TAMID

2011

Volum 7 / 2011

Comit de RedaCCi: Nova etapa de tamid ............................................................................................... 7

miquel ngel Fumanal Pags, Joel ColomeR Casamitjana, Jlia gutiRRez oRtiz, Esther Redondo gaRCia, Francesc FloRensa PuChol: Documentant larqueologia: la casa de Massot Avengen a lalfndec del call Major de Barcelona (carrer de Sant Honorat, nm. 3) / Documenting archaeology: Massot Avengens house in the corn exchange in Barcelonas call Major (number 3, Carrer de Sant Honorat) ..................... 9

Josep M. llobet i PoRtella: Una sentncia arbitral sobre qestions de laljama dels jueus de Cervera (1446) / An arbitration ruling on matters related to Cerveras Jewish aljama (1446) ......................................................................................................................... 73

Miguel ngel motis doladeR: Poltica repobladora y ocupacin del espacio: los judos en Aragn en la Alta Edad Media (1100-1176) / Poltica repobladora i ocupaci de lespai: els jueus dArag en lAlta Edat Mitjana (1100-1176) / The policy of repopulation and occupation of space: the Jews in Aragon in the High Middle Ages (1100-1176)....................... 87

Josep Xavier muntan i santiveRi: Notcies de jueus de laljama de Tarragona extretes de lArxiu Histric de Tarragona / Information on Jews in Tarragonas aljama, extracted from the Historical Archive of Tarragona (HAT) ...............................................111

Eullia veRnet i Pons: El verb hebreu y () viure: origen etimolgic dun verb doblement dbil / The Hebrew verb y () to live: the etymological origin of a doubly weak verb ...........................................................................................................181

Gregorio del olmo lete: Salomn Alco(n)stantn() y su comentario . Una presentacin / Salom Alco(n)stantn() i el seu comentari . Una presentaci / Salomn Alco(n)stantn() and his commentary . A presentation ................................................................................................................................. 189

Recensions ............................................................................................................................................ 213

Normes de presentaci doriginals ....................................................................................................... 233

En lnia: http://revistes.iec.cat/index.php/tamid ISSN (ed. impresa): 1138-5561 ISSN (ed. electrnica): 2013-4029

SOCIETAT CATALANA DESTUDIS HEBRAICSFilial de lINSTITUT DESTUDIS CATALANS

TAMIDREVISTA CATALANA ANUAL DESTUDIS HEBRAICS

7

2011

BARCELONA2011

Tamid. Revista Catalana Anual dEstudis Hebraics s una revista acadmica que ofereix un recull anual de treballs originals dels membres de la Societat Catalana dEstudis Hebraics sobre judaisme i he-braisme, amb especial atenci al judaisme catal medieval. Tamb publica treballs derudits de fora que mereixen ser coneguts entre nosaltres, i recensions.

Primera etapa (aprox. biennal): volum 1 (1997) - 6 (2006-2007). Segona etapa (anual): volum 7 (2011)

Comit de RedacciPrim Bertran i Roig (Universitat de Barcelona), Pere Casanellas (Corpus Biblicum Catalanicum), Jordi Casanovas i Mir (Museu Nacional dArt de Catalunya), Joan Ferrer i Costa (Universitat de Girona), Irene Llop i Jordana (Universitat de Vic)

DirectorPere Casanellas (Corpus Biblicum Catalanicum)

Consell AssessorAsuncin Blasco (Universitat de Saragossa), Javier Castao (Consejo Superior de Investigaciones Cient-ficas), Enric Corts (Facultat de Teologia de Catalunya), Jos Hinojosa Montalvo (Universitat dAla-cant), Danile Iancu-Agou (Nouvelle Gallia Judaica, CNRS), Moiss Orfali (Universitat de Bar-Ilan), Mauro Perani (Universitat de Bolonya), Miguel Prez Fernndez (Biblioteca Midrsica), Colette Sirat (Institut de Recherche et dHistoire des Textes, Section Hbraque, CNRS), Luis Vegas Montaner (Uni-versitat Complutense de Madrid)

Redacci, subscripcions, administraciTamid. Revista Catalana Anual dEstudis Hebraics Accessible tamb des de:Societat Catalana dEstudis Hebraics http://publicacions.iec.catCarrer del Carme, 47. 08001 Barcelona http://www.raco.cat/index.php/tamidTel.: 932 701 620. Fax: 932 701 [email protected]://revistes.iec.cat/index.php/tamid

CobertaFotografia: Hagad de Sarajevo (segle xiv, Sarajevo: Museu Nacional), detall del foli 34r, en qu es veu la llntia perenne, anomenada (ner tamid). Disseny: Natlia Arranz

dels autors dels articles Societat Catalana dEstudis Hebraics, filial de lInstitut dEstudis Catalans, per a aquesta edici

Compost per Signes, Disseny i Comunicaci, s. l.Imprs a Service Point FMI, SA

ISSN (ed. electrnica): 2013-4029ISSN (ed. impresa): 1138-5561.Dipsit Legal: B-416-1998

Aquesta obra s ds lliure, per est sotmesa a les condicions de la llicncia pblica de Creative Commons. Es pot redistribuir, copiar i reutilitzar, sempre que no hi hagi afany de lucre i que shi facin constar els autors. Es pot trobar una cpia completa dels termes daquesta llicncia a ladrea: http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es/legalcode.ca.

ndex

Comit de Redacci: Nova etapa de tamid . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

Miquel ngel Fumanal Pags, Joel Colomer Casamitjana, Jlia Gutirrez Ortiz, Esther Redondo Garcia, Francesc Florensa Puchol: Documentant larqueologia: la casa de Massot Avengen a lalfndec del call Major de Barcelona (carrer de Sant Honorat, nm. 3) / Documenting archaeology: Massot Avengens house in the corn exchange in Barcelonas call Major (number 3, Carrer de Sant Honorat) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Josep M. Llobet i Portella: Una sentncia arbitral sobre qestions de laljama dels jueus de Cervera (1446) / An arbitration ruling on matters related to Cerveras Jewish aljama (1446) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73

Miguel ngel Motis Dolader: Poltica repobladora y ocupacin del espacio: los judos en Aragn en la Alta Edad Media (1100-1176) / Poltica repobladora i ocupaci de lespai: els jueus dArag en lAlta Edat Mitjana (1100-1176) / The policy of repopulation and occupation of space: the Jews in Aragon in the High Middle Ages (1100-1176) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87

Josep Xavier Muntan i Santiveri: Notcies de jueus de laljama de Tarragona extretes de lArxiu Histric de Tarragona / Information

on Jews in Tarragonas aljama, extracted from the Historical Archive of Tarragona (HAT) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111

Eullia Vernet i Pons: El verb hebreu y () viure: origen etimolgic dun verb doblement dbil / The Hebrew verb y () to live: the etymological origin of a doubly weak verb . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 181

Gregorio del Olmo Lete: Salomn Alco(n)stantn() y su comentario . Una presentacin / Salom Alco(n)stantn() i el seu comentari . Una presentaci / Salomn Alco(n)stantn() and his commentary . A presentation . . . 189

Recensions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 213

Normes de presentaci doriginals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 233

Tamid: Revista Catalana Anual dEstudis Hebraics, vol. 7 (2011), p. 7-8ISSN (ed. impresa): 1138-5561ISSN (ed. electrnica): 2013-4029http://revistes.iec.cat/index.php/tamid

Amb el volum que teniu a les mans comena una nova etapa de la revista tamid, fcilment identificable pel subttol afegit: Revista Catalana Anual dEstudis Hebraics.

Desprs dels sis volums publicats entre els anys 1997 i 2009 sota la direcci del doctor Eduard Feliu i Mabres, traspassat el dia 15 de juliol de 2009, en qu considerem que la revista va aconseguir una gran qualitat, volem comenar una nova etapa en qu, tot mantenint aquesta qualitat, aparegui amb ms regulari-tat i amb una periodicitat anual. A ms, hem introdut a la revista diversos pe-tits canvis per adequar-la a les caracterstiques que actualment sexigeixen a les revistes cientfiques: la revista t ara un Consell Assessor (format per especialis-tes de diverses institucions i pasos), a ms del Comit de Redacci; a la pgina de crdits on consten els noms del Consell Assessor i del Comit de Redacci, ara shi fa constar tamb el nom del director; a linici de cada article shi inclou, eventualment, el nom de la instituci a la qual pertany lautor, la seva adrea electrnica, la data de recepci de larticle i la data dacceptaci, un resum i paraules clau en catal i en angls, i la traducci del ttol en angls; a ms del DOI i altres dades didentificaci que ja constaven en els volums anteriors al principi de cada article, ara a cada pgina shi fa constar el nom de la revista i el volum; al final del volum shi inclouen les Normes de presentaci doriginals per als colaboradors. Diverses instruccions complementries1 es poden consul-tar al web de la SCEHB (http://scehb.iec.cat), apartat de Publicacions.

1.Normes per a la redacci de la bibliografia i les referncies bibliogrfiques,

Nova etapa de tamid

Comit de Redacci

8Tamid7 (2011), p. 7-8 Comit de Redacci

A continuaci dels articles hem iniciat una nova secci dedicada a la recen-si de llibres.

La revista s consultable ara en lnia a lHemeroteca Cientfica Catalana (http://revistes.iec.cat/) i s gestionada amb el programa Open Journal System des daquesta mateixa pgina web, en la qual els colaboradors conv que es re-gistrin per a proposar-hi els seus articles.

Finalment, amb la intenci de donar ms difusi a la revista fora de lmbit catal, tamid, sense deixar de ser una revista fonamentalment escrita en catal, publicar alguns articles escrits en angls, castell, francs, itali o occit, a criteri del Comit de Redacci.

Abreviacions o smbols dels llibres de la Bblia i manera dindicar les referncies bbli-ques, Noms dels ordres i tractats de la Misn i el Talmud, Normes de transcripci de lhebreu.

Tamid: Revista Catalana Anual dEstudis Hebraics, vol. 7 (2011), p. 9-71ISSN (ed. impresa): 1138-5561ISSN (ed. electrnica): 2013-4029DOI: 10.2436/20.1006.01.16http://revistes.iec.cat/index.php/tamid

Rebut: 31.01.2011 Acceptat: 07.02.2011

Resum.El present article sintetitza lestudi historicoartstic de les restes medievals trobades al jaciment arqueolgic del subsl del nmero 3 del carrer Sant Honorat de Barcelona, avui seu del Departament de la Presidncia de la Generalitat de Catalunya, realitzat lany 2009. Les estratigrafies ms importants daquest excepcional jaciment juntament amb les dpoca tardoromana corresponen a una casa palau situada a lalfndec del call Major de Barcelona, de la qual es conserven bona part dels fona-ments i diverses sitges de grans proporcions construdes a mitjan segle xiii.

A partir de les dades facilitades per larqueologia, de la bibliografia existent i de documentaci arxivstica parcialment indita, sha pogut reconstruir la histria de la finca entre els segles xiv i xix, per sobretot en un perode clau per a la histria de la ciutat: el pogrom de 1391, la desaparici de laljama barcelonina i lestabliment de les elits urbanes cristianes a lantic call. En aquell moment, la casa pass de mans del dar-rer propietari jueu, el financer Massot Avengen, al primer estadant cristi, el jurista Pere de Rajadell.

