Tag 77 · 2n quadrimestre 2016

agC

ol·l

eg

i d’A

pa

rella

do

rs,

Arq

uite

cte

s Tè

cn

ics

i En

gin

yers

d’E

difi

ca

ció

de

Ta

rra

go

na

2n quadrimestre 2016Any XXI núm 77

Preu: 3 €

Josep M. Juncosa, cap del Servei Territorial d’Habitatge

Obres per garantir al màxim l’accessibilitat

Lean Construction, organització i petició del producte

Barris a Tarragona arran del creixement industrial

Tag

Serv

eis

del C

OA

ATT

Edita:Col·legi d’ApArellAdors, ArquiteCtes tèCniCs i enginyers d’edifiCACió de tArrAgonA

Rambla del President Francesc Macià 643005 TarragonaTel. 977 212 799 · Fax 977 224 152 e-mail: [email protected]

Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del TAG.

Consell de Redacció Gemma BlanchPablo Fernández de Caleya,Eva Larraz, Josep M. Sanet,Manuel Rivera Moral i Òscar Ramírez

Producció revista Nou Silva Equips · Tel. 977 248 883e-mail: [email protected]

Contractació publicitat:Serveis Externs COAATT · Tel. 977 212 799

Subscripcions revista: [email protected]

Dipòsit legal: T-800-93ISSN (edició en paper): 1134-086 XISSN (edició electrònica): 2462-3342

Junta de GovernPresident

Adolf Quetcuti Carceller

VicepresidentaYolanda Fernández Vázquez

SecretariFrancesc Xavier Llorens Gual

TresorerJosé Luis Hernández Osma

ComptadoraGemma Blanch Dalmau

VocalsMarc Anglès Pascual

Marià Montoro PerellóJúlia Oriol Pasano

Jordi Roig RodamilansPere Vinaixa Clariana

[email protected]

SEU A TARRAGONATel. 977 212 [email protected] / www.apatgn.orgRambla del President Francesc Macià, 643005 Tarragona

Horari d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a 14 h i de 15.30 a 17.30 h Divendres de 8 a 15 hHorari d’estiu: Del 1 de juny al 30 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 15 h

Tancat per vacances del 15 al 31 d’agost

GERèNciAPablo Fernández de Caleya [email protected]

SEcRETARiAMíriam Ferrer, Dora Llaberia i Angelina Guspí[email protected]

ViSATSTècnics: Josep Anguera i Ramon RebolloCarme Vallverdú i Eva Larraz [email protected] d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a14 h i 15.30 a 17 h Divendres de 8 a 14 hHorari d’estiu: Del 1 de juny al 30 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 14 h

SERVEiS EXTERNSAssegurances, patrocinis, lloguer d’espais i publicitatMeritxell GispertTel. 977 212 799 · 977 250 [email protected]

cENTRE DE DOcUMENTAciÓ, BiBLiOTEcA i cOMUNicAciÓ Servei de comunicació i publicacions: Eva Larraz [email protected] de documentació i biblioteca: Lluís Roig [email protected]

GABiNET TècNic i DiNAMiTZAciÓGabinet tècnic: Ramon Rebollo i Josep [email protected]ó: Meritxell Gispert [email protected] de treball: [email protected] d’inspecció: Josep Anguera

iNFORMÀTicAJaume Cabré[email protected]

cOMPTABiLiTATJoan Sá[email protected]

ASSESSORAMENTMíriam Ferrer

ASSESSORIES EXTERNESJurídiques: Escudé Advocats (Tgn)Tel.: 977 249 832César Aguirre (Tgn) Tel.: 977 249 811

Laboral: Assessoria Félix GonzálezTel.: 977 213 458

Fiscal: Porras García AssessorsTel.: 687 973 979

FUNDAciÓ cOAATTLluís [email protected]

EditorialTagREViSTA DEL cOL·LEGi D’APARELLADORS, ARQUiTEcTES TècNicS i ENGiNYERS D’EDiFicAciÓ DE TARRAGONA

Sinergies per al creixement

És evident que el treball en equip possibilita sempre una bona finalització de tot projec-te que s’engega. La unificació dels esforços personals es tradueix en un triomf col·lectiu

i al nostre sector, on intervenen tants professionals i tants elements, és òptim crear aquestes sinergies necessàries.

començant per la responsabilitat assumida al seu moment —ara ha fet un any— pels membres de l’ac-tual junta del cOAATT que té clar que la suma enfor-teix i consolida. i sobretot, perquè el dia a dia ens porta a moure moltes fitxes, perquè és lògic pensar que si falla una peça de l’engranatge, res es mou ni es construeix un projecte. Per aquest motiu de-manem, exigim hauríem de dir millor, que els ajun-taments estiguin al nostre costat i col·laborin fent complir als ciutadans les normatives i lleis relaciona-des amb l’habitatge. Necessitem la seva ajuda per garantir que les persones entenguin que cal exercir amb responsabilitat la cultura del manteniment.

Fer el seguiment de les llicències atorgades, ins-peccionar les obres i garantir-ne la seva seguretat i la seva legalitat ha de ser el primer cavall de ba-talla d’una administració, sovint desbordada per la falta de mitjans, a qui li estenem una vegada més la nostra mà. El nostre col·lectiu és aquell que pot posar a l’abast d’ajuntaments i administracions au-tonòmiques o la central, les eines que ara manquen i són obligatòries.

Només es pot construir sense sumar tots els ele-ments. Si es gira l’esquena al problema, no preten-guem que les coses surtin mínimament bé. Els apa-relladors, arquitectes tècnics i enginyers d’edificació tenim clar el rol que hem de jugar i des de quina òptica podem exercir-lo. col·laborant enfortim i ens consolidem. construïm des de la suma?

LA JUNTA DEL cOAATT

Vista dels barris de Ponent de Tarragona, amb la indústria i el port al fons.Foto: nou silvA equips, sl

nL’ENTREVISTA Josep Maria Juncosa, cap del Servei d’Habitatge Pàgs. 4-5

nL’ENTREVISTAJúlia Oriol i Marc Anglès, els més joves de la junta Pàgs. 6-7

nGABINET TÈCNICDades de síntesi, 1r quadrimestre 2016 Pàgs. 8-11

nMOBILITATRDL1/2013 Pàgs. 12-14

nPATRIMONIRuta Jujoliana Pàgs. 16-19

nPROJECTEPoliesportiu “Viding-Sant Jordi” Pàg. 20-21

nNOUS SISTEMESLean Construction Pàgs. 22-23

nREPORTATGEHabitatge d’empresa a Tarragona Pàgs. 25-27

nVIDA SOCIALEls aparelladors celebren el seu tradicional sopar anual Pàgs. 28

nASSESSORIANecessitat de documentar canvis a les obres Pàgs. 30

L’entrevista

Tag 2n quadrimestre 2016 [ 4 ]

Sr. Juncosa, per situar-nos i tenir les coses clares, quines són les principals funcions i serveis del seu departament a Tarragona?

Bàsicament hi ha tres grans àrees. Una és la direcció de la promoció de l’habitatge que porta tota la part d’habi-tatges de protecció oficial i el seguiment del nostre parc públic que fan diferents gestors distribuïts pel territori. També in-clou els expedients de HPO o visats de contracte malgrat ara, amb la crisi, és una àrea amb poca activitat. La segona àrea és la direcció de rehabilitació d’ha-bitatges, cèdules d’habitabilitat i mante-niment dels edificis del parc privat que inclou, per exemple, tot allò relacionat amb les ITE. I la tercera àrea és la direc-ció de programes socials que inclou tot allò que era ADIGSA i que treballa al voltant dels expedients d’emergència o l’atenció a les famílies amb risc d’exclu-sió social.com a tècnic especialista, i col-legiat des de fa quasi 37 anys, quina experiència i visió té de la situació actual? De quina forma creu que ha canviat el territori i les feines que fan els tècnics aparella-dors en aquests anys?

Ha anat canviant però no aquests últims anys. Ha canviat des de l’entra-da de la Generalitat. El primer decret de les cèdules d’habitabilitat va sortir el 1983 i, a partir d’aquí, es va obrir un camp de treball pels tècnics com ara els arquitectes i els arquitectes tècnics. Aquell mateix any va sortir el decret que donava subvencions a la rehabilitació i s’obria la possibilitat de demanar-les a una gran part de la població. A nivell dels tècnics, aquestes rehabilitacions no donaven molta feina perquè eren petites actuacions però sempre hi havia el típic ciutadà que allargava l’obra una mica més, encomanant més projectes per a fer altres actuacions.

Al 1986 vam tenir un boom de cons-trucció d’habitatges de protecció oficial, que va durar fins als anys noranta, i això va ajudar als tècnics. Des del 1991 i fins cap allà a l’any 2000, va haver-hi una aturada i va ser una època de mol-tes pujades i baixades, d’etapes on te-níem molts expedients de rehabilitació i altres on es construïa més obra nova. Ja al 2001, i fins el 2006-2007, va tenir lloc el famós boom de la construcció. I al 2005 va sorgir un altre camp de treball per als tècnics que anava encaminat cap al manteniment dels edificis. Parlo del Test de l’Edifici o TEDI que va ser el predecessor de la Inspecció Tècnica d’Edificis, la ITE. El primer decret que re-gulava les ITE és del 2010 que és quan deixa de funcionar el TEDI. Entremig, al 2013, va sortir el decret que regula tot el tema de la eficiència i certificació energètica.

Actualment, pel que veiem de movi-ment, es fan moltes ITE’s, certificats d’ha-bitabilitat i els energètics però no tenim constància que es faci obra nova. No en tenim perquè nosaltres intervenim al fi-nal del procés. Els primers que en tenen coneixement són els col·legis i després intervenen els ajuntaments. Nosaltres entrem al final del procediment amb l’atorgament de la cèdula de primera ocupació. Si ara hi comença a haver moviment, nosaltres no el veurem fins d’aquí a dos anys que és quan, més o menys, s’acaba una obra.Els darrers anys, la crisi ha afectat a tot el sector de la construcció i als professionals que hi pertanyen. Ara, sembla que hi ha una lenta recuperació i que es comença de nou a fer obra nova i a acabar la que estava iniciada i paralitzada. Quina lectura en fa del moment?

Nosaltres, traient llistats d’expedi-ents de cèdules d’habitabilitat de prime-ra ocupació, les que serien d’obra nova,

la veritat és que no detectem que hi hagi recuperació. Tot el contrari perquè des del 2010 que el nombre d’expedients de primera ocupació ha anat disminu-int. Les cèdules de segona ocupació es mantenen i els últims tres anys estem al voltant dels 9.000 expedients. Amb les ITE no et puc dir res perquè fins el 2015 portaven el control des de Barcelona i nosaltres fa pocs que ens en ocupem di-rectament. La iTE no acaba de funcionar, hi ha molts propietaris que l’haurien de passar i no la passen mentre els ajuntaments no acaben de donar suport als professionals del sector per instar a que es facin.

Cal pensar que hi ha moltes comuni-tats que ja tenen prou feina en mantenir unes despeses mínimes i això dificulta el tema. Passar una ITE és interessant per-què se sap quin és l’estat d’un edifici però en molts casos comporta unes des-peses que no es poden assumir. Si que hi ha tota la línia d’ajuts per a la rehabi-litació on una de les condicions és haver passat la ITE. Es preveu alguna campanya o me-sura per incentivar als propietaris a realitzar les iTES, especialment les d’habitatges unifamiliars, que seran obligatòries a finals d’any?

Sí, s’estan fent ja a través dels col-legis, dels administradors de finques o quan surten campanyes de rehabilitació perquè és un reclam per a fer les ITE. Es preveu millorar les prestacions del nou programa per fer iTE’s ?

