Tasques i destreses comunicatives LLIBRE · 2019-02-12 · FITXA 1.1 Tipus de noms Nom Data e Els noms serveixen per anomenar persones, animals o coses. N’hi ha de diversos tipus:

El llibre per al professorat Llengua +, per a 5è de primària, és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada al Departament d’Edicions Educatives d’Illes Balears / Santillana, dirigit per Teresa Grence Ruiz.

Hi ha participat l’equip següent:

Neus Barroso Gemma Comas Carme Kellner Meritxell Martí Montse Santos Antònia Torres Punt i coma, SL

IL·LUSTRACIÓ Xavier Carrasco Muria (Bié)

DIRECCIÓ DEL PROJECTEMontse Santos

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIAMaite López-Sáez Rodríguez-Piñero

Tasques i destreses comunicatives

PRIMÀRIA5

LLIBREPER AL PROFESSORAT

3

Presentació del projecte

Els infants viuen immersos en un món dinàmic i molt complex. El ràpid desenvolupament de les tecnologies, l’allau d’informació, la globalització... han creat un model de societat que planteja reptes nous i estimulants al professorat.

La cultura de la imatge ha reduït la capacitat d’escoltar de l’alumnat. Cada vegada els costa més mantenir l’atenció mentre escolten un missatge durant molt de temps, perquè la majoria dels estímuls que reben són brevíssims, accelerats, en línia amb un món que canvia constantment. D’altra banda, la societat demana ciutadans competents, flexibles i actius, capaços de col·laborar amb els altres i d’adaptar-se a les novetats.

Tot això ha derivat en la necessitat d’explorar noves metodologies a les aules que substitueixin el model d’ensenyament tradicional per un altre de més dinàmic i cooperatiu. Una nova manera d’ensenyar i d’aprendre en què el llibre de text sigui una eina flexible i oberta.

Illes Balears / Santillana, conscient del seu compromís amb l’avantguarda educativa, ha creat el projecte , un material didàctic molt eficaç per a l’ensenyament actiu. El projecte s’adapta a les preferències de cada docent i permet atendre amb facilitat la diversitat de l’alumnat.

Per a cada curs, consta de diversos elements amb els quals el professorat podrà dissenyar el treball a l’aula de manera personal i creativa:

– El llibre de l’alumne, que presenta una organització innovadora per blocs de contingut, per afavorir la flexibilitat.

– El llibre per al professorat, molt ric en suggeriments, recursos i material complementari fotocopiable.

– La capsa de material d’aula, que permet treballar col·lectivament els diferents aspectes de la llengua de manera lúdica i manipulativa.

– El LlibreMèdia, amb recursos i activitats digitals.

és un material essencialment comunicatiu i funcional; això fa que els aspectes conceptuals de la llengua quedin al servei de les habilitats i les destreses lingüístiques. L’objectiu és que l’alumnat aprengui a comunicar-se millor, en qualsevol situació, per complexa que sigui. Aquest domini de la competència lingüística redundarà positivament en el seu desenvolupament personal i social, i en una millora de l’aprenentatge en la resta de les àrees curriculars.

En definitiva, és un projecte actual i innovador, que facilitarà la tasca docent i despertarà en els nins i les nines l’interès per aprendre.

PRESENTA

CIÓ

ÍndexPresentació del projecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

Materials del projecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

Taula de continguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

Competències clau . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

Proposta de seqüenciació de continguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

COMUNICACIÓ ORAL

Suggeriments didàctics

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

Propostes específiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

Activitats i jocs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

Transcripcions dels àudios . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

Solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

Pàgines web . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38

Material complementari per a l’ensenyament individualitzat

Trucs per parlar en públic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

Fitxes per parlar . Qui és qui? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

COMPETÈNCIA LECTORA


Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63



Solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73

Pàgines web . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82


Fitxes de competència lectora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84

Propostes teatrals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111

Suggeriments de lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123

ESCRIPTURA


Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 133



Solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 144

Pàgines web . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153

4

ÍNDEX


Trucs per escriure bé . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 156

Suports d’escriptura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 165

COMPETÈNCIA LITERÀRIA


Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 179



Solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 187

Pàgines web . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 190


Fitxes de competència literària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 192

Banc de textos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 215

TALLERS

Suggeriments didàctics i solucions

Taller d’ortografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 227

Taller de gramàtica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 247

Taller de vocabulari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 261


Fitxes d’ortografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 272

Fitxes de gramàtica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 287

Fitxes de vocabulari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 297

Banc de dictats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 309

AVALUACIÓ

Tractament de l’avaluació en el projecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 319

Rúbrica per a l’avaluació de la comunicació oral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 320

Proves d’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 321

Criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 358

Solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 378

Registre de qualificacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 385

INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

Tractament de les intel·ligències múltiples a l’àrea de Llengua catalana . . . . . . . 391

Fitxes de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 394

5

6

TALLER D

E GRA

MÀTIC

A

1 Relaciona cada nom comú amb el nom propi que li correspongui:

riu • • Patufet

planeta • • Mediterrània

mar • • Ebre

muntanya • • Venus

personatge • • Massanella

Escriu al principi de cada columna noms propis o noms comuns.

2 Completa la taula de manera que hi hagi un nom comú per a cada nom propi:

Noms comuns Noms propis

llinatge

Romania

illa

Ciutadella

continent

Miquel

Els noms individuals designen un sol element, com ara poma, cotxe, etc. En canvi, els noms col·lectius designen un conjunt d’elements, per exemple pinar, equip, etc.

FITXA 1. Tipus de noms

Nom Data

Els noms serveixen per anomenar persones, animals o coses. N’hi ha de diversos tipus:

• Els noms comuns, que es refereixen a qualsevol persona, animal o cosa sense especificar, per exemple germà, girafa, bolígraf...

• Els noms propis, que es refereixen a un element concret per diferenciar-lo dels altres, com ara Marta, Snoopy, Europa...

1

ES0000000082024 895347_06_Gramatica_ok_69823.indd 203 12/03/2018 10:29:41

Materials del projecte

El projecte de cinquè curs està format pels elements següents:

+ Llibre de l’alumne, que s’estructura en dues grans parts: els blocs de tasques i els tallers. En els quatre blocs de tasques es tracten els principals aspectes de la competència lingüística: la Comunicació oral, la Competència lectora, l’Escriptura i la Competència literària. En els tallers s’ofereixen fitxes que tracten les normes ortogràfiques i gramaticals bàsiques, a més d’aspectes de vocabulari.

Totes les pàgines del llibre estan encunyades i perforades i tenen un espai per incloure-hi la data i el nom de l’alumne o alumna; per tant, es poden separar fàcilment per arxivar-les posteriorment en una carpeta, d’acord amb la seqüència de treball que triï el docent.

També hi ha retallables al final del bloc d’Escriptura, que es faran servir per dur a terme algunes activitats.

El llibre també inclou un sobre amb material manipulatiu, que permetrà practicar les destreses comunicatives i dur a terme alguns treballs escrits en suports especials que l’alumne podrà guardar al seu dossier d’aprenentatge personal.

TASCA 8. Sembla una comèdia, però...

Nom Data

ESCENA III

Cambra de Julieta

Entren Julieta i la DiDa

Julieta (mirant el vestit i després la dida): Sí, aquest vestit és el millor. Però ara, bona dida, t’ho preg, deixa’m sola aquesta nit.

TAST DE TEXT

1 Quins elements veus en el fragment teatral que siguin diferents del text d’una novel·la? Subretxa’ls i explica’ls.

El teatre és la representació en un escenari, davant un públic, del que fan i diuen uns personatges. Però abans de ser un espectacle, el teatre és un text escrit.

En una obra teatral hi ha tres tipus de textos:

• Les indicacions que diuen a quina escena i a quin acte som.

• Les acotacions, textos normalment breus que donen indicacions sobre l’espai, el vestuari, els moviments, les actituds i els sentiments dels personatges.

• Els textos que diuen els personatges. Si parla un personatge tot sol és un monòleg; si parlen diversos personatges és un diàleg.

Per riure, per pensar, per imaginar...

En moltes obres de teatre hi ha moments còmics, però també moments d’intriga que ens fan sentir curiositat, misteri... Quan el text teatral cerca, sobretot, fer-nos riure i té un final feliç, és una comèdia.

Hi ha obres que són pura fantasia, i altres que estan basades en situacions reals que ens fan reflexionar.

«El teatre és el text en 3D J»

Fabrizio Caruso

CO

MPETÈN

CIA

LITERÀRIA

• EL TEATRE

Entra la Senyora Capulet

Senyora Capulet: Què, estau molt enfeinades? Voleu que us ajudi?

Julieta: No, senyora, ja hem triat tot el que em calia per estar bé, demà, a la cerimònia. Ara, si us plau, us preg que em deixeu sola.

William ShakeSpeare. Romeu i Julieta

27

ES0000000082024 895347 04_Literatura_71026.indd 163 12/03/2018 10:30:29

ESCRIPTU

RA

1 Llegeix aquestes notes biogràfiques i fixa’t en els aspectes que expliquen de cada personatge:

A les biografies anteriors, subretxa les informacions indicades en aquesta llegenda fent servir el codi de colors següent:

Data i lloc de naixement i de mort, si és el cas

La família

Moments importants de la seva vida

Els estudis

La dedicació professional

Altres informacions destacades

Les vides dels personatges, les situacions que han viscut, les seves decisions, ajuden a entendre com són, i sovint llegint-les podem aprendre moltes coses. Escriuràs la biografia d’un personatge inventat, i la farciràs amb la teva imaginació.

TASCA 5. Biografia d’un personatge inventat

Nom Data

Data i lloc de naixement i de mort, si és el cas

La família

Moments importants de la seva vida

Els estudis

La dedicació professional

Altres informacions destacades

N’Àngela Sisolfà (París, 1980) va estudiar a les millors escoles de França, i ben aviat es va traslladar a Londres amb la seva mare, viuda, i la seva germana Gertrude. Amb vint anys obtenia el títol de doctora en Ciències Exactes per la Universitat de Cambridge. Quan semblava que la investigació seria el seu futur, va descobrir el llenguatge musical, gràcies a la seva germana, que és violinista. Poc després, va abandonar la seva prometedora carrera per dedicar-se a la tècnica instrumental. Avui dia, es considera una de les millors guitarristes del món, i els seus concerts de música rock aixequen passions.

En Jaume Ramis Serra va néixer a Manacor (Mallorca) el mes d’abril de 1895.

Fill i net d’empresaris manacorins d’anomenada, de ben petit va aprendre

com funcionaven els negocis. Va abandonar els estudis als catorze anys

per obrir un petit establiment de calçat que, amb el temps, es va convertir

en l’empresa que exportava les famoses sabates Manacorines a tot

el món.

Sense descendència que continuàs el negoci, va haver de veure, poc

abans de morir a l’octubre de 1964, com la seva creació passava a mans

d’una multinacional amb seu a Nova York, i les Manacorines deixaven

de produir-se per sempre. Avui dia, el seu llegat es mostra al Museu

del Calçat, a Manacor, situat al carrer que du precisament el seu nom.

9

ES0000000082024 895347 03_Escriptura_ok_71982.indd 99 12/03/2018 10:32:02

1 Explica breument què representa el gràfic:

2 Quina informació aporta cada eix?

• Eix horitzontal:

• Eix vertical:

Representam la realitatEls gràfics o diagrames ens informen sobre un tema d’una manera visual en lloc de fer-ho amb text. Són molt útils per representar dades numèriques, com ara el resultat d’una enquesta, ja que amb un sol cop d’ull es poden copsar les informacions principals que contenen. N’hi ha de diversos tipus. Els més habituals són els de barres i els de sectors. Sabries interpretar aquest gràfic de barres?

TASCA 9

Nom Data

35

30

25

20

15

10

5

0Fruita fresca

20

Llet i galetes o iogurt

25

Un suc i un panet

30

Brioixeria

14

Patates fregides

6

Altres

5

Perc

enta

tge

de n

ins

i nin

es

Aliments que prenen per berenar

Què menjam per berenar?

CO

MPETÈN

CIA

LECTO

RA • G

RÀFIC

DE BA

RRES

29

ES0000000082024 895347 02_Compr Lect_71027.indd 63 12/03/2018 10:28:26

1 Escolta l’enregistrament i respon:

• Qui ha tengut la iniciativa de la festa? Quin n’és el motiu? Qui hi és convidat?

• Com comunica la seva idea? Espera una resposta?

• Fes una llista de les persones que, en principi, assistiran a la festa.

• Totes aquestes imatges, menys una, tenen relació amb la festa que s’està organitzant. Escriu davall cadascuna què representa i explica què t’ha fet descobrir la incorrecta.

TASCA 6. Exposa una idea per a una festa

Nom Data

CO

MU

NIC

ACIÓ

ORA

L

11

ES0000000082024 895347 01_ComOral_68585.indd 19 12/03/2018 10:29:05

5Tasques i destreses comunicatives

PRIMÀRIA

ES0000000082024 895347_LlenguaMas_5_BAL_70088

ES0000000082024 895347_LlenguaMas_5_BAL_70088.indd 1 31/01/2018 11:01:09

7

1327

701

/ 1-5

Grava’t la paraula

905335 lamin_GRAVAT.indd 1 20/2/18 14:56

1327

701

/ 1-5



MATERIA

LS DEL PRO

JECTE

+ Llibre per al professorat, amb nous plantejaments metodològics basats principalment en un enfocament més funcional de l’aprenentatge, centrat en les destreses comunicatives bàsiques (parlar, escoltar, llegir i escriure). En aquest sentit, hi hem inclòs un compendi d’activitats individuals i col·lectives, jocs i pàgines web que cerquen fer diferent i divertit l’aprenentatge de la llengua, amb l’objectiu d’augmentar la capacitat de comprensió i producció de textos orals i escrits, i fomentar el gust per la lectura, l’escriptura, l’expressió oral i la literatura.

Oferim també un CD amb àudios que permeten abordar les activitats del llibre de l’alumne destinades a la comprensió oral.

El llibre per al professorat ofereix també un suggeriment de programació mensual i setmanal, no amb la intenció de tancar les possibilitats d’aquest material, sinó tan sols la de mostrar una proposta de seqüenciació de continguts, de les moltes possibles. Tenint en compte aquesta seqüenciació, es proposen unes proves d’avaluació mensuals sobre els continguts treballats en els diferents blocs i tallers.

En el llibre per al professorat facilitam, a més a més, fitxes i materials complementaris per practicar, reforçar i ampliar els continguts que es treballen al llibre de l’alumne, per tal d’atendre les necessitats particulars que poden sorgir a l’aula.

+ Carpeta de material d’aula, amb jocs, materials manipulatius i làmines interactives d’ortografia visual i d’intercomprensió. L’objectiu d’aquest material és donar suport a la presentació dels continguts i afavorir el treball col·lectiu a l’aula.

ES0000000082025 895358_Guia_LlenguaMas_5_BAL_70085

PRIMÀRIA5

Tasques i destreses comunicatives

LLIBREPER AL PROFESSORAT

ES0000000082025 895358_Guia_LlenguaMas_5_BAL_70085.indd 1 31/01/2018 11:09:09

+ LlibreMèdia, material digital que inclou un compendi de recursos i activitats digitals pràctiques i atractives, que facilitaran la tasca del docent.

FITX

ES C

OM

PLEM

ENTÀ

RIES

. VO

CA

BULA

RI

Material fotocopiable © 2018 Illes Balears / Santillana Educación, S. L.

Fitxa 12. Famílies de paraulesNom Data

1 Escriu el nom de la imatge i tres mots de la mateixa família:

■ Encercla la part comuna de les paraules de la mateixa família.

308

ES0000000082025 895358 06_Tallers Fitxes_77250.indd 308 3/8/18 12:35

FITX

ES C

OM

PLEM

ENTÀ

RIES

. CO

MPE

TÈN

CIA

LIT

ERÀ

RIA

TASCA 5. Una cosa rosa molt formosaNom Data

Quan pensam en els poemes, el primer que ens ve al cap és la rima: versos curts o llargs; d’una, dues o quatre estrofes, però sempre amb paraules finals que rimen i creen una sensació especial a l’orella.

Què és, exactament, la rima?

És l’efecte sonor que tenen dues paraules que acaben igual. Per exemple, cosa i rosa, muntanya i estranya, orient i valent. En canvi, no rimen paraules com avió i finestra, nigul i poble, maleta i matalàs.

