Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) a les llars · NP-A171_20200630 Pàgina 1 de 23 A171 Estadística sobre l’equipament i l’ús de tecnologies de la informació

NP-A171_20200630 Pàgina 1 de 23

A171 Estadística sobre l’equipament i l’ús de tecnologies de la informació i la comunicació

a les llars, 2019 Data de publicació: dimarts 30/06/2020

www.estadistica.ad

Resum

L’estadística sobre l’equipament i l’ús de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a les llars és una font bàsica i homologada d’informació sobre la població en relació a les tecnologies de la informació i la comunicació, adreçada a les llars residents al país d’acord amb els estàndards de l’estadística oficial europea i està inclosa en la Llei del Pla d’estadística 2018-2021 (codi A171) ), a càrrec del Departament d’Estadística i amb la col·laboració d’Andorra Telecom En aquesta nota es presenten els resultats de la segona edició (any 2019), després que en la primera edició del 2017, que ja va donar compliment al Pla d’estadística, s’obtinguessin uns resultats destacables. El 95,7% de les llars (un 94,5% l’any 2017) amb almenys un membre d’entre 16 a 74 anys tenen accés a Internet. El 93,2% de la població de 16 a 74 anys (91,6% el 2017) ha utilitzat Internet en els darrers tres mesos, dels quals el 95,3% (95,8% el 2017) s’hi connecta diàriament. Cal destacar l’increment del l’ús de l’administració electrònica, dons el 56,3% (40,4% el 2017) de la població que ha utilitzat Internet en el darrer any ha efectuat algun tràmit electrònic per motius particulars utilitzant les pàgines habilitades per l’administració pública. També ha augmentat la compra en línia de les persones que han utilitzat algun cop Internet. Més de la meitat de la població d’entre 16 i 74 anys, un 59,7% (53,0% el 2017) ha realitzat una compra en línia i el 42,6% declara haver-ho fet en els darrers tres mesos (31,1% el 2017). En relació als valors mitjans dels 28 països de la Unió Europea, Andorra destaca especialment en l’accés i l’ús d’Internet per part de la població, sent el segon país on més s’utilitza el telèfon mòbil per connectar-se a Internet, el setè país on més proporció de persones es connecten diàriament a Internet, el setè país en proporció de llars amb accés a Internet i el desè país on més percentatge de persones es connecten a Internet en els darrers tres mesos. En contraposició, les dades andorranes presenten valors inferiors a la mitjana europea en l’ús del comerç electrònic i en l’ús de l’administració electrònica.

http://www.estadistica.ad/

A171 Estadística sobre l’equipament i l’ús de tecnologies de la informació i la comunicació a les llars, 2019

NP-A171_20200630 Pàgina 2 de 23

Índex

1. Introducció __________________________________________________________________ 3

2. Equipament TIC a les llars ______________________________________________________ 4

2. Ús de les TIC ________________________________________________________________ 6

2.2 Ús d’Internet ______________________________________________________________ 6

2.4. Ús de l’administració electrònica _____________________________________________ 11

2.5. Ús del comerç electrònic ___________________________________________________ 12

2.6. Competències digitals _____________________________________________________ 17

3. Nota metodològica ___________________________________________________________ 18

4. Glossari de termes associat a l’Enquesta TIC llars __________________________________ 19


NP-A171_20200630 Pàgina 3 de 23

1. Introducció

L’estadística sobre l’equipament i l’ús de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a les llars és una font bàsica i homologada d’informació sobre la població en relació a les tecnologies de la informació i la comunicació, adreçada a les llars residents al país d’acord amb els estàndards de l’estadística oficial europea. Es tracta d’una component essencial dins de l’estadística dedicada a conèixer les característiques i desenvolupament de l’anomenada Societat de la Informació. L'estadística segueix les recomanacions metodològiques de l'Oficina d'Estadística de la Unió Europea (Eurostat) establertes principalment en el reglament 808/2004 de la Unió Europea, de manera que l’homogeneïtzació d’objectius i tractaments permet la comparació internacional. Els objectius concrets de l’enquesta són:

1. Conèixer l’equipament en tecnologies de la informació i la comunicació de les llars residents en el Principat (productes TIC: televisió, telefonia fixa i mòbil, equipament informàtic). 2. Conèixer l’ús que la població resident a Andorra realitza de l’ordinador, Internet, comerç electrònic i administració electrònica. 3. Establir comparacions amb altres països europeus i satisfer els requeriments d’organismes internacionals.

Com en altres sistemes estadístics europeus, l’enquesta només fa referència a les llars on viu, com a mínim, una persona d’entre 16 i 74 anys pel cas de totes les variables i estadístiques referents a les llars. Pel que fa a variables i atributs de les persones, l’enquesta només fa referència als individus d’entre 16 i 74 anys.

L'enquesta es va portar a terme en el període hivern 2019-2020, mitjançant una entrevista telefònica assistida per ordinador, i recull informació sobre l'equipament en noves TIC a les llars, el grau, els usos i la forma d'utilització, fent especial èmfasis en el dispositiu, ús d’Internet, l’administració electrònica, el comerç electrònic i les competències digitals de la població.


NP-A171_20200630 Pàgina 4 de 23

2. Equipament TIC a les llars

Pel que fa a l’equipament de TIC als habitatges, la metodologia europea ja en les darreres edicions només manté la disponibilitat d’accés a Internet de les llars. A Andorra hem mantingut i ampliat la pregunta relativa a la disposició de la televisió per conèixer la tecnologia disponible a les llars (amb almenys un membre de la llar d’entre 16 i 74 anys),:

- El 98,7% de les llars disposen de televisió.

- De les llars que disposen de televisió, el 73,0% disposen de televisió HD.

- De les llars que disposen de televisió, el 20,6% disposen de televisió 4K.

