Tema 11 >25 Solucions dels exercicis del tema anterior ...mayores25.umh.es/doc/Temas/Valencià PAU25 2011-12 Unitat 11.pdf · Curs 2011/12 VALENCIÀ CURS PAU25 Pàg. UNIVERSITAT MIGUEL

Curs 2011/12

VALENCIÀ

CURS PAU25

Pàg. UNIVERSITAT MIGUEL HERNÁNDEZ >25 Professors: M.A.Cobos-A.Esteve-J.C. Rizo

1Unitat 11

Tema 11 Solucions dels exercicis del tema anterior. Correcció i adequació en el lèxic: barbarismes. Determinants: Articles. Diccionari d’imatges: El paisatge. Text: Engendrament de Jaume I Exercicis. Text per a treballar la comprensió escrita.

Solucions dels exercicis del tema anterior.

1.- Uneix amb una fletxa cada substantiu amb l'adjectiu que corresponga en els tres apartats següents:

anàlisi 1 ample 4 Postres 1 positiu 3 genoll 2 freda 5 Resplendor 2 saboroses 1 dent 3 trencada 3 Avantatge 3 encegadora 2 front 4 apegalosa 6 Costum 4 antic 4 suor 5 sintàctica 1 Senyal 5 elèctric 7 calor 6 pelat 2 Corrent 7 visible 5 dubte 7 perillós 9 Caixa 6 bancari 8 marge 8 metafísic 7 Deute 8 bona 9 pendent 9 tort 8 Olor 9 forta 6

>25

Curs 2011/12

VALENCIÀ

CURS PAU25


2Unitat 11

2.- Completa aquesta sèrie de mots amb el gènere oposat, MASC.-->FEM; FEM-->MASC.

pintor pintora trapezista trapezista contribuent contribuent

artista artista mestre mestra metge metgessa

reu rea gos gossa persa persa

emperador emperadriu Lluïsa Lluís astronauta astronauta

belga belga actor actriu ministre ministra

florista florista salvatge salvatge psiquiatra psiquiatra

germà germana sogre sogra perruquera perruquer

pilot pilot confident confident abella abellot

sogra sogre flautista flautista egua cavall

dona home cosina cosí lleona lleó

esclava esclau gata gat abadessa abat

conilla conill pintora pintor serva serf

perruquera perruquer gimnasta gimnasta jueva jueu

europea europeu muller marit blava blau

lloba llop amiga amic màrtir màrtir

duquessa duc neboda nebot persa persa

veïna veí poetessa poeta baronessa baró

monja monjo eslava eslau mestra. mestre

3. Fes els masculins corresponents als sintagmes nominals següents:

Una princesa encantada: Un príncep encantat

La deessa tràgica: El déu tràgic

La professora simpatiquíssima: El professor simpatiquíssim

L’abadessa del convent: L’abat del convent

La filla de la comtessa: El fill del comte

La bruixa coixa: El bruixot coix

Una actriu molt famosa: Un actor molt famós

Una esclava alliberada: Un esclau alliberat

Una alumna molt estudiosa: Un alumne molt estudiós

Curs 2011/12

VALENCIÀ

CURS PAU25


3Unitat 11

4.- Completa les sèries següents:

MASC. SING FEM. SING. MASC. PLUR. FEM.PLUR alt alta alts altes

espés espessa espessos espesses feliç feliç feliços felices boig boja bojos boges oblic obliqua oblics obliqües roí roïna roïns roïnes

grec grega grecs gregues gris grisa grisos grises

marroquí marroquina marroquins marroquines ros rossa rossos rosses

comú comuna comuns comunes calent calenta calents calentes

cec cega cecs cegues coix coixa coixos coixes

important important importants importants estudiant estudianta estudiants estudiantes

coent coent coents coents amable amable amables amables

blau blava blaus blaves

Curs 2011/12

VALENCIÀ

CURS PAU25


4Unitat 11

Barbarismes

Com ja hem assenyalat, un dels processos d'enriquiment lèxic consisteix a manllevar paraules d'altres llengües. Moltes vegades, però, el que fem és substituir una paraula genuïna de la nostra llengua per un estrangerisme, amb la qual cosa no enriquim el lèxic, sinó que hi fem una substitució i, per tant, no sols no aportem cap benefici, sinó que empobrim la nostra pròpia llengua.