Perquè rimin, no fa falta que les paraules tenguin el mateix nombre de síl·labes. En el cas d’orient i valent, la primera té tres síl·labes i la segona en té dues. El que sí que fa falta és que les darreres síl·labes de totes dues sonin igual.

1 Cerca una paraula que rimi amb cadascuna de les següents:

• vaixell

• bruixot

• tempesta

• ca

• sirena

• sostre

• teulada

• guix

• motor

• esquitx

Quina rima t’ha costat més de trobar?

Material fotocopiable © 2018 Illes Balears / Santillana Educación, S. L. 200

ES0000000082025 895358 04_Literatura_77248.indd 200 3/8/18 12:11

12

Proposta de seqüenciació de continguts

és un material organitzat de manera que permet a cada docent establir amb llibertat una seqüenciació de continguts pròpia. Per tant, els mestres decidiran lliurement què han d’ensenyar i quan.

A continuació, oferim una de les múltiples propostes de seqüenciació que permet aquest material. Es tracta d’un suggeriment que pot ser alterat, enriquit o modificat segons les preferències personals i les característiques de cada grup d’alumnes.

Tot i que el material combina la lectura, l’escriptura, la comunicació oral i la competència literària, suggerim destinar com a mínim un dia cada setmana a abordar la competència lectora, fonamental en aquest nivell per poder avançar en el procés d’aprenentatge de qualsevol àrea.

A més, suggerim alternar les fitxes dels tallers –que els alumnes poden completar de manera més autònoma– amb el desenvolupament de les tasques, que implica una major intervenció del professorat i de la resta dels companys i companyes perquè combinen activitats orals, escrites, individuals, col·lectives...

A la seqüenciació que proposam es planteja destinar la darrera setmana de cada mes a repassar tot el que s’ha treballat a l’aula durant aquell mes, a fer l’avaluació proposada i a utilitzar el material complementari que oferim al llibre per al professorat. Podeu fotocopiar i repartir aquest material als alumnes, o fer-lo servir com considereu més adient. Hi podeu trobar, entre altres, els elements següents:

– Fitxes de competència lectora

– Fitxes de competència literària

– Trucs per parlar en públic

– Fitxes de gramàtica

– Fitxes d’ortografia

– Fitxes de vocabulari

– Banc de dictats

– Suports d’escriptura

– Propostes teatrals

PRIMER TRIMESTRE Setembre

COMUNICACIÓ

ORAL

COMPETÈNCIA

LECTORAESCRIPTURA

COMPETÈNCIA

LITERÀRIAORTOGRAFIA GRAMÀTICA VOCABULARI

2a SETMANA Avaluació inicial

3a SETMANA Tasca 1 Tasca 1 Fitxa 1

4a SETMANA Tasca 1 Tasca 1 Fitxa 1 Fitxa 1

ES0000000082025 895358 00_Inicials_77251.indd 12 3/8/18 12:11

1327

701

/ 1-5



1327

701

/ 1-5



Català Castellà Occità Anglès Francès

9073

65/06-13

El laboratori escolar

PortaobjectesCobreobjectes

Comptagotes

Taula periòdica

Tamboret

Filtro

Bidón

Extractor

Enchufe

Microscope

Handbook

Labels

FunnelPipette

Extincteur

Blouse de laboratoireLunetes de seguretat

Experiéncia

Nòrmes

Taulell

Balanza electrónica

Tratamiento de residuos Tuèu

d’assag

Balança de braci

Bunsen burner

Aimants

Flacons

MascaretesSubstances toxiques

Tongs

Català Castellà Occità Anglès Francès

9073

65/06-13

El laboratori escolar

PortaobjectesCobreobjectes

Comptagotes

Taula periòdica

Tamboret

Filtro

Bidón

Extractor

Enchufe

Microscope

Handbook

Labels

FunnelPipette

Extincteur

Blouse de laboratoireLunetes de seguretat

Experiéncia

Nòrmes

Taulell

Balanza electrónica

Tratamiento de residuos Tuèu

d’assag

Balança de braci

Bunsen burner

Aimants

Flacons

MascaretesSubstances toxiques

Tongs

Taula de continguts

8

COMUNICACIÓ ORAL COMPETÈNCIA LECTORA ESCRIPTURA

TASCA 1. Descriu una nova amistat

TASCA 2. Explica com es fa un treball manual

TASCA 3. Recomana un bon llibre

TASCA 4. Descriu un cartell publicitari

TASCA 5. Explica un malson

TASCA 6. Exposa una idea per a una festa

TASCA 7. Proposa’t un repte

TASCA 8. Formula hipòtesis

TASCA 9. Expressa com veus el futur

TASCA 10. Participa en un debat

TASCA 11. Compara productes

TASCA 12. Explica un conte

TASCA 1. Text expositiu: El programa dels nins

TASCA 2. Narració: Desconcert al circ Magical

TASCA 3. Poesia: Embolic. Adeu. El cargol. El pingüí

TASCA 4. Teatre: Un reialme en problemes

TASCA 5. Reportatge: El zoo del segle xxi

TASCA 6. Microrelat: L’exprés. Humans

TASCA 7. Entrevista: N’Alfredo, investigador de la malària

TASCA 8. Narració d’aventures: Cau aigua blanca del cel

TASCA 9. Gràfic de barres: Representam la realitat: «Què menjam per berenar?»

TASCA 10. Reportatge històric: Un projecte d’alçada

TASCA 11. Pàgina web: Associació Irai

TASCA 12. Jocs de paraules: jeroglífics, enigmes i embarbussaments

TASCA 13. Normes: El bosc vertical

TASCA 14. Còmic: Tires i historietes còmiques: En Batu. Alfons Delmar. Jep i Fidel

TASCA 15. Text descriptiu: Un petit mestre. La cara nord del Cadí

TASCA 16. Narració de terror: Nit devora el castell

TASCA 1. Una narració fantàstica

TASCA 2. Descripció de fotogrames

TASCA 3. El currículum

TASCA 4. Una notícia d’última hora

TASCA 5. Biografia d’un personatge inventat

TASCA 6. Instruccions per fer una feina domèstica

TASCA 7. La crítica teatral

TASCA 8. La queixa

TASCA 9. Els missatges de mòbil

TASCA 10. Descripció d’una persona d’una fotografia

TASCA 11. Els anuncis en línia

TASCA 12. Un sondeig d’opinió

TASCA 13. La narració curta: el microrelat

TASCA 14. Instruccions d’un joc tradicional

TASCA 15. El fulletó turístic

TASCA 16. Comentari d’una notícia a la xarxa

TASCA 17. Descripció d’un espai de feina

TASCA 18. Un acudit en vinyetes

TASCA 19. Narració amb diàlegs

TASCA 20. El text poètic

Retallables

TAULA

DE C

ON

TING

UTS

9

COMPETÈNCIA LITERÀRIA TALLERS

TASCA 1. El gust per la lectura: Bastian, Matilda i tu

TASCA 2. La narració històrica i fantàstica: Més enllà de tot món conegut...

TASCA 3. El narrador en primera persona: Ara us explicaré la meva història

TASCA 4. La poesia: Poemes de tot tipus

TASCA 5. L’argument de la narració: La història es complica

TASCA 6. Els personatges: Aquell al·lotet tímid...

TASCA 7. Els escenaris de la narració: Dins un castell en runes

TASCA 8. El teatre: Sembla una comèdia, però...

TASCA 9. La biblioteca personal: El meu racó de lectura

TASCA 10. Escriptura creativa: Jo també puc crear

Ort

ogra

fia

FITXA 1. La contracció i l’apòstrofFITXA 2. La formació del pluralFITXA 3. Repàs d’accentuacióFITXA 4. Els diftongs i els hiatsFITXA 5. Les vocals o, u àtonesFITXA 6. Les vocals a, e àtonesFITXA 7. La dièresiFITXA 8. L’ús de g, gu, gü i c, qu i qüFITXA 9. La lletra hFITXA 10. La r final mudaFITXA 11. Paraules semblants: quan/quant, tan/tantFITXA 12. Puntuació: el punt i la comaFITXA 13. Puntuació: el punt i coma, els dos puntsFITXA 14. Els signes d’admiració i d’interrogacióFITXA 15. Punts suspensius, parèntesis i cometes

Gra

màt

ica

FITXA 1. Tipus de nomsFITXA 2. Tipus i graus de l’adjectiuFITXA 3. Els determinantsFITXA 4. Els pronoms personals forts i feblesFITXA 5. El temps i el mode del verbFITXA 6. Les conjugacions verbalsFITXA 7. Tipus de verbs: predicatius i atributiusFITXA 8. L’oració: el subjecteFITXA 9. L’oració: el predicatFITXA 10. Els connectors

Voca

bula

ri

FITXA 1. Paraules sinònimesFITXA 2. Paraules antònimesFITXA 3. Paraules polisèmiquesFITXA 4. Els gentilicisFITXA 5. Les abreviaturesFITXA 6. Les siglesFITXA 7. Prefixos i sufixosFITXA 8. Els sufixos valoratiusFITXA 9. Paraules simples i compostesFITXA 10. Interjeccions i onomatopeiesFITXA 11. Sentit propi i sentit figuratFITXA 12. Famílies de paraules

10

Competències clau COMUNICACIÓ

ORALCOMPETÈNCIA

LECTORA ESCRIPTURA

Competència matemàtica, científica i tecnològica

• Tasca 2: 1, 2, 3• Tasca 8: 1, 3

• Tasca 7: 1• Tasca 9: 1-5• Tasca 11:1

• Tasca 9: 1, 2• Tasca 11: 1

Aprendre a aprendre

• Tasca 1: 2, 3, 5• Tasca 2: 2, 3• Tasca 4: 2• Tasca 5: 1• Tasca 6: 1• Tasca 7: 3, 5• Tasca 8: 2• Tasca 9: 1• Tasca 10: 2• Tasca 11: 1-3• Tasca 12: 1

• Tasca 1: 2, 4• Tasca 2: 1-7• Tasca 3: 1-5• Tasca 4: 1-3• Tasca 5: 1-7• Tasca 6: 1-4• Tasca 7: 2-7• Tasca 8: 1-11• Tasca 10: 4-6• Tasca 11: 2-6• Tasca 12: 1-4• Tasca 13: 1-4• Tasca 14: 1-10• Tasca 15: 1-6• Tasca 16: 1-7

• Tasca 1: 1-4• Tasca 2: 1-3• Tasca 3: 1-3• Tasca 4: 1-4• Tasca 5: 1, 3• Tasca 6: 1-4• Tasca 7: 1-3• Tasca 8: 1, 3, 5• Tasca 9: 1-4• Tasca 10: 1-3• Tasca 11: 3• Tasca 12: 1, 2• Tasca 13: 1-4• Tasca 14: 1-3• Tasca 15: 1, 3, 4

• Tasca 16: 1, 2• Tasca 17: 1-5• Tasca 18: 1, 2• Tasca 19: 1-3• Tasca 20: 1-3

Competència social i cívica

• Tasca 1: 1, 3, 4, 5• Tasca 2: 3• Tasca 3: 2• Tasca 4: 2• Tasca 5: 1, 2• Tasca 6: 2• Tasca 7: 2, 3• Tasca 8: 3• Tasca 9: 2• Tasca 10: 1-4• Tasca 11: 4• Tasca 12: 3, 4

• Tasca 1: 1, 5• Tasca 10: 7• Tasca 11: 8• Tasca 13: 5

• Tasca 1: 5• Tasca 2: 4• Tasca 3: 2, 3• Tasca 4: 2• Tasca 5: 2• Tasca 8: 1-4• Tasca 11: 2, 3• Tasca 12: 3• Tasca 15: 2• Tasca 16: 4• Tasca 18: 3

Iniciativa i actitud emprenedora

• Tasca 6: 3• Tasca 7: 1, 2, 4• Tasca 9: 3• Tasca 11: 4

• Tasca 1: 3, 5• Tasca 4: 4, 5• Tasca 5: 2, 8• Tasca 7: 8• Tasca 11: 7

• Tasca 1: 5• Tasca 2: 4• Tasca 3: 3• Tasca 4: 5• Tasca 5: 3• Tasca 6: 4• Tasca 7: 3• Tasca 8: 2, 4, 5

• Tasca 11: 4• Tasca 15: 4• Tasca 16: 3, 4• Tasca 18: 4• Tasca 19: 4• Tasca 20: 4

Consciència i expressió cultural

• Tasca 3: 1, 2• Tasca 4: 1• Tasca 12: 2

• Tasca 10: 1-3, 7• Tasca 12: 1-4

La comunicació lingüística no s’explicita en aquesta taula perquè cada una de les tasques i fitxes del llibre de l’alumne està orientada a desenvolupar-la i a posar-la en pràctica.

11

CO

MPETÈN

CIES C

LAU

COMPETÈNCIA LITERÀRIA ORTOGRAFIA GRAMÀTICA VOCABULARI

• Fitxa 12: 2

• Tasca 1: 1, 2• Tasca 2: 1-5• Tasca 3: 1-6• Tasca 4: 1-6• Tasca 5: 1, 2• Tasca 6: 1-4• Tasca 7: 1-4• Tasca 8: 1, 2• Tasca 9: 1, 3• Tasca 10: 1

• Fitxa 1: 1-9• Fitxa 2: 1-7• Fitxa 3: 1-6• Fitxa 4: 1-6• Fitxa 5: 1-8• Fitxa 6: 1-7• Fitxa 7: 1-7• Fitxa 8: 1-6• Fitxa 9: 1-6• Fitxa 10: 1-7• Fitxa 11: 1-7• Fitxa 12: 1-5• Fitxa 13: 1-6• Fitxa 14: 1-5• Fitxa 15: 1-6

• Fitxa 1: 1-6• Fitxa 2: 1-7• Fitxa 3: 1-6• Fitxa 4: 1-7• Fitxa 5: 1-5• Fitxa 6: 1-5• Fitxa 7: 1-6• Fitxa 8: 1-12• Fitxa 9: 1-6• Fitxa 10: 1-6

• Fitxa 1: 1-4• Fitxa 2: 1-4• Fitxa 3: 1-3• Fitxa 4: 1-4• Fitxa 5: 1-3• Fitxa 6: 1-3• Fitxa 7: 1-4• Fitxa 8: 1-3• Fitxa 9: 1-3• Fitxa 10: 1-3• Fitxa 11: 1-3• Fitxa 12: 1-3

• Tasca 7: 2• Tasca 9: 1, 2, 4• Tasca 10: 2

• Fitxa 12: 1 • Fitxa 9: 6

• Tasca 2: 6• Tasca 3: 6• Tasca 4: 7• Tasca 9: 4• Tasca 10: 2

La competència digital es treballa en les activitats i recursos que s’han inclòs en el LlibreMèdia.

12

Proposta de seqüenciació de continguts

és un material organitzat de manera que permet a cada docent establir amb llibertat una seqüenciació de continguts pròpia. Per tant, els mestres decidiran lliurement què han d’ensenyar i quan.

A continuació, oferim una de les múltiples propostes de seqüenciació que permet aquest material. Es tracta d’un suggeriment que pot ser alterat, enriquit o modificat segons les preferències personals i les característiques de cada grup d’alumnes.

Tot i que el material combina la lectura, l’escriptura, la comunicació oral i la competència literària, suggerim destinar com a mínim un dia cada setmana a abordar la competència lectora, fonamental en aquest nivell per poder avançar en el procés d’aprenentatge de qualsevol àrea.

A més, suggerim alternar les fitxes dels tallers –que els alumnes poden completar de manera més autònoma– amb el desenvolupament de les tasques, que implica una major intervenció del professorat i de la resta dels companys i companyes perquè combinen activitats orals, escrites, individuals, col·lectives...

