ESTRUCTURA DELS SERVEIS SOCIALSProfessora Nuria PratCurs 20051er curs Tarda

08/02/05

CONCEPTES BÀSICS DELS SERVEIS SOCIALS. HOMOGENEITAT I DIVERSITAT.

1. Que són els serveis socials?2. Definicions i limitacions.3. Ubicació dels serveis socials dins l’activitat econòmica.4. La relació dels serveis socials i política social.

UBICACIÓ DELS SERVEIS SOCIALS DINS L’ACTIVITAT ECONÒMICA.

Ambigüitat en la definició dels serveis socials, no hi ha una definició clara, no tothom pensa el mateix.

Les activitats econòmiques tradicionals són:- Sector primari: agricultura, ramaderia, pesca.- Sector secundari: transformació dels béns primaris en

productes (infrastructures ...).- Sector terciari: serveis d’hosteleria, serveis financers,

serveis de transport, servei sanitari, servei educatiu,...* serveis financers.* serveis tècnics.* serveis socials.

Pel desenvolupament del sector terciari es necessita del sector secundari i aquest necessita del sector primari.

Sector terciari --- SERVEIS SOCIALS6 branques d’activitat econòmica de caràcter social = sistema de serveis socials.

Protecció social del Assegurances i subsidisTreball de renta

Sistema educatiu Protecció social de L’habitatge

Sistema sanitari Serveis socials

6 branques que generen activitat econòmica:- Sistema sanitari (sanitat).- Sistema educatiu (ensenyament).

- Protecció social del treball (gabinets d’orientació laboral, prestacions laborals, diaris ofertes laborals ...).

- Assegurances i subsidis de renta: mecanismes socials per assegurar-nos un nivell de vida (ex: atur, pla d’estalvis per a tenir una pensió de gran ...).

- Protecció social de l’habitatge (ex: immobiliàries ...).- Serveis socials (ex: SAD, SSAP, Centre de Planificació

Familiar ...).

Els serveis socials es poden entendre des d’un sentit ampli (que inclou totes les 6 branques) o el podem entendre en sentit restringit (com una d’aquestes branques), dirigit a un col·lectiu concret amb necessitats especials.

- sentit ampli: inclou totes les branques.- Sentit restringit: una de les branques --- 6è sector.

serveis i prestacions adreçades a situacions de necessitat

entès com una branca de l’activitat econòmica del sector econòmic

també es pot veure escrita com: SERVEIS SOCIALS PERSONALS --- Serveis d’atenció a les persones (en el sentit restringit: 6è sector).

Subsistema de Serveis Socials 6è sector --- Serveis Socials Personals¿Perquè el sistema de serveis socials es un sistema feble en la nostra societat?

- està poc desenvolupat respecte la resta dels altres sistemes (àrees)

- te una identitat feble --- atenem necessitats concretes d’un sector molt concret, això fa que tinguem una identitat feble, ja que les persones que atenem són les més febles de la nostra societat.

¿Perquè tenim una identitat feble?

- perquè es troba en la mateixa estructura de les necessitats:

tenim necessitats de caràcter universal (que afecten a tota la col·lectivitat) i que son permanents

altres necessitats són:* temporals* sectorials (ex: disminuïts tenen necessitats especials)

* que afecten a col·lectius marginals- per la poca consciència col·lectiva (“això només afecta a

uns quants!”), el que afecta a una minoria no es tant important (ex: transport adaptat “com a mi no em passa!”).

Programes frontera

Hi ha programes i serveis que afecten tant a una branca com a una altra.

Hi ha diferents serveis o problemàtiques que pertanyen a moltes branques, que afecten a mes branques i la intervenció s’ha de fer a través de totes elles.(ex: Carmel: branques afectades --- habitatge, sanitat, assegurança, ensenyament, serveis socials,...

afectació a totes les branques afecten a tots els subsistemes de serveis socials en

sentit ampli. 09/02/05

Exemples fulletons : Serveis Socials en sentit ampli o restringit?

- informació al consumidor sobre videojocs: pertany al sector de l’educació en sentit ampli de serveis socials.

- Informació de prevenció de riscos a la llar: pertany a la branca de serveis socials en sentit restringit ja que va dirigit al col·lectiu gent gran.

- Oficina de serveis a la joventut: pertany a serveis socials en sentit restringit ja que son necessitats concretes d’un sector concret com es la joventut.

- Oficina de defensa de l’audiència (mitjans de comunicació): pertany a serveis socials en sentit ampli, va adreçat a tothom i està dins de la branca d’assegurances.

- Agencia catalana de protecció de dades: pertany a serveis socials en sentit ampli dins de la branca d’assegurances.

- Projecte de desenvolupament econòmic per àrees rurals desafavorides:

en sentit ampli dins de protecció social del treball i habitatge

també pot ser en sentit restringit ja que està especialment dirigit a entorns rurals desavantatjats.

PROGRAMES FRONTERA

ALGUNS LÍMITS AMB LA REALITAT

- Programes i serveis frontera que abarquen diferents branques de l’arbre.

- Les prestacions econòmiques (ubicades dins de la branca assegurances i subsidis de renta). Diferencies entre una pensió de jubilació i ...

renda mínima d’inserció (RMI) (assegurances i subsidis de renta) on la funció principal es la inserció sociolaboral i no només es un instrument de subsidi de renta.

Ajuts econòmics circumstancials, temporals (amb fins de subsistència, almoina)

Ex: hàbits alimentaris en la infància i obesitat. Afecta sobretot als mes petits i les preferències que s’obtenen a l’edat de 2-3 anys son circumstancials.

S’ha d’abordar el problema des de diferents branques =interdisciplinarietat.

Ex: - La promoció de la salut, no només des del CAP sinó també

per sistemes de captació d’aigua, protecció del medi ambient.

- La funció de l’escola (acollir, formació i compensar dèficits que puguin tenir des de l’inici –família-). Compensar els hàbits que no te.

- Atenció a la infància (drets, codi de família, prestacions de la Seguretat Social, permís de maternitat, conciliació de la vida familiar, espais públics –parcs-).

SERVEIS SOCIALS I TREBALL SOCIAL

- La intervenció social es porta a terme des de diferents disciplines i professions.

- El treball social es la disciplina que està present en els diferents sistemes, des de sanitat fins a serveis socials. (ex: hi ha treball social en la sanitat, a l’ensenyament, protecció,...).Hi ha treballadors socials que treballen al

CAP, hospitals, com a mossos d’esquadra, tot i que on n’hi a més es en els serveis socials en sentit restringit.

- En la branca dels serveis socials, també el treball social es troba acompanyat d’altres disciplines (ex: en un EAIA també hi ha pedagogs, psicòlegs...)

- Presència de varies disciplines diferents = interdisciplinarietat: eina en que s’articulen totes les disciplines (coordinació, treball conjunt...). Ja que a vegades es treballa en paral·lel, cada un te la seva visió des de la seva disciplina, no es comparteix el diagnòstic.

SERVEIS SOCIALS I POLÍTICA SOCIAL

Els serveis socials tenen dos vessants:- econòmica, producció i distribució de prestacions. Els

serveis socials ofereixen i produeixen prestacions (ajuts, beques...)

- un instrument d’intervenció social, que modifiquin situacions i relacions en joc entre institucions i les dinàmiques econòmiques i socials en joc.

-Els serveis socials son eines de la política social, en sentit ampli, en tant que defineixen prestacions i el seu règim (destinataris, gestors finançament...).

He d’intervenir des de serveis socials tenint en compte la visió de la política social (¿perquè passa?).(ex: quan es dona una prestació hem de veure el perquè es dona això, aquesta exclusió en aquest territori, i hem d’intentar modificar, criticar allò que està generant aquesta situació, aquesta exclusió).

QuadreKAHN/KAMERMAN D. CASADO G. RUBIOL

S.S. específics són individualitzats.El desenvolupament eco. industrial es qui determina els S.S.(regulats per lleis mercat) El sistema eco. es qui marca les necessitats socials, influencia en la aparició i resposta de les necessitats.

S.S. específics en quan a carències individuals i sobretot quan aquestes esdevenen problemàtiques socials (col·lectivització de la carència).

Propòsits dels serveis socials:- contribuir a la socialització- informar i facilitar l’accés als S.S (als

altres sectors) i als drets.- Assegurar un nivell d’atenció als

col·lectius en situacions precàries.- Organitzar sistemes de S.S

substitutoris per cobrir les carències que no poden ser cobertes per la família (llocs substituts, residències)

- Orientació, ajuda o guia individual/familiar amb problemàtiques de patologies, crisis.

- Facilitar l’ajuda mútua, autoajuda, les activitats adreçades a la prevenció i recomanant canvis de política, programes i planificació de S.S.

- Integrar els diferents programes i serveis en la mesura que incideixen en la persona i família assegurant la seva coordinació al màxim.

- Controlar o supervisar a persones que poden fer-se mal a si mateixes o a altres.

4 propòsits:- prevenció- rehabilitació- assistència- integració- accessibilitat

- xarxa de relacions informals (ex: accident carretera, acudeixo per ajudar, trucar ambulància...)

- ajuda mútua: comparteixen les mateixes necessitats “ens ajudem”.

Ajuda familiar, filantròpica (voluntariat i ajuda de l’amistat no son S.S.)

5 sistemes bàsics de Serveis Socials: educació salut

manteniment d’ingressos habitatge treball S.S. personals

La resposta dels serveis socials es interdisciplinària, es a dir des de diferents disciplines.3 modalitats de provisió de serveis:

- mercantil- voluntària- publica

Els S.S no han d’abordar totes les necessitats insatisfetes sinó només les carències i frustracions d’aquestes. Els S.S actuen quan han fallat els propis i familiars.Resoldre les nec. te 2 nivells d’intervenció:

- dimensió col·lectiva- dimensió individual

Com a TS t’has de moure en les 2(ex: jove delinqüent, la interv. ind. es saber causes psico. i la col·lectiva es saber si barri el model es la violència). La situació individual pot tenir arrel col·lectiva. La cobertura de les necessitats avarca un ventall ampli, de les necessitats espirituals (vincles entorn, ser escoltat) fins materials.Els serveis socials son activitats tècniques (professionals) i prestacions (distribució bens/serveis). Ex: PIRMI com a complement a la activitat tècnica.S.S en sentit ampli (constitució) i restringit (Llei Catalana S.S).S.S específics/personals: per resoldre necessitats de determinats col·lectius

- infància - toxicomanies- 3a edat competències - minusvalia- família segons llei catalana - prevenció delinqüència problemàtiques - minories ètniques

22/02/05OBJECTIUS I POBLACIÓ DIANA DELS SERVEIS SOCIALS

L’objecte dels serveis socials són les necessitats humanes insatisfetes.Es generen unes demandes i nosaltres responem amb una activitat tècnica, amb la finalitat de: (segons Casado)

- assistència: cobrir una necessitat, donar atenció, procurar un sostre, aliment,...

- rehabilitació: acompanyament, descobrir les pròpies capacitats, reinserció social (normalment es bastant llarg).

- Prevenció: perquè no apareguin aquestes necessitats. Explicant amb xerrades, el procés de com s’arriba a una situació, per exemple, de sense llar.

- Accessibilitat (només ho diu Casado).

Tipologia de necessitats (Maslow)

- Necessitats fisiològiques: respirar, menjar, dormir, higiene...

- Necessitats de seguretat: treball, habitatge, jurídica,...- Necessitats d’estima: sentir-nos apreciat.- Necessitats d’influència social: sentir que som algú dins el

nostre entorn social.- Necessitats d’autorrealització: dona sentit a les altres. Es

una vivència subjectiva, que varia molt en la persona.-

Ex: Centre de dia de deshabituament: es dona menjar, seguretat (espai), te amics ...

Nec. autorrealitzacióNec. influencia socialNec. d’estimaNec. seguretatNec. fisiològica

Les necessitats acaben esdevenint dificultats i si aquestes no es resolen acaben esdevenint problemes. (ex: alcoholisme: es dificultat i pot esdevenir un problema social)

Problemes

Dificultats

NecessitatsNECESSITATS – DEMANDA

N R

Demanda (condició no necessària)

perquè hi hagi una resposta hi ha d’haver una demanda.La demanda no es una condició necessària (pot haver-hi resposta sense demanda).

- Les demandes no sempre reflecteixen les necessitats reals (pot demanar coses que no siguin les que necessita).

- Les nostres societats generen un increment artificial (que no es real) de les necessitats (ex: llar d’infants). Hi ha demanda i es potencia aquesta demanda.

- Substitució d’una demanda per una altra (ex: un alcohòlic els diners se’ls gasta amb vi a mes de comprar menjar).

Històricament legitimem que només poden tenir necessitats diferents col·lectius, com son, els infants, la gent gran, i els malalts.

MEDIADORS DE LA DEMANDA

- Cultura: les necessitats culturals occidentals xoquen amb les pautes culturals d’altres països (ex: dones marroquines alletant al seu fill fins als dos anys.

- Societat (ex: amb la incorporació de la dona al mercat laboral hi ha la demanda de mes guarderies, cangurs,...).

- Mercat (publicitats): promou la demanda de serveis (també de serveis socials) i de productes (ex: assegurances).

- Forces polítiques: son eines que també mediatitzen la demanda. Potencien determinades necessitats en relació a la possibilitat de satisfer-les.

- Corporativisme professional: nosaltres els professionals també generem demandes (perquè sinó no tindríem feina). Utilitzem la oferta de recursos que tenim (encara que no sigui el que s’adequa a la necessitat) i adaptant-los per cobrir aquelles necessitats concretes.

NECESSITATS CREADES

----------------(21/02/05 –Foto de barraca amb banyera, wàter sense aigua corrent)

Necessitat creada: volem el que els altres tenen.Necessitats humanes: factor cultural --- la societat de consum que modela la nostra cultura. (ex: estereotips: ve a demanar una ajuda econòmica i te un mòbil d’última generació! – necessitats de consum, que no son bàsiques i que ens les han generat. Necessitats generades per allò extern.------------------

necessitats demanda(casa sense aigua, llum) (tenir habitatge el mes

normal possible)

- influencia. Aspectes culturals.- Societat de consumEx: si el meu grup llueix cadenes d’or, jo hauré de lluir-ne, encara que no tingui plat a taula.Ex: joves roben bambes de marca i vol dir ascendir a l’escala social “ser igual que tu”.