Pel que fa a Internet, el 95,7% de les llars (un 94,5% l’any 2017) disposen d’accés a l’esmentada xarxa. Les llars amb més membres o amb una edat mitjana baixa o amb ingressos elevats tenen una probabilitat superior de connexió a Internet.

Pel que fa a les llars que no en disposen (un 4,3% del total, 5,5% l’any 2017), els motius més freqüents que addueixen són els següents:

1. ‘No necessiten Internet (perquè no és útil o no és interessant)’ en el 28,6% dels casos.

2. ‘Es connecten des d’un altre lloc’ en el 19,2% dels casos.

3. ‘Costos de connexió resulten massa elevats’ ‘Costos d’equipament són massa alts’, ‘Pocs coneixements’ i ‘Per motius relatius a la seguretat o la privacitat’ en menor mesura.

Aquestes llars estan constituïdes preferentment per un únic membre (unipersonals), o l’edat mitjana dels seus membres és superior a 50 anys.


NP-A171_20200630 Pàgina 5 de 23

Pel que fa la comparabilitat internacional, la proporció de llars andorranes amb accés a Internet manté el 7è lloc d’entre els països de la Unió Europea i se situa clarament per sobre de la mitjana europea.


NP-A171_20200630 Pàgina 6 de 23

2. Ús de les TIC

Com ja s’ha indicat, una part de l’enquesta s’adreça als individus per tal de conèixer els seus hàbits i usos de les TIC. S’han dissenyat cinc mòduls, cadascun d’ells enfocat en un tema específic. A partir d’aquest punt del document, totes les dades i resultats fan referència a individus d’entre 16 i 74 anys residents a Andorra.

2.2 Ús d’Internet

Quant a l’ús d’Internet, el 92,7% de la població (90,8% el 2017) hi ha navegat en el darrer mes, el 0,5% (0,7% el 2017) ho ha fet entre un mes i tres mesos respecte la data de l’entrevista, el 0,3% (0,5% el 2017) entre tres mesos i un any, el 0,3% (0,6% el 2017) fa més d’un any i el 6,3% (7,4% el 2017) restant no l’ha utilitzat mai.

Comparant les dades del Principat amb les de la Unió Europea (UE 28) que proporciona Eurostat, s’observa que Andorra (93,2%) continua sent el 10è país d’Europa on les persones (en termes relatius) s’han connectat més a Internet en els darrers tres mesos, per darrera d’Islàndia (99%), Suècia, Noruega (98%), Dinamarca, Suïssa (97%), Luxemburg, Països baixos, Regne Unit (96% i Finlàndia (95%).

Analitzant els perfils d’usuaris, de nou s’obtenen trets molt similars als mostrats a l’edició anterior:

-L’ús d’Internet en els darrers tres mesos és similar en ambdós sexes.

-Pel que fa a edats, s’aprecia que pràcticament la totalitat dels menors a 35 anys l’ha utilitzat en els darrers tres mesos, mentre que aquest percentatge es redueix fins el 66,1% (61,7% el 2017) en el cas dels majors de 65 anys.

-Quant als estudis, com més elevat és el nivell educatiu assolit, més ús recent d’Internet. El 97,7% de la població amb estudis universitaris l’ha utilitzat. Aquesta xifra baixa al 80,7% per a la població amb estudis primaris i al 51,6% la població amb estudis inferiors als primaris. El 48,5% d’aquest segment de població mai ha utilitzat Internet.


NP-A171_20200630 Pàgina 7 de 23

-S’aprecia relació amb els ingressos nets de la llar, de forma que a mesura que aquests

augmenten, és més freqüent l’ús intensiu d’Internet.

-Pel que fa a la nacionalitat, contrasta l’ús més intensiu de les nacionalitats andorrana, francesa i altres de la UE, mentre que els individus de nacionalitat de fora de la UE, espanyola i portuguesa són els que més freqüentment no han utilitzat mai Internet.

-Pel que fa a la freqüència d’ús, d’aquells que l’han utilitzat en els darrers tres mesos, el 95,3% es connecta cada dia o gairebé cada dia (90% per a la mitjana dels 28 països de la Unió Europea), el 3,6% com a mínim un cop a la setmana però no diàriament (7% la mitjana europea) i, per últim, l’1,1% restant es connecta menys d’un cop a la setmana (2% la mitjana europea).

Aquestes dades reflecteixen que Andorra (95,3%) és dels països d’Europa on es fa un ús més freqüent d’Internet (és a dir, on més persones és connecten diàriament a Internet), després

d’Islàndia (98%) i Itàlia, Malta, Regne Unit i Noruega (96%).

0102030405060708090

100

Ice

lan

dIt

aly

Ma

lta

Net

her

lan

ds

Un

ite

d K

ingd

om

No

rway

An

do

rra

De

nm

ark

Be

lgiu

mH

un

gar

yFi

nla

nd

Swed

en

Serb

iaB

osn

ia a

nd

Her

zego

vin

aG

erm

an

yE

sto

nia

Cyp

rus

Swit

zerl

and

Ire

lan

dA

ust

ria

Slo

vaki

aT

urk

ey

Cro

atia

Luxe

mb

ou

rgE

uro

pe

an U

nio

n -

28

Lith

ua

nia

Slo

ven

iaN

ort

h M

ace

do

nia

Bu

lgar

iaLa

tvia

Mo

nte

neg

roC

zech

iaFr

ance

Po

rtu

gal

Spa

inG

reec

eP

ola

nd

Ro

man

ia

Ús d'Internet (% de persones que es connecten diàriament)

2017 2019


NP-A171_20200630 Pàgina 8 de 23

En referència als dispositius que s’han utilitzat per connectar-se a Internet en els darrers tres mesos, el telèfon mòbil és el preferit, amb el 94,6% (92,6% el 2017) dels individus (posicionant-se com el tercer percentatge més elevat de tota la UE 28), el 54,0% ho fa a través d’ordinador portàtil, el 32,5% amb la tauleta, 7,5% va utilitzar altres aparells electrònics.