A la seqüenciació que proposam es planteja destinar la darrera setmana de cada mes a repassar tot el que s’ha treballat a l’aula durant aquell mes, a fer l’avaluació proposada i a utilitzar el material complementari que oferim al llibre per al professorat. Podeu fotocopiar i repartir aquest material als alumnes, o fer-lo servir com considereu més adient. Hi podeu trobar, entre altres, els elements següents:

– Fitxes de competència lectora

– Fitxes de competència literària

– Trucs per parlar en públic

– Fitxes de gramàtica

– Fitxes d’ortografia

– Fitxes de vocabulari

– Banc de dictats

– Suports d’escriptura

– Propostes teatrals

PRIMER TRIMESTRE Setembre

COMUNICACIÓ

ORAL

COMPETÈNCIA

LECTORAESCRIPTURA

COMPETÈNCIA


2a SETMANA Avaluació inicial



13

PROPO

STA D

E SEQÜ

ENC

IAC

IÓ D

E CO

NTIN

GU

TSCOMUNICACIÓ

ORAL

COMPETÈNCIA

LECTORAESCRIPTURA

COMPETÈNCIA


1a SETMANA Tasca 3 Tasca 4 Tasca 5 Fitxa 3

2a SETMANA Tasca 6 Fitxa 4 Fitxa 3 Fitxa 4

3a SETMANA Tasca 4 Tasca 5 Tasca 7 Tasca 3

4a SETMANA Repàs, material complementari i avaluació

Novembre

COMUNICACIÓ

ORAL

COMPETÈNCIA

LECTORAESCRIPTURA

COMPETÈNCIA





Desembre

OctubreCOMUNICACIÓ

ORAL

COMPETÈNCIA

LECTORAESCRIPTURA

COMPETÈNCIA






14

SEGON TRIMESTRE

La temporalització proposada per a març i abril pot variar en funció de les dates de la Setmana Santa.

COMUNICACIÓ

ORAL

COMPETÈNCIA

LECTORAESCRIPTURA

COMPETÈNCIA






Març

FebrerCOMUNICACIÓ

ORAL

COMPETÈNCIA

LECTORAESCRIPTURA

COMPETÈNCIA






COMUNICACIÓ

ORAL

COMPETÈNCIA

LECTORAESCRIPTURA

COMPETÈNCIA



3a SETMANA Tasca 9 Fitxa 6 Fitxa 5 Fitxa 8


Gener

15

TERCER TRIMESTRE

PROPO

STA D

E SEQÜ

ENC

IAC

IÓ D

E CO

NTIN

GU

TS

MaigCOMUNICACIÓ

ORAL

COMPETÈNCIA

LECTORAESCRIPTURA

COMPETÈNCIA



2a SETMANA Tasca 18 Fitxa 13 Fitxa 9



AbrilCOMUNICACIÓ

ORAL

COMPETÈNCIA

LECTORAESCRIPTURA

COMPETÈNCIA





COMUNICACIÓ

ORAL

COMPETÈNCIA

LECTORAESCRIPTURA

COMPETÈNCIA





Juny

COMUNICACIÓ ORAL

SUGGERIMENTS DIDÀCTICS

• Presentació

• Propostes específiques

• Activitats i jocs

• Solucions

MATERIAL COMPLEMENTARI PER A L’ENSENYAMENT INDIVIDUALITZAT

• Trucs per parlar en públic

• Qui és qui?

Comunicació oral. Suggeriments didàctics

Presentació Treballar de manera sistemàtica i variada l’expressió oral facilita que els alumnes es puguin comunicar de manera eficaç en situacions diverses, que escoltin amb atenció el seu interlocutor i que respectin les regles dels intercanvis comunicatius. Tot i que normalment es té molt present la importància de les habilitats de comunicació oral, mai no han rebut a l’aula la mateixa dedicació que les escrites. Potser la causa ha estat la manca de temps i també el fet de creure que, d’alguna manera, aquestes habilitats s’anirien desenvolupant de forma espontània.

És necessari que a l’aula es dugui a terme un treball sistemàtic que contribueixi a desenvolupar el nivell de comunicació oral dels alumnes. Conscients de tot això, en el llibre de de cinquè curs hem dedicat un apartat complet a aquest aspecte del llenguatge. Es tracta de 12 tasques programades amb molta cura perquè els alumnes millorin les seves habilitats d’expressió i de comprensió oral. Cada tasca està relacionada amb una finalitat concreta (descriure una amistat, explicar com fer un treball manual, recomanar un bon llibre…), en la qual es desenvolupa una situació de comunicació que serveix com a model d’expressió i per treballar la comprensió oral. Aquestes situacions es presenten a l’aula mitjançant una sèrie d’àudios protagonitzats per personatges amb els quals els alumnes connectaran fàcilment.

Els diàlegs inclosos en el CD de Comunicació oral presenten situacions comunicatives amb diferents propòsits (descriure un cartell publicitari, explicar un malson, exposar una idea per a una festa, proposar-se un repte, fer hipòtesis, explicar com es veu el futur...). La tasca amb els àudios exigeix un exercici d’atenció i de memòria auditiva per resoldre les activitats marcades amb la icona corresponent. L’àudio es reproduirà una vegada o dues, segons la intenció del docent. En el cas que s’hagi d’escoltar més d’una vegada, seria convenient que, entre una audició i l’altra, es faci una lectura en veu alta de les activitats que hi estan relacionades. Encara que les activitats de cada tasca es basen en contextos ficticis relacionats amb l’àudio, connecten immediatament amb la vida real dels alumnes, perquè en les activitats següents se’ls proposa produir missatges orals vinculats a la seva experiència, a les seves opinions, als seus gustos o a les seves necessitats, similars als que han escoltat. En sentir-se protagonistes de cadascuna de les situacions, els alumnes s’hi impliquen.

Tan important és saber expressar-se bé oralment com saber escoltar les persones que ens parlen, així com saber parlar entre tots. Per aquest motiu, hi ha activitats en què es treballen també aquestes habilitats.

Convé destacar que les activitats d’expressió oral de les tasques permeten treballar en qualsevol moment qüestions fòniques, com ara l’articulació dels sons, l’entonació, el volum, l’expressivitat… A més a més, moltes requereixen l’aplicació d’habilitats socials i estan especialment indicades per dur a terme un treball cooperatiu.

Els diferents àmbits amb els quals s’inicia el desenvolupament de les tasques fan que aquestes no resultin repetitives ni previsibles, perquè cadascuna requereix posar en pràctica destreses comunicatives molt diferents. Es tracta de donar cabuda a la classe a un ampli ventall de situacions

CO

MU

NIC

AC

IÓ O

RAL

19

en què els alumnes aprenguin les normes que regeixen els intercanvis comunicatius, desenvolupin destreses orals i s’acostumin a parlar en públic.

Per garantir l’eficàcia del treball de comunicació oral proposat en aquest material, s’ha de planificar rigorosament: plantejar-se quins objectius se cerquen amb cada activitat, com s’organitzarà la classe, com es farà la correcció de les activitats... Es tracta de deixar el mínim espai possible a la improvisació per rendibilitzar al màxim la tasca. Per això, dins el material d’avaluació, s’ofereix una plantilla o rúbrica que permet valorar diferents aspectes relacionats amb l’expressió oral.

Propostes específiques

TASCA 1. Descriu una nova amistat

• L’objectiu principal de la tasca és aprendre a descriure persones, tant des del punt de vista físic com de la personalitat. No només es pretén fer una descripció objectiva (alçada, constitució, color dels cabells i dels ulls...), sinó també subjectiva. A l’exemple que es presenta a l’audició, na Carla, la nina que fa la descripció, també explica el que en Nico, el nin nou, li ha semblat i la impressió que en té.

• La tasca s’inicia amb preguntes de comprensió directa del que s’ha escoltat, per estar segurs que els nins i les nines han entès l’enregistrament, abans de treballar-ne altres aspectes.

• A l’activitat 2, es proposa fer una classificació dels trets que na Carla explica d’en Nico segons l’aspecte de la descripció al qual corresponen. Si us sembla convenient, abans de fer l’activitat, feis una llista conjunta de tots els trets a la pissarra, perquè després cada infant els escrigui a la casella adequada.

• Plantejau l’activitat 4 com un joc. A les dues fotografies hi ha molts de nins i nines, per això pot ser difícil donar detalls a bastament perquè els companys endevinin de qui es tracta. Si al final de la descripció no han endevinat qui és el personatge descrit, poden fer preguntes que els ajudin a identificar-lo.

• En l’apartat Pren la paraula, fomentau la participació de tots els infants de la classe; plantejau-lo també com un joc, semblant al que heu fet a l’activitat 4, amb la diferència que ara cada infant coneix el nin o la nina descrits, per tant, pot incloure en la descripció informacions sobre la seva personalitat, les seves aficions i altres trets que no són purament físics (la veu, la manera de parlar, de moure’s i de caminar, els interessos, etc.).

TASCA 2. Explica com es fa un treball manual

• Després de la conversa espontània de la tasca 1, la tasca 2 ens presenta la gravació d’un programa que podria ser un tutorial d’Internet. S’hi explica com es fa un penell casolà de cartó, a petició d’una seguidora. És una manera diferent de presentar als infants un text instructiu, que conté la informació necessària per fer un treball manual. Si us sembla interessant i teniu temps, podeu fer-la a l’aula, en grups de quatre, seguint totes les instruccions que es donen en la gravació.

• A l’activitat 1, treballam la comprensió i començam a prendre consciència de la importància de l’ordre en els textos instructius. Plantejau-los què passaria si rebéssim les instruccions desordenades, si podríem construir el penell correctament.

• A més de veure com s’han de donar instruccions, és important reflexionar sobre les característiques que ha de tenir un text instructiu, per això a l’activitat 2 es presenten trets que poden ser propis o no d’aquest tipus de textos. Comentau-los tots oralment i, després, valorau que els apliquin amb plena consciència.

20

1 Segueix les indicacions següents:

• Feis parelles per fer feina.

• En un parell de minuts, cadascú explicarà a la seva companya o al seu company si fa cap activitat extraescolar, del tipus que sigui (esplai, esport, escacs...). Li dirà què fa, quan i on, i en què consisteix.

Seguidament, explicarà el mateix davant un grup reduït d’alumnes (que poden ser 4 o 5).

• Per acabar, cadascú ho tornarà a exposar davant tota la classe.

2 Un pic fet, respon a les preguntes següents:

• Ho has explicat de la mateixa manera totes les vegades? Per quin motiu?

• Què creus que ha condicionat la teva manera d’explicar-te?

• Valorau col·lectivament com el context determina la manera com us expressau.

Parlar en diferents contextos i situacionsNom Data

Cadascú es planteja el fet de parlar davant els altres d’una manera diferent: per a alguns és agradable i no representa cap problema; per a uns altres és un tràngol, sobretot pel fet que han de superar la vergonya.

Pensau en els diferents contextos en els quals parlau davant altres persones, com ara:

� Quan us trobau amb els pares o amb la família després de passar el dia a l’escola.

� Quan heu de fer una exposició davant les companyes i els companys de classe.

� Quan algú que no coneixeu es dirigeix a vosaltres per demanar-vos alguna cosa...

En funció de cada situació, us comunicareu d’una manera o d’una altra, segons el context (si coneixeu o no el vostre interlocutor, si hi ha molta gent que us escolta, si és una situació formal o informal...).

Sigui com sigui, convé espolsar-se la vergonya i guanyar seguretat en un mateix a força de practicar la comunicació oral de tot tipus.

CO

MU

NIC

AC

IÓ O

RAL • TRU

CS PER PARLAR EN

PÚBLIC


Qui és qui?

1 Cadascú tria una persona de les fotografies següents:

• Comença un nin o una nina. La resta, per torns, ha de fer-li preguntes que es puguin respondre amb un sí o un no, per esbrinar qui és el personatge escollit (exemple: Du ulleres?) i anar eliminant els personatges que no tenen aquest tret.

• Poden anar marcant les fotografies que trien o que descarten amb un color diferent per a cadascun dels companys.

• Quan s’encerti, la persona que l’ha triat ha de fer-ne una descripció completa en veu alta. Els altres poden completar-la si consideren que es pot afegir alguna informació.

Paul

Isabel

Aina

Joe

Rita

Bharati

Adam Colyn Dora

CO

MU

NIC

AC

IÓ O

RAL

• P

REG

UN

TES

I RE

SPO

STES


COMPETÈNCIA LECTORA


• Presentació



• Solucions

• Pàgines web


• Fitxes de competència lectora

• Propostes teatrals

• Suggeriments de lectura

SON

S I LLETRES

Competència lectora. Suggeriments didàctics

Presentació Aconseguir que els alumnes comprenguin el que llegeixen és un dels principals objectius dels docents que eduquen en l’àmbit de lingüístic i, en general, de qualsevol docent, independentment de la matèria que ensenyi.

Sens dubte, el moment en què un alumne o una alumna aprèn a llegir és una de les grans fites en la seva biografia. El text escrit continua sent el principal mitjà de transmissió del coneixement, i la lectura, el poderós instrument que ens permet desxifrar-lo. Però no basta amb una senzilla descodificació: cada infant haurà d’adquirir múltiples i complexes destreses (entonació i velocitat adequades, reconeixement del significat de les paraules dins el seu context, realització de prediccions i inferències a partir del coneixement propi del món…) i posar-les en joc per ser considerat un lector competent. El seu èxit escolar, i fins i tot la seva pròpia autonomia, depenen en gran part d’això.

Conscients de la necessitat de convertir els alumnes en lectors experts que apliquen les estratègies de comprensió més adequades a cada text i a cada situació de lectura, hem dissenyat les tasques que formen part d’aquest material.

El primer repte ha estat la selecció dels textos. Les setze tasques de competència lectora van associades a textos de tot tipus: exposició, narració, poesia, teatre, notícia, microrelat, entrevista, narració d’aventures, gràfic de barres, reportatge històric, pàgina web, jocs de paraules (jeroglífics, enigmes i embarbussaments), normes, tires còmiques, descripció i narració de terror. Els textos han estat escollits segons la seva qualitat, la seva adequació als models que es volen presentar, la seva utilitat…

Sobre el treball de comprensió, és important destacar el fet que no es tracta d’una sèrie de propostes successives formulades a l’atzar, sinó d’un qüestionari elaborat rigorosament per obtenir les claus del text i guiar l’alumnat per arribar a comprendre’l, que no és altra cosa que reconstruir-lo.

La tipologia d’activitats és molt variada i depèn, entre altres coses, del tipus de text que es treballa en cada moment: no és el mateix comprendre un text expositiu que una poesia, una entrevista o una narració de terror. Algunes activitats incideixen sobre aspectes estructurals i de contingut, com ara les parts del text, els personatges, la seqüència de les accions, les seves causes…; de vegades, focalitzen l’atenció dels alumnes en qüestions estilístiques que, altrament, els passarien desapercebudes i, en altres casos, se’ls demana l’opinió sobre algun element concret. D’altres, com ara les activitats prèvies a la lectura o les que es proposen quan ja s’ha treballat la comprensió, desborden el text, el sobrepassen. Són activitats en les quals els alumnes han d’establir relacions entre la lectura que s’ha duit a terme i la seva realitat; així s’afavoreix que el text «surti» a la vida real i també que els infants «entrin» en el text i en modifiquin algun element. Això sí, totes les activitats, tant les de comprensió oral com les d’inferència, les que requereixen simplement triar una opció entre diverses o les que exigeixen una feina de redacció més complexa, persegueixen el mateix objectiu: dotar els alumnes d’estratègies que els permetin arribar a ser bons lectors.

CO

MPETÈN

CIA

LECTO

RA

63

Els tipus de textos que es presenten són molt variats. D’una banda, hi ha textos literaris, com ara la narració, la poesia, el teatre, el microrelat, la narració d’aventures o la de terror. D’altra banda, trobam aquells textos que podríem classificar com a periodístics, com és el cas de la notícia, l’entrevista o el reportatge històric. També n’hi ha d’expositius o descriptius, que es poden trobar en diferents contextos. Finalment, els jocs de paraules i les tires còmiques combinen text i imatge; i les normes i les pàgines web formen part de la quotidianitat dels alumnes i poden fer referència a temàtiques diverses.

Com que es tracta d’un ventall de textos molt diversos, també ho són les activitats proposades per a cadascun: en alguns casos se centren quasi exclusivament en els aspectes essencials, mentre que en altres apunten al context real en què es poden trobar i als elements gràfics que contenen.

Els textos teatrals ofereixen l’oportunitat de ser dramatitzats i constitueixen una ocasió excel·lent per al treball cooperatiu. A més a més, permeten aprofundir en valors com ara l’amistat, l’ajuda desinteressada, la tolerància, el respecte als altres i la convivència en general.


TASCA 1. Text expositiu: El programa dels nins

• El text que es presenta es basa en un document d’UNICEF, elaborat a partir d’una dinàmica participativa sobre els drets de la infància. Podeu trobar la descripció detallada de la dinàmica en aquesta adreça: http://www.ciudadesamigas.org/wp-content/uploads/2015/02/Vota_por_mi_catalan.pdf. Si us sembla interessant, podeu aplicar-la a la vostra aula, per elaborar el vostre propi programa electoral.

