63

CONNECTIVITAT TERRITORIAL,EL TORRENT DES

DE LA SERRA FINS A LA MAR

____________________________________________________ Núria Jiménez Climent

Genoveva Jorva Gaju

Miriam Lorite Gómez

La nostra proposta al Torrent Gros es basa en intensificar una connectivitat

territorial entre el Mar Mediterrani i la Serra de Tramuntana, que ja existeix

actualment gràcies a la presència del torrent, dotant al mateix de més continuïtat i

qualitat ambiental. Aquesta major comunicació en sentit vertical busca afavorir la

transformació d'un torrent, actualment abandonat, en un pol d'atracció de turisme

cultural, que centri el seu interès en la riquesa del patrimoni agrícola que

caracteritza aquesta zona.

A més d'una connectivitat nord-sud, es busca una relació est-oest, que afavoreixi la

comunicació entre els diferents nuclis de població situats a les zones perimetrals al

torrent. Tot plegat es tradueix en una sèrie d'eixos cívics, que neixen del centre de

la ciutat de Palma i travessen el Torrent, per anar a buscar les poblacions veïnes i

també en una sèrie d'eixos que comuniquen aquestes diferents poblacions situades

en extrems oposats del torrent.

En el creuament de l'eix verd amb els diferents eixos cívics, apareixeran nous focus

d'activitat, situats en espais d'oportunitat (actualment solars). Aquests focus es

traduiran en forma d'equipaments, que no només atreguin a habitants de la zona,

sinó també a tots aquells visitants que acudeixin al que serà el nou Parc Territorial

del Torrent Gros.

La peculiar situació del Torrent Gros ofereix la oportunitat de crear una connexió

entre la zona turística de la costa i un dels parcs més importants de l'illa, la serra de

Tramuntana. Gràcies a aquesta connexió es podria arribar a promoure no tan sols el

parc natural sinó també el mateix Torrent Gros com a àrees de forta activitat

turística.

86

T’OBRIM ES TORRENT DE CIUTAT A MAR

_____________________________________________________________

Ana Comas Montserrat

Alejandro Peña López

Recuperar el torrent en l’aspecte mediambiental i social, convertint-lo en un

corredor verd mar-muntanya que articuli els diferents usos i activitats, el patrimoni

cultural històric i contemporani, que configuri nous eixos per a la mobilitat i

accessibilitat i que s’integri a la societat com a element quotidià i de convivència.

Recuperació mediambiental

Condicionar i actuar sobre la llera, els marges i part dels terrenys adjacents al

torrent.

Aquestes actuacions consisteixen en:

- Creació d’una bassa temporal, a la finca d’Es Rafal i la rehabilitació de la seva

masia per convertir-la en un recurs didàctic per a Centres formatius.

- Rehabilitació dels elements arquitectònics amb valor patrimonial.

- Adequació del torrent com a eix verd mar-muntanya i connexió dels dos

municipis (Palma i Marratxí).

Recuperació social

- Creació d’una nova línia d’autobús urbà per millorar la mobilitat perimetral del

torrent i facilitar alhora la connexió Marratxí-Palma.

- Activitats escolars: visites didàctiques guiades a la bassa temporal d’Es Rafal,

estades de colònies.

- Formació en pràctiques d’estudiants de Grau Mig i Superior.

- Tallers ocupacionals. Programes per a persones en situació d’atur laboral.

- Implicació voluntària i solidària d’empreses amb programes de Responsabilitat

Social Corporativa (RSC) compromeses amb l’entorn i la societat.

Planificació

El programa es projecta amb una durada de 24 mesos, amb implantació per trams

que permeti la disponibilitat progressiva d’espais ja recuperats. Els àmbits de

participació social no estan subjectes a aquesta planificació.

79

REPROGRAMAR EL TORRENT MITJANÇANT LA

PROJECTACIÓ DELS CONTACTES AMB LES SEVES

DISCONTINUÏTATS

____________________________________________________ Joan Bubé Oller

Pep Rovira Tolosa

Kristyna Silhanova

El projecte l’afrontem des del parc territorial del Torrent Gros model exportable a

altres localitzacions i escales. Treballarem des dels límits, vores, fronteres i

contactes entre els diversos elements que conformen el territori. La necessitat de

donar resposta a les mancances que existeixen en el lloc, com la falta d’ordre, unitat

i delimitacions fan que la estratègia emprada sigui un conjunt de solucions.