Documentant larqueologia: la casa de Massot Avengen a lalfndec del call Major de Barcelona (carrer de Sant Honorat, nm. 3)

Miquel ngel Fumanal Pags,1* Joel Colomer Casamitjana,1 Jlia gutirrez ortiz,1 Esther redondo garCia,1 Francesc Florensa PuChol2

1.Culturnia, SC, Santa Pau (Garrotxa).2.tics, SL, Matar.

*Correspondncia: Miquel ngel Fumanal Pags. Culturnia, SC. Carrer del Pi, 5. E-17811 Santa Pau (Garrotxa). EU. Tel.: 00 34 669 874 469. A/e: [email protected]

10Tamid7 (2011), p. 16-71 M. . Fumanal, J. Colomer, J. Gutirrez, E. Redondo, F. Florensa

Paraules clau:alfndec, sitges, Massot Avengen, Santcliment, call Major, prstec, Sant Honorat, pogrom

Documenting archaeology: Massot Avengens house in the corn exchange in Barcelonas call Major (number 3, Carrer de Sant Honorat)

Abstract.The article outlines the historical and artistic study carried out in 2009 on the medieval remains found at the archaeological site in the subsoil of number 3, Car-rer Sant Honorat in Barcelona, where the Government of Catalonias Presidential Of-fice is currently located. This exceptional sites most important stratigraphies (along-side those from the late Roman period) correspond to a house/palace located in the corn exchange in Barcelonas call Major (the largest section of the citys medieval Jew-ish quarter). A significant portion of the buildings foundations have been preserved, along with a number of large silos constructed in the mid-13th century.

The information obtained through archaeological work and the existing bibliogra-phy and partially unpublished archive documents have made it possible to reconstruct the history of the property between the 14th and 19th centuries, particularly during a key period in the citys past, encompassing the pogrom of 1391, the disappearance of Barcelonas aljama (a Spanish term of Arabic origin used in old official documents to designate self-governing communities of Moors and Jews living under Spanish rule) and the settling of the urban Christian elite in the old Jewish quarter. During this pe-riod, the house ceased to belong to the financier Massot Avengen, its last Jewish owner, and became the property of the jurist Pere de Rajadell, its first Christian resi-dent.

Keywords:corn exchange, silos, Massot Avengen, Santcliment, call Major, loan, Sant Honorat, pogrom

Introducci

El present article sintetitza lestudi historicoartstic de les restes medievals i modernes trobades al jaciment arqueolgic del subsl del nmero 3 del carrer de Sant Honorat de Barcelona, avui seu del Departament de la Presidncia de la Generalitat de Catalunya, redactat lany 2009. En aquest sentit, no es tractava de fer un altre informe sobre ledifici conservat actualment, degut a la m i pro-jecte de larquitecte Josep Oriol Mestres lany 1851, sin destudiar all que aquest edifici va fagocitar en el moment de la seva construcci. Daltra banda,

Documentant larqueologia: la casa de Massot Avengen Tamid7 (2011), p. 16-7111

des de 1999 es compta amb lestudi que sencarreg a lempresa Veclus SL sobre lesmentat immoble, complet i ben documentat, i que ha servit de referncia en les dades dels segles xviii i xx. Partint en part daquest primer treball, sha re-culat del segle xvii fins al xii, que s el perode en qu afloren algunes de les estratigrafies ms importants del jaciment arqueolgic (juntament amb les dpoca romana), les quals confereixen ladjectiu dexcepcional al conjunt.

Lexcavaci arqueolgica del solar nmero 3 del carrer de Sant Honorat va comportar la troballa dun seguit de restes de diverses poques que aporten no-ves dades sobre levoluci urbanstica daquest sector de la ciutat de Barcelona, des dpoca romana fins als nostres dies. En primer lloc, destaca, com sha dit, una important domus romana, datada vers el segle iv, que significa locupaci, en part, de llocs pblics, possiblement al frum de la ciutat altimperial, de la qual ens queden poques per significatives restes. A partir de mitjan segle vi, la domus sabandon i es crearen en el seu lloc un seguit dhabitatges que acaba-ren desapareixent al segle viii.

Entre les troballes de la fase medieval, cal destacar els estrats i estructures relacionats amb un edifici de magatzem de grans dimensions, situat en ple call Major, els orgens del qual probablement es remunten al segle xii, tot i trobar-se restes dun mur, vers el qual sarticularan la resta destructures, datat de forma laxa entre els segles ix-xi. A partir de lestratigrafia i les dades materials, siden-tifica una fase importantssima de mitjan segle xiii, en qu es construren di-verses sitges, duna grandria i capacitat difcilment comparables a les de cap altre jaciment conegut fins ara. Sembla que les grans sitges obrades i els dipsits localitzats dins daquest edifici foren amortitzats en el moment de lexpulsi dels jueus de Barcelona al final del segle xiv.

Per la importncia del tema, el treball sha fet des duna ptica innovadora i pluridisciplinria, ra per la qual sha creat un equip despecialistes en arqueo-logia, histria i histria de lart, bregats en la recerca i estudi del patrimoni ar-queolgic i arquitectnic. Lexperincia dels darrers anys indica la necessitat dun canvi de tendncia en la realitzaci destudis humanstics, i obliga a la conjunci de professionals de les diferents branques del sector per a obtenir un resultat prou satisfactori, i que a ms, sens dubte, sacosta ms a la realitat dels fets histrics i arqueolgics que qualsevol altre.

Alhora sha procurat triangular les dades (fins on ha estat possible) amb les procedents de les excavacions, de manera que el perode estudiat histricament i documentalment sha centrat a donar vies dinterpretaci per a larqueologia, i no en un altre sentit. Complementriament, saporten ilustracions, fotografi-es, apndix documental i una srie de superposicions planimtriques, ben tils per a la comprensi i exemplificaci dels textos.


La posada en paralel de les conclusions i evidncies arqueolgiques i la re-cerca bibliogrfica i documental han posat en relleu que la casa encarregada per Joaquim Morell destru quasi totalment el que fou un palau urb dels segles xiii-xiv, incls en un alfndec dorigen incert, i que en el seu moment desplen-dor pertany a qui fou un dels jueus ms poderosos del call Major de Barcelona (i per extensi, de la resta de la Corona) en temps del rei Pere el Cerimonis: Massot Avengen. Alhora, la recerca en el perode immediatament posterior al pogrom de 1391 ha perms explicar amb detall la implicaci daquell immoble en la desfeta general del call Major, la compra especulativa de la totalitat del domini directe i indirecte de les seves cases i palaus i la concreci de lascensi de la nova classe dirigent, situada ja fsicament i polticament al costat dels grans centres de poder: la Corona, la Diputaci del General (Generalitat) i el Consell de Cent (Ajuntament).

Massot Avengen, jueu de Barcelona1

La figura de Massot Avengen no s especialment coneguda i mai no ha es-tat lobjecte principal de cap estudi. Financer de Pere el Cerimonis i membre de la casa de linfant Joan (Romano, 1989, p. 51), fou un personatge cabdal a la comunitat hebraica de Barcelona a la segona meitat del segle xiv. Aix no obs-tant, la seva importncia en el present estudi es deu al fet de ser el darrer propi-etari de la casa principal de lalfndec (carrer de Sant Honorat, nm. 3) del call Major de Barcelona abans de la desintegraci de laljama com a conseqncia del pogrom de 1391.

En temps de Jaume I ja es tenen les primeres referncies documentals a un molt probable avantpassat seu, en aparixer un Massot Avengen entre els anys 1283 i 1286 en vinculaci amb la ciutat de Lleida i amb la casa reial.2 Aix, doncs, sembla tractar-se dun personatge fora influent i possiblement instalat a la comunitat jueva de la capital de Ponent. El document ms curis data del 6 dagost de 1283 i fa referncia a una discussi per la tutoria dun nen cristi; la participaci dAvengen en aquest afer fa suposar-li una relaci amb determina-des famlies cristianes.

1.Per a lelaboraci daquest apartat hem comptat amb les informacions personals facilitades per Gemma Escrib i Jaume Riera i Sans.

2.Arxiu de la Corona dArag (ACA), Cancelleria, reg. 61, f. 193v (1283, agost, 6); ACA, Cancelleria, reg. 66, f. 119v (1286, juny, 8); ACA, Cancelleria, reg. 67, f. 70 (1286, setembre, 7). Tots tres documents foren publicats per Rgn (1978, p. 196, 288 i 296).


Malgrat que la documentaci consultada no permet aportar ms dades so-bre aquest Massot Avengen del final del segle xiii, el cas s que un personatge homnim actua i viu a Barcelona amb absoluta certesa abans de labril de 1349. En aquesta data estava casat amb Astruga Bonafeu, filla del difunt Vidal Bona-feu, com ho demostra un document en qu apareix com a procurador della i de la seva mare, Dola, tutores testamentries de Rovn Bonafeu, fill i hereu de Vidal Bonafeu, en la liquidaci dun prstec fet a un cristi.3 Aquest Massot Avengen s ja qui apareixer com a propietari de la casa del carrer de Sant Ho-norat nm. 3 al moment del pogrom de 1391.

Pel que fa a les seves ocupacions, Massot Avengen tenia diversos camps dactuaci: va prestar diners a personatges de diferents condicions socials de la mateixa ciutat de Barcelona,4 i fins i tot contribu al finanament de les empre-ses militars del rei i es convert en un dels seus millors creditors.5 Tanmateix, com era habitual a lpoca, cap jueu no apareix en la documentaci com a pro-fessional del prstec (Rich, 1999, p. 441). Per identificar-los noms queda resse-guir les activitats dels jueus que prestaven diners, i aix es pot intuir que gran part del seu dinamisme econmic es fonamentava en el crdit. A ms, tamb cal tenir en compte que dins el conjunt de prstecs fets per jueus hi havia una certa gradaci. A partir de les quantitats prestades i sobretot dels actors que hi intervenien es pot establir una jerarquitzaci entre els prestadors jueus. Com ha dit Anna Rich, es tracta de la socialitzaci del crdit: es poden observar les dife-rncies socials entre els jueus a travs de les quantitats de diners que prestaven (Rich, 1999, p. 445).

La mateixa autora, en el seu estudi sobre la comunitat jueva de la Ciutat Comtal entre 1348 i 1391, per via dun exhaustiu buidatge dels fons notarials, dibuixa un perfil concret de Massot Avengen (Rich, 1999, p. 232): tot i conce-dir un nombre discret de prstecs noms nou en aquest perode, la majoria sn de quantitats molt elevades i sis tenen com a destinatries les arques reials. Destaquen dos pagaments fets per Huguet Cardona, tresorer de larmada reial, per a retornar, parcialment, els prstecs rebuts dAvengen: un d11904 sous i

3.Arxiu Histric de Protocols de Barcelona (AHPB), Notarials, Barcelona, Bonanat Rimentol, Manual, 3 dabril de 1349 - 20 de juliol de 1349, f. 25r. Apndix documental, nm. 4.

4.Apndix documental, nm. 10.5.Apndix documental, nm. 6, 8, 9, 11 i 14.


