1

TEMA 1 : LA POBLACIÓ MUNDIAL

TASCA 1.- LA DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ AL MÓN

1.- QUANTS

HABITANTS HI HA A

LA TERRA

Actualment es

calcula que som uns

7.000.000.000

d'habitants sobre la

Terra. Però la

població està molt

desigualment

distribuïda. D’una

banda, hi grans

extensions de milers

de kilòmetres

quadrats gairebé

despoblades com

l'Antàrtida o el

desert del Sàhara; d’altra banda, trobam zones superpoblades, on s’acumulen milions d’habitants en espais

reduïts.

La població mundial ha anat en augment des de la prehistòria, però a partir del segle XX assistim a un

creixement accelerat de la població

2.- LA DESIGUAL DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ

La densitat de població d’un territori determinat és el nombre d’habitants que hi ha per km2. Les densitats

de població molt elevades generen gran quantitat de problemes: el proveïment d’aigua potable i d’aliments,

la generació de gran quantitat d’aigües residuals, la recollida de residus, l’organització del tràfic, etc. A més,

la manca d’espai vital incideix en la salut psíquica i física dels habitants.

POBLACIÓ MUNDIAL PER CONTINENTS

EXTENSIÓ (km 2) HABITANTS 2012 % SOBRE TOTAL

DENSITAT

ÀSIA 43.810.000 4.200.000.000 60

ÀFRICA 30.370.000 980.000.000 14

AMÈRICA DEL NORD (Mèxic, USA, Canadà) 24.490.000 550.000.000 8

AMÈRICA DEL SUD 17.840.000 400.000.000 6

EUROPA (inclou Grenlàndia) 10.180.000 830.000.000 12

OCEANIA 8.500.000 35.000.000 0,5

ANTÀRTIDA 13.720.000 0 0

TOTAL 148.910.000 6.995.000.000 100

Carrer de Lagos, Nigèria

2

3.- CAUSES DE LA DESIGUAL DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ

La població està desigualment distribuïda per diferents causes, que podem agrupar en:

A.- FACTORS NATURALS:

El relleu és un element molt important en la distribució de la població. La població tendeix a concentrar-se

a les zones planes, degut a les facilitats de comunicació. En general, les grans serralades suposen un

obstacle per la formació de grans ciutats, degut a les dificultats de comunicació i transport.

El clima també és un factor important. La població tendeix a concentrar-se més a les zones de climes

temperats, mentre que les temperatures extremes, de massa calor o massa fred, així com les precipitacions,

massa abundants o massa escasses, incideixen negativament en el nombre d’habitants.

B.- FACTORS HUMANS

El relleu i el clima, tot i que són importants, no són suficients per explicar la distribució desigual de la

població. Hi ha altres factors que expliquen l’elevada concentració de població a determinades zones:

Factors econòmics: Una activitat agrícola rica, com el cultiu de l’arròs a determinades zones d’Àsia, o la

riquesa de minerals de Sudàfrica, o l’elevada activitat industrial dels països del centre d’Europa han fet que

molta gent hagi anat a viure a aquests llocs i hagin sorgit grans ciutats amb una elevada concentració de

població.

Factors històrics: Moltes grans concentracions de població actuals s’han anat formant en un passat llunyà,

com Egipte, Mesopotàmia, l’Índia o les grans ciutats del Mediterrani, gràcies a una agricultura i comerç molt

actius, i que s’han mantingut elevats fins l’actualitat.

Factors polítics: Les capitals dels estats solen ser llocs de concentració de població. També les guerres i els

desplaçaments forçats de població o els canvis de fronteres, provoquen canvis en la distribució de la

població.

4.- LES GRANS ZONES DESPOBLADES DEL PLANETA

Les grans zones despoblades del planeta es localitzen als espais inhòspits deguts sobretot als climes

extrems:

A.- Els grans deserts.

La manca d’aigua i les temperatures

extremes fan difícil la subsistència a

les amples zones desèrtiques. Els

deserts més extensos són: el desert

del Sàhara i el desert de Kalahari a

Àfrica; el desert d’Arizona a

Amèrica; el desert de Gobi a Àsia i

el Gran Desert australià.

Els pobles que viuen al desert solen

ser nòmades i es dediquen al

pasturatge extensiu, amb una

agricultura precària als oasis.

Desert del Sàhara

3

B.- Els boscos tropicals i equatorials

La selva amazònica, la selva centreafricana de la conca del riu Congo i la selva d’Indonèsia són zones

d’escassa població. Pobles primitius que viuen en petites comunitats i es dediquen a la caça i pesca i amb

una agricultura i ramaderia molt poc desenvolupades en són els únics habitants.

C.- Les zones del cercle polar àrtic

Al nord d’Amèrica i d’Euràsia (Canadà, Alaska, Grenlàndia, la península Escandinava a Europa i el nord de

Sibèria), així com l’Antàrtida i la Patagònia a Amèrica del Sud, són també zones de climes extrems que fan

molt difícil la supervivència. Els pobles tradicionals d’aquestes zones són els pobles inuit, coneguts com a

esquimals, i el seu mitjà de subsistència és la pesca de la balena i la caça de foques.

D.- Les grans serralades de l’Himàlaia, els Andes, les muntanyes Rocalloses, els Urals, els Atles, i les

Muntanyes de Kènia entre d’altres, són també zones molt poc poblades degut als climes extrems

5.- LES ZONES SUPERPOBLADES DE LA TERRA

Les majors concentracions de població mundial es donen a:

A.- La conca del riu Ganges i la costa de l’Índia, la costa del Pacífic de Xina, Corea i Vietnam, Indonèsia,

Filipines i Japó són les àrees que concentren les majors densitats de població.