Desagregant l’ús dels diferents dispositius de connexió a Internet per edat, s’aprecia que el dispositiu preferit per tothom és el Telèfon mòbil, i pels joves també ho és l’ordinador portàtil.

0,0

20,0

40,0

60,0

80,0

100,0

Telèfon mòbil Ordinador portatil Tablet Altres

Dispositius utilitzats per connectar-se a Internet en els darrers tres mesos, per variables d'interès

Tram d'edat: 16-34 Tram d'edat: 35-54 Tram d'edat: 55-74

Estudis: Educació primària Estudis: Educació secundària Estudis: Educació terciària

En relació al tipus d’activitats efectuades a través d’Internet en els darrers tres mesos, a continuació s’indiquen els principals motius esmentats (no excloents) per les persones que l’havien utilitzat en aquest període.

A l’apartat comunicació: el 84,8% de la població va enviar i/o rebre correus electrònics, el 79,4% va realitzar trucades telefòniques a través d’Internet, el 77,0% va participar en xarxes socials i el 95,8% va utilitzar aplicacions de missatgeria instantània en els darrers tres mesos. En les quatre activitats apareixen dues correlacions positives: com més jove i més nivell d’estudis, més freqüència en la pràctica de les activitats mencionades.

Pel que fa a l’accés a la informació, el 85,2% dels individus ha llegit notícies, diaris o revistes en línia, el 65,6% ha buscat informació relacionada amb la salut i el 63,5% ha buscat informació sobre béns i serveis. Mentre que els homes llegeixen diaris amb més freqüència, les dones busquen més en línia informació relacionada amb la salut, sent les persones jubilades o pre-jubilades el col·lectiu que més informació cerca relacionada amb la salut.

Quant a la participació cívica i política, el 17,1% han publicat opinions de caire polític o social a la xarxa, mentre que l’11,7% ha format part de consultes en línia, votacions o peticions en temes polítics o cívics. S’aprecia que els homes són els que publiquen opinions de caire social o polític a la xarxa més freqüentment i que el col·lectiu d’encarregats de tasques de la llar és el que més freqüentment forma part de consultes en línia.

En l’àmbit de vida professional, el 15,7% de la població ha utilitzat Internet per a la recerca de feina o trametre una sol·licitud per un lloc de treball. Destaquen els individus més joves i aquells que busquen feina activament (el 74,8% dels quals han buscat feina a través d’Internet). Pel que fa a la participació en xarxes professionals, el 13,4% de la població ho ha fet i destaca de forma notable els individus amb estudis superiors.


NP-A171_20200630 Pàgina 9 de 23

Respecte a la creativitat, un 50% dels enquestats ha carregat o penjat contingut propi a qualsevol

pàgina web amb l’objectiu de ser compartit.

Pel que fa a l’entreteniment, el 41,3% ha jugat o descarregats jocs, el 63,0% ha escoltat música o ha fet ús de la radio en línia. Veure programes de canals de televisió emesos per internet ho ha fet el 45,5% de la població, mentre que el 60,8% veu pel·lícules o sèries (d’aquests, el 29,2% ho va fer a través de l’ordinador, el 23,1% a través de la Tablet, el 76,8% a través de l’Smart TV i el 18,2% amb el telèfon intel·ligent (smartphone). Per últim, el 73,0% veu continguts de vídeo en llocs compartits. En totes les activitats d’entreteniment, la freqüència més elevada correspon als individus més joves.

Quant al grup d’altres serveis en línia, el 19,5% ho ha fet per vendre béns o serveis, mentre que el 51,6% ha utilitzat serveis relacionats amb banca digital, amb un descens generalitzat d’aquest ús respecte el 2017 en tots els perfils.

El 61,0% de la població ha utilitzat serveis d’emmagatzematge al núvol, destacant la població més jove, amb més estudis o de nacionalitat andorrana.

En el darrer grup sobre l’aprenentatge, on els joves i estudiants continuen sent els que més fan servir Internet encara que en menor mesura que en l’edició 2017, el 22,5% dels enquestats ha realitzat un curs en línia. El 31,8% ha utilitzat material educatiu però diferent a un curs en línia. El 16,2% s’ha comunicat amb professors o estudiants a través de portals webs. En canvi el 62,0% ha realitzat altres activitats d’aprenentatge sent en aquest cas els joves i estudiants el perfil menys representat.

62,0

16,2

31,8

22,5

61,0

51,6

19,5

73,0

60,8

45,5

63,0

41,3

50,0

13,4

15,7

11,7

17,1

63,5

65,6

85,2

95,8

77,0

79,4

84,8

0,0 10,0 20,0 30,0 40,0 50,0 60,0 70,0 80,0 90,0 100,0

Altres activitats d'aprenentatge

Comunicar-se amb professors o estudiants a través de Intranets

Utilitzar material educatiu diferent a un curs en línia (Wiki)

Realitzar curs online

Utilitzar emmagatzematge en el núvol

Utilitzar serveis relacionats amb banca digital

Vendre bens o serveis

Veure continguts de vídeo en llocs compartir

Veure pel·lícules o sèries

Veure programes de canals de televisió emesos per Internet

Escoltar música o radio online

Jugar o descarregar jocs

Carregar/penjar contingut propi a qualsevo lloc per ser compartit

Participar en xarxes professionals

Buscar treball o enviar sol·licituds a un lloc de treball

Formar part en consultes online, votacions o peticions

Publicar opinions de caire social o polític a la xarxa

Buscar informació sobre bens i serveis

Buscar informació relacionada amb la salut

Llegir noticies, diaris o revistes

Utilitzar aplicacions de misatgeria instantània

Participar en xarxes socials

Trucades telefòniques a través d'Internet / vídeo trucades

Enviar i/o rebre correus

Activitats en les que s'ha utilitzat Internet en els darrers tres mesos


NP-A171_20200630 Pàgina 10 de 23

Comparant aquelles categories presents també a nivell europeu, es conclou que Andorra està per sobre en gairebé totes les activitats esmentades.

