email protected]

Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del TAG.

Consell de Redacció Gemma BlanchPablo Fernández de CaleyaEva Larraz, Josep M. Sanet,Manuel Rivera Moral

Producció revista Nou Silva Equips · Tel. 977 248 883e-mail: [email protected]

Contractació publicitat:Serveis Externs COAATT · Tel. 977 212 799

Subscripcions revista: [email protected]

Dipòsit legal: T-800-93ISSN: 1134-086 X

Junta de GovernPresident

Julio Baixauli Cullaré

VicepresidentAdolf Quetcuti Carceller

SecretariFrancesc Xavier Llorens Gual

TresorerRomà Jordi Adam Andreu

ComptadoraM. Teresa Solé Vidal

VocalsMontserrat Muñoz MadueñoYolanda Fernández Vázquez

José Luis Hernández Osma Gemma Blanch Dalmau

Agustí Sevil Ferrer

[email protected]

SEU A TARRAGONATel. 977 212 [email protected] / www.apatgn.orgRambla del President Francesc Macià, 643005 Tarragona

Horari d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a 14 h i de 15.30 a 17.30 h Divendres de 8 a 15 hHorari d’estiu: Del 15 de juny al 15 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 15 h

Tancat per vacances del 15 al 31 d’agost

GERèNciAPablo Fernández de Caleya [email protected]

SEcRETARiAMíriam Ferrer i Dora [email protected]

ViSATSTècnics: Josep Anguera i Ramon RebolloCarme Vallverdú i Eva Larraz [email protected] d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a14 h i 15.30 a 17 h Divendres de 8 a 14 hHorari d’estiu: Del 15 de juny al 15 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 14 h

SERVEiS EXTERNSAssegurances i OCT de promotors, patrocinis, lloguer d’espais i publicitatMeritxell GispertTel. 977 212 799 · 977 250 [email protected]

cENTRE DE DOcUMENTAciÓ, BiBLiOTEcA i cOMUNicAciÓServei de comunicació i publicacions: Eva [email protected] de comunicació i biblioteca: Lluís Roig [email protected]

GABiNET TècNic i DiNAMiTZAciÓGabinet tècnic: Ramon Rebollo i Josep [email protected]ó: Meritxell Gispert [email protected] de treball: [email protected] d’inspecció: Josep Anguera

iNFORMÀTicAJaume Cabré[email protected] ASSESSORAMENTMíriam Ferrer

ASSESSORIES EXTERNESJurídiques: Escudé Advocats (Tgn)Tel.: 977 249 832César Aguirre (Tgn) Tel.: 977 249 811Ricard Foraster (Reus) Tel.: 977 343 204

Laboral: Assessoria Félix GonzálezTel.: 977 213 458

Fiscal: Porras García AssessorsTel.: 687 973 979

FUNDAciÓ TARRAGONA UNiDALluís [email protected]

EditorialTagREViSTA DEL cOL·LEGi D’APARELLADORS, ARQUiTEcTES TècNicS i ENGiNYERS D’EDiFicAciÓ DE TARRAGONA

Més exigència

L’anàlisi de les dades dels primers me-sos de l’any pel que fa a l’activitat constructiva, tot i continuant donant xifres baixes, mostra certs rebrots en habitatge unifamiliar, intervencions

professionals i rehabilitació —sector impor-tant que sens dubte podrà millorar amb els incentius del govern de la Generalitat.

Les xifres econòmiques del país donen un mi-llor resultat en els darrers mesos, sense que oblidem el descens continuat de fa aproxima-dament un quinquenni. El crèdit a l’empre-nedoria ha d’arribar, i en el darrer terme a la capacitat adquisitiva i l’ocupació. És just i convenient.

El col·legi sempre ha dit que la recuperació ha d’agafar els nostres professionals treballant com a tècnics i, fins i tot, amb un nivell encara més gran. Les exigències són cada cop més altes.

Part dels darrers esforços del cOAAT s’han centrat en la formació en certificació i en re-habilitació energètica. En aquesta línia, els ar-ticles d’aquesta revista i el curs de tècniques d’intervenció, que connecta amb l’objectiu d’edificis edificis en ciutats intel·ligents. Pro-posem solucions que ens aportin un major confort, una despesa ajustada en consums i un valors d’emissions respectuosos amb el Medi Ambient. Som necessaris i necessàries.

LA JUNTA DEL cOAATT

Capella de St. Pau, al Seminari de TarragonaFoto: nou silvA equips

nL’ENTREVISTA Joan Aregio, Secretari d’Ocupació de la Generalitat Pàgs. 4-7

nGABINET TÈCNICDades de síntesi. 2n trimestre 2014 Pàgs. 8-12

nFUNDACIÓ TARRAGONA UNIDAAccés a edificis públics.Projecte de cooperació al Nepal Pàg. 14-18

nCONSTRUCCIÓEntrevista a José Osuna, president de FEGCO Pàgs. 24-25

nEFICIÈNCIA ENERGÈTICARehabilitació i energia.Bioconstrucció Pàgs. 27-29

nPATRIMONI: Centre Tarraconense el Seminari..Arquitectura Modernista de Reus (VIII) Pàg. 30-36

nACTIVITAT COL·LEGIALExposició d’art de Xavi Pino Pàgs. 37

L’entrevista

Tag 3r quadrimestre 2014 [ 5 ]Tag 3r quadrimestre 2014 [ 4 ]

Joan Aregio i NavarroSecretari d’Ocupació i Relacions Laborals

de la Generalitat de catalunya

“Hem de procurar formar gent perquè trobi feina”La crisi ha deixat milers de persones al carrer, sense feina i en una situació molt delicada. El sector més castigat ha estat, sense cap dubte, el de la construcció. La paralització de l’activitat ha evidenciat també un problema important: la falta de formació dels qui treballaven a aquest sector. Ara, el territori té en el seu horitzó dos projectes que poden incentivar de nou la construcció: el futur complex de BcN World i els Jocs Mediterranis del 2017.

Tot plegat necessita sinergies entre empreses i elements formadors, el treball conjunt del territori i la implicació de l’administració. Per analitzar tots aquests temes el nostre convidat és Joan Aregio Navarro, Secretari d’Ocupació i Relacions Laborals del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de catalunya.

Sr. Aregio, comencem parlant del moment actual de la ocupació a catalunya. El President Rajoy diu que les dades són molt positives i que anem ben encaminats però, com es veu des del SOc?

Des de la Secretaria d’Ocupació es veu amb moderat optimisme. Les da-des són irrefutables i portem sis mesos consecutius a nivell intermensual i tret-ze mesos a nivell interanual disminuint la taxa d’atur registrat, tenint una bona enquesta de la població activa. Per tant, les xifres les veiem amb moderació però jo no m’esplaiaré tant com el president del govern perquè hi ha moltes perso-nes que ho estan passant molt malament encara i perquè la recuperació és lenta de manera que no es poden magnificar les coses.

Els mesos d’estiu són aquella èpo-ca en la que l’atur baixa al sector serveis perquè es fan moltes con-tractacions i quan acaba la tempo-rada turística torna a pujar l’atur. Succeirà un any més?

Sí, tornarà a succeir. Quan estaci-

onalitzem les dades, són les que són. Quan no hi havia crisi i quan ens deien que no hi havia atur, això també passa-va. Al final el tema és que a final d’any acabem millor que l’any passat tot i que sempre tindrem mesos en que l’atur puja i baixa.

També és cert que al mes de juliol, qui menys va disminuir l’atur registrat va ser el sector serveis i qui més el va disminuir va ser la construcció i la in-dustria. Vol dir, per tant, que una certa desestacionalització de les dades sí que la podem fer malgrat que al setembre i a l’octubre es destruiran llocs de treball i l’any que ve, a partir del mes de maig, se’n crearan perquè això passa sempre. Al final haurem de fer el balanç quan acabi l’any i tot indica que serà positiu.

Si l’atur baixa al sector de la cons-trucció, estem parlant d’un petit repunt?

Estic dient que les dades objectives indiquen que el sector de la construcció ha disminuït el nombre d’aturats un dos per cent i escaig, que és on més s’ha disminuït l’atur a Catalunya i que això

té diverses motivacions. Els ajuntaments aprofiten molt l’estiu per fer determina-des obres i això és contractació. També és cert que, per petita que sigui, alguna cosa s’està movent i que el sector de la construcció pateix d’una situació molt dura. Percentualment, un petit moviment és molt.

Al final el tema és que a final d’any acabem millor que l’any passat, tot i que sempre tindrem mesos en què l’atur puja i baixa

L’entrevista


En aquests moments la formació és més important que mai. Ho és de manera especial al sector de la construcció perquè s’ha parlat en reiterades ocasions que la gent que hi treballava no estava prou preparada. Ara hi ha hagut un temps, un marge suficient per for-mar a totes aquestes persones que estan aturades. com s’ha treballat en aquest sentit?

Hem de procurar formar gent perquè trobi feina i això vol dir canvi d’orien-tació de la persona. Si em preguntes si el sector de la construcció tornarà a absorbir la mateixa quantitat de mà d’obra que tenia fa sis o set anys, no em pronunciaré però si ho hagués de fer ja t’avanço que et diria que ho veig difícil. Moltes d’aquestes persones, i això pas-sa a molts sectors i no només al de la construcció, saben fer molt bé el seu ofi-ci però no tenen cap tipus d’acreditació professional. El primer que s’ha de fer és titular-los i donar-los aquesta acreditació i després hi ha persones a les que has d’anar conduint perquè és molt compli-cat que en l’àmbit de l’obra pública o la construcció se’ls absorbeixi.

En segons quins àmbits i quines matèries, els col·legis professio-nals són especialistes en formar a certes persones i per tant cal que se’ls tingui en compte. El problema és que ara la percepció és tot el contrari, que no se’ls té en comp-te...

Sí. Crec que és una queixa justifica-da però que, com tot en aquesta vida, té les seves explicacions. L’àmbit de la formació és un àmbit on, amb indepen-dència de si parles de formació profes-sional, ocupacional o continuada, són sempre àmbit reglats. I a més són reglats des d’una vessant força educativa. Què vol dir això? Que un col·legi professio-nal no pot fer un curs de formació d’una determinada família professional si no passen per l’homologació de centre de formació. Pel fet de ser col·legi professi-onal no ho poden fer però si disposen de l’homologació la cosa canvia.

Aquest és un tema que s’intenta abordar a la nova Llei de Formació Pro-fessional que s’està tramitant i que és una llei que abasta tots els subsistemes de formació. Amb això s’intenta que cada centre educatiu tingui un staff pro-

fessional al seu voltant, a tot el seu en-torn productiu per ser capaços de caçar millor la oferta formativa amb la deman-da que tenen les empreses als sectors i, especialment, per afavorir la participa-ció de tots els qui entenen d’un ofici en concret per ser capaços de millorar-lo. Ara, insisteixo, avui per avui, un col·legi professional o un gremi s’ha de donar d’alta com a centre de formació per po-der fer cursos.

Per tant, hi ha vies de col·laboració possibles...

I tant que sí. Jo crec que moltes s’hau-rien d’incrementar. És molt fàcil trobar gremis d’instal·ladors, que té molts con-nexions amb els sectors que vosaltres to-queu, que són centres de formació. Ells fan la formació continua als treballadors de les seves empreses i fan cursos de formació per adquirir nous treballadors.

El polític tarragoní, en un moment de l’entrevista.

L’entrevista


canviem de tema i parlem de ter-ritori perquè tenim al davant dues grans oportunitats que són els Jocs Mediterranis i el BcN World. com es veuen aquests dos macro-projectes des del SOc?

En ambdós casos hem signat un con-veni de col·laboració, en un cas amb l’Ajuntament de Tarragona i en l’altra amb els propis responsables de BCN World que són la gent de Veremonte, i ho veiem bé. En el cas de BCN World hi ha una primera fase en la que es podria tornar a reactivar un sector tan impor-tant com el de la construcció. Això es tradueix en molta mà d’obra i amb la possibilitat de reciclar moltes persones cap a l’explotació posterior d’un sector, el turístic, que té molta més importància de la que li donem. En aquest àmbit, in-teressa que el turisme que tinguem sigui de qualitat i que el servei que oferim, també. No podem menysprear un sector tan important i sobretot després d’haver aconseguit que convisquin en un mateix territori diferents realitats econòmiques. Turisme sí, Barcelona World sí, i llocs de treball també però sempre de qualitat.

Hi ha un element important que cal tenir en compte i que passaria per cercar fórmules per afavorir a les empreses locals en el moment de fer la contractació per aquestes obres. Vull dir que, d’alguna ma-nera, a l’empresa de la zona se la tingués en una major considera-ció, se li atorguessin alguns punts a favor...

Sí, però el Servei d’Ocupació de Catalunya i la Secretaria d’Ocupació i Relacions Laborals no contractaran em-preses. Aquí hi haurà un propietari que tindrà uns terrenys i que serà qui con-tractarà. Les fórmules per instar a tenir en compte a les empreses del territori són totes aquelles que siguin legals.

Jo crec que a qualsevol empresa que treballi aquí se li ha de demostrar que és millor treballar amb gent d’aquí enlloc de la gent de fora. Però això s’ha de demostrar des d’aquí, són les empreses les que s’han de moure i vendre’s. Quan el SOC va saber que es volia fer el BCN World va anar a parlar amb ells i els va fer veure que necessitarien algú que els ajudés a contractar gent i formar-la.

Joan Aregio, al COAATT amb el president Julio Baixauli i el vicepresident, Adolf Quetcuti

Treballar fora et pot donar plusos malgrat que la gent que hi treballa és ara a l’estranger per pura necessitat

L’entrevista


I li vam deixar clar que la millor opció era el propi servei públic. Vam anar a vendre el nostre producte i van signar un conveni.

Les empreses d’aquí han de fer el mateix, parlar amb els impulsors dels projectes i fer-los veure que són la millor opció.

Amb la crisi, moltes persones s’han hagut de reinventar. Molts col·legiats han marxat a altres pa-ïsos, sovint d’Europa i a Amèrica del Sud, per buscar feina. conei-xeu l’abast del problema?

Si, sé que són bastants professionals els qui han hagut de marxar. Aquesta tardor, el govern de Catalunya presen-tarà una eina, un portal, molt interessant per treballar amb la mobilitat geogràfi-ca de les persones. La intenció és garan-tir que puguin sortir amb seguretat però que puguin mantenir la seva oferta labo-ral viva aquí per si volen tornar. I també per aconseguir que les empreses d’aquí puguin buscar gent que s’està projectant a l’estranger i les puguin recuperar pel territori.

Fa deu anys, sortir a treballar fora era un plus. Avui hi ha exilis laborals forçosos. Vas a treballar fora per for-ça però no perdem de vista que quan tornem a superar aquest període que estem vivint ara, alguna cosa s’haurà guanyat perquè poder agafar experi-ència o formar-te fora pot ser una bon aprenentatge que podem retornar cap al país. Hem de fabricar aquests ponts perquè una persona que està treballant fora pugui mantenir la seva oferta de treball viva encara que treballi a molts quilòmetres.

Cal refer alguns ponts sense oblidar que treballar fora et pot donar plusos malgrat que ara, la gent que hi treballa, és a l’estranger per pura necessitat.

Fa uns mesos es va presentar la plataforma europea de cerca de feina. Es pot tenir en compte aquesta eina, aquest document?

Sí. A més aquí tenim moltes coses lli-gades que formaran part d’aquest gran aparador que deia. Tant si estàs pensant en anar a treballar a l’exterior com si estàs treballant a l’exterior però penses en tornar. Generar aquest aparador és molt important.

Parlem de la evolució dels indica-dors de la ocupació i de la sinistra-litat al sector de la construcció. Ha millorat?

Ha millorat però només perquè hi ha menys construcció. Si agafem llums llargues enlloc de llums curtes i fem una sèrie històrica, veurem que de mica en mica, i a tots els sectors, s’ha anat re-duint la sinistralitat laboral. En aquests moments, jutjar el punt de disminució té aquest punt de falsedat perquè si hi ha menys activitat també hi ha menys sinis-tralitat. Però vist amb el marge de temps suficient, comproves que les empreses i els propis treballadors han fet un esforç i que la cultura de la seguretat es va im-plementant.

Acabarem parlant de la feina de coordinador de Seguretat a les obres, una feina habitual d’apa-relladors i arquitectes tècnics, que estan detectant molt intrusisme per part d’empreses que aporten tècnics no qualificats. És un tema en el que hi treballa intensament

aquest col·legi. De quins mitjans disposa inspecció de Treball per eradicar aquest problema?

El més important és que Inspecció de Treball disposa d’un bon equip de pro-fessionals però sobretot té al seu abat dues grans eines: la informació que se’n deriva arran d’una denuncia perquè les denuncies són una font i la pròpia planificació de la seva feina en base a l’estudi de dades que fa la Inspecció de Treball en cada cas concret.

La Inspecció de Treball cada vega-da treballa més planificada i per sec-tors de negoci que necessiten ajut en moments concrets. Però també destacar que aquesta mateixa Inspecció té cada cop més un paper més acompanyador i solucionador de problemes que sancio-nador. No pots negar l’evidència quan ha de posar una sanció però el paper de la inspecció té un enorme equilibri per facilitar a les empreses ajut i suport.

