Embed Size (px)
Citation preview
Tema 7: El sector servicis
Introducció Activitats no integrades en el
primari o en el secundari Finalitat
proporcionar servicis a la societat
Importància aporta més del 70 % del PIB
(any 2010) ocupa el 70 % de la població
activa (any 2010) indicador de desenvolupament
Elevat desenvolupament del sector i bosses de pobresa
servicis no arriben a tots
CLASSIFICACIÓ
PRIVAT PÚBLIC
Serveis
A l’empresa
Al consumidor
Socials
Distribució
2
3
Mecanització de l’agricultura:
agricultors passen a servicis
Creixement econòmic general:
capacitat adquisitiva
Avanç model societat benestar servicis públics estatals i
comunitaris
Canvi hàbits de consum:més servicis i menys béns
Terciarització indústria:assessoria, màrketing,
finances…
Desenvolupament del turisme
Incorporació de la dona al treball
FACTORS QUE HAN AFAVORIT LA
TERCIARITZACIÓ
4
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Comptabilitat Nacional de l’INE7
60,40%
10,50%3,3 %
15,0 %
10,80 %
Població activa en 1900
Agricultura
IndústriaConstrucció
Serveis
Altres
4, 5 %
28, 7 %
66, 8 %
Població activa en 2007
Serveis
Indústria
Agricultura
Font: ine.es Elaboració pròpia8
CARACTERÍSTIQUES
Incorporació noves tecnologies
Dominen empreses serveis
(comercials)
Desequilibris regionals
L’increment cal relacionar-lo amb el declivi dels
sectors primari i secundari.
L’ocupació real en el sector creix
ininterrompudamente des de la crisi de 1973.
Valors similars als països amb economies més
avançades.
Les diferències que persisteixen són per
motivacions temporals i econòmiques.
Comença vint anys més tard
Coincideix amb la crisi econòmica de 1973
Activitats sector han augmentat el seu
valor per damunt dels altres sectors productius.
9
0
10
20
30
40
50
60
7019
00
1910
1920
1930
1940
1950
1960
1970
1975
1980
1985
1990
1995
2000
2007
% s
obre
la p
obla
ció
activ
aEvolució de la població ocupada en el sector terciari
10
Afavorits per
Volum de població Grau d’urbanització Nivell desenvolupament i renda
Generen diferències en:• grau de terciarització• tipus de serveis
GRAU DE TERCIARITZACIÓ
comunitats turístiques centres administratius grans ciutats
APORTACIÓ DELS SERVEIS AL PIB
Serveis per a empreses o per a la producció: Madrid, Biscaia, Barça…
Serveis al consumidor: C.Valen, Múrcia, SE Andalusia, Balears, Canàries
Serveis poc qualificats: administració
Desequilibris territorials
11
Transports
12
Conjunt de mitjans i infraestructures que permeten el desplaçament de persones i mercaderies.
Reflecteix desequilibris territorials distribució població “ riquesa
Factor de desenvolupament regional Afavoreix l’accessibilitat
Afavoreix relacions Socials, culturals, internacionals
Influeix en l’organització territorial Vertebra el territori perquè els desplaçaments de mercaderies i
persones connecten regions.
