v 2021/10www.stratigraphy.org

0.01170.1290.7741.802.583.6005.3337.246

11.63

13.82

15.97

20.44

23.03

27.82

33.9

37.7141.2

47.8

56.059.261.6

66.0

72.1 ±0.2

83.6 ±0.286.3 ±0.5

89.8 ±0.3

93.9

100.5

~ 113.0

~ 125.0

~ 129.4~ 132.6

~ 139.8

~ 145.0

~ 145.0

152.1 ±0.9

157.3 ±1.0

163.5 ±1.0166.1 ±1.2168.3 ±1.3170.3 ±1.4

174.1 ±1.0

182.7 ±0.7

190.8 ±1.0

199.3 ±0.3201.3 ±0.2

~ 208.5

~ 227

254.14 ±0.07

259.51 ±0.21

264.28 ±0.16266.9 ±0.4

273.01 ±0.14

283.5 ±0.6

290.1 ±0.26

303.7 ±0.1307.0 ±0.1

315.2 ±0.2

323.2 ±0.4

330.9 ±0.2

346.7 ±0.4

358.9 ±0.4

298.9 ±0.15293.52 ±0.17

~ 237

~ 242

247.2251.2

251.902 ±0.024

358.9 ±0.4

372.2 ±1.6

382.7 ±1.6

387.7 ±0.8

393.3 ±1.2

407.6 ±2.6410.8 ±2.8

419.2 ±3.2

423.0 ±2.3425.6 ±0.9427.4 ±0.5430.5 ±0.7433.4 ±0.8

438.5 ±1.1440.8 ±1.2443.8 ±1.5445.2 ±1.4

453.0 ±0.7

458.4 ±0.9

467.3 ±1.1470.0 ±1.4

477.7 ±1.4

485.4 ±1.9

541.0 ±1.0

~ 489.5

~ 494~ 497

~ 500.5

~ 504.5

~ 509

~ 514

~ 521

~ 529

541.0 ±1.0

~ 635

1000

1200

1400

1600

1800

2050

2300

2500

2800

3200

3600

4000

~ 4600

~ 720

0.00420.0082

Fane

rozo

icC

enoz

oic

Qua

tern

ari Holocè

Plistocè

Pliocè

Miocè

Oligocè

Eocè

Paleocè

Neo

gen

Pale

ogen

Superior

Inferior

Cre

taci

Mes

ozoi

c

Trià

sic

Car

boní

fer

Mes

ozoi

cPe

rmià

Jurà

ssic

Superior

Inferior

Mitjà

Superior

Inferior

Mitjà

Lopingià

Guadalupià

Cisuralià

Superior

Inferior

Superior

Mitjà

Mitjà

Inferior

Mis

siss

ippi

àPe

nnsy

lvan

ià

Pale

ozoi

c

MitjàSuperior

CalabriàGelasià

PlasenciàZanclià

MessiniàTortonià

Serraval·liàLanguià

BurdigaliàAquitanià

Catià

Rupelià

PriaboniàBartoniàLutecià

Ipresià

ThanetiàSelandià

Danià

Maastrichtià

Campanià

SantoniàConiacià

Turonià

Cenomanià

Albià

Aptià

BarremiàHauteriviàValanginià

Berriasià

TitoniàKimmeridgià

OxfordiàCal·loviàBathoniàBajociàAaleniàToarcià

Pliensbaquià

SinemuriàHettangià

Retià

Norià

Carnià

LadiniàAnisià

OleniokiàIndià

ChangxingiàWuchiapingià

CapitaniàWordiàRoadià

Kungurià

Artinskià

Sakmarià

Gjelià

Famennià

Frasnià

Givetià

Eifelià

Emsià

PraguiàLochkovià

LudfordiàGorstià

HomeriàSheinwoodià

TelychiàAeronià

RhuddaniàHirnantià

Katià

Sandbià

Darriwilià

DapingiàFloià

Tremadocià

Desè estatge

JiangshaniàPaibià

GuzhanguiàDrumià

Quart estatge

Tercer estatge

Segon estatge

Fortunià

KasimoviàMoscovià

Baixkirià

Serpukhovià

Viseà

Tournaisià Terranovià

Segona sèrie

Furongià

Cam

brià

Superior

Inferior

Mitjà

Llandoverià

Wenlockià

Ludlowià

Pridolià

Superior

Mitjà

Inferior

Silu

riàD

evon

iàO

rdov

iciàPa

leoz

oic

Fane

rozo

ic

Fane

rozo

icAsselià

Hadeà

Arqu

eàP

reca

mbr

ià Prot

eroz

oic

Neo-proterozoic

Meso-proterozoic

Paleo-proterozoic

Neo-arqueà

Meso-arqueà

Paleo-arqueà

Eo-arqueà

EdiacariàCriogenià

Tonià

Estenià

Ectasià

Calimmià

Estaterià

Orosirià

Riacià

Siderià