PROPOSTES DAVANT LES CARENCIES

- Intervenció negativa : prohibició de mendicitat. Negació de tractament (ex: un malalt que no pot

continuar un tractament perquè es molt car). Esterilitzacions (ex: disminuïts perquè no puguin

tenir fills). Avortament en casos de dones en situació de risc

(generaran necessitats que no podran cobrir).- Abstenir-se : potenciat per moviments neoliberals – la

cobertura de les necessitats o no ha existit mai o ha estat mínima (la societat selecciona els mes forts).

- Intervenció positiva: abordatge social de les necessitats. Marxisme – generar una societat sense desigualtats.

fins

Modernitat – si que hi ha desigualtats i el model social només dona cobertura a unes necessitats socials, només una part, parcialment.

Aquest abordatge es pot fer a 2 nivells:- Accions individuals: anem a cobrir aquesta necessitat

concreta (ex: servei de menjador per donar de menjar a una persona).

- Accions o iniciatives de canvis estructurals (ex: en aquest menjador hi ha molts immigrants sense papers i es pot

col·laborar en la legislació – milloraria la condició del col·lectiu i prevenció).

MANERES DE SATISFER LES NECESSITATS

- Autoproveiment, proveir-se un mateix (jo + família).- Mercat (ex: cangur).- Intervenció publica (ex: guarderia).- Acció voluntària (jo + veïna amb igual necessitat)

informal (veïnal) ajuda mútua organitzada (associació de mares) donació organitzada (entitats d’iniciativa social)

Quadre 2 –Cas Jordi 28/02/05NECESSITATS SERVEIS PRESTACIONS

JORDI

- Inserció laboral (acompanyament sociolaboral).

- Atenció, seguiment i supervisió medica.

- Manca ingressos propis.

- Dèficits d’hàbits autonomia personal.

- Necessitat de tutela a llarg termini.

- Falta d’ocupació del temps lliure de manera integrada amb l’entorn.

- serveis d’inserció laboral (CET, CO)

- Centre Salut Mental (CSMA).

- CAP

- SAD

- Fundació tutelar- Habitatges tutelats- Residències- Pisos protegits- Centre de dia- Club social o Casal- Centre cívic- Projecte voluntariat.

- RMI

- PNC invalidesa- Programa autonomia

personal

AVI

- Assistència persones a les AVD i domèstiques.

- Precarietat econòmica.

- SAD públic, privat o cofinançat (insuficient).

- Residència assistida (moderats o severs).

- Hospital de dia.- Hospital socio-sanitari

(per un ingrés temporal, curta/mitjà/llarga estada).

- Transport adaptat.

- Programa viure en família (prestació econòmica per cobrir SAD).

- Programa d’ajudes de suport i acolliment residencials (despeses de residència privada/concertada)

23/02/05

PROTECCIÓ SOCIAL I SERVEIS SOCIALS

Prestacions

Pensions no contributives – PNC: - són periòdiques, es reben mensualment (no

puntualment). Definides (mentre compleixis els requisits) o indefinides.

- No contributiva: al marge del sistema contributiu de la Seguretat Social (les persones que no cotitzen per malaltia, deficiència...). Al llarg de la seva vida no han contribuït a finançar el sistema de la Seguretat Social. (ex: persona que porta poc treballant però te un accident i no pot treballar mes, i no ha cotitzat prou).

PNC de jubilació:- major de 65 anys (ex: dones de fer feines que fan

economia submergida, sense contracte).- Residència en el territori espanyol de mínim 5 anys.- Carència d’ingressos (relacionada amb el numero de

persones que conviu). Límit màxim d’ingressos.

PNC de invalidesa:- major de 18 anys i menor de 65 anys.- Persona que no te possibilitats de treballar (no pot).- Residència en el territori espanyol de mínim 5 anys.- Estar afectat per una disminució crònica (procés

irreversible, no millorarà la seva autonomia) igual o superior al 65% de discapacitat. S’ha d’acabar tot el procés de rehabilitació per rebre la PNC.

- Carència d’ingressos relacionada amb la unitat de convivència.

---------------Quadre – límit màxim de recursos (Pràctica)

Em de saber si els membres que conviuen amb la persona son de 1er grau o de 2on grau i mirar la taula.S’haurà de sumar els ingressos totals de la unitat familiar + la pensió que li tocaria i el resultat no haurà de ser superior al numero de la taula que li correspon (segons el grau i num. De persones que conviuen).

- 1er grau: descendents o ascendents en línia directa (pares i fills).

- 2on grau: resta familiars (conjugue, germans, avis, nets).

En casos en que no es te el certificat de disminució, quan se li dona la prestació ja es posa en marxa la valoració del grau de disminució.----------------

28/02/05Modalitats de prestació

1. LISMI: Llei d’integració dels minusvalids que donava dret a:- Subsidi garantia d’ingressos mínims (SGIM): A partir d’un

65% minusvalia per garantir aquests ingressos mínims.- Subsidi assistència 3ª persona (complementari a SGIM):

per persones superiors a 75% disminució.- Subsidi de mobilitat per despeses de transport

(complementari a SGIM): si afecta greument la mobilitat (ex: cadira de rodes no)

- Assistència sanitària i prestacions farmacèutiques (complementari a SGIM)

2. FAS: Fons d’assistència social era prestació econòmica per fer front a situacions de vellesa i malaltia que no han cotitzat a la Seguretat Social.

Amb la llei del 1990 surt la Pensió no Contributiva (PNC) d’invalidesa i de vellesa i queda abolida la LISMI i la FAS.Les persones que cobrin la LISMI o la FAS poden mantenir-ho o passar-se a les PNC.Les PNC no son indefinides ho limiten el límit màxim de recursos, en canvi la LISMI o la FAS son per sempre. Però la PNC es mes alta la quantia de diners que les prestacions d’abans.

Dependrà de cada cas que recomanaríem que es mantingues la LISMI o FAS o es passes a la PNC.

Perquè tramitaríem la PNC?Perquè es periòdica sempre que es mantinguin els requisits. Quan s’incompleix algun dels requisits es treu.

3. PER FILL A CÀRREC: fills menors 18 anys, prestació subjecte a un ingrés mínim. Te 3 modalitats:- Prestació per fill a càrrec: quan es te un fill i subjecte a un

límit d’ingressos familiars. Ingrés inferior al 75% del sou mínim interprofessional (quan te un fill major de 18 anys i disminució superior al 65% es dona PNC).

- Prestació per naixement del 3er fill o més: també subjecte al límit d’ingressos que ha de ser inferior al 75% del s.m.i.

Característiques Prestacions

1. Caràcter periòdic (ex: pensió)* en el temps (renovable)

- Finita * mentre es compleixin els criteris (ex: PNC)* compliment obligacions (ex: RMI)

- Vitalícia --- si manté criteri que donà dret (FAS i LISMI) Caràcter Puntual (ex: ajuts d’urgència social)

2. Accés universal: te dret tothom, amb independència dels

ingressos econòmics (ex: farmàcia gratuïta).* per col·lectiu (discapacitats, avis)

Accés restringit: requisits * per nivell d’ingressos* altres criteris (edat, % discapacitat, sense sostre ...)

3. Qui la concedeix?- Estat (Ministeri d’Assumptes Socials –IMSERSO-, INSS...)- CC.AA (ICASS i RMI es el Departament de Treball)- Municipals: en relació de la política municipal

(Ajuntaments, Consorci, Consell Comarcal ...)- Entitats d’Iniciativa Social (ex: Fundació Arrels –atorga

ajuts puntuals a persones sense llar-, Caritas...)

4. Terminis de les prestacions- oberts: es poden iniciar i tramitar sempre (convocatòries

anuals que es renoven).- Limitats per un termini * a temps

* per partida pressupostaria (fins a esgotar).

Quan hi ha canvi de govern normalment s’aturen segons la partida pressupostaria.

7/3/05COMPETÈNCIES DELS SERVEIS SOCIALS A CATALUNYA

1) Sistema Català de Serveis Socials.2) Xarxa bàsica de Serveis Socials de Responsabilitat

publica.3) Nivells de la xarxa.4) Desenvolupament serveis 1er nivell d’atenció.

1. SISTEMA CATALÀ DE SERVEIS SOCIALS

- Constitució 1978.- Estatut d’autonomia 1979.- Lleis de traspassos de competències.- Llei 12/1983 de 14 juliol. Administració institucional de

sanitat i de l’assistència i els serveis socials (organització dels serveis socials a Catalunya).

- Llei 26/1985 de 27 setembre. Llei de serveis socials.- Llei 4/1994 de 20 abril d’administració institucional,

descentralització i coordinació del sistema català de serveis socials.

- Llei ?/2005 Nova Llei de Serveis Socials.

ABANS CONSTITUCIÓ

- Sistema caòtic (no es pot parlar de sistema): Actuacions aïllades de diferents dependències, sense coordinació.

s.s estatals (INAS: prestacions d’assistència social) s.s seguretat social (poca gent cotitza: ajudes

d’assistència social) s.s dins altres ministeris (salut, treball,

ensenyament)- Diferents filosofies d’acció social: des de beneficència fins

a Assistència Social.- Sistema públic era feble: no hi ha una política clara de

que les necessitats s’havien de cobrir des del sistema públic. (Hi ha Càritas, Associacions de disminuïts...).

- Centres de serveis socials: prestacions benèfiques.

Hi ha serveis socials que depenent de l’INAS i altres que depenent de la Seguretat Social, això determinarà les competències de l’Estat (Seguretat Social) i de les CC.AA més endavant, perquè ja es veu una separació abans.CONSTITUCIÓ 1978

- Estableix per primer cop que Espanya serà un estat social i democràtic de dret.

- Reconèixer el dret de protecció social, econòmica i jurídica de la família. Es la primera vegada que el sector públic assumeix funcions de protecció social. (ex: si un menor es queda orfe, l’Estat ha de protegir social i econòmicament aquesta situació de pobresa de la família)

- Assegura una política de: prevenció, tractament, rehabilitació i integració de

disminuïts físics. Benestar social de les persones grans

Aquí comença l’origen del Sistema de SS.SSLa Constitució es l’antecedent del Sistema Català de Serveis Socials.Es posen les bases de l’Estat del Benestar.

ESTATUT D’AUTONOMIA 1979

32-36 2ªRepublica = un govern propi no el torna a tenir fins ’79 amb l’Estatut.Llei orgànica 4/1979 permet a Catalunya tenir un govern propi. Al cap d’un any de la Constitució es recupera amb l’Estatut d’autonomia.En aquest estatut diu que l’assistència i els serveis socials son competència exclusiva, te capacitat legislativa i executiva.Amb l’estatut podem parlar de sistema català.La constitució preveu que els diferents territoris, CC.AA, puguin legislar en matèria de serveis socials, te les bases en la Constitució.

TRASPASSOS DE COMPETÈNCIES DE L’ESTAT – GENERALITAT

* Aquestes lleis diuen que l’estat es reservarà la legislació bàsica (llei marc) i el regim econòmic de la Seguretat Social.

(ex: pensió de viduïtat d’una família d’Extremadura es la mateixa que la d’una família de Catalunya.)

(ex: a Catalunya totes les famílies amb un fill menor de 3 anys reben ajuts econòmics a nivell estatal cal complir uns requisits salarials.)

(ex: Catalunya ha tret complements a les prestacions de viduïtat, i no ho preveu la legislació bàsica d’Espanya.)

* La CC.AA serà competència tot el que afecti a l’Assistència Social.

2 blocs de competències:- La CC.AA te competència exclusiva (tota la capacitat de

legislar/executar) en matèria d’Assistència Social i també en altres sectors relacionats amb els serveis socials: fundacions i associacions, joventut i promoció a la dona.

- La CC.AA te competències compartides en matèria de Seguretat Social. Poden gestionar competències però subjectes a la legislació bàsica de l’estat.

LLEI 12/83 ADMINISTRACIÓ INSTITUCIONAL DE LA SANITAT I DE L’ASSISTÈNCIA I ELS SERVEIS SOCIALS (organització dels S.S Cat.) (+decrets)

Posar ordre a tot allò heretat, es a dir a, competències, recursos humans, infrastructures, centres (ex: Edifici de la Maternitat abans era de l’Estat ara pertany a la CC.AA)

Gestió competències estatTransferidesGestió de regim econòmic i de la Seg. Soc. i tutela Competències Generalitatinstituc./fundac/entitats en Competències en matèriamatèria de sanitat Seg. Soc. d’assistència social

Departament de Sanitat i Seguretat Social (1983)

Crea 2 instituts – Entitats gestores

ICASS ICSInstitut Català d’assist. Institut Català de la Saluti S.S = organització = organització dels serveisS.S a Catalunya sanitaris a Catalunya(ex: CSS Verneda) (ex: ambulatori: el TS

pertany a ICS).

COMPARTITS(ex: C. Sociosanitaris)

ICASS – Institut Català d’Assistència i Serveis Socials

La seva funció es l’organització dels S.S a Catalunya. Te naturalesa gestora.

* planifica (els S.S)Es l’òrgan que * simplifica (el que hereta)

* racionalitza (posa ordre)

Aplicació de criteris de descentralització i desconcertació dotant-se d’un instrument anomenat Mapa de Serveis Socials = estudi diagnòstic de totes les institucions publiques, privades, serveis, necessitats d’un territori (ex: residència d’avis per cada 500 habitants).El mapa de serveis socials es com dota de serveis socials el nostre país, com organitzar els serveis socials (es fa cada 4 anys).El grau d’intensitat de serveis socials serà diferent segons el territori depèn dels habitants).

El mapa de serveis socials com a eina de planificació.

CARACTERISTIQUES ICASS (q fa?)- Gestió de prestacions d’assistència i serveis socials.- Entitat gestora de la seguretat social a Catalunya en

matèria d’assistència social (les no contributives).- Te la titularitat i gestió d’establiments de serveis socials i

serveis. (ex: si s’obre una residència d’avis publica l’ICASS es l’òrgan responsable i també de tots els serveis).

- Te l’obligació de concertació i col·laboració en la gestió (ex: acord en institució d’iniciativa privada o social).

Concertació = la responsabilitat es de l’ICASS però el servei el porta a terme/gestiona una institució.