ÒsCAr rAmírez dolCet, Fotos: rAfAel del reAl

Joan Aregio és nascut a Barcelona el 1960 però ha crescut i s’ha fet gran a la seva estimada Tarrago-na. Va fer el COU a l’Institut Martí Franquès i es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona. Ocupa des del 14 de gener del 2014 la di-recció del Servei d’Ocupació de Ca-talunya. Ha estat director del Servei Català de Trànsit entre el 2011 i el 2013, president del Patronat de Tu-risme de la Diputació de Tarragona entre el 2007 i el 2011, Tinent d’al-calde i regidor de l’Ajuntament de Tarragona (1995-2007) i president de la Diputació de Tarragona (2003-2007).

També ha estat advocat de la Jun-ta d’Aigües de la Generalitat de Catalunya, delegat territorial de

l‘Empresa Pública ADIGSA a Tarra-gona, director general dels Serveis Comunitaris de la Generalitat de Catalunya i delegat territorial del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya a Tarra-gona.

Les seves passions són la seva dona Marina i els seus fills Joan i Arnau. I té un somni: que algun dia Cata-lunya sigui independent. El Joan és un enamorat dels castells i més con-cretament de la Jove dels Xiquets de Tarragona. És cofundador d’aques-ta colla i en va ser president i Cap de Colla. També és “Nazareno” i un amant de la cuina. El temps d’oci intentar dedicar-lo a la família, a ca-minar, llegir, jugar al tennis i estar amb els amics.

Joan Aregio: fent castells, construint el país


Gabinet Tècnic

2n trimestre 2014. Àrea col·legial

DADES DE SÍNTESi L’HABiTATGE RESiDENciAL NOU

Analitzem les dades constructives de l’àrea col·legial del COAATT (Tarragonès, Baix Penedès, Baix Camp, Conca de Barberà, l’Alt Camp, Priorat i Ribera d’Ebre).

Entre abril i juny de 2014, l’habitatge residencial puja al voltant d’un 10% respecte del mateix període de 2013. Uns valors, a la vegada, poc repre-sentatius, donat el poc volum d’activitat.

L’habitatge residencial nou, segons els registres d’obres visades al Col·legi d’Aparella-dors, Arquitectes Tècnics i Engi-nyers d’Edificació de Tarragona, COAATT, tanca el segon trimes-tre de 2014 amb un descens del 10,26% respecte del mateix pe-ríode.

Entre abril i juny s’han visat 43 nous habitatges d’ús residen-cial.

Pel que fa al model construc-tiu, un 90% són unifamiliars i un 10% edifici plurifamiliars.

Pel que fa a l’habitatge uni-familiar, l’aïllat ocupa més del 69%, l’aparellat representa so-bre el 21%, i el 10% restant es tracta d’habitatge entre mitgeres.

Respecte del nombre d’ha-bitatges acabats, el trimestre es tanca amb un total de 39, molt lluny dels 259 que es van finalit-zar al primer trimestre.

De total de 39 habitatges acabats, gairebé el 70% són obres iniciades abans de 2010, i que han patit aturades en el procés constructiu.

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Tipologia constructiva

Unifamiliar 39

En bloc 4

Total 43

Habitatge unifamiliar

Entre mitgeres 4

Aparellades 8

Aïllades 27

Edifici en bloc

Aïllat 4

Tipologia constructiva

Font: Col·legi d’Aparella-dors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Habitatge unifamiliar

Entre mitgeres10%Aparellades

21%

Aïllades69%

0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 7.000 8.000 9.000

10.000

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Habitatges nous visats - acabats Núm. d’habitatges nous visats gener-juny

nous acabats gener-juny

Núm. d’habitatges

Habitatges nous visats - acabats

En bloc 9%

Unifamiliar91%


Gabinet Tècnic


Núm. d’habitatges nous visats 2005 - 2014(dades del visat d’obra nova àmbit COAATT)

Núm. d’habitatges nous acabats 2005 - 2014(dades dels visat finals d’obra àmbit COAATT)

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 20141r semestre

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Desembre 1.721 827 398 131 113 35 11 109 70

Novembre 1.176 1.394 391 147 49 73 18 24 8

Octubre 937 996 588 138 100 129 17 39 7

Setembre 1.192 2.220 778 222 136 153 29 7 7

Agost 581 1.129 1.112 41 63 157 5 4 3

Juliol 1.734 1.720 708 280 94 129 99 6 15

Juny 1.166 1.913 1.223 232 104 66 48 21 12 15

Maig 1.898 1.560 962 205 146 23 18 13 9 12

Abril 1.259 1.127 1.054 194 250 47 26 8 18 16

Març 1.659 1.197 1.676 257 71 202 193 219 11 2

Febrer 1.293 1.345 1.313 373 113 192 101 53 20 5

Gener 1.141 920 875 292 82 34 23 49 16 41

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 20141r semestre

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Desembre 975 1.414 1.289 629 393 104 131 141 301

Novembre 1.100 1.476 1.209 1.814 90 348 185 257 16

Octubre 755 996 1.193 1.841 478 111 334 402 209

Setembre 1.108 808 825 1.487 287 186 76 117 35

Agost 604 462 351 669 62 64 118 196 4

Juliol 1.139 1.241 1.515 1.134 336 264 140 230 30

Juny 1.035 1.737 2.069 940 259 114 84 48 54 12

Maig 1.382 1.468 1.505 1.471 363 254 42 74 32 18

Abril 1.194 1.127 1.283 871 393 288 89 72 52 9

Març 1.170 1.254 1.208 1.026 693 114 93 122 44 195

Febrer 787 1.498 1.534 1.818 697 290 96 44 36 12

Gener 962 1.046 1.674 1.365 819 232 144 231 28 52


Gabinet Tècnic

En l’àmbit de la rehabilitació, al segon trimestre de 2014 es van encetar unes 160 obres, aproximadament un 10 % menys respecte el mateix període de 2013, en el que es van fer 182. En relació a l’ús de l’edifici, 131 es re-alitzen en edificis d’ús residencial i 29 en altres usos. Dins el context residencial, 56 obres corresponent a habitatges unifamiliars i la resta, 75, en edificis.

Tot i la baixada general en el nombre d’obres, dins el context residencial, al segon trimestre el nombre d’obres puja més d’un 7 % respecte el mateix període de 2013.

Per intervencions, en conjunt, el nombre d’intervenci-ons professionals relacionades amb la rehabilitació és de 333, un 9 % menys respecte del mateix període de 2013 però tot i així un 5 % més que el primer trimestre de 2014.

En valors absoluts, la rehabilitació baixa al voltant del 2,2 % respecte del mateix període de 2013 dins el con-junt de les intervencions professionals i queda a més de 7 punts per sobre de les intervencions relacionades amb la obra nova. La rehabilitació es consolida tot i això com el subsector amb més importància.

LA REHABiLiTAciÓ ÚS DE L'EDIFICI Núm. OBRES2014 (2n trim.)

Núm. OBRES2013

Unifamiliars entre mitgeres 40 35

Unifamiliars en filera 4 2

Unifamiliars aparellades 5 2

Unifamiliars aïllades 7 10

Bloc entre mitgeres 57 59

Bloc aïllat 18 14

Residencial col·lectiu 2 1

Agropecuari 0 3

Industrial 6 4

Comercials 8 19

Magatzems 7 9

Burocràtic / oficines 0 2

D'esbarjo 1 0

Culturals 1 5

Sanitaris 1 2

Docents 3 13

Religiosos 0 1

Monumental 0 1

TOTAL 160 182

0,00%

5,00%

10,00%

15,00%

20,00%

25,00%

30,00%

% Inte

rvenci

ons res

pecte e

l total Obra nova

Rehabilitació

1r Tri 2011

2n Tri 2011

3r Tri 2011

4t Tri 2011

1r Tri 2012

2n Tri 2012

3r Tri 2012

4t Tri 2012

1r Tri 2013

2n Tri 2013

3r Tri 2013

4t Tri 2013

1r Tri 2014

2n Tri 2014

Núm.

Interve

ncions

Obra nova

Rehabilitació

1r Tri 2011

2n Tri 2011

3r Tri 2011

4t Tri 2011

1r Tri 2012

2n Tri 2012

3r Tri 2012

4t Tri 2012

1r Tri 2013

2n Tri 2013

3r Tri 2013

4t Tri 2013

1r Tri 2014

2n Tri 2014

0

50

100

150

200

250

300

350

400



Gabinet Tècnic

Actuació professional 2n trimestre 2013 2n trimestre 2014 %

EBSS 63 77 22,22%

Coordinació de seguretat 88 90 2,27%

ESS i Coordinació 2 2 0,00%

EBSS i Coordinació 44 43 -2,27%

Projecte i direcció 109 118 8,26%

Projecte 9 7 -22,22%

Direcció d’obra 57 53 -7,02%

Direcció d’execució 78 67 -14,10%

Legalització de projecte 5 9 80,00%

Legalització de direcció 0 3

Legalització de direcció d’execució 1 1 0,00%

Programa i control de qualitat 74 80 8,11%

Direcció control de qualitat 5 1 -80,00%

Projecte d’activitat 51 52 1,96%

Pla d’emergència 0 2

Projecte de parcel·lació 1 4 300,00%

Reparcel·lació 0 3

Memòria valorada 50 46 -8,00%

Taxació d'immobles 10 4 -60,00%

Taxació de terrenys 4 1 -75,00%

Informe 66 62 -6,06%

Actuació pericial 4 3 -25,00%

Certificats 28 23 -17,86%

Certificat d’habitabilitat 1.255 1.286 2,47%

Inspecció tècnica d’edificis 10 9 -10,00%

Certificació energètica 171 339 98,25%

Col·laboració tècnica 1 0 -100,00%

Delimitació d’edificació 2 2 0,00%

Delimitació d’edificació 2 1 -50,00%

TOTAL 2.190 2.388 9,04%

AcTiViTAT PROFESSiONAL. SEGON TRiMESTRE DE 2014

El nombre d’intervencions professionals al segon trimestre de 2014, puja respecte del ma-teix període de 2013 gairebé un 6%. Entre abril i juny de 2014 s’han realitzat 2.388 treballs pro-fessionals.

L’activitat es veu marcada per la pujada dels certificats d’habi-tabilitat, i per la caiguda dels cer-tificat d’eficiència energètica –si es compara únicament el mes de juny, més d’un 45%–, i les inspec-cions tècniques d’edificis.

Les direccions d’obres de re-habilitació, globalment, conser-ven les mateixes xifres, mentre que les direccions d’obra nova baixen un 14%. Les memòries va-lorades baixen un 8%, un efecte derivat de la simplificació en la tramitació de llicències d’obra.

El nombre de certificats d’ha-bitabilitat pugen un 2,5% respec-te del mateix període de 2013 i representa hores d’ara més de la meitat del treballs realitzats per aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers d’edificació. Al segon trimestre de 2014 s’han realitzat 1.286 certificats d’habitabilitat, 31 més que al mateix període de 2013.

Altrament, la implantació del certificat d’eficiència energètica i la inspecció tècnica d’edificis és dolenta o molt dolenta. Semblava que l’ús del certificat d’eficiència s’estendria com el de la cèdula d’habitabilitat, però la realitat és que les sol·licituds han baixat gai-rebé a la meitat i la obligació de disposar-hi ha caigut en l’oblit.

El projecte i direcció d’obres de rehabilitació ocupa el tercer lloc i representa gairebé un 5% de les intervencions realitzades. Coordinacions, direccions d’obra –amb arquitecte o sense–, estudis de seguretat i control de qualitat, representen entre el 3,50% i el 2% dels treballs.

Tag 3r quadrimestre 2014 [ 12 ]

Gabinet Tècnic

Agrupades segons el tipus d’obra, la re-habilitació d’edificis és l’espai amb un major nombre d’intervencions professionals i la seva evolució és en general estable.

Obres d’urbanitza-ció, enderrocs, els expe-dients d’activitat, espais de treball molt estable professionalment i els tècnics que habitual-ment s’han dedicat a el, conserven el seu mercat amb expectatives de creixement entre el 2% o 3% anual.

La seguretat i salut o el control de qualitat, són intervencions lliga-des amb l’obra, reha-bilitació i obra nova, encara que la diversi-ficació en sectors com l’obra civil o els usos industrials han suavitzat la caiguda tot i així molt important.

gAbinet tèCniC del CoAAtt

0

100

200

300

400

500

600

2n Tri 2009 2009

4t Tri 2n Tri 2010

4t Tri 2010

2n Tri 2011

4tTri 2011

2n Tri 2012

4t Tri 2012

2n Tri 2013

2n Tri 2014

4t Tri 2013

Intervencions professionals agrupades per tipus d'obra

Obra nova Ampliació

Reforma o restauració Llicència activitat

Reforç i consolidació Conservació i manteniment

Urbanització Instal·lacions

Enderrocs

0

500

1.000

1.500

2.000

2n Tri 09

3r Tri 09

4t Tri 09

1r Tri 10

Intervencions professionals

Seguretat i salut Obres

Estudis tècnics Estudis urbanístics

Control de qualitat Informes, certificats i valoracions

Assessoraments Estudis econòmics

Amidaments

Tri 10

2n Tri 10

3r Tri 10

4t Tri 11

1r Tri 11

2n Tri 11

3r Tri 11

4t Tri 12

1r Tri 12

2n Tri 12

3r Tri 12

4t Tri 14

1r Tri 14

2n Tri 13

1r Tri 13

2n Tri 13

3r Tri 13

4t

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitec-tes Tècnics i Enginyers d’Edificació de

Tarragona


n El Centre COAATT és un nou espai de negocis que ofereix despatxos de lloguer.

n Està ubicat al Carrer Joan Miró, 4.n És una ubicació molt pròxima a les dependències

col·legials, just a l’entrada de Tarragona amb zones d’aparcament i espais públics a la vora.

n L’accés és realitza des de zona enjardinada comunitària.

Característiquesn Horari de 8:00 h a 22:00 h.n Zones comuns: sala d’espera, lavabos, sala de reunions.n Mobiliari: taula, cadires i armari amb clau per a cada despatx.n Serveis: línea ADSL, llum, calefacció i aire condicionat.n Portes amb clau.n Fotocopiadora (la despesa de les còpies anirà a càrrec de

cada usuari).n Servei neteja i manteniment de les zones comuns.n Despeses comunitàries i impostos municipals.n Porter electrònic i rètol personalitzat a façana.

Condicionsn El servei de neteja queda inclòs en el preu del lloguer.n El llogater serà responsable del bon ús de les instal·lacions

tant privades com de les zones comuns.n No està permès modificar cap element de l’espai, tant sigui

d’us comú com privat. Qualsevol modificació serà subsanada pel llogater abans de la finalització del contracte (pintures, decoració de les parets….).

CENTRECOAATTun nou espai de negocis

DESPATX 2 Superfície: 10,08 m2

Condicions

Col·legiat < 5 anys140 €

Col·legiat170 €

No col·legiat200 €


Condicions


Col·legiat170 €



Condicions


Col·legiat225 €



Condicions


Col·legiat225 €



Condicions


Col·legiat225 €


OCUPAT

Més informació i inscripcions:Av. President Francesc Macià, 6 (Tarragona)Telèfon 977 212 799 (extensió 6)www.apatgn.org · [email protected]


Fundació Tarragona Unida

No es cap novetat que la manca d’accessibilitat no tan sols limita l’auto-nomia de les persones, sinó que també incideix

en la seva capacitat d’elecció i inte-racció amb l’entorn i les seves oportu-nitats de participació a la vida social. Per aquesta raó, aquests criteris ja van ser tinguts en compta a la normativa de màxim rang estatal per mitjà de la Llei 51/2003, d’Igualtat d’Oportunitats, no Discriminació i Accessibilitat Universal (LIONDAU) i el posterior Reial Decret Legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei General de drets de les persones amb discapacitat i la seva inclusió social, el qual deroga l’anterior Llei 51/2003

Es important tenir present que, tant la Llei 26/2011, d’1 d’agost, d’adaptació de normativa a la Convenció internacio-nal sobre els drets de les persones amb discapacitat, com el Reial Decret Legisla-tiu 1/2013 redueixen el termini que es preveia a la LIONDAU perquè totes les edificacions existents que siguin suscep-tibles d’ajustos raonables reuneixin les condicions d’accessibilitat adequades. Aquest nou termini queda establert pel 4 de desembre de 2017, enlloc de l’1 de gener de 2019 que inicialment preveia el RD 505/2007, de 20 d’abril, pel que s’aproven les condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació de les

AccÉS A EDiFiciS PúBLicSTerminis d’exigibilitat en l’acompliment d’accessibilitat

Manca de baranes, graons amb discontinuïtat entre estesa i alçada i mal estat de conservació Passamà no anatòmic Discriminació en accés alternatiu

Reial Decret Legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei General de drets de les persones amb discapacitat i la seva inclusió social

Terminis per l’exigibilitat de les condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació

1. S

upòs

its i

term

inis m

àxim

s d’e

xigi

bilit

at

de le

s con

dicio

ns b

àsiq

ues d

’acce

ssib

ilitat

i no

di

scrim

inació

Per a l’accés i utilització d’espais públics urbanitzats i edificacions

Espais i edificacions nous 4 de desembre 2010

Espais i edificacions existents el 4 de desembre de 2010, que siguin susceptibles d’ajustos raonables

4 de desembre 2017

Els que hauran de reunir les oficines públiques, dispositius i serveis d’atenció al ciutadà i aquells de participació en assumptes públics, inclosos els relatius a l’Administració de Justícia i a la participació en la vida política i els processos electorals

Entorns, productes i serveis nous 4 de desembre 2008

Correcció de tota disposició, criteri o pràctica administrativa discriminatòria

4 de desembre 2008

Entorn, productes i serveis existents el 4 de desembre de 2008, i tota disposició, criteri o pràctica

4 de desembre 2017

2. S

upòs

its i

term

inis m

àxim

s d’e

xigi

bilit

at

de le

s con

dicio

ns b

àsiq

ues d

’acce

ssib

ilitat

i no

disc

rimina

ció p

er a

l’ac

cés i

util

itzac

ió d

els

bens

i se

rveis

a d

ispos

ició

del p

úblic

per

a le

s pe

rson

es a

mb d

iscap

acita

t

Béns i serveis nous que siguin de titularitat pública (4 de desembre 2013)*

Béns i serveis nous que siguin de titularitat privada i que no concertin o subministrin les administracions públiques

4 de desembre 2015

Béns i serveis existents el 4 de desembre de 2010, que siguin susceptibles d’ajustos raonables, quan siguin bens i serveis de titularitat pública

4 de desembre 2015

Béns i serveis existents el 4 de desembre de 2012, que siguin susceptibles d’ajustos raonables, quan siguin bens i serveis de titularitat privada que concertin o subministrin les administracions públiques

4 de desembre 2015

Béns i serveis existents el 4 de desembre de 2015, que siguin susceptibles d’ajustos raonables, quan siguin bens de titularitat privada que no concertin o subministrin les administracions públiques

4 de desembre 2017

()* Des de l’entrada en vigor del Reial Decret que reguli les condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació per a l’accés i utilització dels bens i serveis a disposició del públic.



persones amb discapacitat per a l’accés i utilització dels espais pú-blics urbanitzats i edificacions.

