Tecnologies 1

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Comunicativa, lingüística i audiovisualInterpretació correcta dels textos descriptius i instructius. Utilització de la representació gràfica per a la descripciótècnica d’objectes.

Matemàtica Presa de mesures en el sistema mètric decimal.

Coneixement i interacció amb el món físicClassificació de les propietats dels materials. Experimen-tació de les propietats i característiques de les fustes.

Social i ciutadanaConeixement de les tècniques bàsiques emprades en laconstrucció i fabricació d’objectes.

Autonomia i iniciativa personalTreball al taller amb materials comercials i reciclats, emprant les eines de forma adequada i segura.

Materials i eines.La fusta i el paper

1. Els materials

2. Propietats dels materials

3. La fusta

4. Tipus de fustes

5. Tècniques bàsiques de manipulació de la fusta

6. El paper

7. Tècniques bàsiques de manipulació del paper

4

066-093_Unitat 4.qxd:Maquetación 1 30/12/10 10:08 Página 66

4. Materials i eines. La fusta i el paper.

67

Els materials que es fan servir per construir el transbordadorespacial han de suportar condicions extremes. Per exemple,quan el transbordador torna a l’atmosfera, la superfície inferiors’escalfa molt a causa del fregament. Cal un material queaguanti temperatures de més de 1 200º C i que alhora no esdilati gens.

Coneixes algun material que tingui aquestes propietats?

La fusta es crema amb facilitat. Tot i així es continua fent servirper construir cases, estructures, mobiliari i en multitud deproductes.

Per què creus que es continua utilitzant? Quines mesures cal prendre per evitar que es cremi?

Al llarg de la història s’han fet servir tot tipus de suports perguardar documents escrits: pedra, fusta, roba, papir. Però desque els xinesos van inventar el paper al segle II dC, ha estat elsuport més utilitzat.La imatge correspon a un manuscrit xinès del segle X escritsobre paper d’arròs, trobat a la ciutat de Dunhuang.

Quins avantatges i desavantatges creus que té el paperenfront dels altres suports de l’escriptura?

Mira aquests fragments de la pel·lícula L’únic testimoni, dirigida per PeterWeir al 1985, en la qual un detectiu de policia, interpretat per Harrison Ford,construeix una casa amb els amish, una comunitat religiosa nord-americanamolt tradicional que, entre d’altres normes, no fan servir l’electricitat.

Quines eines de fusteria has vist?

Tota la casa que estan construint és de fusta. Et sembla queaquestes cases són resistents?

Quin diries que és el requisit essencial per construir quelcom detanta envergadura només amb l’ús de la força humana i animal coma força motriu?


68


1. Els materials

Un telèfon mòbil té parts fetes de plàstic, de metall, de vidre, ve embalat ambuna caixa de cartó amb instruccions en paper i potser hi voldràs una funda deroba. Podria ser tot de plàstic? Tot de roba?

Està clar que per poder construir productes ens cal una àmplia diversitat de ma-terials, ja que cadascun té unes propietats determinades que el fan útil per ausos concrets.

Tots els materials provenen de recursos naturals, que poden ser d’origen mi-neral (mineral de ferro, sorra, argila…) animal (llana, vori, seda…) o vegetal(cotó, làtex, fusta…). Són el que anomenem matèries primeres.

La gran majoria de matèries primeres s’han d’elaborar per convertir-les en mate-rials aptes per a l’ús tecnològic. Per exemple, cal que la indústria siderúrgica ex-tregui el ferro de determinats minerals. El ferro pur extret serà el material amb el quales fabricaran productes com xassís de cotxes, bigues, antenes elèctriques, etc.

FustesOrigen vegetal. Utilitzades sobretot enmobiliari i construcció d’habitatges.

MetallsOrigen mineral. Utilitzats en laconstrucció, mitjans de transport,electrònica i en envasos i objectesde la llar.

PlàsticsProvinents del petroli i de matèries vegetals i animals. Tenen múltiplesaplicacions: envasos, productes dela llar, construcció, etc.

Paper i cartóOrigen vegetal. Utilitzats principalmentcom a suport de l’escriptura i embalatges.

Ceràmics i petrisOrigen mineral. S’utilitzen sobretot en la construcció d’habitatges.

TèxtilsD’origen vegetal, animal i sintètic (a partirdel petroli). S’utilitzen principalment perelaborar peces de vestir i mobiliari.

Tipus de materials principals i usos que se’n fan


activitats

69


A les deixalleries hi ha espais específics per als mo-bles vells, la runa d’obres menors, la ferralla, la roba,els electrodomèstics i també per a residus especialscom són els olis usats, les piles i les bateries, leslàmpades, els esprais, els pots de pintura o els medi-caments, entre d’altres.

Anomena tres objectes fets amb plàstic, tres amb fusta, tres amb metall,tres amb paper i tres amb ceràmica.

Digues si els elements següents són matèries primeres, materials o pro-ductes: bauxita, troca de llana, pèl del xai, farina, jersei, petroli, plàstic,pa, blat.

Digues si les matèries primeres següents són d’origen mineral, animalo vegetal: petroli, cuir, paper, seda, fusta, coure.

A quin contenidor o instal·lació dipositaries cada un d’aquests residus?Un pot de iogurt buit, un tros de paper de regal, una pela de manda-rina, un frigorífic vell, els encenalls de fer punta al llapis, un moble vell,l’oli usat de la cuina, unes rajoles trencades, un pot de vidre de conservai la tapa d’aquest pot.

4� �

3�

2�

1�

Classificació dels materials segons la selecció de residus

Quan els materials d’ús quotidià es comporten com a residus es classifiquensegons el lloc on s’han de dipositar. Això permet una recollida selectiva que enfaciliti el reciclatge.

· Contenidor blau. Recull el cartó i el paper. Reciclar-los és molt important,ja que per fabricar paper i cartó reciclats es consumeix molta menys fusta,aigua i energia que la necessària per fabricar-los a partir de les matèries pri-meres.

· Contenidor verd. S’hi diposita només un tipus de material petri: el vidre, undels materials més reciclats. La fabricació de vidre reciclat en lloc de vidrenou estalvia recursos i energia. La resta de materials petris (ceràmica,roca…) s’han de dipositar a la deixalleria.

· Contenidor groc. S’hi dipositen els envasos lleugers fabricats amb plàstici metall (brics, ampolles, llaunes…). Aquests residus s’envien a una plantade triatge on se’n separen els diferents materials.

· Contenidor marró. S’hi dipositen els materials d’origen orgànic (restesde menjar i de jardineria, serradures, els encenalls de fer punta al llapis,etc.). Els materials d’aquest contenidor es porten a una planta de com-postatge.

· Contenidor gris. S’hi diposita el rebuig, la petita part de residus que no espot reciclar i que s’envia als abocadors o les incineradores, com per ex-emple els bolquers, la pols o les restes de les cigarretes.

· Deixalleria. És una instal·lació que recull de forma selectiva tots els ma-terials que requereixen un tractament especial o que no es poden di-positar per volum en els contenidors anteriors però que es podenreciclar.

Com que els recursos naturals són limitats,hem de fer un ús racional i sostenible delsmaterials, aprofitant-los al màxim sense mal-baratar-los i escollint, sempre que es pugui,materials reciclats i reciclables.


70


2. Propietats dels materials

Per fabricar un objecte s’utilitza qualsevol material?

L’ús d’un tipus de material o d’un altre dependrà de si té unes propietats que s’a-justen a les necessitats de l’objecte pel que fa a la funció i les condicions d’utilit-zació. Vegem, doncs, les principals propietats que caracteritzen els materials.

La tenacitat és la capacitat de resistènciaque ofereixen els materials a trencar-se enser colpejats.

L’elasticitat és la capacitat dels materialsper recuperar la forma original un cop s’hiha deixat d’aplicar l’esforç que els defor-mava.

La duresa és la resistència que ofereixenels materials a ser ratllats o penetrats. Quanun material és poc dur diem que és tou.