10 diners6 i un altre de 10000 sous7 en els mesos de mar i abril de lany 1369, respectivament. Aquestes dades evidencien el paper dAvengen com a financer del rei Pere, que compt amb els seus serveis crediticis per a grans campanyes militars, com ara lexpedici a Sardenya i la guerra contra Castella, tal com posa de manifest el document de mar de 1369.8

Per una altra banda, la documentaci de lpoca tamb recull pagaments fets a Massot Avengen per serveis a la cort reial: un lany 1351 (Pagarolas, 1991, p. 80)9 i laltre el 1361 (Rich, 1999, p. 356).10 Tot i no especificar de quins serveis es tracta, la carta del rei que acompanya el primer document no sembla referir-se a prstecs monetaris: Com nos Massoto Avengena, iudeo Barchinone, pro salario et labore per eum sustento in diversis negociis curie nostre, in quibus laboravit diligenter, utiliter adque bene, centum libras tatxa-verimus et per vos dare providemus cum presenti...11 En el camp de la hiptesi, els serveis oferts per Avengen al monarca podrien haver estat de diversa ndole. Els jueus foren valorats pels reis aragonesos pel seu coneixement de la llengua i els costums rabs, de manera que alguns dells exerciren com a ambaixadors en terres musulmanes, intrprets i escrivans de llengua rab (torsimanys) o b re-captadors dimpostos de les comunitats mudjars (Assis, 1997). Aix mateix, com a personatge alhora proper al rei i principal entre els jueus, es pot creure que podria haver actuat de conseller reial en assumptes hebreus o de mediador entre la Corona i alguna de les seves aljames, tot i que documentalment no sen tingui cap prova. De totes maneres, s que s cert que compt amb el favor reial, ja que en una ocasi, en lesdeveniment conegut com la profanaci dhsties, el 1367, es relacion Massot i altres membres destacats de laljama amb aquest afer, del qual finalment no va ser acusat (Rich, 1999, p. 35; Baer, 1981, vol. i, p. 334; Romano, 1989, p. 45).

Sembla que un altre dels camps dactuaci dAvengen, i sobretot de mem-bres de la seva famlia, fou el comer, concretament del corall. s ben conegut

6.AHPB, Notarials, Barcelona, Bonanat Rimentol, Capibrevium notularum sive rogacionum, 22 de desembre de 1368 - 5 de juny de 1369, f. 72v.

7.AHPB, Notarials, Barcelona, Bonanat Rimentol, Capibrevium notularum sive rogacionum, 22 de desembre de 1368 - 5 de juny de 1369, f. 113v.

8.Apndix documental, doc. nm. 14.9.AHPB, Notarials, Barcelona, Bonanat Rimentol, Capibrevium notularum, 27

de juliol de 1351, f. 24v-25r.10.AHPB, Notarials, Barcelona, Bonanat Rimentol, Capibrevium notularum sive

rogacionum, 16 d'agost de 1361 - 3 de desembre de 1361, f. 42r.11.AHPB, Notarials, Barcelona, Bonanat Rimentol, Capibrevium notularum, 27

de juliol de 1351, f. 24v-25r.


que els jueus exercien prcticament en exclusiva lartesanat de certs productes luxosos: corall, pedres precioses i or, per posar uns exemples (Assis, 1998-1999; Rich, 1999). Tamb tenien el monopoli a Barcelona de la fabricaci de daus (Rich, 1999, p. 150). Un parent de Massot, Ferrer Jucef, fou un mercader que tract amb corall: feia la compra de la matria primera, que era portada als arte-sans jueus per a la seva posterior transformaci i introducci en el circuit co-mercial (Rich, 1999, p. 148).

La casa del carrer de Sant Honorat que Massot Avengen possea era una part dun dels alfndecs del call, el qual resultava ser una bona infraestructura per a la realitzaci de les seves activitats comercials, ja que tenia diversos obra-dors i, sobretot, un important espai demmagatzematge (Ort, 2001, p. 112): el conjunt de sitges localitzades durant les excavacions arqueolgiques, de dimen-sions ms que considerables, aix ho demostra. A ms de fer-ne un s particular, Avengen podia obtenir tamb importants beneficis del lloguer daquest espai a altres jueus, residents a Barcelona o estrangers, i potser a cristians, que necessi-tessin un lloc on poder dipositar de manera segura les seves mercaderies mentre feien transaccions comercials a la ciutat.

Finalment, el prestigi de Massot Avengen entre la resta de membres de la comunitat jueva de Barcelona es manifesta en lexercici, en diverses ocasions, del crrec de secretari de laljama. Segons Rich, Avengen va ostentar aquesta dignitat en els perodes segents: 1358-1359, 1363 i 1366-1367 (Rich, 1999, p. 234). Durant el procs de documentaci del present estudi, shan localitzat tres testimonis de lactuaci de Massot Avengen com a representant de laljama. El primer, doctubre de 1363, fa referncia al pagament de 1300 sous que la co-munitat fa a la reina,12 mentre que en el segon13 i en el tercer,14 del 15 de juliol i el 5 de novembre de 1366, respectivament, els secretaris de laljama reconeixen un deute amb el cristi Pere Novell.

Un altre exemple del seu destacat estatus dins la comunitat s la concessi reial per a erigir una sinagoga particular, no a la casa de lalfndec del carrer de Sant Honorat, sin a lactual nmero 15 del carrer de lArc de Sant Ramon, se-gons ha determinat Riera i Sans (2002).

12.ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional (Tresoreria), reg. 347, f. 24r. Apndix documental, nm. 11.

13.AHPB, Notarials, Barcelona, Pere Pujol, primer manual, 1366, f. 24r. Apndix documental, nm. 12.

14.AHPB, Notarials, Barcelona, Pere Pujol, primer manual, 1366, f. 42r. Apndix documental, nm. 13.


Com a convers adopt el nom de Lloren de Sant Climent, tal com apareix en la venda de la casa de lalfndec a Pere de Casasagia lany 1393: Lloren de Sant Climent, nefit a la fe catlica, que en el temps de la seva infidelitat es deia Maot Evangena. Els motius que van influir en molts jueus per a escollir nom en el moment de la seva conversi van ser diversos, i no necessriament respo-nien a motivacions familiars (Marc i Dachs, 1985, p. 186). Existeix la possibi-litat que lelecci del cognom Sant Climent es degus a alguna vinculaci amb la branca lleidatana dels Santcliment llinatge de mercaders, ciutadans hon-rats i cavallers, ja que tamb es documenten a Lleida probables avantpassats de Massot Avengen.

Una altra possibilitat s que escolls aquest cognom per reforar vincles amb els encarregats defectuar les transaccions de les propietats dels jueus de Barce-lona desprs del pogrom de 1391 i per mantenir-se en el focus de poder. El ve-guer de Barcelona en el moment del pogrom era un tal Guillem de Santcliment (Marc i Dachs, 1985, p. 181). De totes maneres, aix no deixa de ser una su-posici que caldria confirmar. El que s que se sap s que Massot Avengen apareix documentat amb assidutat a partir de 1349, de manera que s un refe-rent en el mn de les altes finances i esdev un dels creditors reials ms impor-tants del moment.

El pogrom de 1391 i les vendes forades de les cases del call Major de Barcelona

La darrera gran agressi contra laljama barcelonina va posar punt final a la seva histria: el pogrom de 1391, vinculat a lonada de violncia antisemita ini-ciada a Andalusia amb les prdiques de lardiaca dcija. El call jueu fou assal-tat i uns dos-cents jueus assassinats, per no foren les morts, sin les conversi-ons forades, lelement clau en lextinci de la comunitat jueva de Barcelona (Romano, 1989, p. 46). Els esforos del rei Joan I per restaurar-la van ser in-tils; finalment, a petici del govern municipal, va decretar la supressi definiti-va de laljama lany 1401 (Carreras Candi, 1925, p. 497).

El dia 2 de setembre de 1392, just un any desprs dels fatdics atacs al call, el rei Joan i la reina Violant constituren una comissi reial per a la gesti dels bns de laljama, tot signant un document reial segellat a la vila de Sant Cugat del Valls.15 Els procuradors daquesta comissi eren tres personatges escollits

15.Tenim coneixena daquest document a travs de linventari dels censos dels mo-rabatins fet a favor de Guillem Colom: Arxiu Dioces de Barcelona (ADB), Mensa episco-


pels monarques: Felip Carrera, Guillem Busquets i Jaume Pastor, tots prxims a la cort. La funci de la comissi era vendre el domini directe til de les cases del call que antigament eren propietat dels jueus. Els diners recaptats havien de servir per a pagar una crrega fiscal considerable que tenia laljama de Barcelo-na, ja que el rei hi afeg, al llarg dels anys, una srie de censals i violaris de quan-titats molt importants (desenes de milers de lliures), i els creditors daquests censals pressionaven per recuperar els seus diners.

Per aquesta ra, el 17 de desembre de 1392 la comissi reial i el canvista barcelon Guillem Colom van firmar una concrdia pel rescat dels censos del domini directe que gravaven laljama.16 El document estableix que Guillem Colom feia un pagament de 20000 lliures per rescatar la totalitat dels censals, a canvi de passar a ser el propietari del domini directe de totes les cases enume-rades pels comissionats. Es proced a la redacci duna relaci dels bns immo-bles que formaven part daquesta operaci, amb data 7 dagost de 1393,17 i es valoraren una a una. A partir del seu valor sestipulava el cens anual que el dit Colom rebria de cada casa. La mesura habitual utilitzada en els censos de cases urbanes era lantiga moneda del morabat dor.18 El cens es pagava en dos ter-minis anuals coincidint amb les festivitats de lo dia de la circunsici del Se-nyor y en lo dia de Sant Joan de juny, la meitat de limport en cadascuna de les dates assenyalades.

La consulta duna part de linventari, concretament dels carrers de Sant Ho-norat, Santa Eullia i Sant Domnec, dna ms de noranta cases diferents. La informaci que proporciona s dun gran inters, ja que descriu cada immoble amb el seu antic propietari jueu, les afrontacions amb les cases del voltant, el preu de la venda i, sobretot, el cens en morabatins que haurien de pagar anual-ment els nous propietaris. Lactual casa del carrer de Sant Honorat nm. 3 ha-

pal, ttol iv, Censos de Robres, 1391-1600, 7 d'agost de 1393, f. 1r (trasllat del segle xvii). Apndix documental, nm. 18.

16.ADB, Mensa episcopal, ttol iv, Censos de Robres, 1391-1600, 17 de desembre de 1392, f. 4r. Apndix documental, nm. 18.

17.ADB, Mensa episcopal, ttol iv, Censos de Robres, 1391-1600, 7 d'agost de 1393, f. 1r i segents. Apndix documental, nm. 18.