Entenem que aquesta actuació dóna resposta a diversos teixits i realitats urbanes, de

manera que s’encarrega de equilibrar (relacionar), delimitar, englobar, connectar,

protegir i permeabilitzar. És una situació que ens permet repensar la nova ciutat

actual, intentant generar un altre tipus de ciutat mitjançant barris autosuficients,

generant noves centralitats. Les incidències geogràfiques, com ara el Torrent Gros i

la voluntat de convertir-lo en l’altre pulmó de la ciutat, ens porta a pensar en un

parc lineal, que sigui capaç de connectar la zona marítima amb la Serra de

Tramuntana i alhora, connectar Palma amb la resta de Municipis de l’interior de

l’illa. Marcant fites i/o discontinuïtats en el paisatge, ens afirmarem en l’

interpretació de la posició. Intentarem estar “al costat de” i intentarem “inscriure’ns

en”, per tant el diferencial entre elements no ha de ser conflictiu, això afavoreix que

hi hagi gradients sense hostilitat.

No obstant, el projecte es basarà en resoldre els àmbits més conflictius i de nivell

local, que podrien ser prototips per reproduir en situacions semblants

73

“POST SPRAWL CITY”_ UNA FRANJA URBANA QUE

PERMET CREIXEMENT DE PALMA CAP AL

TORRENT

____________________________________________________ Iván Alfonso Burgos

Marta Rodríguez Macho

Rafa Sala Bufill

Proposem un model urbà que valora les qualitats de la ciutat, una vida en

comunitat, amb serveis propers i gaudint de la cultura, on es valora el contacte

saludable amb la natura i proper a les seves fonts de proveïment.

Una aglomeració descentralitzada on cada part s'aprofita d'aquest contacte i on

s'accentuen unes subcentrals que la doten de caràcter i identitat. El transport en

comú assegura la connexió dels veïnats que s'organitzen al voltant de les seves

estacions.

En aquest context, el Torrent Gros apareix com un element natural de

connectivitat i de relació entre les parts. Al llarg de la seva llera es troba i interactua

amb diversos paisatges i lògiques de desenvolupament. L'oportunitat d'obrir la

ciutat al camp i el camp a la ciutat és donada per aquest element natural.

Proposem un creixement adreçat d'un cap a l'altre, un teixit de ciutat compacta i

equipada que s'organitza linealment al llarg del transport en comú i les vies de

comunicació entre ells.

El Torrent Gros passa a integrar-se dins d'aquest creixement actuant com un

veritable parc territorial, des de sa Serra de Tramuntana fins a la desembocadura.

Aquesta peça urbana, de 2,8 km, es vertebra al llarg d'una via central per la qual

discorre un tramvia que en les seves parades genera unes sub-centralitats o centres

de barri.

Les unitats veïnals s'agrupen en macro-illes delimitades per aquesta estructura

viària i d'espais lliures. Un sistema secundari de vies de vianants transcorre per

l'interior de les macro-illes connectant els seus centres i places de barri entre ells i

amb els principals parcs. El contacte de la ciutat amb el seu entorn estableix

continuïtats i discontinuïtats en el territori. Els límits actuen com eco-tons o espais

de transició entre la ciutat i el camp o entre la ciutat i el Torrent Gros.

_Cap a una urbanitat integrada en el seu entorn_

94

ELS PARC MARJATS DEL TORRENT GROS,

RÒTULES PUNTUALS D’ESPAI PÚBLIC EN TOTA LA

SEVA LONGITUD

____________________________________________________ Jose Antonio Corno Collado

L’experiència del lloc esta en gran part determinada per com arribem a aquest, a

través del camí. Es per això que té la mateixa importància, doncs és un element

condicionant.