El programa s’està fent de nou a par-tir del decret del 2015 i cal esperar a la redacció final perquè ara s’estan modi-ficant versions. Es revisaran” in situ” els iTE’s per verificar la qualitat de la informa-ció rebuda?

El decret estableix que l’administra-ció pot fer les visites aleatòries que con-

Josep Maria Juncosacap del Servei Territorial d’Habitatge de la Generalitat

Moltes de les gestions que es realitzen al sector de la cons-trucció, i per tant els col·legis professionals com els d’apa-relladors, passen de manera obligada per la Generalitat de Catalunya que, sovint, fa de pont entre els propietaris dels habitatges i els tècnics que han de realitzar tràmits, gestions i obres. L’Agència de l’Habitatge de Catalunya és

l’exemple més clar de les sinergies que cal disposar per avançar en un àmbit indispensable com és el relacionat amb l’habitatge i la qualitat de vida. Per conèixer aquesta visió del sector des de l’àmbit públic, parlem amb Josep Maria Juncosa, aparellador i Cap del Servei Territorial d’Habitatge a Tarragona.

L’entrevista

Tag 2n quadrimestre 2016 [ 5 ]Tag 2n quadrimestre 2016 [ 4 ]

sideri convenients entre els expedients que té en curs. En principi la responsabi-litat de la ITE l’adquireix el tècnic que és qui conclou quin és l’estat de de l’edifici de manera que nosaltres fem únicament inspeccions de comprovació per garan-tir que allò que es diu, és cert. Quins creu que són els errors més comuns en les elaboracions de les iTE’s?

Bàsicament tot allò que fa referència a les instal·lacions i la qualificació de les eficiències. Així com tots els elements constructius estan ben definits, quan en-trem a l’apartat d’instal·lacions tenim la sensació que es navega una mica, que sovint hi ha diferències importants entre allò que es diu a l’informe i el que s’en-trega com a informació gràfica. Especi-alment passa a les instal·lacions elèctri-ques i a les d’aigua. Quin percentatge de cèdules es re-visen de totes les que es reben per part dels tècnics de la Generalitat o d’altres administracions?

Depèn molt de les zones i de les ad-ministracions. El Consell Comarcal del Tarragonès no té conveni signat amb nosaltres i a Tarragona es funciona a través de la oficina municipal de l’ha-bitatge. El Consell Comarcal del Baix Camp si té conveni establert. En tot cas, el percentatge de revisió dels expedients de cèdules d’habitabilitat és molt alt i podríem estar parlant del 80-90% d’ins-peccions. Nosaltres les fem per zones i en algunes en concret hi hem d’actuar més profundament. Les fem els tècnics d’aquí i també es fan des de Barcelona. Quins són els errors més comuns detectats arran de les visites?

Sobretot el tema de les ventilacions a les cambres de bany perquè, al ser peces que poden ser interiors han de tenir unes ventilacions mecàniques o estàtiques. També les alçades dels habitatges que a vegades no són prou correctes i estan per sota dels límits que marquen els diferents decrets. I ens trobem amb bastants casos d’edificis d’habitatges que tenen proble-mes d’accessos o amplades d’escala no correctes, massa reduïdes. Es podran rebre per via telemàtica les cèdules atorgades?

Sí, la intenció és que si es fa tota la tramitació telemàtica, un cop s’atorgui la cèdula, qui ha fet la sol·licitud rebi un fitxer on se la pugui imprimir. S’hi està treballant des del departament d’informà-tica i no puc dir quan estarà operatiu el servei.

Quines ajudes a la rehabilitació s’ofereixen actualment i quines hi ha previstes a curt i mig termini?

A data d’avui no hi ha cap ajuda. Segons el calendari que tenim, a pri-mers de maig surten el ajuts per a la rehabilitació d’habitatges per la gent gran que dóna unes subvencions de fins a 2.500 euros amb l’objectiu d’acabar de garantir uns mínims d’habitabilitat en aquests habitatges on s’hi fan algunes obres com ara canviar la banyera per un plat de dutxa. En els casos que els vingui molt gran fer la sol·licitud, nosal-tres ens encarreguem fins i tot de fer-los l’obra a través d’empreses de manteni-ment que han sortit amb contractes de licitació pública.

El mateix calendari ens diu que a fi-nals de maig surten unes subvencions per a la rehabilitació d’edificis d’habitatges. Això afecta a totes les parts comunes de l’edifici, no als habitatges, de manera que es poden rehabilitar façanes, posar ascensors si no n’hi ha o posar mesures per aconseguir estalvis energètics. Aques-ta estarà oberta fins el 30 de setembre. Quina diferencia de qualitat hi ha entre la documentació visada i la no visada?

Si són cèdules que es presenten tele-màticament intervé el col·legi prèviament i ja tenen totes el visat. Amb les ITE ens

passa igual, ens ve tot per via dels col-legis. Els únics casos on hi ha sol·licituds en certificats d’habitabilitat són les cèdu-les d’habitabilitat i el tràmit és tan curt i exigeix tan poca documentació que pràc-ticament no hi ha diferència de qualitat.La Generalitat comprova la idone-ïtat dels tècnics que aporten docu-mentació sense visar?

El decret de la ITE diu que els tècnics que les facin han de tenir una assegu-rança de responsabilitat civil però si ens fan la sol·licitud del certificat d’aptitud per via telemàtica, ja hi el control del col·legi. Cal dir que, de tant en tant, fem alguna comprovació per garantir que tot funcioni i es compleixi. com avalua o qualifica la qualitat dels treballs dels col·legiats del cOAATT?

Penso que és una feina correcta i no posem en dubte la seva professionalitat. La documentació que presenten és sem-pre correcte i no tenim queixes de cap de les gestions que realitzen. Quina aportació fa el col·legi a les feines del seu departament?

Estem molt en contacte i estem treba-llant pel bon funcionament de les cèdu-les d’habitabilitat o amb el tema de les ITE. Hi ha una bona col·laboració i una bona entesa. •••


L’entrevista

Júlia Oriol i Marc AnglèsEls més joves de la Junta del cOAATT

La Júlia Oriol i el Marc Anglès són la veu més fresca i jove de la junta del COAATT que, tot just fa un any, iniciava el seu recorregut amb l’Adolf Quetcuti al capdavant. Són també l’exemple clar que la joventut pot aportar i sumar coneixe-

ments i idees a col·lectius que normalment opten per altres perfils. Van iniciar la carrera quan començava a caminar la crisi i ara, en temps difícils, estan disposats a mullar-se i a ser optimistes.

Què us va portar a dedicar-vos a aquest ofici? Us ve de família, de la infància?

Júlia: a primer d’ESO havíem de fer un treball de dibuix tècnic i em va agra-dar molt de manera que vaig pensar qui-na professió podria ser que inclogués el dibuix tècnic. I més tard, al cap d’uns anys, vaig anar a fer unes pràctiques amb un aparellador i em va agradar de manera que m’hi vaig llençar de cap.

Marc: jo també recordo que, tant a secundària com al batxillerat, les assig-natures més tècniques i de dibuix sem-pre em van agradar. I després el meu germà va ser també una peça clau per-què va fer arquitectura i em va enfocar en aquest sentit. Primer vaig fer un mò-dul que va ser de descripció i projectes de construcció i acte seguit ja vaig fer la carrera. He estat sempre envoltat de persones que els agradava la temàtica i d’elements que m’hi han portat. El cas és que estudieu i acabeu la carrera fins el punt que entreu a la junta del col·legi. com va anar això? Us van venir a buscar? Us vau oferir vosaltres?

Marc: en el meu cas, mentre estava fent la carrera ja em vaig precol·legiar i em va ajudar molt el fet de rebre molt de recolzament aquí. Després, a l’acabar la carrera, ja em vaig col·legiar perquè, com deia, et sents ajudat en tot moment des de l’entitat i està oberta sempre en el cas que hagis de venir a preguntar o consultar el que sigui.

A base d’anar venint, i d’assistir a les assemblees que és on es tracten els temes més interns del col·legi, vas apre-nent i cada vegada et sents més atret per formar part d’aquest col·lectiu. Així vas coneixent a part de la junta fins que arriba un dia en que saps que hi ha eleccions i et proposen si vols participar del projecte i dius que si amb ganes.

Júlia: a mi també em van venir a buscar. Em va fer il·lusió perquè, com el

Marc, quan vaig acabar la carrera em vaig col·legiar ràpidament i m’he sentit sempre molt segura al veure que la gent t’ajuda. M’ho van proposar i m’ho vaig prendre amb moltes ganes. Quan vau pensar en la decisió d’entrar o no a la Junta, imagino que vau pensar en què podríeu aportar. A quines conclusions vau arribar?

Marc: la junta sempre està formada per persones amb molta experiència, amb les idees molt clares i molt enfoca-des. Que en formin part dues persones tan joves, significa que no estem tan encasellats i que, en casos concrets, es pot plantejar un tema en el qual hi pots aportar una visió del tot diferent.

Júlia: a l’aterrar de nou i amb la nostra joventut, i arribar de fora sense portar cap temps al col·legi, podem aportar una visió que altres potser no tenen.

Marc: al final les coses sempre aca-ben tendint a ser guiades per la veu de l’experiència però en moltes ocasions, tenir una veu nova de persones que pot-ser no tenen tan clares les coses, pot aju-dar a generar un debat interessant en segons quins temes. Vosaltres vau començar la carrera en plena crisi, oi?

Júlia: sí, a mi em va enxampar a la meitat de la carrera

Marc: jo vaig començar al 2006 i vaig acabar al 2010. Per tant, quan la vam començar estàvem eufòrics i vam pensar que quan l’acabéssim també seria la panacea. Quan et diuen, al 2009, que l’any següent a Tarragona ja no es construirà més, et quedes una mica decebut. Anys enrere acabaves la carrera i ja ho tenies tot solucionat po-dent triar fins i tot l’empresa on anar a treballar. Ara, en canvi, acabes i t’has de buscar la vida com sigui. Pensa que les 60 persones que van acabar la car-rera amb mi, deuen estar treballant en

aquesta feina entre 6 i 10 persones com a molt. Estem en un món cada cop més individualitzat, on sovint no es té en compte la col·lectivitat i on algunes veus, les més critiques, aposten per la desaparició de col-lectius com els col·legis professio-nals. Penseu que és difícil creure en entitats com el cOAATT avui en dia? Fins a quin punt és important aquest col·legi?

Júlia: és molt important que existei-xin els col·legis perquè hi són quan tens qualsevol problema professional i sem-pre responen. Si el col·legi no existís, estaríem sols.

Marc: penso que no anem cap a la individualització sinó cap a l’època de les sinergies i els despatxos col·lectius. Al despatx on col·laboro, per exemple, no hi ha únicament l’aparellador, tam-bé hi ha l’arquitecte, els enginyers per calcular l’estructura o la il·luminació. Si a aquest grup de professionals li afe-geixes el col·legi que és al seu costat, ajudant, és genial. A part de ser un col-lectiu professional que soluciona els pro-blemes dels seus col·legiats, és sempre al darrera de qualsevol situació.

El més important és saber que tens el col·legi al costat no només quan les coses et van bé, ho és perquè hi són en moments no tan bons on necessites aju-da, suport o assessorament. i la visió que teniu del col·legi ara, ha canviat d’ençà que formeu part de la junta? Tenieu un parer abans i ara en teniu un altre?