18.El morabat era una moneda usada al segle xii al Regne de Castella, dorigen musulm. Fou presa com a mesura per a valorar els censos de les propietats immobles de carcter urb. Els documents que treballem de finals del segle xiv ens els descriuen com a morabatins dor alfonsins: boni alfonsini auri fini et ponderis recti. Quant a la seva equi-valncia, un morabat corresponia a nou sous, segons una constituci reial: ad racionem novem solidos pro morabatino, secundum constitucionem et ordinacionem a domino Rege, factam super solonem morabatiorum censualium Barchinone.


via pertangut al convers Lloren de Sant Climent, el nostre Massot Avengen. Estava valorada en 1060 lliures i tenia una crrega de cens anual de 53 mora-batins dor. La documentaci proporciona una bona quantitat de dades per a resseguir levoluci de la casa de Massot Avengen des del moment de la seva venda (1392) fins ben entrat el segle xv. Desgraciadament, no es tenen refern-cies de la casa dabans de 1392, i s a partir de la concrdia entre els comissaris reials i el canvista Guillem Colom que apareix la primera notcia que coneixem.

En el document de venda de la casa feta pels comissaris a favor de Guillem Colom19 sespecifiquen les seves afrontacions amb els carrers corresponents i els vens que tenia (carrers de Sant Honorat, Santa Eullia i Sant Domnec):

En poder de Francisco dAlsamora, notari pblich de Barcelona, als 7 agost de 1393, Felip Ferrera y dems comissaris feren venda perptua per libero y franch alou, ab tot lo dret de domini directe a favor de Guillem Colom y dels seus, de tot aquell annuo cens de sinquanta y tres morabatins de aquella casa de terra fins al cel, que Masot Evangen posseha en Barcelona en lo call Major, y en lo carrer an-tes nomenat de la Font, y a las horas dit de Sant Honorat, que afrontaba a orient ab dit carrer de Sant Honorat; a mitg dia part ab honor de Abraham Desforn, y part ab la entrada o volta de aquell cortal o alfndech que all era, y tamb ab lo mateix alfndech o cortal, en lo qual la predita casa tenia porta, y algunas fines-tras, y part ab honor de Jafudan lo Vells, a ponent part ab honor de Salam de Camprodon, y part ab honor de Estruch Adret, y part ab honor de Mahir lo Vells, y a tremuntana part ab dit honor de Mahir lo Vells, y part ab lo carrer ques va del carrer de Sant Honorat al carrer de Sant Domingo. Lo preu de la present venda son 1060 ll moneda de tern, que realment foren pagadas com apar de la poca al preu de est acte continuada y de la pocessi donada a dit Guillem Colom.

Noms fent un cop dull als valors donats per a altres cases prximes, la dife-rncia s evident; per exemple: la casa de Jucef Bolaix, jueu de Barcelona, situa-da al carrer de Santa Eullia, estava valorada en 140 lliures,20 i la de Salam Camprodon, en 160 lliures.21 El cens a pagar tamb resulta el ms elevat de les cases incloses en aquesta llista. Noms tenint com a referncia les xifres citades

19.ADB, Mensa episcopal, ttol iv, Censos de Robres, 1391-1600, 7 d'agost de 1393, declaraci nm. 18. Apndix documental, nm. 18.




podem pensar que estem davant duna de les cases ms destacables de lantic call de Barcelona, caracterstica que es reflecteix tant per la seva ubicaci com per lestructura mixta de casa palau urbana i alfndec,22 apta per a usos comer-cials. La descoberta a la finca de set sitges dunes mesures considerables durant les excavacions arqueolgiques (F. X. Florensa i A. Gamarra, 2006, p. 201) in-dica que limmoble disposava dun espai per a lemmagatzematge de diferents productes, els ms habituals cereals, per podien contenir perfectament altres tipus de mercaderies.

Afortunadament, sha conservat el document de venda de la casa de Massot Avengen datat el 12 de juny de 1393, s a dir, un any i mig ms tard que Gui-llem Colom es fes amb el domini directe de gran part de les cases del call Major de Barcelona.23 Sens dubte el document de venda s el que dna ms informa-ci sobre la casa, el seu preu, la situaci dins el call, i proporciona dades sobre la seva famlia. Precisament la venda la fan el seu propietari convers, Lloren de Sant Climent, i tamb Ferrer Coromines, convers antigament anomenat Mas-sot Ferrer Avengen, Joan de Vall, antigament anomenat Jucef Ferrer Avenge-n, tots dos nts de Massot, i finalment Blanca, antigament anomenada Alfa-quima, muller de Ferrer Massot Avengen, fill de Massot Avengen, i mare dels citats Massot Ferrer i Jucef Ferrer. Tots aquests venen la casa a Pere de Casasa-gia, mercader de Barcelona, pel preu de 9060 sous (453 lliures).

Pere de Casasagia era membre duna de les famlies barcelonines ms desta-cades de lpoca dins el mn del comer. Apareix com a mercader especialitzat en el comer del corall, sobretot a Egipte, Sria i Xipre (Coulon, 2004, p. 519). Els Casasagia comenaren a ser importants dins els cercles mercantils de Barce-lona a partir de 1360, i comerciaven, a ms del corall, amb productes de luxe, dels quals es convertiren en provedors reials. Pere de Casasagia actu dins el mn del corall vinculat estretament amb diversos membres de laljama jueva de Barcelona (Rich, 2009, p. 58). Se sap que la manipulaci del corall era una ac-tivitat desenvolupada quasi exclusivament per jueus i que el producte treballat sexportava a diferents ciutats mediterrnies, com Beirut o Alexandria, on sin-tercanviava per altres productes (Coulon, 1996-1997), i era la principal expor-

22.Els alfndecs en poca medieval eren espais dedicats a lemmagatzematge de mercaderies i productes, principalment dels comerciants que venien de fora i havien de passar uns dies a la ciutat. A Barcelona els alfndecs eren de propietat reial (com a la majo-ria de les principals ciutats de la Corona) i se situaven entre lesglsia de Santa Maria del Mar, les drassanes i el litoral.

23.AHPB, Notarials, Barcelona, Pere Granyana, Quartus liber vendicionum, sta-blimentorum, 1392-1394, f. 93v-96r. Apndix documental, nm. 15.


taci de lartesanat barcelon i la que equilibrava la balana comercial amb Ori-ent. Es dna el cas, fins i tot, que un dels colaboradors jueus ms habituals de Casasagia, Vidal de Turri, especialitzat en el tractament de corall, desprs del 1391 en convertir-se al cristianisme adopt el nom de Pere Casasagia (Rich, 2009, p. 58).

Dins aquest grup de jueus que treballaven el corall, es troben referncies a un membre de la famlia dels Avengen. Concretament, Ferrer Jucef Avengen, que, juntament amb el cristi Gabriel Gomes, ambds citats com a mercaders, obtenia els serveis en exclusiva del mestre coraller Jacob Elies, jueu de Barcelo-na (Rich, 1999, p. 148), anomenat en el document magister cindendi pater-nostres de corallo, s a dir, mestre coraller que feia parenostres de corall. Aquestes dades noms sn un exemple concret de la imbricaci de lartesanat jueu en la vida econmica dels cristians.

Deixant de banda la seva vessant professional, Pere de Casasagia form part, al final del segle xiv, del Consell de Cent de la ciutat de Barcelona, entre els anys 1374-1407 (Coulon, 2004, p. 517); tamb fou conseller reial i obtingu diversos privilegis relacionats amb el comer, com, per exemple, lexempci dimpostos quan comerciava amb el regne dels Mamelucs a Orient (Coulon, 2004, p. 517). Pel que fa als moviments de Casasagia dins el mercat immobilia-ri, aquests no es limitaren a la compra de la casa de Massot, sin que va adquirir altres finques dins el call barcelon. La consulta del capbreu dels censos de Jau-me Colom, fill de Guillem Colom, datat lany 1400, ho demostra quan esmen-ta tres cases al carrer de Santa Eullia que abans eren dels jueus Bonjuha Samu-el, Issac Rossell i Bonjuha Issac, respectivament.24 Per tant, sembla que Pere de Casasagia aprofit loportunitat dintervenir en la gran maniobra immobiliria originada a partir de les vendes forades desprs del pogrom, fent valer el seu paper dintermediari entre cristians i jueus, donada la seva anterior relaci co-mercial amb determinats membres de la comunitat hebrea.

Aix, doncs, el juny de 1393 Pere de Casasagia adquir la casa de Massot Avengen i de la seva famlia pel preu i cens indicats. Tot seguit, el 17 de juny del mateix any, es fu lacte de possessi de la casa, i el trasps sefectu entre els representants de Massot i Pere de Casasagia. El document descriu el procs ha-bitual en aquest tipus de vendes.25 Primer de tot, el venedor entrava a la casa, agafava de la m el comprador i lintrodua a ledifici, textualment: Fferrario

24.Arxiu Capitular de Barcelona (ACB), Extravagants, censos de Jaume Colom, 1400-1404, f. 17v-19v. Apndix documental, nm. 22.

25.AHPB, Notarials, Barcelona, Pere Granyana, Quartus liber vendicionum, stabi-limentorum, 1392-1394, f. 102r. Apndix documental, nm. 16.


de Conomines intus dictum hospicium accepit dictum venerabilem Petrum de Casassagia per manea et inmisit eum corporaliter pacifice intus dictum hospi-cium. Un cop dins la casa, el venedor surt i el comprador, Pere de Casasagia, tanca la porta amb clau: Et statim dictus Fferrarius de Conomines dictis no-minibus foras sponte exivit dicto venerabili Petro de Casassagia intus in sua pacifica possessione dicti hospicii intriumque et pertinenciarum. Eiusdem re-manente clausitque et aperpervit idem emptor ianuas maioris et principalioris portalis hospici supradicti.

La situaci de la casa s descrita detalladament, amb les afrontacions que tenia i els seus propietaris. Ofereix tamb noves dades sobre la relaci daquest immoble amb el complex de lalfndec, a travs de les estances destinades a la producci i al comer de mercaderies, a ms de la part dentrada i sortida de ledifici. Aquestes estances sn els obradors, un hort i els portals per on era per-mesa lentrada i la sortida danimals de crrega: Ad emprivio libere intrandi et exeundi etiam cum animalibus omissis et vacuis per dictum alfondech. El fet que es descrigui la possibilitat de poder entrar animals amb carruatges dins ledifici refora la idea de ls comercial que tenia una part daquest.

Aix, doncs, lalfndec segurament era un dels punts principals de concen-traci de mercaderies dins el call, i no forosament havia de ser utilitzat noms per jueus, sin que tamb existeix la possibilitat que alguns cristians el fessin servir com a magatzem de mercaderies. A la llum de la documentaci, un daquests podria haver estat Pere de Casasagia, tenint en compte les seves relaci-ons comercials amb jueus i la compra mateixa de la casa.

Grcies a les afrontacions de la finca, coneixem els vens que tenia la famlia Avengen, i que podien formar part del conjunt de lalfndec. Per una part, la casa de Massot afrontava amb la propietat del jueu Samuel Desforn, difunt, que en aquell moment regentava el seu fill Abraham Desforn, convers amb el nom cristi de Ramon Ballester. En la mateixa afrontaci tamb hi havia la volta o entrada al dit alfndec, i sespecifica que la casa dAvengen hi tenia fi-nestres i raialleres que donaven a la via pblica. Una altra afrontaci era com-partida per quatre propietats diferents i corresponia a ledifici de Jafud Lobell, jueu difunt; la casa dAstruc Adret, jueu convers amb el nom cristi Ludovic de Junyent Comeria; la propietat de Salam Camprodon, convers amb el nom de Berenguer Gibert, i la casa de Mahir Lobell, jueu igualment difunt. Lltima afrontaci s amb el carrer que va del carrer de Sant Honorat al de Sant Dom-nec, dit desprs (com avui) carrer de la Fruita.