La ductilitat és la capacitat dels materials perdeformar-se permanentment en forma de fil, ila mal·leabilitat per deformar-se en forma delàmina. Són casos específics de la plasticitat.

La fragilitat és la facilitat amb què elsmaterials es trenquen en ser colpejats. És,doncs, la propietat contrària de la tenacitat.

La plasticitat és la capacitat dels mate-rials per adquirir una deformació perma-nent, sense trencar-se, després que hagicessat la força que la produïa.

Propietats mecàniques

La resistència mecànica és la capacitat dels materials de suportar un esforç mecànic sense trencar-se. Distingim els següentsesforços:

compressió tracció flexió torsió tall


71


La dilatació és la capacitat dels materialsd’augmentar la longitud, la superfície o elvolum quan augmenta la temperatura.

El punt de fusió és la temperatura carac-terística en què alguns materials passende l’estat sòlid a l’estat líquid.

La conductivitat tèrmica és la capacitatdels materials de deixar passar la calor através d’ells. Si tenen poca conductivitattèrmica són aïllants tèrmics.

La resistència a la corrosió és la re-sistència a la deterioració superficial delsmaterials causada per la reacció ambagents químics. Quan la reacció és ambl’oxigen, rep el nom d’oxidació.

La densitat és la quantitat de massa perunitat de volum de material. Matemàticamentes defineix com a: densitat = massa/volum. Els materials molt densos són pesatsi els poc densos, lleugers.

La conductivitat elèctrica és la capacitatdels materials de deixar passar fàcilmentel corrent elèctric a través d’ells. Si tenenpoca conductivitat elèctrica són aïllantselèctrics.

El magnetisme és la propietat per la qualun material atrau materials fèrrics. D’altrabanda, els materials fèrrics es poden mag-netitzar.

La porositat és la propietat d’un material detenir porus. Els porus són cavitats o forats. Nos’ha de confondre amb la permeabilitat, ja quehi ha materials porosos no permeables.

La impermeabilitat és la propietat per laqual els materials no deixen passar elsfluids com l’aire i l’aigua a través seu. Lapropietat contrària és la permeabilitat.

Propietats tèrmiques

Altres propietats

activitats

Digues quina és la propietat més significativa delsobjectes següents: arc de fletxes, olla, nansa d’olla,jaqueta impermeable, imant de frigorífic, plastilina,fil de coure, broca amb punta de diamant, mirall, xi-clet, radiador de calefacció.

Per què el mànec d’un martell està fet usualmentde fusta i el cap està fet d’acer?

6� �

5�

Anomena dos objectes que siguin elàstics, dos quesiguin conductors elèctrics, dos de tenaços, dos dedurs i dos de dúctils. Digues de quins materialsestan fets. Explica en cada cas com n’has identifi-cat les propietats.

Quines propietats tenen les millors botes de mun-tanya?

7� �

8� �


72


Un altre material extret dels arbres és el suro, queprové de l’escorça de l’alzina surera. És lleuger, im-permeable i un bon aïllant tèrmic.

El temple de Nara (Japó) és la construcció de fustamés gran del món.

El duramen és la zonaprincipal del tronc. Lesfibres ja estan sequesi formades. És la mésapta per al seu ús coma material.

La medul·la és la zona centrali la part més vella i compactadel tronc. S’utilitza poc perquèté poca resistència mecànica.

L’albeca és la zona de formació més recent. Hi passa la saba, el líquid que nodreix l’arbre. És poc resistent mecànicament.

Celler Protos al poble de Peñafiel, a Valladolid, projec-tades per l’arquitecte anglès Rogers Stirk Harbour.

L’escorça és la capa exterior deltronc, que el protegeix d’agres-sions externes. No es considerapròpiament fusta.

3. La fusta

La fusta és un material orgànic d’origen vegetal que prové de la part lle-nyosa dels arbres (el tronc i les branques). Es compon de fibres de cel·lu-losa que segueixen una mateixa direcció i que estan unides entre si ambuna substància anomenada lignina.

La fusta ha estat un dels materials més utilitzats en la construcció d’objec-tes al llarg de la història, sobretot perquè obtenir-la i manipular-la és forçasenzill.

Inicialment la fusta es feia servir com a combustible i per fabricar utensilis sim-ples (talles, arcs, mànecs d’eines…). Posteriorment s’ha utilitzat per construirhabitatges i estructures (pilars, bigues, parets, teulats, ponts, màquines…),mitjans de transport (carros, vaixells…), mobles i utensilis de la llar, i tambéper a l’obtenció de paper.

Molts objectes que antigament es feien de fusta, actualment es fabriquen ambaltres materials que s’adeqüen millor al seu ús o en milloren les característi-ques. Per exemple, la majoria de bigues i pilars ara es fan de formigó i d’acer,que són més resistents.

Això no treu que la fusta es continuï utilitzant àmpliament en mobiliari, en ob-jectes d’ús comú i també en estructures.

D’altra banda, el progrés tecnològic ha permès que actualment sigui possible tre-ballar la fusta de maneres més complexes i eficients que fa uns anys.


73


Propietats de la fusta

La fusta és un material considerablement resistent, especialment a la forçade tracció, si s’aplica en la mateixa direcció de les fibres, i a la força de fle-xió, si s’aplica perpendicularment a les fibres. També és força elàstica i peraixò s’utilitza en peces com els seients de les cadires.

És tenaç i lleugera, per això s’utilitza en utensilis de la llar.

És un molt bon aïllant tèrmic, propietat que la fa útil com a revestiment d’in-teriors, en parets i terres. Per contra és molt inflamable, qualitat que la fa unbon combustible. També és un bon aïllant elèctric.

És un material porós, característica que la fa higroscòpica, és a dir, que ab-sorbeix la humitat atmosfèrica fàcilment. Això fa que es dilati en condicionshumides i es contragui en condicions seques, en diferents graus segons eltipus de fusta.

En el procés de tractament i selecció de les fustes és important considerar eltipus de veta, que ve determinada per l’orientació de les fibres respecte la di-recció en què s’ha tallat el tronc. També cal considerar-ne el color. En gene-ral, les fustes fosques són més denses, dures i resistents que les clares.

A causa de la permeabilitat que presenta, sovint cal tractar la fusta amb ver-nís o altres productes per protegir-la de la humitat, els insectes i els fongs, demanera que n’augmenti la durabilitat.

Amb alguna excepció, totes les fustes tenen una densitat menor que l’aiguai, per tant, hi suren. El roure, per exemple, és una de les fustes més denses(820 kg/m3).

Els nusos són zones en les quals s’han formatbranques. Com més n’hi ha, més dèbil és la fusta.

activitats

Per què es fa de fusta una mà de morter?

Per què molts refugis de muntanya estan recobertsde fusta?

10� �

9� �

Investiga com es corba la fusta.

Investiga quins insectes poden atacar la fusta. 12

11


4. Tipus de fustes

Les fustes es poden classificar segons les propietats que has vist i també d’al-tres, com per exemple el color o la procedència. La classificació més habitual,però, és la que en té en compte la densitat.

Fustes dures. Tenen una densitat alta, a partir dels 600 kg/m3 i fins a superiorsa la de l’aigua (1 000 kg/m3). Procedeixen d’arbres de fulla caduca amb creixe-ments lents. En general són utilitzades en aplicacions on cal una alta duresa,com ara parquets, mànecs i mobiliari d’interior i d’exterior.

Fustes semidures. Tenen una densitat d’entre 500 kg/m3 i 750 kg/m3. Solenprovenir d’arbres de bosc de ribera de zones càlides, que són de creixementlent i fulla ampla. S’usen en revestiments de mobiliari i per xapar acabats, ien aplicacions on cal alhora flexibilitat i tenacitat, com ara cadires, o mà-necs d’eines.

Fustes toves. Tenen una densitat baixa, per sota dels 500 kg/m3. Normalmentprovenen d’arbres de boscos de zones fredes i de creixement ràpid. La majoriade coníferes donen fustes toves. Són utilitzades per a bastiments de construc-ció, estructures de portes i finestres, suports d’embalatges, mobiliari i en gene-ral per a aplicacions on cal alhora resistència mecànica i lleugeresa. Tambés’usen per fer-ne paper.