Posem com exemple el Mar. Tots tenim en ment l’experiència del mateix, els peus

nus i plens de sorra, la brisa a la cara, l’olor a sal… són sensacions comuns de

l’experiència del lloc. Tot i això aquesta experiència no és la mateixa si tenim

darrera un bosc o una ciutat. Encara que li donem l’esquena i mirem només al mar

la seva muda presència contagia l’experiència del moment present. És per això que

aquest projecte és un projecte de camins que busca al seu pas canviar no només el

Torrent sinó també la lectura de l’entorn.

Mallorca és una illa de configuració radial. De la seva capital, neixen quatre radis en

direcció a Andratx, Inca, Manacor y Llucmajor. El Torrent Gros és deficient d’un

valor paisatgístic propi, necessita d’un element extern que ajudi a potenciar-lo. És

per això, i per la seva situació geogràfica el Torrent representa una oportunitat per

guanyar no només un espai verd per a Palma, sinó un corredor transitable que

consolidi la desfragmentada perifèria i la connecti amb la muntanya i el mar.

Treballant amb elements propis com són els marges i la seva vegetació, es busca

reconciliar els dèficits urbans amb el seu deixat entorn, rescatant o reinventant el

valor patrimonial del paisatge. Aquests elements (marges, vegetació i camins)

implantats en el terreny de forma metòdica al llarg del Torrent busquen arrelar per

generar així una nova mirada, base d’un nou paisatge.

A nivell concret aquest projecte treballa dos tipus d’intervencions. Les de

microcirugía que busquen resoldre conflictes concrets al pas pel Torrent sense

modificar-ne el traçat i les de macrocirugía que descanalitzen el torrent convertint-

lo en un nou parc a mode de membrana.

109

EL TORRENT VERD DES DEL CICLE DE L’AIGUA

____________________________________________________ Carme Argudo Pedrós

Marta Franquesa Badia

Queralt Moncal Marquès

Després d’un extens anàlisi de territori que envolta el Torrent Gros la proposta es

centra en generar un canvi tant a nivell local com social.

S’estudien les zones inundables no com una zona de risc sinó com a una zona

d’oportunitat on poder situar nous pols d’atracció, un eix d’oportunitats d’activitats

econòmiques, una zona d’oportunitat per a l’agricultura.

L’objectiu de la proposta es poder parlar de ciutat-horta, enlloc de ciutat- jardí

gràcies a la creació del Parc Natural del Torrent Gros el tractament de les seves

aigües i l’abastiment per al reg. Això permetria poder canviar el model social de

compra-venta de productes. Un supermercat al camp donant sortida directa als

productes frescos de l’horta.

A més, el Parc es complementa amb rutes paisatgístiques i de caràcter patrimonial

pels horts, les masies, granges, antigues fàbriques i rutes d’oci i restauració.

Per a tirar endavant aquesta proposta es marquen quatre estratègies fonamentals en

el temps.

La primera ,urgent, esdevé la frenada de l’expansió urbanística acotant límits

d’afectació. La segona estratègia de caràcter fonamental és la recollida de les aigües

pluvials, la depuració de les tòxiques i la recuperació de l’abastiment d’aigua

mitjançant les sèquies i molin.

Finalment les dues últimes estratègies es basen en el tractament del propi torrent, la

recuperació d’antics camins, la integració d’activitats comercials i canvis d’usos.

La proposta doncs, es centra en generar canvis de baix impacte ambiental i de gran

canvi ecològic i social.

100

TENIR LLOC – ORDRE | ORIGEN | ORIENTACIÓ =

.OR³ UN NOU PARC LINEAL PER A LA CIUTAT _________________________________________________________________________________

Maria Klamminger

Ann Kathrin Schoettler

El lloc està caracteritzat per un desordre i una inaccessibilitat, tan físicament com

psíquicament hi ha barreres. Com l’ (àrea del) Torrent Gros pot tenir lloc al seu

voltant, com l'usuari pot arribar-hi? Quines són les intervencions necessàries per

fer-lo més accessible i més visible però sense desatendre el caràcter del lloc i amb el

desig de fer lloc per al mateix? Fora de que qualsevol persona que visiti l'àrea pugui

moure's lliurement en el mateix, descrivim uns personatges del lloc i pensem, qui

són, i com el Torrent Gros podria tenir lloc en la seva vida quotidiana. Veiem un

usuari al costat de l'aigua i passejant, l'ocell que està nidificant en l'àrea ha de tenir

lloc tal com la família que ve el cap de setmana per fer un pícnic allà.