• A l’activitat 1 es presenten quatre possibles objectius del programa electoral. Es tracta de contextualitzar el text i de comprendre’n la motivació.

• L’activitat 3 proposa de fer una primera valoració del programa. Els nins i les nines han d’expressar lliurement la seva opinió, el poden modificar i hi poden afegir idees noves. Les propostes que sorgeixin en el treball per parelles es poden presentar després al conjunt de la classe.

• A l’activitat 4 es treballa el significat de dos termes que apareixen en el text: assetjament i discapacitat; s’han de tractar amb molta cura, especialment si hi ha algun infant que els hagi patit o viscut de prop.

• L’activitat 5, la darrera de les que es proposen per a aquest text, es presenta com una invitació a obrir un debat sobre la participació dels nins i les nines en la societat i els mecanismes que tenen per fer sentir la seva veu, i també sobre el seu dret a opinar i a ser tenguts en compte. Valorau conjuntament si l’escola disposa de protocols establerts per escoltar l’opinió dels alumnes i què podria fer per millorar-los; després, analitzau el mateix en altres àmbits de la societat.

TASCA 2. Narració: Desconcert al circ Magical

• La tasca s’obri amb unes preguntes per situar l’alumnat en el context del circ, un element molt important del text. Valorau quin coneixement inicial tenen d’aquest espectacle i comentau tots junts en què consisteix i qui hi actua. Demanau també si hi ha cap altra característica del circ que destacarien i explicau que normalment es desplaça de poble en poble per representar la funció.

• La lectura del text s’interromp per assegurar que s’ha interpretat correctament un detall clau per a l’argument. Demanau als alumnes que expliquin breument en quina situació es troba el circ.

64

FITXES CO

MPLEM

ENTÀ

RIES. CO

MPETÈN

CIA

LECTO

RA

TASCA 5. Text expositiuNom Data

Començar la casa per la saunaEn alguns països del món, les cases tenen una estructura diferent de la que

tenen aquí. A Finlàndia, per exemple, hi fa moltíssim de fred, i això condiciona molt la manera de viure i l’equipament de les cases.

A la majoria de cases de Finlàndia hi ha una sauna. Una sauna és una cabana de fusta amb un banc per seure i una estufa, que serveix per prendre una espècie de banys de vapor.

La sauna és molt important per als finlandesos, per a ells és un mètode tradicional de rentar-se i a la vegada purificar la pell. Per això, el primer que construeixen d’una casa és la sauna. L’ús de la sauna constitueix un ritual que consta de diversos passos.

En primer lloc, prenen un bany de vapor dins la sauna, asseguts al banc i sense roba. El vapor s’obté encalentint aigua a l’estufa o bé vessant aigua damunt pedres molt calentes. Els banys de vapor fan suar molt, de manera que, a través de la pell, s’expulsen totes les substàncies impures del cos.

A continuació, s’aboquen damunt el cap aigua ben freda, que prèviament han agafat d’un riu o d’una font. L’aigua freda activa la circulació de la sang.

Després, es fan un massatge amb branques de bedoll, perquè, amb el fregament de les branques amb la pell, es facilita que se suï més.

Tot seguit, es renten amb sabó i aigua calenta, que també tenen en un cubell. La calentoreta té uns efectes sedants, per afrontar amb valentia el darrer pas.

Finalment, s’estiren i es rebolquen damunt la neu o bé es fiquen dins l’aigua, devora la sauna. Pensa que a Finlàndia hi fa molt de fred i la neu ho cobreix tot durant molts de mesos de l’any. Tot i això, moltes persones ja no fan aquest darrer pas, sobretot a les ciutats.

En molts d’altres països hi ha saunes de vapor d’aigua calenta com les finlandeses, però la gent no segueix tot el ritual. No s’acaben rebolcant a la neu ni es freguen amb branques d’arbre! En els països càlids no tenim saunes a casa, però sí que n’hi ha en molts de gimnasos, la diferència és que es fan servir per aprimar-se o per relaxar-se.


FITX

ES C

OM

PLEM

ENTÀ

RIES

. CO

MPE

TÈN

CIA

LEC

TORA

1 Marca el que s’explica en el text:

L’origen de la sauna.

Com es practica la sauna.

Qui practica la sauna.

2 Numera aquests dibuixos d’acord amb el ritual de la sauna:

3 Completa aquest esquema, respon a les preguntes i fes un resum del text:

En primer lloc

A continuació

Després

LA SAUNA

• Quina estructura té el text?

• Què passaria si l’ordenàssim d’una altra manera?

Resum del text:


Peripècies d’un geni entre els humansPersonatges: Princesa, skater i Geni

(Entre el públic, entra la princesa seguida d’un al·lot amb skate. La princesa mira al seu voltant.)

Princesa: Uf, tanta sort; no hi ha ningú. En aquest palau tots són uns dormilegues.

skater: (Admirant el palau.) Quina passada, tu. Així que era cert! Vius en un palau!

Princesa: No t’ho creies, eh?skater: És que no havia conegut mai una princesa. Ei, perdoni, li hauria

de dir de vostè, no?Princesa: No siguis ase. Ua, quin mal als peus! Tota la nit ballant! (S’asseu al sofà.)skater: (Mirant al seu voltant.) Això és al·lucinant! Tu vius aquí cada dia?Princesa: Què és això? (S’ha assegut damunt una pedra preciosa.)

Oh, que guapa!skater: Que potent! (Irònic.) Només deu valer uns quants milions. (La princesa frega la pedra i entra el geni.)Geni: Què desitja el meu amo i senyor?skater: Uala! (Divertit.) Funciona bé el servei, eh?Geni: (Desconcertat, a l’skater.) Però tu qui ets?skater: Jo? (Consulta la princesa amb la mirada.) Un col·lega, no?Princesa: (Agressiva, al geni.) Digues qui ets tu, més aviat.Geni: Jo? N’Eugeni.skater: (Meravellat.) El geni? El geni de la pedra?Geni: (Irritat.) Eu-ge-ni.

TEATRE 3. Una obra de fantasiaNom Data


CO

MPETÈN

CIA

LECTO

RA • PRO

POSTES TEATRALS

121

Princesa: Un geni! Que guai! Fes-me fer la volta al món, Geni!Geni: Que JO li faci fer la volta al món? (Riu.) Miri, senyoreta, vostè mateixa

pot fer realitat el seu desig. Només ha d’agafar la maleta i partir. No sé si m’explic. (Li agafa la pedra.)

(La princesa es mira l’skater amb una expressió de decepció.)skater: Té raó, jo estic fent la volta al món en autoestop. Per què no vens

amb jo?Princesa: De veres? Puc venir amb tu?skater: Home, a veure... No sé si t’agradarà, perquè no em puc permetre

gaires comoditats, però...Princesa: Estic farta de comoditats! Vull conèixer la vida de veritat.Geni: (Emocionat.) Perdonau que us interrompi, però... us podria

acompanyar?skater: (Entusiasmat.) Uala, tio. Pot ser un xollo viatjar amb un geni!Princesa: D’acord. A jo no em fa res. Pareix simpàtic.Geni: No, però vull venir com un amic, no com un esclau dels vostres

desitjos, eh?Princesa: Perfecte, estic fins als nassos d’esclaus. El que vull són amics, jo.skater: Guai! Idò vaig a recollir la motxilla i us pas a cercar al vespre, d’acord?

adelaida Frías http://obresdeteatre.com (adaptació)

PREPARAM LA REPRESENTACIÓ

1 En grups de tres, feis una lectura dramatitzada de l’escena. Cadascú prepararà i representarà un personatge. Procurau entonar d’acord amb l’expressivitat que requereix cada moment.

2 Continuau amb els mateixos grups de tres. Feis una llista de tots els objectes que necessiteu per representar aquesta escena:

• Com us imaginau que és el palau? Pensau com el podríeu representar amb materials que us siguin fàcils d’aconseguir:


CO

MPE

TÈN

CIA

LEC

TORA

• P

ROPO

STES

TEA

TRAL

S

122

Presentació de l’obra

L’autoraCaterina Valriu Llinàs, coneguda amb el nom de Catalina Contacontes (Inca, 24 d’agost de 1960) és escriptora i filòloga en llengua catalana. És directora del Grup d’Estudis Etnopoètics i del Grup de Recerca en Etnopoètica de les Illes Balears. Forma part del Consell de Crítics de la revista Faristol des de l’any 2000. Ha dirigit la col·lecció Tirurany de rondalles mallorquines.

L’obraL’amic de paper narra la història de dos companys de classe, en Reinald i en Lluís, que acaben fent-se molt amics.

En Reinald arriba a una escola nova on no coneix ningú i, un capvespre, accepta la invitació per berenar a casa d’un company d’aula, en Lluís, el raret de la classe. Tot i que la resta de companys el marginen, en Reinald acaba descobrint que en Lluís és un al·lot molt interessant, que viu envoltat de llibres; per això sap tantes coses.

Tots dos s’enamoren d’una al·lota, na Saliàndria, que, a través d’un conjur, provoca la desaparició d’en Lluís. En Reinald descobreix que no ha desaparegut, sinó que viu dins els llibres, en forma de dibuix, però poden comunicar-se i parlar cada dia.

Passen els anys i en Reinald es casa i té fills, mentre que en Lluís viu de llibre en llibre. Creus que això serà un impediment perquè puguin continuar sent amics?

L’amic de paperCaterina Valriu

CO

MPETÈN

CIA

LECTO

RA • SU

GG

ERIMEN

TS DE LEC

TURA

123

CO

MPE

TÈN

CIA

LEC

TORA

• S

UG

GER

IMEN

TS D

E L

ECTU

RA

Per què s’ha de llegir?Un dels propòsits principals de l’obra és el d’iniciar els infants en la lectura.

La història pot semblar-los especialment propera, ja que passa en una escola i amb protagonistes i circumstàncies que, de ben segur, els resultaran familiars.

No obstant això, la quotidianitat de l’aula es mescla amb fantasia, màgia i misteris, temàtiques que sempre interessen els infants. Per això, aquest relat pot resultar-los especialment atractiu.

D’altra banda, aquesta novel·la fomenta particularment l’interès per la lectura. Segur que hem sentit a dir moltes vegades que els lectors vivim a través dels llibres, que per mitjà d’ells podem viure nous mons, noves aventures... Però aquesta novel·la va un pas més enllà: aquest fet esdevé real. Un al·lot entra a viure dins els llibres i això, a més de sorprendre els nins i les nines, també reforça la idea que la lectura és determinant en el nostre procés vital i educatiu.

Aportació del llibre al desenvolupament de les competències

• Comunicació lingüística

Despertar l’interès per la lectura.

Ampliar el vocabulari.

Llegir en veu alta fragments d’un llibre encarnant un dels personatges.

• Consciència i expressió cultural

Imaginar i dibuixar un personatge nou.

Crear nous conjurs i jugar a desxifrar-los.

Interessar-se per cultures i formes de vida diferents de la pròpia.

• Competència digital

Fer cerques senzilles a Internet per tal de trobar el significat d’algunes paraules.

• Competència social i cívica

Respectar espais comuns de foment de la cultura.

Educació en valorsLa història que s’explica al llibre permet reflexionar sobre el valor de l’amistat i la importància de la cultura en la formació de les persones.

124

ESCRIPTURA


• Presentació



• Solucions

• Pàgines web


• Trucs per escriure bé

• Suports d’escriptura

SON

S I LLETRES

Escriptura. Suggeriments didàctics

Presentació Aprendre a escriure és un dels grans objectius de l’educació primària. En el cinquè curs, els alumnes ja tenen l’escriptura com a mitjà de comunicació habitual tant a l’escola com a la vida quotidiana. La lectura forma part de la seva vida: llegeixen a classe, però també a casa, sobre els temes que els criden l’atenció, en paper o en suport digital. I com més llegeixen, més augmenta la seva capacitat expressiva en l’àmbit escrit: guanyen vocabulari, milloren la sintaxi i escriuen cada vegada amb més fluïdesa i d’una manera més àgil.

Escriure és una tasca molt complexa que requereix estratègies diferents, que s’aniran introduint i perfeccionant en cada curs: aconseguir una representació gràfica correcta dels fonemes, aplicar regles d’ortografia, fer un bon ús de la sintaxi i respectar la situació comunicativa en la qual el text que s’escriurà adquireixi sentit (qui en serà el lector, quin missatge es vol transmetre, quin tipus de text és l’adequat…).

L’actitud positiva dels alumnes vers l’escriptura és clau en el seu èxit com a escriptors. El repte del docent és despertar-los l’entusiasme i mantenir-lo viu malgrat les dificultats. Per aconseguir aquest objectiu, és fonamental mantenir un clima motivador a classe, valorant la iniciativa, l’esforç i la creativitat, i transmetre la importància que té en la vida diària saber escriure. Escrivim per expressar sentiments o narrar vivències personals a algú que és lluny, per informar sobre un esdeveniment, per organitzar les idees, per resoldre problemes, per divertir-nos… Tots utilitzam l’escriptura de manera habitual i, per tant, tots som escriptors. En aquest sentit, és important que les tasques d’escriptura que es plantegin tenguin relació amb la vida real dels nins i les nines: escrivim textos propers, com una descripció o una narració, però també més formals, com una queixa, etc.

Per establir les bases de l’expressió escrita, de cinquè curs conté vint tasques que proposen diferents tipologies textuals perquè els alumnes escriguin. Totes les tasques proposen la creació de textos, molt motivadors tant per la seva relació amb l’entorn i amb les experiències dels alumnes com pel fet que els obrin un ventall ampli de models que trobaran tant en la seva vida escolar com extraescolar. Els alumnes afrontaran l’elaboració de textos molt diversos: la narració fantàstica, la descripció de fotogrames, el currículum, la notícia d’última hora, la biografia, les instruccions per fer una feina domèstica, la crítica teatral… Totes aquestes tasques tenen un enfocament pràctic, és a dir, els textos que han d’escriure sempre tenen una finalitat comunicativa real: redactar una queixa, escriure un missatge de mòbil, descriure una persona d’una fotografia, donar les instruccions per jugar a un joc, etc. D’aquesta manera, els alumnes comprendran que l’escriptura és una eina indispensable a la vida.

En cada tasca hi ha un treball planificat amb molta cura que va dirigint les nines i els nins a l’escriptura d’un text diferent que es proposa en cada cas. Es tracta d’activitats atractives i estimulants que inclouen les pautes necessàries perquè siguin reptes motivadors. Són, a més a més, propostes que els fan recórrer a la imaginació i que els condueixen a treure el màxim profit de la seva creativitat, de manera que reforçaran la confiança en la capacitat d’expressar-se per escrit en qualsevol camp (quotidià, narratiu, periodístic...).

ESCRIPTU

RA

133

No es pot acabar aquesta presentació sense subratllar la importància de la fase de revisió en el procés d’escriptura. De fet, els bons escriptors revisen contínuament els textos i els refan mentre els elaboren. Rellegir, revisar i refer el que s’ha escrit són procediments que han de ser habituals: en el cicle superior, ja disposen dels criteris i les eines necessaris. També poden recórrer a l’intercanvi de textos amb algun company o companya perquè el pugui llegir i donar-ne una opinió raonada i constructiva. Han de comprendre que el text no és una realitat invariable, sinó que sempre està obert al canvi per millorar-lo.


TASCA 1. Una narració fantàstica

• Un text motivador presenta els elements que caracteritzen la narració fantàstica. Un personatge que trobarem a cada tasca d’escriptura apareix per primera vegada. Comentau quin aspecte té i què fa: és un personatge imaginari, esfèric i amb antenes que té uns papers a la mà.

• L’activitat 1 té l’objectiu de diferenciar els fets que es poden considerar possibles d’altres que serien propis d’una narració fantàstica. Es parteix de situacions inicials realistes (versemblants) que els alumnes han de fer evolucionar de dues maneres: una que sigui possible en la vida real i una altra d’imaginària i impossible.

• A l’activitat 2 es proposen elements que poden aparèixer en una narració fantàstica. Els alumnes n’han de proposar uns quants de collita pròpia. Demanau-los quines propietats especials pot tenir cadascun.

• La creativitat es desenvolupa a l’activitat 3, on es demana que les nines i els nins inventin els trets que unes sabates, l’aigua d’una font i un nadó podrien tenir en una narració fantàstica. Animau-los a deixar córrer la imaginació, que no tenguin vergonya d’explicar davant de la classe el que se’ls acudeixi.