74


La fusta de faig és una de les fustes dures més usades.És de color blanc-groguenc, força flexible tot i la sevaduresa. Cal protegir-la perquè es corca fàcilment. S’utilitza per fer mobles, utensilis (culleres, pinzells),jocs, cadires, entarimats i peces tornejades, com per ex-emple les peces dels escacs.

El pi roig (pi de Flandes) és de color groc clar i fàcil de treballar. És molt utilitzat en fusteria interior i exterior, mobiliari, decoració, bigues, estructures, encofrats, contraplacats i taulers estructurals. Tambéés molt utilitzat el pi melis, de color groc pàl·lid, més tou i més difícil de treballar.

La fusta de freixe és resistent i flexible. Per la flexibilitatque presenta, s’utilitza per fabricar mànecs d’eines i estics d’hoquei. I també per a mobiliari, sobretot cadires, perquè és una fusta fàcil de modelar.

Fixa’t que la distinció entre fustes dures, semi-dures es basa en el valor de la seva densitat.

Les fustes dures més usades provenen delroure, el faig, el boix, l’alzina, l’eucaliptus, id’arbres tropicals com són l’iroc, el niangó, lacaoba, la teca, el palissandre i l’eben o banús.

Les fustes semidures més usades provenende la noguera, el freixe, el castanyer, el cire-rer, l’om, el bedoll, l’arç blanc i el vern.

Les fustes toves més usades provenen del pi,l’avet, el pollancre, el cedre i la balsa tova.



75

Fustes artificials

Molts dels objectes de què disposem estan fabricats amb fustes artificials queprovenen de la manipulació de fustes naturals.

En general es presenten en forma de taulers i poden tenir diferents tipusd’acabats, com ara revestiments (xapes) de fusta natural o bé de xapa ar-tificial (fòrmica, melamina) que poden ser de diferents colors o imitar lafusta natural.

Tauler aglomeratFormat per fibres petites trinxades, com-pactades i mesclades amb cola. Permetl’aprofitament màxim de la fusta, de ma-nera que resulta molt barat. És immune alscorcs. Normalment es xapa. Es fa servir enmobles i prestatges.

Tauler aglomerat DMFormat per fibres més petites que les d’a-glomerat. Es compacten i es mesclen ambcola de resina sintètica i cel·lulosa proce-dent de paper reciclat. És un material duramb textura homogènia i fina. Normalmentes xapa. Es fa servir en mobiliari.

Tauler contraplacatFormat per un conjunt de xapes o fullolesencolades que se superposen alternant-neperpendicularment la direcció de les fibres.El nombre de xapes sempre és imparellper tal que les fibres de les dues cares ex-teriors vagin en la mateixa direcció. El re-sultat és un material consistent i uniforme.Es fa servir en plafons de portes.

Fusta laminadaUna tècnica apareguda els darrers 50 anysconsisteix a superposar làmines de fustaencolada, de manera que no coincideixinles juntes. D’aquesta manera es podenaconseguir taulons de gran resistència a la flexió, amb la curvatura que es vulgui.Aquesta tècnica es fa servir per a estructuresi per cobrir grans naus.

La majoria de mobles i prestatges del teu entorn nosón massissos, és a dir, no estan fets del mateix ma-terial per dins que per fora. Gairebé sempre, sota lalàmina exterior hi ha fusta aglomerada o contraplacat.

Xapar o aplacar: recobrir amb una placaprima de plàstic, fullola o d’altres materials.Fullola: Làmina de fusta molt prima.

activitats

Quina és la diferència entres les fustes dures, semi-dures i toves? Posa tres exemples de cada cas.

Digues amb quina fusta pot ser construït cada ele-ment: una taula de cuina, un mànec d’eina, un armariescolar, una porta, una bóta de vi, la marqueteria d’unmoble, un ribot, una travessa de ferrocarril, una ar-tesania tropical, un entarimat, un llapis i una embar-cació.

14� �

13�

Què és una fusta artificial?

Observa la teva habitació i digues tots els elementsde fusta que hi ha i amb quin tipus de fusta estanfabricats.

Observa el teu entorn i anomena cinc objectes fetsamb fustes diferents.

17�

16� �

15�


Els instruments de traçar s’han deconservar nets per evitar que em-brutin el material i en distorsionin laprecisió. Cal mantenir-los endreçatsen les fundes.

Aprofita al màxim el material. Intentaque les línies rectes i els angles de lafigura per construir coincideixin ambles línies rectes i els angles del ma-terial de què disposes.

76


5. Tècniques bàsiques demanipulació de la fusta

Per començar, cal que coneguis l’ordre de les operacions per manipular els ma-terials. És important seguir aquest ordre, tant per seguretat com per aconseguirel millor resultat final.

Mesurar i marcar

El primer que has de fer és mesurar i marcar la zona que s’ha de serrar o fora-dar. La precisió de les mides de l’objecte final serà el resultat de la precisió ambquè mesuris i marquis en aquest primer moment.

Mesurar i marcar

Subjectar Serrar ForadarRebaixar

i polirUnir Acabar

Cinta mètrica enrotllable. Cinta metàl·licagraduada que serveix per a prendre i marcar mesures. Té precisió de mm.Acostuma a tenir un botó per retenir la cinta. Precaucions: vigila que no es doblegui forto et tallis amb les vores.

Regle metàl·lic. Barra rígida graduadaque permet traçar línies rectes, prendre imarcar mesures. Precaució: vigila que noes doblegui.

Escaire. Angle metàl·lic de45 graus que serveix per traçar línies perpendiculars. Sol tenir un braç que també pot mesurar. Precaució: vigilaque no caigui i s’escantoni.

Peu de rei. Eina queserveix per fer mesu-res més precises queel metre i per mesurardiàmetres exteriors iinteriors. Precaució:no passis de rosca elcargol que en fixa lapart mòbil.

Nivell. Eina que ens permet saber si una su-perfície està perfectament alineada vertical-ment o horitzontalment. Té uns petits cilindrestransparents plens d’un líquid acolorit ambuna bombolla d’aire que ho indica.

Compàs de puntesd’acer. Eina que ser-veix per marcar arcsi circumferències,o transportar mides.Precaució: vigila queno es despunti.


Recorda que per cargolar es gira ensentit horari i per descargolar ensentit antihorari.

Col·loca un tros de fusta, paper oroba entre la mordassa i el materialperquè no quedi marcat.

77


Subjectar

Convé subjectar tota peça abans de qualsevol de les operacions següents.Fes servir les eines de subjecció adequades i no deixis mai que un companyaguanti la peça amb les mans mentre hi treballes amb altres eines.

Serjant. Serveix per subjectar peces a lataula o pressionar-les entre elles mentres’enganxen amb coles adhesives. Contédues mordasses, una de fixa i una demòbil, que es desplaça per un sistema decargol. Per utilitzar-lo primer cal desenros-car totalment el cargol, obrir les mordas-ses, ajustar i acabar de fixar cargolant.

Cargol de banc. Es troba fixat al banc detreball. Conté una mor-dassa fixa i una de mòbilque permet prémer la peçacontra la part fixa.

Precaucions: vigila que les peces estiguin ben subjectades, però nofacis més força de la necessària ni et repengis a la maneta. Si no cal,no estrenyis el cargol ja que es fan malbé les mordasses i la rosca inte-rior. No colpegis les peces subjectades a la zona de mordasses.

activitats

L’angle metàl·lic del final de la cinta mètrica no ésfixe. Es pot desplaçar aproximadament un mil·lí-metre. Observa els dibuixos i dedueix perquè.