El Disseny Universal enriqueix el concepte d’accessibilitat amb els principis de d’una mateixa entrada per a tothom o les mateixes opor-tunitats per a tothom, garantint la participació i la integració de for-ma igualitària.

Una societat moderna, que vet-lla per la inclusió i el respecte als drets de les persones, és aquella que té assumides les necessitats de totes les persones de forma iguali-tària, on el disseny dels seus edifi-cis es basin en la diversitat de la població i no pas en la minoria del que s’ha tingut per costum conside-rar com la “normalitat” establerta per la persona mitjana. Tan sols així es pot garantir que els serveis públics que ofereix l’administració als ciutadans estiguin a l’abast de tothom, perquè d’aquesta manera tots puguem accedir i exercir als recursos bàsics que representen els nostres deures i drets. En cas contrari, permetre l’existència de barreres que generen limitacions a les persones produeix una situació d’exclusió provocada per un acte indirecte de discriminació, que es el que el Reial Decret Legislatiu 1/2013 pretén evitar.

En són molt diversos el tipus de gestions administratives que ens veiem obligats a tramitar, com di-verses les circumstàncies que ens porten a tenir que desplaçar-nos fins al lloc o edifici on tenir-ho que fer. Edificis o instal·lacions de cai-re administratiu, cultural, ensenya-ment, esportiu, sanitari, etc. és per on ens hem de moure molt sovint si

volem participar de l’activitat ciuta-dana. Però, sigui el que sigui, de poc ens pot servir un elevat grau d’adaptació interior de l’edifici si el seu accés dificulta o impedeix a algunes persones poder accedir al seu interior o, en el cas de que sigui possible, poder fer-ho amb la seguretat necessària.

Garantir l’accés i l’ús de l’edifi-ci són les dues exigències bàsiques a les que l’edifici ha de donar res-posta amb el disseny i caracterís-tiques dels seus espais i elements. Hem d’entendre com accés, en el sentit ampli del terme, tant el des-plaçament i arribada a tots els àm-bits de l’edifici, com l’entrada des de l’exterior, així com l’evacuació en cas d’emergència.

Per començar, és un error pen-sar que un edifici comença a la porta principal d’entrada al vestí-bul i que és aquí on una persona es pot trobar el primer obstacle o barrera arquitectònica. No hem d’oblidar que per arribar fins a aquest punt de desplaçament, en molts casos se’ns presentaran altres espais o elements que en realitat seran el primer que sempre s’ha de tenir en compta per poder accedir a l’edifici fins on sigui que ens vo-lem desplaçar i accedir.

Partint de la premissa de que la millor accessibilitat és la que no es deix veure o no es fa notar, però és a l’abast de tothom i que les solucions específiques tan sols s’uti-litzaran quan no es pugui aplicar una solució universal. Incorporar l’accessibilitat als edificis no s’ha de limitar en aplicar els paràme-tres de referència determinats per aquests casos, sinó que s’ha de

Passamà fora de l’abast escala Escala, rampa, barana i passamà adaptatsDiscriminació en accés alternatiu

cONVENciÓ SOBRE ELS DRETS DE LES PERSONES AMB DiScAPAciTAT

INSTRUMENT de Ratificació de la Convenció sobre els drets de las persones amb discapacitat, fet a Nova York

el 13 de desembre de 2006.Dilluns 21 abril 2008 BOE núm. 96

COMUNICACIó

Inclou els llenguatges, la visualització de textos, el Braille, la comunicació tàctil, els macrotipus, els dispo-sitius multimèdia de fàcil accés, així com el llenguatge escrit, els sistemes auditius, el llenguatge senzill, els medis de veu digitalitzada i altres formes, medis i formats augmentatius o alternatius de comunicació, inclosa la tecnologia de la informació i les comunica-cions de fàcil accés.

LLENGUATGE

Contempla tant el llenguatge oral com la llengua de signes i altres formes de comunicació no verbal.

DISCRIMINACIó PER MOTIUS DE DISCAPACITAT

S’entén com a tal, qualsevol distinció, exclusió o restricció per motius de discapacitat que tingui el pro-pòsit o l’efecte d’obstaculitzar o deixar sense efecte el reconeixement, gaudiment o exercici, en igualtat de condicions, de tots els drets humans i llibertats fonamentals en els àmbits polític, econòmic, social, cultural, civil o de altre tipus. Inclou totes les formes de discriminació, entre elles, la denegació d’ajustos raonables.

AJUSTOS RAONABLES

Són les modificacions i adaptacions necessàries i adequades que no imposin una càrrega despropor-cionada o indeguda, quan es requereixin en un cas particular, per a garantir a les persones amb discapa-citat el gaudiment o exercici, en igualtat de condicions amb les demés, de tots els drets humans i llibertats fonamentals.

DISSENy UNIVERSAL

És el disseny de productes, entorns, programes i serveis que puguin utilitzar totes les persones, en la major mesura possible, sense necessitat d’adapta-ció ni disseny especialitzat. El disseny universal no exclourà els ajuts tècnics per a grups particulars de persones amb discapacitat, quan es necessitin.



fer de forma coherent i coordinada dins el que significa el procés de disseny, execució i manteniment de tota l’obra. Per aquesta raó, l’accessibilitat no ha de ser un afegit posterior, sinó que s’ha de tractar com a un requeriment més al que s’ha d’ajustar l’espai o element a construir o reformar. D’aquesta manera, com a qualitat integrada, l’accessi-bilitat no tan sols ha de ser compatible amb les necessitats de tothom, sinó també amb el que signifiquen els aspectes de la seguretat. Ja que un element d’ús que no ofereixi segu-retat en la seva utilització, NO és accessible.

L’entrada principal a l’edifici ha de ser ac-cessible i en el cas de que per aconseguir-ho sigui necessari la construcció o instal·lació d’una rampa, es aconsellable que, per apro-par-nos al concepte de disseny per a tothom, hi hagi una escala com a mitjà alternatiu per pujar o baixar, on s’haurà de comprovar que les característiques dels graons, barana i passamà siguin les adequades.

Tot i així, es evident que les millors con-dicions de seguretat les ofereixen les vies de disseny horitzontal o amb tan sols un lleuger pendent. Sense desnivells, com els provocats per vorades, graons aïllats, ressalts, etc. Això és així, no únicament pel que fa a l’acció de poder accedir, sinó per la seguretat que ofereixen en cas de necessitat d’evacuació de l’edifici. Tant en situacions de normalitat com en situacions d’emergència, en que s’ha de poder evacuar gran quantitat de gent en el temps més reduït possible.

També serà necessari avaluar l’accessibi-litat de les portes d’entrada pel que fa a les seves dimensions, colors, materials i tiradors. En aquest cas, potser que sigui necessari te-nir en consideració la possibilitat d’instal·lar portes d’obertura automàtica amb les bores correctament senyalitzades. Els elements que puguin significar un obstacle a l’entrada, com per exemple columnes o mobiliari fix, es important que estiguin contrastats de la resta de l’entorn.

En edificis existents, a l’hora de tenir que centrar-nos en l’anàlisi concret i específic de l’accés, no hem pas de fer-ho oblidant i no tenir en consideració el desenvolupament tec-nològic d’avui dia, i l’ampli ventall de possi-bilitats que ofereixen les noves tecnologies, les quals poden millorar el desenvolupament funcionalitat i millora de mobilitat arreu de l’entorn. Tant mateix, aquesta anàlisi per poc exhaustiu que pugui ser, també ha de conte-nir l’espai urbà més proper.

lluís roig

Arquitecte Tècnic i Enginyer d’EdificacióFundació Tarragona Unida

EScALA RAMPA PORTA AccÉS

Inici i final d’escala i rampa es senyalitzarà amb paviment diferenciat de la resta i disposarà d’un nivell d’il·luminació durant la nit 10 lux.

Alçada 2,00 m.

Amplada circulació o de pas: * creuaments ocasionals 1,20m. * creuaments habituals 1,50 m.* creuaments continus 1,80 m.

Amplada 0,80 m.(aconsellable 1,20 m edificis públics)

Graons:estesa 30 cm. alçària 17,5 cm.L’estesa H i l’alçària C cumpliràn:54 cm 2C + H 70 cm

Limitades lateralment per un element de protecció longitudinal de h 10 cm per sobre del terra.

En cas de porta amb dues fulles, una d’elles haurà de tenir una amplada 0,80 m.

Escales en projecció corba en planta o no recta, estesa 30 cm. a 40 cm. de la cara interior

A l’inici i final de cada tram de rampa, hi haurà un replà d’1,50 m de llargada com a mínim.

A les dues bandes de la porta d’apertura manual hi haurà un espai lliure, sense ser escombrat per l’obertura de la porta, on es pot inscriure un cercle d’1,50 m. de diàmetre.

Nombre màx. graons seguits sense replà 12 ud.

Pendents:10% màx. per L < 3,00 m. 8% màx. per L < 6,00 m. 6% màx. resta casos

Replans intermedis llargada en direcció marxa 1,20 m.

Longitud replans entre trams 1,50m.

Les manetes de la porta s’han d’accionar mitjançant mecanismes de pressió o palanca i la força ne-cessària per l’obertura serà inferior a 30 N

Estesa acabat superficial amb material no lliscant i sense discontinuitat on s’uneix amb alçària

Longitut màxima de cada tram 9 m amb paviment NO lliscant

Les escales i rampes disposaran de barana a ambdós costats. Si l’amplada de l’àmbit d’escala o rampa és superior a 4 m, tindrà barana al centre, que pot ser utilitzada en els dos sentits de circulació.

Les portes de vidre, en cas que aquest no sigui de seguretat, tindran:

* Sòcol inferior alçada mínima de 30 cm.

* Franja horitzontal de 5 cm d’am-plada, com a mínim, col·locada a 1,50 m d’alçada amb marcat contrast de color

BARANA

PASSAMÀ:- Un sol costat, com a mínim, si

l’escala salva una alçada de més de 55 cm

- Ambdós costats, si l’amplada lliure d’escala és > 1,20 m.- Intermedi quan l’amplada del tram

sigui > 4,00 m

PASSAMÀ:- Un sol costat, com a mínim, si la

rampa salva una alçada de més de 55 cm i te un pendent 6%

- Ambdós costats (itinerari accessi-ble), si salva una alçada de més de 18,5 cm

Altura estarà compresa entre 90 i 110 cm. A escoles infantils i centres d’ensenyament de primària, hi haurà un altre passamà entre 65 i 75 cm

Altura estarà compresa entre 90 i 110 cm. A escoles infantils, centres d’ensenyament de primària i itinerari accessible, hi haurà un altre passamà entre 65 i 75 cm

El passamà es prolongarà 30 cm als extrems, almenys a un dels costat

Si la longitud del tram és de més de 3 m el passamà es prolongarà horitzontalment un mínim de 30 cm als extrems a ambdós costats

Passamà ben fixat sense interferir el pas continu de la mà, fàcil d’agafar amb disseny anatòmic que permeti adaptar la mà, amb una secció igual o equivalent a la d’un tub rodó de diàmetre entre 3 i 5 cm, separat un mínim de 4 cm dels paraments verticals


THE AccESSiBLE icON PROJEcTMoviment per modificar el SiA (Símbol internacional Discapacitat)

El Símbol Internacional d’Accessibilitat, també co-negut com el símbol internacional de la cadira de

rodes, consisteix en un quadre blau gravat en blanc amb una imatge estilitzada d’una persona utilitzant una cadira de rodes. Es manté com una imatge estàndard internacional ISO 7001, i una imatge –copyrighted– de la Comissió Internacional en Tecno-logia i Accessibilitat (ICTA), una comissió Internacio-nal de Rehabilitació. Va ser dissenyat per Susanne Koefoed el 1968 i posteriorment va ser modificat per Karl Montan qui, partint de la copia original del dis-seny, va afegir un cercle a la part alta de la figura asseguda, d’aquesta manera s’hi afegí el cap.

En els darrers anys, el mundialment conegut “logo de la discapacitat” Símbol Internacional d’Ac-cessibilitat (SIA) per a les persones en cadira de ro-des, es troba en el punt de mira dels activistes que treballen en el mon de la diversitat funcional de les persones. Segons un informe publicat pel The Chro-nical of Higher Education (diari que presenta noti-cies i informació per a estudiants i altres assumptes relacionats amb la universitat a Washington D.C., un nou logotip de la discapacitat –més atractiu i dinàmic– pot anar guanyant terreny ràpidament i reemplaçar en molts àmbits al vell –passiu i estàtic.

La ciutat de Nova York va començar a utilitzar l’any passat 2013 el nou logotip amb la imatge simbòlica d’una persona en cadira de rodes en mo-viment complet i el passat més de febrer es va rea-litzar una presentació oficial de les característiques del logotip al Museu d’Art Modern d’aquesta ciutat.

El nou logotip ha estat dissenyat per activistes de la discapacitat del Gordon College de Massachu-setts. Aquest moviment va iniciar-se amb la publica-ció de l’adhesius del pictograma sobre discapacitat i la seva posterior distribució arreu del campus del Gordon College. Posteriorment es varen distribuir per tot Boston i va continuar estenent-se a d’altres ciutats i fins i tot estats de EE.UU.

Tal i com funcionen les xarxes socials d’avui dia, aquesta onada de renovació del Símbol Internacio-nal de Discapacitat (SIA) pot estendre’s ràpidament per la resta del planeta. Així per exemple, la ciutat de Montreal i d’altres mostren cada cop més interès en el nou logotip seguint ràpidament aquesta nova direcció en la simbologia de la discapacitat.

Amb aquest nou logotip es vol simbolitzar el fet de que les persones amb mobilitat reduïda o amb discapacitat no són fixes, immòbils o estàtiques, sinó que participen activament en un món que es mou cada cop més ràpid i del que no volen sentir-se excloses.

�Posició del cap El cap s’inclina endavant per indicar un moviment d’avançar en l’espai de la persona. Aquí la persona és el “con-ductor” o qui pren la decisió de la seva mobilitat.

�Angle del braç El braç està apuntant en darrera per tal de suggerir la mobilitat dinàmica de l’usuari de la cadira, tant si utilitza com no els seus braços. Amb la descripció del cos en moviment es vol representar el simbolisme actiu d’una situació de controlar el “mon”.

�Roda retallada Amb la inclusió dels retalls blancs en angle el símbol presenta la roda com si estigués en moviment. Aquests re-talls són espais que no queden pintats quan s’aplica l’esprai de pintura sobre la plantilla ja que correspon a la zona que te la funció pràctica de reforçar la plantilla que s’utilitza quan s’aplica l’esprai de pintura sobre el símbol.

�interpretació del cos La representació Humana en aquest símbol es compatible amb altres repre-sentacions del cos humà que es troben a l’ISO 7001 – DOT Pictogrames.

�Posició de les camesLes cames s’han desplaçat endavant per permetre més espai entre les rodes i aquestes el que permet una millor rea-daptació i més clara aplicació del sím-bol com a plantilla.

Què el diferencia del SiA?

Real Decreto Legislativo 1/2013, de 29 de noviembre, por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas

con discapacidad y de su inclusión social.