0,0 10,0 20,0 30,0 40,0 50,0 60,0 70,0 80,0 90,0 100,0

Enviar i/o rebre correus

Trucades telefòniques a través d'Internet

Participar en xarxes socials

Carregar/penjar contingut propi a pàgines webs o aplicacions per sercompartit

Llegir noticies, diaris o revistes

Buscar informació relacionada amb la salut

Buscar informació sobre bens i serveis

Publicar opinions de caire social o polític a la xarxa

Formar part en consultes online, votacions...

Buscar feina

Utilitzar aplicacions de misatgeria instantània

Vendre bens o serveis

Utilitzar serveis relacionats amb banca digital

Realitzar curs online

Utilitzar material educatiu difernt a un curs en línia (Wiki)

Comunicar-se amb professors o estudiants a través de Intranets

Altres activitats d'aprenentatge

Activitats en les que s'ha utilitzat Internet en els darrers tres mesos. Andorra - Unió Europea 28

Andorra UE 28

També s’analitza l’ús de servei d’allotjament en el darrer any. El 46,3 % de la població ha utilitzat alguna pàgina web o aplicació per reservar allotjament. El 57,6% va utilitzar una pàgina web o aplicació especialitzada, mentre que el 35,0% va utilitzar alguna altra pàgina web, com les xarxes socials. El perfil dels usuaris d’aquestes plataformes té uns ingressos elevats i normalment estudis superiors.

Pel que fa a l’ús de servei de transport compartit, el 39,0% ha utilitzat pàgines especialitzades,

mentre que el 24,9% ho ha fet en altres pàgines web.

Per últim, l’obtenció d’una feina remunerada mitjançant aplicacions que fan d’intermediaris se situa en un 1,5% dels enquestats, dels quals el 64,4% aquesta feina ha representat la font d’ingressos principal mentre que per un 35,6% ha representat una font d’ingressos complementària.


NP-A171_20200630 Pàgina 11 de 23

2.4. Ús de l’administració electrònica

Per aquells individus que van utilitzar Internet en el darrer any, s’analitza la seva possible relació amb les administracions i serveis públics per a ús particular a través de la xarxa, entre els que també s’han de considerar els serveis públics educatius i de salut. El contacte a través de correu electrònic escrit de forma manual s’ha d’excloure.

El 43,7% (59,6% el 2017) de la població no va contactar o interactuar amb autoritats o serveis públics a través d’Internet per motius particulars en el darrer any (la mitjana europea és el 38%), mentre que el 56,3% (40,4% el 2017) va realitzar alguna de les activitats.

El 49,2% (35% el 2017) dels enquestats va descarregar o imprimir formularis, el 41,6% (21,7% el 2017) va obtenir informació de pàgines webs governamentals i el 31,2% (20,8% el 2017) va enviar formularis oficials.

41,6

49,2

31,2

43,7

50

38

43

38

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

Obtenir informació de pàgineswebs governamentals

Descarregar o imprimirformularis

Enviar formularis oficials Cap tràmit

Tràmits realitzats en el darrer any. Andorra - Unió Europea 28

Andorra UE 28

Per aquells individus que no van enviar cap formulari en línia, també s’analitza el motiu. El 27,8% afirma que no va tenir cap necessitat, el 4,9% addueix falta de coneixements, bé perquè no sabia utilitzar el lloc web o perquè la pàgina era massa complicada o confusa, el 35,0% prefereix fer el tràmit físicament. El 37,5% no els va utilitzar per un altre motiu que no s’especifica.

27,8

0,0

4,9

0,3 0,8 2,1

35,037,5

64

47 8

0

1311

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

Cap necessitat No hi haviapàgina oficial

disponible

Falta deconeixements

Per motius deprivacitat oseguretat

Falta oproblemes en lafirma electrònica

o certificaciódigital

Ho va fer unapersona al seu

nom

Prefereix fer-hofísicament

Altres motius

Motiu per no enviar cap formulari oficial a través d'Internet. Andorra - Unió Europea 28

Andorra UE 28

Nota: Els resultats pel motiu “Prefereix fer-ho físicament” de la UE28 no són disponibles.


NP-A171_20200630 Pàgina 12 de 23

2.5. Ús del comerç electrònic

L’enquesta també analitza les característiques de la darrera compra en línia en el cas de persones que han utilitzat Internet en el darrer any.

El 59,7% (53,0% el 2017) ha realitzat una compra alguna vegada, mentre que el 40,3% (47,0% el 2017) no n’ha realitzat mai cap, El 31,4% (21,7% el 2017) va realitzar la darrera compra en el darrer mes, l’11,2% (9,4% el 2017) fa més d’un mes però menys de tres mesos, l’11,0% (13% el 2017) fa més de tres mesos però menys d’un any i el 6,2% (8,9% el 2017) fa més d’un any.

Encara que el percentatge de població que ha realitzat algun cop les compres per Internet ha augmentat respecte el 2017, Andorra encara se situa per sota de la mitjana europea.