Col·laboració = l’ICASS ha de mantenir coordinacions – Acords de col·laboració. (ex: quan no hi ha places a l’escola publica deixar plaça a privada)

* entitats locals: casi sempre es concertat ja que presta el servei als ajuntaments (ex: l’ICASS concerta la gestió/serveis a l’ajuntament, consell comarcal, mancomunitat, consorci)

* entitats d’iniciativa mercantil: no poden col·laborar-hi si no estan inscrites al registre públic d’entitats i serveis de Serveis Socials (es obligatori per col·laborar

També hi ha el conveni (entitats d’iniciativa social?)

9/3/05

Descentralització: Faig el traspàs de competències jo mateixa, es responsabilitza la meva entitat (ex: si jo vull veure les necessitats d’un lloc, aniré jo mateixa a veure-les) cedir autonomia

Desconcentració: el traspàs de competències el faig jo, però tinc la seu en un altre lloc, però jo segueixo dient com s’han de fer les coses (ex: vull veure les necessitats d’una comarca llunyana a la meva, com jo no les podré veure be, li demano i dono els diners necessaris a l’Ajuntament o el que s’ocupi per a que faci la meva feina però amb les meves pautes, ja que la feina es podrà fer millor des d’aquí).

Els dos sistemes intenten estar properes a les necessitats de les persones.

Centralitzat: aquestes entitats que no es mouen, estan fixes en un lloc i aquí les persones han de ser elles que vagin allí.

CentralitzatESTAT CC.AA MUNICIPIS

Descentralitza desconcentra

L’estat te uns serveis propis i com no pot fer-se càrrec de tot ha de descentralitzar alguns serveis que passaran a fer-se’n càrrec les CC.AA i aquestes també necessitaran l’ajuda d’altres municipis perquè la CC.AA no pot veure quines són les necessitats dels pobles. Així que descentralitza serveis que tindria que fer per exemple BCN, dona diners als municipis perquè facin el treball d’ells.

Concerts econòmics: desconcentració. Compren directament el servei i farà tot lo que sigui. (ex: concerta amb una entitat d’un municipi, que allí es faci un centre, doncs aquest funcionarà mitjançant el programa que jo l’hi hagi donat).

Convenis: acords estables de treball entre la institució amb la que treballes i altra entitat. Financies per acord voluntari i de col·laboració. (ex: et compro perquè facis una feina per mi, però les decisions es portaran a terme depenent les 2 opinions, entre ells dos fan un acord).

Subvencions: donen ajuda mes puntual (no tan estable) però que no es figuren en el treball que faran. Només donen els diners.

* Tant els convenis com les subvencions són descentralitzats.

14/3/05

Finançament: 2 fonts, assignació de la Seguretat Social (per les competències compartides) i pressupost de la Generalitat (competències exclusives).

Estructuració d’uns serveis bàsics per a tothom (tècnics, integrats) i coordinació de l’acció social i complementarietat amb la iniciativa privada/social/mercantil.

2 àmbits d’actuació:- Serveis Socials d’Atenció Primària (SSAP), serveis

d’atenció comunitària (ex: Centre de dia = atendre situacions de dependència d’uns avis de moltes famílies) i reinserció social.

- Serveis Socials Especialitzats (SSE), per a disminuïts, infància i adolescència, vellesa...

LLEI 26/1985 DE 27 SET. DE SERVEIS SOCIALS (Llei pròpia de S.S)

- Els Serveis Socials han de ser un servei de responsabilitat publica (ordenar, estructurar, promoure i garantir un dret).

- Responsabilitat publica es diferent de Gestió publica. Hem de crear un sistema de responsabilitat publica = XBRPSS, on dins i pot haver no només organismes/centres públics, sinó que també els privats.Hi ha algunes prestacions/centres/serveis públics i altres que són privats.Per crear la xarxa publica es selecciona el que s’inclourà dins la Xarxa Bàsica de Serveis Socials (pot incloure també privades o no).La Xarxa Bàsica esta formada per tot allò públic i allò privat que el públic concerta, subvenciona ... = que són finançats amb fons públics.ICASS – gestiona la XBRPSS i la seva funció es de control, inspecció i registre.

- Promoure la iniciativa social mercantil i sobretot la no lucrativa. Reconeix la seva autonomia operativa, promoció i impuls.

- Centres amb finançament públic (que els inclou dins la xarxa) han de complir unes condicions mínimes (capacitat de decisió dels usuaris, garantir processos de participació, queixes,...) democràcia interna (òrgans democràtics), etc.

- La Generalitat ha de portar el control de totes les entitats i coordinació d’accions i programes tant del sector públic com del privat.

(la nova llei 2005 substituirà la del 1985)

Estructuració del S.S. en dos nivells ( dins la XBSS)

NIVELL 1 – SSAP- Punt d’accés immediat del sistema de S.S mes a prop de

l’usuari i de l’entorn social on resideix.- Informació, orientació i assessorament.- Animació i promoció de la persona per aconseguir una

millora.- Desenvolupament comunitari.- Gestió servei d’atenció domiciliaria.- Derivacions als S.S especialitzats o als serveis de

benestar corresponents (sanitari, educatiu...) (ex: EAP: nen amb dificultats d’aprenentatge)

Xarxa Bàsica d’Atenció Social Primària(inclou tots els SSAP de tot el territori català)

NIVELL 2 – SS. ESPECIALITZATS- Nivell d’atenció especifica: diagnòstic, tractament, suport

i rehabilitació i suport comunitari (centre de dia, residència).

- Col·lectius singulars amb necessitats especials

Competències

- Generalitat: planificació general; ordenació dels S.S, coordinació d’accions i programes (ex: igual ateses les persones de BCN que les d’Amposta).

- Ajuntaments (l’ICASS ho descentralitza als Ajuntaments): Programar i gestionar els SSAP. Programar i gestionar SS. Especialitzats. Programar i gestionar prestacions pròpies (en

te poques). Col·laborar amb la gestió de les prestacions

de l’ICASS. Coordinar dins del municipi dels S.S

municipals amb els d’iniciativa privada (social i mercantil).

- Altres ens territorials com Consell Comarcal (pendent de la llei d’ordenació territorial, preveu la creació de comarques).

15/3/05

LLEI 4/1994 D’ADMINISTRACIÓ INSTITUCIONAL, DESCENTRALITZACIÓ, DESCONCENTRACIÓ I COORDINACIÓ DEL SISTEMA CATALA DE SERVEIS SOCIALS.

Articular funcionalment i territorialment el Sistema Català de Serveis Socials.Sistema Català de serveis Socials = entra tant el públic com el privat.Xarxa Bàsica de Serveis Socials de Responsabilitat Publica – XBSSRP = el privat només estarà a la xarxa publica si te una concertació.

SISTEMA CATALA DE SERVEIS SOCIALS

Xarxa Prestacions Caritas (RMI) Comunitat terapèuticBàsica PNCI, RMI privadaSSAP Centre Obert infants

St Roc SAD privats

Sanitas (20 places)

Fundació Arrels

Ex: Cas semblant pot sortir a examenMare en procés de separació amb 2 nens i àvia amb un nivell de dependència elevat.

- CAP: atenció avia- SS.SS: es porta el cas de la família. Coordinació.- Ludoteca: atenció al nen petit.- Aula taller: nen gran que no vol estudiar.- Atenció jurídica: reclamar pensió d’aliments.

Estructura funcionalAtenció primària:

- punt d’accés immediat al sistema- equips multidisciplinars- informació-assessorament recursos sistema S.S i altres

sistemes- TS comunitari (detecció, prevenció, propostes de

derivació als S.S especialitzats, tractament de suport per gestió SAD) (ex: grup de dones separades recentment)

Atenció especialitzada:- nivell d’actuació específic (diagnòstic, valoració,

tractament, suport, rehabilitació persones de segments de població amb singularitats especials)

La coordinació entre atenció primària i S.S especialitzats (PAS; consells comarcals, sector regional).

Estructura territorial

Sectorització en 4 nivells de territori:1. Àrees Bàsiques de S.S (83)2. Sectors comarcals de S.S (41)3. Sectors regionals de S.S (6) 4. Àmbit territorial de Catalunya

Quins serveis mínims s’han de donar en cada nivell.

1er nivell – AREES BASIQUES

- Municipis de +20.000 hab.

- Consells comarcals per als territoris de municipis amb -20.000 hab. (exceptuant els que ho assumeixen directament) (ex: els pobles del maresme amb –20.000 s’ajunten i ho cobreix el Consell comarcal de Mataró)

Serveis mínims:- S. Bàsics d’assistència primària- S. atenció domiciliaria- S. residències d’estada limitada (ex: albergs)- S. menjador social- S. centres oberts d’infància i adolescència en risc- S. assessorament tècnic d’assistència social primària

(altres perfils professionals: advocats, psicòlegs...)

2on nivell – SECTOR COMARCAL

Territori: comarcaEl consell comarcal, depenent dels habitants (50.000h), han de tenir tots els serveis mínims. Les comarques de menys habitants optativament poden tenir tots els serveis.

Serveis mínims:- Equip d’atenció a la infància i adolescència (EAIA).- Servei de suport a la integració laboral (SSIL).- Servei d’atenció precoç: Centre d’atenció a infants i

adolescents que han nascut amb algun retard o disminució (adreçat a nens de 0 a 4 anys).

- Centre ocupacional (CO).- Habitatges de serveis comuns: vivendes que son

miniapartaments, que comporten serveis comuns (tenen una habitació pròpia, però la resta ho comparteixen. Adreçat a gent gran, malalts mentals, discapacitats).

- Centre de dia: centres diürns on van les persones que tenen casa pròpia però que van allí de dia, per alleugerar molt a la família).El problema es que les persones que no poden caminar necessiten un transport especial i hi han centres que no en tenen (adreçat a gent gran, malalts mentals, disminuïts, toxicòmans).

- Centre residencial.

EXPLICACIÓ SSIL

LISMI: Llei d’integració social dels minusvalids

- Centre especial de treball (CET): persones amb disminució (mental, física o sensorial) d’entre 33% i 65% de discapacitat. Tenen contracte i la finalitat en l’empresa es productiva.

- Centre ocupacional (CO): no hi ha una finalitat laboral productiva, sinó terapèutica per la pròpia persona.

- Mesures d’inserció mercat ordinari: vetllen per a q aquestes persones amb disminució s’incorporin al mercat ordinari i puguin treballar igual que altres persones sense disminució (en algunes empreses ha d’haver un 2% de persones amb disminució).

SSIL: es la que s’encarrega de vetllar pels drets de la persona minusvalida que s’incorporin dins del mercat ordinari. No només s’ocupa de la vida laboral d’aquesta persona sinó també la social.Serà qui buscarà a la persona adequada (dins de persones amb disminució) per fer una feina dins un treball normal d’empresa. Intentarà que l’empresari no s’aprofiti del disminuït.

Empreses d’inserció social: son empreses que funcionen igual que les altres, però que els treballadors que te tenen algun tipus de disminució (menor del 33%), persones amb alguna malaltia que ara te seqüeles, malalties mentals, persones amb dependències, etc. Aquestes empreses estan dins del mercat ordinari.

29/3/053er nivell – SECTOR REGIONAL

Territori: conjunt de comarques (d’acord amb l’ordenació territorial de Catalunya) amb uns serveis mínims.6 sectors regionals: Entorn metropolità, comarques Girona, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, Ponent i Comarques centrals.Administració obligada: Dep. Benestar Social, desconcentrat.Serveis mínims:

- Centres d’acolliment (infants, adolescents, dones, cases d’acollida...)

- CRAE- Centre residencial per dones maltractades- Serveis d’integració familiar: servei de suport a les

famílies (ex: centres de mediació familiar)- Servei de valoració i orientació persones amb disminució

(CAD). Valorar el grau de discapacitat per accedir als recursos.

- Centres de dia d’atenció especialitzada per a disminuïts- Centres residencials per disminuïts (+18 anys) amb

mancances familiars (ex: pares molt grans).- Centres residencials d’atenció a toxicòmans.

4t nivell – SECTOR CATALUNYA

Territori: àmbit territorial de Catalunya (conjunt dels sectors regionals).Administració obligada: Dep. Benestar Social (polítiques), ICASS (gestor).Serveis mínims:

- prestar S.S que abastin tot el territori (i gestionar-los en el cas que no estiguin assignats a altres àmbits territorials) (en aquest moment esta tot traspassat però abans les no assignades o feia ICASS)

- prestacions econòmiques d’assistència social pròpies i de la Seguretat Social (no contributives)* per la oficina de benestar social la prestació es una finalitat, pel SSAP es una eina/mitja.

Altres aspectes de la llei- compromís de les administracions publiques davant dels

drets dels usuaris dels S.S.- accés al SSAP i S.S especialitzats per tothom,

especialment persones en condicions de dificultats.- Existència d’una XBSS amb condicions d’accés.

Reglaments específics per cada servei segons les necessitats dels beneficiaris.

- Ningú no pot quedar exclòs per manca i/o insuficients recursos.

- El servei català de S.S, estarà coordinat pel Departament de Benestar, gestionat per l’ICASS i utilitza instruments del PAS (Pla d’actuació social) per definir la dotació d’equipaments i serveis.

SERVEIS SOCIALS D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Òrgan responsable: Municipis de Catalunya.

Punt d’accés immediat al 1er nivell del Sistema català de S.S. mes proper a l’usuari i als àmbits familiar i social. Es important no perdre el vincle amb l’entorn. Accés immediat.Aquests serveis es presten mitjançant equips multiprofessionals.

Qui pot accedir? Totes les persones que viuen a Catalunya i especialment aquestes que pateixen mancances socials.

On s’han d’adreçar? Als serveis bàsics d’atenció social primària del districte, municipi o comarca on estiguin empadronats (els sense papers els atendran però els derivaran a altres recursos del sistema català de S.S, com fundacions, entitats, ja que no poden tramitar prestacions).

La relació d’aquests serveis de la xarxa publica es pot consultar al Registre d’entitats, serveis i establiments de S.S.

Formats per:- Serveis bàsics d’atenció social primària.- Servei d’atenció domiciliaria (servei d’ajuda domicili).- Servei telealarma i teleassistencia.- Servei residencial d’estada limitada (albergs).- Servei menjador.- Serveis de centres oberts per infants i adolescents.

30/3/05Funcions dels serveis bàsics d’atenció social primària

1) Detecció i prevenció de situacions de risc o d’exclusió (ex: inici absentisme escolar, si es manté podria perjudicar en el desenvolupament del nen detecció directa) (ex: avi viu sol, els veïns informen als S.S detecció indirecta).