Júlia: jo no m’imaginava entrar a la junta, i més fer-ho tan aviat, però va sortir l’oportunitat i és una molt bona ex-periència. Tenia la visió que el col·legi funcionava sol, sabia que hi havia els treballadors però no sabia que es tre-balla tant per aconseguir que això fun-ciona i per donar oportunitats a tot el col·lectiu.


L’entrevista

Marc: suposo que passa com amb qualsevol entitat, que quan la veus des de fora és molt fàcil de criticar i opinar, sigui en positiu o en negatiu, però quan estàs dintre és quan veus que hi ha mol-ta feina i que s’ha de treballar molt per tirar-ho tot endavant. La visió de fora és molt criticable i la visió de dins t’ense-nya moltes coses i és un complet apre-nentatge. S’acaba de complir el primer ani-versari de la nova junta, quin ba-lanç en feu de moment de l’acció desenvolupada, de la gestió rea-litzada?

Júlia: tinc clar que el balanç és bo. Al principi ens vam dividir per comis-sions, grups de treball, i això permet abordar les temàtiques amb més calma i profunditat. Primer ens reunim els grups i, posteriorment, tota la junta.

Júlia: estic d’acord amb la Júlia. Al principi sembla que hi hagi molta feina però al separar-ho per grups, tot és més fàcil. A nosaltres dos, i a un altre com-pany, ens ha tocat estar a la comissió social que és la que treballa en accions tecnològiques, com ara les xarxes so-cials, i en aquells actes que es fan al col·legi. Aquest primer any ens ha servit per saber com funciona tot plegat, per

assentar-nos, conscients que anirem sa-bent més coses i podrem fer més acci-ons. Quins projectes teniu en ment que es puguin incorporar des de la jun-ta del cOAATT per al bé col·lectiu?

Júlia: el nostre propòsit és que la gent jove conegui el col·legi quan aca-bi la carrera, que vingui a col·legiar-se i que vegi que aquesta entitat els pot ajudar. Tenim també una formació que potser també els pot interessar.

Marc: la idea seria que es col-legiessin a l’acabar la carrera però sa-bent que és interessant que es precol-legiïn durant la carrera perquè fem una part important de formació que, tant als professionals com als estudiants, pot ser molt interessant. Tenim el handicap que aquí no tenim universitat d’arqui-tectura tècnica i això ens dificulta una mica el tema però vaja, un cop enlles-tida la carrera hem d’aconseguir que estiguin aquí, amb nosaltres. Tenint en compte que encara estem en crisi i que el sector de la cons-trucció segueix molt tocat, com ve-ieu l’estat actual de la professió?

Marc: la recuperació és molt lenta i ara es comencem a veure els primers brots verds. Després d’uns anys en que

tot ha estat aturat, ara veus que es co-mença a moure una mica...

Júlia: ...però amb molt calmaAquests darrers anys, una via de subsistència que s’ha trobat ha es-tat la rehabilitació per un costat i tots els tràmits com ara els visats per l’altra. No hi ha obra nova i es comenta que s’està reiniciant obra que estava paralitzada abans de la crisi. El moment és delicat.

Marc: de fet, molts dels joves que hem començat fa poc, d’obra nova n’hem fet ben poca per no dir gens. Al despatx on estic jo hem fet sempre reha-bilitació. Cal dir que una eina que ens ha servit molt és la pàgina web que hem posat en marxa, la d’obres amb garan-tia, perquè és una font de treball malgrat siguin petites cosetes que suposo que se-ran més grans quan tot es reactivi. Suposo que també ajudaria a que la gent tingués la cultural del man-teniment. Si fos així, la gent pas-saria la iTE, tothom faria les obres amb llicència...

Júlia: a vegades, a les persones sembla que els sàpiga greu abocar els diners en una comunitat, en una obra col·lectiva. En canvi, quan es tracta del manteniment del seu cotxe, no passa res.

Marc: estic convençut que el decret de la ITE que impulsa la Generalitat és una eina que ha servit molt per fomentar la idea de la importància de fer mante-niment.

Júlia: sovint els propietaris no sa-ben l’estat del seu edifici fins que els fas un informe sencer. I llavors es queden tots parats de l’estat del seu immoble. Els fas un recompte de tots els desperfectes i es queden bocabadats. com a persones joves, integrants d’una junta d’un col·legi que re-presenta a un sector que encara està tocat la crisi, sou optimistes o no?

Marc: ho hem de ser, no? Quan en-foques tota la vida cap a una sola direc-ció, estudies la carrera i t’involucres, has de ser optimista perquè en cas contrari deixaràs de buscar feina o relacionar-te, no aniràs endavant. Des de l’optimisme s’obtenen fruits.

Júlia: pensa que vam acabar la car-rera en plena crisi o sigui que vam ser optimistes des del principi. Hem treballat dur des del començament i penso que, de moment, ens en estem sortint. •••

La Júlia i el Marc a la seu del COAATT


Gabinet Tècnic

Àrea col·legial (Tarragonès, Baix camp, Baix Penedès, Ribera d'Ebre, L'Alt camp, Priorat i conca de Barberà)

DADES DE SÍNTESi1R QUADRiMESTRE 2016

L’HABiTATGE RESiDENciAL NOU

Entre gener i abril de 2016, el nombre d’obres de nova planta residencial puja més d’un 22 % respecte del mateix perí-ode de 2015.

L’habitatge residencial nou, segons els registres d’obres visades al Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i En-ginyers d’Edificació de Tarragona, COA-ATT, obre 2016 amb un increment de gai-rebé el 80 % respecte del mateix període del 2015. Entre gener i abril s’han visat 187 nous habitatges d’ús residencial.

Aquest resultats confirmen la tendèn-cia al l’alça del 2015 amb un creixement global de més del 85%, i consoliden la

tendència que s’observa des d’abril de 2014.

Són encara molt lluny dels valors que es podrien considerar necessaris, al vol-tant dels 3.500 habitatges, però tant els valors d’obra nova residencial acabada con iniciada semblen, ara sí, sòlids.

En quant a la tipologia, el bloc d’edi-ficis suma el 60 % dels nous habitatges. El bloc entre mitgeres és la tipologia més representativa amb 76 habitatges.

Pel que fa a l’habitatge unifamiliar, l’aïllat ocupa més del 39 %, l’aparellat representa un 23 %, el mateix que el construït en filera, i el 14 % restant es

tracta d’habitatge entre mitgeres. Res-pecte del nombre d’habitatges acabats, el quadrimestre es tanca amb un total de 22, molt per sota dels 214 que es van finalitzar al 2015.

De total d’habitatges acabats, gaire-bé el 70 % son obres iniciades abans de 2013, i que han patit aturades en el procés constructiu.

L’obra nova no residencial creix al voltant d’un 2 % respecte dels valors de 2015. Se’n han iniciat 47, la majoritàri-ament destinats a piscina, ús agrícola i magatzem.

1r quadrimestre 2015

1r quadrimestre 2016 %

Núm. obres de nova planta 45 55 22,22%

Núm. habitatges nous 105 187 78,10%Font: Col·legi d’aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers d’edifica-ció de Tarragona

Habitatges nous visats - acabats

2011 2012 2013 2014 2015 20160

500

600

400

300

200

100

Núm. d’habitatges nous visats gener-abril

nous acabats gener-abril

Núm. d’habitatges

Font: Col·legi d’aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers d’edificació de Tarragona


Gabinet Tècnic

Tipologia constructiva Habitatge unifamiliar Edifici en bloc

Unifamiliar 74 Entre mitgeres 10 Entre mitgeres 76

En bloc 113 En filera 18 Aïllat 37

Total 187 Aparellades 17

Aïllades 29


60%

40%

En blocUnifamiliar AparelladesAïlladesEn filera

Entre mitgeres

39%

14%

24%

23%

Tipologia constructiva Habitatge unifamiliar

67%

Entre mitgeresAïllat

33%

Tipologia constructiva


Ús Obres %

Agropecuari 6 12,77%

Industrial 2 4,26%

Magatzems 11 23,40%

D'esbarjo 1 2,13%

Aparcament 1 2,13%

Piscines 26 55,32%

Total general 47


Gabinet Tècnic

En relació a l’ús de l’edifici, 176 es rea-litzen en edificis d’ús residencial i 49 en altres usos. Dins del context residencial, 75 obres corresponen a habitatges unifa-miliars i la resta, 101, a edificis.

Per intervencions, en conjunt, el nom-bre d’intervencions professionals relacio-nades amb la rehabilitació és de 1.588, un 27 % més respecte del mateix perío-de de 2014.

En valors absoluts, la rehabilitació puja al voltant del 4,5 % i passa d’un 14,66 % al 2014, a un 19,16 % al 2015, dins del conjunt de les intervenci-ons professionals, i queda a més de 13 punts per sobre de les intervencions rela-cionades amb l’obra nova. La rehabilita-ció es consolida com el subsector amb més importància.

LA REHABiLiTAciÓ


Ús edifici Treballs Ús edifici Treballs

Unifamiliars entre mitgeres 54 Magatzems 8

Unifamiliars en filera 3 Burocràtics/oficines 4

Unifamiliars aparellades 5 Hotelers 3

Unifamiliars aïllades 13 D'esbarjo 1

Bloc entre mitgeres 73 Culturals 1

Bloc aïllat 28 Sanitaris 2

Residencial col·lectiu 1 Docents 1

Agropecuari 1 Religiosos 1

Industrial 1 Vestuaris i annexos 1

Comercials 22 Vestuaris i annexos 1

1r quadrimestre 2015

1r quadrimestre 2016 %

Núm. obres de rehabilitació 272 225 -17,28%

Poblacions Obres iniciades 1r trimestre 2016

Obres iniciades 1r trimestre 2015

Tarragona 60 62

Cambrils 16 22

Reus 15 17

Vila-seca 14 6

Salou 9 12

Calafell 5 7

Falset 5 4

El Vendrell 5 3

Mont-roig del camp 4 6

Segur de Calafell 4 4

Tivissa 4 3

Torredembarra 4 1

Altafulla 2 1


Gabinet Tècnic

Tipus d'intervenció 1r quadrimestre 2015 1r quadrimestre 2016 %

Redacció estudi seguretat i salut 4 2 -50,00%

Redacció estudi bàsic seguretat i salut 120 86 -28,33%

Coordinador durant l'execució de l'obra 141 133 -5,67%

Redacció estudi seg. I salut i coordinació a execució 2 5 150,00%

Redacció estudi bàsic i coordinador execució 54 63 16,67%

Projecte i Direcció 180 165 -8,33%

Projecte 5 10 100,00%

Direcció d'Obra 100 81 -19,00%

Direcció de l'execució material 100 98 -2,00%

Projecte de legalització d'obra. 10 2 -80,00%

Legalització de direcció d'obra. 1 1 0,00%

Legalització de l'execució material 0 2

Estudi de programa i direcció de control de qualitat 105 94 -10,48%

Direcció de control de qualitat. 3 9 200,00%

Projecte d'activitats 75 66 -12,00%

Plans d’emergència 1 0 -100,00%

Projecte i direcció de parcel·lació 0 1

Projecte de parcel·lació 9 6 -33,33%

Reparcel·lació 1 0 -100,00%

Memòries valorades 69 61 -11,59%

Valoració d’immobles (taxació) 11 22 100,00%

Valoració de terrenys i solars (taxació) 2 2 0,00%

Informes, dictàmens i reconeixements 101 95 -5,94%

Actuacions pericials / arbitratges 5 5 0,00%

Certificats 33 57 72,73%

Certificats per a bastides 0 1

Certificats d'habitabilitat 1.358 1.361 0,22%

Inspecció tècnica d’edificis 16 21 31,25%

Certificat d'eficiència energètica 290 248 -14,48%

Col·laboracions tècniques 3 5 66,67%

Assessorament i gestió econòmica 0 1

Amidament edificació 1 1 0,00%

Delimitar i/o replanteig d'edificació 1 0 -100,00%

Delimitar i/o replanteig terrenys/solars 1 0 -100,00%

2.802 2.704 -3,50%

AcTiViTAT PROFESSiONAL

L’activitat entre el gener i l’abril de 2016 repeteix uns valors mols similars als del mateix període de 2015.