42,6

11

46,4

60

12

28

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

En els darrers 3 mesos Fa més de tres mesos però menys d'un any Fa més d'un any o mai

Darrera compra online, per persones que hagin utilitzat Internet en el darrer any. Andorra - Unió Europea 28

Andorra UE 28

Pel que fa als béns i serveis comprats en el darrer any en el cas d’Andorra i a nivell de la Unió Europea, s’obtenen les següents dades:

12

6

15

20

14

29

24

12

12

33

28

20

46

31

19

1,8

1,9

3,6

4,7

5,2

9,1

11,1

12,1

14,7

17,5

18,2

23,3

26,4

28,9

32,9

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50

Medicines

Material e-learning

Serveis de telecomunicació

Pel·lícules, música

Videojocs, actualit. de programació o programes

Entrades a esdeveniments/concerts

Llibres, revistes, diaris

Altres

Material informàtic

Articles per a la llar

Altres tipus de viatges

Material electrònic

Roba o calçat

Allotjament vacacional

Menjar o comestibles

Béns i serveis comprats, per persones que hagin comprat en el darrer any. Andorra - Unió Europea 28

Andorra UE 28


NP-A171_20200630 Pàgina 13 de 23

Quant a la nacionalitat dels venedors on es van fer les compres, el 24,1% són venedors nacionals, el 20,3% són venedors espanyols, el 6,5% francesos i l’1,1% portuguesos. El 26,0% venedors de la resta de la Unió Europea, el 20,2% venedors de la resta del mon i un 30% es desconeix l’origen.

24,1

53,8

26,0

20,2

30,4

62

25

32

19

9

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

Venedors nacionals Venedors de la UE Venedors europeus defora la UE

Venedors de la resta delmon

Orígen desconegut

País dels venedors dels productes comprats per Internet. Andorra - Unió Europea 28

Andorra UE 28

Pel que fa a la freqüència de compra, el 39,7% (40,6% el 2017) de les persones que han comprat en els darrers tres mesos ha fet entre 1 i 2 compres. El 33,8% (37,5% el 2017) n’ha realitzat entre 3 i 5, el 12,6% (11,1% el 2017) entre 6 i 10 compres i, per últim, el 14,0% (10,8% el 2017) ha efectuat més de 10 compres en els darrers tres mesos. S’aprecia una notable relació amb el nivell d’estudis dels compradors-usuaris.

55,1

19,7

13,3 11,9

42,5

38,5

7,0

12,1

36,333,9

15,1 14,7

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

1-2 cops 3-5 cops 6-10 cops >10 cops

Nombre de compres per nivell d'estudis en els darrers tres mesos

Educació primària Educació secundària Educació terciària


NP-A171_20200630 Pàgina 14 de 23

Comparant la freqüència de compres amb la mitjana europea, s’observa una diferència en favor del conjunt de la Unió Europea a mesura que el nombre d’adquisicions augmenta, però aquesta diferència en el comportament és menor que l’any 2017.

39,7

33,8

12,614,0

3234

17 16

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

40,0

45,0

1-2 cops 3-5 cops 5-10 cops Més de 10 cops

Freqüència de compres online, en els darrers tres mesos. Andorra - Unió Europea 28

Andorra UE 28

Pel que fa als imports en compres en els darrers tres mesos, s’aprecia que el 21,4% de la població s’ha gastat menys de 50 euros, el 28,4% entre 50 i 99 euros, el 30,9% entre 100 i 499 euros, el 8,5% entre 500 i 999 euros i el 3,4% s’ha gastat 1.000 euros o més. El 7,5% restant no sap quant s’ha gastat. Aquesta distribució en l’import de compra és força similar a la mitjana europea.

21,4

28,430,9

8,5

3,4

7,5

14

24

42

108

2

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

40,0

45,0

<50 euros Entre 50 i 99 euros Entre 100 i 499 eurosEntre 500 i 999 euros >=1000 euros No ho sap

Despeses en compres online, en els darrers tres mesos. Andorra - Unió Europea 28

Andorra UE 28


NP-A171_20200630 Pàgina 15 de 23

El 64,8% dels compradors en el darrer any no va tenir cap problema a l’hora de realitzar la compra, la mateixa proporció que la mitjana de la Unió Europea. Els problemes durant la compra en línia a Andorra són força similars als de la mitjana de la UE, destacant però el fet que el problema que el minorista estranger no opera a Andorra s’ha declarat en un 15,4%

2

12

5

19

4

11

4

6

5

65

3,7

4,1

2,1

15,0

4,7

8,4

2,7

4,7

15,4

64,8

0,0 15,0 30,0 45,0 60,0 75,0

Altres

Errors tècnics en la pàgina web

Dificultats en trobar informació relacionada amb garanties o drets legals

Temps d'entrega major a l'indicat

Cost final major a l'indicat

Entrega equivocada o malmesa

Problemes de frau

Respostes a queixes insatisfactòries

Minorista estranger no venia a Andorra

No va tenir cap problema

Problemes durant la compra online. Andorra - Unió Europea 28

Andorra UE 28

Quant a operacions financeres en línia efectuades en el darrer any, el 9,0% (9,4% el 2017) de la població va comprar o vendre accions, derivats, bons o altres instruments financers, mentre que el 3,1% (4,2% el 2017) va comprar o ampliar una pòlissa d’assegurances existent (incloses les que s’ofereixen juntament amb un altre servei) i finalment l’1,8% (3,3% el 2017) de la població va obtenir un préstec, crèdit o una hipoteca a través de bancs o altres entitats financeres.

9,0

3,1

1,8

5

14

4

0,0

2,0

4,0

6,0

8,0

10,0

12,0

14,0

16,0

Comprar o vendre accions Comprar o ampliar pòlissad'assegurances

Obtenir un préstec, crèdit, hipoteca...

Operacions financeres efectuades en el darrer any. Andorra - Unió Europea 28

Andorra UE 28


NP-A171_20200630 Pàgina 16 de 23

Per finalitzar, els motius més freqüents pels quals no s’ha comprat en línia corresponen a preferir fer les compres presencialment (75,9%), per motius de privacitat o seguretat (16,1%), per manca de coneixements (13,7%) i que algú va fer la compra per la persona (8,7%).

75,9

13,7

2,3

16,1

3,91,2

3,8

8,7

21,5

69

19

6

25

1612

2

16

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

Prefereixcomprar en

persona

Falta deconeixement

L'entrega ésun problema

Motius deprivacitat oseguretat

Preocupaciósobre

l'entrega o

retorn

No disposade targeta de

crèdit

Minoristaestranger noven al país

Algú ho va ferper mi

Altres

Motius pels quals no s'ha comprat per Internet. Andorra - Unió Europea 28

Andorra UE 28


NP-A171_20200630 Pàgina 17 de 23

2.6. Competències digitals

El darrer bloc de l’enquesta fa referència a les activitats TIC realitzades en el darrer any,

vinculades a les competències digitals de la població.