Els nusos que es desenvolupen en els creuaments de camins, edificis públics i parcs

juguen un paper important. Amb els usos que els hem assignat volem dirigir-nos al

gran públic, volem aclarir la desorientació, en resum, caracteritzar el lloc. Un cub

les cares del qual permeten esdeveniments diferents. Aquests usos són: una àrea

d'esport, continuant a un camp de futbol existent i també utilitzant un molí, un

centre en què es construirà un edifici nou que conté entre altres coses una biblioteca

o un mercat per a l'àrea. En un altre nus que es troba al centre de l'àrea (vista nord-

sud) un pavelló ha d'oferir un nou lloc de trobada. Un punt central que es dirigeixi

a molta gent és el canvi d'us d'un edifici existent al sud de l'àrea. En aquest edifici

estem projectant un centre per a la comunitat. Un parc al sud de l'àrea ha de formar

l'entrada al nostre àrea projectat. Aquest parc ha de contenir un circuit didàctic com

ara un pont de vianants que presti la vista als possibles esdeveniments en l'espai

Torrent Gros.

Amb l'ajuda de totes aquestes coses, intervencions i el deixar com està volem llençar

el fil conductor a través de les 420ha que són tema d'aquest projecte. Té

importància el que existeix. Estem usant els avantatges del lloc, no s'ha d'ignorar

l'origen de les coses. El resultat ens sembla com un joc amb el lloc. Un cop haver

aconseguit ordenar la regió, assolir una orientació al lloc, s'ha guanyat un lloc

preciós que no és nou però visible.

113

UN NOU TRAMVIA PER CONNECTAR, RECOLLIR,

OBSERVAR I CONÈIXER EL TORRENT I CAP A

PALMA _________________________________________________________________________________

Anna Assamà Peláez

El projecte té com objectiu utilitzar les actuals infraestrutures que es desenvolupem

a mode de dits i potenciar les relacions de connectivitat a partir d’aquestes.

Escollim la línia central del sector Llevant, que recull un seguit de població

actualment mancada de transport públic amb línia directe a la ciutat de Palma així

com un àmbit de gran potencia turística a valorar. Aquest eix intersecciona amb l’

infraestructura fluvial del Torrent Gros, en un lloc d’oportunitat. Aquest punt es

tracta com un pulmó verd, una porta Metropolitana a la ciutat de Palma i un

intercanviador modal, amb la proposta d’ incorporació del nou tramvia Palma-

Manacor.

La incorporació del nou tramvia dona pretext per desenvolupar un projecte de

mobilitat que connectaria el sector nord (on actualment tenim el tren d’Inca), el

centre amb la proposta del tramvia Palma-Manacor i el sud (platja). Aquestes tres

infraestructures incorporen el transport públic d’est a oest, amb una sèrie

d’intercanviadors modals. Ara faltaria connectar aquest sector de nord a sud a través

d’aquests intercanviadors. Per aquest motiu, cal analitzar les actuals vies d’autobús i

comprovar que aquestes arribin a totes les peces de teixit urbà, rural i àrees

d’activitat. Les vies verdes s’usen com a connectors per tal de relacionar els diferents

àmbits (nord, est i sud) del sector Llevant a través de la mobilitat bici i peatonal.

S’ha de solucionar l’àmbit d’entrada de l’eix Manacor-Palma a la ciutat. Tenim la

necessitat d’incorporar peces d’activitat per a la gent que viu en el lloc. A més, hem

de potenciar turísticament aquest àmbit. Així agafem llocs i peces que ens

interessen i les re programarem envers al turisme. La solució queda desenvolupada

en dos itineraris turístics patrimonials i un tercer amb la pròpia línia Manacor

(centre) fins Pulmó de Bellver. Incorporació d’una línia d’apartaments que reforcen

la carretera on es proposa realitzar la 2na circumval·lació, per tal de modificar-ne la

seva secció encarant-la a una via més tipus bulevard. En segon lloc, vora la via

Palma-Manacor incorporem un alberg juvenil.