Les intervencions relacionades amb la rehabilitació, la redacció de projectes i direccions d’obra, juntament amb les memòries va-lores, baixen entre un 7 % i un 8 %. Les direccions compartides amb arquitecte es mantenen i arriben a les 100 al primer quadrimestre.

Pel que fa a la seguretat, les coordinacions de seguretat i la re-dacció d’estudis, també ofereixen uns resultats molt similars.

Per municipis la rehabilitació puja especialment a Cambrils, Reus i Salou i, en menor mesura, a Tarragona on les obres iniciades són aproximadament les mateixes

Globalment però, considerant el conjunt d’intervencions profes-sionals al començament de 2016, les intervencions baixen respecte del mateix període de 2015 un 3,5 %. S’han realitzat 2.704 inter-vencions professionals.

gAbinet tèCniC del CoAAtt



Mobilitat

Desembre de 2017 és la data límit perquè les comunitats de veïns facin les obres necessàries que ga-ranteixin que les persones amb discapacitat puguin utilitzar tots els espais comuns.

Les condicions d’accessibilitat als edificis, tant els ja existents com els de nova construcció, estan re-gulades per una normativa molt variada però concreta. Són les

modificacions del Codi Tècnic d’Edifica-ció, la Llei 8/2013, de 26 de juny, de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes, i també el darrer Reial Decret Legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel que va ser aprovat el Text Refós de: - Llei General de Drets de les persones

amb Discapacitat i la seva inclusió Social.

- Llei d’igualtat d’oportunitats, no dis-criminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat.

- Llei del règim d’infraccions i sanci-ons en matèria d’igualtat d’oportuni-tats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb disca-pacitatAl document es determina el 4 de

desembre de 2017 com a data límit per-què els edificis susceptibles d’ajustos ra-onables siguin accessibles. La Llei no tan sols exigeix facilitar l’accés als habitat-ges sinó també a les zones comunes de la finca; garatges, trasters, jardins, sales de reunions, piscina i altres. En el cas de que les obres necessàries no s’executin, l’administració podria sancionar a la co-munitat de propietaris.

El Consell General de Col·legis i Administradors de Finques d’Espanya (CGCAFE) calcula que prop del 75% dels edificis necessiten millorar l’acces-sibilitat. De manera que la major part de les comunitats de propietaris haurien d’anar planificant i realitzant aquest ti-pus d’obres.

Ja és sabut, i la Llei ho reconeix, que per als propietaris suprimir les barreres suposarà un esforç econòmic però no ha de suposar una càrrega desproporcio-nada o indeguda. La Llei assenyala com a límit que aquesta despesa no suposi més de 12 mensualitats de les despeses de comunitat —un veí que pagui una quota mensual de 50 euros, no podrà suportar una derrama superior a 600 euros.

Les intervencions a realitzar poden ser de diversos tipus, on el pressupost de les obres dependrà de les solucions que puguin aplicar-se en cada cas. Entre les intervencions més freqüents es poden mencionar:

Rampes: És la solució menys costo-sa tot i que tan sols és possible quan es tracta de superar petits desnivells amb pendent deduït. El més habitual és el graó o graons a franquejar a la portala-da de l’edifici.

cadires salva-escales: Disposi-tiu mecànic adossat a la paret o barana de l’escala amb un seient que recorre un rail en paral·lel al tram d’escala a superar. La companyia ThyessenKrupp, especialitzada en aquest tipus d’instal-lacions, estima que el cost mínim pot ser d’uns 3.500 euros.

Plataformes salva-escales: Si-milars a l’anterior tot i que en aquest cas, en lloc de seient, es tracta d’una plataforma amb les dimensions adients perquè es pugui situar a sobre una ca-dira de rodes. Requereix més espai i un mecanisme més potent, el que signifi-ca que el pressupost pot arribar a uns 7.000 euros.

Elevadors verticals: Un sistema mecànic d’engranatges (sense politges) fa pujar una plataforma en vertical per tal de superar desnivells però curts. Aquesta és un sistema que proporciona la solució més còmoda per a persones en cadira de rodes o amb mobilitat re-duïda tot i que ja és més cara. El seu cost es pot calcular en uns 10.000 eu-ros.

Ascensors: Aquest és el sistema de tecnologia activa que resulta més car ja que, tot i dependre del número de pi-sos, no acostuma a estar per sota dels 75.000 euros.

Quan les obres de reforma d’aquests edificis per a millorar les condicions d’ac-cessibilitat presentin certes limitacions o siguin inviables per raons tècniques, eco-nòmiques o urbanístiques, les disposici-ons reglamentaries permeten certa flexi-bilitat. En aquests casos, un tècnic haurà de ser qui justifiqui documentalment les

raons per les quals un edifici no pot com-plir el que exigeix la normativa i propo-sar, en tal cas, ajustos raonables basats en solucions tècniques alternatives que permetin una adequació efectiva i segu-ra del immoble que s’ajustin als requisits bàsics d’accessibilitat.

Aquests “ajustaments raonables” es defineixen a la Llei 8/2013, de rehabili-tació, regeneració i renovació urbanes, com les mesures correctores sobre els elements del immoble que no suposin una càrrega desproporcionada, tenint en compte els costos de la mesura, els efectes discriminatoris que podria repre-sentar el no adoptar-los, la estructura i característiques de la persona o entitat que l’hagi de posar en pràctica i la pos-sibilitat que aquestes hagin d’obtenir fi-nançament o qualsevol altre tipus d’ajut.

Font: FAMMA-Cocemfe (07/12/2015)www.diselstudio.es

RDL1/2013 FER LES OBRES QUE GARANTEiXiN QUE TOT EDiFici D’HABiTATGES SiGUi AccESSiBLE, TÉ DATA LÍMiT


Mobilitat

Accessibilitat

La Direcció General d’Arquitectu-ra, Habitatge i Sòl del Ministeri de Foment ha publicat a la seva web del CTE el Document de su-port DA DB-SUA/2 adequació

efectiva de les condicions d’accessibili-tat a edificis existents.

Aquest document queda vinculat al CTE DB-SUA establint criteris de flexibili-tat i marges de tolerància a més d’ade-quar els edificis existents a les condici-ons d’accessibilitat del DB-SUA. Aquest és un document que segueix al publicat anteriorment (juny-2011) amb la deno-minació “Criterios para la utilización de elementos i dispositivos mecànicos”.

Per altra banda, i per a major cla-redat, la taula única del text inicial s’ha

desdoblat en dues de manera que la tau-la 1 estableix quines són les condicions del DB SUA que s’han de considerar con-dicions bàsiques d’accessibilitat. Mentre, la taula 2 estableix, per a cada condició, la tolerància que es pot permetre tant per

no haver d’adequar l’estat actual, com en els casos en que s’hagi d’adequar. En el cas que toqui fer-ho, s’estableix poder-ho fer fins el límit que estableix la tolerància si es justifica la impossibilitat de poder aconseguir la plena adequació.

DB-SUA/2 adequació efectiva de les condicions d’accessibilitat a edificis existents

La majoria de les vegades, la manca de mobilitat o les carències en alguns dels sentits cognitius que pateixen algunes persones, fa que una funció tant primor-dial en la vida quotidiana de tothom i que a priori pot semblar del tot senzilla, com és el fet del desplaçament i la co-municació, es converteixi per a moltes persones en un continu “no poder” que arrossega de forma implícita la privació del dret a gaudir de moltes activitats de la societat.No poder fer la compra, no poder visi-tar a familiars o amics, no poder anar al cinema o teatre, i un llarg etcètera de “no poder”.

El concepte d’accessibilitat, com a característica de l’entorn construït, ha anat evolucionant des d’una perspecti-va de disseny basada en la discapaci-tat —que en alguns estudis qualitatius s’ha qualificat com si en el disseny de l’entorn es pretengués la construcció de “ciutats ortopèdiques”— a una concep-ció de disseny universal, denominada Concepte Europeu d’Accessibilitat, apli-cable a tota la població per diversos motius i condicions. Aquest concepte és el resultat de la petició formulada per la Comissió Europea el 1987 i es basa en els principis de disseny universal aplica-bles a edificis, infraestructures i produc-tes de la construcció i del equipament.

Si bé és cert que, en ocasions, faci-

litar el desplaçament i maniobrabilitat a persones amb mobilitat reduïda signifi-ca haver de disposar d’espais o superfí-cies més grans, aquesta no és sempre la única solució a la que ens em d’acollir. Això bé podria quedar en un segon ter-me si, des d’un inici, els espais mínims de maniobra fossin concebuts amb un adequat criteri de disseny i amb una dis-tribució de mobiliari adequada.

No un tipus de “disseny” que en si-gui el responsable o la raó de que cada

intervenció que contempla sigui la cre-ació d’una nova barrera dins l’entorn de la ciutat o edifici —com sol succeir— passant així a engruixir el balanç ne-gatiu de la mobilitat, amb les dificultats evidents que això representa per a la població. Perquè, recordem que disse-nyar és una forma de decorar, i decorar no significa ni es tracta tan sols d’omplir espais buits.

Però no es pot deixar tan sols en mans del disseny, per molt ben entès i


Mobilitat

aplicat que aquest sigui, tota la respon-sabilitat del que realment representa l’accessibilitat. Hi ha d’haver quelcom més, que és una eina fonamental i que serveix d’instrument per a coordinar la implementació de l’accessibilitat.

Al igual que a qualsevol obra de construcció, ha d’existir un document que faciliti els treballs sense deixar res en mans de la improvisació, un Pla Mu-nicipal d’Accessibilitat Universal és el document que es redacta per assolir el fet de fer accessible gradualment l’en-torn, edificis i serveis existents, amb la finalitat de que tothom els pugui utilitzar

lliurement i de forma autònoma. El Pla avaluarà el nivell d’accessi-

bilitat que existeix en un espai o servei determinat, definirà les actuacions que són necessàries per fer-lo accessible, les valorarà i proporcionarà un pla per eta-pes o fases per a la seva execució.

Des de l’àmbit municipal és neces-sari que es promogui un canvi d’actitud que es materialitzi en mesures concre-tes i el Pla d’Accessibilitat Municipal és l’eina vàlida per a dur a terme aquestes estratègies d’intervenció. Un document que expressa una proposta de política integral d’atenció a les persones, pro-

movent mecanismes de consulta i parti-cipació social i impulsant actuacions de millora de la qualitat dels serveis munici-pals destinats als ciutadans en general.

L’objectiu que s’ha de perseguir és que el Pla doni resposta a les necessi-tats de les persones, fent incidència en els aspectes actuals de la ciutat que es-tiguin menys resolts. Sense oblidar que, la seva eficàcia, es recolza en fomentar la participació social dels ciutadans i en la implicació global de totes les Àrees Municipals.

S’ha de partir de la base que el Pla d’Accessibilitat Municipal es redacta sota els principis de:

Normalització: Les persones amb limitacions han de poder portar una vida normal, tenint accés als mateixos llocs, bens i serveis que estan a disposició de qualsevol altre persona.

Disseny Universal: La condició que han de complir els entorns, processos, bens, productes i serveis, així com els objectes i/o instruments, eines i dispositius, per a ser utilitzables, comprensibles i practica-bles per tothom en condicions de seguretat i comoditat i de la forma més autònoma i natural possible.