2) Recepció i anàlisis de les demandes relatives a les necessitats socials de l’àrea corresponents (escoltar el que ell expressa).Analitzar demandes:- Primeres dades personals.- Dades d’exploració de la situació personal de la persona.- Causes generador de demanda.

Aquest anàlisis m’ha de portar una valoració. Coherència amb les necessitats.S’ha de decidir si es un tema que es pot portar des del SSAP, o si no, s’ha de derivar a un altre servei. Abans s’ha d’aconseguir que aquesta persona es vinculi als SSAP i desprès poder derivar-la a una altre servei. S’ha d’escriure el protocol de derivació al servei que es deriva (escrit o telf.). No serà un sol servei qui intervindrà sinó diferents. La informació del servei derivat ha de se retornada.La atenció primària posa en moviment molts recursos, ja que es un servei de proximitat a l’entorn.

3) Informació, orientació i assessorament- informació: pot ser que només busqui una informació (ex:

que puc fer amb l’avi dependent). Però s’ha de fer una mínima exploració.

- Orientació: individualització de la informació que donem a la persona, seleccionada depenent de les característiques de la persona (ex: si no te recursos, no li donaré un llistat

d’empreses SAD privats, sinó d’entitats sense ànim de lucre.

- Assessorament: complementari a l’orientació. Només si la persona es troba en condicions per prendre decisions. S’ha de reforçar la presa de decisions. (ex: “I tu de mi que faries?” han de prendre ells la decisió).

4) Aplicació del tractament de suport a persones, famílies, grups (ex: projecte de grup pares-mares d’atenció a la infància). Complementa a la atenció individualitzada.

5) Gestionen els altres serveis que es presten a l’atenció primària (SAD, telealarma, menjador ...). Els professionals dels serveis bàsics d’atenció primària son el canal d’accés als altres serveis i articulen la resta de serveis de les xarxes.

6) Tramitació i seguiment de programes i prestacions que requereixin la seva intervenció.

7) Treball social comunitari: intervenció comunitat. El TS ha de donar a conèixer molt be les entitats del barri. Conèixer els moviments socials que hi ha. Potenciar les relacions entre les entitats del barri i que s’organitzin per cobrir les necessitats socials.

8) Tramitació de propostes de derivació als S.S d’atenció especialitzada.

4/4/05PersonalDisposen d’un equip multiprofessional bàsic format, com a mínim, per un assistent social/diplomat en treball social i un educador social. El nombre dependrà de diferents factors com demogràfics, pressupostaris, política,...Menjadors socials

Ofereixen àpats de forma temporal a persones i famílies amb greus necessitats socials.Qui hi pot accedir? Persones sense ingressos per cobrir les necessitats bàsiques d’alimentació.On s’han d’adreçar? Als serveis bàsics d’atenció social primària dels ens locals (Ajuntaments i Consells Comarcals). (ex: normalment els ajuntaments petits donen vals per restaurants i bars perquè les persones puguin anar a dinar).

Serveis d’ajuda domiciliaria

Conjunt organitzat i coordinat d’accions que es realitzen a la llar de l’usuari, dirigides a proporcionar atencions personals, ajuda a la llar i suport social a aquelles persones o famílies amb situació de mancança d’autonomia personal, dificultats de desenvolupament o problemàtiques familiars especialsQui hi pot accedir? Persones i famílies que es troben, per motius físics/socials, en situació de mancança d’autonomia temporal o

permanent per poder realitzar les tasques habituals de la vida quotidiana.On s’han d’adreçar? Als SSAP dels ens locals (Ajuntament i Consell Comarcal).

Objectius- Mantenir la persona en el seu entorn habitual (ex: gent

gran, nens disminuïts,...). Evitar o endarrerir l’internament.

- Estimular i augmentar els nivells d’autonomia i independència.

- Millorar hàbits d’higiene i salut.- Aprofundir en el diagnòstic familiar.- Prevenir crisis i situacions d’esgotament familiar.- Tractament social de problemàtiques familiars especials:

drogodependències, atenció infància en risc, salut mental, manca d’hàbits, desorganització familiar i econòmica, etc.

- Vinculació als recursos comunitaris (acompanyaments).

Funcions SAD- Assistencials (suplència).- Preventiva (prevenir l’empitjorament de l’autonomia, la

claudicació familiar...).- Educativa (aprenentatge socioeducatiu d’hàbits, bones

practiques, etc.).- Rehabilitadores (recuperació participació i integració a la

vida de la comunitat).

Dimensions de les necessitats de SAD- Necessitats a curt/mig/llarg termini.- Necessitats temporals/permanents (atenció continuada).- Necessitats socials a cobrir des del sistema formal de

serveis socials (serveis tècnics i professionals) i informals (voluntaris, veïns...).

- Tipus de necessitats a atendre des del domicili:* atenció personal de les necessitats bàsiques.* atenció a la llar (en sentit ple o la derivada de l’atenció familiar).* suport social.

5/4/05Accés al SAD

Sol·licitud (personals, familiars, altres serveis)

Valoració (entrevista persona/familiars, visita a domicili)

Diagnòstic (avaluació social, de la dependència, salut)

Es per decidir si s’aprova la prestació o no a partir d’uns criteris (acord polític i també de l’equip tècnic) aprovats per diferents Ajuntaments.

Aprovació prestació (si compleix criteris d’accés)Determinar el grau de finançament (gratuït, cofinançat,...) que varia en funció dels Ajuntaments, de quin % s’inverteix en SAD. No hi ha criteris homogenis, ja que està descentralitzat. Incideix el territori i la política social d’aquest.

Pla individual d’intervenció (objectius, activitats, periodicitat, etc.)Cada cas es diferent. Variarà depenent de les característiques de cada cas.

Seguiment (que es diferent de l’acompanyament)Seguir les accions que he marcat. Pot ser que faci en un moment puntual un acompanyament de la treballadora familiar. Es fa un seguiment/recolzament d’aquest acompanyament que fa la T.F.

Avaluació

Criteris de referència per la idoneïtat SAD

Aspectes socials a valorar:- dificultats de la família per atendre una situació de

dificultat/necessitat.- Existència família però presenta factors d’estrès, crisis o

feblesa.- Grau d’implicació de la persona i dels familiars (obligats)

per voler romandre al domicili. No es proposarà el SAD si la família no s’implica molt. Hi ha d’haver una xarxa familiar per compensar el SAD, sinó es proposarà un altre servei (ex: centre de dia). (ex: persona gran dependent, que atén la família es pot complementar amb SAD).

- Capacitat econòmica del nucli de convivència. Es molt relativa, en funció del grau de dependència.

Aspectes de salut a valorar:- principals malalties i la seva incidència en la vida

quotidiana.- Nivell de dependència i limitacions en AVD.- Pronòstic de recuperació (suplència SAD, mig termini

SAD).

Financiació (es molt car)

Es una responsabilitat publica atendre les necessitats del SAD

Crear un sistema de provisió (cobertura) que doni resposta a aquestes necessitats.

* Maneres de cobrir aquestes necessitats:- privat : contracta el servei el client.- Públic: a través dels S.S.

XBSSRP

Ho fa directament dels seus serveis públics (els equips bàsics també estan formats per T.F.).

Ho concerta a través d’entitats d’iniciativa social o mercantils.

Subvenciona a l’usuari: iniciativa privada (només entitats homologades). L’administració coordina el servei i en fa el control de qualitat.

Formes de finançar a l’usuari:

* Cofinançament: dono diners a l’usuari i ell decideix el servei (entregant les factures) – no coordinació.(ex: persona te 1000€/mes – necessita ajuda a domicili de 10h/mes son 300€. La seva capacitat economica es de 150€/mes Es financia el 50%)* Txec servei: (hi ha mes control). L’administració homologa una serie d’empreses privades amb coordinació de l’equip de primaria.

- donar a la familia un val de 10h/mes.- l’administració paga directament a l’empresa que l’usuari tria d’una llista.

La realitat es molt diversa, depenent del territori utilitzen una o altra.

* GratuïtatFinanciació SAD * Cofinançament

* privat

Equip professional del SAD (ja explicat)

El perfil professional de l’atenció domiciliària està definit però s’hi accedeix des d’un ventall ampli de formacions, que responen, tan a l’evolució d’aquests nous llocs de treball, com de les diferents professions que donen resposta a aquestes noves necessitats.

En el domicili, alguns d’aquests professionals:- Treballadora familiar (formació no reglada: formació

ocupacional).- Auxiliar geriatria (formació ocupacional).- Auxiliar clínica (formació reglada: CFGM).- Tècnic integració social (formació reglada: CFGS) ?- Altres: infermeres, terapeutes ocupacionals,

fisioterapeutes...

En la intervenció: Diplomats en Treball Social.

Intervenció global i coordinadaPensar en accions/recursos complementaries al SAD.

Xarxa sanitàriaPersones amb malaltia crònica/permanent que no es pot desplaçar, l’equip es desplaça al domicili.

CAPÀrea Bàsica SalutPrograma ATDOM Centre de dia (atenció domiciliaria)

PADESPrograma d’atenció A domicili amb equips Àpats a domiciliDe suport

SSAPServei d’ajuda aDomicili

Serveis de telealarmateleassistencia

- Hospital sociosanitari (servei de curt/mig/llargaestada). Hospital- Hospital de dia d’aguts Voluntariat- Centre de dia (especialitzat)* Programa descans familiar

PADES: Recolzament a les àrees bàsiques de salut per fer valoracions Equip especialitzat:- TS casos de geriatria i dependències - Metge/geriatra molt altes en que no es poden - Infermera desplaçar al CAP

Centres oberts per infants i adolescents (derivats de S.S.)

Serveis preventius d’atenció diürnaDestinat a infants i adolescents en situació de risc social. Amb la finalitat de compensar dèficits psicoeducatius i d’aprenentatge fora de l’horari escolar (17h a 21h).

Consisteix en: oferir un suport a l’infant perquè adquireixi les eines suficients que li permetin sortir d’una situació personal i familiar precària (emocional, social i culturalment) i l’ajudin a avançar en el seu propi procés de creixement personal.

Funcions:- Atenció individual (nen,E.S) i grupal (amb famílies, T.S).- Funcions educatives complementaries a l’escola i a la família.- Integració als recursos normalitzats (ex: que puguin integrar-se amb

normalitat al Casal del barri).

Criteris d’accés- Viure en el territori.- Derivació per part dels SSAP, altres entitats d’iniciativa social (Càritas,

fundacions, etc.), escoles i instituts.- Nouvinguts amb dificultats d’adaptació.- Dificultats d’atenció als menors (manca d’autoritat, desbordament,

horari laboral o formació, realització d’activitats marginals per part dels familiars del menor, malaltia progenitors i/o referents cuidadors).

- Signes d’abandonament personal (manca d’higiene, falta de seguiment mèdic, documentació irregular).

- Evitar una altra presència dels infants al carrer en un context deseducatiu (que no hi hagi nens al carrer. Carrer= drogues, delinqüència...).

- Situació familiar tensa (drogodependències, separacions difícils, etc.).- Habitatge amb greus mancances per viure-hi.- No assistència a cap altre Casal o centre amb funcions similars. Si un

nen pot assistir a un centre normalitzat obrim aquesta proposta (ex: si pot anar a Casal, Esplai), si no pot, si no es possible, anirà al Centre Obert (ex: si nen no va al Casal perquè la família no l’acompanya). *(Pot haver persones discapacitades lleus).

Objectius centres oberts- donar suport, estimular i potenciar l’estructuració i el desenvolupament

de la personalitat del menor (ex: hiperactivitat).

- Afavorir la socialització i la integració social dels menors i les seves famílies.

- Prevenir les situacions de risc social i de ruptura amb la família i escola (Centre obert fa de pont entre família i escola, reforça aprenentatges escolars).

- Compensar dèficits socioeducatius.- Adquirir aprenentatges i competències.- Acompanyar i orientar les famílies en els processos educatius que

afecten als seus fills.

Equip centres oberts- Director/a pedagògic/a.- Educadors/es.- Treballador/a social (optatiu).

* col·laboració amb SSAP. Alguns centres s’estalvien aquesta figura perquè ho fa la TS del SSAP. Perquè els centres oberts pertanyen als SSAP.* als barris amb molta problemàtica familiar hi ha TS propi (depèn del territori).

- Monitors temps lliure.- Voluntaris.

Funcions TS centre obert (a internet)

RENDA MINIMA D’INSERCIÓ

El PIRMI (programa interdepartamental de la renda mínima d’inserció) te la prestació RMI, que es un ajut econòmic i un pla de treball, i també preveu mesures ocupacionals per fomentar la inserció.

La RMI es una prestació econòmica que te com a finalitat coordinar les accions destinades a ajudar les persones que no disposen dels mitjans econòmics suficients per atendre les necessitats bàsiques i preparar-les per la seva inserció o reinserció social i laboral. Compren, per tant, accions de prestació de serveis socials, prestacions econòmics i suport personal per la integració sociolaboral.Les persones que ho volen sol·licitar s’han d’adreçar als S.S de la localitat i entitats homologades i aportar la documentació. (...)

Finalitat: prestar suport adequat a totes les persones que els falta les necessitats bàsiques.

Persones destinatàries:- titular: persona a favor de la qual s’ha aprovat el pla d’inserció (ex:

pare, mare, fill...).- beneficiari/s: persones que estan a càrrec d’un titular i formen part del

pla. Tots els membres són susceptibles a mesures de la RMI (ex: si hi ha un nen de 5 anys, s’ha de vetllar per l’escolarització, si no el porten li treuen la prestació).

No només ho ha de complir el titular sinó també tots els beneficiaris.

Requisits:- empadronades.- Residència continuada, com a mínim amb un any d’antelació.

Residència legal (4 anys): permís de residència.- Que constitueixen una llar independent, com a mínim un any abans de

la data de presentació de la sol·licitud.- Edat entre 25 i 65 anys. Els menors de 25 quan te menors o persones

amb disminució a càrrec o situació de desemparament.

Requisits econòmics:No disposar de mitjans econòmics necessaris. Que no obtinguin els 12 mesos anteriors uns ingressos superiors a la prestació econòmica de la RMI que correspongui al mateix període. Compromís per acceptar les mesures d’inserció.

(Import prestacions – dossier)

ex: si una família te ingressos es descompten de RMI.