18� �

Explica amb un diagrama de blocs com faries un po-sallapis a partir d’una peça de contraplacat. Per què és tan important marcar i traçar els mate-rials?Mesura una moneda d’un euro, una volandera, elgruix de la taula i el d’un anell. Expressa’n el resul-tat en mm, cm i m. Quina precaució hem de prendre principalmentamb les eines de traçar?Quan i per què hem de col·locar dos serjants a l’horade subjectar una peça?Com subjectaries amb el cargol de banc un llistórodó?

20�

21� �

�

19� �

24� �

23� �

22�


Per serrar amb xerrac de beina,comença amb una petita incli-nació i amb talls curts i suaus.Després s’ha de serrar recte.

Cal mantenir la fulla perpendicu-lar a la superfície de la fusta. Perfer talls interiors, primer cal fer unforat, després passar-hi la fulla ifinalment muntar-la a la serra.

Per serrar amb xerrac, la fullaha d’estar inclinada formant unangle d’uns 45º amb la super-fície de la taula i col·locada deforma oposada a l’operari.

És important tenir la serrad’arquet subjectada amb lesdues mans per tal de dismi-nuir l’esforç i augmentar laprecisió del tall.

Assegura't que el cable no quedi mai situat per davant de la fulla.Usa la fulla adequada per al material que has de tallar. Canvia lafulla amb la serra desendollada.Has d’intentar que la platina es recolzi totalment sobre la super-fície del material que serres.Quan usis màquines-eines, cal extremar les precaucions. Fes-lesservir sempre sota la supervisió d’un adult.

78


Serrar

A l’hora d’escollir una eina per serrar cal tenir en compte principalment la midade les dents. Com més grans i separades, més ràpid i més bast és el tall. Percontra, com més petites i més juntes, més lent i més precís. Les primeres sónmés adequades per serrar fustes toves i les segones per serrar fustes dures.

Xerrac. La fulla d’aquest tipus deserra és de metall flexible, de dentsgrans i separades, per això serveixper a talls poc polits i per a fustesgruixudes i toves.

Xerrac de beina. Aquest tipus deserra té les dents més petites que elxerrac i té un llom o beina que en dis-minueix la flexibilitat. Per això permetun tall més precís. És apte per tallarplanxes de fullola.

Cal vigilar que les dents de les fulles no estrenquin. Pensa que no es poden esmolar.

Serra de marqueteria o de vogirmanual. Aquest tipus de serra téun arquet que manté en tensió lafulla. Les dents van en sentit capal mànec. Serveix per serrar fus-tes fines i per fer talls-corbats icontorns irregulars (vogir).

Serra d’arquet. Consta d’un màneci d’un arc de metall amb una fullad’acer que ha d’estar tensada ade-quadament. A diferència de la majoria de serres,les dents van en sentit contrari almànec. Les dents no són planessinó que fan ziga-zaga perquè lafulla no es quedi travada al material.

Serra circular. Aquest tipus deserra elèctrica talla línies rectesamb gran precisió i rapidesa. Ésideal per tallar planxes i taulons.

Serra de vogir elèctrica. Aquesttipus de serra elèctrica permet fertalls rectes i corbats, amb un límitde gruix que acostuma a ser d’uns7 cm. Se li poden canviar les fullesper tal d’escollir la més adequadaper a cada tipus de material, nonomés fusta.


Vigila que no hi hagi cap part del teu cosen la línia de tall. Vigila també que no hihagi cap objecte, eina o peça de vestir.

Vigila en bufar les serradures residuals perquè poden entrar alsulls. És millor que et posis unes ulleres protectores.

Procura tallar a prop de les mordaces, per evitar que s’esqueixila fusta, però tampoc no ho facis massa a prop perquè es po-drien fer malbé els elements de suport.

Inicia el tall amb passades suaus per ferun petit solc i poder enclastar la serra. Acontinuació inicia un moviment de vaivé,guiant la fulla de la serra amb el dit polze ipressionant només en l’avançament.

Si t’inclines lleugerament cap endavant, lapròpia força del teu pes pot ser aprofitadacom a força de serrat. Aprofita tota la longitud de la fulla per talque no es desgasti desigualment.

En la fase final del procés de serrada, cal alentir el ritme i subjectarlleugerament amb les mans la part de la peça que un cop serradaquedarà independent; així evitaràs que la fusta s’esqueixi.

En serrar es perden uns 3 mm de fusta. Per aconseguir la mida ex-acta, serra per fora de la línia marcada.

El procés de serrat s’ha d’executar amb unritme pausat, enèrgic però evitant movi-ments bruscos ja que llavors la serra es po-dria desviar de la trajectòria i es podriatrencar la fulla.

79


activitats

Quina eina produeix un serrat més fi? Quinamenys?

Explica les diferències entre el xerrac, la serra d’ar-quet, la serra de marqueteria i la serra de vogir elèc-trica. Com han d’estar col·locades les dents de laserra de marqueteria? I les de la serra d’arquet?

25�

26�

Si has de serrar una fusta ràpidament i no et pre-ocupa com quedi el tall, com seran les dents de laserra?

� Debatiu d'entre totes les tècniques i precaucionsper serrar, quines són les tres que creieu més im-portants.

27�

28


No t’oblidis de subjectar bé el material.

Comprova que la broca estigui ben fi-xada abans de fer el forat.

Treu la broca quan s’hagi refredat i no latoquis just després d’haver-la utilitzat.

No manipulis el portabroques sensedesendollar el trepant.

Vigila que la clau del portabroques noquedi posada quan funcioni.

Si has de fer un forat gran, en primer llocfes un forat amb una broca petita i conti-nua després amb una de gran.

Per als forats passants s’ha de col·locaruna fusta sota la peça perquè la fusta nos’estelli.

80


Foradar

L’eina principal per foradar és el trepant. Hi ha trepants manuals, elèctrics portà-tils i elèctrics fixes. A tots ells s’hi adapten els diferents tipus de broques que calescollir segons la grandària del forat i el tipus de material que cal perforar.

Broques. Cilindres metàl·lics al llarg delsquals hi ha un solc helicoïdal per expulsar elmaterial esmicolat a mesura que van perfo-rant. Segons la grandària del forat i el tipusde material s’escull una broca o una altra. Les broques per perforar la fusta acaben enpunxa per iniciar el forat amb precisió. Lesbroques per perforar parets i materials pe-tris tenen a la punta dues pastilles lateralsd'un material molt resistent a l'abrasió.

Fusta

Paret i ceràmics

Ferro

Barrina o trebinella. Eina que permet fer pe-tits forats per fer de guia al trepant o per intro-duir un cargol. Està formada per un cos d’aceramb punta helicoïdal. Precaució: cal protegirla punta i no utilitzar-la per a materials durscom per exemple metàl·lics i ceràmics.

No t’oblidis de marcar prèviament el centredel forat.

Subjecta el trepant amb les dues mans.Cal que la broca et quedi col·locada per-pendicularment a la superfície que has deperforar.

Trepant de mà. El trepant de mà permetfer forats amb diferents broques sense l'úsde l'electricitat. Amb una mà se subjecta elpom, o mànec, i amb l'altra es fa giravoltarla maneta que queda fora de l'eix.

Trepant elèctric. El trepant és una mà-quina-eina composta pel motor i les bro-ques. Cal utilitzar velocitats lentes per amaterials durs i forats amples, i velocitatsràpides per a materials tous i forats petits.

Trepant de columna o sobretaula.Aquest tipus de trepant serveix per fer fo-rats amb més precisió sobre l’objecte. Esfixa al suport mitjançant unes mordasses.L’alçada del suport es pot variar per mitjàdel desplaçament al llarg d’un eix.


Per utilitzar la raspa o la llima, la millorpostura és posar un peu avançat i el coslleugerament inclinat, ja que permet fermés esforç en l’avançament. En el re-trocés no cal pressionar, ja que les dentses desgasten inútilment. Amb una màinicia el moviment de vaivé tot acompa-nyant amb l’altra mà.

Utilitza primer una raspa, segueix ambuna llima i acaba de polir amb paperde vidre.

Poleix sempre en sentit de les línies de laveta, per evitar ratllades i esqueixades.