121

ECOTOP: EL PARC TERRITORIAL DE SON FERRIOL

____________________________________________________ Daniel Cordobés Sánchez

Al Pla de Renovació del sistema ferroviari a Mallorca s’intenta recuperar part del

sistema de vies que fins els anys setanta permetia tenir unides mitjançant aquest

transport les quatre costes de l’illa. Però dintre d’aquest pla, on molts municipis

quedarien un altre cop units, es deixa despenjats una sèrie de municipis a la zona

interior de l’illa. És per això que com a estratègia de projecte la meva idea és crear

un TRAM que connecti aquest nombre de municipis des de Manacor, situat a la

part de llevant, fins la a Son Ferriol, a la zona de ponent, passant aquest TRAM

pel centre de Palma.

Paral·lelament a aquesta connexió HORITZONTAL de municipis es generaria

una altra connexió també molt important de pulmons verds: el Pulmó de Llevant

amb el Parc de Bellver.

Aquest TRAM es creuaria amb el Torrent Gros generant una nova oportunitat a

aquest últim, una porta d’entrada, una nova centralitat que fes de

BIOCORREDOR, és a dir, d’element d’interacció entre el sentit horitzontal i el

vertical on en aquest últim sentit quedés connectada la Serra de Tramuntana amb la

costa de Palma mitjançant una via peatonal paral·lela al Torrent Gros. Aquesta

nova centralitat passaria a ser un nou pulmó verd , el qual anomenaria ECOTALP,

definint-lo com un ecosistema concret, que es troba en un lloc definit i que és vist

com la cèl·lula del paisatge, o sigui la unitat ecològica més petita e important de

l’Ecologia del Paisatge. Entesos aquest concepte, al llarg de tot el Torrent Gros ens

trobaríem amb una sèrie d’ECOTALPS que a la vegada actuarien com punts

d’atracció de cara al torrent. A la fi ens trobaríem amb un mosaic d’ECOTALPS

integrats dins d’un Ecodistricte, passant per una Ecoregió, Ecoprovincia i arribant a

l’element superior, l’Ecozona, que seria l’illa de Mallorca. Per tant, aquest

ECOTALP passaria a definir-se com el nou Parc Territorial de Son Ferriol.

134

FUSIONS, EL PARC ENTRE ELS DOS TORRENTS

____________________________________________________ Joan Gallostra Benajas

Guillem Sala Güel

Donant una ullada a la distribució de palma ens trobem amb una ciutat radial que

als seus extrarradis l’ocupació cada vegada és més dispersa.

L’espai resultant del creixement de la ciutat ens dona l’oportunitat de donar forma

entre l’urbà i el rural i així tractar els límits.

Palma té el bosc de Bellver com a gran pulmó a la part occidental de la ciutat. La

creació del parc de Son Pi donarà l’equilibri a la ciutat.

El parc actuarà com a tamís entre ciutat i rural. S’ordena de manera que la transició

entre edifici i rural es faci de manera esglaonada dotant‐lo d’un programa lúdic,

esportiu i comercial.

Considerem que la conservació del medi natural és important per tant: les masies,

els Camps d’arbres fruiters, els regs, etc…es reutilitzaran i rehabilitaran. És a dir,

se’ls hi donarà inputs per fer un dinamisme positiu al parc.

El programa específic consta en crear horts urbans autogestionats per entitats,

reutilització dels molins per a aigua de reg, crear un llac com a dipòsit

d’emmagatzematge, mercat/espai polivalent per la venda de productes d’origen

agrícola i/o altres, recuperació i creació de sèquies per la distribució entre regants,

impulsar una creació d’una cooperativa a nivell d’agricultors del torrent Gros i

rodalies.

El programa es completarà amb les necessitats pròpies de la ciutat i d’un parc.