Complements

Fill menor 16 anys o fins 18 per estudis 22,82 €Fill menor 18 anys amb disminució 33% (sense límit si no arriba al 65%) 45,65 €

Famílies monoparentals sense pensió d’aliments 45,65 €Persona sola dependent (integrada dins nucli familiar) 28,16 €Desplaçaments i despeses extraordinàries per dia d’hospitalització (màxim 30 dies) (ex: mare amb nen hospital)

11,26 €/dia

Pla individual inserció/reinserció sociolaboralMesures/prestacions:

- prestacions d’urgència i rescabalament (pagar deute lloguer, pagar allotjament temporal).

- Suport a la integració social, informació, orientació i suport per la col·laboració cívica (entrevistes ...).

- Formació d’adults (dèficits alfabetització).- Suport inserció laboral.- Prestació econòmica (beca menjador, esplai...).

Continguts Programa individual de reinserció (PIR)El PIR s’elabora sota criteris tècnics i professionals.Les persones destinatàries han de participar en la confecció del projecte, sempre que sigui possible, tenint en compte les capacitats personals, fins allà on ell pugui arribar.

- diagnòstic de la situació personal i familiar, i si escau, la comprovació dels mitjans econòmics de la unitat familiar.

- Objectius a assolir i la previsió temporal de durada.- Mètode que s’ha de seguir, la periodicitat de la relació amb l’equip.- Accions. Concreció de les mesures a realitzar

Els projectes del PIR (grups amb RMI) han de ser preparats i elaborats per Ajuntaments i Consell Comarcal, per mitja d’EBASP. També poden fer la tasca les entitats d’iniciativa social homologades.

Circuit de la RMISeguiment personal/ signatura del Familiar conveni

TS de l’Ajuntament cobrament(EBASP), ConsellComarcal o entitatsCol·laboració

denegació aprovació

entrevistes Equip tècnic RMI

pla treball Generalitat CatalunyaDep. Benestar FamíliaDep. Treball

tramitaciósol·licitud

La RMI no es incompatible amb altres ajuts d’atenció immediata.Abans d’iniciar una RMI hem de tenir clar que sigui una RMI favorable/aprovable. Si no, no cal gastar esforços d’altres professionals si sabem que ho denegaran.A vegades la família necessita visualitzar aquesta prestació, i la predisposa a iniciar nous camins reconeixent la situació en que està.En la signatura del conveni on es marquen les mesures que hauran de seguir perquè els donin la RMI, es una firma simbòlica, que obliga.

3 firmes - Dep. Benestar/Família i treballconveni - membre equip atenció primària (E.S i T.S)

- família

COMFERENCIA ONCEwww.once.es

Consell General

ONCE Fundació ONCE Corporació empresarial

Cuidar afiliats cecs Patronat una quantia es dona invertir(nec. bas.) (entitats i associacions en empreses:

de disminuïts) - hosteleria (70% plantilla)- bugaderies (sords)

Consell Territorial - telefonia (invidents)Formació

Direcció general integració laboral

Barreres arquitectòniquesDelegacions territorials

FUNDOSA SOCIALDireccions administratives CONSULTING

Agencies (territori + proper)

Població que atén

Només s’atén a espanyols. En el cas de menors se l’atén però no pot rebre ajuts. Una persona gran també se l’orientarà, assessorarà, però tampoc se li podran donar prestacions.

Atén a Persones cegues o deficients visuals (el 80% d’informació la rebem per la vista).- cec total.- Deficient visual: veure-hi menys del 10% amb correccions

òptiques.

Per associar-se han d’anar a l’oficina mes propera. Haurà de passar per l’oftalmòleg de l’ONCE (veure-hi menys del 10% escala de wecker i que sigui una malaltia irreversible). Si es passa, es pot associar.

La 1a acollida la fa la TS de la ONCE.- 6% nens i joves (0-18)- 55% adults (18-65)- 18% gent gran (65): cada cop s’atén a més població gran. La

ONCE s’ha anat adaptant a les necessitats.

El primer que fa es anar a molts metges que li diran tots que es quedarà cec. Depèn dels metges ho poden dir més o menys bé. No s’ho creuen.Es pregunten “pq m’ha passat a mi”.Després entren en depressió i desprès ja recuperen un altre cop la autoestima (ho van assimilant). Es el millor moment per anar a la ONCE.

Funcions TS

- 1a acollida de l’afiliat (afiliar-se es gratuït, excepte la visita a l’oftalmòleg que es 30€, que se li retorna quan s’afiliï). Que la persona se senti còmoda, escoltada. Molta gent plora, te ràbia, el professional ha de fer escolta activa, ajudar a la persona que es doni compte de les seves capacitats. No només amb les persones sinó també els familiars (el primer cop entren junts). Se li passa un qüestionari IBA (informació bàsica afiliat) (no en forma d’interrogatori!)

- després es fan entrevistes de seguiment (individuals) o amb tots els familiars.

- També es fan cursos per a familiars (no els afiliats). Formació / informació.

- Treball amb grups: suport

socioeducatiu d’ajuda mútua: els primers mesos si que esta el TS a les

reunions però mes tard ja no hi serà. Només quan necessitin ajuda, quan el grup entri en una crisi.

Normalment son amb grups d’afectats però també familiars.- Es fa treball en equip dels professionals de l’ONCE.- Coordinació amb psicòlegs, educadors, pedagogs...

Serveis específics ONCE

- Servei rehabilitació integral (tècnics de rehabilitació) servei rehabilitació visual (oftalmologic/òptic/TS): que

puguin aprofitar aquest 10% (lupes, ulleres). Atenció individualitzada.

Fer AVD i mobilitat: que pugui fer el que feia abans. Tot i que hi haurà coses que no es poden fer (ex: conduir).

També es pot demanar un gos pigall, tot i que ha de ser una persona totalment autònoma.

- Servei integració laboral: per integrar al mon ordinari. Es mira que continuïn treballant en el que feien. Se li adapta tot. S’informa a la empresa dels avantatges. També se’ls ajuda a buscar treball, se’ls dona formació. També poden vendre el cupó, els no socis ho poden vendre però no tenen accés als serveis especialitzats.

- Servei educatiu “CRE Joan Amades”: recolzament per la família i el nen. Integració a l’escola del barri amb reforç. També recolzament a adults (FP, estudis universitaris...).Suport dels professionals: tiflotecnicos (cec-tecnologia): ensenyen les adaptacions informàtiques (veu, regletes...). També el bastó es una adaptació tècnica, el rellotge amb veu...També l’ASC, esports... a nivell cultural també es fan adaptacions (teatres).

COMFERENCIA “PERSONES SENSE SOSTRE”

Responsable del programa d’atenció a persones sense sostre de l’Ajuntament de Barcelona. Pedagoga.

1. característiques del model.2. dades en relació l’activitat i el perfil.3. intervenció a carrer. Canvi en el model.4. perspectives de futur i reptes pendents.

Marc legal primaris

Decret 284/1996 23 juliol – organitza tipologia de serveis especialit.Els S.S de les persones sense sostre (responsable Ajuntament) queden dins de l’atenció primària - SBAP

- Serveis estada limitada (residència temporal)

els de llarga estada són de la Generalitat

SSAP :- XBASP: Descentralitzada, cada districte atén les necessitats de

les persones que viuen en aquell territori.- Atenció de les persones sense sostre es centralitzada. No depèn

dels territoris sinó d’un departament central dins de la Direcció de Benestar Social de l’Ajuntament.

Concepte de persones sense sostre

- Persones que no poden accedir i/o conservar un allotjament adequat adaptat a la seva situació personal, que proporcioni un marc estable de convivència, un allotjament adequat, permanent per raons econòmiques o altres barreres socials, o tenen dificultats personals per portar una vida autònoma.

- El procés en el que es va produint progressivament una desestructuració personal i un trencament de vincles. Es tant difícil el procés per arribar a la marginalitat extrema com per arribar a sortir-se’n.

Trets de la població comuns

- inestabilitat o inexistència d’habitatge.- Transeunteisme (mes o menys).- Mercat laboral precari.

- Escassa/nul·la de recursos econòmics.- Relacions familiars/socials febles/inexistents.- No demanda atenció.- Falta higiene.- Poca/cap motivació per sortir-se’n.- No reconeix la situació i hi ha poca o nul·la capacitat per sortir-

se’n per ells mateixos.

Trets més específics

- us alcohol/substàncies addictives. Són a més a més,- Trastorns mentals. no el defineixen.- Malalties cròniques.

Finalitat

Millorar la situació personal de les persones sense sostre assegurant una atenció que garanteixi itineraris personalitzats d’inclusió social i accés a serveis i recursos normalitzats.

Objectius

- conèixer les situacions de pobresa.- Intervenir-hi.- Generar recursos.- Treballar amb xarxa integrada de serveis d’iniciativa social.

Estratègies d’intervenció

- detectar en medi obert (anar-los a buscar, ja que per si sols no vindran).

- Disposar d’una única porta d’entrada a serveis i recursos.- Construir itineraris personals d’inserció / acompanyament

socioeducatiu.- Dissenyar recursos diferents segons les fases de desarrelament.- Potenciar espais de relació (ex: Centre de dia).- Coordinació / col·laboració amb el territori.- Millora de serveis i equipaments. Diversificació i

desconcentració (on hi ha mes persones sense sostre es a Ciutat Vella, per tant, mes recursos).

Perfil persones sense sostre

- el perfil dels sense sostre son homes (75%). S’incrementa el % de dones perquè tenen famílies (no vol dir que estiguin al carrer).

- Mitjana 42 anys.- Mitjana al carrer (sense domicili estable) 2 anys i mig.- La majoria esta a la fase inicial.

9/5/05

EDAT MITJANA (VI-XV) I RENAIXEMENT (XV-XVII)

- Intervenció social vinculada a la pobresa i la malaltia.- Institucions que exerceixen protecció social:

l’església (albergaries, hospitals/hostals, monestirs i Pia Almoina) a través d’ordres, catedrals i bisbats.

L’administració municipal. Societat civil (almoina directa, donacions testamentàries

o motius com casaments). Confraries, romeries, festes, rifes i aplecs (recollida de

diners amb motius finalistes).

EDAT MITJANA S.XV

Context i mentalitat social

- l’organització social es feudal, amb privilegis de la noblesa, clergat catolicisme, molt rígida. Els que no tenen privilegis son els camperols, pagesos, sotmesos als estaments privilegiats. Economia agrícola i de subsistència i han de donar una part als estaments privilegiats.Hi ha molt vassallatge, dependència, s’han de pagar impostos. Hi ha guerres per aquest vassallatge.

- A nivell econòmic s’organitza una estructura gremial (societats artesanals). Es la primera estructura d’ajuda social en situacions de necessitat o per a prevenir situacions de necessitat (un dels primers es el gremi llauradors).

- El pensament de l’època domina el teocentrisme (deu el centre de l’univers). Deu serà la justificació de tot el que passa.Atura qualsevol progrés científic perquè els fenòmens son obra de deu (ex: la pobresa es el destí, deu ho ha volgut).La gent te una forta cultura religiosa i també es molt supersticiosa (situacions de malaltia, lepra...busquen explicacions divines “deu ho vol”)

- 1450 apareixen invencions tècniques que fan avançar en el coneixement: impremta, es poden reproduir els clàssics grecs. Això fa evolucionar l’EM cap a l’època renaixentista.

Concepció de la pobresa i us dels mecanismes d’ajuda

Hi ha molta pobresa en les classes sense privilegis.Aquest empobriment provoca èxodes/desplaçaments de la població que marxa de ciutat a ciutat.Apareixen molt rodamóns, buscant feina i habitatge.A la població amb privilegis els crea un clima de inseguretat i els fan dormir fora de la ciutat, els fan pagar per entrar... a les ciutats hi ha pillatge i robatoris.

- La caritat era una obligació imposada per l’església per atendre les necessitats de la població. L’ajuda la faran les persones de “bona voluntat” (noblesa,...perquè així redenten els seus pecats, no perquè vulguin).

- Fer el bé per guanyar-se el cel.El pobre es la consciència dels creients (almoina). Ajudar o no ajudar es consciència teva.La pobresa serà un destí diví, compleix aquesta funció social que permet al ric guanyar-se el cel si dona almoina.

Mecanismes d’ajuda de l’església:- ordena als creients que facin caritat. Crea i reforça aquest

mecanisme individual d’almoina.- Crear monestirs/convents amb funció de fer caritat.

S’organitzen a través d’ordres religioses q acabaran sent organitzacions assistencials de l’EM.

- Els gremis i confraries d’artesans i comerciants tenen per objectiu agrupar-se per l’ajuda mútua, per socorre’s mútuament i no només en situacions de necessitat sinó també per prevenir-les. Els gremis varen ser precursors dels primers hospitals.

L’atenció de la pobresa a l’EM, l’església es genèrica, ells diuen qui es i qui no es pobre, i els gremis només ajuden als seus agremiats. Ajuda sectorial d’un determinat grup. Els criteris son arbitraris i no planificats, donació individual.

RENAIXEMENT

Context i mentalitat social

S.XVI i S.XVII3 pensaments mes importants:- Es recupera el pensament clàssic (grecs). La part socràtica que

es la part més humana: la igualtat natural de l’home i com a ésser digne i mes important. A l’EM el centre es deu, al Renaixement es l’home.

- Apareix l’humanisme (l’home centre de l’univers). L’home cal contemplar-lo en la seva simplicitat i singularitat. L’home es bo i ha de ser lliure.

- L’educació es la via/mecanisme per recuperar aquesta educació moral de l’home, perquè pugui assolir la virtut de raó, pensar per ell mateix.

L’organització social de l’església comença a trontollar i al nord d’Europa apareix el protestantisme (contrareforma).Primera reforma de l’església catòlica, entra en crisis.Al s.XVI i XVII hi ha moltes guerres degudes a aquesta crisis de l’església (protestants i catòlics). Els països del sud (catolicisme) s’enfronten en guerres amb els països del nord (protestantisme).

L’humanisme es un moviment intel·lectual (classe alta), no arriba a la població de classe baixa (no saben llegir, no ho entenen...). Continuen sotmesos a moltes dificultats per sobreviure.

S.XVII i XVIIIAl s.XVIII comença a Anglaterra la revolució industrial on la ciència te un paper molt important. Es fan descobriments sobre l’objectivitat i desenvolupament del mètode científic: Empirisme (Galileu i Newton): observar fets objectius, podem induir o deduir aquests fets. Les coses no passen per obra de deu.