Les activitats més freqüents són ‘Copiar o moure arxius o carpetes’ (74,9%), ‘Utilitzar programes de text’ i ‘Instal·lar software’, ambdós amb el 72,6% i ‘Transferir arxius entre ordinadors o dispositius mòbils’, amb el 71,5%, mentre que l’activitat menys generalitzada és ‘Escriure codi en un llenguatge de programació’ (6,2%).

Com es pot apreciar en la taula que segueix a continuació, hi ha diferències sistemàtiques en relació al gènere dels usuaris que es van reduint respecte a l’edició anterior.

Activitats TIC Dona Mitjana Home Diferència

Homes-Dones

Transferir arxius entre ordinadors o dispositius mòbils (fotografies, música...)

68,7 71,5 73,9 5,2

Instal·lar software o aplicacions 69,1 72,6 75,7 6,6

Canviar al configuració de qualsevol software, inclosos el sistema operatiu i els programes de seguretat

48,6 54,1 59,0 10,4

Copiar o moure arxius o carpetes 72,4 74,9 77,1 4,7

Utilitzar programes de text 71,4 72,6 73,6 2,2

Crear presentacions o documents amb text, imatges, taules o gràfics

61,6 57,9 54,6 -7,0

Utilitzar taules de càlcul 63,5 64,6 65,6 2,1

Utilitzar opcions avançades per organitzar i analitzar dades, com ordenar, filtrar, utilitzar fórmules, crear gràfics...

47,7 48,7 49,5 1,8

Utilitzar software per editar fotografies, vídeos o fitxers d'àudio

54,5 51,8 49,4 -5,1

Escriure codi en un llenguatge de programació 4,4 6,2 7,9 3,5

També s’observen diferències en relació a l’edat, nacionalitat, situació personal i nivell d’estudis.

0,0 10,0 20,0 30,0 40,0 50,0 60,0 70,0 80,0

Estudis: Educació primària

Estudis: Educació secundària

Estudis: Educació terciària

Situació personal: Altres

Situació personal: Aturat

Situació personal: Estudiant

Situació personal: Treballant

Nacionalitat: Altres

Nacionalitat: Andorrana

Nacionalitat: Espanyola

Nacionalitat: Francesa

Nacionalitat: Portuguesa

Tram d'edat: 16-24

Tram d'edat: 25-34

Tram d'edat: 35-44

Tram d'edat: 45-54

Tram d'edat: 55-64

Tram d'edat: >=65

Sexe: Dona

Sexe: Home

Freqüència mitjana de les activitats TIC, per variables d'interès


NP-A171_20200630 Pàgina 18 de 23

3. Nota metodològica

Font. Enquesta sobre l'equipament i l'ús de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) a les llars, estadística oficial que forma part del Pla estadístic 2018-2021. L’activitat estadística ha estat elaborada amb la col·laboració d’Andorra Telecom, les dades han estat revisades i tractades pel Departament d’Estadística del Govern d’Andorra i es troben disponibles al web www.estadistica.ad.

Definicions: veure el següent apartat “Glossari de termes associat a l’Enquesta TIC Llars”

Metodologia. És una enquesta adreçada a la població basada en un mostreig aleatori estratificat per sexe i tram d’edat. Les unitats són els individus d’entre 16 i 74 anys, els quals són seleccionats aleatòriament i s’obtenen les característiques de la llar on resideix i de la persona seleccionada. Les enquestes es van efectuar mitjançant entrevista telefònica assistida per ordinador. Es van seleccionar 789 llars pel primer mòdul de l’enquesta dedicada a l’equipament de TIC a les llars. Pel segon mòdul relatiu als usos de les TIC, es van enquestar 789 individus. El treball de camp es van portar a terme durant l’hivern 2019-2020. Per tal d’assegurar la representativitat de la mostra, es van fixar valors mínims per subgrups de població en el disseny mostral. Els resultats han estat elevats a la població total, ponderant tots els subgrups poblacionals segons la població estimada d’Andorra.

Referències.

- Methodological Manual for Statistics on the Information Society (Eurostat, 2018).

- Reglament (CE) núm. 808/2004 de 21 d’abril del 2004 del Parlament Europeu i del Consell relatiu a estadístiques comunitàries de la societat de la informació.

- Reglament (CE) núm. 2015/2003 de 10 de novembre del 2015 de la Comissió sobre l’aplicació del Reglament (CE) 808/2004 del Parlament Europeu i del Consell, relatiu a estadístiques comunitàries de la societat de la informació.

- Reglament (CE) núm. 2016/2015 de 17 de novembre del 2016 de la Comissió, pel qual s’estableixen disposicions d’aplicació del Reglament (CE) 808/2004 del Parlament Europeu i del Consell, relatiu a estadístiques comunitàries de la societat de la informació.

- Reglament (CE) núm. 2018/1798 de 21 de novembre del 2018 de la Comissió, pel qual s’estableixen disposicions d’aplicació del Reglament (CE) 808/2004 del Parlament Europeu i del Consell, relatiu a estadístiques comunitàries de la societat de la informació, per a l’any de referència 2019.

______________________________________________________________________________

http://www.estadistica.ad/


NP-A171_20200630 Pàgina 19 de 23

4. Glossari de termes associat a l’Enquesta TIC llars

Accés a Internet Formes o mitjans pels quals un individu o grup humà es connecta a la xarxa de comunicació Internet. Pot realitzar-se mitjançant qualsevol tipus de línia digital o analògica, i per mitjà de qualsevol tipus d'equip (ordinador personal, portàtil, PDA, telèfon mòbil, etc.).