Per millorar l’acció del paper de vidre vabé col·locar-lo al voltant d’un tac de fusta.

81


Rebaixar i polir

Rebaixar consisteix a eliminar fusta de forma significativa erosionant-ne la su-perfície. Polir consisteix a allisar les formes resultants del serrat, el foradat, o elrebaixat, tot eliminant-ne les irregularitats per aconseguir un acabat fi.

Ribot. Eina habitualment de fusta que téuna fulla metàl·lica afilada que sobresurtper la part inferior. Aplicant-hi un desplaça-ment horitzontal, s’aconsegueix rebaixar ipolir superfícies.

Paper de vidre. És una làmina de paperon hi ha adherits grans de vidre o algunaltre material abrasiu. Tenen una numera-ció que indica la mida del gra. Com mésalta és la numeració, més fi és el gra. Perrebaixar s’utilitza un paper amb granulome-tries bastes i per polir, més fines.

Fregadora elèctrica. Màquina-eina quefunciona fent vibrar un paper de vidre sub-jectat a la superfície inferior en un movi-ment alternatiu horitzontal.

Carda. Raspall de pues metàl·liques quepermet eliminar la fusta que queda entre-mig de l’estriat de les raspes i les llimes.Cal desplaçar-la sempre en la direccióde l’estriat.

Raspa i llima. Tenenuna tija d’acer estriadaque es frega contra lafusta. La raspa té unestriat més bast i extreumés fusta. La llima téun estriat més fi i dónaun acabat més llis.Precaució: no colpegisles eines de polir per-què estan fabricadesamb acer trempat i espoden trencar fàcilment.

Gúbia i enformador.Totes dues eines serveixen per rebaixarfustes i per eliminar elmaterial sobrant desprésdel tall. S’utilitzen ambl’ajuda d’un martell o pre-ferentment d’una maça. Precaucions: s’han demantenir esmolats i ambprotecció a la punta.

activitats

Detalla el procés de foradar iindica quines són les normesde seguretat i d’ús del trepant.

Què tindrem en compte al’hora d’escollir una broca?

Per què quan es vol fer unforat gran és recomanable feren primer lloc un forat amb labroca petita?

Quines eines estan fetes d’unmaterial fràgil però són moltdures? De quin material estracta?

Per a què serveix una carda?33�

32� �

31�

30�

29� �


La punta dels tornavisos had’encaixar, en forma i mida,en la rasa dels cargols per fer-los girar; si no, es fa malbé larasa de la cabota.

Per introduir un clau o un car-gol gran fes en primer lloc unforat per evitar que la fustas’esquerdi.

Per clavar un clau primer fes copspetits i després més forts ja quesi no es pot torçar. Pots comen-çar amb la part estreta del martellde pena o amb l’ajut d’un cartó ounes tenalles.

Per aconseguir una unió mésforta els claus han de travessarles fibres de la fusta perpendicu-larment. No clavis dos claus deforma alineada, ja que la fusta espot esqueixar.

82


Unir

Una de les fases finals de la construcció d’un objecte és la unió de les peces. De la mateixa manera que hem mesurat i marcat bé les peces per tallar-les ambprecisió, convé també mesurar i marcar bé on posarem els claus o cargols.

Clavetejat

Clau / Punta / Tatxa / Clau de ganxo / Grampilló

Cargol ambcabota de tall recte

Cargol ambcabota

d’estrella

Baga

Martell de pena Martell de bola Maça Martell d’orelles

Roscat

El roscat, a més de ser una unió desmuntable, aconsegueix una unió més resistent que el clavetejat. Per a fusta s’utilitzen principalment els cargols auto-roscants, que van fent forat a mida que van penetrant al material.

Es consideren unions fixes aquelles en lesquals no és possible separar les peces sensefer malbé les parts unides, com és el cas delclavetejat o l’encolat, en contraposició a lesunions desmuntables, com el roscat o car-golat, en les quals sí que és possible.

TenallesLes tenalles tenen moltes utilitats. Les in-troduïm aquí perquè permeten cargolar ba-gues. També serveixen per desclavar clausi per collar i subjectar tot tipus de peces.

Els martells amb el cap més petit són per a les tasques més precises, i elsde cap gran per a tasques on cal més força. La maça, que té el cap de plàs-tic, niló, goma o fusta, s’utilitza per picar materials tous o mànecs d’altreseines. El martell d’orelles també serveix per desclavar claus o puntes.

Els claus es caracteritzen pel gruix i llargada de la tija i per laforma de la cabota. Segons el material amb què estan fets existei-xen claus d’acer, acer inoxidable, zincats, de llautó, etc.

Tornavís pla / Tornavís d’estrellaEl tornavís consta d’un mànec de plàstic o fustaper aïllar del corrent elèctric, i d’una tija queacaba o en punta plana o en punta d’estrella.


83


Cargol-femella

Els cargols que es fixen amb femella permeten unions no permanents molt fermes.

Abraçadora i brida

L’abraçadora és metàl·lica i permet subjectar peces tubulars. Té un cargol queajusta el diàmetre del cercle.

La brida està feta de plàstic. A més de tubs, també permet subjectar fils, cablatgei tot tipus de peces allargades o en forma de nansa. Forma un llaç que només espot ajustar per prémer, no per afluixar.

Clau fixa Clau anglesa Clau colzada Clau de tub Claus allen

Els tipus més habituals de cabota són: hexa-gonal (sisavada), Allen, i també de tall recte id’estrella com els cargols autoroscants. Lafemella pot ser hexagonal o d’orelles. Perdesignar les rosques s’indica el diàmetre dela rosca, la llargària i la forma de la cabota.S’acostuma a expressar en mil·límetres.

Volanderes. S’utilitzen per enfortir la unió.Són de diàmetre més gran que la cabota delcargol. Això augmenta la superfície que fapressió i també evita fer malbé el material.Les volanderes dentades permeten man-tenir el sistema cargol-femella encara mésfixat perquè eviten el moviment del cargol.

Hi ha molts tipus de claus en funció de la forma, la mida i la situació del cargol i la femella. Normalment es presenten comercialment en jocs amb mides estandar-ditzades. Les claus angleses poden variar l’obertura gràcies a un cargol sense fi. És millor utilitzar claus fixes, ja que les claus angleses poden deformar les cabotes. Les claus Allen són per a cargols de cabota tipus Allen. Precaucions: no utilitzis les claus per colpejar, ni per fer palanca, ni amb les mans greixoses.

Recorda que per cargolar has de giraren sentit horari i per descargolar en sen-tit antihorari.

activitats

Què hem de tenir en compte a l’hora de clavar clausperquè no s’esquerdi la fusta?

Quina diferència hi ha entre un martell i una maça?35� �

34�

Dibuixa a escala real i amb les vistes necessàries elscargols següents: 3 mm x 15 mm de cabota hexagonal4 mm x 45 mm de cabota d’estrella

36� �


84


Encolat

Les coles i els adhesius ens permeten fer unions fixes amb la mínima agres-sió a la fusta. Hi ha molts tipus de coles. Presentem les més usades per a fusta.

Acoblaments

L’acoblament amb clavilles consisteix a perforar la fusta i acoblar-la amb pecescilíndriques (clavilles) que s’ajusten a pressió. Això permet fer unions sense capaltre material que no sigui fusta i, si es complementa amb l’encolat, fer unionsmés fortes que amb l’encolat sol.

L’engalzat és una altra forma d’acoblament que consisteix a fer un galze (rebaix) ales fustes per augmentar la superfície de contacte en la unió o per fer-la treballar apressió. D’aquesta ma nera s’acon segueix una unió més forta. A continuació es mos-tren alguns dels engalzats més usats, sobretot en mobles (cadires, calaixos, etc.)

Cola blanca o de fuster. És eltipus de cola que més utilitza-ràs a l’aula. La unió és forçaferma. Uneix sobretot fusta ipaper. Per encolar empastaamb un pinzell les dues superfí-cies que cal unir i després pressiona-les durant uns se-

gons o subjecta-les amb serjants i deixa ques’assequi. En acabat, renta bé els pinzells ambaigua abundant. Temps d’assecatge: un dia.