Aportació de Descartes: introdueix el dubte com a mètode, “em qüestiono perquè passa i faig hipòtesis”, perquè hi ha pobres, causes de la pobresa...

A nivell econòmic apareix el liberalisme econòmic: es defensa que l’home te drets innats pel fet de ser home. Neix l’individualisme, on preval el teu interès personal per sobre del col·lectiu.Reclamen una constitució: constitucionalisme. A nivell econòmic s’aposta pel lliure mercat de persones i mercaderies: mercantilisme.

A nivell cultural apareix el moviment de la il·lustració, grans pensadors de la raó: Montesquiu, Voltaire i Rousseau. Diuen que la raó es l’eina de coneixement davant l’obscuritat de la religió. La raó ha de donar sentit a qualsevol coneixement. Potencien l’individualisme i l’autonomia.El màxim exponent va ser el 1789 amb la Revolució Francesa i la Constitució: reafirmen que existeixen uns drets dels ciutadans. Importància a nivell de tractament de la pobresa.

Concepció de la pobresa i us dels mecanismes d’ajuda

Concepció de la pobresa

A l’EM la pobresa era un destí diví o una forma dels rics per salvar-se. Al Renaixement es on es recupera l’esperit de l’home i l’individualisme.El concepte de pobresa serà de reeducar a la pobresa a través de la educació moral perquè puguin ser lliures i responsables. L’educació moral es l’eina perquè els pobres assoleixin la seva virtut, moral, llibertat, ja que eren considerats anòmals, de no tenir virtut.Per tant la tasca de la caritat ha de ser eficient, ha de tenir uns fins.El deure d’atendre la pobresa serà de la societat civil. I el govern te el deure d’auxiliar els seus pobres i fer-ho eficientment i organitzadament.La caritat es secularitza, deixa d’estar vinculada a la religió. Ja no es caritat per l’amor de deu sinó que es fa perquè hi ha un deure moral perquè l’home trobi la seva dignitat i moral.

Mecanismes per atendre la pobresa

Es comença a instituir (els governs locals tenen el deure d’auxiliar els pobres) una primera política social d’atenció a la pobresa, de forma eficient i organitzada.Es una eina que s’utilitza perquè l’home recuperi la dignitat. Hem dit l’educació i l’altra es el treball, es un tractament, mes que protector, es repressiu (obligatorietat de treballar).Es una política repressiva i apareixen les primeres lleis de pobres, que prohibeixen la mendicitat i els obliguen a treballar. També tenen el valor, a nivell de control social, d’impedir revoltes (que no s’organitzin).

Els mecanismes d’ajuda son diferents en els països protestants i en els catòlics:- països protestants: primeres experiències d’organització

municipal d’ajuda als pobres – hospitals i cases de treballs per a pobres que eren com presons, quan es trobava una persona mendicant es portava aquí, on s’atenia les necessitats bàsiques, se’l privava de llibertat, havia de treballar i resar.Donar-los els mitjans per allunyar-los del mal i reeducar-los cap al be, perquè sigui una persona digna i responsable.

- Països catòlics: es desenvolupen les cases de misericòrdia, que son cases de redenció, albergs per a pobres (albergueries municipals o de l’església), només ofereixen allotjament en una única sala petita i resar.A més també hi havien els centres de reclusió i de correcció, allotjament, menjar i els priven de llibertat.

Al s.XVIII es comencen a crear Facultats de Medicina, es comencen a formar professionals de la salut. A poc a poc els metges comencen a treballar als hospitals religiosos, convents... on es feia atenció personal als pobres.Els metges comencen a desplaçar a les ordres religioses en quan a l’atenció a la pobresa.La medicina neix per frenar les epidèmies i en els pobres encara els afecta molt més.Els metges s’introdueixen en Cases de misericòrdia, cases de treball.Comença la medicina a domicili, “atenció domiciliaria”.EDAT MITJANA 10/5/05

Principals institucions

- Hospitals (de l’església com Administració municipal).- Monestirs (església).- Pia almoina (església).- Bací dels pobres (laics i església, mixt).- Gremis i confraries (fi E.M. principi Renaixement)

HOSPITALS

Primer equipament per atendre els pobres, no estan relacionats amb el concepte de malaltia, sinó com a lloc d’allotjament, descans (hostal). En aquesta època hi havia molta peregrinació.

La creació va estar relacionada amb el creixement de les ciutats i l’empobriment rural. Les ciutats s’intenten defensar de malalties i epidèmies i van crear hospitals per protegir les ciutats d’aquestes epidèmies (prevenció i protecció social).

L’estructura arquitectònica dels hospitals seran sales úniques amb jaços de palla pel descans no per la recuperació de la salut.Se situen fora de les muralles de la ciutat o en zones de pas (un dels primers hospitals es el de Vielha).

L’hospital estava organitzat segons la funció de descans en una sala única. Al veure que aquesta gent presentava malalties, es varen crear sales annexes pels malalts. També es van crear horts i ramaderies per alimentar les persones allotjades i la cuina. I també es van crear capelles i esglésies per a resar.

Es van trobant a poc a poc annexes que presenten certa especialització que comencen a entreveure una funció més medica. Una altre espai important es el boticari (farmàcia), es un lloc de ciència. Alhora la mortalitat tant alta va fer que es creessin els cementiris.

cementiri

església malalts

boticari

cuina horts2 grups que dirigien els hospitals:

- laics: feien feines de baix rang (horts, cuina...).- religiosos.

MONESTIRS

Església te un gran poder i el pensament està vinculat a la creença religiosa (supersticions).Església havia de demostrar la seva capacitat de poder i el bisbat creava ordres religioses encarregades d’atendre la pobresa. L’existència esta condicionada per la pobresa. Com que s’obliga a

donar almoina, església constitueix una xarxa per atendre als pobres a través de monestirs.Es un centre religiós, on es resa i també te una funció assistencial (acollida als pobres).

L’estructura del monestir es semblant a l’hospital, hi havia la part espiritual (claustre, església) i la part mes assistencial (hort, cuina, sales). (ex: monestir de Poblet).Sistema d’autoproveiment per sostenir els pobres.Els monestirs feien la funció de recaptadors d’almoina ja que estaven obligats els ciutadans i també els nobles (obligació per tal de salvar-se).

PIA ALMOINA(antecedent de Caritas)

institució d’ajuda social, de església, d’atenció a la pobresa.- ajuda al pobre de carrer que demana caritat, pobresa evident

“la que es veu” (rodamón, indigent...).Ja sigui un fals (caritat com a professió) o un verdader pobre, però sobretot als pobres verdaders. I desenvolupa eines per a identificar-los. Son els primers indicis d’una metodologia per “distingir-los”, també discrecionalitat (qui li toca ajuda i qui no)

- es fa un ajut públic i visible, tothom que s’hi adreça es que es pobre, l’ajut es fa a través del menjador social que el que pretén es garantir un àpat (precedent del menjador social actual). Podria ser una olla al carrer o un local, depenia dels diners dels bisbats que tinguessin menjadors (BCN: menjadors i Vic: olla al carrer).

La Pia es un símbol de demostració del poder de església (bisbat) que comença amb menjars i quan te més capacitat econòmica amplia amb allotjament.

Es financia a través de la caritat (donatius) de la població pagesa, ciutat i també dels nobles i primers comerciants de les ciutats.

Organització: hi havia el bisbe o el rector delegat per gestionar la Pia del Bisbat. També hi havien els majordoms religiosos per gestionar el dia a dia, el funcionament quotidià, que alhora s’ajudaven dels laics.

Pia era la forma de recollir diners que tenia església. També es una eina de finançament d’altres necessitats de església, desviació de fons que estaven destinats per la pobresa, s’utilitzaven per fer obres (ex: Catedral BCN). Utilització de la pobresa per recollir diners.

Acció organitzada d’atenció a la pobresa i no de forma individual (fons que es destinava a un projecte, no es dona individualment els diners en mà del pobre).Institució vinculada a església però independent. Es un exemple d’organització col·lectiva d’abordar les necessitats.

BACÍ DELS POBRES(plat metalic fondo que a l’EM servia per recollir almoina i sopa).

- Incorporació dels laics en la direcció dels equipaments amb el vist-i-plau de església.

- Organització dedicada a les necessitats de la població pobra. Organització laica vinculada a església (a EM no es podia fer res al marge de església).

- S’organitza territorialment per parròquies. Hi ha una organització territorial descentralitzada (Pia: centralitzada des del bisbat).

- Atendre específicament als pobres vergonyants, pobres amb necessitats, que han perdut el seu status social i que els fa vergonya demanar (estaven be i per una situació de malaltia, endeutament...s’han anat empobrint).

- Actuació de preservar el grup familiar, atendre les necessitats de forma discreta i al domicili (ex: a mes d’anar al menjador, porten el menjar a domicili).

Organització: els que ho organitzaven eren els baciners. I utilitzaven el veïnatge per informar-se, per detectar les persones pobres, necessitats d’aquestes, causes d’aquesta situació de pobresa però que els feia vergonya dir-ho.Els baciners feien un petit informe social de l’època per passar-ho a la junta de baciners que decideix si cal ajudar o no, el tipus d’ajut, etc.

Tipus d’ajut:- diners (sou cada mes, uns diners...).- aliments bàsics (farina, carn...).- combustible (llenya).- Roba (llençols, mantes, tela, llana).- Assistència medica (pagar metge per assistir la malaltia) o

fàrmacs (que eren molt individualitzats, pòcimes).

També hi havia el bací major que presidia aquesta junta i era un laic, i el sots-baciner major que era el rector de la parròquia, i la resta de membres de la junta eren baciners laics.

Va ser el primer equipament portat per laics. Planteja una organització territorial.

Institució no vinculada a un equipament (atén a domicili). No anaven els pobres a demanar, la família no fa la demanda, sinó que s’investigava qui eren els pobres.La família manté el seu status social (discret).Intents de metodologia d’atendre la pobresa (informar-se, investigar...) a discreció.

GREMIS I CONFRADIES

Final EM i comença el protestantisme (Renaixement) església perd certa hegemonia a favor del creixement de les ciutats i l’artesania (primeres manufactories). L’economia passa a ser un dels aspectes principals de la vida de la persona i també el treball per tenir guanys per viure millor.Comencen a aparèixer necessitats quan no es pot treballar: malaltia, defunció, accidents laborals.

Comença a néixer una organització d’ajuda mútua entre els membres que fan un mateix ofici (ferrers, fusters, forners...).Necessitat d’agrupar-se al voltant d’iguals activitats de treball, no només per ajuda mútua sinó també com a eina d’identificació social (a EM no ets ningú, depens dels estaments privilegiats).Quan creixen les ciutats hi ha aquesta necessitat de ser algú. Els gremis son una eina de donar-se a conèixer, identificació social, “ser algú”.

- Aquests gremis/confraries actuen vinculats amb església (per l’època) tot i ser laica, a través del Sant Patró (ex: pescadors, pagesos).

- Organització territorial (ex: gremi de flequers de BCN).- Agrupació de persones laiques amb certes conviccions

religioses, practica religiosa.- Els gremis s’agrupen per resoldre 2 tipus de necessitats:

vinculades al treball (ficar preus, adquisició productes..) vinculades a necessitats personals: protecció social.

Sistema de protecció social vinculada al treball (aquí neix la Seguretat Social), es protegeix a les persones que treballen.

- Els gremis estan vinculats a les ciutats (mes oficis), es diversifica l’economia, hi ha intercanvi, consumidors.

Funcionament: per ser membres cal passar uns requisits/compromisos:- acceptar les normes.- Passar un títol de professionalitat de l’ofici (ritus).

Professionalitzar i formar als aprenents (ex: demostrar que ets ferrer – prova practica).

- Adquirir un compromís d’ajuda a la resta de membres del gremi, considerats com a família, fraternitat.

- Valorar els altres membres del gremi com a iguals.

- Formava part del gremi el membre i la seva família.

Diferencies entre gremis i confraries- Gremis: feia referència a interessos econòmics en agrupar-se

(per guanys). Es més civil.- Confraries: l’agrupació te un sentit mes religiós i benèfic (no

econòmic). Ajudar als confrades (“germans”).

Tipus de prestacions de protecció social:- tipus econòmic- tipus sanitari (situacions de malaltia, accident laboral, malalties

de llarga durada).Si s’ajudava mes o menys estava vinculat a la capacitat econòmica de la confradia.

Determina el tipus d’ajut:- a fons perdut. Depenent del gremi- Amb préstec fa servir una o les 2.

(q la família haurà de tornar al gremi)

Es cobreix invalidesa, malaltia, orfandat (vellesa, viduïtat), noies sense dot (a l’EM es feien monges).També es dona protecció quan un agremiat te deutes i està tancat a la presó, els gremis financien la presó (matalàs, manta...) i sosteniment de la família. Amb el compromís que torni el deute quan es recuperi econòmicament.També en el cas de que el negoci vagi malament, empobriment.

Actualment amb la Seguretat Social es cobreix el finançament de la protecció social a 3 bandes, estat, treballador i empresari, a l’EM només ho finançava un mateix, el propi treballador.

11/5/05RENAIXEMENT

- Contrareforma: catolicisme en crisis, incursió als països del sud.- Mètode científic: raons objectives que expliquen les coses,

molts invents, no per “obra divina”.- Recuperació dels clàssics grecs: humanistes, gran pes de

l’home, es el centre de l’univers. Ja no es voluntat de deu, pot ser educat, transformat cap a la virtut.

- Ciutats hi ha molta pobresa (es una amenaça, desordre social): desplegament d’equipaments.

Característiques època

1. Tancament dels pobres, reclusió a les anomenades Cases de Treball, ja que el pobre ha de contribuir a la societat. Separar el fals pobre (deixar-los) i els pobres verdaders (donar-los treball).

2. repressió i pressió sobre els pobres que rebutgen el tractament social que se’ls ofereix. Hi comencen a haver-hi lleis que no poden haver mendicants al carrer, si aquests no volen anar a les cases de treball van a la presó.

Política social època

- les ciutats veuen que la pobresa genera costos i l’estat fa impostos per finançar els equipaments pels pobres.

- Necessitat de diferenciar els verdaders dels falsos pobres a traves del mètode de treball. El que accepta el treball com a eina de reeducació i el que no ho accepta va a la presó.