Transversalitat de les polítiques en matèria de discapacitat: Principi en virtut del qual les actuacions que es desenvolupin en un municipi no es limitin tan sols a plans, programes i actuacions específiques pensades exclusivament per aquestes persones, sinó que inclouen les polítiques i línies d’acció de caràcter general en qualsevol dels àmbits d’actuació pública, on es tindran en compte les necessitats i demandes de les persones amb discapacitat.

Diàleg social: En base a això, les organitzacions representatives de persones amb discapacitat i de les seves famílies participen, en els termes que estableixen les lleis i altres disposicions normatives, en l’elaboració, execució, seguiment i avaluació de les polítiques oficials que es desenvolupen dins el cercle de les persones amb discapacitat.

Inicialment el Pla ha de definir, avaluar i proposar actuacions per a la supressió de barreres existents a:

• Els espais d’ús públic, com són els carreres, places, parcs, etc.

• Edificis públics; equipaments culturals, administratius, sanitaris, docents, etc.

• Els elements d’una cadena de transport, des de les parades i estacions fins el material mòbil.

• Sistemes de comunicacions públics, incidint en els aspectes que tinguin a veure amb els recursos tècnics d’atenció al ciutadà i la web municipal.

• Els serveis públics.

Fons: Secretaria General de la Federación Española de Municipios i Provincias


Fundació COAATT


Patrimoni

L’any 2008 vaig començar a difondre en aquestes pàgines de la revista col·legial TAG, número 50 (3r. Trimestre), el Modernisme de casa nostra.

Durant 14 entregues (fins el núm. 64) và-rem fer un passeig per la Tarragona mo-dernista. Des del número 65 fins el 76, he fet el mateix amb la ciutat de Reus.

Ara invito als lectors de TAG a visitar les obres que tenim al nostre territori de l’arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol Gibert.

Com ja estan explicades no analit-zarem les obres jujolianes tarragonines com són el Teatre Metropol, la Casa Ximenis, el cambril dels Pares Carmeli-tes, totes les obres sumptuàries existents

a l’església de Sant Llorenç del Gremi dels Pagesos, les pintures de la Capella Sant Francesc de la parròquia del ma-teix nom i les làpides sepulcrals de les famílies Guinovart i Balcells. Faré dues rutes, una interior i l’altre per la costa. Seguirem un recorregut el més racional possible i lògic.

RUTA JUJOLiANA

RUTA iNTERiOR

LA cANONJA

cASA XATRUcH Josep Maria Jujol

Raval, 14 · 1917-1918

L’arquitecte tarragoní Josep Maria Ju-jol realitzava periòdiques estades a La Secuita, fet que li permetia conèixer els seus veïns i visitants. D’aquesta manera conegué la Sra. Vda. de Xatruch, des-cendent de La Secuita i que estava ca-sada amb un hisendat terratinent de La Canonja, que va pensar que podia mi-llorar i ampliar la seva casa canongina.

Jujol projecta la casa l’any 1917. És un edifici entre mitgeres amb semisòtan, planta baixa i dos pisos, la porta prin-cipal, emmarcada amb pedra, duu les inicials “JX”, que correspon al seu pro-pietari Joan Xatruch. Hi ha tres plantes,

amb l’estructuració clàssica del palau: baixos, planta noble i àtic. La façana és modernista, destacant al primer pis la balconada correguda, amb una boni-ca barana de forja. Decoren les llindes dels finestrals dels dos pisos una mena de timpans a l’interior dels quals hi ha uns esgrafiats de tipus vegetal. Tenim en-cerclats de pedra tots els elements del parament vertical de la façana. L’aca-bat del parament imita un carreuat de pedra. També hi ha esgrafiats florals a l’ampit de la coberta.

Les noves estances d’aquesta casa que té un pis principal de 152 metres quadrats, seran el menjador, la cuina, el bany, un distribuïdor i dos petits pa-tis de llum. Hi ha una saleta de pas amb planta hexagonal, fet que facilita l’accés a totes les noves dependències des del vell passadís. La peça singular és el menjador (6 x 3,5 m) projectant-se

cap a la terrassa i cobert per una cú-pula molt rebaixada, formada per una estructura de biguetes de ciment armat de perímetre rectangular i aixamfranat, que aconsegueix un sostre octogonal allargat. Se sosté sobre tres parets, men-tre que la quarta que dóna a la terrassa, ho fa sobre una jàssera, permeten així, permeten així una gran vidriera de fusta en tota la seva llargada.

L’any 1918 la primera part de les obres d’ampliació quedava acabada; eren pendents les de decoració, cons-trucció d’un mirador per damunt de les cobertes i coronant l’escala. Sobre el paper tot estava resolt, però l’economia agrícola no permeté seguir invertint so-bre l’edifici.

Segons l’historiador Josep Maria Ju-jol Jr, al menjador esmentat hi ha un mo-ble bufet dirigit per l’arquitecte, construït per Martorell i escultura amb fruites i les inicials de la senyora propietària.

EDiFici D’HABiTATGES

Raval, 42 · 1914

Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. Hi ha dues portes. A la pri-mera planta tenim una balconada cor-reguda amb barana de forja a la qual s’accedeix per dues portes. El revesti-ment de tota la façana és de morter amb decoració imitant un parament isòdom. Tenim decoració esgrafiada a les llindes dels balcons. La barana dels balcons de la segona planta és de forja. La façana clou amb un parapet amb un medalló central.

Façana de la Casa Xatruch

Patrimoni



Raval, 49 · 1912

Casa entre mitgeres amb una composi-ció simètrica amb baixos i dos plantes d’habitatges. A la planta baixa hi ha

una porta central flanquejada per dues que corresponen als garatges. Al pri-mer pis hi ha una balconada correguda amb barana de forja, amb tres portes balconeres. A la segona planta, tenim tres balcons individuals en els quals es repeteixen els motius decoratius que destaquen sobre el fons de revestiment,

que representa un parament isòdom a les tres plantes. Destaquem la decoració esgrafiada de les llindes d’inspiració vegetal amb una sanefa, en les dues plantes i al coronament hi ha un meda-lló central amb l’any 1912. El terrat és totalment pla i, com element afegit, una coberta de fibrociment.

Imatge de la casa del carrer Raval 42


Patrimoni

HABiTATGE UNiFAMiLiAR

Versalles, 2

Baixos i una planta pis, amb una cober-ta a dues vessants. A cada planta hi ha tres obertures. A la planta baixa hi ha la porta central i dues portalades a banda i banda. Tres balcons individuals amb barana de forja policromada al primer pis. Els muntants i les llindes tenen escul-pits una sèrie de rosetes. Vint cartel·les suporten la cornisa que té molta vola-da. Al timpà s’obren dues finestres cen-trades i està coronat amb cresteria de ceràmica vidrada. Als extrems dos acro-teris en forma de lleó alat i, al carener, un gerro també ceràmic. A la teulada sobresurt una torreta rectangular recula-da respecte la línia de façana que es correspon amb la caixa d’escales interi-

or rematada per una balconada oberta pels quatre costats. El revestiment de la façana reprodueix un parament isòdom.


Masricart, 50 · 1918

Casa entre mitgeres amb baixos i dues plantes altes. La planta baixa compta amb quatre accessos. Sobre la porta d’accés als habitatges hi ha una xapa de ferro amb les inicials “F. R” i la data 1918. A les dues plantes hi ha quatre balcons amb baranes de forja i sobre un fons isòdom destaquem la decoració amb esgrafiats de motius vegetals a les llindes dels balcons. Sota la cornisa, hi destaca una franja decorativa molt esquemàtica. La façana està rematada amb l’ampit del terrat, que disposa de cercles entrelligats.

cONSTANTÍ

PARRÒQUiA DE SANT FELiU – cA-PELLA MARE DE DÉU DELS DOLORS (BAPTiSTERi - PREBiTERi)

Plaça del castell/c/.MajorEsglésia parroquial de Sant Feliu1911-1919

L’església de Sant Feliu (1735-1744) té una gran presència arquitectònica. La portalada té llindes, emmarcada per pi-lastres toscanes i una fornícula rematant el conjunt de la portada, que actualment està buida. Les reformes realitzades per Josep Maria Jujol són exclusives a l’interior de l’església barroca i afecten a reixes, plafons, bancs confessionaris i re-clinatoris. També va fer la pila baptismal i elements de forja, entre els quals desta-ca l’escultura d’un corder fet amb trossos de planxa de ferro doblada i soldada. Són obres que es van realitzar amb pres-supostos folgats, però que es van inter-rompre amb la mort del canonge Cerdà.

El Dr. Pere Cerdà, fill d’hisendats de Constantí i Canonge Penitencier de la Catedral, que era amic i admirador de Jujol va portar al seu poble l’arquitecte per que dirigís les obres per guarnir l’es-glésia de Sant Feliu, on va ser batejat i va ser-ne escolà. Les reixes de les cape-lles del Santíssim Sagrament i les de la Mare de Déu dels Dolors va ser la prime-ra intervenció l’any 1911. Estan forma-des per dos fulls amb portella central. El conjunt està retallat per la part superior, amb una atrevida mossa —buit semicir-cular que es fa en una cosa per encai-xar-n’hi una altra— al centre. La portella és més ampla al centre que als extrems, cosa que facilita el pas, i li proporciona vistositat i moviment. Tenen la simplicitat de les reixes gòtiques i el moviment del barroc, amb un aire molt personal del seu autor. aquestes reixes són unes pe-ces de gran interès i originalitat.

La capella del Santíssim Sagrament té una forja amb unes espigues forma-des per claus de ferrer que allarguen els tiradors vestits amb les fulles, verdade-ra filigrana escultòrica. A la capella de la Verge Dolorosa la reixa té la variant d’unes mosses laterals a causa d’unes imatges que ornamenten les pilastres.

L’any 1913, Jujol dissenyà el bap-tisteri, en substitució de l’humil i rònec existent.

Detall de la façana del número 49 del carrer Raval

Patrimoni


RESTAURANT MAS FOLcH

carretera de Reus · 1914

El Mas de Folch, també conegut com a Mas de Saura, de Bonald o de l’Aimat. La planta és quadrada amb 11 metres de costat. Tipològicament consta de planta baixa i dues plantes d’alçada, amb tres obertures a la façana princi-pal. Als baixos hi ha una gran cuina, pis noble on són els dormitoris i el menjador i les golfes. La façana està coberta de maons, tot i que originàriament s’havia fet un recobriment de manises (rajoletes envernissades amb dibuixos o sense, tí-pic modernista). Al primer pis hi ha un balcó central i dos finestrals balconers a cada costat. La porta d’accés presen-ta un arc rebaixat amb finestres al seus costats. Disposa d’una torratxa que s’ai-xeca damunt de la teulada, que és rec-tangular, amb tres ulls davant i darrera i un a banda i banda del rectangle la teulada a quatre vessants dóna un aire oriental a l’edifici.

Aquesta finca va ser segregada del Mas del Barber. Està situada a les pun-tes, a la vora esquerra de la riera de la Boella, sota la carretera de Reus.

Actualment l’ús d’aquest mas és de-dicat a la restauració i es tracta d’un Bé Cultural d’Interès Local/BCIL.

SOciETAT EL cASiNO

Major, 13 · 1914

L’edifici de la Societat Cultural i Recre-ativa El Casino és una casa entre mit-

geres, composat amb planta baixa més dues plantes altes. És d’estil modernista, actualment hi ha als baixos el bar i al primer pis la Sala Cultural de la Soci-etat. Tant als baixos com a la primera planta hi ha tres obertures. Tenim una balconada correguda i sis finestres a la segona planta. Hi ha una balustrada a la coberta i un medalló centra, envoltat de sis copes.