VIDA INDEPENDENT

Situació en la que la persona amb discapacitat exerceix el poder de decidir sobre la seva pròpia existència i participa activament en la vida de la seva comunitat, conforme al dret al lliure desenvolupament de la perso-nalitat.

NORMALITzACIó

Principi en virtut del qual les perso-nes amb discapacitat han de poder dur una vida normal, accedint als mateixos llocs àmbits, bens i serveis que estan a disposició de qualsevol altre persona.

ACCESSIBILITAT UNIVERSAL

Condició que han de complir els entorns, processos, béns, productes i serveis, així com els objectes o instruments, eines i dispositius, per a ser comprensibles, utilitzables i practicables per totes les persones en condicions de seguretat i comoditat i de la forma mes autònoma i natural possible. Pressuposa la estratègia de «Disseny per a tothom» i s’entén sens perjudici dels ajustos raonables que s’hagin d’adoptar.

DISSENy PER A TOTHOM

Activitat per la que es concep o projecta, des de l’origen, i sempre que això sigui possible, entorns, proces-sos, bens, productes, serveis, objectes, instruments, dispositius o eines, de tal forma que puguin ser utilitzats per to-tes les persones, en la major extensió possible.

DIàLEG CIVIL

Principio en virtut del qual les organitzacions representatives de persones amb discapacitat i les seves famílies participen, en els termes que estableixen les lleis i demés disposi-cions normatives, en la elaboració, execució, seguiment i avaluació de les polítiques oficials que es desenvolu-pen en la esfera de les persones amb discapacitat.

TRANSVERSALITAT DE LES POLíTI-

qUES EN MATèRIA DE DISCAPACITAT

Principi en virtut del qual les actuaci-ons que desenvolupen les Administra-cions públiques no es limiten única-ment a plans, programes i accions específics, pensats exclusivament per a aquestes persones, si no que compre-nen les polítiques i línies d’acció de caràcter general en qualsevol dels àm-bits d’actuació pública, on es tindran en conta les necessitats i demandes de les persones amb discapacitat.



JA ÉS UNA REALiTATDesprés del llarg periple que ha su-posat per la Fundació NAMLO poder atendre les necessitats d’un grup de dones d’un poblet en un racó del Ne-pal, podem dir que ja es una realitat.

La Fundació Tarragona Unida del COAATT es congratula de haver pogut aportar la seva petita col·laboració tècnica a aquest projecte solidari i felicita a Magda King i Loli Melero, presidenta de NAMLO Internacional i vicepresidenta de NAMLO Europa, respectivament, així com a grup de dones Chema Devi, per l’esforç realit-zat en aquest objectiu que avui ja és una realitat. Felicitats!

PROJEcTE DE cOOPERAciÓ AL NEPALEDiFici AGRÍcOLA - AGRicULTURAL BUiLDiNG

cOMMUNiTY OF DHUSKUN-DHUNGEPATi-NEPALchema Devi Women Group


ThermaBead es un sistema de inyección de aislamiento en cámara de aire con un largo historial, y considerado líder del mercado en el Reino Unido, donde a través de la em-presa DGI Domestic and General Insula-tion Ltd. se han realizado más de 100.000 instalaciones tan solo en los últimos tres años.

Se trata de un sistema reconocido y certificado a través del ITeC con el DAU (actualmente el único sistema con certi-ficación a nivel nacional), que cuenta con todas las garantías de producción y de ins-talación. En el 2012 DGI Ltd establece su división Thermabead Ibérica con sede en Barcelona, que en la actualidad ya cuenta con una red de instaladores oficiales en Ca-talunya, entre los cuales se encuentra el de Tarragona. A nivel nacional está presente en el País Vasco, Galicia y Madrid y sigue en plena fase de expansión para el resto de la Península.

ThermaBead es un sistema de aisla-miento térmico para fachadas con cámara de aire, consiste en la inyección de perlas expandidas de Neopor® de BASF y el adhe-sivo ThermaBead que, una vez inyectados conjuntamente a presión, forman un ais-lamiento rígido y continuo que rellena la cámara completamente.

El sistema ThermaBead está siendo aplicado, a gran escala en el Reino Unido e Irlanda, para la rehabilitación energética del stock de viviendas existentes, trabajan-do en estrecha colaboración con BASF. En España, debido al gran número de edificios que cuentan con fachadas con cámara de aire y considerando la necesidad de reha-bilitación energética en el parque edifica-torio existente, el sistema de aislamiento ThermaBead es una solución idónea para

mejorar el comportamiento térmico de las fachadas de estos edificios.

Aunque el sistema ya conta-ba con la certificación Británica BBA, la única adaptación nece-saria para el mercado Español ha sido la certificación del sis-tema a través del ITeC mediante un DAU y de esta forma cumple con el Código Técnico de la Edi-

ficación. ThermaBead es el único sistema de aislamiento por inyección en cámara de aire que cuenta con certificación nacional.

La red de instaladores oficiales Therma-Bead y en concreto su instalador en Tarra-gona aplica el sistema utilizando la unidad móvil ThermaBead especialmente diseñada y que contiene todos los materiales, herra-mientas y medios auxiliares para llevar a cabo correctamente el proceso de inyección en obra, todo ello siguiendo un protocolo que contempla tres sencillos pasos:

• Inspección técnica de la cámara deaire de la fachada

• Realizacióndelasperforaciones,in-yección del material aislante y sella-do de orificios

• Garantíadelostrabajosrealizados

La instalación es muy rápida y sin obras, por ejemplo, una vivienda unifami-

liar promedio se realiza en un día. Se pue-de aplicar a nivel particular, en comunida-des de propietarios, hoteles y en tabiques pluviales. Se respeta el aspecto actual de la fachada y no es necesario realizar una rehabilitación integral del edificio para su aplicación. Además, se puede realizar la inyección por el interior de la vivienda evitando así el uso de medios auxiliares. Al mismo tiempo contamos con una línea de financiación en condiciones muy óptimas. El sistema ThermaBead ha logrado que el confort y el ahorro energético ya no sea un lujo y que esté al alcance de todos.

Existe un estudio energético realizado por PGI engineering, donde se plasman los ahorros energéticos que se pueden alcan-zar con la instalación del sistema Therma-Bead en función del espesor de la cámara de aire, tipología de la vivienda y zona cli-mática.

Los cálculos contemplan tanto la tipolo-gía del edificio como la zona climática y di-ferentes espesores de cámara asiladas con ThermaBead, considerando únicamente el uso de calefacción sin tomar en cuenta la refrigeración.

Actualmente existen varias líneas de subvención (IDAE, plan PIMASOL) para re-habilitaciones en el entorno de la eficiencia energética, dentro de las cuales el sistema ThermaBead cumple con todos los requi-sitos.

El aislamiento por inyección en cámara de aire con ThermaBead ofrece una solu-ción eficiente, profesional y técnicamente comprobada para reducir drásticamente las pérdidas de energía a través de las pa-redes de doble hoja con cámara de aire exis-tente, generando unos ahorros energéticos inmediatos. n n n

El sistema thermabead ha logrado que el confort y el ahorro energético ya no sean un lujo y que estén al alcance de todos

Característica Según norma Valor

Conductividad térmica decarada (λD) UNE-EN 12667 0,034 W/(m·K)

Densidad nominal del aislamiento insatalado (*) UNE-EN 1602 17,9± 10 kg/m3

Permeabilidad al vapor de agua (μ)

UNE-EN ISO 10456 2

Calor específico (Cp) UNE-EN ISO 10456 1400 J/(kg·K)

Absorción de agua a corto plazo UNE-EN 1609 <0,60 kg/m2

Absorción de agua a largo plazo

UNE-EN 12087 Mètodo 1A <0,90 kg/m2

UNE-EN 12087 Mètodo 2A <5% en volumen

(*) La densidad del sistema ThermaBeadinstalado no debe confun-dirse con la densidad aparente de las perlas Neopor® Therma-Bead, indica en la tabla 2.1. la primera tiene en cuenta la cantidad de adhesivo contenida en el aislamiento final instalado.

Tabla 1.1.: Características principales del sistema de aislamiento térmico ThermaBead.

Tabla I:Tipología: Casa unifamiliar entre medianeras 8cm ThermaBead.

Zona Climática B C D E

Ahorro Calefacción 26,2% 25,2% 23,9% 22,4%

Ahorro energético global 17,6% 18,6% 18,9% 19,4%

Tabla II:Tipología2: Casa unifamiliar con una medianera aislada 8cm ThermaBead.




Tabla III:Tipología 3: Vivienda individual en un edificio plurifamiliar entre mediane-ras. Conjunto con 8cm ThermaBead.




Tabla IV:Tipología 3: Edificio plurifamiliar entre medianeras – Conjunto con 8cm ThermaBead





DATOS GENERALES

Orientación y Geometría:El edificio dispone de 3 plantas a 4 orientaciones claramente defi-nidas, siendo las fachadas más largas con orientación este y oes-te, mientras que las fachadas más cortas tienen una orientación norte y sur. Hay un edificio independiente al edificio principal que se trata del gimnasio, dicho edificio no se ha considerado en la simulación al no aplicar actuación de rehabilitación alguna.

CaraCtErístiCas EdifiCatoriasEmplazamiento Tarragona

Superficie total 9.465 m2Superficie construida 1.527 m2Superficie útil 1.369 m2Nº de plantas 3 plantasAltura general de huecos 1, 2 m

ENvOLvENTE

Envolvente actual:A continuación se detallan las principales características ener-géticas de los elementos que conforman la envolvente del edificio actual. Cabe destacar que al no disponer de la descripción y de las características exactas de los cerramientos, se han estimado aquellos valores desconocidos basándose en la antigüedad de la edificación y las observaciones realizadas en la visita realizada al edificio.

CaraCtErístiCas ELEMENtos CoNstrUCtiVosCaracterística Valor

Transmitancia cubierta (U) 0,75 W/m2 · KTransmitancia Muro exterior (U) 1,4 W/m2 · KTransmitancia suelo (U) 0,47 W/m2 · KTransmitancia vidrio (U) 5,9 W/m2 · KFactor solar vidrio (Fs) 81%Transmitancia marco (U) 5,5 W/m2 · K

Envolvente rehabilitada:En la envolvente rehabilitada se mantienen los mismos elemen-tos constructivos, actuando sobre el muro exterior, que es el muro sobre el que se realiza la rehabilitación añadiendo aislante ThermaBead en su cámara de aire:

La transmitancia térmica del muro exterior mejorará des-pués de la actuación de inyectar el aislante, en la siguiente tabla se muestran los valores de transmitancia global del muro exte-rior considerando que los 6cm de cámara de aire se han rellena-do con el aislante ThermaBead:

La rehabilitación de la envolvente contempla también la me-jora de la estanqueidad y su aislamiento de las cajas de persiana de la escuela. Esto provoca una mejora significativa por la dis-minución de entrada de aire exterior no controlado mediante infiltraciones y el aislamiento térmico en sí.

CASO PRACTICO DE REHABILITACIÓN ENERGÉTICA EN TARRAGONA CON EL SISTEMA THERMABEAD

Rehabilitación del colegio Cèsar August, Tarragona

N

s

E

W

Orientación Geometría en el programa eQuest

En el marco de la Eficiencia Energética y las Smart Green Cities se ha realizado la rehabilitación energética del CEIP Cèsar August, promovido por el Ayuntamiento de Tarragona, la Fundación Tarragona Smart Mediterranean City, BASF y Ther-mabead Ibérica demostrando los beneficios del aislamiento ThermaBead como solu-

ción óptima, considerando su relación de inversión reducida y el alto resultado de ahorro energético obtenido. Este factor es clave para la rehabilitación energética a gran escala en el sector público y privado.

El objetivo de la rehabilitación del cen-tro consiste en mejorar el confort térmico de los alumnos y profesorado tanto en in-

vierno como en verano, además de reducir los gastos en energía y emisiones de CO

2.

El proyecto tenía adicionalmente como ob-jetivo informar y concienciar a los alum-nos y ciudadanía sobre la necesidad de un uso más responsable y eficiente de los recursos energéticos y su impacto directo sobre nuestro medioambiente.

Muros exteriores a rehabilitar Fase B Fase A

CaraCtErístiCas MUro EXtErior CoN 6 CM tHErMaBEad*descripción transmitancia U

Transmitancia Muro exterior (U) 0,49 W/m2 · K

*NOTA: Al hacer la inspección del edificio se han observado cámaras de aire de diferente espesor, entre 4 y 12 cm, siendo los 6 cm el espe-sor medio encontrado.


Thermabead Ibércia SLMiguel Mateos 932 222 373 - 659 249 [email protected] www.thermabead.com

INSTALADOR OFICIAL EN TARRAGONA:Aisterm Eco, S.L. (AISTERM)Manel Corretger 977 65 51 56 - 629 733 [email protected] www.aisterm.es

PROCESO DE REHABILITACIÓN

1. Análisis previo de la envolvente del edificio: se analiza la viabilidad e idoneidad de la instalación del sistema ThermaBead a nivel de visita de obra y mediciones con equipos específicos.

2. Sellado previo de las cajas de persianas por el interior, uti-lizando planchas de Neopor para aislar las cajas eliminando el puente térmico.

3. Preparación de la obra: se prepara el material, las herra-mientas de trabajo, accesos a las áreas de trabajo y puesta a punto de equipos y personal.

4. Realización de perforaciones: se realizan las perforaciones según el patrón adecuado para cada fachada

5. Rehabilitación con el sistema ThermaBead: se realiza el lle-nado de las cámaras de aire con el sistema ThermaBead

6. Sellado de perforaciones: se sellan las perforaciones realiza-das para la inyección con mortero in situ

7. Comprobación de trabajos: comprobación de los trabajos realizados por un técnico acreditado garantizando los trabajos y requerimientos de la ejecución.

Resultados Se realizan los cálculos de consumo energético del edificio me-diante la herramienta de simulación eQuest.

Los cálculos se basan en el comportamiento de la escuela Cèsar August en el año 2012, tomando en cuenta únicamente los consumos energéticos de gas natural. A partir de datos de facturas y patrones de uso del año 2012, se ha adaptado el mo-delo de simulación al comportamiento real del edificio.

Los ahorros energéticos generados por la instalación del sistema ThermaBead se resumen en:

• Un ahorro en consumo de gas natural para calefacción por encima del 35%

• Una reducción en emisiones de CO2 de más de 9 toneladas/año, equivalente

Más información:


Materials

El Ayuntamiento de Torroella de Montgrí (GIRONA) nos solicita nuestra colaboración para el es-tudio y ejecución de un refuerzo del terreno situado en el trasdós

y sobre la bóveda de una antigua galería de agua de unos 40 ml de longitud, que tie-nen previsto abrir al público como galería visitable. Dada la complejidad de acceso a la galería, y la necesidad de actuar desde el vial superior, el sistema de inyecciones de resina expansiva URETEK GEOPLUS, se considera como la opción técnicamente más viable.

Esta “mina de agua” se construyó como bien público en el siglo XIV, en diferentes fases y épocas, con la intención de utilizar-se para conducir (por gravedad) el agua del nivel freático y destaca como un ele-mento patrimonial de gran interés turístico.

ESTUDiO DE LA GALERÍA Y PATOLOGÍAS APAREciDASLa galería discurre a una profundidad de entre 2 y 4 metros respecto la cota de calle y presenta una afectación en su tramo central en forma de un importante derrumbe de la misma. Una vez apunta-lada y asegurada la galería, se procede, mediante nuestro sistema Uretek Deep In-jections, a la consolidación del terreno de la zona afectada.

Para dimensionar una correcta solu-ción, se requirió a la propiedad el estu-dio geotécnico realizado en el terreno de trasdós de la galería, que según informa-ción recibida por la empresa Geoservei, Projectes i Gestió Ambiental S.L. dió como resultado el siguiente perfil del terreno (ver figura 2).

Según la información recibida del es-tudio geotécnico, se consideró necesaria la inyección en los 4 primeros metros de terreno en profundidad, tratando la zona de relleno antrópico del primer metro y medio, y los siguientes 2 metros y medio de arcillas limosas correspondientes al sustrato eoceno alterado.

SOLiciTAciONES DE cÁLcULOLas solicitaciones de cálculo de proyecto, con el empuje de los muros sobre la mina, se pueden ver en el esquema de la figura 3.

iNTERVENciON DE cONSOLiDAciON DEL TERRENO

Perforaciones La ejecución de los agujeros de inyección se ha realizado por medio de taladrados manuales eléctricos con energía de rota-ción impacto percusivo igual a max. 12-

14 Joule y la frecuencia de 1200-2800 golpes por minuto.

Las perforaciones con un diámetro de 26 mm, realizadas a través del firme del pavimento, y a lo largo de una longitud máxima de 4 m bajo el mismo, se han efectuado en un cuadrícula aproximada de 1 x 1 m.

Al termino de la perforación, se han puesto en obra tubos de acero para la in-yección colocados en los agujeros hechos mediante percusión.