No obstant aix, el canvi de mans de la propietat de la casa al segle xiv no satura amb Pere de Casasagia, ja que consta que aquest la ced a Pere de Raja-dell, destacat jurista de la ciutat de Barcelona. Aquest personatge es vincul es-


tretament amb la Corona i exerc diversos crrecs, com el de veguer de Barcelo-na o el de diputat del General de Catalunya (Mitj Segu, 1948, p. 65-66). La famlia Rajadell era originria del terme homnim i eren senyors del seu castell, situat entre Igualada i Manresa. La data de la cessi s el 24 de desembre de 1394 i Casasagia fa saber que la casa que compr a Massot Avengen passa a ser propietat de Pere de Rajadell, el qual ja fa un temps que lhabita, i que, a ms, hi ha fet algunes obres, pagades per ell mateix. Per diversos assentaments, es co-neix que Rajadell ja hi vivia de forma efectiva des de mesos enrere. En primer lloc, una sentncia dictada per Rajadell mateix, datada el 3 de juny de 1393, diu que ja hi residia: In aula studii habitacionis sue quam fovet Barchinone in vico de Sent Honorat personaliter invento.26

El segon document que posa de manifest quina era la residncia de facto de Pere de Rajadell, ja abans que sefectus la cessi per part de Casasagia, s una carta dels reis Joan I i Violant del 8 doctubre de 1394.27 Els monarques li dona-ren autoritzaci perqu pogus retirar els cadvers que hi havia dins un pou a linterior de la casa des del pogrom de 1391: Quamplurima corpora iudeorum tempore excidii seu destruccionis dicti Calli. Daquesta manera, li fou perms retirar-los i portar-los a un altre lloc, com el cementiri jueu de Montjuc o lin-dret que es considers ms oport. En indicar lexistncia dun pou a linterior de la finca, es produeix lnica referncia documental sobre una cavitat als bai-xos de ledifici. Dues de les sitges trobades en les excavacions arqueolgiques tingueren s com a pous fins als segles xviii i xix (F. X. Florensa i A. Gamarra, 2006, p. 202). Tanmateix el pou citat al document no es pot relacionar directa-ment amb cap de les sitges, ja que no shi van trobar restes dossos durant les excavacions.

Tot indica que ladquisici de la casa de Massot Avengen per part de Pere de Rajadell s un exemple de quelcom dabast general, dins un cert rerefons poltic i social. A partir del pogrom de 1391, lantiga zona del call es revalor vertiginosament, ja que determinats grups socials, com ara notaris, eclesistics, juristes o mercaders (mitjana i alta burgesia, petita noblesa, etc.) comenaren a interessar-se per tenir una residncia en aquella zona, al costat dels principals centres de poder: la cort reial, la Diputaci del General i el Consell de Cent, quan sestabl novament la plaa de Sant Jaume com a punt neurlgic de la ciu-tat recuperant el paper ja jugat en poca romana i del Principat. La situa-ci de la casa dAvengen suposava un caramel envejable, al carrer de Sant Ho-

26.AHPB, Notarials, Barcelona, Pere Granyana, 20 d'octubre de 1394 - 13 de se-tembre de 1396, f. 22r-v. Apndix documental, nm. 20.

27.ACA, Cancelleria, reg. 2042, f. 23v. Apndix documental, nm. 19.


norat, amb connexi a lalfndec, fent cantonada amb el carrer de la Fruita i a tocar del palau de la Generalitat. Alhora, Pere de Rajadell no solament adquir la casa de Massot, sin tamb dues cases menors contiges, concretament la casa de Jafud Lobell i la de Mahir Lobell, totes dues situades dins el complex de lalfndec.28 En aquest moment, i amb les reformes necessries, els tres im-mobles i terrenys adscrits passaren a formar una sola propietat, definint el gran solar sobre el qual saixec ledifici actual al segle xix.

Un cop mort Pere de Rajadell, la casa pass als seus hereus. Sen pot resse-guir la pista mitjanant el capbreu dels censos de Jaume Colom, fill de Guillem,29 concretament els pagaments semestrals dels censos corresponents als anys 1400-1404. Jaume Colom reb el dret de cobrar els censos de moraba-tins de part del seu pare el 27 de juny de 1398.

Un palau urb sobre les restes de lalfndec

s difcil fer-se una idea exacta de laspecte del palau medieval que contenia les grans sitges en el moment del seu ple funcionament, durant el segle xiv. No obstant aix, els possibles paralelismes amb edificis conservats de lpoca i lexistncia de documentaci abundant i detallada (relativa, s clar, perqu daquell perode no shan conservat plnols ni alats) permeten formar-sen un concepte clar.

Linventari de linterior de la casa, amb descripci dels bns mobles i immo-bles, fet a la mort de Pere de Rajadell el 10 de juliol de 1396,30 permet formar-se una idea del que devia ser la casa de Massot Avengen, tant interiorment com exteriorment, per ja transformada en la casa palau del veguer i conseller Pere de Rajadell. Les afrontacions que shi anoten corresponen a les citades en el document de venda, per shi fa a ms un reps de totes les cambres existents.

28.Daquestes dues vendes, en tenim la referncia grcies a linventari dels bns de Pere de Rajadell (AHPB, Notarials, Barcelona, Pere Granyana, Manual de requeriments, 18 d'agost de 1329 - 29 de novembre de 1403), en el qual, entre els documents citats, hi ha les dues compres. Malauradament, els documents originals no shan conservat, per es coneixen els notaris que redactaren el document. En la compra de la casa de Jafud Lobell, el notari fou Pere Joan Pou, el 26 de gener de 1394, i en la de Mahir Lobell va ser Beren-guer Querol, i no se nespecifica la data.

29.ACB, Extravagants, censos de Jaume Colom, 1400-1404. Apndix documental, nm. 22.

30.AHPB, Notarials, Barcelona, Pere Granyana, Manual de requeriments, 18 d'agost de 1329 - 29 de novembre de 1403. Apndix documental, nm. 22.


Cita una casa contigua a un hort interior, amb les pedres i bigues de fusta que contenia, potser material per a fer unes reformes a limmoble. Fins i tot ens descriu la qualitat i la procedncia de les bigues que hi havia al seu interior: Una partida de xxx bigues dlber noves; tem vi post curtes de Solsona gros-ses; tem una scala de xiiii scalons. Seguidament, una botiga o magatzem amb gerres per a dipositar-hi olives i altres productes, una altra habitaci per als es-cuders, respecte a la qual sanoten els matalassos que hi havia, els llenols, etc. Al costat, un celler amb tota mena de recipients per a guardar-hi el vi, espcies, i caixes de fusta per a dipositar-hi farina. I una altra habitaci, de la qual es descriuen una srie de draps de diferents qualitats, com peces de xamallot vermell, gramalles, o tamb parts darmadures, com ara cuixeres de ferro, guar-dabraos o guants de ferro.

Tamb apareix un porxo amb una taula central on hi ha unes llances; al seu costat hi ha la cuina amb tots els estris necessaris per a cuinar, com una olla de coure de capacitat xii scudelles daygua, entre daltres; morters de pedra, ta-lladors, paelles, etc. Entrant a la sala gran de la casa es descriuen bancals i tau-les, per el que crida latenci s el papagay ab sa gbia, animal extic que sembla que noms devien poder tenir els membres de les classes socials ms potents del moment. Tot seguit, una habitaci on hi ha llits, armaris, peces de roba de vestir de qualitats diverses, com unes calses de hom vermelles de verni oldanes o un caper morat forrat de tafet vert, i un estudi amb cofres tam-b plens de roba. El dormitori principal, on el dit deffunt mor, amb totes les robes de llit i cortines. Una altra cambra amb roba i joies dins un cofre petit i anells amb maragdes i corretges. Finalment, la cambra major, on hi havia la gran biblioteca de Pere de Rajadell, amb uns setanta volums, i un taps amb lescut de la famlia: un drap de paret vert ab senyal de Raiadell.

Cal fer esment que a linventari en cap moment no es parla del complex de sitges per a lemmagatzematge que hi havia dhaver a la planta baixa. Alhora, arqueolgicament saprecia amb claredat un perode concret damortitzaci de les sitges, que abans de la preparaci de lestudi histric ja shavia datat vers la fi del segle xiv. Aquesta dataci coincideix plenament amb els fets del pogrom de 1391, el llanament de cadvers al pou de la casa i la compravenda i posterior cessi de limmoble a Pere de Rajadell. En aquest cas, larqueologia, la histria i la documentaci apunten conjuntament que el canvi de propietari tamb signi-fic un canvi ds de ledifici: si el jueu Massot Avengen (ara Lloren de Sant Climent) necessitava tota aquella infraestructura per a lemmagatzematge de mercaderies, un jurista podia alterar la composici de les cambres i els seus usos i, fins i tot, canviar per sempre lestructura de ledifici. Malgrat tot, no hi ha constncia que els canvis fossin radicals, a banda de lamortitzaci de les sitges.


Ledifici de mitjan segle xiv no es devia diferenciar gaire de cap gran palau urb civil de la ciutat. A la planta baixa, estructures del segle xii-xiii compar-timentades, amb diverses sitges i pous de gran capacitat, servien de base per als murs exteriors i la distribuci de la planta noble, a la primera planta, dividida en diverses cambres al voltant duna sala major de grans dimensions, que devia tenir una cuina a prop, etc. No consta que hi hagus pati amb escalinata o res de semblant, tal com s habitual a molts edificis a partir de la segona meitat del xiv.

A excepci del carrer de la Fruita, cap de les altres faanes no donava direc-tament al carrer. A la banda de Sant Honorat, hi havia una mena de jard o verger. Per linterior, i a travs del pati de lalfndec, es podia accedir amb ani-mals de crrega i quedaven oberts els arcs amb obradors i taules, de manera que es creaven uns espais ptims per al bescanvi i la transacci. En aquest sector interior i, molt probablement, tamb a la faana del carrer de la Fruita sobrien (segons els documents) finestres i raialleres, algunes de les quals eren gemina-des, amb una esttica qualificable de romnica (arcs de mig punt, fust ciln-dric i capitell fitomrfic), i altres eren del tipus coronella, amb arcs trilobats, bacs, capitells, fusts i bases obrades amb pedra de Girona.

Algunes de les obertures originals foren dibuixades per larquitecte barcelo-n Josep Oriol Mestres pels volts de febrer de 1851 i setembre de 1852 (amb la voluntat de recolocar-les en el nou edifici projectat),31 i altres peces similars foren localitzades en el transcurs de la intervenci arqueolgica, pertanyents almenys a dues o tres finestres destrudes. A partir dels tipus de finestral i les seves motllures es poden establir almenys tres perodes de reformes i construc-cions: un pertanyent a la segona meitat del segle xiii, un altre a mitjan-tercer quart del xiv i un altre pels volts de 1400 o ms enll.