L’any 1928 s’obrí una sala de cafè sota el nom de Caja Rural de Crédito, però tothom l’anomenava El Casino. Te-nia sala d’esbarjo i els diumenges s’hi feia ball amb gramola i s’hi projectava cinema mut. Té la protecció de BCIL

SiNDicAT AGRÍcOLA

Major, 14 · 1914

Edifici modernista composat de planta baixa més un pis. Des de la llei regu-ladora de l’associacionisme agrari de 1906, es construí el Sindicat Agrícola i Caixa Rural l’any 1914, amb la parti-cipació de 87 socis fundadors que ava-laren, amb el seu patrimoni, el sindicat agrícola reformista. El sindicat també assumí una tasca cultural, amb obres musicals i representacions dramàtiques.

Hi ha tres obertures a cada planta, amb balconada correguda a la prime-ra planta. L’acabament de la façana és un parapet sinuós amb tres copes, dos laterals i una central. Sota hi ha el rètol del “Sindicat Agrícola”. Actualment hi trobem un bar.

TORRE D’EN FÀBREGAS

camí del Mas d’En Fàbregas. carretera de El Morell a Reus. En-tre el camí Ral i la ctra. de Sant Ramon · 1916

Construïda pel filantrop reusenc Eva-rist Fàbregas Pàmies - que va amassar la seva fortuna arran de la neutralitat d’Espanya a la Primera Guerra Mundial (1914 – 1918, ) l’any 1916, en el mo-ment de la seva puixança econòmica. Durant molts anys va ser un centre d’es-tudis del medi rural i del servei de re-població forestal de l’estat. Actualment està en desús. Edifici de planta rectan-gular amb baixos i una planta alta, que té una balconada que ressegueix gaire-bé tota la façana amb balustrada. Sens dubte, l’aspecte més destacat de l’edifici és la seva alta torratxa coronada amb un cupulí de piràmide octogonal cober-ta amb ceràmica trencadissa blava i blanca, que es divisa des de lluny i està situada a la part dreta de la façana i té dues plantes més d’alçada. La seva planta és quadrada però l’acabament és dodecagonal, construït amb fustes i manises de color blaves. La torratxa està rodejada per una barana balustrada de pedra perimetral, als quatre costats. Cal destacar el rètol “Masia Teresa” de la façana sud, de caràcter modernista.

Disposa d’una curiosa planta de tres cossos en U, l’espai central dels quals l’ocupa una terrassa a l’alçada del pri-mer pis. Els tres cossos tenen dos pisos, golfes i un terrat, que al seu angle dret de la façana, arrenca l’original torre de qua-tre pisos, que és l’element més singular de l’edifici, amb dues finestres d’arc rodó peraltat a cada cara del primer pis, una de ferradura decorada amb trencadís i vidres de colors al segon. Al tercer pis les parets són de vidre de colors i a la quarta hi ha motllures verdes a les arestes.

ARNAVAT, Albert i CABRÉ, Tate. Arquitectura modernista del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Edita Diputació de Tarragona. 2011.

BUQUERAS i BACH, Josep Maria. Arquitectura de Tarragona des del segle XII. Edita Ajuntament de Tarragona. 1991.

JUJOL Jr, Josep Maria. Jvjol a Tarragona. Edita Arxiu Jujol. Els Pallaresos. 2010.

POUM. La Canonja. Catàleg de Béns a protegir.SALCEDO, Antonio. Josep M. Jujol a les comarques de Tarragona.

Una visió de Joan Alberich. Edita Diputació de Tarragona. 2002.

BiBLiOGRAFiA

Josep MAriA buquerAs, Arquitecte Tècnic

Estat actual de la façana del carrer Raval número 50


Projecte

Se trata de un proyecto de nueva construcción de un equipamiento deportivo y de las zonas exteriores comunes situado en la Av. Andorra 6

de Tarragona. La promotora es Viding Center Sau.

Se proyecta una plaza central con-cebida como un vestíbulo urbano, que conecta y relaciona la actual residencia Sant Jordi, el nuevo polideportivo y una futura residencia que se construirá al mismo tiempo que éste.

En la Planta Baja se sitúa el acceso principal al edifico desde el espacio de relación. En ella, además del vestíbulo y el bar-cafetería, dada su condición de semisótano debido al desnivel de la par-cela, también se hallan un aparcamiento y las zonas de instalaciones necesarias.

La comunicación vertical se divide en tres puntos. La escalera principal que comunica el vestíbulo de planta baja con la recepción y entrada de socios a las instalaciones deportivas. Y otras dos escaleras situadas simétricamente en los extremos de la zona de vestuarios que comunican todas las plantas del edificio. Excepto la que se encuentra to-cando a la AV. Andorra que en su cota inferior desemboca directamente a pie

de calle (nivel intermedio entre PB y P1) para favorecer la evacuación.

En planta primera y segunda se de-sarrollan las actividades del polideporti-vo: piscinas, vestuarios, salas de activi-dades y fitness. La cubierta es accesible y contiene 4 pistas de pádel.

A continuación pasamos a detallar las diferentes zonas del edificio y su pro-grama funcional:

PLANTA BAJA

VESTÍBULO – cAFETERÍA El acceso principal del edificio se produ-ce a través de un voladizo que marca la entrada. Un gran vestíbulo amplía el es-pacio exterior, e invita a entrar al usua-rio mediante una fachada transparente y manteniendo el mismo pavimento de la plaza. El bar-cafetería usa el espacio diáfano que se evoca a la plaza para la zona de mesas, mientras mantiene la cocina y la barra en una franja de espa-cios servidores que ayuda a separarse del aparcamiento y de las zonas de ins-talaciones. En este grueso de espacios servidores también se encuentran los servicios, vestuarios y zonas para em-pleados. La altura libre es de 3,47 m.

APARcAMiENTO El acceso al aparcamiento se prevé a través del pasaje que conecta con la Av. Andorra. Éste tiene 6,20 m de anchu-ra para permitir la circulación a pie de los usuarios y tiene una pendiente del 6%. Está semienterrado debido al des-nivel entre la cota de calle y la plaza, pero mantiene una ventilación directa hacia el pasaje. El número de plazas de aparcamiento es de 85 y es posible una conexión directa a cota con el vestíbulo del edificio. La altura libre es de 3,47 m.

ZONA DE iNSTALAciONES Está ubicada tangente a la calle Guad el Jelú y contiene todas las instalaciones necesarias para las piscinas de planta primera: vasos de compensación, des-humectadoras, productos químicos. Además del sistema de calderas y de las bombas de agua para los bomberos (con acceso directo des del espacio de relación). La altura libre es de 3,40 m y 2,25 m debajo de los vasos de las piscinas.

PLANTA PRiMERA

En esta planta se desarrolla el programa principal del equipamiento. Se han teni-do en cuenta las distintas necesidades de los usuarios y sus recorridos y usos habituales.

VESTÍBULO – REcEPciÓN El vestíbulo situado en planta primera recibe a los usuarios de las instalacio-nes deportivas. A él, se llega a través de una secuencia de dobles espacios en los que puedes leer el volumen del edificio en sección. Enlazando el doble espacio de la escalera con el del vestíbulo, se generan visuales en diagonal que per-miten al usuario ver hacia el exterior, hacia las salas de actividades de la mis-ma planta y hacia la sala de fitness de la planta segunda. Des de este vestíbulo se accede a la recepción -a través de la cual se llega al call center y a la ad-ministración- , al despacho del director y a la ludoteca. Se produce el control

POLiDEPORTiVO ViDiNG RESiDENciA SANT JORDi


Projecte

de acceso a la zona de socios mediante tornos. La recepción está colocada es-tratégicamente para tener un buen con-trol visual. La altura libre es 4,46m.

VESTUARiOS Todos los vestuarios están agrupados en un bloque central que ayuda a distribuir la planta. Están dispuestos de forma simétrica, dejando en el centro y eje vestuarios para niños y cursillistas. Para mejorar el confort visual y ocultar las ins-talaciones se dispone de un falso techo que reduce la altura libre a 2,70 m.

SALAS DE AcTiViDADES Se ha proyectado un espacio diáfano, que dé inicio se ha divido en cuatro grandes salas polivalentes coincidien-do con el ritmo de la estructura. Una de ellas – la más cercana a la Av. Ando-rra- para clases de Spinning y las otras previstas para usos diversos. La altura libre es 4,01 m.

PiSciNAS En la parte del edificio tangente a la calle Guad el Jelú se establece una se-cuencia de láminas de agua. Dos de ellas ubicadas en el espacio principal de 28x46 metros y 4,91 m de altura (a cota inferior de jácena). Una de 25 me-tros de longitud y 18 metros de anchura, que permiten 9 carriles. La profundidad es constante de 1,40m. Y otra más pe-queña con una lámina de agua de 18x8 m. Por otro lado, y siguiendo con la se-cuencia de aguas, des de este recinto se accede a la zona de SPA con una superficie de 25,4 m2, un baño turco y una sauna. Su altura libre es inferior (3,26 m). Además también conecta con la terraza exterior donde se ha proyec-tado una piscina al aire libre y que a su vez, conecta con un solárium a través de una pasarela y escaleras ligeras.

PLANTA SEGUNDA:

SALA DE MUScULAciÓN – FiT-NESS Esta sala ocupa toda la planta segun-da. Tiene relación directa a cota con las actividades exteriores situadas en la cu-bierta de planta primera, encima de las salas de actividades. También se produ-ce una conexión visual hacia las pisci-nas gracias a unos elementos vidriados situados entre jácenas. Su altura libre es 4,56 m.

PLANTA cUBiERTA:

Se proyecta una cubierta transitable en la que se proponen 4 pistas de pádel de 10 x 20 m.

PABELLÓN VOLEiBOL: Durante el periodo de tiempo en que se llevaran a cabo los juegos del medite-rráneo en la ciudad de Tarragona, se prevé que el equipamiento deportivo de nueva construcción “Viding – Sant Jor-di” albergue la actividad deportiva de

Voleibol en el recinto de la piscina. Por lo que es necesario realizar unas actua-ciones provisionales en la parte de la estructura que corresponde al edifico A- Piscina, que permitan realizar la prácti-ca deportiva del voleibol. Estas actua-ciones consistirán en: • Ampliacióndelaalturalibredelre-

cinto de la piscina en unos 8,5 me-tros.

• Elrellenoprovisionaldelaspiscinas.• Lacolocacióndeunasgradasprovi-

sionales perimetrales.


Nous sistemes

LEAN cONSTRUcTiON

¿cuándo surgió Lean construction y cómo está España y cataluña con respecto a otros países?

El término Lean Construction fue acu-ñado por los fundadores del Grupo Inter-nacional de Lean Construction (IGLC) en 1993, mientras que en España no em-pezó a haber una difusión o interés real hasta 2010 con la creación del Spanish Group for Lean Construction. Así pues, cuando aquí apenas estábamos empe-zando, en otros países ya llevaban casi 20 años investigando, enseñando y aplicando con éxito Lean Construction. Actualmente existe un interés real y cre-ciente en España y Cataluña gracias a diversas iniciativas que empezaron en 2010 y que están ganando impulso en los últimos 2-3 años. Algunos de las áreas geográficas con mayor número de iniciativas actualmente son América del Norte, Países Escandinavos, Norte de Europa, Australia y en América Latina, Chile y Perú.¿Qué es Lean construction?