Refuerzo mediante inyecciones de resina expansiva de un tramo del canal Mina de Agua de Torroella de Montgrí (Girona)

Figura 1: Zona de Actuación e Inicio de Obra

Figura 3: Empujes sobre los muros de la galería

Figura 4: Perforaciones

Relleno antrópico

Arcillas limosasSubstrato eoceno alterado

Lutitas margosasSubstrato eoceno poco alterado/inalterado

Sección terrenoE1/100

Zona de aplicación de inyecciones de resina, por empresa especializada

Figura 2: Perfil del Terreno y zona a inyectar


Materials

inyecciónLa inyección se realizó con una pistola que, colocándose en la extremidad supe-rior del tubo, ha inyectado en el conducto enterrado la resina previamente mezclada en una cámara especial de pre-mezcla. La presión de inyección ha sido suministra-da por una bomba colocada en el camión taller.

Durante los trabajos la estructura ha sido controlada utilizando equipos de pre-cisión láser, lo que nos permitió detectar constantemente el movimiento vertical de la estructura y del firme superior.

La interrupción de la inyección de re-sina se determina mediante la detección del levantamiento de la estructura o del alcance del límite de la presión de la bom-ba que introduce la resina en el circuito primario, lo que indica el alto grado de densificación alcanzado por el agregado resina/tierra.

MONiTORiZAciÓN DE LA iNTERVENciÓN

NivelaciónDurante la inyección de resina, con el fin de hacer una constatación del comporta-miento de la estructura con respecto a los desplazamientos verticales, se ha hecho uso de equipos láser con una precisión de + / - 0,5 mm. Los receptores, coloca-dos en soportes especiales firmemente co-nectados a las paredes verticales, se han utilizado con el transmisor láser montado en un trípode a una distancia segura del lugar de trabajo.

El levantamiento vertical de la estructu-ra es una indicación de la efectividad del tratamiento, ya que el mismo sólo puede tener lugar después de que la expansión generada por el proceso de hinchamiento de la resina ha producido la densificación de todo el terreno que se encuentra alre-dedor de las inyecciones en direcciones distintas respecto a la vertical, donde el estado de tensión es menor.

Durante las inyecciones se produjo un levantamiento medio de la estructura de 0,5 mm. en cada inyección.

Ensayos penetrométricosEl éxito de la intervención ha sido contro-lado a través de 2 Ensayos de Penetración Dinámica comparativos, 1 antes de la in-yección y otro después de la inyección, que han permitido apreciar el incremento de los parámetros mecánicos en los volú-menes de terreno tratados mediante las inyecciones.

Los valores obtenidos en los ensayos son los siguientes, (ver figura 5) obteniéndose una mejora del terreno superior al 40% de media.

cARAcTERÍSTicAS RESiNA URETEK GEOPLUSLa resina expansiva prevista para la con-solidación del terreno, testada en los la-boratorios de la Universidad de Padua, posee algunas características específicas fundamentales para el éxito de la inter-vención. A continuación, mencionamos las más significativas e interesantes para el trabajo en cuestión.

Tiempo de reacciónEl tiempo de finalización de la reacción de polimerización de la resina es muy rápido (del orden de algunos segundos). Dicha característica le permite al material quedarse confinado en el espacio más

cercano al punto de inyección, sin fluir de-masiado lejos (ver figura 6).

Módulo de elasticidadEl módulo de elasticidad de la resina ex-pandida puede variar entre 10 MPa y 80 MPa, según el peso de volumen obtenido tras la reacción (ver figura 7). Dicha caracte-rística le permite al terreno tratado conser-var una rigidez global comparable con la del terreno natural, lo que evita redistribu-ciones anómalas de las tensiones.

compatibilidad medioambientalLa resina expansiva Uretek Geoplus po-see una certificación de compatibilidad medioambiental de acuerdo con la norma-tiva vigente en materia de contaminación de los suelos.

téCniCos espeCiAlistAs de ureteK

Figura 5: Gráfica Ensayo Penetrométrico

Figura 6 Figura 7

ENSAYO CONPENETRÓMETRO

DINÁMICO

Ensayo antes de las inyecciones

Ensayo después de las inyecciones

ENSAYO VERTICALMejora de Terreno en Mina de

Agua en la Avenida Lluís Companys de Torroella de Montgrí GIRONA

Zona de intervención: 48 m2Ensayo antes efectuado el día 11/02/2014

Ensayo después efectuado el día 12/02/2014

Resistencia DinámicaKg/cmq


Construcció ENTREViSTA

JOSÉ OSUNA President de la Federació de Gremis de la construcció de la Província de Tarragona (FEGcO)

Sr. Osuna, quina és, ara mateix, la situació del sector de la construc-ció?

No estem pitjor que mesos enrere. Tampoc és que anem massa bé però es comença a detectar que alguns projectes que estaven tancats als calaixos fa quatre o cinc anys, comencen a sortir, es revisen i es demanen preus. Al final no es comen-ça cap projecte però es nota la inquietud de la gent en tirar endavant projectes pendents, en il·lusionar-se i fins i tot arri-bant a demanar pressupostos. Detectem que no anirem a pitjor i que som al final del moment dramàtic que s’ha viscut.

També hem de tenir en compte que hi ha moltes empreses que han tancat. I els qui han quedat van fent al seu ritme, aguantant amb la seva clientela i subsis-tint en part per la rehabilitació que ha estat un petit revulsiu els darrers temps.

Sembla que ara la rehabilitació si-gui el punt de sortida més visible, oi?

Com a mínim tenim l’esperança que a través de la rehabilitació el mercat aguanti i pugui arribar la sortida com a mínim per a les petites i mitjanes empre-ses. Les grans empreses ja depenen de les grans infraestructures.

Pel que fa a nova obra, imagino que el tema és molt complicat i que és impensable plantejar cap incre-ment ni a curt ni a mig termini...

Nosaltres tenim dipositades les nos-

tres esperances en els Jocs Mediterranis perquè, poc o molt, s’haurà de fer obra nova. I també confiem molt, òbviament, en el futur complex del BCN World. Sa-bem el projecte el faran empreses grans i de fora però que necessitaran la mà d’obra d’aquí a través de petites i mitja-nes empreses subcontractades.

Avui mateix ha arribat una circular del Gremi de la Construcció de Reus anunciant que Metrovacesa treu a con-curs partides d’obra per a empreses petites de la ciutat. Això és així perquè vam signar un conveni amb l’Ajuntament de Reus per incentivar a la contractació de les empreses locals.

Heu pensat en demanar que es generi algun mecanisme pel qual, quan s’atorguin obres al territori, es pugui tenir molt més en compte a les empreses locals?

Aquest és un tema que ja hem parlat amb les administracions i hi ha molta comprensió en aquest sentit. Però el pro-blema és que BCN World és un projecte privat. Si que és cert que han dit que les empreses seran d’aquí i que hi ha el compromís d’agafar al personal de casa però reitero que el projecte és d’una em-presa privada.

Per altra part, en el tema dels Jocs Mediterranis, l’administració pública ja ha garantit, amb clàusules als convenis, que un percentatge elevat de treballa-dors que faran les obres siguin de la zona de Tarragona.

Teniu el temor que, aprofitant que encara hi ha crisi i existeix molta competència, es pugui fer algun tipus de contracte a la baixa, ajus-tant molt els preus i les condicions?

Això sempre passarà. L’empresa que té concedida l’obra, quan hagi de subcontractar agafarà un preu baix. De-manarà preus a quatre o cinc empreses però es quedarà el més barat. Això sem-pre ha estat així.

En l’anterior número d’aquesta re-vista, el Secretari d’Habitatge de la Generalitat de catalunya, car-les Sala, ens comentava que no hi haurà obra pública ni a curt ni a mig termini. Què en pensa?

Penso que obra pública sempre en fa falta. És lògic pensar que no es facin noves infraestructures, com ara escoles o hospitals, però la rehabilitació i el man-teniment de tots els edificis i equipaments que existeixen sí que s’haurà de fer. I això també és obra pública. Pensem que el proper any hi ha eleccions i que això significa sempre que es produeix un ma-jor moviment perquè cal asfaltar carrers, remodelar petits espais o places.

Hi ha una altra eina molt impor-tant en el sector de la construcció i rehabilitació. Parlo de la inspec-ció Tècnica d’Edificis, la iTE. Ara mateix existeix una mena de buit legal perquè tot i la obligatorietat per part dels propietaris a passar

El sector que més ha patit la crisi no ha deixat mai de tenir esperança per la recuperació. La construcció s’ha aturat els darrers anys i un 60 per cent de les empreses que s’hi dedicaven han acabat tancant portes. Pel camí s’ha evidenciat que alguna cosa havia fallat i que s’havien comés alguns errors com ara la falta de formació dels treballadors. Però les iniciatives per solucionar els problemes s’han generat i a través de documents com el Manifest pel Progrés amb la construcció, que han impulsat la FEGcO i els sindicats majoritaris, ara es divisa la llum al final del túnel i s’intueixen, a curt termini, petits canvis en positiu.

José Osuna, President de la Federació de Gremis de la construcció de la Província de Tarragona (FEGcO), respon avui a les preguntes de la revista TAG al voltant del present del sector de la construcció i el seu futur.


Construcció

aquesta revisió, l’administració lo-cal no disposa de mecanismes su-ficients per instar, quan es doni el cas, a fer les obres i reformes que s’indiquin arran de la iTE. Fins a quin punt cal fer l’esforç per obli-gar a fer les reformes i a complir amb la normativa?

És d’obligat compliment que els pro-pietaris dels edificis facin les reformes que se’ls indiqui a través de la ITE però la Generalitat de Catalunya no està pressionant perquè és conscient del pro-blema econòmic que tenen les persones. L’administració autonòmica sap que els edificis que estan en pitjors condicions són aquells on hi viuen les persones que menys poden pagar les reformes de manera que seria injust, i no serviria de massa, obligar per llei a fer una inversió que no poden fer.

Penso que, d’alguna manera, la Ge-neralitat hauria de buscar algun sistema per ser avalador d’aquests veïns que no poden pagar. Si avalen un veí i el veí no paga, ja s’ho cobraran com sigui i quan sigui. Però si ningú avala aquestes persones, no hi ha solució al problema.

Parlem del Manifest per enfortir el sector de la construcció a Tarra-gona que vareu presentar fa pocs mesos i que pretén dibuixar la re-alitat existent i fer una radiografia amplia del panorama a les nostres comarques. Quina és la seva es-sència?

Vam fer el Manifest per a conscien-ciar a tothom que la construcció és una eina que tenim per a generar riquesa i llocs de treball, que és un sector que con-tribueix a consolidar els valors socials, mediambientals, industrials i urbanístics. Es tractava de fer un toc d’atenció a la societat per dir “som aquí”.

Volíem recordar que el nostre sector ha estat sempre, i ho és encara, impres-cindible. Sense la recuperació de la construcció no sortirem pas de la crisi. Potser no serà qui ens traurà de la cri-si però és cert que si no aixeca el cap la construcció, això es mantindrà com està. També pretenem conscienciar a l’administració, a les empreses i als propis treballadors de la importància de seguir existint i de que ens tinguin en compte tots ells. Nosaltres volem unir esforços, ens hem unit als sindicats i som al seu costat, anem tots a una.

Les xifres són les que són. Fa set anys el nostre sector tenia més de 37.000

assalariats a la Seguretat Social i l’any passat eren poc més de 12.000. Fa set anys a la província de Tarragona hi ha-via 6.400 empreses de construcció i ara són 2.300. I el nombre d’aturats s’ha triplicat en aquest mateix període, en els últims set anys, passant de 4.600 a 11.200. Aquesta es la realitat però no amaguem que hi ha alternatives, soluci-ons, plans i propostes per tirar endavant com sigui.

Entre les propostes incloses a aquest Manifest, incidiu molt en la necessitat de generar plans de formació perquè aquesta, la for-mació, la considereu importantís-sima...

Aquí tenim un problema i és que la gent que ha treballat a l’obra els últims anys, no sabia treballar. I ara que són a l’atur és el moment per aprofitar i en-senyar-los, formar-los perquè aprenguin a treballar. Per això tenim un centre de formació que ens permet ajudar a tots aquells que vulguin seguir al sector. Ja sabem que molts dels qui van estar a la construcció no hi tornaran però als qui s’hi hagin de quedar, se’ls ha de formar.

Ara mateix, tenint en compte que Lleida encara no ha obert i a Barcelona no funciona, som l’únic centre de forma-ció d’aquestes característiques a tot Ca-talunya. En construcció està tot per fer en matèria formativa. Aquests darrers anys hem destinat recursos a la formació però la professionalitat deixa molt a de-sitjar. Els joves necessiten empreses que els ajudin a formar-se però també des de la vessant pràctica.

Nosaltres volem que els treballadors

del sector s’hi quedin perquè és un bon sector on s’hi guanyen diners. No volem que ens marxin a l’estiu a fer de cam-brers, perquè m’entenguis, i cal aconse-guir que es mantingui i s’incrementi la professionalitat.

La Fundació Local de la construc-ció, que té un àmbit estatal, és l’eina que permet tenir operatiu el centre de formació que comentava vostè abans. Quin rol juga exac-tament?

La relació que hi tenim és molt impor-tant. Molta de la formació que donem és a través d’aquest òrgan. Nosaltres formem part de la fundació. I comptem amb els sindicats, amb els qui hi tenim convenis establerts, perquè els sindicats són agents socials i el recolzament que donen ells a la fundació és molt impor-tant.

Amb tot el que hem parlat, quin dibuix es pot fer del futur del sec-tor?

La gent comença a recordar que hi ha projectes pendents que ara vol moure de nou. Es nota un cert moviment però molt lleuger. Això ens ha d’animar, com a mínim, a no perdre l’esperança. A nivell dels treballadors, hi ha una mica més de confiança. Tot plegat fa que no siguem pessimistes.

ÒsCAr rAmírez dolCet

Redacció TAG

José Osuna al seu despatx


C M Y CM MY CY CMY K

Després de tres anys sense subven-cions per realitzar obres de reha-bilitació als edificis d’habitatges,

l’Agència de l’Habitatge de Catalunya ha anunciat que hi haurà de nou ajudes per aquest concepte. L’administració ja ho ha comunicat als col·lectius professionals implicats i entre ells al Col·legi d’Aparella-dors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edi-ficació de Tarragona, el COAATT.

El proper dia 1 de setembre s’obrirà la convocatòria per a tots els propietaris interessats en aconseguir alguna de les subvencions que seran sempre per al fi-nançament de les obres de rehabilitació dels elements comuns dels edificis d’ha-bitatges destinades a la seva conservació i també per a la millora de la qualitat i sostenibilitat o per dur a terme accions vinculades a l’accessibilitat. A les aju-des hi poden accedir tant les comunitats de propietaris com els propietaris únics d’edificis d’habitatges. Aquesta primera convocatòria finalitzarà el 15 d’octubre i cal destacar que no tindrà concurrència competitiva de manera que totes les pro-postes presentades tindran la seva corres-ponent subvenció.

Un fet important a destacar és que només podran concórrer a aquesta con-vocatòria aquells edificis d’habitatges que tinguin una antiguitat anterior a l’any 1981 i que hagin passat la Inspecció Tèc-nica d’Edificis (ITE), disposi del certificat d’eficiència energètica i de l’informe de les condicions d’accessibilitat que cal-drà complimentar a través d’un formulari previ a la presentació de la petició de la subvenció.

Per aquest motiu, el COAATT posa a disposició dels propietaris dels edificis d’habitatges i de les comunitats la seva ex-periència i als seus professionals. Els apa-relladors, com a tècnics de capçalera, són la figura indicada per ajudar a assessorar en la tramitació de la documentació, rea-litzar la ITE i la certificació als edificis que encara no la tinguin i dur a terme qualse-vol de les intervencions i actuacions que es sol·licitin en la petició de subvenció. Per aconseguir més informació de les ajudes i dels serveis del COAATT és imprescindible visitar la web www.apatgn.org

Un cop concedida la subvenció, les obres hauran de començar en un termi-ni màxim de sis mesos i duraran, com a molt, setze mesos. La quantia màxima de les ajudes serà del 35 per cent del total de l’actuació tot i que en casos d’obres per a la millora de l’accessibilitat, la sub-venció podrà arribar al 50 per cent.

Tornen les subvencions per obres de rehabilitació dels edificis

Del 30 de setembre de 2014 al 15 de gener de 2015

Dimarts i dijous tarda

Tècniques d’intervenció en la rehabilitació energètica

EDIFICIS EFICIENTS EN CIUTATS INTEL·LIGENTS

Les intervencions en l’edificació residencial, en l’actualitat, són majoritàriament dintre del camp de la rehabilitació. Però les exigències dintre d’aquest camp cada cop són més altes i passen indiscutiblement per rehabilitar de forma intel·ligent, proposant solucions que ens aportin un major confort, una despesa mínima en consums i uns valors d’emissió molt reduïts. Aquest curs donarà les eines per a proposar una correcta intervenció des de la visió tant teòrica com pràctica, ja que es treballarà sobre solucions a aplicar en edificis existents.