- Incorporació dels pobres a la societat productiva.- Apareix la burgesia com a nova classe social, es manté la

noblesa i la classe baixa.

CASES DE TREBALL – CASES DE MISEDICORDIA

Es el gran equipament de l’època del Renaixement (el bací dels pobres i els monestirs encara es mantenen al Renaixement).

2 funcions:- espai de refugi/allotjament i reclutament (no poden marxar).- Espai productiu que ofereix activitats productives, poden ser

relacionades amb aspectes religiosos (fer sants, reconstruir capella, fe cera...).Amb aquesta activitat manufacturera (a través d’objectes religiosos) també podia ser una feina anar a mendicar. Permetre la mendicitat organitzada, indexada (els pobres estaven registrats), aquests ingressos d’almoina son per sostenir la “casa”.

Les cases son un pas endavant als hospitals /hospitals ( que atenien a tothom a l’EM), ara es diferencia els equipaments: als hospitals hi han els malalts i els pobres van a les cases de misericòrdia.

Les cases difonen que s’ha de permetre la mendicitat només dels verdaders pobres.

Fonts de finançament de les Cases:- Cada vegada hi ha menys aportacions de la noblesa

(augmenten els burgesos).- Ciutadans poderosos: burgesia.

- Almoines dels acollits a les cases.- Rendiments provinents del treball de la casa.

Autors Renaixement s.XVIPensament en el tractament de la pobresa- Joan Lluís Vives.- Cristobal Pérez de Herrera.- Miguel Giginta i d’Oms (desenvolupament Cases Misericòrdia).

JOAN LLUIS VIVES (1493-1540)

Neix a València però va haver de marxar perseguit (jueu) a França. Desenvolupa el seu pensament a Europa. Desprès va anar a viure a Anglaterra.L’obra va ser rellevant en l’època pel tractament dels pobres.L’obra te 2 parts:- una que es molt doctrinal i religiosa, que tractava la pobresa

des de la perspectiva humanista (recupera els clàssics) dins del cristianisme.

- Aplicació en el llibre “Auxili dels pobres”: desenvolupament del mètode prospectiu, introdueix metodologia per tractar la pobresa.

1. De la pobresa em de tenir coneixement prospectiu. Aplicar la raó per estudiar la pobresa. Fer un diagnòstic (causes, factors) per desprès poder intervenir.

2. No tractar els pobres igual, perquè les causes poden ser molt diferents. Individualització en el tractament de la pobresa acció individualitzada i organitzada de totes les situacions de la pobresa.

3. Aporta la presencia de factors socials que influeixen en la conducta desviada (falta de treball, falta d’higiene a les ciutats).

4. Planteja nous objectius d’intervenció:* Tractar la pobresa a través d’un procés de

rehabilitació professional (sentit productiu: treball) però també hi ha subsidis quan aquesta no es possible. Subsidis que complementin els ingressos laborals (malaltia) o quan no es possible treballar.

* La capacitat productiva de la pobresa aporta riquesa al país (fins ara el pobre era vist com una carga).

Es una forma racional d’atendre a la pobresa (a l’EM només s’oferia allotjament, menjar, ara al Renaixement es mira per la rehabilitació).

5. Substitució del lideratge eclesiàstic pel lideratge polític. Es responsabilitat de tots, de la societat, d’atendre als pobres, no de església (l’almoina ha de ser voluntària, no per anar al cel).

6. Es molt autoritari en el tractament de la pobresa. Moviment del despotisme il·lustrat: aplicar Plans per reduir/anular situacions de pobresa. Pensa que es pot erradicar, acabar amb la pobresa (mes tard, amb la industrialització, es veurà que la societat crea la pobresa).Proposa Plans d’acció per erradicar/solucionar la pobresa.

7. Idea de normalització social: els pobres es poden rehabilitar per incorporar-se a la societat.Es el precursor de la proposta de rehabilitació social.

18/5/05INNOVACIONS EN ELS SEGLES XVII I XIX

2 grans revolucions Revolució industrialRevolució democràtica

Revolució industrial

Comença a Anglaterra però es va estenent per tots els països.

Creació de fàbriques ubicades en ciutats i zones on hi havia capacitat de producció elèctrica (costat dels rius). Això fa que hi hagi més visibilitat de la pobresa ja que aquesta es concentra als nuclis.

Genera més necessitat a la burgesia de controlar aquesta situació.

La burgesia veu que els suburbis son una amenaça. La gent s’ubica al costat de la fabrica amb barraques, genera molta pobresa.

Es comencen a generar mesures socials per pal·liar aquestes situacions, son les lleis de beneficència.

Revolució democràtica

Es va generar un moviment vinculat a l’activitat política que passa a ser assumpte de la col·lectivitat, de la societat. Que la societat es governi a ella mateixa.

El màxim exponent es la Revolució Francesa i els seus ideals - llibertat, igualtat i fraternitat -. L’home considerat com a ciutadà, que te uns drets i hem de desenvolupar el sentiment d’ajuda mútua cap als iguals.

- Per tant el pobre es considerat com a ciutadà.- Apareixen els partits polítics com a portaveus del sector social.

Apareix una nova classe de pobresa, no tant genèrica, la classe obrera.

- Apareixen moviments sindicals per defensar la classe obrera i reivindicar solucions pels seus problemes socials.

A Espanya

Es produeix un canvi, es passa del concepte de caritat al de justícia (persones que tenen uns drets).Es passa de l’almoina a la beneficència publica, per tant passa de la beneficència privada (església) a la beneficència pública.

L’estat intervé en la millora de les condicions de vida per una qüestió d’ordre públic i com a control social.

El paper intervencionista de l’estat es veu en la constitució del 1812, abans era una monarquia absoluta, al 1812 passa a ser un Estat Lliberal. Diu que els serveis i equipaments (cases de pobres, hospitals...) han d’anar a càrrec dels municipis.La constitució es la precursora de les competències municipals.

Hi ha un canvi de destinatari, ja no es parla de població pobra en general sinó que es parla de la classe obrera.

Primera Llei de Beneficència (1822)

Van constituir les Juntes municipals de beneficència amb la finalitat de recollir fons, hospitalitat, ajuts domiciliaris, etc. Es fomenta l’ajuda domiciliaria (ens fa pensar amb el bací dels pobres).

- El municipi es el responsable.- Situar el fons de beneficència particular (privat – església) al

servei públic. El municipi decideix qui s’ha d’ajudar i qui no. Intenta voler intervenir en el destí.

- Organitza assistència publica en 3 tipus d’equipaments:

Cases de Maternitat : albergar les mares embarassades o que havien donat a llum. Estada dels nens en lactància i les mares i els nens s’hi podien estar fins els 6 anys.

Cases de Socors o auxili social : Acollida d’orfes o desemparats i nens de les Cases de maternitat de mes de 6 anys i altres pobres sense recursos. Son un centre de treball i d’estudi.

Hospitals públics : quan no era possible l’assistència domiciliaria. Era l’últim recurs possible. En tenien totes les capitals de província.

Llei de Beneficència (1849)

- Reforça el paper de la província i de l’administració central (no com abans que era municipal).

- Diputació era la responsable de les Cases de Maternitat, orfes, desemparats...Municipi era responsable de l’assistència immediata.

- Al s.XIX es va reglamentar molt però a la pràctica hi havia una beneficència deplorable

“Es un interregne, els mitjans de l’antiga beneficència no existeixen i els nous no existeixen” (C. Arenal 1894).

18/5/05SEGLE XX: INTERVENCIONISME ESTATAL

L’estat assumeix el tractament de les situacions de pobresa.Passem de considerar la Beneficència pública al Benestar social (de almoina, caritat, beneficència privada, beneficència publica fins a Benestar social).

Institut de reformes socials (1903): comença a preparar la legislació laboral, fa estudis sobre el treball, fa inspeccions i desenvolupa accions socials vinculades amb la classe obrera.

Aquest institut va crear diferents lleis:- Llei de maternitat: les dones embarassades no poden fer tota la

jornada laboral.- Llei de la cadira: fabriques amb molta població femenina que hi

hagués una cadira per seure's quan estessin cansades.- Llei de descans dominical: festa el diumenge.- Llei d’emigració: es permet que els treballadors emigrin per a

treballar a altres llocs. (fins ara era vist com caure en la indigència).

Crea INSS (1908) que es precursor de l’actual sistema de Seguretat Social.Es va crear perquè ja existia legislació de la protecció del treballador.INSS era un organisme autònom que implanta una sèrie de situacions de previsió social dels treballadors.

Al 1919 es crea el Retiro Obrero que era obligatori (pensió)

Comença amb determinats sectors socials, els primers sectors son els dels treballadors assalariats.

INSS organitza el Pla d’assegurances socials, emfermetat, invalidesa i maternitat.

El 1919 es crea OIT (organisme internacional de treball) i el 1920 es crea el Ministeri de Treball a España.

Època de dictadures a Europa

- Primera Guerra Mundial (1914-1918).- 1919 (amb el tractat de Versalles es crea OIT).- A España 1923 Dictadura de Primo de Rivera que dissolueix IRS.- 1917 Revolució Russa i Crisi del 29.- 1931-1936/39: 2ª República: Constitució. Política activa de

protecció social. Mesures d’assistència social molt innovadores que no tenen temps per a desenvolupar-se.

Falta desenvolupar els temes que falten

COMFERENCIA SECRETARIA PER LA IMMIGRACIÓDepartament de Benestar i Família.

Generalitat de Catalunya.

La immigració

2 tipus de dades quan parlem d’immigració:- oficials: Ministeri d’Interior quan dona el permís de residència

(2004 eren el 6,2% de la població). No son xifres reals, ja que hi ha un percentatge irregular (es d’un 20% mes). Actualment aquest percentatge es molt més alt que un 20% perquè no s’han pogut regularitzar.

- Xifres més reals son les dades dels empadronaments dels Ajuntaments (només es necessita un passaport i on viu). Als propis estrangers els interessa estar empadronats, per la tarja sanitària i altres. (10% població d’origen estranger).

Persones d’origen estranger: persones que no tenen nacionalitat espanyola (França, Andorra... i també Pakistan, Marroc...).Si tenen nacionalitat de la UE tenen condicionants diferents que els que no son de la UE.La nostra visió dels que son estrangers son tant aquells amb nacionalitat espanyola com els que no la tenen. No els diferenciem.

El fet migratori es un fet natural, hi han hagut sempre moviments migratoris en les poblacions (aquí va passar).

- fi anys 80 van començar a arribar del Marroc. Els primers varen ser jueus del Marroc, desprès va ser població no jueva, del nord del Marroc, que havia sigut protectorat espanyol, els Berebers o “Amasik”. Es un poble nord africà, zona del Rif, abans de la colonització dels àrabs (cultura, llengua... es diferent dels àrabs).Es van instal·lar al baix Llobregat i primer varen venir homes i desprès per reagrupació familiar van portar les dones i fills. Treballaven a l’agricultura i la construcció d’autopistes.A partir d’aquests primers han arribat d’altres llocs del Marroc i s’han instal·lat a tots els pobles de Catalunya.

- Un dels primers que també varen venir son els Gambians i Senegalesos, al Maresme i desprès a Girona per treballar a la construcció. També era una població masculina i desprès feien reagrupació familiar.

- La tercera procedència històrica varen ser les filipines (dones) d’una ex colònia espanyola. Algunes parlaven espanyol però la majoria anglès. Treballaven al servei domèstic (sobretot a la zona alta bcn). No ha crescut la població i no s’han mogut de Barcelona, però si han portat els homes i fills.

A la dècada dels 90 va continuar augmentant aquesta població. A la fi dels 90 la dispersió era mes gran.

- Augment de la població de l’Europa de l’est, polonesos, ucraïnesos i romanesos i aquests 2 últims son els mes importants. En els romanesos hi ha mes homes que dones, i treballen a la agricultura sobretot al Delta de l’Ebre (cítrics). Els ucraïnesos es troben a comarques de Lleida, Guissona, amb un nivell de formació elevat.

- Població provenint de l’Amèrica Llatina (diferents dels que ja hi havia producte de les dictadures dels anys 70). Aquesta nova població ve de l’Equador, Perú, Colòmbia, Rep. Dominicana i desprès els Argentins (crisi), Uruguai i Paraguai.Els primers tenien un nivell de formació alt i els de desprès un nivell mes baix. En un primer moment eren homes i ara sobretot son dones. Han decidit elles que se’n van, han fet el pas, s’han arriscat i deixen els fills allà (es diferent quan hi van quan el marit ja hi es).Treballen en el servei domèstic sobretot a l’àrea de BCN i s’estan estenent.

- També han vingut Pakistanesos i Indis.Pakistanesos a Bcn, casi tots van venir el 2001. Els primers que van venir anys 90 van obrir botigues i van cridar als compatriotes que estaven a Europa i amb el procés de regularització van venir a treballar.

Població masculina (90%) i tots venen de la mateixa zona. Població musulmana i la llengua de l’escola es l’Urdu però la llengua de casa es la de la zona.Indis son hindús (no musulmans). Es molt masculina. També viuen sobretot al Raval i tenen molts comerços.

- Xinesos (son també dels primers als anys 90).En un principi eren homes i es van dedicar a obrir negocis, sobretot Restaurants. Ara també obren comerços... Situats a l’àrea de BCN però també a altres llocs. Venen tots de la mateixa zona, no es una zona pobra.

Característiques immigració a Catalunya

- població molt dispersa. Uns 70 països diferents. I s’estan parlant unes 200 llengües. Gran heterogeneïtat.El 25% de la població estrangera està a Catalunya, el 25% a Madrid i el 50% a la resta, sobretot costa mediterrània.

- A Catalunya la població es molt estable, es queden. Hi ha el mite que quan tenen diners marxen al seu país.

- Dispersió geogràfica: la major part està a les grans ciutats i barris concrets però també trobem població estrangera a tots els pobles de Catalunya i son un percentatge mes alt que a BCN (Guissona, Alcarràs, Figueres...). Els percentatges mes alts estan a zones mes rurals acostumades a perdre població i ara venen molts immigrants.

Evolució de les polítiques

Any 85: primera llei d’estrangeria, “llei de drets i llibertats dels estrangers a Espanya”. Espanya i Portugal entren a la UE i els poden condicions per entrar, una de les coses es obrir les fronteres del Pirineus i tancar les del sud (països pobres).Per aplicar-la era molt complicat, era molt contradictòria (peix que es mossega la cua, hi havia molta gent sense papers). I el desplegament de la llei no es va fer fins l’any 91. la pròpia llei no permetia que tramites permisos de residència i treball.