B.- A les conques del riu Nil i del Tigris i Èufrates s’hi troba també una elevada densitat de població.

C.- Europa central i occidental i l’arc del Mediterrani també

concentren una elevada densitat de població.

D.- Als Estats Units la població es concentra a la costa est,

de l’Atlàntic i a la costa oest, al Pacífic

6.- LES MEGALÒPOLIS MUNDIALS

A partir de finals del segle XIX i inicis del segle XX, degut a la

industrialització, s’ha anat produint un creixement exagerat

de població a determinades zones, provocant la formació de

megalòpolis.

Una megalòpolis és una ciutat que ha anat creixent fins a

absorbir les poblacions veïnes fins a formar un continu o

aglomeració urbana de gran extensió i poblada per milions

d’habitants.

Sovint una megalòpolis està formada per la metròpoli o

ciutat central i una sèrie de ciutats satèl.lits que han estat

absorbides per la metròpolis. Exemples de metròpolis són

Londres, Nova York, Sao Paulo o el Caire.

MEGALÒPOLIS MUNDIALS (2005)

CIUTAT ESTAT POBLACIÓ

1 Tokio-Yokohama Japó 33.750.000

2 Ciutat de Mèxic Mèxic 22.500.000

3 Nova York Estats Units 22.250.000

4 Sao Paulo Brasil 22.150.000

5 Cantón Xina 22.100.000

6 Seúl Corea del Sud 22.000.000

7 Bombai Índia 18.800.000

8 Nova Delhi Índia 18.100.000

9 Los Ángeles Estats Units 17.950.000

10 Osaka-Kyoto Japó 16.900.000

11 Yakarta Indonèsia 16.700.000

12 el Caire Egipte 16.200.000

13 Moscou Rússia 15.650.000

14 Calcuta Índia 14.950.000

15 Manila Filipines 14.000.000

16 Londres Regne Unit 13.900.000

17 Karachi Paquistà 13.100.000

18 Bones Aires Argentina 12.750.000

19 Shangai Xina 14.230.992

20 Pequín Xina 10.300.000

Hong-kong

4

ACTIVITATS

A.- DEFINICIONS

-Densitat de població -Megalòpolis

B.- ACTIVITATS DE COMPRENSIÓ

1.- Quants habitants som realment a la Terra?

Com pots veure als següents enllaços, les xifres de població només són aproximades i canvien cada minut.

http://www.ined.fr/flash/popu2/ES/INED_ANIM.swf

http://www.populationaction.org/Articles/Whats_Your_Number/Summary.php

http://www.poodwaddle.com/clocks/worldclockes/

2.- Explica com està distribuïda la població sobre la Terra i quin tipus de causes influeixen en aquesta

distribució

C.- TREBALL AMB MAPES

3.- Amb l’ajuda d’un atles situa al mapamundi les àrees despoblades de la Terra, diferenciant per colors el

medi geogràfic (desert, selva tropical, zones àrtiques, alta muntanya). No oblidis de posar la llegenda

4.- Al mateix mapa situa algunes de les zones superpoblades que figuren al text

5.- Al mateix mapa situa les principals megalòpolis del gràfic i indica l’estat a que corresponen

D.- TREBALL AMB GRÀFICS

6.- Observa la gràfica del text de la distribució de la població per continents i fes-ne una representació

gràfica. Completa les dades amb la densitat de població a cada continent. Quin tipus de gràfic és el més

adequat?

Hongkong

5

LES REPRESENTACIONS GRÀFIQUES Les representacions gràfiques o diagrames són formes d’expressar de manera visual una sèrie de dades numèriques, per tal de facilitar la seva interpretació. Els diagrames s’organitzen amb un sistema de coordinades. A l’eix horitzontal o ordenada (X) s’hi situen les dades o variables, mentre que a l’eix vertical o abscissa (Y) s’hi representen les quantitats o freqüència d’aquestes dades. Les formes de representació gràfica més habituals són: -El diagrama lineal.- Les dades numèriques es representen mitjançant punts que s’uneixen per una línia. Els diagrames lineals són molt útils per a representar l’evolució a través del temps. Exemples de representació mitjançant diagrama lineal podrien ser l’evolució de la població o com ha anat augmentant el nombre de vehicles a un determinat lloc, o com evoluciona la temperatura mitjana mensual al llarg de l’any. -El diagrama de barres.- S’utilitza per comparar quantitats o freqüències en un moment donat. Les barres es poden representar verticalment o horitzontalment. Exemples de diagrames de barres poden ser una piràmide de població, les quantitats de precipitació mensual, la llargària dels rius, l’altura de les muntanyes, el nombre de cotxes per habitant de diferents llocs, etc. -El diagrama de sectors o diagrama circular.- Consisteix en un gràfic circular dividit en sectors. La longitud de l'arc de cada sector (i per tant el seu angle central i l'àrea), és proporcional a la quantitat que representa. Per representar un diagrama de sectors, cal dividir les dades proporcionalment a 360º, per poder calcular l’angle del sector, segons la fórmula:

Núm. de casos X 360 Núm. total de casos

El diagrama de sectors s’utilitza per representar quina part del total representa cada cas. Exemples de diagrames de sectors serien la representació gràfica dels continents i oceans o la proporció de notes acadèmiques obtingudes pels alumnes d’una classe

ACTIVITATS: 6.1.- Identifica els tres tipus de diagrama 6.2.- Quin tipus de diagrama utilitzaries per representar: -La distribució de la classe per altura. -El teu creixement en altura des que vares néixer -La distribució de famílies per nombre de fills -La superfície dels continents i oceans 6.3.- Quin tipus de diagrama s’utilitza per representar un climograma?

6