............................................ PROGRAMA .............................................Setmana 0 (30 set-14) JORNADA DE PRESENTACIÓ DEL CURS

Javier Villamayor (Tinent d’alcalde de Tarragona): Benvinguda del curs Santiago Castellà i Cristina Guillén (La fundació Smart): On volem arribar Joan Olona (Coordinador del curs): Apostem per la rehabilitació Joan Ramírez (Coordinador de projecte): Intervencions amb coneixement de causa

Setmana 1 (7-9 oct/14) Eines de certificació. Més enllà de la lletra. Joan Olona

Presentació del projecte. Estudi energètic de l’edificis. Conceptes clau. Joan Ramírez

Setmana 2 (14-16 oct/14) Diagnosi energètica Joan Olona

Inici del projecte. Modelitzacions d’edificis tipus. Joan Ramírez

Setmana 3 (1-23 oct/14) Avaluació energètica. Belén Onecha

Setmana 4 (28-30 oct/14) Política de rehabilitació energètica: Catalunya, Espanya, EuropaBelén Onecha

Il·luminació eficient.Tancaments practicables

Setmana 5 (4-6 nov/14) Anàlisis bioclimàtica dels edificis existents. Belén Onecha

Presentació projecte SOLAR DECATHLON. Objec-tius, finalitats, model casa guanyadora, model UJI

Setmana 6 (11-13 nov/14) Sistemes passius energèticsAlicia Dotor

Sistemes d’aïllament de tancaments Thermabead (sessió teòrico pràctica)

Setmana 7 (18-20 nov/14) Sistemes actius energèticsAlicia Dotor

Seguiment modelització. Informe auditoria energètica. Joan Ramírez

Setmana 8 (25-27 nov/14) Integració de sistemes actius i passius. Alicia Dotor

Sistemes de climatització Gas natural

Setmana 9 (2-4 des/14) Intervenció energètica. Joan Olona ICAEN. DEPARTAMENT D’HABITATGE

Setmana 10 (9-11 des/14) ConclusionsJoan Olona

Mobilitat eficient a l’EdificiMobilitat eficient a l’Entorn Urbà (Lluís Roig)

Gener 2015 Presentacions de projectes

Síntesi dels models d’actuació a càrrec de Cristina Guillen i Santiago Castellà, membres de la Fundació Tarragona Smart Mediterranean city. Clausura del curs

*Total hores lectives 90 (70 hores presencials + 20 hores de treball personal)

n Mòdul 1 – Eines, diagnosi i avaluació energètica n Mòdul 2 – Sistemes d’intervenció per a la rehabilitació n Mòdul 3 – Mobilitat eficient

Preus ···················································································Preu Pagament avançat Data pagament avançat

Curs complet 752,00 € 676,80 € 15 setembre 2014

Mòdul 1 - Eines de certificació 400,00 € 360,00 € 15 setembre 2014

Mòdul 2 - Sistemes actius i passius 400,00 € 360,00 € 20 octubre 2014

Mòdul 3 - Mobilitat eficient 31,00 € 27,90 € 28 novembre de 2014

Preu del curs: 940 €. Aquest curs reb el suport econòmic del COAATT o de la Càtedra i de la Fundació Tarragona Smart Mediterranean CityPlaces limitades. Admisions per rigurós ordre d’inscripció.

Informació i inscripcions.....................................................Av. President Francesc Macià, 6 (Tarragona) · Telèfon 977 212 799 (extensió 6)www.apatgn.org · formació@apatgn.org


Activitat col·legial

C M Y CM MY CY CMY K


Eficiència energètica

Sala multiusos en Mas Caret (la Bartra). Techo panel sandwich con vigas de ma-dera, paredes de termoarcilla de 30 cm, gran roca, madera pintada con barnices ecológicos y pavimento de parquet de castaño clavado sobre rastreles.

Chalet en Monnars (Tarragona. Fachada con tocho manual colocada con mortero de cal, aislamiento con placas de corcho, placas de agua caliente de tubos de vacío. Carpintería exterior de pino.

Horno de alta eficiencia térmica en Los Madroños (Castellón). Cámara de combus-tión combinando tocho refractario y piezas de adobe.

LA BiOcONSTRUcciÓNPatrones naturales y materiales ecológicos (madera, paja, cal, tierras, corcho, reciclables...)

En un mundo en el que han caído ciertos paradigmas, como la idea del crecimiento económico sostenido e ilimitado, también en la construcción, se hacen necesarios ciertos re-planteamientos, a primera vista novedosos pero que conec-tan con los saberes humanos más antiguos. Es el caso de la bioconstrucción, un sistema de edificación que parte de materiales de bajo impacto medioambiental, ecológicos y reciclables (paja, madera, piedra y minerales...) y con pro-cedimientos sencillos y de bajo coste.

Reciclaje profesional. Existen profesionales y empresas, que partiendo del oficio de la construcción tal como se ha practicado en estas últimas décadas, han reorientado su ac-tividad a la bioconstrucción y la rehabilitación ecológicas. Es el caso de Josep Anton Amat, de Consteco, hijo de alba-ñiles y a pie de obra desde hace más de treinta años, un profesional que ha tocado —con diversas empresas o de au-tónomo— todos los palos: obra residencial nueva, grandes equipamientos públicos (como el Teatre Nacional de Cata-lunya y otros), y multitud de pequeñas grandes obras en las que han jugado un papel las técnicas y las artesanías de la bioconstrucción. CONSTECO es una firma con sede en Reus (e-mail: [email protected], teléfono 626 38 88 25).

Permacultura. Josep Anton Amat lo tiene claro: “la cons-trucción ha de servir para que la gente viva bien, la casa es nuestra segunda piel y tendría que ser lo más autosufi-ciente posible”. “Reconozco que hemos llegado a un pun-to de abuso de la construcción industrial y artificial, hemos envenenado el Medio Ambiente, y habríamos de vivir en un entorno lo más natural posible en el que se tuvieran en cuenta la tierra y las personas, ya sea en un ámbito urbano o rural”, remarca el gerente de Consteco, seguidor además de las corrientes de pensamiento de la “permacultura”, ese concepto de “agricultura y cultura permanentes” ya univer-sal pero acuñado en los años setenta por los australianos Bill Mollison y David Hollgren, partiendo a su vez de la filosofía de “agricultura natural” del japonés Masanobu Fukuoka. La permacultura es una propuesta de proyectos sostenibles e integradores de vivienda y paisaje, en el que el patrón prin-cipal sea la misma naturaleza.

Arquitectura y paja. Josep Anton Amat se dedica tam-bién a la formación y asesoramiento externos y forma parte desde hace tiempo de la Asociación Arquitectura y Paja, impulsada en nuestro país por Julio Tamata y que propugna construir con madera en una doble estructura, paja como aislante y mortero de cal, técnica llamada GREB por el Gru-po de Investigaciones Ecológicas de la Bature, al norte de Québec en Canadá. A los beneficios ecológicos y de efi-ciencia energética de este sistema, se le unen la facilidad y ligereza de montaje y otras ventajas como la sujeción del mobiliario a la estructura, la seguridad y la economía.

redACCión tAg


Eficiència energètica

Cubierta vegetal, con lámina impermeable de E.P.D.M., hueveras de polipropile-no, geotextil y una capa de tierra con plantas de poca exigencia hídrica y placa fotovoltaica para iluminación.

Fachada de piedra de una edificación (la Bartra). Ventanas con arco hecho de to-cho macizo. Aspillera de piedra tallada recuperada de una iglesia. Toda la piedra se recuperó de edificaciones adyacentes en ruina.

Acabado de la cúpula del horno con adobe en masa. El horno se enciende y se va secando por capas, hasta conseguir los 10/15 cm. de grueso.

Estufa de alta eficiencia térmica construida en Los Madroños en una sala de estar. Gran cantidad de masa de adobe que actúa como acumulador de calor y lo va soltando progresivamente. Tubos de salida de humos con gran recorrido para aprovechar el calor.

Aseo de la sala multiusos de Mas de Caret. Apro-vechamiento de azulejos sueltos para ejecutar una cenefa decorativa de remate a una pared alicatada con azulejo blanco de 15x15 cm.

Albergue rural en La Tejedora (Cantabria). Paredes de piedra originales rejunta-das con mortero de cal para reforzarlas. El resto de la fachada, con termoarcilla rebozada con mortero de cal y arena silÍcica de la zona para acabado sin pintar.

Casa en Masriudoms. Fachado norte, con aberturas de pavés de color para dar luz a los pasillos interiores y rebozada con mortero de cal. Interior acondicionado acústico. El origen era una casa de piedras.


Patrimoni

“El Centre Tarraconense El Seminari és una iniciativa de l’Arquebisbat de Tarra-gona, 7.000 metres quadrats rehabilitats davant la necessària reforma de l’edifici que estava molt deteriorat, i que neix amb vocació de diàleg i de servei a la soci-etat”, ens ha destacat la seva directora Marisa Jiménez.

Ubicat en l’acròpoli de la ciutat. Al costat de la Catedral i del Museu Diocesà, del Palau Arquebisbal, del museu bíblic Tarraconense i de l’arxiu històric diocesà. Ens trobem en un privilegiat conjunt on conviu part de la història de la ciutat de Tarragona: un traç de la muralla romana s. II aC, la Capella del s. XIII dedicada a Sant Pau, dins d’uns magnífics claustres neogòtics —un d’ells coberts—, la Capella Major de planta grega, l’Antic Paranimf ara Sala d’actes, la Torre del Cabiscol, les vistes de la Catedral, una magnífica bibli-oteca neoclàssica del XIX, biblioteca Pon-tifícia amb un important fons bibliogràfic i documental que es remunta al segle XIII, amb més de 130.000 volums, molts d’ells incunables.

L’edifici actual fou construït l’any 1883. El nou edifici es va edificar a ins-tàncies de l’arquebisbe Benet Vilamitjana i Vila (1879-1888), i la seva construcció va finalitzar el 1886. La Capella Major s’inaugurà l’any 1888.

L’arquitecte August Font i Carreras (1846-1924), deixeble d’Elies Rogent, va dissenyar un monumental conjunt neogòtic articulat al voltant de dos claustres i cen-trat per la capella.

La remodelació de l’any 2013 ha equi-pat sales, aules i espais expositius amb tecnologia d’alt nivell, per convertir-se en un lloc únic on celebrar actes amb 425 persones en un marc de gran bellesa histò-rica que forma part del conjunt històric de

Tarragona, reconegut per la Unesco com a patrimoni de la humanitat l’any 2000.

La capella de Sant Pau Una pietosa història diu que la capella s’aixeca damunt d’una roca sobre la que sant Pau va predicar als gentils de Tàrraco. Més enllà de qualsevol narració llegendà-ria la capella constitueix un símbol de les arrels paulines de l’església de Tarragona. La capella fou construïda al 1234 en la mateixa època que la Catedral medieval. Quan es va edificar, la zona on actualment hi ha el seminari estava ocupada per una sèrie de dependències dels canonges de la Catedral i prop del cementiri canonical. La capella estava vinculada a l’hospital dels canonges gestionat per la confraria de sant Pau, formada per canonges infer-mers, d’aquí l’advocació de la capella. A finals del s. XIX, l’arquebisbe Benet Vila-

mitjana decideix construir un nou Seminari Pontifici, substituint les construccions exis-tents (rectoria de St. Francesc, les cases de Torrell i Peñarubia, el Col·legi Pius X...), però conservant en el seu interior la cape-lla de Sant Pau.

Artísticament, es tracta d’una capella de transició del romànic al gòtic que guar-da grans semblances amb la capella de santa Tecla la vella i alguns sectors de la catedral. De planta rectangular amb por-ta dentelada, òcul i espadanya. L’interior mostra arcs gòtics i els finestrals laterals. Al voltant de la capella en època medi-eval i moderna es va alçar un barri que amb els seus carrers i edificis es va ender-rocar per deixar pas al Seminari a finals de segle XIX.

Exterior. Format per una porta i un petit òcul i, coronada per un campanar d’espadanya (afegit al s. XVI). La forma

centre Tarraconense el Seminari, Un nou referent cultural i social

Un espai crida l’atenció ciutadana com si d’un nou edifici es tractés: el vell Seminari de Tarragona. A la reforma arquitectònica d’aquest edifici històric i multiusos, hem d’afegir la seva reconversió en centre de convencions i activitats externes. S’ha consolidat un referent pastoral, cultural i social a la ciutat mil·lenària de Tarragona i el seu territori. “M’exalta el nou i m’enamora el vell”, cantava el poeta J.V. Foix.

Detalle de la capella de Sant Pau, del segle XIII, al bell mig del claustre.


Patrimoni

de la porta (quadrada) és atípica (encara que no única) entre els edificis romànics i, per això hi ha historiadors que mantenen la teoria que està reaprofitada. La deco-ració de l’ampit recorda l’art visigot amb motius vegetals palmiformes. Als angles de l’edifici s’hi pot trobar uns contraforts en forma de columna acabades en ca-pitells vegetals. La cornisa està formada per arcs cecs pentalobulats molt comuns a Tarragona i que són herència de l’estètica andalusí. Tot l’edifici es sustenta damunt d’una base sòlida o pòdium que actua com a fonamentació.

interior. Presenta finestrals estrets i acabats en arc de mig punt. La volta és de creueria. Hi ha dues claus de volta amb la imatge d’una margarida de dotze pè-tals, símbol de vida i universalitat i, una àguila menjant uns fruits, símbol de l’àni-ma que s’alimenta de la Paraula de Déu. La imatge que presideix no és original de la capella, sinó que s’hi va traslladar del Museu Diocesà.

La Muralla romanaTarragona, des de la seva fundació, ha es-tat sempre una ciutat envoltada de mura-lles. La seva posició estratègica al Camp, nus de comunicacions entre les terres de l’Ebre i València, per una banda, i Bar-celona, per l’altra, i el seu port obert a la mediterrània la van convertir aviat en un punt de referència. En el segle XVII es va acabar de configurar com a indret d’inte-rès militar de primer ordre. Aquesta situa-ció va deixar d’ésser rellevant després de la Guerra del Francès. La nova burgesia, va intentar durant la segona meitat del segle XIX d’enderrocar les velles muralles per tal de permetre el creixement, expan-sió de la ciutat i la seva connexió amb la zona portuària. Fou aleshores, quan els murs ja no servien per a la guerra i quan eren considerats un obstacle per al creixe-ment econòmic de la ciutat, quan algú els va començar a contemplar com a objecte singular amb valor monumental. Les mura-lles, doncs, han acompanyat la vida dels tarragonins des del segle III a. C. fins a l’actualitat.

En la part alta del turó de Tarragona, a la zona que actualment ocupar, el Semina-ri va formar part a l’antiguitat del recinte fortificat de Tàrraco. La ciutat romana fun-dada el 218 aC va dotar-se de la muralla obra que va ser iniciada vora l’any 200 aC, i és el monument romà més gran i més antic de la península ibèrica. La muralla, va ser construïda en diverses fases durant el segle II dC i ens suposa tot un símbol

a de permanència de la ciutat. A l’Espai Muralla, es pot veure clarament les 2 for-mes de construcció en el seu aspecte tèc-nic: la construcció ciclòpia, diferent de la construcció de roca seca.

Conserva la ciutat uns 800 metres de l’original muralla, 150 dels quals els trobem a l’edifici del Seminari, juntament amb les torres com la del Cabiscol, per-tanyen a la primera fase i els llenços de mur segons la seva tipologia s’atribueixen a períodes lleugerament posteriors. La mu-ralla és una construcció que té unes dimen-sions de 12 metres d’alçada màxima i de 4 m fins a gairebé 7m d’amplada, segons el lloc i que està reomplerta originalment de rebliment de pedra irregular en la part baixa i tobes en la part superior.

La capella Major del SeminariEstem davant d’una capella neogòtica que va ser beneïda el 6 de maig de 1888 i restaurada al 2007. A la qual s’hi acce-deix des de l’atri mitjançant una escala no-ble. La singular capella presenta planta de creu grega amb expansions poligonals. El presbiteri, davant del qual es troba el se-pulcre de l’arquebisbe Vilamitjana, mostra una solució esglaonada, en què l’altar i el retaule es disposen a doble alçada. El retaule, dissenyat a manera de tríptic, con-té les imatges de la Immaculada Concep-ció, sant Josep (va substituir l’anterior que era Sant Benet, en honor de l’arquebisbe Benet, constructor del nou seminari) i sant Tomàs d’Aquino. Sobre les capelles late-rals es disposen unes tribunes que tenen la seva continuació al cor. Cal destacar el treball escultòric del fullatge present a la

barana de les trones, que ressalta la rique-sa dels materials emprats: marbre i jaspi; també l’intens cromatisme dels vitralls.

Durant la guerra civil es va convertir en refugi antiaeri i es va bastir una volumi-nosa estructura de formigó. Les despulles de l’arquebisbe Vilamitjana, enterrat a la capella, durant la guerra civil varen ésser traslladades al cementiri de la ciutat. La capella fou restaurada i oberta al culte l’any 1947. El 22 d’abril de 1951 va és-ser consagrat l’altar major. Les despulles del Dr. Vilamitjana van ser novament en-terrades al presbiteri. L’última ordenació sacerdotal que va tenir lloc a la Capella del Seminari Major el 1975. Mn. Miquel Combalia Aleu.

Biblioteca PontifíciaLa Universitat de Tarragona, fundada i do-tada pel cardenal Gaspar Cervantes de Gaeta el 1572, obtenia del papa Gregori XIII el privilegi de conferir graus el 1574, l’arquebisbe Antoni Agustí i Albanell, que l’havia succeït, inaugurava els cursos aca-dèmics l’any 1577. El 1572, el cardenal Cervantes també fundava el Seminari Tri-dentí, instal·lava la nova fundació en una casa del Capítol de la Catedral, propera a l’església de Santa Tecla la Vella, en la qual abans hi havia hagut l’Escola Capi-tular. Cinc anys després el Seminari tenia ja edifici propi al costat de la Universitat, entre l’actual església de Sant Francesc i l’Hospital; edifici que fou ampliat entre 1593 i 1595 segons traça de Pere Blai.