L’any 92 hi ha un primer reglament on s’obria un procés de regularització per tota la gent que havia entrat abans del 91.Aquest fet s’ha anat produint diverses vegades, al 95, 2000, 2001, 2005... Cada vegada hi ha hagut un procés extraordinari, això vol dir que lo ordinari no funciona.Aquests reglaments han estat per regular gent que havia vingut abans i no s’havia pogut regularitzar.Cada vegada que hi ha un procés es diu el mateix. La política ha estat la mateixa, la persona no pot venir sense un permís de treball (es difícil que es doni).

Papers si tens feina, tens recursos econòmics o estàs estudiant i et mantenen.

Això passa:1. Pel lloc on estem: a prop d’un continent, Àfrica, molt pobre i

també amb un altre amb lligams històrics, culturals, de llengua molt propers, sud Amèrica (abans no necessitaven ni el visat per venir, era molt fàcil).

2. pel tipus de sistema econòmic que tenim.Fa que en els seus països rebin el missatge que hi vagis com puguis, que treballis de qualsevol cosa i al cap d’uns anys vivint aquí et donaran el permís.Sempre hi ha hagut economia submergida, abans ho feien les dones i els estudiants, ara ho fan els immigrants.

Mentre les polítiques es centrin en les fronteres i amb economia submergida, tindrem aquestes característiques.

De l’any 85 al 91, la llei va comportar molts problemes, ningú sabia com s’havia d’aplicar a les administracions, Ajuntaments...Segons la constitució els temes d’immigració es competència de l’Estat. En aquells època les CC.AA deien que ja s’ho faria l’Estat. Però a les escoles, sanitat (competència CC.AA) també hi anaven els immigrants! Debat.

L’any 92 a la Generalitat es va crear una comissió d’estudi, per acabar sent el Pla interdepartamental d’immigració (afecta a tot els departaments). 2 estructures:- comissió interdepartamental d’immigració: coordinació dels

departaments.- Consell assessor d’immigració: òrgan de coordinació d’entitats.

L’any 96 es veu la dificultat d’aplicació d’aquest Pla al territori (els ajuntaments de les poblacions mes petites no sabien que havien de fer) per donar resposta a la demanda - Plans Comarcals d’immigració.

L’any 2000, el pla tenia per objectiu garantir l’accés als equipaments, recursos amb igualtat de condicions (la discriminació positiva pot provocar mes desigualtats).Hi ha dificultat d’accés als serveis (contradiccions entre lleis) per la llei de la seguretat social i per la LOGSE.Van fer una proposta de modificació d’aquestes lleis i també la del 85.

Llei 4/2000- Estrangeria: control de fronteres.- Integració: drets per accés.

Classifica els estrangers en 3 categories: Estrangers: drets bàsics (sanitària en situació

d’urgència, atenció jurídica, educació obligatòria).

Estrangers empadronats: els dona mes drets (tarja sanitària)

Estrangers residents: tots els drets menys dos (votar, ser elegit).

Cal desmentir els tòpics que normalment corren de que els immigrants tenen mes avantatges.No hi ha discriminació positiva en canvi hi ha molta discriminació negativa (ex: esports: els nens immigrants no es poden federar).

La llei 4/2000 es va canviar per la llei 8/2000, preval primer que es nen i desprès que es immigrant (educació), primer el malalt i desprès immigrant (sanitat).Qui te competència de cada una de les coses (per ser nen o per ser immigrant).Convivència, espai públic, diversitat: competències molt locals, municipals.ESTRUCTURA DE PROMOCIÓ I PROVISIÓ DE S.S EN EL SECTOR PRIVAT D’INICIATIVA SOCIAL

Sector privat:- iniciativa social- iniciativa mercantil: la finalitat son els guanys econòmics,

només qui te capacitat econòmica pot accedir-hi.

Entitats privades d’iniciativa social

Altres noms:- organitzacions no lucratives- entitats del tercer sector.- Entitats del sector no lucratiu.

Mercantil: Cobrir necessitats de persones amb la finalitat d’un guany econòmic, d’un interès de rendibilitat econòmica.Aquests serveis son insuficients, generen buits. Hi ha serveis que no es poden comprar amb diners.Es donen buits deshumanitzadors, despersonalitzadors del servei.El sector mercantil es queda curt amb els aspectes humanitzadors d’aquest servei.

Tipologia jurídica

Associacions, fundacions, cooperatives i altres entitats socials.La tipologia jurídica ens determinarà els diferents models d’atenció.

Exemples (fotocopies)

Com neixen les entitats d’iniciativa social

Les persones tenim necessitats vitals:- No estar sols.- Identificar-nos amb determinats fins individuals/col·lectius.

Pertànyer a algun lloc, incorporar-nos al teixit social de la nostra comunitat.

- Desenvolupar les nostres capacitats.

Es la justificació de perquè a Espanya i al mon el sector no lucratiu creix. Que fa que les persones tinguem mes necessitat d’associació, no estar d’acord i aportar solucions? Quin buit omplen les ENL a les persones?Compromís de les persones amb la comunitat. Solidaritat de forma individual o col·lectiva, vol dir sense esperar res a canvi, no hi ha contraprestació.

Solidaritat compromís - donatiu: altruisme (donar

Temps, no implicar-te).

+ vinculació amb l’organització

Les entitats d’iniciativa social neixen per donar respostes a necessitats no cobertes. Responsabilitat col·lectiva que tenim respecte la nostra comunitat, per buscar solucions als problemes comunitaris.

El mes important d’una entitat d’iniciativa social es el capità humà (el mercantil serà el guany).

Aportacions positives pel desenvolupament de la comunitat

- Feblesa de la democràcia representativa. Les ENL venen a compensar-ho, aquesta participació que no tenim, fent així una democràcia mes representativa.

- Disminució del paper de l’estat com a proveïdor de serveis. L’estat no ho cobreix tot, la gent que queda fora del sistema ho cobreix les ENL.A vegades l’estat arriba tard (ex: immigració: les ENL han estat cobrint aquestes necessitats, i quan l’estat ho cobreix, les ENL s’ha de retirar i cobrir altres necessitats o col·laborar amb l’estat)

- Fallida i feblesa dels sistemes de protecció. Tenim necessitats no cobertes noves que van emergent fruit dels canvis de la nostra societat.

- Poca capacitat de detecció i resposta a les necessitats emergents.

- Estandardització i pèrdua de la capacitat d’innovació fa que l’administració publica sigui rígida i ENL acabin atenent moltes situacions i tinguin molt marge de flexibilitat.

Aspectes crítics

- Forta dependència de l’estat tant amb el finançament directe (diners) com indirecte (locals...) per part de les administracions publiques dels diferents nivells.

- 18,8% donacions privades.Responsabilitat social corporativa (com que guanyen molts diners tenen responsabilitat envers les necessitats que genera la seva activitat).

ENL (ex: Caritas 21%)- 32,1% sector públic (subvencions, convenis, concerts (ex: caritas 29%).- 49% quotes socis, campanyes, prestació de serveis.

- Les ENL son una font d’ocupació important, representa el 6,29% del total de llocs de treball, es donat perquè aquest sector s’està professionalitzant. Ja no es treballa tant amb estructures de voluntariat (40% estructura professional, 60% estructura voluntariat)L’administració esta subjecte a la “Llei de contractació de l’administració” obliga a fixar la manera de contractar serveis tant d’iniciativa mercantil com social per evitar la competència deslleial.

- Precarietat laboral.

- Pèrdua de la capacitat d’innovació. La dependència de recursos a l’estat provoca la organització de sistemes burocràtics per donar resposta.

24/5/05Reptes

- Definir la seva missió i objectius clars (valors que comparteix) ja que estan impregnats dels valors socials. S’ha de planificar molt be el que es farà (Pla/programa anual).

- Invertir per incrementar els ingressos i diversificar-ho (fonts: donacions, sector públic, prestacions serveis).

- Comunicar per compartir la missió (explicar el que fem, rendir comptes i involucrar als altres). Les persones que recolzen el projecte no només son donants, hi ha un lligam de compromís mutu, de participació.

- Fer xarxa entre entitats a nivell territorial o àmbit sectorial. Compartir la causa amb altres agents socials per millorar la seva solució. Plataformes ONG d’acció social.

- Posicionar l’organització dins de la societat. Certa independència i denuncia independent. No es bona massa dependència amb l’administració publica (ex: informes de pobresa –FOESA-, informes roba neta, reivindicació social).

Històricament

ENL- detecció necessitats- innovació en les respostes

poders públics:universalització drets

sector “un dret per tota la comunitat”mercantil

allò que estaven fent les entitats ho agafa l’estat convertint-ho en dret.

Contractació de la provisió i prestació de serveis:- concerts- convenis- subvencions

llei de contractació de l’administració publica.

Marc legal: lleis estatals i autonòmiques.

Estableix un marc general de funcionament i característiques a complir.

ASSOCIACIONS FUNDACIONS

- Llei 7/1997 (catalana)- LO 1/2002 (estatal)

- Llei 15 maig 2001 8 (catalana)- BOE 7/2004 (estatal)

Llei: dret a associar-se, dret fonamental per les persones per fomentar la democràcia participativa.

Ho regula el departament de justícia: direcció general d’entitats jurídiques i dret privat (registre d’entitats jurídiques i tràmits de transparència i rendició de comptes).Ho regula diferents departaments generals segons el contingut i la naturalesa de l’entitat (segons l’activitat de l’entitat).Des de departament de benestar social: subdirecció general d’associacionisme i voluntariat (abans INCAVOL) fa recolzament del treball voluntari de les associacions.

Diferencies entre associacions i fundacions

ASSOCIACIONS

- Es pot formar per persones físiques o jurídiques i el nombre mínim es de 3.

- Persegueix objectiu de base social amplia. Necessito gent que em recolzi, socis.

- Estatuts (reglament). Missió o finalitat, objectius ...- Participació dels seus socis: estructura de base assemblaria.- Presa de decisions a través de la junta directiva escollida per

l’assemblea.- L’assemblea es l’òrgan de representació de tots els socis.- Rendir comptes al departament de justícia (no hi ha tant control

com en la Fundació).- Poden sol·licitar al Ministeri d’interior ser declarada entitat

d’utilitat publica, tindran avantatges fiscals econòmics molt importants.Equiparació similar a la Fundació. Estan mes controlades però tenen mes drets (son macroentitats).

* importància els socis.

FUNDACIONS

- La font de constitució es un be –patrimoni fundacional- d’un mínim de 3.000€, s’ha de constituir amb un patrimoni (no un mínim de persones) com a base per aconseguir la finalitat i l’objectiu.

- Aportat per persones jurídiques i físiques, per patrons, que poden ser que hagin donat el donatiu o no (no vol dir que hagis aportat capital).

- Es regeix per un patronat que es renova a un mateix. Es l’òrgan sobirà per la presa de decisions.

- No tenen socis (si amics i donants) per compensar la falta de base social.

- Son mes grans i gestionen un volum econòmic mes gran i persegueixen una acció social mes amplia (ex: Fundació La Caixa).

- Mes avantatges fiscals però també molt control econòmic.

Associació

Assamblea general de socis on participen tots els socis en les decisions mes importants.

Junta directiva s’elegeix entre els socis.Com a mínim 3 càrrecs (president, secretari, tresorer), i son optatius els vocals. També hi pot haver comissions o vocalies (optatiu).

Hi ha qüestions que la junta no pot decidir ha de ser l’assemblea:- extraordinària: modificació d’estatuts i dissolució de

l’associació.- ordinària: memòria anual, balanç econòmic i pressupost del

proper exercici.

Els membres de les juntes, la llei preveu, que cap càrrec pot ser retribuït però si es pot compensar amb dietes i despeses de representació del càrrec. Tot i que hi ha formules per arribar a retribuir a aquests càrrecs de la junta. Si els estatuts preveuen remuneració, n’hi haurà.

Junta directiva

Estructura professional

Pot haver-hiCoordinador

Tècnics

Capital humà de l’associació

- Equip de voluntariat: les comissions tenen un paper molt significatiu per la naturalesa de l’entitat (per treballar els interessos col·lectius).

- Equip tècnic remunerat: (projectes) els estatuts han de contemplar el paper del voluntariat i de les persones remunerades.

- El personal tècnic pot ser soci de l’associació, però en l’assemblea ha d’abstenir-se.

- L’organització de l’equip tècnic pot tenir una estructura molt variable (com una empresa, com l’administració publica...)

Fundacions

Patronat informar al protectorat dels comptes, activitats, membres.

- econòmicPatrons gestionar patrimoni - bens(Fis. o jur.Min 3).

controlat per:

PROTECTORAT - Generalitat de Catalunya (àmbit Catalunya)- Ministeri Interior (estatal)

vetlla per la fundació, la gestionaSi tot el patronat desapareix passa a controlar-ho el protectorat. Es molt difícil perquè si marxa un el substitueixen, haurien de marxar tots.El protectorat demana auditoria dels comptes quan el patrimoni es molt alt.

Les fundacions tenen avantatges fiscals

Fundació

ingressos + capital fundació

- activitats/serveis que presta.- Increment de patrimoni a traves de:

compra de bens (econòmics i immobles) transmissió de bens (una persona física o

jurídica dona bens a la fundació, donatiu)

Les fundacions han de ser coherents amb les finalitats fundacionals, perquè si no ho es, no tindrà exempcions fiscals (ex: Fundació art i cultura: si compra finques no tindrà exempcions fiscals, en canvi comprar quadres, si).Les exempcions són sobre aquelles activitats relacionades amb les finalitats fundacionals.

Excempcions fiscals sobre:

- L’exercici econòmic no se li gravarà impostos si les activitats estan relacionades amb fins de la fundació.

- Impost de societats te reducció molt alta (ex: quan algú els dona un local, la fundació no paga aquest impost).

- Lliures d’IAE quan les activitats estan relacionades amb la finalitat de la fundació.

Excempcions fiscals de les persones (físiques o jurídiques) que fan donatiu

- Deducció impost de la renda pel valor del donatiu (ex: si he donat 200€ tindré una deducció d’aquest import), o de les quotes de socis.

- A les empreses només es dedueixen el 5% del donatiu que han fet. (0,5% del volum de ventes)