Laspecte de les faanes principals no devia ser gaire diferent del de les faa-nes de lantiga casa, la faana original de la qual encara es mant, situada a langle del carrer de la Fruita amb el de Sant Domnec del Call. Aquest edifici, integrat igualment al Departament de la Presidncia, respon a la tipologia de faana de mitjan segle xiv, amb porta adovellada i petites obertures a la planta baixa, grans finestrals i coronelles a la primera planta i finestres geminades i simples a la segona planta. Si es fa cas dels censos del call, aquesta era igualment la casa dun jueu ric de Barcelona. En definitiva, la casa de Massot Avengen, com segurament les de molts altres jueus adinerats, devia respondre al model de faana de qualsevol palau urb benestant dun cristi.

31.AHCB, Secci de Grfics, 6191, 6192, 6194 i 6196.


Potser alg encara posaria en dubte la possibilitat que no es diferenciessin tipolgicament les cases de cristians i jueus, com si hagus dexistir alguna dis-tinci arquitectnica substancial en funci de la seva localitzaci urbana o la naturalesa del seu possedor. Per no tindria per qu ser aix, essent com eren, jueus i cristians, membres de lelit econmica de la ciutat en aquell moment. No hi ha coneixement explcit sobre la contractaci entre propietaris jueus i mestres de cases cristians, per en aquest cas podem aportar una dada concreta (per ben significativa) de la relaci entre propietaris jueus i mestres pedrers de la ciutat de Girona, don procedien la majoria de materials manufacturats que monopolitzaven les peces escultriques de finestres i finestrals: lany 1329, Guillem Palou, pedrer de Girona, venia al jueu Bonjuha Bado una finestra de pedra duabus coloris, ms les llindes superior i inferior i tot el que fos necessari, per a ser colocat a la faana del seu domicili.32

poca moderna i contempornia: subsistncia de la casa palau medieval a la Barcelona moderna (s. xvi-xviii) i el projecte de Josep O. Mestres (1851-1852)

Al principi de ledat moderna, la que fou la gran casa palau de Massot Avenge-n, i desprs del jurista i conseller Pere de Rajadell, es mantingu sota domini di-recte de qui en cada moment fos propietari dels censals del call, i en domini til duna llista inacabable destadants, dels quals no es t prcticament informaci.

Lany 1554, la casa era propietat de Bernab Serra, que la compr a Joan Llu-s Llull pel preu de 1500 lliures (500 ms que en la venda entre Avengen i Casasagia!). Tot sembla indicar que, durant la segona meitat del segle xvi, els propietaris del gran censal del call foren membres de la famlia Cabrera, per tal com lany 1581 en cobraven els censos Frederic de Cabrera i el seu fill Antic. El censal partia dun capital inicial de 5000 lliures, per les quals es cobrava una pensi anual de 150 lliures. Aquell any el censal fou venut al canonge Francesc Beul i a Esteve Casamitjana, que era administrador i procurador dels aniver-saris de la comunitat de preveres de la catedral de Barcelona, la que desprs sorganitzaria sota el patrocini de Sant Sever.33

32.Arxiu Histric de Girona (AHG), Notarials, Girona, Notaria Girona 4, Ramon Viader, reg. 2, 1329, f. 143r.

33.ADB, Mensa episcopal, ttol iv, Censos de Robres, 1391-1600, f. 55r. El mateix document es conserva al seu assentament notarial original, a AHPB, Notarials, Barcelona, Jaume Massaguer, 28 de febrer de 1581. Apndix documental, nm. 23.


En aquell moment, els Cabrera es vengueren els censos de no sols de unas casas que dit pare y fill possehan en la present ciutat, s tamb de diferents cen-sos que per lbero y franch alou percebian sobre varias casas, y propietats sitas en Barcelona, y en lo call Major, antes lo judaysme, o sigui, que era la venda duna bona part (o quasi la totalitat) del domini immobiliari dels Cabrera a la ciutat. Entre la llista de contribuents, sesmenten lo cens de penci 6 ll 15 s que rebia sobre casas dels hereus de Pere Pellisser, que avian estat de Massot jueu, y de present de Bernigal, y per est Miquel Angel Mitjavila,34 i poc desprs lo cens de penci 5 s que rebia de misser Serra per las casas que foren dels hereus de misser Ros, y antes den Massot Vengana [sic] o den Jafuda Lo Vell, jueus.35 Malauradament, lenumeraci dels pagaments no est feta, com a ledat mitja-na, amb la indicaci topogrfica de les cases i els carrers, o de les afrontacions. O sigui, que s difcil saber quina s exactament lantiga casa de Massot coinci-dent amb la del carrer de Sant Honorat. Amb tot, labismal diferncia de preu del cens (podria ser un error del copista) porta a creure que lestudiada seria la primera, tinguda llavors pels hereus de Pere Pellisser, tot i que es fa esment dun tal Bernigal i un Mitjavila (el notari?), sense que saclareixi quina ns la vinculaci.

En efecte, el censal de lantic call es mantingu a mans dels administradors de la comunitat de preveres de Barcelona, almenys fins a finals del segle xvii. En aquell moment, concretament vers 1695, el propietari del censal era Agustn Lpez de Mendoza, comte de Robres.36 Linventari daquest cens detalla mol-tssima ms informaci, no solament de limmoble estudiat, sin tamb daltres construccions properes, i de llurs relacions amb el censal. Algunes sn dautn-tic inters historicoartstic, com per exemple el pagament del cens de les cases ja inexistents que hi havia hagut al solar que llavors ja ocupava ledifici de la Generalitat, entrant pel costat nord, o el cens de les cases que hi havia hagut al solar ocupat llavors per lesglsia de Sant Sever, seu de la comunitat de preve-res, i construda de feia ben poc.

Amb referncia a la casa del carrer de Sant Honorat, sesmenta que en aquell moment el domini til era dAnton dArmengol, ciutad de Barcelona,37 el qual ja nhavia declarat el domini dos anys abans.38 La casa s descrita un cop ms, prcticament de la mateixa manera que en els censos medievals: Casa, y hort,

34.ADB, Mensa episcopal, ttol iv, Censos de Robres, 1391-1600, f. 56r.35.ADB, Mensa episcopal, ttol iv, Censos de Robres, 1391-1600, f. 58v.36.ADB, Mensa episcopal, ttol iv, Censos de Robres, 1391-1600, f. 61v.37.ADB, Mensa episcopal, ttol iv, Censos de Robres, 1391-1600, f. 79v-81v.38.AHPB, Notarials, Barcelona, Josep Cellars, 28 d'abril de 1693.


o eixida a ella contigua, ab sos obradors y portals obrints en los carrers p-blichs, y ab un portal que obria en lo corral o alfndech que era al costat de dita casa envers la part de mitg dia, ab lo pas libre de entrar y eixir ab animals per dit corral o alfndech, fins al carrer pblich. Les afrontacions descrites sn interessants, per tal com es parla no tan sols dels propietaris coetanis, sin tam-b dels anteriors (i hom sadona que, tal com sha indicat, la major part de les noves famlies que adquiriren les cases del call destrut pertanyien a lalta bur-gesia, amb excepci daltres de la petita noblesa, pertanyents a aquest nou cercle dalts funcionaris i consellers instalats fsicament al costat de les esferes de po-der). A ms, Armengol declara encara dues cases ms situades a la mateixa illa. Ambdues cases estaven unidas ab altra casa de dit don Anton de Armengol, situada en lo mateix lloch, y en lo carrer per lo qual se passa de dit carrer de Sant Honorat al carrer de Sant Domingo, y esta casa est en alou dels adminis-tradors de la causa pia fundada per Andreu Sors, canonge de Barcelona.

La referncia a mossn Sors no s gratuta, ja que en aquell moment la co-munitat de preveres mantingu un bon nombre de drets directes i indirectes sobre aquell sector de la ciutat, i de fet, sespecifica que la venda del censal al comte de Robres no significava la prdua del cent per cent dels drets. En el cas de les cases dArmengol, per exemple, quan es parla de la naturalesa unitria de les tres cases en una sola finca i del seu propietari, sesmenta que de ditas casas, o hospici units, y agregats, fetas quinse parts, las catorse parts estan en alou de dit son principal, succehint al magnfich Joan Colom, y en virtut de la present venda per dits reverents administradors de est collegi, y la restan una part de ditas quinse parts en alou de dita causa pia, etc.; s a dir, que un cop unificada la finca (aix quedaria enregistrada fins ms endavant) i desprs de la venda del censal, la comunitat de preveres es reservava un percentatge de la propietat. Per aquesta ra, al final de la descripci de les afrontacions, es tornen a escriure, per ara ja com si es tracts duna sola casa, i aquests seran els lmits sobre els quals se seguir gravant la finca i sobre els quals desprs, al segle xix, es bastir un nou edifici.

La finca es mantingu en propietat dAnton dArmengol almenys fins al 30 doctubre de 1735, quan encara en confessava la propietat (o estarem parlant dun fill de lanterior?). Una descendent daquests, Gertrudis dArmengol, que ostent el ttol de baronessa de Rocafort, establ la casa en emfiteusi al doctor Josep Anton Febrs lany 1772 (F. Caball i R. Gonzlez, 1999). Febrs en con-fessava el domini dos anys ms tard.39 El nou contracte establia que lestadant havia dinvertir un total de set-centes lliures en reformes a la finca, i potser s

39.AHPB, Notarials, Barcelona, Daniel Exoch, 25 de febrer de 1774.


en aquest moment que es poden datar algunes de les ampliacions detectades en poca moderna a partir de la intervenci arqueolgica. El fill i hereu de Josep Anton, Francesc Antoni Febrs, solicit perms per a obrir un portal de botiga lany 1787,40 pel costat del carrer de Sant Honorat, i el 1790 deman una altra llicncia municipal per a tancar una porta antiga i obrir-ne una de nova, igual-ment a la cantonada de Sant Honorat amb el carrer de la Fruita.41 Les obres ci-tades necessriament requeriren un canvi en lordenaci de la casa respecte al carrer de Sant Honorat, per a lafrontaci del qual hi havia des dantic un ver-ger. Aix, s possible que fos en aquest moment quan es decid pavimentar la zona dangle, al sector nord-est, per fer ms accessible el pas a les persones que es dirigissin a larc de la botiga que els Febrs hi havien instalat.

Francesc Antoni no tingu descendents, i per aix en el seu testament de 1816 proclamava hereu universal Josep Mariano Morell i Febrs, nebot seu.42 Aquest heret efectivament la casa, que el 1819 ja era del seu fill, Joaquim Mo-rell, el qual, ja major dedat, sencarreg de promoure el projecte duna nova edi-ficaci, dacord amb el seu temps, que substituiria definitivament lantiga casa palau medieval reformada al segle xviii. Larquitecte Josep Oriol Mestres ide, entre 1851 i 1852, un gran edifici dhabitatges de proporcions monumentals, amb planta general quadrangular, curull dobertures a totes les cares (cinc pel carrer de Sant Honorat i sis pel de la Fruita), estructurat a partir de dues obertu-res centrals axials: lescala interior daccs i un celobert. Daltra banda, lestruc-tura ideada per Mestres signific una primera aposta en arquitectura civil duna construcci innovadora, que combinava murs de totxo, murs de pedra, morter industrial, fusta i estructura de ferro. Per no es tracta ara de fer una descripci acurada de la histria i larquitectura de ledifici (F. Caball i R. Gonzlez, 1999), sin dintentar aportar coneixement sobre la transformaci i construcci del nou edifici en funci de les restes de la casa gtica i el seu subsl.