• A l’activitat 4 se’ls demana que es plantegin els elements d’una narració fantàstica partint d’unes pautes concretes referides al protagonista, el lloc i el temps.

• La darrera activitat recull la informació que s’ha treballat a les anteriors i els demana que escriguin una narració fantàstica. Abans que l’escriguin, demanau-los que es plantegin les preguntes referides a cada part de l’estructura, per fixar-ne el contingut. Digau-los que no comencin a escriure fins que no tenguin ben clars els detalls de la història que volen explicar.

TASCA 2. Descripció de fotogrames

• Es presenta el concepte de fotograma com cadascuna de les escenes que es veurien si s’aturàs la imatge d’una pel·lícula a cada moment. Comentau que l’origen d’aquest concepte es troba a les pel·lícules antigues (de format analògic), que estaven formades per una tira que contenia moltíssimes imatges estàtiques que, passades ràpidament, formaven una escena en moviment. Duis un tros de pel·lícula perquè els infants ho entenguin.

• A l’activitat 1 es proposa que ordenin tres fotogrames d’acord amb els element que hi apareixen, de manera que formin una seqüència lògica. A partir dels elements que canvien a cada escena, han de deduir què pot haver passat entremig: al matí un nin s’aixeca, es lleva el pijama, prepara la bossa d’esport, agafa la pilota de bàsquet i se’n va; al migdia, el llit està fet i l’habitació ordenada; al vespre, el nin ha tornat, ha desfet la bossa d’esport, ha tornat la pilota i ha duit una copa que ha guanyat.

134

ESCRIPTU

RA • TRU

CS PER ESC

RIURE BÉ

1 Respon aquest test per saber si ho fas bé, quan fas un treball escolar a mà:

1. Utilitzes sempre el mateix tipus de paper?

A. No, agaf el que tenc més a mà.

B. No: segons el tipus de treball i l’assignatura, en trii un de quadriculat o un de blanc llis.

C. Sí, a ca nostra només tenim un tipus de paper i agaf aquest.

2. Empres pauta, quan escrius en fulls en blanc?

A. No, encara que les línies em quedin una mica tortes.

B. És clar, per no escriure de tort.

C. Si la tenc a mà, l’empr, però de vegades no la trob.

3. Quin estri fas servir per escriure?

A. El llapis, sempre, per si m’equivoc.

B. El bolígraf, de tres colors diferents: un per als títols, un altre per al text i un altre per als subretxats.

C. El bolígraf (blau o negre).

4. Com situes el text dins el paper?

A. L’aprofit de dalt a baix i de punta a punta.

B. Deix un parell de centímetres a tot el contorn de la pàgina.

C. Deix quatre centímetres per cada banda, perquè així és més agradable a la vista.

5. Què escrius, a la coberta o a la primera pàgina d’un treball?

A. El meu nom.

B. El meu nom, la classe i la data.

C. El meu nom, la classe, la data i el nom del mestre.

6. Quan presentes un treball escolar, com l’ordenes?

A. No faig res, ja es veu en quin ordre va.

B. Faig un índex, numer les pàgines i les grap.

C. Numer les pàgines, pos les dades del treball al peu de cada pàgina i les grap.

Ho fas bé, quan escrius a mà?Nom Data


7. Què fas quan t’equivoques?

A. Retx l’error amb un retolador gruixat perquè no es vegi què havia escrit.

B. Empr un corrector blanc i hi escric damunt. Intent que no es noti gaire.

C. Retx l’error amb una línia prima i el tanc entre parèntesis.

8. Com aprofites el paper?

A. Només per una cara, ja que queda lleig escriure per les dues.

B. Escric per davant i per darrere, sempre que no sigui un paper massa prim que transparenti.

C. Escric per les dues cares sempre, per estalviar paper.

9. Què pots dir del teu quadern?

A. Tenc un quadern i hi escric, res més. No em fa falta posar-hi el nom perquè tothom coneix la meva lletra.

B. He escrit el meu nom i la classe on vaig a la portada.

C. He escrit el meu nom a la portada.

10. Què creus que s’ha de tenir en compte quan el que escrius ho ha de llegir un altre?

A. Que s’han de deixar marges i evitar retxades.

B. Que s’ha de fer la lletra molt clara, s’han de deixar marges i evitar retxades.

C. Que s’ha de fer la lletra molt clara i s’han d’evitar retxades.

Puntuació

• Cada resposta A val 0 punts.

• Cada resposta B val 2 punts.

• Cada resposta C val 1 punt.

Resultats

• De 18 a 20: Fantàstic! Els teus textos a mà tenen una presentació immillorable.

• De 15 a 17: Molt bé! Encara pots polir algun detall, però ho fas molt bé.

• De 12 a 14: Bastant bé! La presentació dels teus escrits és correcta, però si t’hi esforçassis podria ser extraordinària.

• De 9 a 11: Justet, justet. Encara has de millorar molt.

• Menys de 8: T’hi has d’esforçar molt. Els teus escrits són difícils d’entendre i no vas gens alerta amb la presentació.

ESC

RIPT

URA

• T

RUC

S P

ER E

SCRI

URE

BÉ



• Presentació



• Solucions

• Pàgines web


• Fitxes

• Banc de textos

COMPETÈNCIA LITERÀRIA

SON

S I LLETRESC

OM

PETÈNC

IA LITERÀ

RIA

Competència literària. Suggeriments didàctics

Presentació La literatura és l’art que té com a finalitat l’expressió de la bellesa mitjançant les paraules. Darrere d’una obra literària hi ha la mà d’un escriptor o d’una escriptora que ha tengut l’interès necessari per escriure, amb un gran domini del llenguatge, allò que s’ha imaginat o que ha succeït. Les produccions literàries es poden classificar, tenint-ne en compte la forma, en tres gèneres literaris: la narrativa, la poesia i el teatre.

Acostar la literatura als infants és una tasca apassionant plena de reptes. Facilita que desenvolupin l’hàbit lector i la capacitat d’escriure, i que coneguin la cultura pròpia i s’hi vinculin. A més, el contacte amb les obres literàries estimula la creativitat en els infants i en desenvolupa el sentit crític.

Des de ben petits, els alumnes han estat en contacte amb narracions, contes, poemes, dramatitzacions…, però amb aquesta familiarització no basta perquè siguin capaços d’escriure textos amb recursos literaris de qualitat. de cinquè curs no tan sols els permet conèixer i analitzar les obres, sinó que els dona les pautes i les eines perquè els escrits resultants siguin coherents i tenguin la major qualitat possible, i els ajuda a assolir les competències pròpies de la dimensió literària.

Perquè els infants puguin gaudir del fet literari, han de tenir contacte amb obres ben diverses, conèixer el context i les circumstàncies en les quals han estat escrites, i els recursos que ha utilitzat l’autor o autora. A més, un infant amb competència literària també ha de ser capaç d’escriure textos literaris molt diversos en què predominin les estructures pròpies de cadascun dels tres gèneres.

L’apartat de Competència literària de cinquè curs té com a objectiu que els nins i les nines llegeixin fragments i obres dels diferents gèneres literaris d’autors significatius de la literatura catalana, castellana i universal. En les 10 tasques que el formen, a més de llegir les obres que hi figuren, els alumnes han de crear textos literaris per expressar sentiments, realitats i ficcions. S’encararan amb l’anàlisi i l’elaboració de textos literaris molt diversos: el lector literari, la narració històrica i fantàstica, el narrador en primera persona, els poemes, l’argument…

En les tasques d’aquest apartat, l’alumnat ha de crear textos senzills, amb pautes molt clares que li permetin utilitzar recursos literaris diversos de manera original i amb riquesa lèxica. Per aconseguir-ho, el docent ha de facilitar l’anàlisi dels textos literaris proposats a les tasques, després que els alumnes els hagin llegit o escoltat, per determinar-ne les característiques més rellevants; per això, convé guiar els infants en la feina que s’ha de dur a terme en cada tasca. És important que els alumnes comprenguin el que han llegit, valorin els recursos literaris que s’han utilitzat i estableixin lligams entre l’obra i les experiències viscudes. Un cop han analitzat el contingut de cada tasca, ja sigui individualment, per parelles, en petit o en gran grup, arriba l’hora d’escriure. A de cinquè curs, l’infant té la possibilitat de produir textos de diferents gèneres, tant narratius com poètics o teatrals. Les activitats de les tasques estan plantejades perquè es resolguin de manera individual o col·lectiva, però tenint en compte les característiques del grup i, si el docent ho considera oportú, les tasques individuals es poden resoldre col·lectivament aplicant tècniques de treball cooperatiu ben senzilles.

179


TASCA 1. Bastian, Matilda i tu

• Abans de començar qualsevol tasca de Competència literària, fixau-vos en el títol i en la frase motivadora que apareix a la nota inicial. En aquesta primera tasca, potser els nins i les nines no entendran el títol «Bastian, Matilda i tu» i els l’haureu d’explicar: Bastian és el nin protagonista de La història interminable (de Michael Ende), i Matilda és la protagonista de la novel·la homònima de Roald Dahl. El títol pretén incloure l’infant en el món fictici dels personatges, per transmetre la idea que els personatges de les obres que llegim es poden convertir en els nostres amics o companys.

• A la nota inicial trobam una oració humorística de Groucho Marx en què contraposa la televisió i la lectura. Avui en dia, en aquesta equació hauríem d’incloure altres suports (ordinador, tauleta, telèfon mòbil), però encara podria ser vigent. Comentau-la oralment i demanau-los si hi estan d’acord i per què creuen que la televisió no li agradava a Groucho Marx. Si no saben qui és, mostrau-los un fragment d’alguna de les seves pel·lícules, que trobareu fàcilment a la xarxa.

• L’inici d’aquesta tasca parteix de la relació dels alumnes amb la lectura. Es proposa que autoavaluïn el seu gust per la lectura: és una de les seves aficions, els costa però els agrada, els fa peresa però una vegada que comencen ja no es poden aturar... han d’explicar si per a ells llegir és una afició o una obligació.

• A continuació, se’ls planteja un repte: que en deu dies siguin capaços de llegir vint pàgines d’un llibre, dues per dia. Es demana que comentin la seva experiència lectora amb algú: han de veure si els costa, si entenen el que llegeixen, com han viscut l’experiència... Es tracta que adquireixin l’hàbit de la lectura i que aprenguin a no abandonar un llibre a la primera dificultat.

• A l’activitat 1 es demana als nins i les nines que reflexionin sobre si els agrada llegir i que ho comentin amb la resta de la classe. La idea és que es valorin totes les opcions de resposta com a vàlides, que tothom expliqui com se sent davant d’un llibre i que ningú se senti cohibit sigui quina sigui la seva posició quant a la lectura.

• Abans de resoldre l’activitat 2, els alumnes han de llegir el text que se’ls presenta amb atenció. Un cop fet aquest primer pas, han de respondre les preguntes que es plantegen sobre els diferents fragments i l’interès que els genera cadascun. Per acabar, han de valorar si els agradaria continuar llegint la novel·la.

• Tanca la tasca la reflexió sobre l’inici de qualsevol novel·la, que no sempre ens proporciona l’ingredient que fa que sentim la necessitat de continuar llegint, però hem de donar una oportunitat al llibre, hem d’avançar una mica més en la lectura per veure si realment ens resulta interessant o no.

TASCA 2. Més enllà de tot món conegut...

• Tant el títol com la sentència inicial ens evoquen mons imaginaris, irreals, desconeguts. Parlau tots junts dels llibres de fantasia i de ciència-ficció que han llegit, demanau-los si els agraden, si els costa imaginar-se els mons que descriuen, si s’estimen més les obres realistes, etc.

• Per començar, es fa la presentació dels tipus de novel·les en funció del tema que tracten i de la manera com estan escrites.

• L’activitat 1 defineix tipus diferents de novel·les i els nins i les nines n’han de dir el nom: romàntica, de misteri, de ciència-ficció, etc. Aquesta classificació els ajudarà a fer-se un mapa mental de la gran varietat de novel·les segons els temes.

180

TASCA 2. M’expliques el llibre?Nom Data

1 Per parelles, agafau una narració o un capítol d’un llibre. Llegiu tots dos el mateix text. Després feis-ne un resum per escrit i comparau-lo amb el que ha fet el vostre company o companya.

• Tots dos són resums del mateix text, però són iguals?

• Tots dos resumeixen el text original?

• En què es diferencien?

No és el mateix llegir un llibre que explicar-lo. Quan el llegim, llegim totes les paraules que hi ha a cada pàgina. Quan l’explicam, en feim un resum, que és l’argument.

L’argument d’una obra literària és tot allò que hi passa, des del principi fins al final. Quan explicam l’argument, ho feim de manera ordenada, tal com van succeint els fets.

L’inici o plantejament

Són les primeres pàgines del llibre. Estan formades per la primera frase (molt important!) i els paràgrafs següents; s’hi presenta una situació, uns personatges i uns escenaris.

Per què deim que la primera frase és molt important? Perquè pretén cridar l’atenció i endinsar-nos en un món diferent del nostre. Què et sembla aquest inici?

Un matí, Gregor Samsa es va despertar convertit en un insecte monstruós.

És la primera frase d’una obra que es considera de les més importants de la literatura universal: La metamorfosi, de Franz Kafka.

A l’inici, o plantejament, ja sabem quin és el «problema» que el protagonista ha de resoldre. També podem veure si l’obra és narrativa, poètica o teatral, i deduir si és històrica, fantàstica, romàntica, de ciència-ficció...

El nus

Un pic plantejada la situació, l’obra avança i es va complicant. Aquesta part, que és la més extensa, s’anomena nus. És important que hi passin coses inesperades, que generin interès i que ens facin venir ganes de continuar llegint. Al final del nus, quan la història està a punt de resoldre’s, es produeix el moment de més intensitat, que genera tensió, és a dir, que estam pendents de saber com acabarà tot.

FITXES CO

MPLEM

ENTÀ

RIES. CO

MPETÈN

CIA

LITERÀRIA


2 A quina part de la història creus que pertany aquest fragment: al plantejament, al nus o al desenllaç? Explica què t’ho fa pensar:

Què deu haver passat abans?

Què pot passar després?

El desenllaç

Després del nus, es produeix la resolució de la història. Segons si es tracta d’una obra fantàstica o realista, el desenllaç serà més o menys màgic, més o menys impactant. Qualsevol lector, però, espera que el desenllaç no el deixi indiferent. Llegim per gaudir i per aprendre. Si la narració ens ha provocat emocions i ens ha aportat coneixements, el desenllaç serà un bon final de trajecte.

D’Esteve Rouretort, president de l’AMPA

A Nicolau Rouretort, president de Paidonèsia

Barcelona, 15 de novembre

Excel·lentíssim Senyor President,

Parlant en plata i saltant-me tots els protocols que s’acostumen a fer servir quan s’escriu al president d’un país, t’he de dir que ho teniu clar. En altres paraules: i un be negre amb potes rosses! Em sap molt de greu (en realitat no tant), però d’això d’enviar-vos els regals dels Reis a l’illa, res de res. Si els voleu, veniu a cercar-los. I parl en nom de tots els membres de l’Associació de Mares i Pares de Paidonesis, quan dic que, si voleu obrir els paquets, no només heu de venir el dia dels Reis, sinó que heu de ser aquí durant totes les festes de Nadal, des del 24 de desembre, i donar la vostra paraula que no tornareu a anar-vos-en. I si no, podeu dir adeu als regals: els donarem als nins dels veïnats. Esper que facis arribar aquest missatge a la resta de nins de l’illa, tot i que em pareix que no serà necessari: tots els pares i mares estan escrivint cartes com la meva per explicar-ho personalment.

De president a president: aquesta us l’hem colada!

Una abraçada,

Ton pare

OriOl CanOsa. L’illa de Paidonèsia (adaptació)

TAST DE TEXT

FITX

ES C

OM

PLEM

ENTÀ

RIES

. CO

MPE

TÈN

CIA

LIT

ERÀ

RIA


SUGGERIMENTS DIDÀCTICS I SOLUCIONS

• Taller d’ortografia

• Taller de gramàtica

• Taller de vocabulari


• Fitxes d’ortografia

• Fitxes de gramàtica

• Fitxes de vocabulari

• Banc de dictats

TALLERS

SON

S I LLETRESTA

LLER D’O

RTOG

RAFIA

Taller d’ortografia. Suggeriments didàctics

TallersSota el títol de Tallers englobam el treball de l’ortografia, la gramàtica i el vocabulari. La presentació d’aquests tres apartats es fa de manera seqüenciada al principi de cadascun.