Cola de contacte. És untipus de cola més fortaperò més difícil d’aplicar.Per utilitzar-la cal cobrir lesdues superfícies amb unafina capa de cola ben es-tesa i deixar assecar altacte. Després cal unir-les

en un sol cop fent una mica de pressió.Temps d’assecatge: uns minuts.

Cola termofusible i pistola. Les barres decola termofusible s’apli-quen a través d’una pis-tola que les escalfa finsfondre-les. Precau-cions: tingues prepa-

rada una superfície on puguin caure restes decola. No toquis la cola calenta ni la punta de lapistola, i vigila que la pistola no toqui el cable.Temps d’assecatge: un o dos minuts.

Trau i metxa Forquilla Cua d’oreneta Encadellat

Acoblament amb clavilles

Abans d’encolar procura que la superfíciesigui neta i ben seca.

Utilitza la quantitat necessària i reparteix-la uniformement. Neteja’n l’excés.

Intenta que les peces encaixin bé, ja quecom més superfície en contacte hi hagi launió serà més forta. Fixa i pressiona lespeces mentre l’adhesiu s’asseca, utilitzantcargols de banc o serjants. Respecta eltemps d’assecatge de cada tipus de cola.

En certes aplicacions, per enfortir la unió,és adequat unir les peces alhora mitjançantencolat i clavetejat.

Assegura’t que l’adhesiu triat és adequatper al tipus de material que uniràs. Llegeix-ne bé les instruccions d’ús i segueix-les.La majoria dels adhesius són inflamables,poden irritar la pell i poden contenir com-ponents volàtils tòxics. Manipula’ls llunyde la flama, evita el contacte amb la pell iutilitza’ls en espais ventilats.Tanca l’envàs quan no l’utilitzis.


85


Unions amb escaire metàl·lic

Una altra tècnica per unir fustes és collar-hi escaires metàl·lics en forma de To L o en angle.

Per a aquest tipus d’unions cal marcar prèviament els forats de la unió i despréss’hi col·loquen els cargols. També es pot combinar amb un encolat previ.

Acabament

L’acabament és el conjunt d’operacions que es realitzen a la fusta per protegir-ladel deteriorament produït per l'ús o per l'exposició a les condicions mediam-bientals, alhora que li proporciona una aparença més atractiva.

La metodologia dels acabaments consisteix bàsicament en els passos següents:

a) Comprovar que la peça de fusta estigui neta i lliure de irregularitats.

b) Afegir una capa d’una substància que previngui dels insectes i agents at-mosfèrics.

c) Posar una capa de vernís per protegir la fusta i a la vegada donar un toc de-coratiu i un tacte més fi.

La fusta també admet ser pintada amb pintures, com les d’ús escolar, esprais iesmalts, o simplement encerada.

Per estendre la pintura o el vernís normalment es fan servir les brotxes i els pin-zells que són eines formades per un feix de filaments fixats a l'extrem d'un mànecde fusta per una virolla.

Els pinzells i brotxes tenen la propietat de retenir líquids de diferents densitats.És important escórrer l’excés de producte del pinzell i aplicar la pintura o vernísen direcció paral·lela a la veta.

Unió en T Unió en angle de 90º

Pinzells i brotxesPrecaucions: cal nete-jar-los bé sempre després d’utilitzar-los.

activitats

Digues cinc normes que cal tenir en compte a l’horad’enganxar.

37� �

Busca cinc objectes del teu entorn que continguinunions i explica quina és cadascuna.

38� �


86


6. El paper

El paper és un material d’origen vegetal que es fabrica a partir de les fi-bres de cel·lulosa que conté la fusta, d’altres plantes (cotó, espart, lli...),de draps o de paper reciclat. Aquestes fibres s’entrecreuen i es premsemper formar una malla en forma de làmina.

Tot i que els egipcis ja utilitzaven un material extret del papir, el paper tal i comel coneixem fou inventat pels xinesos l’any 105 dC. Inicialment utilitzaven res-tes vegetals i roba per confeccionar-lo.

Al segle XI va arribar a Europa, a Xàtiva concretament, a través dels àrabs.A partir de la invenció de la impremta (1450) va augmentar molt el consumde paper i va evolucionar-ne el procés d’obtenció, fins que a partir del 1840ja es va començar a utilitzar com a matèria primera la fusta, i posteriorment,el paper vell.

El paper és un material fàcil de reutilitzar i de reciclar. És important que a l’horad’emprar aquest recurs intentis aprofitar-lo al màxim, encara que ja sigui utilit-zat, o bé fer servir paper reciclat.

Propietats del paper

El paper és força resistent a la tracció, però no a la compressió (s’arruga fà-cilment). És un material força tou ja que el podem ratllar i foradar fàcilment itambé força flexible. És molt bon aïllant elèctric, tèrmic i acústic. També éshigroscòpic, i quan absorbeix la humitat perd qualitats. Té una combustió fàcil.Té una densitat molt variable, però és menys lleuger del que a primer cop devista pot semblar.

El cartó ondulat s’utilitza molt en embalatges perquèdóna solidesa a l’estructura.

L’art de fer figures amb paper plegat, la papiroflèxia,també fou inventat pels xinesos, i és gairebé tantantic com la invenció del paper.

Amb tints, s’aconsegueixen papers i cartolines degairebé qualsevol color.

Tipus de paper més comuns

Paper cuixéMolt setinat i sedós.

Paper absorbentMolt higroscòpic. Útil per a dibuix.

Paper fotogràficConté emulsions sensibles a la llum.

Paper de barbaPaper amb vores rústiques.Per fer instàncies.

Paper assecantEsponjós, per absorbirtinta.

Cartolina Paper de gramatge entre 140 i 400 g/m2.

Paper vegetalTranslúcid.

Paper cebaMolt fi i transparent.

CartóPaper de gramatgesuperior a 400 g/m2.

El paper reciclat és el que es fabrica a partirde paper usat. El paper ecològic és el que en el seu procésd'elaboració es minimitza l'impacte al medi,tant en la selecció de la matèria primera comen el procés de blanqueig. Per tant, el paper ecològic és reciclat perquèusa al màxim paper reciclat, però el paper re-ciclat no necessàriament és ecològic perquèpot estar blanquejat amb productes quepol·lueixen el medi.


Procura tallar amb una bona il·lumina-ció, sense que es creïn ombres a lazona on has de tallar.

87


7. Tècniques bàsiques de manipulació del paper

Per mesurar i marcar el paper s’utilitzen les mateixes eines i tècniques que enel cas de les fustes.

El paper es pot subjectar fàcilment amb la mà, però si et calen les dues mansper treballar-hi, o una millor subjecció, el pots subjectar amb cinta adhesiva oamb una pinça de paper.

Per tallar el paper, fonamentalment s’utilitzen les tisores i el cúter.

Per foradar el paper, cal que fem un petit plec i un petit tall amb les tisoresTambé podem punxar-lo amb un punxó, posant un tros d’escuma o suro a sota,cosa que afavoreix el procés i protegeix el suport.

Es pot unir el paper encolant-lo, amb cinta adhesiva o amb grapes. La cola blancaés adequada per encolar paper. També es pot fer servir la cola de barra, que s’as-seca més ràpid però és menys resistent. La cinta adhesiva admet més possibilitatsd’unió però és més visible i menys resistent que la cola blanca. El grapat és molt re-sistent però molt visible i amb el temps el rovell de les grapes pot embrutar el paper.

activitats

Indica quines de les característiques següents té elpaper: fràgil, conductor elèctric, aïllant tèrmic, resis-tent a la tracció, lleuger, punt de fusió alt, flexible,tenaç, dúctil i mal·leable, combustible, tou, elàstic, hi-groscòpic, combustible, magnètic, poca durabilitat.

39�

Observa el teu entorn i anomena cinc objectes fetsamb paper.