Importància creixent de les telecomunicacions a l’acurtar les distànciesgeogràfiques. 13
Medi físic desfavorable
Xarxa de caràcter
radialA l’interior
domina transport
per carretera
Desequilibri territorial
Fort impacte medi
ambiental
Necessari millorar
integració en sistema
transport europeu
Competències descentralitzades
Característiques
14
15
16
Increment contaminació atmosfèrica
Contaminació acústica
Impacte visual
17
Competència Estat
Transport internacional El que discorre per més d’una CA Marina mercant Ports i aeroports comercials Espai i transport aeri Correus i telecomunicacions
Competència CCAA
Transport terrestre intracomunitari Ports i aeroports no comercials Comunicacions per cable
Competència Unió Europea
En el terrestre el que afecta a més d’un país L’extern en general
18
Xarxa de transports integrada en l’europea
Objectius
• Impulsar les xarxes transeuropees
• Evitar congestió de les carreteres i les rutes aèries: reequilibrar el pes entre els diferents modes de transport
• Reduir dependència del petroli, gasos d’efecte hivernacle : transport sostenible
• En especial amb les regionsi estats perifèrics
Repercusió en política espanyola
(Pla Estratègic d’Infraestructures de Transport)
• Alta velocitat i autovies amb Europa• Ajudes fons europeus infraestructures• Reduir impacte medi ambiental• Corregir radialitat• Equilibrar excessiu pes carretera• Millorar l’eficiència
Relació amb Europa
• A través dels Pirineus• Connexió Madrid-Lisboa• Nous eixos
• Burdeus – València• Toulouse - Barcelona
19
20
Competències• Govern central• CCAA• Cabildos• Diputacions
Xarxa radial
Concentra la major part del tràfic de persones i
mercaderies
Característiques tècniques variables
Caracteritzatper
Desequilibris territorials
DensitatKm carretera / km2
Madrid, Catalunya, València, Galícia, Cantàbric Extremadura, Aragó, Andalusia, Castella La Manxa i Castella - Lleó
Accessibilitat
• principals corredors radials• zones industrials i turístiques• confluència vies de gran
capacitat: Madrid, Saragossa i Barcelona
IMDKm recorreguts / Km xarxa
Política ambiental• reduir
contaminació amb les “carreteres
verdes”21
22
Pla Estratègic d’Infraestructures de Transport (PEIT) 2005 – 2020
Desenvolupament xarxa mallada alta capacitat integrada per autopistes i autovies, que completa, racionalitza i corregeix radialitat de la xarxa actual.
connectar capitals de província
Tancar eixos pendents Eix del Cantàbric (Santander – Galícia) Ruta de La Plata (Astúries – Huelva) Sagunt – Somport Autovia Mediterrani – Algecires – Cadis
Enllaç vall de l’Ebre – conca del Duero
Potenciar connexions amb Europa Acabar corredors internacionals entre Portugal i França (projectes prioritaris
de les XarxesTranseuropees de Transport).23
24
25
26
Competències• ADIF (Govern central) propietària infraestructura manteniment i gestió
• RENFE: xarxa convencional xarxa alta capacitat propietària dels trens
• FEVE: viatgers i mercaderiesvia estreta
Xarxa radial
Tres xarxes• Convencional: < 200 km / h• Alta velocitat: > 200 km / h• Via estreta: autonòmica
Característiques tècniques variables
Caracteritzat per
Modernització front a:• direcció única• trams sense electrificar• forts pendents• revolts
Tràfic de viatgers i mercaderies
Inferior a la mitjana europea
Desequilibris territorials
• equipament• accessibilitat
Mediambient
• integració paisatge• efecte barrera vies• no soroll• vies verdes
Millor equipades: Madrid, Biscaia, Saragossa, València, Barcelona Deficients: Lleó, Extremadura, Múrcia, Andalusia oriental
27
Barreres sobre el territori. 28
Transport per ferrocarril
Millorar:• accessibilitat ferroviària• seguretat
Reduir:• temps de viatge
Modernitzar xarxa•línies alta velocitat
Tràfic viatgers rodalia
Transport contenidors
Pla Estratègic d’Infraestructures