L’any 1595 s’executa el testament del canonge Feliu Serra, que llega la seva biblioteca al Seminari Tridentí de Tar-

USOS A UN ESPAi POLiVALENT

Seu d’institucions diocesanes. L’edifici del Centre Tarraconense “Seminari”, alberga la Residència Sa-cerdotal, El Seminari Menor, l’Institut Superior de Ciències Religioses, la Biblioteca del Seminari Pontifici, la llibreria diocesana, i tenen la seva seu les delegacions de joventut, apostolat seglar, catequesi, ensenyament i l’animació Bíblia de l’arquebisbat.Activitats que es desenvolupen. En ell, a més d’activitats acadèmiques, culturals i pastorals de primer or-dre, s’ofereix un espai per a reunions, formacions professionals, presentacions de llibres, debats, conferències, en un ambient de “atrium” on poder acollir i fomentar el diàleg amb creients i no creients. Un espai concebut per realitzar reunions, congressos, exposicions artístiques, interactuant amb l’espai en un diàleg constant fe i cultura, motor del projecte del Centre.Ruta dels Primers Cristians – Un centre d’interpretació del Cristianisme primitiu. El CT dóna a conèixer la cultura cristiana primitiva i les seves arrels paulines, en una exposició permanent que ens permet obrir els espais a la societat, ciutadans i turistes, per tal d’atansar la figura de Sant pau i dels primers cristians de Tarragona en la figura dels seus protomàrtirs i dels vuit primers segles de la història de l’església a la nostra ciutat. Conjuntament amb la ciutat hem inaugurat la Ruta dels Primers Cristians, on es convida a començar per la Capella de Sant Pau, tot rellegint els 18 panells del primer pis del Claustre de Sant Pau, que narren la evolució dels VIII primers segles de Cristianisme a Tarragona. n


Patrimoni

ragona. És un lot considerable de cent noranta-set llibres, que alternen la cultura religiosa amb les humanitats clàssiques, la majoria de la segona meitat del segle XVI, editats a París, Anvers, Colònia, Venècia, Roma, València, Salamanca, Barcelona i Lió. Durant els segles XVI-XVIII la bibliote-ca del Seminari Tridentí de Tarragona va incrementar el seu fons bibliogràfic amb altres llegats testamentaris d’arquebisbes, canonges i preveres.

Dissolta, per l’expulsió decretada el 1767 per Carles III, la Casa de Provació dels jesuïtes o Noviciat General, constituït a Tarragona el 1575, en temps d’Antoni Agustí, la seva col·lecció bibliogràfica fou addicionada a la biblioteca del Seminari Tridentí. Aquesta biblioteca va ésser l’em-brió d’una Biblioteca pública arquebisbal de Tarragona fundada, l’any 1772, per l’arquebisbe Juan Lario y Lanzis (1764-1777).

Al final de la dècada de 1980, hi fo-ren agregats encara uns catorze mil vo-lums procedents de la Biblioteca Antoni Agustí, entitat fundada com a biblioteca circulant, l’octubre de 1927, pel canon-ge Dr. Jaume Toldrà i Rodon, gràcies a l’alta protecció del cardenal Vidal i Bar-raquer, i a la bona acollida del Prefecte d’Estudis i del Director del Seminari i de la Universitat Pontifícia de Tarragona, i a la col·laboració de diversos preveres. La seva finalitat era el foment de les ciències sagrades, de la sana il·lustració i de les bones lectures a través del préstec de lli-bres i revistes a domicili i per correu. L’any 1931 oferia un catàleg de noranta-dues revistes i també un ampli repertori de pe-ces musicals. Amb el nom de Consultori

bibliogràfic per correspondència (1937- 1939), va continuar la seva obra durant la guerra civil espanyola amb l’ajuda clan-destina als preveres perseguits en la zona de Llevant.

Els fons bibliogràfics. El patrimoni bibliogràfic anterior al segle XX comprèn tretze manuscrits, onze volums d’una Bí-blia Glossada del final de segle XIII que s’ha cregut poder identificar amb la bíblia llegada per l’arquebisbe de Tarragona Joan d’Aragó al monestir d’Scala Dei, i dos volums més d’una Bíblia Sacra de principis del XIV, també procedent d’Scala Dei, ambdues de pergamí, amb caplletres miniades, obra de diversos miniaturistes anònims de tallers francesos per a la Bí-blia Glossada, i d’un artesà català sen-sible a l’estil lineal francogòtic per a la Bíblia Sacra, rellevat en el segon volum per un altre influenciat per la miniatura italiana, bolonyesa més específicament. El nombre d’incunables és de deu; tres-cents noranta-nou el nombre de volums del segle XV; vuit-cents seixanta-set del segle XVII; dos mil cinc-cents vuitanta-dos els del segle XVIII. Els del segle XIX són sis mil sis-cents dinou. Actualment la bibli-oteca consta d’uns cent-trenta mil volums; resultat de la progressiva incorporació de llegats com el del canonge Ramon Berga-dà i Solà (+1949), antic rector de la Cate-dral i curiós bibliògraf, i el del seu germà Mn. Francesc; una bona part també de la biblioteca dels cardenals Francesc d’Assís Vidal i Barraquer i Benjamín de Arriba y Castro, i la del canonge Joan Viladrich i Viladomat. A aquests llegats s’hi han de sumar uns tres-cents volums procedents de

cRONOLOGiA

La cronologia de la biblioteca va molt lligada a l’evolució del propi Seminari i els seus estudis, amb moments bri-llants i amb períodes de destrucció i decadència.1563 · El Concili de Trento: Origen dels Seminaris 1572 · Es funda i es dotada pel cardenal Gaspar Cervantes de Gaeta La Universitat de Tarragona i seminari tridentí 1574 · Gaspar Cervantes de Gaeta obtenia del papa Gre-gori XIII el privilegi de conferir graus 1577 · L’arquebisbe Antoni Agustin Albanell, que l’havia succeït, inaugurava els cursos acadèmics 1593-1595 Després el seminari te-nia ja edifici propi al costat de la universitat, entre l’actual església de Sant Francesc i l’Hospital 1595 · S’executa el testament del canonge Feliu Serra, que llega la seva biblioteca al seminari tridentí de Tarra-gona. És un lot considerable de cent noranta-set llibres, que alternen la cultura religiosa amb les humanitats clàssiques 1772 · Aquesta biblioteca va ésser l’embrió d’una bibli-oteca pública arquebisbal de Tarragona fundada, l’any 1772 1863 · La biblioteca del seminari tridentí estava formada per 4.833 volums continguts en nou armaris dividits en vint-i-nou seccions 1868 · Conseqüència de la Gloriosa els llibres de la bi-blioteca es van posar en sacs i van ésser traslladats a la casa dels concilis 1883-1886 · L’arquebisbe Benet Vilamitjana Vila va bastir un nou edifici al primer pis del Claustre del Sagrat Cor de Jesús, a mà dreta del nou edifici del Seminari Major de Tarragona, s’hi va ubicar la biblioteca que ocupava un àmbit de 135 m2 1897 el Seminari esdevenia, per decret del papa Lleó XIII, la Universitat Pontifícia Tarraconense, amb facultat de concedir graus acadèmics en teologia, filosofia i dret canònic. Ho va ésser fins el 1934 1936-1939 · Els estralls provocats per la guerra civil van afectar poc els fons bibliogràfics de la biblioteca del se-minari pontifici, tanmateix, van comportar la destrucció i pèrdua d’uns dos mil volums procedents de la biblioteca circulantant d’Antoni Agustí. També es van perdre part de les prestatgeries i mobles de l ’antiga biblioteca. Durant les dècades següents els fons més moderns van continuar essent emprats per professors i alumnes, mentre que l’ac-cés a l’antiquària restava totalment restringit 1939-1940 · El seminari s ’obra de nou amb 59 alumnes. 1968 · Trasllat dels seminaristes teòlegs a la facultat de teologia de Barcelona va comportar el progressiu empo-briment i fossilització dels fons bibliogràfics de la biblio-teca del seminari pontifici. per tal de frenar el reiterat robatori de llibres les portes de la biblioteca es van tancar definitivament a principis de la dècada de mil nou-cents vuitanta. la lenta represa va venir de mans del biblioteca-ri mons. Josep Martí i Aixalà 2006 · El Dr. Jaume Pujol i Balcells, actual arquebisbe de Tarragona, ha impulsat des de l’any 2006 la renovació de la biblioteca. Per una banda, la construcció de noves dependències dins del mateix edifici del seminari pontifici de Tarragona, tot servant i restaurant, tanmateix, la seu de l’antiga biblioteca. Per altra banda, promovent la nova catalogació dels antics i nous fons bibliogràfics d’acord amb els actuals mètodes bibliogràfics internacionals. n

L’antiga Biblioteca pontifícia.


Patrimoni

la biblioteca de Mn. Ramon Muntanyola i Llorach. També cal esmentar els llegats bibliogràfics d’uns deu mil i set mil volums procedents dels canonges Mn. Francesc Esplugas i Llorens i Mn. Salvador Ramon i Vinyes, respectivament. Tanmateix, no podem pas deixar d’agrair els nombrosos llegats bibliogràfics de diversos preveres i laics de l’arquebisbat de Tarragona.

Redacció TAGFotos: ÒsCAr rAmírez i txemA morerA

ARRELS PALEOcRiSTiANES

Tarragona és una de les ciutats hispàniques més ri-ques en cultura material paleocristiana. La tradició vincula l’arribada del cristianisme a l’acció missione-ra de l’apòstol Pau, però la primera noticia sobre cristianisme a la ciutat és de l’any 259 quan el bisbe de Tàrraco, Fructuós i els seus diaques Auguri i Eu-logi, foren cremats vius a l’amfiteatre sota la per-secució dels emperadors Valerià i Gal·liè. En època tardorromana l’Església de Tarragona esdevingué seu metropolitana de la Província Tarraconense, fou dinamitzadora dels molts Concilis provincials i alguns dels seus bisbes foren designats com a legats del Papa per a les províncies hispàniques. El patrimoni documental, artístic i arqueològic paleocristià que la ciutat ha llegat és, en el seu conjunt, el més notable de tota la Península Ibèrica.

Predicació de Sant Pau. La vinguda de Pau no està documentada. Tanmateix una sèrie de evidèn-cies palesen la possibilitat que Pau hagués arribat a Tàrraco. Algunes d’aquestes evidències són:• El desig d’arribar a Hispània manifestat a la seva

Carta als Romans (Rm 15,23-24 i Rm 15,28): Però ara ja no tinc camp d’acció en aquestes regions i, d’altra banda, sento des de fa molts anys un fort desig de venir a trobar-vos, cosa que penso fer quan vagi cap a Hispània. Espe-ro, després de fruir una mica de la vostra com-panyia (...) Així, doncs, quan hauré complert

aquesta missió i els hauré consignat el fruit de la col·lecta, passaré a visitar-vos tot anant cap a Hispània. Sé que, quan us vingui a trobar, hi vindré amb la plena benedicció de Crist.

• El seu Testament: «he lliurat un bon combat» i «el senyor em va donar forces per a predicar l’Evan-geli a tots els pagans».

• Papa Climent: A finals del segle I, Climent de Roma escriu que Pau havia propagat la Paraula de Déu des de l’Orient fins als extrems més distants de l’Occident.

• Tàrraco: És la Capital de la Hispània Citerior i es trobava a només a quatre dies en vaixell del port d’Ostia Antica (Roma). És la gran porta d’entrada de Roma a la Península Ibèrica.

Cristians a Tàrraco. La primera notícia que testi-monia l’existència d’una comunitat cristiana a Tàr-raco és a partir de la segona meitat del segle III dC. Evidencia aquest fet la Passio Fructuosi, que narra el martiri del bisbe de Tàrraco, Fructuós i els seus dia-ques Auguri i Eulogi, cremats vius a l’amfiteatre de la ciutat el 21 de gener de l’any 259 sota la persecució dels emperadors Valerià i Gal·liè. L’al·lusió a un bisbe, uns diaques i un lector ens fa entendre el grau d’ar-relament del cristianisme en el territori, com també la seva capacitat d’introduir-se en diversos estrats socials de la població de la Tàrraco del segle III. n

Sala de lectura.

El Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Engi-nyers d’Edificació de Tarragona va convocar, el di-vendres 6 de juny, més de cent comensals al Centre Tarraconense El Seminari per celebrar l’aniversari d’or i de plata en l’exercici de la professió de sis companys i companyes.

L’acte va consistir en una visita guiada a les re-novades i modernitzades dependències del Seminari (biblioteca, claustre, sales d’actes, llibreria) i en un sopar a càrrec de la firma restauradora Provisions, en el transcurs del qual es van atorgar les distincions professionals.

Concretament, es va retre homenatge a Marià Casas i Francesc Sas (pels seus 50 anys de professió d’aparelladors), i a Josep Maria Guasch, Pedro Orre-go, Josep Maria Claramunt i Maria del Carmen Cárca-mo (pels seus 25 anys). També es va donar la benvin-guda als nous col·legiats i col·legiades, preferentment gent jove graduada universitària.

A aquest acte de germanor, van assistir el pre-sident de diversos col·legis d’aparelladors de Catalu-nya: Julio Baixauli (Tarragona i Catalunya) Joaquim Romans (Girona) i Ramon Ferré (Terres de l’Ebre). n

ViSiTA DELS APARELLADORS


Patrimoni


ARQUiTEcTURA MODERNiSTA DE REUS (8)

cASA RULLLluís Domènech i Montaner1900 - 1901Sant Joan, 27

Després de construir a Reus l’Institut Pere Mata, el primer encàrrec privat que rebé Lluís Domènech i Montaner va ser el del notari Pere Rull Trilla, que el maig de 1900 va comprar a l’Ajunta-ment uns terrenys davant de l’Hospital. Rull i Domènech. Es coneixien, ja que el notari era soci fundador de la Sociedad Manicomio de Reus i, a més, coincidi-en ideològicament al voltant de la Unió Catalanista. Rull morí l’any 1921, vidu i sense fills. Va cedir l’edifici a la ciutat en el seu testament per tal d’ubicar-hi un museu que havia de portar el nom de Prim-Rull, que va ser inaugurat definitiva-ment el 1934

Es tracta d’un edifici unifamiliar amb tres façanes i una sola paret mitgera (adossada a la Casa Gasull). Dues fa-çanes estan obertes sobre un jardí privat i una tercera dóna al carrer Sant Joan i és la principal. Disposa de baixos i dos

plantes altes. Des de l’any 1988 és la seu de l’Institut Municipal d’Acció Cul-tural/IMAC. Per tant, actualment és un equipament cultural. Abans havia estat també la seu de l’Arxiu Municipal.

Domènech utilitza el mateix llenguat-ge, els materials i les solucions composi-tives que va emprar al centre sanitari. Hi ha un sòcol de pedra que ocupa tota la planta baixa. És tot de maçoneria i a la resta de l’edifici tenim murs d’obra vista i els elements decoratius són de pedra. Va ser un atreviment usar aquests ma-terials característics de les construccions industrials en l’arquitectura domèstica. També vol que la cantonada sigui im-portant i per això hi ha una columna de pedra a triple alçada.

La barana del balcó del primer pis és de pedra a la façana principal, amb el disseny de tiges i flors, i a les altres dues que donen al jardí hi ha una lleugera barana de ferro forjat, amb un mòdul repetitiu que representa una temàtica floral amb les línies típiques del coup de fouet que va caracteritzar l’Art Nouveau internacional.

A la primera planta tenim dues por-tes balconeres i una finestra. A la superi-or hi ha un reguitzell de finestres en tot el perímetre de l’edifici, agrupades en tres grups de tres a la façana principal i a les altres dues en forma de galeria, que inclou algunes falses finestres decorades amb rajoles dissenyades per l’arquitec-te Antoni M. Gallisà i produïdes per la casa Pujol i Bausis.

El coronament ens recorda els mer-lets d’un castell, amb el mateix tema floral que el de la barana del balcó. So-bre els merlets hi ha elements decoratius de pedra que l’arquitecte ja havia usat, però de ceràmica vidriada, al cafè res-taurant de l’Exposició Universal de Bar-celona de 1888.

En la decoració de la façana podem veure moltes al·lusions al propietari i a la seva professió: les seves inicials, PR, flanquegen una ploma al·lusiva a l’ofici de notari, les balances com a símbol de la justícia, el lleó de la cantonada com a al·legoria de la fortalesa i el gos que ha desaparegut simbolitzava la fidelitat. A més, tenim dos lleons rampants a la cantonada que ens manifesten l’interès de Domènech per l’heràldica.