Administració electrònica Aplicació de les tecnologies avançades d'informació i telecomunicacions als processos de l'Administració Pública, entre ells, i en lloc destacat, les transaccions en línia amb els ciutadans i les empreses, l'emplenament de formularis oficials i el seu enviament. Per exemple, la ‘declaració de la renda’.

Cadena musical Equip electrònic compost generalment per diversos components que permet l'audició de diverses modalitats i formats de so com són la ràdio (receptor), discos compactes (CD), cintes magnètiques (platina), discos de vinil (plat), equips multimèdia (DVD, televisió), etc., connectats tots mitjançant una unitat central (amplificador, preamplificador, etapes de potència…) i el so de la qual se sent a través d'uns bafles (altaveus, caixes).

CD El disc compacte (conegut popularment com a CD, per les sigles en anglès de Compact Disc) és un suport digital òptic utilitzat per emmagatzemar qualsevol tipus d'informació (àudio, vídeo, documents i altres dades). Per extensió s'aplica també aquesta denominació (CD) a l'aparell reproductor d'aquest suport.

Certificar electrònic o digital

Un certificat electrònic és un document digital mitjançant el qual un tercer confiable (una autoritat de certificació) garanteix la vinculació entre la identitat d'un subjecte o entitat i la seva clau pública.

Comerç electrònic Intercanvi comercial de béns i serveis realitzat a través de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, habitualment amb el suport de plataformes i protocols estandarditzats a través d'Internet. Des de l'òptica de les llars, en general, inclou totes les compres, reserves i encàrrecs realitzades amb qualsevol mitjà (ordinador de sobretaula, portàtil, de butxaca, telèfon mòbil, etc.), ja sigui realitzada de forma personal com acompanyant a altres persones. En el qüestionari només es consideren les compres realitzades per motius particulars.

Compra d’accions o valors, assegurances o altres serveis financers

Compra, reserva o subscripció per Internet de qualsevol producte financer, de borsa o de banca electrònica, com poden ser accions, valors, assegurances, assessorament i gestió de borsa, gestió patrimonial, etc.


NP-A171_20200630 Pàgina 20 de 23

Compra de productes i serveis a través d’Internet

Compra, reserva o subscripció per Internet de qualsevol producte material o immaterial realitzat utilitzant el suport de plataformes i protocols estandarditzats a través d'Internet. Inclou totes les compres, reserves i encàrrecs realitzades amb qualsevol mitjà (ordinador de sobretaula, portàtil, de butxaca, telèfon mòbil, etc.), i des de qualsevol lloc, ja sigui realitzada de forma personal com acompanyat per altres persones.

Correu electrònic Servei de missatgeria basat en Internet, mitjançant el qual un ordinador pot intercanviar missatges amb altres ordinadors (o grups d'usuaris) a través d'Internet. El correu electrònic és un dels usos més populars d'Internet.

Descarregar formularis oficials

Copiar des d'un lloc d'Internet a un ordinador formularis disponibles per a la realització de qualsevol tràmit administratiu de l'Administració en qualsevol dels seus nivells; Comunal o Governamental.

Descarregar programes Acció de copiar programari informàtic en un ordinador des de la xarxa de comunicació Internet.

Enviar formularis emplenats Navegació a través d'Internet que el seu objectiu és la transmissió a un organisme de l'Administració de formularis emplenats que serveixen per completar la realització de qualsevol tràmit administratiu de l'Administració en qualsevol dels seus nivells.

Equipament electrònic Qualsevol aparell electrònic que no estigui inclòs en material informàtic, com poden ser ràdios, càmeres fotogràfiques, càmeres de vídeo, equips mesuradors, estacions meteorològiques, equips de música, etc.

Firma electrònica Conjunt de dades en forma electrònica, consignats al costat d'uns altres o associats amb ells, que poden ser utilitzats com a mitjà d'identificació del signatari.

Formulari electrònic Formulari administratiu accessible a través d'Internet.

Internet Conjunt descentralitzat de xarxes de comunicació interconnectades que utilitzen la família de protocols TCP/IP, garantint que les xarxes físiques heterogènies que la componen funcionin com una xarxa lògica única, d'abast mundial.

Jocs per Internet Recreació de processos que es donen en la realitat mitjançant la construcció de models que resulten del desenvolupament de certes aplicacions específiques.

Els programes de simulació estan molt estesos i tenen capacitats variades, des de senzills jocs d'ordinador fins a potents aplicacions que permeten l'experimentació industrial sense necessitat de grans i oneroses estructures; un cas típic


NP-A171_20200630 Pàgina 21 de 23

d'això últim seria la recreació del túnel de vent en aeronàutica.

Llibre electrònic Llibre en format digital que, en alguns casos, requereix programes específics per a la seva lectura. Sol aprofitar les possibilitats de l'hipertext, dels híper-vincles i de multimèdia, i pot estar disponible a la xarxa o no.

Material informàtic Equips informàtics i els seus components perifèrics, com són pantalles, teclats, unitats de memòria, impressores, ratolins, escàners, reproductors o gravadors de DVD, CD, vídeo, etc.

Mp3 Reproductor d'àudio digital. Dispositiu que emmagatzema, organitza i reprodueix arxius d'àudio digital. Se'ls denomina així a causa de la ubiqüitat del format .mp3, però reprodueixen sovint altres formats d'arxiu.

Navegar per Internet Desplaçar-se per les pàgines web utilitzant hipertext per a la cerca i consulta d'informació en el servei www.

Online – En línia De l'anglès, “en línia”. Connectat.

Ordinador personal Màquina electrònica de computació de grandària sobretaula que és capaç de processar informació seguint instruccions emmagatzemades en programes. També es denomina computadora.

Ordinador portàtil

Ordinador de grandària petita-mitjana, que es pot transportar com un maletí i recolzar en la falda. Està format per una pantalla de cristall líquid, teclat integrat i ratolí annex. S'inclouen els mini-portàtils i els netbooks.