Explica els passos que seguiries per confeccionarun cilindre de paper.

40�

41� �

Quan utilitzis un cúter protegeix lazona de treball amb un cartó o fusta,per tal de no ratllar-la.

Tisores. Permeten tallar amb més como-ditat que el cúter però amb menys preci-sió en fer línies rectes. N’hi ha ambmànecs de plàstic i d’altres fetes d’unasola peça, totes d’acer recobert d’estany.

Cúter. Cal tallar utilitzant un regle coma guia.Precaucions. Convé evitar de malmetrela fulla. Quan ja s’ha gastat cal trencar lasecció inservible amb la ranura de l’ex-trem contrari d’on surt la fulla. Vigila deno tallar-te. Amaga sempre la fulla a l’in-terior quan ja l’hagis d’utilitzar.


activitats

88


Identifica els diferents materials de la imatge.

A quin contenidor llençaries cada objecte?

Envàs de iogurtLlauna de conservaPaper de diariAmpolla de vidre Moble vellRunaEnvàs de detergentCadira de jardíPeles de fruitaPiles utilitzadesEnvàs de producte químicBolquers

Els següents objectes estan pensats per transmetre o oferir resistència mecànica d’untipus de força principalment. De quin es tracta encada cas?

SerjantCable d’ascensor Seient de cadiraTisores

Si un tros de material té una massa de 48 g i ocupaun volum de 3 dm3, quina densitat té aquest ma-terial? Expressa el resultat en g/dm3.

Fes una frase amb cada adjectiu: impermeable,tou, aïllant elèctric, lleuger i combustió

Ordena els següents materials de més a menyslleugers: plàstics, materials petris, fustes, tèxtils,metalls i paper.

Quines són, d’entre les següents, les propietatscaracterístiques de les fustes: fràgil, conductorelèctric, aïllant tèrmic, resistent, lleugera, punt defusió alt, impermeable, tenaç, dúctil i mal·leable,combustible, dura, elàstica, higroscòpica, porosa,magnètica, poca durabilitat.

Indica quina fusta utilitzaries per construir cadaobjecte i explica’n el perquè:

Moble modernista FinestraEntarimatEmbarcacióCoberta d’una nau

Indica les eines que et permetrien fer les operacions següents:

a) Rebaixar una fusta.b) Fer un forat.c) Tallar una fusta.d) Subjectar una fusta.e) Cargolar un cargol autoroscant.f) Clavar una punta.

Com serraries la figura sobre aquesta superfíciede fusta contraplacada, per tal que s’estelli elmenys possible?

Per què és incorrecte aquesta frase: “Avui he clavat un cargol amb el martell i se m’ha esqueixat la fusta”.

Explica quines operacions seguiries per fer un puzle de fusta.

• Contenidor verd• Contenidor blau • Contenidor groc• Contenidor marró • Contenidor gris

de rebuig • Deixalleria

NogueraPi Bedoll Cedre o balsa Fusta laminada

TrampolíCorretja de gosRespatller de cadiraTornavís

42�

47� �

48�

49� �

50� �

51�

52� �

53� �

43�

44� �

45�

46� �


competencies en construccio,,


89

Per què hem d’agafar el martell o la maça per l’extrem del mànec i no per la vora de la unió?I en el cas de les eines de cargolar?

Explica els avantatges i inconvenients de les clausangleses en relació a les claus fixes.

Digues dues eines que serveixin per a cadascunade les accions següents: traçar, mesurar, subjec-tar, serrar, foradar, polir i cargolar.

Per què el nombre de fulles d’una fusta contra-placada ha de ser imparell? Perquè s’uneixen enperpendicular? Què passaria si s’unissin en la ma-teixa direcció?

En aquest dibuix, quin tipus d’unions hi ha?

Explica tot el procés tecnològic per confeccionarun joc de dames xineses.

Digues una precaució a tenir en compte en l’ús delcargol de banc, el trepant, el xerrac, l’enformador,el martell i el tornavís.

t De les següents eines de l’aula de tecnologia:llima, maça, martell, alicates, ribot i broques,pensa quines propietats han de complir i rela-ciona-les amb el material amb el qual estan fetes.Fes una taula amb el processador de textos indi-cant aquesta relació i incloent una imatge decada eina.

� Debatiu quins creieu que són els avantatges iinconvenients de la fusta artificial i la natural.

Digues si en Marc té raó: “Aquest objecte és fetde plom perquè la seva massa és de 84 75 kg i ocupaun volum de 7 500 cm3”.

Investiga perquè la majoria de taps d’ampolla devi són de suro.

a) Quin tipus de fusta triaries per fer una taulad’entre roure, balsa i caoba. Per què?

b) Com serraries les peces següents aprofitant almàxim els laterals i les cantonades.

c) Quan pesarà la tapa de la taula si fa 1 m x 1m i 3 cm de gruix, i la seva densitat és 750 g/dm3.

d) Busca la definició de les paraules ebenisteria iboixets i relaciona les amb alguns dels tipus defusta estudiats.

a) Digues quines característiques té una culleraquan està fabricada amb:

1. Plàstic.2. Ceràmica.3. Fusta.4. Metall.

b) Proposa un preu per cadascuna d’elles, des-glossant el preu del material i el de fabricació.

c) Proposa una cullera de dos materials. Explica’nels avantatges en funció de les propietats dels materials triats, i proposa un preu global, des-glossant el preu del material i el de fabricació.

d) Investiga què es va inventar abans, la forquilla,la cullera o el ganivet.

54� �

59� �

�

60� �

61

62

63

64

55� �

56� �

57� �

58� �

�

65 66


90


Redacta un informe breu amb els resultats obtingutsdesprés de les anàlisis següents de les propietats.

1. Anàlisi de la tenacitat i fragilitatMaterials: un tros de fusta, un tros plastilina, unamolla, un tros de paper i un fragment de terrissa.Agafa cadascun dels materials i deixa’l caure a terrades d’una mateixa alçada. Valora’n els resultats.

2. Anàlisi de l’elasticitat i la plasticitatMaterials: una goma elàstica, un tros de plastilina,un balí de plom, un xiclet, un tros de fusta i unamolla.Amb les mans subjecta un dels extrems del material icol·loca en l’altre extrem un pes conegut. Amb quinselements aconsegueixes una deformació? Ordena’lsen ordre creixent de deformació.Ara deixa d’exercir les forces. Anota quins materialsretornen a l’estat inicial i quins no.

3. Anàlisi de la duresaMaterials: una planxa de ferro, una fullola, unaplanxa de plàstic, un tros de pissarra, un tros depaper.Col·loca cada material en una superfície plana. Segui-dament col·loca perpendicularment un tub de plàsticrígid. Llença un petit balí des d’una alçada determi-nada per dins del tub; anota en cada cas des de quinaalçada cal llençar el balí perquè la superfície quedimarcada. A partir d’aquí valora la duresa de cada ob-jecte qualitativament.

4. Anàlisi de la resistència a la flexióMaterials: una barra d’acer, un llistó de fusta, unllistó de plàstic rígid (PVC), un tros de mànega.Manipula l’objecte per tal d’aconseguir un tros de ma-terial en forma de llistó. Per un extrem subjecta elmaterial en el cargol de banc, i col·loca un pes en l’al-tre extrem, el mateix pes per a cada material. Ob-serva el grau de flexió de cada un.

5. Anàlisi de la conductivitat elèctricaMaterials: una mina de llapis, paper d’alumini, unamoneda, una barra d’acer, un tros de plàstic i un trosde fusta.Munta un circuit elèctric amb una pila, una bombetai cable. Connecta dos extrems lliures del cable en dospunts de cada material i comprova si la bombeta s’en-cén.

6. Anàlisi de la conductivitat tèrmicaAconsegueix gots de diferents materials: plàstic,vidre, metall, fusta. Fes una infusió i observa quins’escalfa més ràpidament i quin més a poc a poc.

7. Anàlisi del magnetismeMaterials: llaunes de refresc de diferents tipus, en-vasos de plàstic, un bric, un tros de paper.Acosta-hi un imant. En quins casos s’hi acosta el ma-terial?