Amb la Casa Rull s’inicia amb pleni-tud el Modernisme a la ciutat de Reus, amb l’entrada en joc per primera vega-da del coup de fouet i l’ús del maó vist en un edifici no industrial. La sobrietat escultòrica dels baixos, sobre la maço-neria, contrasta amb la del segon pis i la del coronament, sobre l’obra vista, un ampli repertori de motius vegetals, coro-nes i pinacles medievals.

cASA GRAUPere caselles Tarrats, 1910Sant Joan, 32Edifici cantoner amb baixos comercials i tres plantes de pisos. L’any 1910 Miquel Grau Cabré, un propietari important de Riudecols, va encarregar a l’arquitecte Pere Caselles la construcció d’aquest edifici. La façana que dóna al carrer Sant Joan és totalment simètrica respec-te a les seves obertures, que són dues en cada planta i corresponen a portes balconeres en les plantes altes, i a la tercera planta hi ha un ull de bou. És a dir, estan ordenades seguint dos eixos verticals.

El coronament i el disseny dels em-marcaments de les obertures de la faça-

Casa Rull

Casa Grau


Patrimoni


na principal ens recorden decoracions de l’Art Nouveau centreeuropeu, ja que combinen les formes rectes dels brancals de les portes amb les formes circulars ti-pus ferradura de les llindes.

Al voltant de les portes balconeres tenim representació de formes vegetals com són les fulles de llorer als baixos, que volen recordar el títol de baró de Llorach ostentat per Grau. A més, hi ha dues faixes horitzontals, amb les fulles i els fruits del castanyer, que assenyalen el nivell de les plantes principal i prime-ra. Al bonic coronament de la casa s’hi poden apreciar les figures mitològiques d’un parell de dracs.

A la planta baixa, amb sòcol de pe-dra natural, i entre les dues obertures, hi trobem entrellaçades les inicials del pro-motor de l’edifici, MG, i al primer pis, dins una marca romboïdal, l’any de la seva construcció, 1910, dos medallons molt usuals en aquella època. Al pis prin-cipal, on viu l’actual propietari, Llorenç Jaume Grau, es conserva un menjador/sala d’estar modernista realitzat amb ca-oba pel conegut ebenista reusenc Oliva, amb un armari de noguer encastat i una saleta decorada amb els entapissats i cortinatges originals en seda de moiré rosa, damasquinada i brodada.

Es tenen notícies de les factures dels diferents artesans i industrials que inter-vingueren en la construcció de l’edifici: els marbres són de Viuda e Hijos de Agustín Auqué, els materials constructius de Nontseny, Tassís, Gili, Òdena, Llevat i Sugrañes, els cels rasos els realitzà Emili Torres i les cornises de guix i els

florons centrals dels sostres Josep Cabré. “(...) tendrá un trabajo de los me-

jores hechos en Reus, así lo dicen los señores Ventura de Barcelona (...) y lo mismo ha dicho el Sr. Salas, arquitecto de Tarragona, que bien se lo merece la calle San Juan, una de las más céntri-cas de Reus”. Aquest text correspon a una carta que Ricard Pagès, que actuà com a contractista, dirigí al promotor de l’obra el desembre de 1910. És im-portant ressaltar que els executors dels treballs escultòrics fossin enviats des de Barcelona, per un costat, i conèixer l’opinió de l’arquitecte tarragoní Ramon Salas Ricomà, per un altre.

La major part de la façana té un tractament d’estucat que imita un para-ment de pedres regulars. Pere Caselles col·locà branques de llorer florit que es repeteixen en forma de sanefes a tota l’ornamentació de la casa, que corres-pon al final del Modernisme floral. La façana que dóna al carrer Pere Òdena no té cap interès.

ANTic DiSPENSARi ANTiTUBERcULÓSJoan Rubió Bellver, 1926Sant Joan, 34 AL’origen d’aquesta construcció es troba en la política sanitària desenvolupada durant els anys d’existència de la Man-comunitat de Catalunya. L’any 1923 aquesta institució plantejà la possibilitat de construir un sanatori antituberculós, idea que va arribar a bon fi amb l’acord subscrit l’any següent entre l’Ajuntament

i la Mancomunitat segons el qual el pri-mer cedia un terreny proper a l’Hospital de Sant Joan per a la seva construcció. Amb el govern de Primo de Rivera de-sapareixia la Mancomunitat i es para-litzava el projecte fins que el 1926 es sol·licità a la Diputació de Tarragona la seva represa. Demanaren el febrer de 1927 el permís corresponent.

L’arquitecte reusenc Joan Rubió Bellver, que era l’arquitecte en cap de la Mancomunitat, redactà el projecte l’any 1923 i fou aprovat pel consell permanent de la Mancomunitat el 4 de desembre de 1923. Es tracta d’un edifi-ci de planta rectangular, amb una sola planta, golfa i coberta a dues vessants partint d’una estructura de fusta i forma un dibuix geomètric amb teules verdes sobre les ordinàries. El dispensari, que té aparença modernista, queda aïllat del carrer mitjançant un jardí amb tan-ca de pedra i reixa de ferro i està clos amb un mur on s’obre una portalada de pedra. La porta de l’edifici, amb arc de mig punt, queda protegida per un petit rafal de fusta sobre dues columnes de pedra nues de qualsevol decoració. Es corona amb un perfil totalment esglao-nat a doble vessant de la façana prin-cipal. Sota hi ha una mena de finestra coronella sobre la qual trobem l’escut de la Diputació de Tarragona.

Rubió utilitza en moltes obres seves, i aquí també ho fa, la pedra desbastada i també ens recorda els seus estudis vers les construccions tradicionals en pedra, recollits en el llibre Construccions de pedra en sec, publicat per l’Associació

Casa TarratsAntic dispensari antituberculós

Tag 3r quadrimestre 2014 [ 37 ]Tag 3r quadrimestre 2014 [ 36 ] Tag 3r quadrimestre 2014 [ 36 ]

Patrimoni

d’Arquitectes de Catalunya l’any 1914. Rubió utilitza la pedra sobretot per un interès estètic, ja que usa els blocs de pedra simplement desbastats i carejats. L’arquitecte aconsegueix dotar d’interes-sants textures les façanes dels edificis.

És un edifici d’estil eclèctic, amb trets neoclàssics i aspecte fortificat pels grans elements de pedra que el formen. És di-fícil de contemplar ja que es troba molt amagat darrere els frondosos arbres del jardí. La decoració la trobem en el tractament dels materials, en l’obra de maçoneria i en els detalls constructius.

cAL TARRATSPere caselles Tarrats1890 - 1892Sant Joan, 11Joan Tarrats Homdedéu, un dels propie-taris de la important fàbrica tèxtil cone-guda amb el nom de Vapor Nou, encar-regà a l’arquitecte Pere Caselles aquest edifici cantoner amb baixos comercials i tres plantes d’habitatges, amb façanes als carrers de Sant Joan i al dels Recs, que tenen un mateix tractament formal. Caselles va firmar els plànols que es van presentar a l’Ajuntament per dema-nar la llicència d’obres i va voler tren-car amb l’arquitectura acadèmica de l’època, amb un tractament de façanes molt sever. Per tant, va seguir els models neomedievalitzants que corresponen a l’etapa premodernista reusenca i té un estil neogòtic en tots els seus elements decoratius.

Les façanes tenen totes el mateix tractament, que consisteix en un estucat imitant els carreus de pedra policroma, peces de decoració escultòrica seriades i baranes de foneria. Les inicials del promotor, J.T., estan incloses en un gran escut situat a la cantonada, entre el pis principal i el primer. Totes les obertures estan emmarcades per trencaaigües d’inspiració medieval, recolzades sobre mènsules de producció seriada, decora-des amb representacions zoomòrfiques i fantàstiques, amb capitells que tenen figures mitològiques. A la primera plan-ta hi ha un balcó corregut amb baranes de fosa, que es perllonga a la cantona-da i enllaça les dues façanes. Corona la façana una cornisa suportada per grans mènsules que emmarquen plafons decoratius, que amaguen espiralls de ventilació.

“Casa d’en Joan Tarrats y de Homde-déu, fou feta en 1892, fou arquitecte

Pere Caselles Tarrats, fou mestre de ca-ses Pere Monné, fou fuster S. Marimon, fou serraller V. Murgades, fou pintor Pau Codina”. Aquest text correspon a la ins-cripció que, a manera de fris, recorre els murs del vestíbul i ens permet tenir informació respecte els industrials i ar-tesans que treballaven a finals del segle XIX a Reus.

A la vivenda del primer pis tenim en-cara paviments tipus Nolla, decoracions de sostres sorprenents amb un artesanat neogòtic de bigues amb socarrats, de-corat amb làmines de pa d’or, mobiliari de l’ebenista reusenc Oliva, vidres amb decoracions a l’àcid i pintures murals de Tomàs Bergadà, que respiren Modernis-me per tots cantons.

cASA SAGARRAPere caselles Tarrats, 1908Sant Joan, 12 – 14 Jaume Sagarra Constantí promou la seva propietat construint un edifici en-tre mitgeres de planta baixa i quatre plantes, en la millor època modernista reusenca. S’estableix una diferenciació entre els baixos i l’entresòl i la resta de plantes. La part baixa de la façana té un primer cos de pedra, i un segon cos amb una decoració escultòrica floral que em-marca unes zones esgrafiades amb la representació de dos animals fantàstics afrontats acompanyats d’elements vege-tals. A partir de la primera planta veiem un fons d’estuc que imita un aparell de carreus regulars de pedra i una rica de-coració floral de pedra artificial al nivell de les llindes del balcons.

Les baranes dels balcons estan resol-tes amb un molt senzill treball de forja amb aplicacions de flors de xapa de fer-ro estampada. El conjunt es corona amb una cornisa decorativa que alterna mo-tius vegetals amb tres rostres femenins i el tancament del terrat, que combina la barana de forja de ferro i els elements d’obra, merlet de pedra.

Es tracta d’un edifici força interes-sant per la seva decoració profusa, molt lligada amb l’Art Nouveau francès, ple de simbolismes i motius vegetals. Hem de fer esment als dragons esgrafiats en verd sobre fons fosc a cada costat del balcó central del segon pis i també a les efígies femenines del quart pis, un dels elements apareguts a l’inici de l’Art Nouveau belga, que el Modernisme en-tronitza i empra arreu.

Text i fotografies:Josep mAriA buqueres

Arquitecte Tècnic

LA SALUT DEL TEU HABITATGE, EN MANS DE TÈCNICS COL·LEGIATS

AAVV. Arquitectura del Camp. Guia. Centre de Documen-tació de la demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya/C.O.A.C. Edita C.O.A.C i Autoritat Portuària de Tarragona. 1995.

AAVV. La Casa Navàs de Lluís Domènech i Montaner. Edicions Pragma. Reus, 2006.

AAVV. 67 Façanes modernistes de Reus. Escola Taller Mas Carandell. Edicions El Mèdol. Reus, 1995.

AHMR. Expedients 15/1901, 55/1901, 22/1903, 15/1910 i 147/1926.

AJUNTAMENT DE REUS. Reus. Ciutat Modernista. Patronat Municipal de Turisme i Comerç. Ed. Mediterrània.

AMIGÓ, R. Materials per a l’estudi dels noms de lloc i persona, i renoms del terme de Reus. Associació d’Estudis Reusencs. Reus, 1988. Aquest treball va guanyar el Premi Xamfrà 1982, que patrocinava el COAATT.

ANGUERA, P. Urbanisme i arquitectura de Reus. Edita Caixa de Pensions. Reus,1988.

ARNAVAT, A. - BERGADÀ, J. - MARCH, J. Arquitectura Modernista a Reus. Edició i producció “Pragma edicions”. Reus, 2003.

BUQUERAS, J. M. Arquitectura de Reus. Vol 1: Tomb de Ravals. Ed. Josep M. Buqueras Bach. Tarragona, 1985.

Guia modernista Reus. Edita “reusturisme”. Reus, 2011.MARCH, J. Catàleg de l’Arquitectura Modernista de

Reus. Ajuntament de Reus; Universitat de Barcelo-na. Reus, setembre, 2001. Document inèdit.

Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, Històricoartístic i Natural de Reus. POUM de Reus. 2004.

BiBLiOGRAFiA i NOTES


Activitat col·legial


Si necessiteu: n Un certificat d’habitabilitatn Un Test de l’Edifici (ITE), per sol·licitar una

subvención Un peritatge o taxación Donar d’alta una activitatn Assessorament en qualitat i seguretat a les

obresn El Llibre d’ús i manteniment del vostre edifici

Si al vostre edifici o habitatge: n Li cal una rehabilitación Penseu fer-hi obresn La façana no està en condicionsn Hi ha esquerdes, humitats o deficiènciesn Cal posar-hi un ascensorn Teniu problemes d’accessibilitat

Servei d’Atenció i Assessorament a Consumidors i Usuaris

SAACU

LA SALUT DEL TEU HABITATGE, EN MANS DE TÈCNICS COL·LEGIATS

l’Aparellador,el teu tècnic de capçalera

Per què el teu tècnic de capçalera? Perquè l’aparellador, arquitecte tècnic o enginyer

d’edificació és el tècnic més proper, especialista en construcció, que et donarà resposta a qualsevol qüestió relacionada amb el teu edifici o habitatge.

EN BONES MANS: Contacteu amb el SAACU per comptar amb els serveis de TÈCNICS COL·LEGIATS que són garantia de responsabilitat professional i seguretat jurídica. Servei gratuït.

Tel. 977 212 799 (ext. 3) a/e: [email protected] www.apatgn.org

Cèdules d’habitabilitat Informes tècnicsInspeccions Tècniques d’Edificis (ITE)

Ajuts i SubvencionsAccessibilitat

Mostra de ceràmica i escultura de Xavi Pino

Organitzen:

Setembre - DeSembre 2014expoSicionS Del coAAtt

L’EQUiLiBRi DELS FETS Una reflexió de l’obra de Xavi Pino

Percebo l’obra de l’autor. M’atrapa la seva propos-ta —amb la complicitat del silenci—. M’atrapa amb emotivitat. La sento i la veig en contemporaneïtat. Atorgant, això sí, la seva existència, elogiant la idea, la natura i el plaer de la raó.

Veig en la seva escultura densitat, intensitat i la força de la forma d’un discurs poètic, on els mate-rials (cercats amb intenció i reflexió) són fruit de la seva odissea i del seu estar. Els mira i interactua...els respecta, els deixa i entra en diàleg. Res és gra-tuït, interactuen amb testimoni i discurs, amb petja-da controlada. L’acció en contínua transformació i els elements demanen d’altres, en procés, percepció i comportament, es fusionen i s’enfronten, transfor-mant la idea en discurs.

Veig com veu i tracta la forma, i llegeix el temps en permanent diàleg, entre raó i sentiment.

La idea, ara intensa, amb coherència i consis-tència personal dels estats successius. El discurs se-gueix, esdevé mètrica, amb l’emotivitat de l’espai, del buit i del silenci. El silenci adquireix una altra dimensió, un context, un estat —el de l’autor—, el silenci de les idees i de l’obra. L’obra transita en temps i en geometria.

La idea esdevé ara trànsit i acció per produir re-sultat, interactuant amb una nova realitat i profanant amb la seva mirada el discurs. El treball i l’experi-ment ens situa en una nova dimensió on la sensibi-litat, el tacte i l’instint ens dóna l’equilibri dels fets.

leonArdo esCodA

juny 2014

Cuando la impermeabilizaCión de Cubiertas permite nuevos estilos de vida: tHat´s building trust.

www.sika.es

www.aparelladorstarragona.org

INFORMES PERICIALS

GESTIÓ DE MANTENIMENT PER A COMUNITATS

GESTIÓ I DIRECCIÓ D’OBRES DE REFORMES

INSPECCIÓ TÈCNICA D’EDIFICIS

CÈDULES D’HABITABILITAT

Obligatori a partir de l’1 de juny de 2013per al lloguer o venda d’un habitatge

CERTIFICAT D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

ABCDEFG

Gestió i seguiment al llarg de tot el procés.

Et podem ajudar. Truca’ns!

La garantia d’un Col·legi Professional

El tècnic expert en rehabilitació i manteniment d’edificis. Una garantia de qualitat, estalvi i seguretat.

El millor assessorament integral per al vostre habitatge.

Vols trobar el tècnic de capçalera més proper?

www.aparelladorstarragona.org

977 21 27 99

l’Aparellador,el teu tècnic de capçalera

Amb qui treballen els nostres tècnics?

Materials Instal·ladors Serveis

Cuando la impermeabilizaCión de Cubiertas permite nuevos estilos de vida: tHat´s building trust.

www.sika.es

És el moment d’avançar amb gas naturalInstal·leu gas natural a les noves construccions i aconseguireu augmentar-ne el valor d’una forma ben senzilla i econòmica. Amb tota la confi ança i garantia de Gas Natural Distribución, que us proporcionarà assistència tècnica i assessorament personalitzat sempre que us calgui.

Amb gas natural, els vostres edifi cis obtenen una qualifi cació energètica superior. Els nostres especialistes us aconsellaran per tal que els vostres projectes prenguin forma de manera efi cient, tant en l’aspecte tècnic com econòmic.

Doneu més valor als vostres projectes amb gas natural: l’energia amb futur.

El gas natural,un valor segur per als vostres projectes.

www.gasnaturaldistribucion.com

Per a més informació, truqueu-nos al

902 212 211

An. ARQUITECTOS A4 [C].indd 1 20/02/12 16:33

Documents

Tag 72 - 3r quadrimestre 2014