Integració ferroviària amb la Unió Europea• Integració en xarxes transeuropees• amplària europea• obertura de la xarxa ferroviària per al transport
nacional i internacional
29
30
20% supefície48 % població45 % PIB50 % tràfic terrestre mercancies
31
32
Extensa longitudde costa
Posició estratègica en rutes internacionals
Caracteritzat per
Competències compartides
Contrast tràfic viatgers i mercaderies
Tràfic viatgers escàs
Competència avió i carretera
Domina mercaderies Algesires
BilbaoBarcelona València
Hui creix tràfic
contenidors
Desequilibri territorial tràfic de
mercaderies
Refineries a zones consum
Infraestructures i equipaments
deficients
Millora en:• dipòsit mercaderies• accessos al port
necessari
PLA ESTRATÈGIC D’INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT (PEIT)• Especialització dels ports com a nodes de captació i distribució de mercaderies• Integració amb la UE a través de les autopistes del mar 33
35
36
Fort creixement
Canvis organització espacial economia
Creixementrenda
Abaratiment preus
Creixementdemanda
Creixementvols internacionals
Integració Espanya en l’economia globalitzada
Característiques
Xarxa
• Radial •Jeràrquica• Competències compartides
Madrid-Barajas:“HUB”
Desequilibri tràfic passatgers i mercaderies
Domina tràficpassatgers
Desequilibri territorial tràfic aeri
Dominen aeroprts de Madrid i Barcelona (“hub”)
Costa Mediterrani i arxipèlags (turisme)
Fort impacte ambiental
38
Objectius de futur
Especialització aeroports
Millorar:• accés urbà• serveis• infraestructures
Integració aèria amb la UE a través del
“Cel Únic Europeu”
39
40
Transport intermodal
Ús de diversos modes en la mateixa cadena de transport
Ús contenidors
Xarxa basada en
Corredors intermodals Nodes
Plataformes logístiques
41
LOGÍSTICASector amb gran capacitat per a generar valor afegit
en tot el cicle de les mercaderies
Comunitat Valenciana
Emplaçament estratègic Tradició productiva i exportadora
8 centres logístics de distribució intermodal que connectencarreteres-ferrocarril-ports + serveis auxiliars necessaris
Riba-roja, Alacant, Castelló, Villena, Sagunt, la Costera, Utiel, Vinaròs-Benicarló
Plataforma logística del Mediterrani Occidental
Mercaderies al menor cost possible
Complement a l’oferta de serveis logístics dels ports, aeroports i zones
industrials adjacents
Orientades a reforçar el transport
per ferrocarril: inclouen terminals
ferroviàries42
Utiel Riba-roja
La Costera
Villena
Sagunt
Castelló
Vinaròs-Benicarló
Centres logístics de la Comunitat Valenciana
43
El turisme
44
Espanya afavorida per
Recursos naturals• relleu• geologia• platges• clima• paisatges vegetals
Recursos culturals• monuments• museus• ciutats històriques• roïnes arqueolòqiques• fires• etc.
Per nombre de visitants
Per ingressos €
2na potència turística mundial
45
Model turístic tradicional
SOL I PLATJA
Poder adquisitiu baix
Oferta abundant i barata
Concentraciótemporal i espacial
Depén dels tour operadors
Despreocupació pelmedi ambient
AFAVORIT PER
FACTORS EXTERNS
Recuperaciód’Europa
Millora medistransport
FACTORS INTERNS
• Proximitat geogràfica• Medi físic atractiu• Patrimoni històric i cultural
• Política favorable• Preu pesseta 46
Crisisi del model tradicional (1973-1985):
Causes cojunturals: crisi del petroli Causes estructurals
Estacionalitat vacances d’estiu: 80 % turisme exterior infraestructura infrautilizada ocupació mà d’obra temporal saturació determinades regions turístiques
Encariment preus però no més qualitat serveisEscassa diversificació en l’ofertaEnvelliment població europea
Competència altres països47
CARACTERÍSTIQUES DEL TURISME A L’ACTUALITAT
L’OFERTA
Venedors administracions públiques (FITUR)
empresa privada
Instal·lacions turístiques
establiments hotelers de mitjana o baixa qualitat (PIMEs)
campings, apartaments, etc.