El “Lean Lexicon” define “Lean pro-duction” como un sistema de negocio, desarrollado inicialmente por Toyota después de la Segunda Guerra Mundial, para organizar y gestionar el desarrollo de un producto, las operaciones y las relaciones con clientes y proveedores, que requiere menos esfuerzo humano, menos espacio, menos capital y menos tiempo para fabricar productos con me-nos defectos y según los deseos precisos del cliente, comparado con el sistema previo de producción en masa.

Lean Construction puede definirse como la aplicación del sistema Lean a todas las fases de un proyecto de cons-trucción: diseño, ingeniería, contrata-ción, marketing y ventas, ejecución, servicio de postventa, atención al clien-te, puesta en marcha y mantenimiento del edificio, administración y gestión, logística, y relaciones con la cadena

de suministro. Y lo podemos implantar tanto a nivel de proyecto como a nivel de empresa.

A nivel práctico, Last Planner Sys-tem (LPS) es una metodología de Plani-ficación Colaborativa para la gestión y planificación de proyectos que se ha hecho muy popular y que facilita la im-plantación de Lean Construction. LPS nos permite reducir los plazos de entre-ga, reducir la variabilidad y por tanto la incertidumbre, suministrar flujo continuo y previsible de trabajo, optimizar los recursos, eliminar despilfarros, la identi-ficación temprana de riesgos y oportuni-dades de mejora, y mejorar el ambiente de trabajo, entre otras ventajas.

A su vez, otras herramientas pro-cedentes del Lean manufacturing y del Sistema de producción Toyota como la Gestión Visual, las 5S, la estandariza-ción de procesos, el mapeado y análisis de los flujos de valor (VSM), los Poka-Yokes o dispositivos a prueba de errores y las luces Andon, entre otras, son algu-nas de las herramientas que nos ayudan a implantar con éxito Lean Construction como filosofía y sistema de producción.

LEAN SE APRENDE PRAcTicANDO

Si quieres aprender Lean, en primer lu-gar, debes recibir una buena formación, sobre todo a nivel práctico, e inmedia-tamente después, aprovechar cualquier oportunidad que tengas para implantar cualquier herramienta o concepto que hayas aprendido.

Más vale mejorar el 20% de algo que el 0% de todo, así que empie-za ya y no esperes a saberlo todo, porque ese momento nunca llega

Para comenzar con Lean es bueno que comprendas su origen, el por qué y para qué surgió. Lean construction es una filosofía de producción que se alimenta de distintas fuentes, principal-mente del Sistema de Producción Toyo-ta, pero también del Kaizen japonés, el Lean manufacturing, así como las gran-des ideas sobre el Management y la Cali-dad de algunos de los gurús americanos y japoneses de los años 60, 70 y 80 como Edward Deming, Kaoru Ishikawa, Shigeo Shingo o Norman Bodek, entre

Juan F. Pons es Arquitecto Técnico y Master en Gestión de la Edificación. Inició su carrera profesional en 1997. A partir de 2008 inició su camino hacia Lean construction. En 2011 en-trevistó por primera al finlandés y autor conceptual de Lean Construction, con quién hizo 3 estancias académicas en la Universidad de Salford, UK. También realizó una estancia académica con Glenn Ballard (autor conceptual del Last

Planner System) en la Universidad de Berkeley, California, y otra con Luís Fernando Alarcón (uno de los pioneros en la creación del Grupo internacional de Lean Construction), en la Universidad Católica de Chile. Juan F. Pons ha creado jun-to con el estudio de arquitectura Cel-Ras, Think In Lean, una marca española con proyección internacional, para la edu-cación e implantación de sistemas Lean en la Construcción.


Nous sistemes

otros. Numerosas ideas y nuevos autores continúan apareciendo todos los años.

Lean está en constante evolución

La industria de la construcción ¿es una industria tan diferente como creemos?

Conozco bien las peculiaridades de la construcción que ya definió en su día Lauri Koskela —producto único, en un lugar diferente cada vez y con equi-pos diferentes— y las cual se encargó de desmontar en su tesis doctoral del año 2000. Diversas circunstancias me han llevado a trabajar como formador y consultor Lean en diferentes industrias además de la construcción, entre ellas la aeronáutica, automóvil, alimentación, mecanizados o el sector servicios, entre otras, y la realidad es que todas se con-sideran a sí mismas únicas, diferentes, cada una con sus respectivas peculiari-dades, y así puedo constatarlo.

Como os decía más arriba “solo co-nozco una forma de aprender Lean: prac-ticando Lean”. Y qué pasa si no me sale bien a la primera, ¿qué hago?: “no co-nozco a nadie que no se haya equivoca-do nunca, hacer visibles los errores, recti-ficar y aprender de ellos forma parte del ADN de Toyota y de la filosofía Lean”.

La industria de la construcción tie-ne sus propias peculiaridades al igual que otras, pero esto no de-

bemos utilizarlo como excusa para no aplicar Lean construction. Sim-

plemente hay que saber adaptar y aplicar los mismos principios y las

herramientas adecuadas

Algunos ejemplos e ideas para aprovechar al máximo Lean cons-truction:

La planificación colaborativa es una buena forma de iniciar una implanta-ción si estás a punto de empezar un nuevo proyecto. Para aplicar la metodo-logía de Last Planner System con éxito debes involucrar a las personas y empresas que con sus decisiones pueden tener un impacto sobre el proceso constructivo y sobre todo aquellas que afectan directamen-te al camino crítico. Me refiero a que como mínimo hay que implicar al

proyectista, el cliente, la constructora y las subcontratas principales. También es fundamental la transparencia, el trabajo en equipo, así como mantener una disci-plina durante su implantación y un fuer-te liderazgo basado en el coaching y no en el tradicional “mando y ordeno”.

Herramientas como las 5S para la organización, la limpieza y orden en el lugar de trabajo son una buena base que contribuye al éxito de la implanta-ción de Lean Construction. Además, las 5S son un primer paso para la estan-darización de procesos, la disciplina, el trabajo en equipo y la Gestión Visual, que contribuye enormemente a la re-ducción de accidentes laborales, mejora de la productividad y au-mento de la calidad.

Además de las herramientas ya mencionadas, dos conceptos que han contribuido al rápido desa-rrollo de la implantación de Lean construction en los últimos años han sido el Building information Modeling (BiM) y el integrated Project Delivery (iPD).

El BIM está más orientado a la tec-nología, al diseño y también a la plani-ficación y la gestión de la información del proyecto entre todos los agentes intervinientes. En cambio, el IPD está más orientado a organizar las relacio-nes entre todas las partes interesadas del proyecto: diseñadores, promotores, contratistas y subcontratistas.

La unión de LEAN con BIM y IPD es lo que hace verdaderamente pode-roso a todo este sistema de trabajo

En resumen, Lean Construction está formada por un conjunto de ideas, conceptos y herramientas para llevar a cabo lo que en realidad es una filosofía de producción e incluso una forma de pensar que representa una evolución que toma lo mejor de los dos sistemas anteriores (artesanal y producción en masa): fortalecer por igual los aspectos relativos a la tecnología, los procesos y las personas.

En Think in Lean, la marca que he creado junto con un equipo de di-señadores, arquitectos e ingenieros, comprendimos hace tiempo que es la sinergia de la suma de LEAN+BIM+IPD lo que nos llevará a una verdadera re-volución y un salto evolutivo respecto al Project management tradicional que to-davía se viene aplicando.

Nosotros estamos aplicando esta filosofía de trabajo a nuestros propios procesos internos y hemos creado una metodología educacional que permita también aprender a otros este sistema. El 9 y 10 de junio podréis disfrutar en Tarragona, de una nueva edición de The Flow Building Workshop a cargo de Juan Felipe Pons. Un taller formativo que ya ha cosechado éxitos tanto en España como en Reino Unido.


Nº 271 R/11 Nº3 / 09-593 Soci protector

Muntadors certificats amb la marca ApTO

per ITECDistribuïdor oficial de:

Connectors per a forjats

Calentamiento para recubrimientos cerámicos en suelos y paredesSchlüter®-DITRA-HEAT-E

Aplicaciones en suelos:

• Calentamiento agradable del pavimento cerámico en salas de estar y baños, como complemento a los sistemas de calefacción convencionales.

• Como sistema adicional en edificios con poca demanda de calefacción (edificios pasivos).

• Como sistema de calefacción en segundas residencias, que se utilizan ocasionalmente.

• Calentamiento de estancias con poca superficie.

Aplicaciones en paredes:

• Calentamiento de zonas puntuales para el secado de toallas.

• Calentamiento de paredes interiores de fachadas para la prevención de la aparición de moho, por ejemplo, en zonas de ducha.

• Calentamiento de estancias de poca superficie.

• En la rehabilitación de estancias pequeñas donde no se cambia el suelo.

Se consigue una temperatura agradable rápidamente.

Se pueden definir individualmente las zonas que van a ser calefactadas.

Es ideal para proyectos de reforma por su baja altura.

Desolidarización con tecnología DITRA.

Pavimentos cerámicos calientes también sobre soportes críticos.

www.schluter.es

La nueva lámina DITRA-HEAT-TB actúa como aislamiento a ruido de impacto y como barrera térmica, permitiendo un calentamiento más rápido del revestimiento cerámico en suelos y paredes.

NUEVA LÁMINA DITRA-HEAT-TB


Reportatge

HABiTATGE D’EMPRESA A TARRAGONA

La creació de vivendes per part de les empreses pels seus tre-balladors no és quelcom recent sinó que es remunta a diferents èpoques de la història. Així, com

exemple, tenim el cas dels cortijos a l’e economia latifundista andalusa. O a Catalunya, el fenomen de les colònies industrials durant els segles XIX i princi-pis del XX.

A les dècades de 1940-1950, en la etapa inicial del franquisme, es va fer obligatori, per les lleis de 1946 i de 1955, que las empreses de més de 50 treballadors fixos dediquessin fons a la construcció de vivendes pels seus emple-ats.

La construcció de vivendes per part de grans empreses de subministrament i serveis d’aigua, gas i electricitat és poc coneguda. Malgrat això, mereix destacar el cas d’empreses com Fuerza y Riegos del Ebro a algunes poblaci-ons de Catalunya durant la dècada de 1920-1930, que varen donar suport a la construcció de petites ciutats jardí. Als anys de la postguerra, a partir de 1953, la seva continuadora, FECSA, va construir un nombre important de

vivendes pels treballadors, tant a Bar-celona com a d’altres ciutats i pobles de Catalunya. Al 1969 es va plantejar a l’Hospitalet de l’Infant el conjunt de vivendes pels treballadors de la central

nuclear de Vandellòs, conegut com el poblat d’Hifresa, dissenya’t per Anto-ni Bonet Castellana; es va inaugurar el 1975, i disposava d’escola i camp d’esports. Malgrat no formar un recinte tancat, ni tenir una estricta disciplina la-boral i social, com en el cas de las co-lònies vuitcentistes, les seves similituds són evidents.

El creixement demogràfic a partir dels anys 50, fruit essencialment de les immigracions, provocarà un desbor-dament del creixement dels perímetres urbans donant pas als barris-dormitori i transformarà els nuclis rurals pròxims a Tarragona i Reus en espais rururbans o periurbans.

El 1961 va néixer la primera gran industria química situada al municipi de Tarragona, la companyia Industrias Químicas Asociadas (IQA, S.A.). IQA va ocupar una superfície de 80 ha i va generar 446 llocs de treball, a mitjans dels 60.