Espais d’entrenament, jocs infantils, espais de descans, llocs dinàmics i diàfans…

La necessitat de crear un parc a nivell de ciutat ens dóna l’oportunitat de poder

connectar les dues lleres dels torrents Gros i Na Bàrbara i fusionar a la trama

agrícola amb la ciutat.

127

CULTÍVATE ! DE LA PISTA D'ATERRATGE PELS

AVIONS AL PASSEIG PER A LES PERSONES, EL NOU

AERÒDROM DE SON BONET

____________________________________________________ David López Moreno

Franges permanents o efímeres que s'extenen sobre el paisatge, el doten de carácter

i valor representatiu i defineixen espais de diferents usos dins un àmbit de projecte

parcial o totalment peatonal, fomentant l'activitat de pràctiques sostenibles.

Entendre el projecte com un sistema que coordina diversos factors en la recerca de

l'equilibri en el desenvolupament urbà, alhora que satisfa les necessitats humanes

millorant la qualitat de vida de les persones i obtenint el benestar social. Entendre

aquest sistema com a procés de transformació que comença per reconèixer

l'existent, el califica i determina una estratègia vegetal per operar sobre aquest. La

proposta arquitectònica es desborda del Torrent Gros focalitzant punts terminals,

com l'aeroport de Son Bonet, a mode de porta d'accés al sistema.

140

PARC DELS MOLINS DEL PLA DE SANT JORDI

____________________________________________________ Marta Arnan Peña

Ilda Fernandez Freire

Javier Rocamonde Lourido

En el torrent gros ens enfrontem a un territori de perifèria típic del nostre temps on

una sèrie de peces de diferent naturalesa es superposen formant un mosaic

suburbà. La trama és el resultat d'un creixement no planificat a causa de l'explosió

de la ciutat compacta. Així tenim un territori heterogeni, de difícil lectura, on els

diferents elements no guarden relació entre ells. L'estructura únicament respon a

les infraestructures d'alta velocitat i l'oferta i demanda del sòl.

En aquest context és important l'existència de fites a escala humana que atribueixin

identitat i serveixin de referència al habitant. Els molins, com a patrimoni històric-

cultural de Mallorca, han de tenir aquest rol referencial en el territori.

En un context més general, els canvis socials de la nostra època, s'han d'entendre

com a inputs que generin un projecte contemporani.

Per tot això, triem al molí com a element central en el nostre projecte. Conservem

el seu paper patrimonial i de fita en el paisatge, li reassignem un ús contemporani i

l'activem com condensador social. A més, el fet que aquest equipament abundi en

el lloc, ens permetrà colonitzar el territori de forma progressiva, constituint un

corredor verd on el vianant recuperi el seu protagonisme, jugant amb la repetició

del mateix element per donar unitat a una intervenció realitzada en diferents fases i

per diferents grups de persones.

La fita en el paisatge, la producció energètica (a través de la infraestructura

necessària per convertir els vells molins en microaerogeneradores eòlics) i la vocació

de condensador social (espai públic híbrid tectònic-virtual), són les tres potes sobre

les quals descansa la intervenció .

També proposem una xarxa de camins que converteixin la trama arbòria existent en

una malla que possibiliti la trobada i relació entre habitants molt propers en l'espai i

que actualment no tenen contacte.

Constituim una sèrie de patrons que donen pautes d'actuació perquè els projectes

locals s'integrin en la intervenció global a l'escala del corredor verd que lligui el mar

amb la serra de la Tramuntana. Aquests patrons poden ser modificats per la

comunitat que habita l'espai.

151

LA LINEALITAT DEL TORRENT COM A EIX DE

CONNEXIÓ ENTRE ELS NUCLIS URBANS

____________________________________________________ UllissesFalleiros Frare

Danielle Zeitouni

El projecte s’inicia fent un estudi sobre el pla territorial de Palma. S’estudia primer

els principals nuclis urbans i la distribució dels usos del sòl, agrari, urbà i

improductiu.