Ordinador de sobretaula Màquina electrònica de computació de gran grandària que és capaç de processar informació seguint instruccions emmagatzemades en programes i que és necessari recolzar en algun lloc per ser usat. També es denomina PC (Personal Computer). Sol estar compost per una pantalla, un teclat i una unitat central separats.

Pàgina web Fitxer en format HTML que és possible consultar a distància a través de la xarxa Internet. Aquesta pàgina resideix en un servidor diferent i separat a l'espai del lloc o llocs de cerca.

Ràdio Equip electrònic que permet rebre i escoltar senyals acústics emesos des de diversos llocs d'emissió. Inclou l'Ona curta (MW), Onda mitjana (AM) i Freqüència modulada (FM). Inclou els aparells de ràdio analògica i els digitals.

Lloc web Un lloc web és una col·lecció de pàgines web relacionades. A les pàgines d'un lloc web (pàgines web) s'accedeix freqüentment a través d'un URL arrel comuna anomenat


NP-A171_20200630 Pàgina 22 de 23

portada (o portal), que normalment resideix en el mateix servidor físic.

Smartphone Un smartphone (telèfon intel·ligent) és un dispositiu electrònic que, funcionant com un telèfon mòbil, posseeix característiques similars a les d'un ordinador personal. Utilitzen sistemes operatius tals com Windows Mobile, Android, iOS etc.

Smart TV Amb l'apel·latiu de Smart TV (televisió intel·ligent) es fa referència a un televisor que compta amb la integració dels serveis propis d'Internet.

Software Programes o elements lògics que fan funcionar un ordinador o una xarxa, o que s'executen en ells, en contraposició amb els components físics de l'ordinador o la xarxa.

Tablet Ordinador amb pantalla tàctil que permet escriure o dibuixar sobre ella amb la mà o un punter, podent després processar-se aquesta informació de forma similar a un ordinador convencional. Té memòria, microprocessador i un sistema operatiu com un ordinador tradicional.

Telèfon fix Aparell de comunicació de veu, on la base està connectada a una xarxa telefònica mitjançant cables. La part de l'aparell per la qual s'escolta i es parla pot estar connectada a la base amb cables o sense ells, en aquest últim cas se li denomina “telèfon sense fil”.

Telèfon mòbil Telèfon portàtil sense fils connectat a una xarxa cel·lular i que permet a l'usuari la seva utilització en qualsevol lloc cobert per la xarxa, normalment dispersa per tot el territori en el qual opera la companyia, que pot ser tot el país. Una xarxa cel·lular, i els telèfons a ella connectats, pot ser digital o analògica. Si la xarxa és digital, el telèfon pot enviar i rebre informació a través d'Internet. També se’l coneix com a cel·lular o mobile. S'inclouen en aquesta categoria els denominats smartphones.

TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació)

Conjunt d'eines, habitualment de naturalesa electrònica, utilitzades per a la recollida, emmagatzematge, tractament, difusió i transmissió de la informació.

Ús d’Internet Utilització d'aparells electrònics amb accés a la xarxa de comunicació de dades d’Internet per navegar (buscar o consultar informació desplaçant-se per les pàgines web), realitzat a través de qualsevol equip que permeti l'accés (ordinadors de sobretaula, ordinadors portàtils, ordinadors de butxaca en les seves diverses modalitats, televisió, telèfon mòbil, consola de jocs, etc.), i des de qualsevol lloc (el propi habitatge, el centre de treball, el centre d'estudis, cibercafès,


NP-A171_20200630 Pàgina 23 de 23

altres llars de familiars o coneguts, etc.), durant qualsevol període de temps, i l'ús del qual ha pogut ser tant de tipus personal com acompanyant a altres persones en el seu ús.

Ús de l’ordinador Utilització d'aparells informàtics com a ordinador de sobretaula (PC), ordinadors portàtils o ordinadors de butxaca en les seves diverses modalitats, realitzat des de qualsevol lloc (el propi habitatge, el centre de treball, el centre d'estudis, cibercafès, altres llars de familiars o coneguts, etc.), per realitzar qualsevol tipus d'activitat informàtica (consultes, programes, gestió de fitxers, navegar per Internet, jocs…) durant qualsevol període de temps, i l'ús del qual ha pogut ser tant de tipus personal com acompanyant a altres persones en el seu ús.

Ús fraudulent de targetes de crèdit o dèbit a la xarxa

Ús de les targetes de crèdit o dèbit d'una persona realitzat per tercers sense el consentiment exprés d'aquesta persona. Es pot realitzar capturant el nombre de targeta a través d'Internet o el telèfon, realitzant còpia del pagament amb màquina o per qualsevol altre mitjà.

Venda de béns i serveis a través d'Internet

Acció de posar en venda béns i serveis, materials o immaterials, realitzat a través de la xarxa de comunicació Internet.

Vídeo Equip electrònic que permet visualitzar filmacions audiovisuals a través d'una pantalla o televisió.

Web Sistema d'informació distribuït, basat en hipertext, creat a principis dels anys 90 per Tim Berners-Lee, investigador en el CERN, Suïssa. La informació pot ser de qualsevol format (text, gràfic, àudio, imatge fixa o en moviment) i és fàcilment accessible als usuaris mitjançant els programes de navegació d’Internet.

WiFi En el conjunt de tecnologies sense fils (via ones de radi), la més popular fins al moment és la denominada i s'utilitza bàsicament per connectar dispositius a la xarxa a distàncies reduïdes (tals com els enllaços dins de la llar (router-dispositiu) o públics (hotels, aeroports, etc.), denominats genèricament hotspots).

Documents

Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) a les llars · NP-A171_20200630 Pàgina 1 de 23 A171 Estadística sobre l’equipament i l’ús de tecnologies de la informació