L’esforç de l’Estat en matèria d’habi-tatge social no fou suficient per tal de fer front a la forta demanda d’una ciutat en ràpida expansió. A mitjans de 1964 es va iniciar la construcció del gegan-

Part d’una façana dels blocs IQA a Torreforta, vista des del carrer Prades


Reportatge

tesc complex petroquímic que compren-dria les plantes de Industrias Químicas Asociadas (IQA) i de Dow Unquinesa (DUSA). Els projectes d’ambdues empre-ses es van realitzar a un emplaçament proper una de l’altre.

Va sorgir amb certa força el fenomen dels “blocs d’empresa”, promoguts per IQA o Dow, al eixample de Torreforta. Aquests blocs de vivendes de tres i qua-tre plantes van arribar a disposar fins a finals dels 80 d’un economat i d’un bar social. Els “grups d’empresa” funciona-ven a ple rendiment, cuidant les facetes socials, culturals i esportives.

Com a dades d’interès molt significa-tives, convé mencionar aquests dos fets. D’una banda, l’il·lustre tarragoní, José Manuel Núñez (d.e.p.), va ocupar una d’aquestes vivendes d’IQA a Torreforta i va ser el fundador de la Confraria del Cristo del Buen Amor, de la Setmana Santa de la nostra ciutat. D’altre banda, el grup polític La Plataforma va tenir la

seva seu social a un dels baixos comer-cials d’aquests blocs.

D’altres empreses, petites i mitjanes, com Butano i Seidenstiker (després Val-meline) al barri de El Pilar, i Alena, Disa, Enher i Asesa, al Parc Riuclar, varen promocionar diversos blocs de viven-des familiars pels seus treballadors. En aquesta mateixa línea, varies empreses petroquímiques han invertit en ajudes als seus treballadors per l’adquisició d’habitatges, tal com pot observar-se a algunes escales de blocs diversos del barri de La Granja (promogut, en el seu conjunt, per la antiga Caja de Ahorros Provincial de Tarragona), sent aquest fe-nomen molt més acusat encara a Vilase-ca (treballadors d’Aiscondel, desplaçats des de Monzó).

S’ha de tenir present que el 1960, a Tarragona treballaven a la construcció prop d’un 10% de la població ocupada, una data de molta importància que ens dona fe de la gran demanda de viven-

des generada per la immigració, així com pel muntatge de les primeres grans fàbriques dels polígons industrials.

A finals dels anys 60, Tarragona estava agafant la seva configuració de-finitiva de la banda de ponent, amb la construcció dels barris El Pilar, Riuclar, La Granja i Icomar Més tard, a mitjans dels ans 70 i gairebé conclosa l’expan-sió industrial de la capital, comença un procés de recessió del mercat la-boral i, com a conseqüència directa, una important frenada del creixement territorial, tot i que no demogràfic, ja que entre el 1970 i el 1981 Tarrago-na va tenir un creixement absolut del 39,4%, el segon en magnitud després de la dècada de 1960 a 70. En resum, durant les dècades dels anys 60 i 70 i degut a la intensa onada migratòria, van aparèixer els nous barris a ponent del riu Francolí, aprofitant les millors condicions topogràfiques. La zona de llevant, més accidentada i boscosa,

Un exemple del frondós enjardinament d’un blocs d’empresa de l’IQA a Torreforta


Reportatge

s’ha anat consolidant i ampliant poste-riorment amb urbanitzacions residenci-als alhora que han aparegut assenta-ments desendreçats, alguns inclús fruit de parcel·lacions il·legals en sòl no urbanitzable. D’aquesta manera s’ha anat consolidant un model territorial fragmentat amb una gran presència de nuclis urbans dispersos i poc estructu-rats. Un creixement poblacional que ha derivat en una manca de cohesió i ver-tebració de l’estructura territorial.

Per tal de completar el ventall d’inici-atives de promoció de la vivenda, d’ín-dole variada, s’ha de destacar l’aug-ment considerable de la intervenció pública, des de finals dels anys seixan-ta. En aquest sentit, apareixen successi-vament barris com San Salvador (situat al nord del municipi), Riuclar i Camp

Clar. Les realitzacions de promotores privades, incentivades per l’Estat, són ressaltables en el cas d’Icomar i La Flo-resta. Sant Pere i Sant Pau van sorgir per iniciativa d’una cooperativa de vivenda i està situat, com San Salvador, al nord del terme municipal.

Així, doncs, a la dècada dels anys seixanta i setanta, es produeix a Tarra-gona una marcada tendència per part d’algunes empreses de crear recursos econòmics, socials i culturals pels seus treballadors (paternalisme empresa-rial), invertint en serveis de benestar social i en ajudes per l’adquisició de la vivenda, reflectida. amb major o me-nor intensitat, als barris perifèrics de Tarragona. Aquest paternalisme empre-sarial es troba avui en dia transformat, metamorfosejat, podríem dir. El com-

plex petroquímic tarragoní actúa aquí com una gran “Colònia Industrial” del segle XIX, adaptada a principis del XXI. Es tracta en aquest cas d’un paternalis-me empresarial molt més subtil que el de dos segles enrere, però que es troba escampat tota la societat política i civil tarragonina. Mitjançant al seu mecenat-ge civil (cultural, social, esportiu…) té alletargada i estormeïda a una societat, abans crítica i reivindicativa, que ha deixat d’exigir un control mes rigorós de les seves activitats de risc.

federiCo bArdAJí ruiz

Antropòleg i autor dels llibres Els barris de Tarragona

i Bonavista. Una biografía social

Encreuament dels carrers Riu Fluvià i Prades a Torreforta, amb un bloc IQA al fons


Vida social

La Pineda ha estat el municipi escollit enguany per acollir el tradicional sopar que organitza anualment el Col·legi d’Aparella-dors, Arquitectes Tècnics i Engi-

nyers d’Edificació de Tarragona. L’acte, que enguany ha canviat de paisatge per convertir-se en un sopar al costat de la platja, ha servit per homenatjar als qui col·legiats que porten més anys en la professió. Així, Juan Oliver va rebre una distinció especial, la insígnia d’or, pels seus 50 anys d’ofici i vuit aparelladors més van rebre la de plata pels seus pri-mers 25 anys.

Del lliurament de les distincions se’n van encarregar l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, i el president del Col·legi d’Aparelladors, Adolf Quetcuti. També es va tenir especial atenció amb els nous col·legiats, que s’han donat d’alta aquest últim any. Són una dotzena de nous professionals i han rebut, com mar-ca la tradició del COAATT, un casc amb

el distintiu de l’entitat col·legial. La nit es va complementar, a part del sopar, amb

una actuació de màgia, un rom cremat i un chill out per a tots els assistents.

ELS APARELLADORS cELEBREN EL SEU TRADiciONAL SOPAR ANUAL A LA PiNEDA

Foto final del sopar del COAATT

Imatge dels col·legiats reconeguts durant el sopar



Assessoria

NEcESSiTAT DE DOcUMENTAR ELS cANViS PRODUÏTS EN FASE D’EXEcUciÓ DE LES OBRES

Quan s’inicia una obra, tenim entre mans l’execució mate-rial de la mateixa d’acord amb un guió arquitectònic

que és el projecte.Un projecte hauria de ser complert i,

a més, hauria de contemplar de forma pormenoritzada la justificació de les so-lucions constructives que s’han de dur a terme per assolir el fi desitjat.

A la pràctica ens trobem en que no sempre disposem d’un guió complert i, és per això que, durant l’execució de les obres, s’han d’anar improvisant detalls o canvis que habitualment no queden degudament reflectits de forma documental. Així mateix, en el transcurs de l’obra el promotor ens pot demanar determinats canvis del que inicialment s’havia projectat.

La majoria de demandes per danys constructius van acompanyades d’uns informes tècnics o dictàmens en els quals sovint s’argumenta com a causa generadora d’aquests danys que no s’ha seguit el guió originari. De vega-des aquests dictàmens constitueixen una prova de càrrec que permet condemnar als tècnics i, especialment, a l’Arqui-tecte Tècnic o Enginyer de l’Edificació, tota vegada que el director de l’Execu-ció Material és qui ha de vetllar perquè l’obra s’ajusti a les normes de la bona construcció i, a més, a les previsions tèc-niques del projecte.

Actualment, vigent la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’Ordenació de l’Edificació (LOE), en el seu articulat ja es contempla, concretament en el seu art. 12.3.d), la necessitat de documen-tar aquests canvis i, concretament, s’es-tableix com una obligació del Director d’Obra (arquitecte):

“Elaborar, a requerimiento del promotor o con su conformidad, eventuales modificaciones del

proyecto, que vengan exigidas por la marcha de las obras siem-pre que las mismas se adapten a las disposiciones normativas contempladas y observadas en la redacción del proyecto”.

Aquesta documentació, a més, és necessària per poder signar la certifica-ció de final de obra, on es fa constar expressament que les obres en qüestió, s’ajusten a les previsions tècniques del projecte. En aquests cas, al projecte que ha estat modificat.

A més, pels arquitectes tècnics aques-ta documentació és imprescindible per poder estar correctament emparats da-vant d’una reclamació judicial i també coberts per les pòlisses de responsabili-tat civil, ja que en alguns casos hem vist com a l’hora de tramitar alguna recla-mació judicial, l’ens assegurador qües-tiona el fet que s’hagi pogut apartar de les solucions constructives del projecte originari i, en aquest sentit, fan les seves reserves que poden comportar perjudi-cis importants pels arquitectes tècnics.

Per tant, s’ha de ser escrupolosos a l’hora d’exigir o demanar que els can-vis substancials del projecte originari quedin degudament reflectits en forma documental.

Aquests canvis també s’haurien de fer constar, de forma encara que sigui resumida, a l’acta de recepció de les obres per part del promotor (art. 6 de la LOE).

De vegades, sobretot en obres d’au-topromoció, es produeixen canvis exi-gits pel promotor que van encaminats a l’abaratiment del cost de les obres i que poden comportar danys en forma de filtracions, humitats, etc. i, en alguns casos, els tècnics miren d’evadir la seva responsabilitat fent signar al pro-motor de les obres un document on es fa constar que els canvis s’han produït

a instància del promotor i que, en cas de que es produeixin danys, s’exonera als tècnics de tota responsabilitat, com-prometent-se a no reclamar res. Això no obstant, aquestes clàusules de possible exoneració acostumen a ser paper mu-llat, especialment en el cas de que es produeixi una transmissió de domini a favor de una tercera persona que és ali-ena al compromís inicial.

Per altra banda, s’hauria d’aprofitar el domini de les tecnologies per poder tenir imatges i reportatges fotogràfics de l’abast i detall d’aquests canvis i, sobretot, verificar que les modificacions introduïdes no comporten en cap cas una disminució de la qualitat de les condicions d’habitabilitat dels futurs usuaris de l’edifici.

Des d’aquesta assessoria fem una crida a la necessitat de documentar els canvis que es produeixen i dels quals en la majoria dels casos no en queda cap constància probatòria.

Una altra mitjà per documentar els canvis, si és que l’arquitecte no pro-cedeix a realitzar el projecte de final d’obra, a pesar de que l’hauria de fer, és documentar-ho en un informe intern i presentar-ho a visar al Col·legi professi-onal a l’hora de signar el CFO. Aques-ta documentació podrà servir com una prova anticipada en cas de que es pro-dueixi una reclamació judicial.

Tota precaució és poca davant dels intents de reclamacions judicials per possibles danys a la construcció.

De totes formes, cada cas presenta les seves particularitats i, en aquest sen-tit, recomanem que quan es donin situa-cions com les que hem exposat, l’afectat contacti amb els serveis d’assessorament per establir els mecanismes més adients.

f. XAvier esCudé nollA

Assessor jurídic


Documents

Tag 77 · 2n quadrimestre 2016