Al detectar la xarxa d’infraestructures es veu amb claredat el seu poder limitat i

ordenat de creixement de la ciutat. Actuant com a barreres es veu com tot i unir, la

infraestructura fragmenta els nuclis urbans, els dispersa i els desconnecta.

Es detecta les zones inundables al llarg del Torrent punt fonamental on es situen

els punts d’interès i a desenvolupar en el projecte.

Després de l’anàlisi la proposta parteix de la connexió entre les diferents zones

urbanes de Mallorca que fins aleshores eren conegudes gràcies al sistema viari que

les connecta. La idea es basa en cosir directament les àrees de Palma –Marratxí i

Palma- Son Ferriol

Així, es pensa el riu com a element de linealitat i possible connexió de manera que

reintegri i valori com a paisatge i marc d’una transposició.

En la següent etapa es detecten els punts d’intervenció dins de la linealitat. Punts

amb potencialitat per relacionar-se amb la ciutat existent o bé per treure partit als

espais lliures existents.

Es pensa en revitalitzar els punts clau com una possible expansió cap als seus

voltants. Com un iman amb el seu camp magnètic operant en punts capaços

d’intervenir a una escala urbana.

Per acabar, una de les cites utilitzades pel projecte:

“…si el mundo rural no se protege en europa y en españa por su valor estético y ecológico y

se valora el solo por su producción, tiende a desaparecer. Hay que valorarlo por el paisaje

que genera el agricultor como jardinero del paisaje. En este sentido, la arquitectura rural

también debe tener un tipo de protección, y se deben establecer medidas y metodologías de

análisis y intervención de su arquitectura para conseguir conjugar su uso tradicional con

recreación, turismo rural, ecomuseos…” Arquitectura del paisaje rural

156

EL TORRENT DELS BARRIS, LA INTERVENCIÓ

URBANA A TRAVÉS DELS ESPAIS D’OPORTUNITAT

QUE HA GENERAT EL TORRENT _________________________________________________________________________________

Anaïs Bas Mantilla

Irati Ezeiza Karrera

Dins del territori del Torrent Gros existeixen moltes mancances en els teixits

urbans a nivell d’espai públic i xarxa social. S’aprecia una degradació general, un

desaprofitament dels recursos, i una falta de reconeixement del Torrent com a

unitat i un oblit del patrimoni arquitectònic, el qual implica una pèrdua de la

identitat de la zona. El projecte s’enfoca a la millora d’espais lliures a escala regional

(Torrent Gros) i a escala de barri. A escala de barri les actuacions variaran segons el tipus de relacions que es vulguin aconseguir a cada placeta, promovent situacions

on es puguin donar interaccions positives i que permetin reforçar la identitat dels

barris. Els tipus de relacions amb les què ens trobem són majoritàriament

fragmentades, no hi ha interacció entre els usuaris ni amb l’entorn. Això no és

favorable per a la vida de barri a l’espai públic, així que a partir de petites

intervencions es pretén fomentar les relacions veïnals, duals i de centralitat. En els espais de relació dual no hi ha cohesió entre els ciutadans. Són espais sense

límits clars, en els quals la vegetació i el mobiliari urbà juguen el paper de

separadors entre diferents ambients, de manera que els usuaris se’ls faran seus.

Es consideren espais de centralitat aquells en els quals hi haurà alguns elements

atraients per a la població que faran que es generi diàleg entre desconeguts. En

aquests espais, de límits acotats, s’hi trobaran singularitats, a nivel arquitectònic,

programàtic i de vegetació. Es pretén transformar els buits entre els diferents teixits

per aconseguir una xarxa interconnectada que permeti un sistema policèntric, en el

qual els fluxos principals aniran relacionats amb els elements naturals, patrimonials,

infrastructures i equipaments. La comunicació entre els teixits urbans es millora a

partir de la jerarquització del viari existent, la peatonalització de carrers i amb la

introducció de nous punts de encreuament del Torrent i de les infrastructures, a

més de la millora dels encreuaments ja existents. Amb aquestes actuacions es vol

aconseguir actualitzar els barris per optimitzar la interacció dels veïns i ciutadans, i

articular els teixits urbans per facilitar la relació entre ells a escala regional.