8. Anàlisi de la densitatMaterials: capsa de plàstic de metacrilat, tros defusta de pi, tros d’acer i tros de terrissa.Per esbrinar la densitat d’uns materials determinatsde forma qualitativa només cal que omplis un reci-pient amb aigua i analitzis quins materials hi floten iquins no. Els que no floten són més densos que l’ai-gua. Dels que floten, els menys densos seran els quequeden amb una part més gran fora de l’aigua.

9. Anàlisi de la impermeabilitatMaterials: una planxa de coure, una planxa de ferro,una planxa de plàstic, un full de paper, un tros de ter-rissa sense envernissar.Mulla cada planxa per una de les dues superfícies i alcap d’una estona valora com està l’altra banda de lasuperfície.

Anàlisi de diferents propietats

ACTIVITATS PRÀCTIQUES


91


1. Agafa una branca de lledoner tendra i recta. Doblega-la per un extrem (veuràs que no se’ttrencarà perquè és molt flexible), i subjecta amb un cordill la corba que s’hi ha format.

2. Espera un bon temps fins que la branca s’assequi.

Com fabricar fusta conglomerada

Jenga és el nom comercial d’un joc que consta de 54peces iguals que s’apilen formant una torre. Per torns,cada jugador ha de treure una peça de la part inferior icol·locar a la part superior. Perd el jugador a qui li cau latorre.

1. Serra un llistó de 2 x 1 cm desecció a intervals de 6 cm. Siel llistó té unes altres mides,cal que el serris a intervalsde la mida més gran divididaentre tres. D’aquesta ma-nera, tres peces formen unquadrat. Pots fer-lo de lamida que vulguis!

2. Poleix totes les peces.

3. Opcionalment, pots construir un triedre de cartróque t’ajudarà a muntar la torre en la posició inicial i adesar el joc. Pots reproduir i retallar el patró següent:

4. Construeix la torre amb pisos de grups de tres peces,de manera que les peces d’un pis quedin perpendicu-lars respecte dels pisos inferiors i superiors.

5. Ja hi pots jugar!

Construeix-te un Jenga

Com fabricar fusta contraplacada

Com fabricar un bastó

1. Agafa una fullola de 0,5 cm de gruix i parteix-la en trossos iguals,tenint en compte que ha de ser nombre de trossos senar.

2. Enganxa els trossos l’un sobre l’altre de manera que les vetes decada planxa siguin perpendicular les unes de les altres. Hauràs fa-bricat una fusta contraplacada!

1. Per fer fusta conglomerada només cal que mescliscola blanca amb serradures de fusta. Forma’n unapasta homogènia.

2. Dóna-li forma de tauler. Un cop seca, ja tindràs lafusta conglomerada.


92


Saps com podem saber d’una maneraforça precisa l’edat d’un arbre? És moltsenzill: comptant els anells del seu tronc.

A la primavera i l’estiu, les condicions atmosfèriques són favorables per al de-sen volupament del tronc. La temperatura

L’EDAT DELS ARBRES I EL TEMPS ATMOSFÈRIC

suau, un sol que escalfa i una pluja querega el terra fan que els arbres creixin. Eltronc creix de forma homogènia al voltantdel seu perímetre, de manera que es vafent més i més gruixut, amb fusta d’uncolor blanquinós. Quan arriben la tardori el fred de l’hivern, l’arbre inicia unamena d’hibernació. El tronc creix moltpoc, i queda marcat com un anell decolor més fosc.

Quan en la primavera i estiu següent eltronc torna a créixer, ho fa a partir d’a-quest petit anell generat durant l’hivern an-terior. Atès que les estacions sóncícliques, cada anell fosc correspon a un hivern, de manera que comptant els anellspodem saber els hiverns que han passat. Però els anells dels troncs no ens endiuen només l’edat. Si un estiu ha estat

òptim, l’arbre ha crescut força i això esmanifesta amb un gruix relativament granentre anell i anell. En canvi, si un estiu haestat sec, amb poca pluja i l’arbre ha tingut un creixement pobre, els anellsapareixen molt junts.

Els climatòlegs han pogut esbrinar així eltemps atmosfèric en els darrers segles, através de l’observació del creixement delsanells dels troncs dels arbres centenaris.Aquesta tècnica s’anomena dendroclima-tologia.

Què s’ha de tenir en compte per saberl’edat d’un arbre?

Com podries analitzar els anells d’unarbre sense haver de tallar-lo?

Cap violí ha superat fins avui dia la qualitat en el so d’aquellsque van ser creats al segle XVII pels mestres Antonio Stra-divari i Guameri del Gesu. Pot sorprendre que 300 anys després, i amb els grans avenços científics i tecnològics, nos’hagi pogut igualar en qualitat els prestigiosos violins Stra-divarius.

L’homogeneïtat i la qualitat de la fusta sens dubte influeixenen la qualitat sonora, però també hi ha uns altres factors, comel temps d’assecatge i els vernissos que s’utilitzaven a l’època.Recentment s’ha descobert que també hi podria influir el tipusd’insecticides de l’època per evitar els corcs.

Cal dir que als investigadors els és difícil aconseguir mostresde fusta per analitzar-les a fons ja que cap propietari d’un d’a-quests instruments es presta a permetre que n’escapcin unfragment.

Quins són els motius pels quals, fins al moment, no s’hasuperat la qualitat en el so dels violins creats al segleXVII?

Creus que val la pena sacrificar algun instrument per mirarde descobrir el secret del seu so?

EL SECRET DELS MILLORS VIOLINS

PASSAT, PRESENT I FUTUR


93


CABANES ALS ARBRES

El revestiment exterior és de castany, queaguanta bé les intempèries. L’avet s’uti-litza en l’estructura i en el revestiment in-terior perquè té una bona resistènciamecànica. Les parets estan revestides perl’interior amb fibra de cànem barrejadaamb fibra d’avet per assegurar un bon aï-llament tèrmic, i la terrassa està decoradaamb branques de castanyer, acàcia oarboç. Finalment, no cal oblidar l’arbre que

Enmig d’un bosc d’avets de Sant HilariSacalm, a mil metres d’alçada, si aixe-ques el cap pots descobrir cabanes penjades dels arbres. Formen part d’unallotjament rural alternatiu que faria lesdelícies de Huckleberry Finn. Aquestespetites cases octogonals de 30 m2 de su-perfície s’han pogut construït gràcies a unprofund coneixement de les propietats dela fusta i dels arbres.

sustenta la cabana, que és un és un avetDouglas o un faig ben alt i robust.

Quants tipus de fusta es fan servir per aconstruir aquestes cabanes?

Per aguantar la cabana, l’arbre es fo-rada pel bell mig amb un passador d’a-cer. Creus que l’arbre pateix? Per què?

A hores d’ara tot són prototips però qui sap, potser en un futurno molt llunyà, quan s’esgotin les piles podrem llançar-les alcontenidor blau.

Quins avantatges tindria utilitzar piles de paper?

Quins elements químics contenen les piles actuals? Són contaminants?

Ja saps que quan s’esgoten les piles dels comandaments adistància les has de portar a un contenidor especial, perquè lespiles contenen materials i elements químics que poden ser moltcontaminants si entren en contacte amb el medi. El reciclatged’aquests elements no és fàcil i, a més, és costós.

T’imagines que es poguessin construir piles amb un materialreciclable com el paper? Un grup d'investigadors de la Univer-sitat de Stanford, dirigits pel professor de ciències dels materialsYi Cui, han desenvolupat unes piles que funcionen amb fulls depaper impregnats amb unes partícules molt petites de carboni,anomenades nanotubs de carboni, que actuen com a elèctro-des. Es creen així uns elèctrodes forts, flexibles i altament conductors que podrien ser utilitzats com a piles barates, i quepodrien alimentar a aparells de poc consum, com lectorselectrònics o leds.

PILES DE PAPER


Documents

Tecnologies 1