Aix, doncs, en un estudi anterior se suggeria que el nou projecte es vei con-dicionat per les estructures preexistents. Tanmateix es fa difcil apreciar quin fou aquest condicionament, ja que, per exemple, quan sintenta superposar la planta del jaciment arqueolgic amb la del projecte de 1851, les mesures i les proporcions de molts dels espais no coincideixen. El pati central degu destruir

40.AHCB, Consellers, Obreria, C-XIV-53. Citat per F. Caball i R. Gonzlez, 1999, p. 48.

41.AHCB, Consellers, Obreria, C-XIV-53. Citat per F. Caball i R. Gonzlez, 1999, p. 49.

42.AHPB, Notarials, Barcelona, Manuel Toms Mitjavila, reg. 7018, 7 de novem-bre de 1816. Citat per F. Caball i R. Gonzlez, 1999, p. 50.


part del cos central de ledifici medieval, per probablement el pati situat ms al sud-oest podria coincidir en part amb la planta del pati de lantic alfndec, que a partir de la documentaci podria localitzar-se en aquella zona; i final-ment, tamb un dels pous identificats durant la intervenci arqueolgica. En tot cas, el condicionament s real, per tal com mentre que moltes estructures preexistents foren completament derrudes o superposades, altres sintegraren en la nova construcci, com alguna arcada obliterada (datada vers el segle xviii) o les finestres de la part interior de lalfndec, conservades expressament.

En aquest sentit, sha comentat que la disposici en la recolocaci dels ele-ments de les finestres medievals es tracta duna operaci de revival de medie-valitzaci de ledifici, en la qual Mestres hauria transformat la disposici dels elements originals de les finestres, ja que, entre daltres coses, els capitells de lliri i palmeta anirien sempre associats a columnes lobulades. No podem estar dacord amb aquesta afirmaci, ja que els capitells de pedra de Girona sostin-guts per una columna cilndrica simple van seguir combinant les llindes lobula-des amb les tradicionals de mig punt al llarg de la baixa edat mitjana, i no cal veure aquest fet com una interpretaci neo del segle xix: shan conservat exem-ples daquestes aplicacions, tant a Barcelona (pati de lAcadmia de Bones Lle-tres) com a la ciutat origen dels materials, Girona (edifici del Seminari, parts posteriors del palau episcopal, etc.). A ms, els dibuixos generals de les finestres fets per Josep Oriol Mestres daten del febrer de 1851, moment en el qual estava preparant els plnols del nou projecte, i en canvi els detalls dels capitells sn del juny de 1852. El que dibuix foren sens dubte apunts del natural (sen conser-ven molts dell, amb un cert regust i inters pel mn medieval, a les coleccions de pintura i grfics del Museu dHistria de Barcelona i a lArxiu Histric de la Ciutat de Barcelona)43 dels elements identificables de ledifici baixmedieval, perqu devien tenir inters a no destruir-los; tanmateix calia desmuntar-los, i res millor que uns bons apunts per a poder remuntar-los pedra a pedra, segons la disposici original. Altres finestrals no tingueren la mateixa fortuna, i les se-ves restes foren trobades a la fonamentaci del nou edifici.

Alhora, la intervenci de Josep O. Mestres resulta extremament interessant si es t en compte que, malgrat ser un arquitecte inequvocament atret per lart i lesttica medievals, era capa de fabricar un edifici de clara modernitat, com el que fu per a Joaquim Morell. Els trets exteriors daquest, amb llindes planes a les obertures i llur colocaci simtrica, estan molt lluny dels neogtics que es comenaven a practicar en aquella poca, i es mantenen en una lnia classicista,

43.AHCB, Grfics. Diversos dibuixos de la casa de Joaquim Morell al carrer de Sant Honorat.


no exempta dun cert eclecticisme, propi, daltra banda, del moment. La carrera de Josep Oriol Mestres i Esplugas (Barcelona, 1815-1895) fou espectacular-ment longeva i plena dxits i dobres emblemtiques en la histria de lart cata-l, algunes de les quals suposaren autntiques fites de lart europeu contempo-rani, com el disseny del sostre del Gran Teatre del Liceu. En el corrent neogtic, destaca sobretot el projecte de faana de la catedral de Barcelona. En la mem-ria que lleg en la sessi inaugural de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 14 doctubre de 1875, manifest explcitament la seva devoci per larquitectura gtica. Barcelona conservava un nucli histric construt en la seva major part durant els segles xiv i xv, en el qual larquitectura gtica de les muralles, palaus, esglsies i convents era lherncia fsica dun perode de glria nacional, i com a tal, un referent que tenia ra de condicionar larquitectura futura, els nous projectes a realitzar.

Bibliografia

Assis, Yom Tov (1997). Diplomtics jueus de la Corona catalanoaragonesa en terres musulmanes (1213-1327). Tamid [Barcelona], 1, p. 7-40.

(1998-1999). Els jueus de Barcelona i el comer martim amb la Mediter-rnia oriental. Tamid [Barcelona], 2, p. 29-71.

Baer, Yitzhak (1981). Historia de los judos en la Espaa cristiana. Madrid: Alta-lena.

Caball, Francesc; Gonzlez, Reinald (1999). Informe historicoarquitectnic de les finques del carrer Sant Honorat, 1 i 3, de Barcelona. Barcelona. Indit.

Carreras Candi, Francesc (1925). Geografia general de Catalunya. La ciutat de Barcelona. Barcelona: Albert Martn.

Coulon, Damien (1996-1997). Un lment cl de la puissance commerciale de Barcelone: le commerce du corail (fin du xive-dbut du xve s.). Al-Ma-saq [Londres], 9, p. 99-149.

(2004). Barcelone et le grand commerce dorient au Moyen ge. Madrid: Casa de Velzquez; Barcelona: Institut Europeu de la Mediterrnia.

Florensa, F. X.; Gamarra, A. (2006). Lexcavaci del jaciment arqueolgic del carrer Sant Honorat, 3 de Barcelona. Tribuna dArqueologia 2004-2005 [Barcelona], p. 189-209.

Gurdia, Manuel; Garcia Espuche, Albert (1992). Consolidaci duna es-tructura urbana: 1300-1516. En: Sobrequs i Callic, Jaume. Histria de Barcelona. Vol. III. Barcelona: Enciclopdia Catalana: Ajuntament de Barcelona.


Marc i Dachs, Llus (1985). Los judos en Catalua. Barcelona: Destino.Mitj Segu, Marina (1948). Pedro de Rajadell y su biblioteca jurdica. Es-

tudios Histricos y Documentos de los Archivos de Protocolos [Barcelona], 1, p. 65-104.

Ort, P. (2001). Renda i fiscalitat en una ciutat medieval: Barcelona, segles xii-xiv. Barcelona: CSIC.

Pagarolas, Laure (1991). El Protocol del notari Bonanat Rimentol (1351), Ca-pribrevium notularum, 13 de juliol-24 doctubre, 1351. Barcelona: Fundaci Noguera. (Acta Notariorum Cataloniae; 1)

Rgn, Jean (1978). History of the Jews in Aragon. Regesta and documents 1213-1327. Jerusalem: The Magnes Press.

Rich Abad, Anna (1999). La comunitat jueva de Barcelona entre 1348 i 1391 a travs de la documentaci notarial. Barcelona: Fundaci Noguera. (Estudis; 21)

(2009). Coral, silk and bones. Jewish artisan and merchants in Barcelona between 1348 and 1391. Nottingham Medieval Studies [Nottingham], 53, p. 53-71.

Riera i Sans, Jaume (2002). La Sinagoga Major dels jueus de Barcelona en la tradici documental. Barcelona: Colegi de Notaris de Barcelona.

Romano, David (1989). La aljama de judos de Barcelona en el siglo xiv. En: De Sefarad. Los judos de la Corona de Aragn en los siglos xiv-xv. Valncia: Generalitat Valenciana.

Apndix documental

1

1283, agost, 6. Eixea

Referncia a Massot Avengen en una discussi per la tutoria dun nen cristi.

ACA, Cancelleria, reg. 61, f. 193v.

Rgn, Jean (1978). History of the Jews in Aragon. Regesta and documents 1213-1327. Jerusalem: The Magnes Press, p. 196.


2

1286, juny, 8. Lleida

Referncia a Massot Avengen, citat pel rei conjuntament amb altres jueus.

ACA, Cancelleria, reg. 66, f. 119v.


3

1286, setembre, 7. Amposta

Referncia a Massot Avengen a Lleida.

ACA, Cancelleria, reg. 67, f. 70.


4

1349, abril, 24. Barcelona

Massot Avengen, jueu de Barcelona, procurador de Dola, vdua de Vidal Bonafeu, i de la seva esposa Astruga, filla dels anteriors, tutores testamentries de Rovn Bonafeu, fill i hereu de Vidal Bonafeu i Dola, segons consta a l instrument notarial de Marc Castanyer del 13 de novembre de 1348, conv i promet a Pere Oliver, de la parrquia de Sant Feliu dAlella, que quan pagui a les dones esmentades o a ell mateix 94 sous que confess deure a Vidal Bonafeu li ser feta carta de fi i li retornaran el debitori, aix com altres escriptures de deute per valor de 50 i 56 sous cadascuna.

AHPB, Notarials, Barcelona, Bonanat Rimentol, Manual, 3 dabril de 1349 - 20 de juliol de 1349, f. 25r.

Rich Abad, Anna (1999). La comunitat jueva de Barcelona entre 1348 i 1391 a tra-vs de la documentaci notarial. Barcelona: Fundaci Noguera. (Estudis; 21), p. 354.


5

1351, juliol, 13. Barcelona

Dola, vdua de Vidal Bonafeu, i la seva filla Astruga, muller de Massot Avengen, jueus de Barcelona, prometen a Pere Torroella, de la parrquia de Santa Maria dEsplu-gues, que, si fa signar fidejussi dun debitori de 12 lliures barceloneses que devia a les-mentada Dola, o b els hi paga, elles, en contrapartida, li cediran els drets en altres dos debitoris, de 50 i 150 sous, que Ramon Rovira, de la parrquia de Santa Eullia de Pro-venana, havia signat al dit Vidal Bonafeu, en els quals ell intervingu com a fidejussor.

AHPB, Notarials, Barcelona, Bonanat Rimentol, Capibrevium notularum, f. 1r-v.

Pagarolas, Laure (1991). El Protocol del notari Bonanat Rimentol (1351), Capri-brevium notularum, 13 de juliol-24 doctubre, 1351. Barcelona: Fundaci Noguera. (Acta Notariorum Cataloniae; 1), p. 33.

Die mercurii, tercia decima die mensis iulii, anno a nativitate Domini millesimo trecentesimo quinquagesimo primo.