Grenlandià

MegalaiàNorgripià

S/T

I/PM

WuliuàMiaolingià

I/P

M

S/T

I/P

M

S/T

I/P

S/T

TAULA CRONOSTRATIGRÀFICA INTERNACIONALCommissió Internacional d’Estratigrafia

Els límits inferiors de les unitats de tots els rangs es troben actualment en procés de ser definits com a Estratotips Globals de Límit (GSSP - Global Boundary Stratotype Section and Point), incloses les de l'Arqueà i el Proterozoic que, per convenció, havien estat definits cronomètricament segons edats numèriques absolutes (GSSA-Global Standard Stratigraphic Ages). Hom pot trobar la taula original i la informació detallada sobre els GSSP ratificats a http://www.stratigraphy.org.

Les edats numèriques (Ma) estan subjectes a revisió i no defineixen unitats en el Fanerozoic ni en I’Ediacarià. Això només ho fan els GSSP. Pel que fa als límits d'aquelles unitats del Fanerozoic que encara no tenen un GSSP ratificat, o dels quals no es disposa d'una edat numèrica acotada, la taula dóna una edat numèrica aproximada (~).

Les Subsèries/Subèpoques ratificades s’abrevien com S/T (Superior/Tardà), M (Mitjà) i I/P (Inferior/Primerenc). Les edats numèriques de tots els sistemes, excepte el Quaternari, el Paleogen superior, el Cretaci, el Triàsic, el Permià i el Precambrià provenen de “A Geologic Time Scale 2012” de Gradstein et al. (2012). Les del Quaternari, Paleogen superior, Cretaci, Triàsic, Permià i Precambrià són aportacions originals de les subcomissions respectives de la ICS.

Taula dissenyada per K.M. Cohen, D.A.T. Harper, P.L. Gibbard, N. Car © Comissió Internacional d’Estratigrafia (IUGS), Octubre 2021.

Citar com: Cohen, K.M., Finney, S.C., Gibbard, P.L., y Fan, J.-X. (2013; actualilzat) The ICS Intemational Chronostratigraphic Chart. Episodes 36: 199-204.

Traducció al català per iniciativa de Juan Carlos Gutiérrez-Marco (UCMCSIC/AUGS).Traducció al català coordinada per Xavier Berástegui Batalla, amb les aportacions de Juli Moll-Gómez

de la Tia i Miquel Parella Codina (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya), amb collaboració de Josep Serra Kiel (Universitat de Barcelona), David Serrat i Congost, Pere Santanach i Prat (Institut

d’Estudis Catalans) i Mariano Marzo Carpio (Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona). http://www.stratigraphy.org/ICSchart/ChronostratChart2021-10Catalan.pdf

actualidadSèrie / Època Estatge / Edat Edat (Ma) Sèrie / Època Estatge / Edat Edat (Ma) Sèrie / Època Estatge / Edat Edat (Ma) Edat (Ma)G

SSP

GSS

P

GSS

P

GSS

P

GSS

A

Eono

tem

a/ E

óEr

atem

a / Era

Siste

ma

/ Per

íode

Eono

tem

a/ E

óEr

atem

a / Era

Siste

ma

/ Per

íode

Eono

tem

a/ E

óEr

atem

a / Era

Siste

ma

/ Per

íode

El codi de colors segueix la convenció establerta per la Comissió del Mapa Geològic del Món

(CCGM-IUGS) http://www.ccgm.orgICGCInstitutCartogràfic i Geològicde Catalunya

Eono

tem

a/ E

óEr

atem

a / Era

Siste

ma

/ Per

íode