Tant l’ortografia com la gramàtica i el vocabulari s’estructuren en fitxes pensades per treballar puntualment, amb la finalitat que ocupin poc temps lectiu, de manera que es pugui dedicar el màxim de temps possible a les tasques dels diferents eixos que corresponen al treball més competencial del llibre.

Presentació Escriure amb correcció ortogràfica forma part de l’habilitat d’expressió escrita i és un dels objectius de l’educació primària. Conscients d’això, un dels tallers de cinquè ofereix quinze fitxes per treballar l’ortografia.

Abans d’emprendre la feina que es proposa i a mesura que es va fent, convé despertar l’interès de l’alumnat per l’aprenentatge de l’ortografia. El docent els ha d’explicar quina utilitat comunicativa té l’ortografia i els ha de fer veure que les paraules mal escrites resulten il·legibles. El codi escrit no s’adquireix de manera natural i s’han de conèixer activament les normes que el regulen per assegurar que els textos que escrivim s’entenen. Els parlants competents d’una llengua comparteixen i apliquen aquestes normes que garanteixen la unitat lingüística. A més a més, escriure amb correcció comporta un innegable prestigi social en tant que l’ortografia s’associa a la norma culta. Així doncs, el domini de l’ortografia sobrepassa els límits de l’escola i es projecta en diferents àmbits de la vida dels infants, tant en el present com en el futur.

La major part de l’esforç de l’aprenentatge ortogràfic ha de centrar-se a reforçar la imatge visual de les paraules, per la qual cosa resulta imprescindible ensenyar als alumnes tècniques que els ajudin a «veure» la paraula en el seu cap abans d’escriure-la (tancar els ulls i imaginar-la, lletrejar-la endavant i endarrere…). La pràctica reiterada de dictats que hauran preparat prèviament, l’atenció exclusiva a la forma de les paraules que els resultin més complicades o hàbits com ara la revisió dels textos que escriuen i l’autocorrecció constitueixen també pràctiques molt recomanables. A més, resulta útil esbrinar el significat de les paraules que no es coneixen per escriure-les correctament tot relacionant els dos plans del signe lingüístic.

Les 15 fitxes que es proposen en el taller d’ortografia de abasten diferents aspectes. D’una banda, en algunes es treballen determinades grafies i els seus contextos d’ús (com ara les vocals o/u i a/e en posició àtona, l’ús de la dièresi o les consonants finals mudes). D’altra banda, també n’hi ha d’altres en què es treballen normes com l’ús de l’apòstrof, quan hi ha diftongs o hiats, o els usos de les paraules semblants (quan/quant, tan/tant). Per acabar, es dediquen quatre fitxes al treball dels diferents signes de puntuació.

227

228

La progressió de cada fitxa varia d’acord amb el plantejament. En alguns casos, s’enuncia la norma i, a partir d’aquí, es practica en diferents contextos, mentre que en altres es parteix d’exemples i es fa que els alumnes dedueixin i completin les normes per si mateixos.

Les activitats que es proposen són variades i pretenen mantenir l’atenció i l’interès de l’alumne en tot moment. Al final de cadascuna, hi ha un dictat: la mestra n’ha de fer una primera lectura perquè els alumnes es familiaritzin amb el text i puguin pensar en l’escriptura d’alguna de les paraules que els pot resultar més difícil. A continuació, es fa el dictat i es corregeix col·lectivament. Si el mestre o la mestra ho considera adequat, pot sortir un dels alumnes a la pissarra i fer-lo a la vegada que la resta del grup. El text de la pissarra servirà per fer la correcció col·lectiva i comentar els dubtes que puguin sorgir.


FITXA 1. La contracció i l’apòstrof

• L’activitat 1 de la fitxa proposa identificar les contraccions i esbrinar les paraules que les formen. Podeu anotar-les a la pissarra i descompondre-les per fer-ne la correcció.

• A l’activitat 2 es demana que els alumnes completin la norma de formació de contraccions. Amb el que han vist a l’activitat anterior i la informació que se’ls proporciona no tendran cap problema per resoldre-ho.

• Les activitats 3 i 4 plantegen oracions que s’han de completar amb les contraccions o les combinacions de preposició més article adequades. Podeu ampliar l’activitat fent que les nines i els nins posin exemples que s’inventin ells mateixos.

• A l’activitat 5 es demana que es classifiquin les paraules destacades en funció del gènere per presentar l’apostrofació de l’article.

• L’activitat 6 exposa la norma d’apostrofació de l’article que els alumnes han de completar partint del que han observat a l’activitat anterior. Podeu demanar-los que posin més exemples de cada cas i els anau escrivint a la pissarra mentre els classificau.

• A l’activitat 7 es proposen unes oracions que s’han de completar amb els articles en la forma adequada. A la 8, es demana la forma femenina amb l’article de les paraules destacades, ja que aquest cas és l’excepció de la norma i el que els costarà més d’assolir.

• Dictat:

El viatge a l’illa va ser impressionant. La universitària que ens acompanyava era especialista en la història de l’Imperi romà i ens va explicar fets interessants esdevenguts als llocs pels quals anàvem passant. També record un restaurant, Can Meli, on ens varen servir l’àpat més bo de tots els que vàrem fer.

FITXA 2. La formació del plural

• A l’activitat 1 es proposa copiar unes oracions passant al plural les paraules destacades. Partint d’aquest exercici, es completarà la norma dels plurals que es planteja a l’activitat 2. Feis èmfasi en els canvis ortogràfics que comporten alguns plurals.

• L’activitat 3 demana que es localitzin les paraules invariables en unes oracions. Notau que totes acaben amb -s, però això no indica que estiguin en plural.

• A l’activitat 4 es demana el singular d’unes paraules i a la 5, la compleció de la norma que hi correspon.

TALLER D

E GRA

MÀTIC

A

Taller de gramàtica. Suggeriments didàctics

Presentació Comprendre la funció de les paraules que empram per expressar-nos tant oralment com per escrit és també un objectiu de l’educació primària. Tenint present aquest fet, dedicam un dels tallers de cinquè curs a oferir deu fitxes per treballar la gramàtica.

Per poder treballar aquests continguts d’una manera productiva, els alumnes han d’estar predisposats positivament a l’aprenentatge. El mestre els ha d’exposar la utilitat de la gramàtica pel que fa a la comunicació i els ha de mostrar que una oració mal construïda és incomprensible, de manera que, si pretenen que els qui reben els seus missatges comprenguin allò que ells volen dir, les han de construir amb correcció. Tot i que la gramàtica de la llengua materna s’aprèn de manera espontània, a l’escola s’ha de treballar fins que es domini. Totes les persones que compartim una llengua utilitzam la mateixa gramàtica (i la mateixa ortografia, tal com hem exposat a la presentació del taller anterior), fet que garanteix la unitat lingüística. Insistim que escriure correctament comporta un prestigi social en tant que una bona gramàtica es vincula al domini de la llengua. Per tot això, el domini de la gramàtica va més enllà de l’aprenentatge a l’escola i es projecta en tots els àmbits de la vida dels infants, tant ara com en la seva vida adulta.

Afrontarem l’aprenentatge de la gramàtica partint de la idea que hi ha diferents tipus de paraules i que, segons el significat, tenen una funció o una altra dins l’oració. Partint d’aquesta premissa, farem veure als alumnes què aporta cada mot, si té sentit tot sol o bé si necessita altres paraules que l’acompanyin per tenir sentit. Treballar amb activitats pràctiques aquests continguts que els poden semblar teòrics els ajuda a interioritzar els conceptes que acabaran interpretant i utilitzant de manera espontània sense esforç.

Les 10 fitxes que es proposen en el taller de gramàtica de presenten diferents continguts. D’una banda, es plantegen unes fitxes en què es treballen les diverses categories de les paraules, que són: tipus de noms, tipus o graus de l’adjectiu, els determinants, els pronoms personals forts i febles, el verb (temps, mode, conjugacions, predicatius i atributius). D’altra banda, n’hi ha unes altres en què es treballa l’oració i les parts que la formen: el subjecte i el predicat, en els quals apareixen totes les categories gramaticals que s’han treballat a les fitxes anteriors. Finalment, es dedica una fitxa als connectors i la funció que fan en l’oració.

El procés d’aprenentatge es fa partint de la pràctica i deduint la teoria corresponent, o bé partint d’una explicació teòrica que es posa en pràctica amb activitats. Les activitats sempre se seqüencien de manera gradual tenint en compte el procés d’aprenentatge, de manera que s’avança progressivament del més senzill al més complex.

Els exercicis que es plantegen són variats i pretenen mantenir l’atenció i l’interès dels nins i les nines en tot moment. A cada fitxa s’adapten al contingut que es treballa. Es potencia també que els infants escriguin partint d’imatges que se’ls proporcionen o de la seva imaginació, amb la finalitat que posin en pràctica tots els coneixements de gramàtica que van adquirint i que prenguin consciència que els empren d’una manera espontània, sense haver de reflexionar sobre les categories de les paraules o les seves funcions.

247


FITXA 1. Tipus de noms

• La fitxa s’obri amb la definició dels noms comuns i els propis i l’activitat 1 proposa relacionar-los i identificar-los per grups. Demanau-los que completin en veu alta l’exercici amb altres exemples.

• A l’activitat 2 es demana que els alumnes escriguin un nom comú per a cada nom propi o un nom propi per a cada nom comú. En aquest cas també es pot presentar com un joc per fer en parelles; un proposa el nom comú i l’altre ha de dir un nom propi que hi correspongui o al revés.

• A continuació es presenta la definició dels noms individuals i els col·lectius. Les activitats 3 i 4 presenten diferents maneres de treballar-los (imatges per identificar i parelles per completar).

• Després es presenta la definició dels noms concrets i abstractes. A l’activitat 5 es demana que es localitzin en contextos oracionals donats. També podeu afegir exemples dels diferents tipus per completar l’activitat.

• L’activitat 6 proposa que escriguin diferents oracions en què apareguin noms dels tipus que es demanen.

FITXA 2. Tipus i graus de l’adjectiu

• A l’activitat 1 han de relacionar unes imatges amb els adjectius que els corresponen i a l’activitat 2 han de fer la flexió completa d’aquests adjectius. Feis-los notar que n’hi ha que tenen les quatre formes diferents, mentre que n’hi ha d’altres que tenen formes iguals. Un cop fet, es presenta la definició de l’adjectiu i dels tipus segons la flexió.

• L’activitat 3 demana que completin unes oracions amb la forma adequada dels adjectius que es proposen, per a la qual cosa n’han de tenir en compte el context.

• A l’activitat 4 es demana que localitzin els adjectius que apareixen en una oració i que en facin la flexió completa. Recordau-los les variacions ortogràfiques que poden provocar alguns canvis de gènere i nombre.

• L’activitat 5 proposa que completin les oracions amb els comparatius d’un adjectiu tenint en compte les imatges d’uns plats més o menys plens de diferents productes. Aquesta activitat dona pas a l’explicació dels graus de l’adjectiu i les formes que hi corresponen. Practicau els graus amb altres adjectius que hagin aparegut en activitats anteriors o que es presentin a la classe.

• A l’activitat 6 es proposen uns prefixos per formar superlatius i unes oracions per completar amb la forma superlativa de l’adjectiu. Feis que els alumnes esmentin més adjectius que poden funcionar amb aquests prefixos i escriviu-los a la pissarra.

• La fitxa es tanca amb l’activitat 7, en què es mostren adjectius que tenen formes diferents per al comparatiu i el superlatiu i que els alumnes han de relacionar.

248

TALLER D

E VOC

ABU

LARI

Taller de vocabulari. Suggeriments didàctics

Presentació Entendre les relacions de significat entre les paraules i la manera com es crea el vocabulari és important a l’hora d’expressar-se correctament i és el darrer dels objectius que es plantegen en aquests tallers de per a cinquè d’educació primària. Així, el darrer taller de cinquè ofereix dotze fitxes per treballar el vocabulari.

El plantejament inicial consisteix a demostrar als alumnes la importància dels continguts que es treballen en aquest apartat de vocabulari. La mestra els ha de mostrar que per expressar tot el que volen comunicar han de tenir un bon vocabulari: com més paraules i més mecanismes de creació de mots coneguin, més fàcil els resultarà dir clarament i de manera precisa allò que vulguin expressar. El vocabulari s’adquireix llegint i estudiant, però donar-los les eines perquè en coneguin els recursos de formació amplia els seus horitzons i els du més enllà. Els parlants competents d’una llengua tenen un lèxic ampli que va augmentant al llarg de la vida i que els reporta un prestigi social a l’hora d’expressar-se. Tal com hem comentat en els tallers anteriors, el domini del vocabulari va més enllà del seu pas per l’escola i serà fonamental amb vista al seu futur, tant en el període d’aprenentatge com en el món laboral.

El treball del vocabulari se centra en dues parts fonamentals: la primera és la relació de significat que s’estableix entre els mots (sinònims, antònims, paraules polisèmiques, sentit propi i sentit figurat, famílies de paraules); la segona, la que fa referència als recursos que té la llengua per crear paraules noves (gentilicis, abreviatures, sigles, prefixació i sufixació, composició, interjeccions i onomatopeies). Se’ls proporcionen unes eines de l’àmbit lèxic en lloc de desenvolupar camps semàntics, que seria una altra manera de treballar el vocabulari.

Les 12 fitxes que es presenten en el taller de vocabulari de proposen diferents tipus d’activitats en què els alumnes han de relacionar paraules, endevinar mots a partir de definicions, omplir buits en definicions, formar paraules, sigles i abreviatures, etc. El plantejament d’aquestes fitxes breus (d’una única pàgina cada una) depèn del contingut que s’hi presenta i l’objectiu final és que els alumnes facin un treball pràctic més que no que retenguin les explicacions teòriques que se’ls van presentant en requadres breus.

Les activitats que es plantegen són de diferents tipus i tenen com a objectiu que l’alumne no perdi l’interès i es mantengui atent a allò que se li proposa.


FITXA 1. Paraules sinònimes

• A l’activitat 1 de la fitxa han de llegir unes oracions i s’han de fixar en les paraules destacades per explicar quina relació s’estableix entre elles. S’han de témer que les paraules xerrar i parlar volen dir el mateix i són intercanviables en aquests contextos. A partir d’aquesta activitat, es presenta la definició de paraules sinònimes.

261

• A l’activitat 2 es demana que els nins i les nines triïn la paraula sinònima dels mots en negreta que apareixen en unes oracions. Comentau-los que la sinonímia és una propietat que afecta paraules de les categories lèxiques que tenen càrrega semàntica: noms, adjectius i verbs, principalment.

• L’activitat 3 planteja noms i adjectius que han de relacionar amb els sinònims corresponents. Podeu fer una llista de paraules a la pissarra perquè els alumnes en diguin els sinònims.

• A l’activitat 4 es proposen adjectius que tenen significats diferents en funció dels contextos en què apareixen i es demana que se substitueixin per sinònims més precisos o adequats. Podeu completar l’activitat demanant-los que pensin més paraules que funcionen de la mateixa manera que les que han vist.

FITXA 2. Paraules antònimes

• A l’activitat 1 es proposa localitzar en unes oracions les paraules que tenen significats oposats. A continuació, es defineixen els antònims.

• L’activitat 2 presenta uns prefixos que han d’emprar per formar els antònims d’unes paraules. Demanau-los que diguin més paraules amb cadascun dels prefixos i feis-ne una llista a la pissarra.

• A l’activitat 3 es demana que se substitueixin les paraules destacades d’unes oracions pels antònims corresponents, fent-hi tots els canvis necessaris perquè les oracions continuïn tenint sentit. Comentau oralment tots els canvis que han hagut de fer.

• L’activitat 4 proporciona definicions i han d’escriure les paraules corresponents i els seus antònims. Podeu proposar-los que facin més definicions partint del model i les intercanviïn amb un company o una companya per resoldre-les.

262

SON

S I LLETRESFITXES C

OM

PLEMEN

TÀRIES. O

RTOG

RAFIA

Fitxa 2. La formació del pluralNom Data

1 Relaciona cada paraula amb la seva terminació de plural i escriu-ne el resultat:

mà •

taronja •

piragua •

peça •

Pasqua •

tortuga •

coca •

2 Torna a escriure aquestes oracions, en plural:

• L’al·lot baix té interès en el bosc.