Noverint universi quod ego, Dulcia, uxor Vitalis Bonafeu, quondam, iudei Barchi-none, et ego Astruga, filia eius uxorque Massoti Avengena, iudei dicte civitatis, tutri-ces, nominibus predictis, convenimus et promitimus vobis, Petro Turricella, de par-rochia Sancte Marie de Speluncis, quod incontinenti, cum vos ordinari et firmari feceritis quandam fideiussionem in quodam debitorio instrumento duodecim libra-rum Barchinone quas michi, Dulcie, confessus fuistis debere cum publico instrumen-to facto in posse notarii infrascripti, die et anno subscriptis, vel ipsas michi exsolveri-tis, nos incontinenti dabimus vobis locum et cessionem in quinquaginta solidos Barchinone quos Raimundus Rovira, de parrochia Sancte Eulalie de Provinciana, dic-to Vitali debet cum publico instrumento facto in posse Arnaldi Saborit, notarii Barchinone, sexto decimo kalendas madii, anno Domini millesimo trecentesimo qua-dragesimo septimo, in quo vos ffideiussor intervenistis necnon etiam in centum quin-quaginta solidos eiusdem monete quos dictus Raimundus eidem Vitali debebat cum alio instrumento facto in posse Bernardi Valerna, notarii Barchinone, sexto kalendas ffebruarii, anno Domini millesimo trecentesimo quadragesimo quarto, sub obligacio-ne omnium bonorum nostrorum. Actum est hoc Barchinone, ut supra.

Testes huius rei sunt Ffranciscus [No]guera, Iacobus de Amigdalo et Issachus de Apiaria, iudeus.


6

1351, juliol, 27. Barcelona

Massot Avengen, jueu de Barcelona, reconeix rebre de Bernat dOlzinelles, tresorer reial, 500 sous barcelonesos de les 100 lliures que el rei orden pagar-li com a salari de di-ferents serveis prestats a la cria reial, segons carta donada el 9 de juny de 1350, que sad-junta.

AHPB, Notarials, Barcelona, Bonanat Rimentol, Capibrevium notularum, f. 24v-25r.


Noverint universi quod ego, Massotus Avengena, iudeus Barchinone, confiteor et recognosco vobis, venerabili et discreto viro domino Bernardo de Ultzinellis, legum doctori, consiliario et thesaurario illustrissimi domini regos Aragonum, quod de illis centum libris Barchinone quas dictus dominus rex michi iussit exsolvi, cum litera sua tenoris sequentis: Petrus, Dei gracia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, dilecto consiliario et the-saurario nostro, Bernardo de Ultzinellis, legum doctori, salutem et dileccionem. Cum nos Massoto Avengena, iudeo Barchinone, pro salario et labore per eum sustento in diversis negociis curie nostre, in quibus laboravit diligenter, utiliter atque bene, cen-tum libras tatxaverimus et per vos dare providerimus cum presenti, idcirco vobis dici-mus et mandamus quatenus de peccunia curie nostre, que est vel erit penes [nos], tri-buatis et exsolvatis dicto Massoto centum libras Barchinone supradictas. Et, facta solucione, recuperetis ab eo apocham et prestacionem. Datum Barchinone, quinto idus iunii, anno Domini mccc quinquagesimo, solvistis michi bene et plenarie vo-luntati mee quingentos solidos dicte monete, qui deducti fuerunt, manu subscripti notarii, in dorso dicte littere post unam solucionem inibi tantum scriptum summam cccxx trium solidorum Barchinone tantummodo conveniente. Et ideo, renunciando excepcioni non numerate et non solute peccunie, et doli mali et accioni in factum, et omni alii iuri, racioni et consuetudini contra hec repugnantibus, in cuius rei testimo-nium iussi vobis facere de premissis presens publicum instrumentum per notarium infrascriptum. Actum est hoc Barchinone, xxvii die mensis iulii, anno a nativitate Domini mcccl primo. Signum Massoti Avengena predicti, qui hec laudo et firmo.

Testes huius rei sunt Iohannes de Solerio et Iacobus de Amigdalo, scriptores, et Boniuhe Xaham, iudeus.


7

1351, octubre, 5. Barcelona

Dola, vdua de Vidal Bonafeu, jueu de Barcelona, i la seva filla Astruga, muller de Massot Avengen, tutores de lesmentat Vidal, reconeixen rebre de Ferrer de Vila-rasa i de la seva muller, Alamanda, 24 sous barcelonesos de tern dels 250 sous que devien a Vidal Bonafeu, segons instrument autoritzat pel notari de Barcelona Guillem de Vilardell el 31 dagost de 1347.

AHPB, Notarials, Barcelona, Bonanat Rimentol, Capibrevium notularum, f. 132r.


Sit omnibus manifestum quod nos, Dulcia, uxor Vitalis Bonafeu, quondam, iudei Barchinone, et Astruga, uxor Massoti Avengena, filia dictorum coniugum, tutrices date, constitute et assignate ex testamento ebrahico eiusdem Vitali, nominibus predic-tis, confitemur et recognoscimus vobis, Ferrario de Vila-rasa, et vobis, domine Ala-mande, uxori eius, quod de illis ducentis quiquaguinta solidis monete Barchinone de terno quos vos dicto Vitali Bonafeu, quondam, confessus fuistis debere cum publico instrumento inde facto in posse Guillelmi de Vilardello, notarii Barchinone, pridie Kalendas septembris, anno Domini mcccxl septimo, in quo Ferrarius de Vila-rasa, paetr vestri, dicti Ferrarii, et domine Iacmete, uxor Iacobi Abat, quondam, fideiussor intervenit, solvistis nobis, bene et plenarie voluntati nostre, viginti quatuor solidos monete Barchinone de terno predicte. Et ideo, renunciantes excepcioni non numerate et non solute peccunie et doli, nominibus predictis, facimus vobis et vestris de dictis viginti quatuor libris bonum et perpetuum finem et pactum de non petendo. Actum est hoc Barchinone, quinta die octobris, anno a nativitate Domini mcccl primo. Signum Dulcie, uxoris dicti Vitalis Bonafeu, quondam, Signum Astrugue, uxoris dic-ti Massoti Avengena, predictarum, que quibus supra nominibus laudamus et firma-mus.

Testes huius rei sunt Iordanus de Benanuy, Iacobus de Amigdalo et Issachus de Apiaria, iudeus.


8


Massot Avengen, jueu de Barcelona, reconeix rebre de Bernat dOlzinelles, tresorer reial, 320 sous barcelonesos de les 300 lliures que el rei li devia per ra dun prstec. A canvi, torna quatre albarans de Pere de Bosc, escriv de porci, de diferents quantitats.

AHPB, Notarials, Barcelona, Bonanat Rimentol, Capibrevium notularum, f. 132r-v.

Pagarolas, Laure (1991). El Protocol del notari Bonanat Rimentol (1351), Capri-brevium notularum, 13 de juliol-24 doctubre, 1351. Barcelona: Fundaci Noguera. (Acta Notariorum Cataloniae; 1), p. 280-281.

Sit omnibus notum quod ego, Massotus Avengena, iudeus Barchinone, confiteor et recognosco vobis, venerabili et discreto viro Bernardo de Ultzinellis, legum doctori, consiliario et thesaurario illustrissimi domini regis, quod vos de peccunia curie regis solvistis michi, bene et plenarie voluntati mee, de et pro mucubello michi per dictam curiam debito, ex illis trecentis libris Barchinone quas illustrissimus dominis rex gratis et bono amore facti, trecentos viginti solidos eiusdem monete, pro quibus ego restitui dicte curie quatuor albarana papirea venerabilis Petri de Bosco, scriptoris porcionis eiusdem domini regis; quorum tres sunt Bernardi de Podio-ros, de domo domini re-gis, quorum quodlibet est octuaginta solidorum de quitacione sua eidem debite pro vestitu trium annorum, que eidem per vos, dictum venerabilem Bernardum de Ulzi-nellis, exsolvi debebantur; quorum alter datum fuit Valencie, prima mensis aprilis, anno millesimo trecentensimo quadragesimo nono; et alter Cesarauguste, prima eius-dem mensis aprilis, anno Domini mccc quinquagesimo; et alter Gerunde, prima mensis aprilis, anno Domini millesimo ccc quinquagesimo primo. Et alter dictorum quatuor est Petri Lopis de Alcolea, de domo eiusdem domini regis, similiter octuagin-ta solidorum eiusdem monete, qui similiter per vos, dictum venerabilem Bernardum de Ultzinellis, exsolvi debebantur pro vestitu suo unius anni, quod datum fuit Cesa-rauguste, prima mensis aprilis, anno Domini millesimo trecentesimo quinquagesimo. Unde, renunciando excepcioni non numerate et non solute peccunie, in testimonium premissorum iubeo vobis fieri de premissis presens publicum instrumentum per nota-rium infrascriptum. Actum est hoc Barchinone, quinta die mensis octobris, anno a nativitate Domini millesimo trecentesimo quinquagesimo primo. Signum Massoti Avengena predicti, qui hec laudo et firmo.

Testes huius rei sunt Iacobus de Amigdalo et Daviu Fabib, iudeus.


9


Massot Avengen, jueu de Barcelona, reconeix al venerable Bernat dOlzinelles, conse-ller i tresorer reial, que li ha satisfet els 2000 sous que li havia de pagar el monarca, segons constava en carta reial datada el 22 de juny de 1359, com a salari de les diverses tasques que port a terme per compte del rei i prstecs que li va fer.

AHPB, Notarials, Barcelona, Bonanat Rimentol, Capribrevium notularum sive rogacionum, 16 dagost de 1361 - 3 de desembre de 1361, f. 42r.

Rich Abad, Anna (1999). La comunitat jueva de Barcelona entre 1348 i 1391 a travs de la documentaci notarial. Barcelona: Fundaci Noguera. (Estudis; 21), p. 356.

10

1362, desembre, 15. Barcelona

Massot Avengen, jueu de Barcelona, reconeix a Constana, vdua de Pere de Bertra-llans, ciutad de Barcelona, com a possedora dels bns daquell segons els Costums de Barcelona, i als venerables Francesc Botella, prior de Santa Eullia del Camp de Barcelo-na, i Jaume Cornell, marmessors i executors del testament del difunt Bertrallans, i a Jaume de Sos, racional, pare i legtim administrador de Joanet, hereu universal del dit Bertrallans, que li han estat satisfetes 48 lliures 11 sous i 8 diners de les 545 lliures que li devia el difunt segons instrument del notari Marc Castanyerm del 2 dagost de 1357, res-tants duna quantitat de 630 lliures, i en fa fi.

AHPB, Notarials, Barcelona, Bonanat Rimentol, Capibrevium... quo fuerunt no-tata aliqua instrumenta facienda pro hereditate venerabilis Petri de Bertrallans, 15 de juny de 1362 - 26 de febrer de 1371, f. 14v.

Rich Abad, Anna (1999). La comunitat jueva de Barcelona entre 1348 i 1391 a travs de la documentaci notarial. Barcelona: Fundaci Noguera. (Estudis; 21), p. 356-357.


11

1363, octubre. Barcelona

Massot Avengen i altres representants de laljama de jueus de Barcelona

Documents

TAMID