La gran majoria dels nostres barbarismes són d'origen castellà; això no obstant, heu-ne ací alguns que provenen de l'anglés i del francés: (Nota: EI mot precedit d'asterisc correspon, evidentment, a un barbarisme no admés) Anglicismes:

*week-end � cap de setmana * cowboy � vaquer * star � estrella * container � contenidor * christmas �felicitació de nadal

Gal·licismes:

*premier � primer ministre * soirée � vetlada *rendez-vous � cita * toilette � tocador, bany

Castellanismes

Ben sovint, la diferent estructura de la nostra llengua i la castellana posa en evidència la no-genuïnitat del barbarisme en qüestió. Per tal de procedir d’una manera sistemàtica, revisarem els més habituals, tot estructurant-los en fonètics i morfològics:

- Fonètics a) Paraules que presenten els diftongs castellans -ue-, -ie- (recordeu que aquest tipus de diftongs són aliens a la nostra llengua, si no van precedits per G o Q): *puesto � lloc *abuelo � avi, iaio *juerga � tabola, gatzara, xerinola, gresca *luego � després, per tant, doncs *bisiesto � bixest *cierre � tancament *vivienda � habitacle, habitatge, casa *fiera � fera *huella � senyal, petja, ditada, empremta *huelga � vaga *bueno � bé, bo *acuerdo � acord

Curs 2011/12

VALENCIÀ

CURS PAU25


5Unitat 11

b) Paraules que presenten el so de la jota castellana: *lejía � lleixiu *mejillón � clòtxina , musclo *rejilla � reixeta *arrojar � vomitar, boçar, perbocar *bandeja � safata, platera, font *jefe � cap, dirigent, amo, director *jaleo � rebombori, gresca, avalot *almeja � petxina, copinya, cloïssa *despejar � aïllar, aclarir (una incògnita);asserenar-se, aclarir-se... (el temps); buidar, desocupar (un lloc); espavilar (una persona).

*eje � eix

*lujo � luxe, *fijo � fix, *complejo � complex, *prefijo � prefix

Fixeu-vos, també, en la pronúncia de paraules com: pijama, jersei, etc., en què cal pronunciar la J com en ajuntament, jove, etc.

Morfològics. Verbs: a) Atenció als derivats dels verbs córrer, cloure, batre, fondre, rompre, metre, que pertanyen a la 2a conjugació. La gran majoria d'aquests verbs, en castellà, són de la 3a, fet que n'ha afavorit un fals desplaçament cap a aquesta conjugació. Pareu esment, sobretot, en els participis:

*escurrir � escórrer, escorregut *incluir � incloure, inclòs *debatir � debatre, debatut *infundir � infondre, infós *interrumpir � interrompre, interromput *admitir � admetre, admés

*transcurrir � transcórrer, transcorregut *recluir � recloure, reclós *combatir � combatre, combatut *confundir � confondre, confós *concluir � concloure, conclós *permitir � permetre, permés

b) Són igualment castellanismes els verbs següents i els seus derivats:

*apaciguar apaivagar, aquietar, calmar *apacible benigne, quiet, tranquil, calmat

*decepcionar decebre *decepcionat decebut

*amortiguar esmorteir, esmortir, amortir *amortiguador amortidor

*atestiguar testificar, testimoniar *testigo testimoni

*averiguar esbrinar, esclarir, investigar *averiguació investigació

*concebir concebre *concebit concebut

*percibir percebre *percibit percebut

Curs 2011/12

VALENCIÀ

CURS PAU25


6Unitat 11

c) En la nostra llengua hi ha alguns verbs acabats en -éixer (créixer, meréixer, paréixer, conéixer i els seus derivats), però a causa del paral·lelisme entre el verb castellà conocer i el nostre conèixer, s'han creat barbarismes del tipus de:

Castellà Barbarisme

en comptes de

Lèxic correcte desfallecer *desfalléixer defallir

favorecer *favoréixer afavorir

florecer *floréixer florir

acontecer *acontéixer ocórrer, succeir, esdevenir-se

permanecer *permanéixer romandre, estar, quedar, restar

pertenecer *pertenéixer pertànyer

carecer *caréixer mancar, estar mancat, no tenir d) En castellà s'empra el verb dar en molts valors en què nosaltres usem el verb fer: *donar asco fer fàstic, ois *donar por fer por *donar risa fer riure *donar enveja fer enveja *donar un bes fer un bes *donar un passeig fer una volta, passejar *donar un salt fer un bot *donar vergonya fer vergonya

Morfològics. Substantius 1) Pel que fa als substantius, cal tenir present que els acabaments d'alguns substantius derivats verbals (en -miento, -ción, -o, -à, -e) posen en evidència que els substantius que els contenen no pertanyen al nostre sistema lingüístic. En altres casos, les estructures de les paraules no permeten una identificació tan fàcil; perquè, ben sovint, no n'és l'acabament el que marca la diferéncia, sinó l'arrel lèxica. Atenció, per tant, als següents acabaments castellans: -miento: *abasteciment proveïment, abastament *aconteciment esdeveniment

afiançament afermament *agravament agreujament *aislament aïllament *asentament assentament *coneiximent coneixement *creiximent creixement acompliment compliment *descubriment descobriment

*financiament finançament *naiximent naixement

*nombrament nomenament *otorgament atorgament

*sometiment submissió *tratament tractament

Curs 2011/12

VALENCIÀ

CURS PAU25


7Unitat 11

-cion: *averiguació investigació, esbrinament *financiació finançament *medició amidament, mesurament *lliberació alliberament *aclaració aclariment -o:

*abort avortament

*abono abonament/ adob

*desempeño desempenyorament / acompliment, execució

*atraso/*atràs endarreriment

*apoio suport, sosteniment/ recolzament

*comienç començament

*arreglo arranjament, arreglament

*aplauso aplaudiment

*assiento assentament/seient/emplaçament

*aforo aforament/cabal/capacitat, cabuda

*cobro cobrament

*careo acarament, confrontació

*desafio desafiament, duel

*empenyo empenyorament/ entestament, obstinació

*cotejo confrontació, acarament, comparació

*deshauci desnonament

*desarrollo desenrotllament/ desenvolupament/ desplegament

*despido acomiadament, comiat

*envio enviament, tramesa, lliurament

*enterro enterrament, soterrar *event esdeveniment, fet, succés

*mando comandament, govern

*estreno estrena

*desahogo desfogament

*desvio desviament

*registro enregistrament/ registre/ escorcoll *reembolso reembors, reembossament, reembossament

-a: *entrega lliurament

*oferta oferiment, oferta

*puesta posta (de sol)/ posada (al dia)/ engegament (en marxa)

*rotura trencament, trencada

Curs 2011/12

VALENCIÀ

CURS PAU25


8Unitat 11

-e: *avanç avançament *desglose desglossament *embals embassament *enllace enllaçament, enllaç *embarc embarcament *embrague embragatge, embragament *ensanche eixamplament, eixample *encaje encaixament, randa *enganche enganxament, enganxada *derroche malbaratament, balafïament, *empalme enllaç, connexió, unió, 2) Atenció també a les paraules acabades amb els següents sufixos castellans, que són barbarismes fàcilment detectables en la nostra llengua: -illo: *bocadillo entrepà, mos, emparedat *pasillo passadís, corredor

*cepillo raspall *cursillo curset

*tornillo caragol, mascle, pern, vis *palillo furgadents, escuradents

*tobillo turmell *visillo cortina, cortineta

*cigarrillo cigarret, cigarreta -ero: *embustero mentider *lletrero rètol

*camarero cambrer *mechero encenedor, mistera

*tablero post, tauler *companyer company -dero, dera: *matader matador, escorxador *parader parador

*embarcader embarcador *casadera casadora

*duradera duradora *pagadera pagadora -ez: *idiotez idiotesa *rapidez rapidesa *vejez vellesa *viudez viudesa o viudetat

-eo:

Si es pot formar un verb a partir de la mateixa paraula, acabat en -ejar, la nostra solució genuïna acaba en -eig:

*solfeo � solfeig (solfejar) *bombardeo � bombardeig (bombardejar) *torneo � torneig (tornejar) *regateo � regateig (regatejar) *sorteo � sorteig (sortejar)

Curs 2011/12

VALENCIÀ

CURS PAU25


9Unitat 11

Si són cultismes, normalment acaben en -eu: *museo � museu *ateneo � ateneu *liceo � liceu *trofeo � trofeu *hebreo � hebreu *ateo � ateu

Finalment, si la paraula castellana acaba en -neo/-nea, nosaltres la fem acabar en

-ni/-nia: *cràneo � crani *sucedáneo/-a � succedani/-ània *contemporáneo/-a � contemporani/-ània *mediterráneo/-a � mediterrani/-ània

-azo-aza:

- Quan es tracta d'un agmentatiu, l'acabem en -as/-assa, -arro/-arra, -ot/-ota: *hombrazo � homenás *perrazo � gossot *gustazo � gustàs, satisfacció *manaza � manarra

- Quan significa `colp de' o `acció de', l'acabem amb -ada: *pinchazo � punxada *patinazo � relliscada, esvarada *frenazo � frenada *vistazo � ullada, colp d'ull

Encara que en la nostra llengua tenim paraules que presenten el derivatiu -illa

(taquilla, patilla, cruïlla, bresquilla, llentilla, etc.), cal tenir en compte la forma legítima d'alguns barbarismes acabats així:

*mantequilla � mantega *pesadilla � malson

*tortilla � truita *sombrilla � para-sol, ombrel·la

*cuchilla � fulla d’afaitar *comillas � cometes

*mesa camilla � taula de braser *pescadilla � lluç, llucet 3) Fixeu-vos també en certs castellanismes acabats en -o, perquè, encara que en

la nostra llengua hi ha unes quantes paraules acabades així (carro, borratxo, amo, ferro, gerro, mar, porro, suro, toro, monjo... o paraules formades amb el sufix augmentatiu -arro: homenarro, bouarro...), cal parar esment en aquests mots castellans que, en la nostra llengua, soluciona de tres maneres diferents:

-llevant la -o:

*cigarro cigar *semàforo semàfor

*indio indi *canguro cangur

*giro gir *tabaco tabac

*habano havà *barato barat

Curs 2011/12

VALENCIÀ

CURS PAU25


10Unitat 11

-amb una paraula semblant: *aplauso aplaudiment *oido oïda, orella

*brillo brillantor, lluentor *butano butà *recibo rebut *candelabro canelobre *bolso bossa *préstamo préstec *Carles Carles *cabàllitos cavallets *frasco flascó

-amb paraules diferents:

*apellido cognom *apeadero baixador

*caldo brou *charco toll, bassal

*chorro doll, raig *aguinaldo estrenes

*pedido comand, encàrrec *lio embolic

*agrado gust, grat 4) També són fàcilment detectables els castellanismes acabats en -ón, -ín, -ino: *cucharón cullerot, escudella *follòn gresca, enrenou, brega

*botiquín farmaciola *botellín botelleta, ampolleta

*comodín jòquer *matón perdonavides, fanfarró

*chiquitín xicotet, petit *adivino endeví

*asesino assassí *avión avió

*cochino brut/ porc, *destino destí

*inquilino llogater, inquilí *marino marí

5) Pel que fa als castellanismes acabats en -ulo: -normalment, en la nostra llengua, els fem acabar en -cle, -gle: *àngul angle *testícul testicle

*triàngul triangle *artícul article

*fascícul fascicle *espectacul espectacle

-alguns els acabem en -ol: *títul títol *rótul rètol *forúncul furóncol *capítol capítol

- i molt pocs els acabem en -ul: èmul, estímul, múscul, òvul, patíbul, prostíbul, ridícul, vestíbul

Curs 2011/12

VALENCIÀ

CURS PAU25


11Unitat 11

6) Pel que fa al gènere d'algunes paraules, convé revisar el tema del gènere, perquè hi ha una sèrie de mots que, en la nostra llengua, tenen un gènere diferent al castellà:

un avantatge el costum un senyal un llegum la calor les dents una anàlisi la suor 7) Atenció, també, a les paraules acabades en -isi, -esi, -osi, -asi, que en castellà

es formen amb una -s, tant en singular com en plural, mentre que nosaltres reservem la -s per a indicar-ne el plural:

la crisi les crisis la tisi les tisis

un oasi uns oasis l'èxtasi els èxtasis

la neurosi les neurosis una dosi unes dosis

la tesi les tesis la catequesi les catequesis

Altres expressions Fins ara, hem parat esment en algunes paraules que constitueixen barbarismes

procedents del castellà. Els barbarismes d'origen castellà, però, no es limiten a paraules aïllades, sinó que també s'han introduït en la nostra parla diària una sèrie d'expressions i modismes aliens, autèntics calcs sintàctics, que convé anar substituint per les formes més concordes amb la tradició de la llengua.

A continuació, oferim algunes d'aquestes expressions que convé evitar, acompanyades d’algunes de les possibles solucions genuïnes:

no es diu *degut a

cal dir

a causa de, per culpa de, gràcies a, per raó de

*degut a que perquè, com que L'expressió degut a només és correcta si es tracta d'un adjectiu i, per tant,

concorda amb el sintagma nominal: Una tempesta deguda a les baixes pressions Un descobriment degut a una vida d’estudi Unes satisfaccions econòmiques degudes a la sort Foren tres punts deguts al bon joc del davanter

Curs 2011/12

VALENCIÀ

CURS PAU25


12Unitat 11

no es diu

*ningun/ninguna/ ninguns/ningunes

cal dir

cap (invariable)

*en vez de en compte de, en comptes de

*aunque encara que, malgrat que

*Ojalà! tant de bo! així sia!

*demés (Carme, Lluís i demés amics)

i amics tots, i la resta ’amics

*els demés els altres, la resta, els restants

*lo demés les altres coses, la resta

*ademés a més, a més a més

*per lo demés a banda d’això, fora d’això

*a raiz de arran de, de resultes de

*desde luego certament, i tant, és clar

*sin embargo tanmateix, però

*menos menys, més poc, no tant

*bueno! bé!, d'acord! correcte!

*vale! d’acord, entesos, conforme

*adiòs! adéu!, salut!, a reveure!

*buenas (tardes) com va! hola! bona( vesprada)!

*entonces (adverbi) llavors, aleshores

*entonces (conjunció) així doncs, doncs, per tant

*pues (causal) ja que, perquè

*pues (consecutiu) doncs, per tant

*cuidado! atenció!, compte! alerta!, ei! *estar al cuidado de tenir cura de, ocupar-se de

*ir con cuidado estar alerta, anar amb compte

*poner cuidado en posar atenció en, fixar-se en

*tener cuidado con anar amb cura amb, fer atenció a

*de cuidado perillós, greu

*apoyar recolzar, basar, donar suport

*en apoyo de en suport de, en defensa de

*enterarse assabentar-se

*alcanzar assolir, aconseguir

*rellenar farcir, emplenar, omplir

Curs 2011/12

VALENCIÀ

CURS PAU25


13Unitat 11

Els articles Els articles anomenats definits s’utilitzen habitualment per a actualitzar una cosa coneguda i/o definida anteriorment; però molt sovint, actuen com a generalitzadors. De vegades esdevenen elements discriminadors perquè, a més de marcar el gèner i nombre dels substantius que acompanen, permeten de distingir significats: el pols/la pols. Heus ací les formes de l'article:

masculí femení singular EL – L’ LA – L’ plural ELS LES

No oblideu les remarques que sobre l'article es van fer en el tema de l’apòstrof. Observacions a l’ús de l’article. 1.- Recordeu que hi ha molts topònims que necessàriament han de dur article:

- Totes les comarques: l'Horta, la Safor, els Serrans, les Garrigues, l'Empordà, etc. - Algunes poblacions: el Saler, la Vila Joiosa, el Port de Sagunt, l'Alguer, la Bisbal, la Geltrú, l'Alqueria de la Comtessa, l'Escala, etc.

2.- En les enumeracions, si es col·loca l'article davant d'un substantiu, cal col·locar-lo davant de la resta:

- Van venir els alumnes, els pares, els mestres i els directors.

3.- L’article no va mai davant d'infinitiu: - Treballar és magnífic. - Fer gimnàstica et descansarà.

ni davant de la conjunció que: - Que ho haja dit ella, és irrellevant - Que et trenques el cap, és el teu problema.

4.- Pel que fa als dies de la setmana, si ens referim a l'immediatament passat o al vinent, no hem d'anteposar-los:

- Dijous aní al cinema. - Dimarts que ve vindré a buscar-te

Si, per contra, el dia de la setmana està precedit per un adjectiu que remarca la proximitat, o ens referim a un dia concret i determinat, sí que n'haurà de portar:

- Ens veurem el dimarts 13 de gener cap al migdia. - El passat diumenge hi hagué un atemptat

Curs 2011/12

VALENCIÀ

CURS PAU25


14Unitat 11

5. Atenció a aquests usos de l'article en algunes expressions genuïnes:

AMB ARTICLE SENSE ARTICLE l'un i l'altre parar taula com l’anell al dit seure a taula constar en l’acta llevar taula segons el costum donat cas que... al migdia arriar veles a la nit obrir boca a la vesprada caure en oblit al matí Tots Sants a les fosques no donar-ne l’abast anar pel bon camí fer-ho a les bones no entrar en els detalls a les palpentes tots a l'una al punt de caramel amb tots els pèls i senyals

L’article personal L’anomenat article personal, dit així perquè precedeix els noms propis de persona,

adopta les formes el i la o en o na (aquestes en llenguatge literari). Aquestes formes es redueixen a l’ o n’ d’acord amb els criteris que regeixen l’apostrofació:

L’Anselm – l’Encarna – n’Adolf – n’Antònia – la Isabel – na Irene. En l’estàndard valencià convé restringir l’ús d’aquestes formes a nivells col·loquials.

el ”lo” neutre

El nostre sistema lingüístic, com ja hem vist, posseeix dos articles definits: el masculí (ell/l’ ) i el femení (la /l' ), amb els seus respectius plurals. En l'edat mitjana, però, les formes del masculí eren lo i los, i aquesta és la raó per la qual mantenim alguns modismes locucionals en què es conserva aquesta forma de l'article masculí medieval:

tot lo dia - tot lo món formes que, encara que es mantenen en alguns parlars, no són admeses en la llengua escrita.

Curs 2011/12

VALENCIÀ

CURS PAU25


15Unitat 11

El sistema castellà, contràriament al que ocorre en la major part de les llengües romàniques, presenta un article anomenat lo neutre, que a poc a poc ha anat introduint-se dins el nostre sistema lingüístic, sobretot en la llengua popular. És clar que aquesta forma d'article no pertany al nostre sistema lingüístic i, per tant, cal prescindir-ne.

Convé, per tant, d'evitar aquest ús forà. La nostra llengua - com l'italià o el

francés- té solucions ben genuïnes que ens permetran d'eixir-nos-en sense haver de fer calcs del castellà. A manera d'exemple, ací teniu algunes possibles solucions:

El millor del cas és ...; la millor cosa que té el cas...; ( i no *lo millor...) Parlava tan correctament com sabia (i no *lo més ... que) Insistiren que era tard (i no *en lo tard que era) El que ha passat és... (i no *lo que ha passat...) Contràriament a les teues afirmacions (i no *lo afirmat per..) Una cosa i l'altra (i no *lo u i lo altre...) Fixeu-vos fins a quin punt era la situació delicada (i no *lo delicat de...) Cadascú a la seua (i no *lo seu) On són les meues coses (i no *lo meu) És el mínim que pots demanar (i no *1o mínim) Al més aviat possible; al més prompte possible (i no *lo més ràpid) El pitjor del cas (i no *!o pitjor) Com és de car; que car que és (i no *lo car que és) No és prou alt (i no *lo suficient alt) Potser, segurament, etc. (i no *a lo millor) Pel que fa a; quant a (i no *en lo referent) La resta; les altres coses (i no *lo demés) A banda d’això; a part d’això ( i no *per lo demés) Altrament; per contra; si no (i no *de lo contrari) Com a màxim; el màxim que... (i no *a lo sumo, tot lo més) D'ara endavant (i no *en lo successiu) De cap a cap (i no *a lo llarg, a lo ample) Allà lluny; a la llunyania (i no *a lo lluny) Tant és; què hi fa; tant se val (i no *dóna lo mateix) Sobretot, m'agrada... (i no *!o que més m'agrada) Ocorre que... (i no *1o que ocorre) La bona fou que... (i no *lo bo fou que...) D'acord amb les previsions (i no *amb lo previst) D 'acord amb allò que preveu la llei (i no *amb lo previst per la llei) L'assumpte dels impostos (i no *lo dels impostos) A la babalà (í no *a lo loco) Es pentina a la manera de Marilyn; com Marilyn (i no *a lo Marilyn) És la de sempre; és la cançoneta de sempre (i no *lo de sempre)

Curs 2011/12

VALENCIÀ

CURS PAU25


16Unitat 11

Diccionari d’imatges: El paisatge.

Curs 2011/12

VALENCIÀ

CURS PAU25


17Unitat 11

Curs 2011/12

VALENCIÀ

CURS PAU25


18Unitat 11

Curs 2011/12

VALENCIÀ

CURS PAU25


19Unitat 11

Curs 2011/12

VALENCIÀ

CURS PAU25


20Unitat 11

Curs 2011/12

VALENCIÀ

CURS PAU25


21Unitat 11

Text: Engendrament de Jaume I

ot el món comprén, per ser un fet conegut, que la gràcia de Déu acompanya i acompanyarà tots els descendents del referit rei En Jaume, fill del senyor rei En Pere i de la molt il�lustre dona, senyora mena, Maria de Montpeller.

El seu naixement fou un miracle molt gran obrat per Déu. Per això ho vull contar. Així ho sabran tots els qui escoltaran aquest llibre d’ara endavant.

El rei En Pere prengué per muller i per reina la mena il�lustre senyora Maria de Montpeller tant per la noblesa del seu llinatge com per la seua pròpia noblesa. També perquè posseïa Montpeller i la baronia en lliure propietat.

El rei Pere era jove quan es casà amb ella. Però feia temps que anava enamorat d’altres dames. Arribà un dia que ja no tornà amb la reina Maria. [...] Els cònsols i prohoms de Montpeller s’adonaren del cas. Convocaren un cavaller de confiança del senyor rei en aquells fets. [...] Aleshores li digueren:

- Ara, saps quina qüestió volem proposar-te? Com ben bé saps, la reina és, entre les santes i honestes, una de les dones més bones del món. També saps que el senyor rei no la visita, amb el menyspreu i dany que això suposa per a tot el regne. Perquè, si ara mateix es mor el rei i no té un hereu, seria un desastre i un deshonor per a tota la seua terra. També per a Montpeller, que podria caure en altres mans. Nosaltres no voldríem, de cap de les maneres, que Montpeller isquera mai de la vida del regne d'Aragó. [...] Sabem que el senyor rei t'ho conta tot sobre l'amor que professa a una altra dona. També sabem que fas el que pots perquè ell la posseesca. Per això et demanem que li digues que ja tens resolt l'assumpte.

Ell la tindrà, però ella haurà d'anar molt secretament a la seua cambra. Vol que estiga tot a fosques a fi que ningú no la veja. D’açò el rei obtindrà gran satisfacció. Quan ell s'haurà gitat i tothom haurà eixit de la cort, vindràs ací, al consolat de Montpeller. Els dotze cònsols serem ací. Tindrem, entre cavallers i ciutadans, unes altres dotze de les millors persones de Montpeller i de la baronia. També la reina Maria es trobarà ací, amb nosaltres. L'acompanyaran dotze de les dones més principals de Montpeller amb dotze donzelles. Tots junts anirem vora el senyor rei. També hi vindran els dos notaris millors de Montpeller. L'oficial del bisbe, dos canonges i quatre religiosos. Cada home, cada dona i cada donzella portarà un ciri en la mà. L'encendran quan la reina Maria entrarà en la cambra del senyor rei. Tots hi estaran reunits, vora la porta de la cambra, fins a l'hora de l’alba, en què tu

T

Curs 2011/12

VALENCIÀ

CURS PAU25


22Unitat 11

l’obriràs. Una volta oberta, cadascun de nosaltres, amb ciris en la mà, entrarem en l’habitació del senyor rei. I ell se'n sorprendrà. Llavors, nosaltres li contarem tot el cas. Li mostrarem que al seu costat té la reina, nostra senyora Maria. També li direm que tenim fe en Déu i en madona santa Maria que en aquella nit engendrarà tal fruit que Déu i tot el món es posaran ben contents i el seu regne se'n beneficiarà. [...]

Així, diumenge a la nit, quan tota la gent s'havia gitat al palau, els referits vint-i-quatre homes bons, abats, priors, l'oficial del bisbe, els religiosos, les dotze donzelles i els notaris entraren al palau amb els ciris en la mà. Aleshores, la senyora reina hi entrà. Ells es quedaren resant fora, agenollats, tots junts. El rei i la reina hi realitzaren la seua diversió. El rei es pensava que tenia al seu costat la dona de la qual estava enamorat.

Totes les esglésies de Montpeller estigueren obertes durant aquella mateixa nit. Tot el poble present resava a Déu tal com s'havia manat i he dit abans.

Quan arribà l'alba, tots els prohoms i prelats, religiosos i dones, amb els ciris encesos, van entrar a la cambra on el rei havia dormit amb la reina. S'estranyà de tal forma que, a l'instant, botà sobre el llit. Agafa la seua espasa. Tots s'agenollaren, i li van dir plorant:

- Senyor, concediu-nos la vostra gràcia i perdó. Vegeu qui teniu al costat.

La reina s’alçà. El rei la va reconéixer. Li contaren tot allò que havien tractat i el rei, davant l'evidència dels esdeveniments, digué que tot allò era del gust de Déu i en compliment de la seua voluntat.

Ramon Muntaner. Crònica.

Curs 2011/12

VALENCIÀ

CURS PAU25


23Unitat 11

Exercicis de la unitat 11.

1. Corregeix els barbarismes d'aquestes frases: a. El pago del recibo de la llum s'ha adelantat i no he pogut ahorrar gens. __________________________________________________________ b. Lluís almorza cada dia un bocadill de jamon de York i tortilla de besugo. ___________________________________________________________ c. Els candelabros que m'has regalat són d'un metal barato, en vull uns de cobre. ___________________________________________________________ d. No és precís que m'esperes a l’andén, no sigues tonto. ___________________________________________________________ e. No sé saborejar el vi extranger, aixina que no és necessari que tragues el sacacorxos. ___________________________________________________________

2. Quines són les formes genuïnes de la nostra llengua per als barbarismes següents?

a. affaire: b. apeadero:

c. berbena: d. rendezvous:

e. toilette: f. suero: .

g. buzón: h. pupurri:

i. reprise: j. terremoto:

k. week-end: l. underground:

m. vivienda: n. manager:

o. christmas: p. baffle:

q. peatón: r. cercaries:

s. containers: t. pasillo:

Curs 2011/12

VALENCIÀ

CURS PAU25


24Unitat 11

3. Corregeix els barbarismes de les frases següents: a. La basura es té que traure als contenedors. ___________________________________________________________ b. És una tonteria aquest derrotxe, no m'agrada que m'embauquen ___________________________________________________________ c. El tren de cercaries no s'atura en aquest apeadero. ___________________________________________________________ d. No em va entregar el treball: és que em trau de les meues caselles. ___________________________________________________________ e. Desde luego això va ser un gran aconteiximent: tenim molt d'ingeni per a saber com aprovetxar cada rato. ___________________________________________________________ 4. Les oracions següents contenen errors. Torna-les a escriure correctament. El que ho haja dit ton pare no m'impressiona. ___________________________________________________________ En estiu és quan més m'agrada viatjar. ___________________________________________________________ El diumenge vaig passar la vesprada amb Pepa. ___________________________________________________________ Hem quedat el dijous per a anar al concert. ___________________________________________________________ Segons opinió del director, ha estat una acció irresponsable. ___________________________________________________________ El menjar massa ha fet que caigués malalta. ___________________________________________________________ És bonic el veure'ls tan encaramel.lats. ___________________________________________________________

Curs 2011/12

VALENCIÀ

CURS PAU25


25Unitat 11

5 En les frases següents hi ha expressions que no són correctes. Torna-les a escriure correctament. Van parlar lo més correctament que sabien. ___________________________________________________________ No parava de dir lo tard que se li havia fet. ___________________________________________________________ Lo que has amagat, trau-ho i dóna-m'ho. ___________________________________________________________ Contràriament a lo afirmat per ella, no som culpables. ___________________________________________________________ Estudieu i descanseu, podeu fer lo u i lo altre. ___________________________________________________________ No van reparar en lo delicat de la situació. ___________________________________________________________ ¿On has guardat tot lo meu? ___________________________________________________________ Fes això i lo demés ja ho faig jo. ___________________________________________________________ Van fer un viatge a lo llarg i ample pels Estats Units. ___________________________________________________________ Lo que passa és que no tens valor per a parlar-li clar. ___________________________________________________________ Si no vols, no vingues; dóna lo mateix. ___________________________________________________________

Curs 2011/12

VALENCIÀ

CURS PAU25


26Unitat 11

6. Tradueix les frases següents: Ven, de lo contrario me enfadaré. ___________________________________________________________ Aquella caída le hizo sufrir lo indecible. ___________________________________________________________ Se construyó una casa en lo alto de la montaña ___________________________________________________________ De pronto apareció ella: era lo que esperábamos. ___________________________________________________________ No lo compró por lo caro que era. ___________________________________________________________ Si supieras lo bobo que es, no le harías caso. ___________________________________________________________ En lo sucesivo, no me des estos sustos. ___________________________________________________________ Lo bello y lo siniestro a veces van más unidos de lo que crees. ___________________________________________________________ Lo vieron venir a lo lejos y se escondieron en la bodega. ___________________________________________________________ Da lo mismo, a mi que me quiten lo bailado. ___________________________________________________________ Hazlo todo lo bien que sepas. ___________________________________________________________ Por lo visto, no piensa devolverte el dinero. ___________________________________________________________ A lo sumo, le daran tres meses de prórroga. ___________________________________________________________

Curs 2011/12

VALENCIÀ

CURS PAU25


27Unitat 11

Conduce a lo loco. ___________________________________________________________ Lo peor del caso es que me dejó plantado. ___________________________________________________________ Lo tuyo es la música. ___________________________________________________________ Estos ejercicios tienen lo suyo. ___________________________________________________________ Lo cíerto es que el estreno fué un fracaso. ___________________________________________________________ Lo hecho, hecho està. ___________________________________________________________ Se peina a lo Kevin Costner.

Curs 2011/12

VALENCIÀ

CURS PAU25


28Unitat 11

Pràctica de comprensió escrita núm. 2 Solució de la prova de comprensió del text La Infància

V F

1 La protecció dels xiquets va sorgir en els llauradors europeus del segle XVIII. X

2 Fins el segle XVIII els xiquets rics eren criats per servents

X

3 A Rwanda hi ha molts xiquets que són caps de família. X

4 La infància del primer món està allargant-se molt. X

5 Les societats orientals inventen cada vegada més cerimònies. X

Text per a treballar la comprensió escrita.

La vida en l’any 1000

Si qualsevol de nosaltres haguera de conviure per una temporada amb

un habitant de la península Ibèrica de l’any 1000, és molt probable que amb

penes i treballs aconseguiria superar la prova. Els nostres avantpassats

mil�lenaris eren uns supervivents nats, que no solament havien d’enfrontar-se

a les guerres, sinó també a una cosa tan corrent en aquells temps com la falta

d’aliments, la fam generalitzada i tot tipus de malalties.

La societat estava bàsicament dividida en els següents ordes: el dels que

oraven, el dels que combatien i el dels que treballaven. La majoria dels

habitants vivien en cases de fang i sostre de palla, d’una sola habitació en el

centre de la qual estava la llar. A penes hi havia finestres per a impedir la fuga

de la calor i només hi havia un forat al sostre per on eixien els fums. Les

Curs 2011/12

VALENCIÀ

CURS PAU25


29Unitat 11

construccions de pedra estaven reservades a monestirs, esglésies, palaus i

castells. Els aristòcrates conservaven el tipus de vil�la romana, una gran casa

amb un pati central i habitacions més humils al voltant.

La vida era senzilla, dura i sobretot curta. L’esperança de vida en l’any

1000 no era superior als 30 anys. Aquells que els sobrepassaven rarament

aconseguien viure més de 55 anys. La vellesa era un privilegi que estava

restringit, com moltes altres coses, a nobles, reis i sobretot a alguns monjos

que tenien unes condicions de vida millors i podien arribar a complir els 60,

70 i, fins i tot, els 80 anys. La mortalitat infantil era enorme. S’estima que tan

sols tres de cada cinc dels nascuts aconseguien complir els deu anys, i en eixa

edat ja treballaven les terres tant com els adults, unes 12 o 14 hores diàries.

Posa una creu en la casella corresponent a cada afirmació, verdadera (V) o falsa (F)

V F

1

Els pobladors de la península Ibèrica de l’any mil patien guerres contínues i falta d’aliments, però afortunadament, poques malalties.

2 L’estructura social de l’any mil estava classificada en tres ordes.

3 La majoria de les vivendes tenien una sola habitació i el sostre de teules.

4 La perspectiva mitjana de duració de la vida d’un habitant de l’any mil no sobrepassava els 50 anys.

5 Envellir era un privilegi que no estava a l’abast de tot el món.

Documents

Tema 11 >25 Solucions dels exercicis del tema anterior ...mayores25.umh.es/doc/Temas/Valencià PAU25 2011-12 Unitat 11.pdf · Curs 2011/12 VALENCIÀ CURS PAU25 Pàg. UNIVERSITAT MIGUEL