• Explica com fer aquell dolç redó deliciós.

3 Encercla els mots invariables:

• De dilluns a divendres vaig al campus de tenis.

• Dibuix amb el llapis el cactus del costat de l’atles.

4 Escriu el nom d’aquests objectes:

■ Quina particularitat tenen aquestes paraules?

-gues

-ques

-gües

-qües

-ns

-ces

-ges


Banc de dictats

Fitxa 1. La contracció i l’apòstrof

Des del dia que es varen conèixer, varen saber que serien bones amigues. N’Imma i na Irina varen coincidir al club de lectura del casal. Tant l’una com l’altra eren grans lectores, i havien decidit que compartir el seu amor pels llibres amb altres persones era una manera interessant de passar l’estiu. Varen parlar dels seus gustos literaris, de l’escola on estudiaven, del lloc on vivien i fins i tot de l’institut on anirien. El primer dia ja varen parlar del que estudiarien quan anassin a la universitat: literatura.

N’Ignasi i n’Alba varen anar a sopar a Can Manel amb el padrí i els cosins. Havien pensat que així podrien veure la final del campionat de bàsquet mentre es menjaven uns entrepans. Hi varen arribar pels pèls, perquè el partit tot just començava, i els varen posar a la darrera taula que tenien lliure, al fons del local. Gairebé no veien la pantalla des del racó on eren, però podien seguir el partit amb el panet estrella del local: el de truita de patata.

Fitxa 2. La formació del plural

Havien fet les marques que servirien d’indicadors per als corredors. La cursa començava al cap d’una hora i els participants s’escalfaven. Una part del circuit era per camins de muntanya, plens de roques i pedres. Les pluges que havien caigut havien fet difícil posar les indicacions perquè les aigües les esborraven, de manera que havien hagut d’esperar fins al darrer moment. Ara tot eren presses per acabar.

Hem agafat unes esponges i algunes peces de roba vella per pintar la paret. Ens han dit que s’han de mullar en la pintura i anar fent tocs a la paret. Hem vist algunes habitacions pintades amb tècniques semblants i queden molt guapes. Tot i així, també duim brotxes, pinzells i corrons per si de cas; si veim que no ens agrada com queda, ho pintam com hem fet sempre i llestos.

TALL

ER D

’ORT

OG

RAFI

A •

BAN

C D

E D

ICTA

TS

310

AVALUACIÓ

• TRACTAMENT DE L’AVALUACIÓ EN EL PROJECTE

• RÚBRICA PER A L’AVALUACIÓ DE LA COMUNICACIÓ ORAL

• PROVES D’AVALUACIÓ

• CRITERIS D’AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE

• SOLUCIONS

• REGISTRE DE QUALIFICACIONS

AVALU

AC

IÓ

Tractament de l’avaluació en el projecte

El projecte ofereix diferents recursos per facilitar l’avaluació dels alumnes:

• Proves d’avaluació. Són proves mensuals i trimestrals ajustades a la seqüència de continguts proposats per al llibre de l’alumne. Tenen la finalitat de comprovar el nivell d’adquisició de les competències i dels principals conceptes i procediments. Aquestes proves de control s’inclouen en aquesta secció del llibre per al docent.

• Rúbriques d’avaluació. És un document en el qual es proporcionen criteris per a l’observació i el registre del grau de progrés dels alumnes, d’acord amb els estàndards d’aprenentatge. En el llibre per al docent s’inclou únicament una rúbrica general per a l’avaluació de l’expressió oral.

Proves d’avaluacióLes proves d’avaluació incloses en aquest material són valuosos instruments de control del procés d’aprenentatge de l’alumnat, perquè ofereixen informació sobre el seu nivell d’adquisició dels continguts i sobre el grau de desenvolupament de les seves competències lingüístiques. Consten dels elements següents:

1. Avaluació inicial. Aquesta prova permet valorar el punt de partida dels alumnes a l’inici del curs. La informació obtenguda orientarà el docent sobre les competències bàsiques, els conceptes i les habilitats adquirits en els cursos anteriors que s’hauran de reforçar, i sobre aquells altres que s’hauran de reprendre perquè la majoria no els coneix o no els domina.

A més a més d’informació purament acadèmica, l’avaluació inicial pretén oferir dades rellevants sobre la personalitat de cada infant: la seva capacitat creativa, el seu interès per la feina ben feta, els seus gustos i les seves preferències…

2. Avaluacions mensuals. Es proporcionen els materials següents:

• Proves d’avaluació. En aquestes fitxes, s’avaluen les competències bàsiques i els continguts corresponents als diferents blocs del llibre de l’alumne. Les fitxes comencen amb un text i inclouen proves de comprensió lectora i escriptura. Gràcies a aquestes, també es pot comprovar el grau de coneixement de la llengua que tenen els infants, i en alguns casos el grau d’assoliment de les competències en literatura.

• Estàndards d’aprenentatge i solucions. En una taula es relacionen els criteris d’avaluació i els estàndards d’aprenentatge del currículum amb les activitats proposades a les fitxes d’avaluació. S’inclouen, a més a més, les solucions de totes les activitats.

3. Registre de qualificacions. S’ofereix un quadre de registre per recopilar les qualificacions que han obtengut els infants en les diferents proves.

319

Rúbrica per a l’avaluació de la comunicació oral Nom Tasca núm.:

L’alumne o l’alumna…

ASPECTE / VALORACIÓ

1 2 3

Interacció oral Té dificultats per expressar les seves idees i quan ho fa li costa respectar el torn de paraula.

Gaudeix expressant les seves idees o opinions, però no sempre respecta el torn de paraula.

Participa de manera activa expressant les seves idees o opinions i respecta el torn de paraula.

To de veu Li costa expressar-se oralment i té dificultats per fer servir un to de veu adequat.

Intenta expressar-se oralment de manera comprensible i sol fer servir un to de veu adequat.

S’expressa oralment de manera comprensible fent servir un to de veu adequat.

Pronunciació Pronuncia amb dificultat determinades paraules i mostra alguns problemes a l’hora d’articular correctament.

Pronuncia de manera correcta gran part de les paraules, però no sempre articula bé.

Pronuncia de manera idònia totes les paraules articulant correctament els llavis, la llengua i altres òrgans per fer els sons.

Contingut Té dificultats per expressar-se amb fluïdesa i utilitzar un vocabulari suficient.

S’expressa amb una fluïdesa acceptable i utilitza un vocabulari propi de la seva edat.

S’expressa amb fluïdesa, coherència i cohesió i utilitza un lèxic ric.

Gesticulació Li costa acompanyar les seves exposicions dels gestos corporals adequats amb el que vol expressar.

S’acostuma a acompanyar dels gestos idonis quan participa en situacions comunicatives.

S’acompanya dels gestos idonis i adequats per expressar els seus pensaments quan participa en situacions comunicatives.

Interacció oral To de veu Pronunciació Contingut Gesticulació

1 2 3 1 2 3 1 2 3 1 2 3 1 2 3

320

Avaluació inicial Nom Data

AVALU

AC

IÓ IN

ICIA

L

1 Llegeix el poema i respon:

El llibre

Cada llibre té un secretdisfressat de blanc i negre;tot allò que et diu a tuun altre no ho pot entendre;sent el tacte dels teus dits i creu que l’acariciesi que el batec del teu polsvol dir que, llegint, l’estimes.

Tot allò que et donarà,que no ocupa lloc, ni pesa,t’abrigarà contra el fred d’ignorància i de tristesa.

Amb els llibres per amicsno et faltarà companyia.Cada pàgina pot ser un estel que et fa de guia.

Joana Raspall

• Quin tipus de text és? Justifica la resposta.

• De quin tema tracta? Com ho saps?

• Què significa «Cada llibre té un secret / disfressat de blanc i negre»?


AVA

LUA

CIÓ

INIC

IAL

• Què vol dir «tot allò que et diu a tu / un altre no ho pot entendre»?

• Quins versos fan referència al que aporta la lectura?

• Quina relació es planteja entre els llibres i la persona que els llegeix? Per què creus que és així?

2 Escriu un sinònim de les paraules destacades:

• tot allò que et diu a tu ►

• un altre no ho pot entendre ►

• que no ocupa lloc ►

• d’ignorància i de tristesa ►

3 Marca de quins tipus són aquests noms:

• Júlia

• revista

• casualitat

• colla

comú

propi

concret

abstracte

individual

col·lectiu

comú

propi

concret

abstracte

individual

col·lectiu

comú

propi

concret

abstracte

individual

col·lectiu

comú

propi

concret

abstracte

individual

col·lectiu


AVALU

AC

IÓ IN

ICIA

L

4 Copia les oracions canviant el nombre de tots els elements que les formen:

• El llibre comunica alguna cosa especial al lector.

• El llibre sent que l’acaricies quan el llegeixes.

• Una pàgina pot ser un estel que fa de guia.

5 Transforma l’oració següent en els tipus que es demanen:

El llibre creu que l’acaricies.

• Interrogativa ►

• Exclamativa ►

6 Completa amb l’article adequat:

poema presenta relació que s’estableix entre lector i llibre.

El que aquest transmet ens allunya de ignorància i de tristesa,

ens proporciona companyia i, fins i tot, és estel que ens fa de guia.

7 Cerca en el text un exemple de cada cas:

Una paraula aguda accentuada

Una paraula plana no accentuada

Una paraula esdrúixola

Una paraula amb accent diacrític

Una paraula amb essa sorda

Una paraula amb essa sonora


8 Respon les preguntes següents:

• T’agrada llegir?

• Et costa començar un llibre nou?

• Un pic has començat el llibre, et costa deixar-lo? Per quin motiu?

• Quin tipus de llibres t’agraden més? Per quina raó?

• Vas a la biblioteca? Agafes llibres en préstec?

• Quan llegeixes? En quins llocs sols llegir?

■ Amb tota la informació anterior, explica quina és la teva relació amb la lectura, quin tipus de llibres llegeixes, quins són els teus hàbits lectors, etc. Recull la informació de les teves respostes anteriors.


AVA

LUA

CIÓ

INIC

IAL

324

AVALU

AC

IÓ O

CTU

BRE

Prova d’avaluació 1Nom Data

1 Llegeix aquest fragment del llibre El pont dels jueus i respon a les preguntes:

El temps es va girar en contra del comte d’Empúries. Semblaven escampats enmig del no-res. Densa i pixanera, la boira ho envaïa tot i semblava que hagués engolit el comtat sencer. Amagats darrere aquella espessa cortina blanquinosa, havien desaparegut la muntanya i el castell. Però fins i tot l’home més assenyat dubtava que a l’altra banda hi hagués vida. La suau capa vaporosa de la boira cobria totes les tendes i s’hi entortolligava com si es tractàs de delicats serrells. Els camps del voltant fumejaven, ben bé com si algú estigués cuinant des del fons de la Terra... No se sentia res, hi havia una quietud inquietant. Una pàtina líquida cobria les tendes, la mateixa que havia apagat les fogueres que havien cremat tota la nit i havia deixat xops els que muntaven guàrdia. Els efectes d’una boira que enterbolia l’ambient i feia que qui volia veure-hi cinc metres més enllà del nas s’hagués de fregar els ulls com si hi tengués fum o arena. No hi veien perquè era impossible veure res. Una torxa avançava cap a la tenda del major. A dins l’esperaven.

–Prepar els homes, senyor? –va demanar Matamala en entrar, mentre ofegava la flama.

Martí Gironell (Adaptació)

• Quin tipus de text és?

narració fantàstica narració històrica notícia

• Quins elements del text et permeten justificar aquesta tria?

• A quina època creus que se situa el text?

Imperi romà Antic Egipte Edat mitjana


2 Escriu en plural les oracions següents:

• El temps es va girar en contra del comte d’Empúries.

• Darrere aquella cortina blanquinosa, havia desaparegut la muntanya i el castell.

• L’efecte de la boira enterbolia l’ambient.

■ Hi ha cap paraula invariable? Quina?

3 Accentua les paraules que ho necessitin i classifica-les:

fogueres pero enlla

guardia ofecbanda

terbolliquida cortina

perque algu trafec

Agudes Planes Esdrúixoles


AVA

LUA

CIÓ

OC

TUBR

E

326

AVALU

AC

IÓ O

CTU

BRE

4 Fes la flexió completa dels adjectius del fragment que tens a continuació:

Singular Plural

Masculí Femení Masculí Femení

densa

assenyat

delicats

vaporosa

xops

senceres

■ Escriu els graus de suau que es demanen:

• Comparatiu d’inferioritat ►

• Comparatiu d’igualtat ►

• Comparatiu de superioritat ►

• Superlatiu ►

5 Escriu un sinònim i un antònim de cada adjectiu:

Sinònim Antònim

xop

densa

assenyat

delicats


6 Imagina’t que et trobes al campament que es descriu en el text i has fet guàrdia tota la nit. Comença a sortir el sol i hi ha moltíssima boira. Respon a les preguntes següents:

• Quin temps fa? Tens fred o calor? Per què?

• Què veus al davant teu?

• El campament comença a despertar. Quins renous t’ho fan pensar?

• Com et sents després de passar la nit a peu dret vigilant?

• Probablement, avui atacareu la ciutat. Tens por? Per què?

■ Recull totes les teves respostes i escriu un text en què expliquis què veus, com et sents físicament i mentalment, quines sensacions tens... Posa’t en el lloc dels personatges que viuen el que s’explica en el text i redacta-ho.


AVA

LUA

CIÓ

OC

TUBR

E

328

Criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge

Solucions

Avaluació inicial Llegir

Escriure

CRITERIS D’AVALUACIÓ ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE ACTIVITATS

Utilitzar estratègies per a la comprensió lectora. Utilitzar estratègies per a l’anàlisi del contingut. Detectar i entendre informacions o idees rellevants explícites als textos.

Respon adequadament a preguntes referides al text.

1

Rellegeix el text per comprovar o cercar la informació.

1

Empra el text donat per fer inferències directes basades en la lectura.

1

Llegir i comprendre textos literaris senzills de la tradició oral, de la literatura infantil i altres tipus de text adequats als seus interessos.

Comprèn el sentit general del text mitjançant la lectura, la reflexió i la interpretació de certes convencions específiques, com els temes recurrents, els elements del relat literari o la rima.

1

Reconeix la funcionalitat comunicativa de diferents tipus de text: cartells, anuncis, contes, descripcions, notícies, felicitacions, instruccions, poemes...

7

Identifica en textos senzills els sentits figurats.

1

Identifica diferents tipus de text. 1


Elaborar i presentar les feines valorant-ne la claredat, l’ordre i la netedat.

Fa una presentació clara, neta i ordenada dels textos escrits.

8

Identificar i produir oracions correctes. Identifica grups de paraules que formen oracions correctes.

4

Redactar, reescriure i resumir textos significatius.

Produeix textos senzills a partir d’unes pautes donades.

8

Comunica per escrit coneixements, experiències, necessitats i opinions personals.

1, 8

358

Coneixement de la llengua


Conèixer el concepte i la definició de sinònim, i identificar-lo.

Escriu sinònims de paraules proposades.

2

Identificar els determinants que acompanyen els substantius i fer-ne la classificació. Utilitzar correctament la concordança en gènere i en nombre del determinant amb el substantiu que acompanya.

Escriu correctament els determinants (articles) davant el substantiu respectant-ne la concordança en gènere i nombre.

6

Conèixer i expressar el concepte de substantiu i reconèixer-lo en una frase o text. Diferenciar noms comuns i noms propis, individuals i col·lectius, concrets i abstractes.

Identifica noms comuns i noms propis.

3

Identifica noms individuals i noms col·lectius.

3

Identifica noms concrets i noms abstractes.

3

Conèixer la correspondència entre fonemes i grafies en contextos de lectures significatives. Adquirir consciència fonològica. Utilitzar el sistema de lectoescriptura.

Infereix normes ortogràfiques a partir del coneixement de les relacions fonema-grafia. 7

Identificar i produir oracions correctes. Identifica grups de paraules que formen oracions correctes. Reescriu oracions canviant el nombre de singular a plural.

4

Distingir oracions enunciatives, interrogatives i exclamatives.

Transforma oracions enunciatives en interrogatives i exclamatives.

5

Reconèixer i aplicar les normes ortogràfiques bàsiques. Localitzar la síl·laba tònica sabent que pot ocupar diferents posicions dins la paraula.

Divideix paraules en síl·labes. 7

Diferencia la síl·laba tònica de les síl·labes àtones.