LA DEMANDA
Estrangers Britànics, alemanys, francesos,
italians, nòrdics… D’estiu Sol i platja Canvis per internet, baix cost…
Nacionals Madrid, Catalunya, C. Valenciana Menor concentració estacional i
espacial Més individual
ESTACIONALITAT Mesos d’estiu: saturació, pèrdua de qualitat, mediambient Infraestructures infrautilitzades Tendència a la reducció estacional 48
49
50
Elmundo.es
c) Ciutats d’interior• Turisme cultural
• Turisme de negocis
d) Galícia i cornisa cantàbrica• Turisme cultural
• Turisme naturalista
• Turisme religiós
a) Arxipèlags balear i canari• Turisme de sol i platja
clima accessibilitat qualitat platges i allotjaments
b) Litoral mediterrani• Turisme de sol i platja
clima accessibilitat: carretera / aèria qualitat platges i allotjaments
Les àrees
turístiques
51
REPERCUSIONS TURISME Sector bàsic per a l’economia
Efecte multiplicador sobre altres sectors Equilibra dèficit balança comercial Condiciona política transports
54
42 107 417 707 1129 11043008
8262
11565 11289
19039
33750
3849542170
41901
3812539596,1
1,526,11
14,25
24,1
34,530,34 30,12
38,0243,23
54,05 52,04
62,49
74,4
92,6
99,198,1
91,8992,62
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
0
5000
10000
15000
20000
25000
30000
35000
40000
45000
Visitants
(
Milions)
Ingressos
(
milions
€)
Entrada de turistes i ingressos per turisme entre els anys 1955 i 2010
Ingressos Visitants
FONT: IET i INE. Elaboració pròpia55
Sociològiques
afavoreix contacte multicultural
altera mode de vida, costums i
tradicions
Ordenació del territori
↑ densitat construcció i especulaciósòl
ordena àrees circumdants
revaloritza el sòl agrari dels voltants
activitats servei al turisme: restaurant
conflictes per ús recursos i del sòlagrari
Deteriorament mediambiental alteracions paisatgístiques costa alacantina i malaguenya
degradació paisatge: grans edificis
urbanització descontrolada- destrucció front platja- agressions irreversibles al medi
sobrecàrrega: excés de residus sòlids
Demogràfiques i poblament augmenta població jove en àrees turístiques
estrangers afincats a Espanya: ↑ nº de vells
creació noves estructures de poblament i consolidació de conurbacions en la costa
recuperació patrimoni arquitectònic
56
57
58
59
POLÍTICA TURÍSTICA
potenciar turisme de qualitat millora infraestructura, modernització compatibilitat mediambient
ampliar oferta turística i reduïr l’estacionalitat
↓ dependència de l’exterior amb tour – operadors nacionals.
potenciar altres regions per evitar saturació i concentració.
compatibilitzar desenvolupament turisme i mediambient.60
El comerç
61
El comerç interior
Localització comercial condicionada per
existencia medis de transport
mercat consumidor amb poder adquisitiu
Causants de desequilibristerritorials
62
Característiques augment capacitat de compra diversificació dels clients dispersió consumidors per dipersió poblament urbà freqüència compres però quantitat nous canals de distribució: autoserveis
Activitat comercial afavorida per
- publicitat- estudis de marketing conèixer gusts consumidor- nous canals de distribució: autoserveis- facilitats pagament: targetes- innovació tecnològica: equipament, lectors barres de còdis.
63
1.559.084
EL COMERÇ EXTERIOR
Intercanvi de béns i serveis entre dos països
EXPORTACIONS IMPORTACIONS BALANÇA COMERCIAL- = vendre a un altre país importància productes
sector primari equipament, automòbils
i aliments foment competitivitat UE principal client
Creixement per: obertura a l’economia internacional 1959 entrada en la UE globalització de l’economia
comprar a un altre país Expansió demanda interna
equipament, energia i automòbils UE principal proveedor Àsia
tradicionalment negativa dos períodes greus:
- Crisi energètica- Entrada en la UE
65
66
Font: ine.es (elaboració pròpia)67
Font: ine.es (elaboració pròpia)
(Exportacions / Importacions) x 100
68
Font: Secretaria d’Estat de Comerç amb dades del Departament de Duanes i II.EE de l’Agència Tributària (Elaboració pròpia)69
Font: Secretaria d’Estat de Comerç amb dades del Departament de Duanes i II.EE de l’Agència Tributària (Elaboració pròpia)70
Font: Secretaria d’Estat de Comerç amb dades del Departament de Duanes i II.EE de l’Agència Tributària (Elaboració pròpia)71
I ara que s’ha acabat el tema, ens n’anem?
72