7

Classifica les paraules en agudes, planes i esdrúixoles.

7

CRITERIS I ESTÀ

ND

ARD

S D’A

PRENEN

TATGE

359

Educació literària


Llegir textos propis de la literatura infantil (poesia, còmics, contes, etc.).

Llegeix textos propis de la literatura infantil (poesia, còmics, contes, etc.).

1

Utilitzar estratègies per interpretar textos i per identificar els missatges i valors que transmeten aquest textos.

Fa ús de diferents estratègies per comprendre textos, com la relectura i la consulta al diccionari, per identificar els missatges i valors que transmeten aquests textos.

1

Llegir per fomentar l’autonomia lectora, l’interès per l’elecció de diferents temes i textos i com a recurs de plaer personal.

Llegeix amb autonomia, s’interessa per diferents tipus de temes i textos i utilitza la lectura com a font de plaer personal.

1

Prova d’avaluació 1. OctubreLlegir


Utilitzar estratègies per a la comprensió lectora. Utilitzar estratègies per a l’anàlisi del contingut. Detectar i entendre informacions o idees rellevants explícites als textos.

Respon adequadament a preguntes referides al text.

1

Rellegeix el text per comprovar o cercar la informació.

1

Empra el text donat per fer inferències directes basades en la lectura.

1

Llegir i comprendre textos literaris senzills de la tradició oral, de la literatura infantil i altres tipus de text adequats als seus interessos.

Comprèn el sentit general del text mitjançant la lectura, la reflexió i la interpretació de certes convencions específiques, com els temes recurrents, els elements del relat literari o la rima.

1

Identifica diferents tipus de text. 1

360

Escriure

Coneixement de la llengua


Elaborar i presentar les feines valorant-ne la claredat, l’ordre i la netedat.

Fa una presentació clara, neta i ordenada dels textos escrits.

6

Redactar, reescriure i resumir textos significatius.

Produeix textos senzills a partir d’unes pautes donades.

6

Comunica per escrit coneixements, experiències necessitats i opinions personals.

6


Conèixer el concepte i la definició de sinònim i antònim, i identificar-los.

Escriu sinònims i antònims de paraules proposades.

5

Identificar i produir oracions correctes. Identifica grups de paraules que formen oracions correctes. Reescriu oracions canviant el nombre de singular a plural.

2

Reconèixer i aplicar les normes ortogràfiques bàsiques. Localitzar la síl·laba tònica sabent que pot ocupar diferents posicions dins la paraula.

Accentua correctament paraules d’ús freqüent.

3

Classifica les paraules en agudes, planes i esdrúixoles

3

Identificar i aplicar l’adjectiu adequadament.

Escriu la flexió completa de diversos adjectius.

4

Escriu els diversos graus d’un adjectiu.

4

CRITERIS I ESTÀ

ND

ARD

S D’A

PRENEN

TATGE

361

SolucionsAvaluació inicial1. • Un poema. Està escrit en versos que

s’agrupen en estrofes i hi ha rima.

• Del que aporta el llibre. Se sap pel títol i per tot el que es diu al llarg del text.

• Que el que explica el llibre està ocult en les paraules que el formen, per això és un secret.

• Que el que llegim als llibres és una experiència personal i ens transmet sensacions úniques, diferents de les que hi poden trobar altres persones que llegeixin el mateix text.

• Les dues darreres estrofes: coneixements, alegria, companyia...

• Una relació íntima, gairebé un vincle amorós (diu que «llegint, l’estimes»). Resposta lliure.

2. Resposta model.

diu explica

entendre comprendre

lloc espai

tristesa pena

3. Júlia: propi, concret, individual

revista: comú, concret, individual

casualitat: comú, abstracte, individual

colla: comú, concret, col·lectiu

4. • Els llibres comuniquen algunes coses especials als lectors.

• Els llibres senten que els acaricien quan els llegeixen.

• Unes pàgines poden ser uns estels que fan de guies.

5. Creu el llibre que l’acaricies?

El llibre creu que l’acaricies!

6. El poema presenta la relació que s’estableix entre el lector i el llibre. El que aquest transmet ens allunya de la ignorància i de la tristesa, ens proporciona la companyia i, fins i tot, és l’estel que ens fa de guia.

7. Resposta model.

• Una paraula aguda accentuada allò

• Una paraula plana no accentuada llibre

• Una paraula esdrúixola ignorància

• Una paraula amb accent diacrític té

• Una paraula amb essa sorda secret

• Una paraula amb essa sonora pesa

8. Resposta lliure.

Prova 1. Octubre1. • Narració històrica.

• Resposta model: Parla del comte d’Empúries, d’un campament de soldats que espera per atacar, de fogueres i de torxes...

• Edat mitjana.

2. • Els temps es varen girar contra els comtes d’Empúries.

• Darrere aquelles cortines blanquinoses, havien desaparegut les muntanyes i els castells.

• Els efectes de les boires enterbolien els ambients.

■ Sí: temps.

3. Agudes: però, enllà, perquè, algú.

Planes: tèrbol, tràfec.

Esdrúixoles: guàrdia, líquida.

4. dens, densa, densos, denses

assenyat, assenyada, assenyats, assenyades

delicat, delicada, delicats, delicades

vaporós, vaporosa, vaporosos, vaporoses

xop, xopa, xops, xopes

sencer, sencera, sencers, senceres

■ Menys suau que.

Tan suau com.

Més suau que.

Suavíssim. El més suau.

5. Resposta model.

• xop: banyat / eixut

• densa: espessa / clara

• assenyat: formal / arrauxat, esbojarrat

• delicats: fins / bastos, robustos

6. Resposta lliure.

378

AVALU

AC

IÓ

INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

• TRACTAMENT DE LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES A L’ÀREA DE LLENGUA CATALANA

• FITXES DE TREBALL

Tractament de les intel·ligències múltiples a l’àrea de Llengua catalana

En l’àmbit educatiu, la intel·ligència s’ha considerat, tradicionalment, un concepte unitari. El 1983, el psicòleg Howard Gardner, en la seva obra Teoria de les intel·ligències múltiples, va proposar un concepte plural de la intel·ligència i va establir l’existència de diferents tipus d’intel·ligències localitzades en diferents àrees del cervell. Segons aquesta teoria, tots els éssers humans tenim la capacitat de conèixer el món a través del llenguatge, de les relacions logicomatemàtiques, de la representació visual i espacial, de la percepció musical, del coneixement del nostre propi cos, de la interacció amb les altres persones, de la presa de consciència d’un mateix i de la relació amb l’entorn natural. Aquestes vuit intel·ligències es desenvolupen de manera diferent en cada individu, perquè les persones són diferents i independents entre si.

El projecte proposa activitats i estratègies de treball orientades a estimular el desenvolupament de totes les intel·ligències.

Intel·ligència lingüística i verbalÉs l’habilitat d’utilitzar el llenguatge oral i escrit de manera eficaç per informar, persuadir i adquirir nous coneixements.

és un material específic per a l’àrea de Llengua catalana, per això afavoreix sobretot el desenvolupament d’aquesta intel·ligència. Algunes de les activitats proposades són:

• Ampliació i ús del vocabulari propi de l’edat i de l’entorn de l’alumnat.

• Aplicació de l’ortografia natural i d’alguns continguts bàsics de l’ortografia normativa.

• Lectura de textos de tipologies diverses.

• Comprensió oral i escrita de diferents tipus de textos que es troben en entorns diversos.

• Lectura comprensiva de textos i enunciats per resoldre correctament les activitats.

• Produccions orals i escrites que afavoreixen el desenvolupament de l’expressió.

• Valoració de l’expressió i la intenció comunicativa de les produccions orals i escrites pròpies i alienes.

Intel·ligència logicomatemàticaÉs la capacitat d’utilitzar el raonament inductiu i deductiu per treballar amb nombres i establir relacions i patrons lògics d’una manera eficaç. Per contribuir a millorar la intel·ligència logicomatemàtica a l’aula, és convenient jugar amb nombres, utilitzar codis numèrics, expressar quantitats, resoldre problemes…

El projecte afavoreix el desenvolupament d’aquesta intel·ligència a partir d’activitats com ara:

• Recompte del nombre de síl·labes d’una paraula, i dels mots que formen una oració de textos literaris i no literaris.

• Enumeració de fets o instruccions per establir una seqüència.

• Raonament inductiu i deductiu de patrons lògics per adquirir les estratègies necessàries per a la millora constant de les expressions oral i escrita.

INTEL ·LIG

ÈNC

IES MÚ

LTIPLES

391

• Interpretació de les dades numèriques incloses en un text.

• Aprenentatge de processos per al tractament i la utilització de la informació.

• Interpretació de dades per establir comparacions de conceptes o idees.

Intel·ligència espacialÉs l’habilitat de percebre les relacions espacials i orientar-se, de presentar idees de forma visual i de crear representacions mentals. Per desenvolupar aquesta activitat, es poden dur a terme interpretacions de plànols, descripcions de llocs, cartells, invitacions…

ajuda al desenvolupament d’aquesta intel·ligència gràcies a activitats com ara:

• Reconeixement de la seqüència temporal i espacial de textos narratius.

• Utilització de dibuixos i recursos gràfics per elaborar còmics, dissenys i altres elements gràfics.

• Recollida d’informació en taules.

• Posada en escena de diàlegs i textos teatrals.

• Interpretació de mides, de colors i de formes de les representacions de la realitat.

Intel·ligència musicalÉs la capacitat de percebre, distingir, transformar i expressar el ritme, el timbre i el to dels sons musicals. Les persones que desenvolupen aquesta intel·ligència se senten atretes per les cançons, les melodies, els sons de la natura… Accions com ara cantar, escoltar música… estan vinculades a aquest tipus d’intel·ligència.

contribueix al desenvolupament d’aquesta intel·ligència amb activitats com ara:

• Discriminació auditiva de fonemes amb trets articulatoris similars.

• Pràctiques de pronúncia de paraules amb dificultats fonètiques.

• Pronúncia de paraules segons l’accentuació correcta.

• Lectura de textos en veu alta tenint cura del volum, l’entonació i l’expressió.

• Reconeixement de la importància lingüística de l’entonació per comprendre enunciats i transmetre idees.

• Recitació de poemes fent especial atenció al ritme i a les pauses.

• Reconeixement de paraules que rimen.

• Lectura i recitació d’embarbussaments.

Intel·ligència corporal i cinestèsicaÉs l’habilitat per usar el propi cos i conèixer-ne les particularitats. Comporta destreses de coordinació, equilibri, força, flexibilitat i velocitat.


• Exercitació d’habilitats manuals per millorar l’escriptura.

• Jocs dinàmics que afavoreixen el coneixement de la llengua i la comunicació.

• Ús de la comunicació no verbal.

• Reflexió sobre la postura corporal en les exposicions orals i en els intercanvis comunicatius.

392

• Realització de dramatitzacions.

• Lectura d’instruccions sobre activitats o jocs que impliquen coordinació, equilibri… i la seva posada en pràctica.

Intel·ligència interpersonalÉs la capacitat de percebre els sentiments i les emocions dels altres, desenvolupar empaties i fer feina cooperativament d’una manera efectiva. És present en l’alumnat que és capaç d’establir relacions socials amb facilitat i té habilitats de lideratge. Aquesta habilitat es pot treballar i reforçar a classe duent a terme jocs de taula i activitats cooperatives i d’intercanvi.

El projecte afavoreix el desenvolupament d’aquesta intel·ligència amb activitats com ara:

• Propostes lúdiques amb el llenguatge per dur-les a terme en equip.

• Treballs cooperatius per afavorir les relacions i assolir un resultat.

• Valoració per part dels companys i les companyes dels treballs propis.

• Dramatitzacions. Anàlisi de textos orals i escrits que tenen com a objectiu afavorir la interrelació.

• Exposició oral de sentiments i emocions a partir de la convivència a l’aula.

Intel·ligència intrapersonalÉs l’habilitat per prendre consciència d’un mateix, conèixer les fortaleses i les febleses pròpies i actuar-hi de manera conseqüent. Les persones que destaquen per la seva intel·ligència intrapersonal tenen una percepció encertada d’un mateix, capacitat de reflexió sobre els seus comportaments i tendència a l’autodisciplina. Per contribuir al desenvolupament de la intel·ligència intrapersonal a classe és necessari valorar l’esforç personal i fomentar el pensament crític.


• Jocs i suports d’escriptura que permeten treballar a diferents nivells, segons el ritme d’aprenentatge de cada infant.

• Producció de textos orals i escrits sobre un mateix.

• Anàlisi i creació de textos que afavoreixen el desenvolupament d’un pensament propi.

• Reflexió sobre el resultat dels treballs fets de manera individual.

Intel·ligència naturalistaÉs la capacitat d’interactuar amb la natura, i de distingir i establir relacions lògiques entre elements de la flora i la fauna, les roques i els minerals, analitzant-ne les similituds i les diferències. Inclou les habilitats d’observació, experimentació i reflexió sobre l’entorn.

Els alumnes que la desenvolupen gaudeixen amb els treballs de camp i tenen més consciència mediambiental.

contribueix al desenvolupament d’aquesta intel·ligència mitjançant activitats com ara:

• Lectura de diferents tipus de textos que conviden a reflexionar sobre la natura i el medi ambient.

• Observació i descripció d’elements de la natura i entorns naturals.

• Creació de textos que incitin a reflexionar per tenir cura de la natura i el medi ambient.

INTEL ·LIG

ÈNC

IES MÚ

LTIPLES

393

Una gallina xica...Nom Data

1 Llegeix l’embarbussament que tens a continuació, memoritza’l i digues-lo en veu alta:

Una gallina xica, tica, mica,camacurta i ballarica,va tenir sis fills xics, tics, mics,camacurts i ballarics.

Si la gallina no hagués estatxica, tica, mica,camacurta i ballarica,els sis fills no haurien estatxics, tics, mics,camacurts i ballarics.

■ Posau-vos en grups de deu i recitau l’embarbussament entre tots, una línia cadascú.

2 Fes un recompte de tots els elements del text que es demanen:

Nombre de línies en què es distribueix l’embarbussament

Nombre de paraules de l’oració 1

Nombre de paraules de l’oració 2

Nombre de verbs que hi ha a l’embarbussament

3 La gallina és un animal domèstic. Explica tot el que en saps:

4 Feis grups de quatre i, per torns, un de vosaltres haurà d’imitar un animal sense fer cap so. Els altres haureu d’encertar de quin animal es tracta. Escriviu els noms dels animals a la llista i, en acabar, triau-ne un i dibuixau-lo:

I. lingüística, interpersonal, logicomatemàtica, naturalista i corporal i cinestèsica

INTE

L·LI

GÈN

CIE

S M

ÚLT

IPLE

S F

ITXE

S D

E TR

EBA

LL


AVALU

AC

IÓ

INTEL ·LIG

ÈNC

IES MÚ

LTIPLES FITXES DE TREBA

LL

I la lletra?Nom Data

1 Llegeix les pistes i completa amb les paraules adequades les estrofes del fragment d’Arkandú, del Club Súper3:

Sé que hi ha quelcom que tots tenimneix a dins del cor i creix al pit.Un poder que ve del que hem somiat

agafar força dins del cap.

Sé que no podem tenir-ho tot.Sé que per triar s’ha de ser .Però quan el desig és el millor,en el que tu vulguis pots ser bo.Pots estar-ne ben segur.

Arkandú, Arkandú.És la màgia que depèn de tu.Tens la sort sempre a prop,la veuràs quan miris amb el cor.Hi ha una clau i la tens tu.Hi ha una clau, és !

fer-la servir quan vols ser fort.I pensar-la quan et cal la sort.

cridar-la quan et sents feliç,repetir-la quan tens un desig.

Pista Paraula

Umpl el primer buit amb la 3a paraula del 2n vers de la 2a estrofa.

Umpl el buit de la 2a estrofa amb la darrera paraula del vers 16.

La darrera paraula de la tercera estrofa és la mateixa que la primera.

Completa la 4a estrofa amb la primera paraula del darrer vers de la 2a.

2 Quins sentiments i emocions transmet aquesta cançó? Comentau-ho col·lectivament.

I. musical, interpersonal, intrapersonal i logicomatemàtica


Documents

Tasques i destreses comunicatives LLIBRE · 2019-02-12 · FITXA 1.1 Tipus de noms Nom Data e Els noms serveixen per anomenar persones, animals o coses. N’hi ha de diversos tipus: