TEMA 8.- LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L’URSS (1917-41).

Història del Món Contemporani1r de Batxillerat

TEMA 8.- LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L’URSS (1917-41).

1.- LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ. 2.- L’ANTECEDENT: EL DIUMENGE SAGNANT O

REVOLUCIÓ DEL 1905. 3.- LA REVOLUCIÓ BURGESA DE FEBRER DEL 1917. 4.- LA REVOLUCIÓ OBRERA D’OCTUBRE DEL 1917. 5.- DE LENIN A STALIN. 6.- L’ÈPOCA DE STALIN.

1.- LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ.

1.1.- Causes econòmiques. 1.2.- Causes socials. 1.3.- Causes demogràfiques. 1.4.- Causes polítiques.

1.1.- Causes econòmiques.Agricultura arcaica, endarrerida i de subsistència: la majoria de la població es

dedica a ella i no es produeix suficient → misèria i fam.

Repartiment molt desigual de la propietat: tsar, església i noblesa tenen quasi tota la terra, mentre els camperols no tenen a penes terres pròpies (→ descontent)

Industrialització tardana, feble, depenent del capital estranger i centrada a les grans ciutats → proletariat molt pobre (→ descontent)

“El recolzament estatal a la indústria, l’escala en què s’actuava, la concentració del control, els estrets vincles entre les indústries i els bancs, i la presència de capitalestranger van ser les característiques de l’economia russa en aquesta època”TOM KEMP: La Revolució Industrial a l’Europa del segle XIX.

La Iª Guerra Mundial afectarà més als pobres, agreujant lesdiferències econòmiques i socials i el descontent

1.2.- Causes socials.

Societat quasi feudal,fortament polaritzada

Classes altes propietàries: tsar, aristocràcia, esglèsia i escassa burgesia

Classes baixes molt nombroses i molt pobres: camperols pobres sobretot i el nou proletariat industrial de les grans ciutats

Escassa classe mitjana: poca demanda interna i grans diferències entrerics i pobres → dificultats per modernitzar el país

Molt de poder i influència de l’església ortodoxa, que recolza els rics front els pobres

Tradició de revoltes i protestes al camp i organització ràpida del nou proletariat a les ciutats → protestes

1.3.- Causes demogràfiques.1.4.- Causes polítiques (I).

DEMOGRÀFIQUES: es passa de 87 milions (1870) a 175 (1914) → superpoblació rural: el 80% de la població es dedica a l’agricultura i no hi ha prou menjar per a tots

POLÍTIQUES

Autocràcia tsarista: el tsar és un monarca absolut que té tot el poder i governa ambl’ajuda de la noblesa, l’església, l’exèrcit, la policia secreta i una burocràcia corrupta

Molta corrupció política i a l’administració

Absència total de drets i llibertats individuals

“Benvolgut germà: Aquest qualificatiu em sembla el més convenient perquè, en aquesta carta, em dirigeisc menys a l’emperador i a l’home que al germà. I, a més, us escric quasi des de l’altre món, trobant-me a l’espera d’una mort molt pròxima. (...) Una tercera part de Rússia està sotmesa a una contínua vigilància policial; l’exèrcit de policies coneguts i secretsaugmenta sense parar; les presons, els llocs de deportació i els calabossos estan plens; a més de dos-cents mil criminalsde dret comú, hi ha un nombre considerable de condemnats polítics entre els quals hi ha ara multitud d’obrers. La censura,amb les seues mesures repressives, ha arribat fins a un grau mai conegut. Les persecucions religioses no van ser mai tan freqüents ni tan cruels com ara, i cada vegada ho són més. A les ciutats i els centres industrials s’han concentrat les tropes, que armades amb fusells s’han enviat contra el poble.En alguns punts ja s’han produït xocs i matances i en altres punts es preparen, i la seua crueltat encara serà major. El resultat de tota aquesta activitat cruel del govern és que el poble agricultor, els cent milions d’homes sobre els qualsestà fundada la potència de Rússia, malgrat les despeses del govern que creixen considerablement, o millor dit gràcies aaquest creixement del pressupost, s’empobreixen d’any en any, de forma que la fam ha arribat a ser l’estat normal, a l’igualque el descontent de totes les classes i la seua hostilitat contra el govern. L’autocràcia és una forma de govern que ha mort. Tal vegada responga encara a les necessitats d’algun poble de l’Àfrica central, allunyats de la resta del món, però no respon a les necessitats d’un poble rus cada dia més culte, gràciesa la instrucció que va sent cada vegada més general. Així és que per a sostindre aquesta forma de govern i l’ortodòxia lligada a ell és precís, com es fa ara, utilitzar tots els mitjans de violència, la vigilància policial més activa i severa que abans, els suplicis, les persecucions religioses, la prohibició de llibres i de periòdics, la deformació de l’educació i de totaclasse d’actes de perversió i crueltat. Tals han estat fins ara els actes del vostre regnat (...).”

LEO TOLSTOI: Carta al tsar Nicolau II (16 de gener del 1902).

Pèssima política exteriordel tsar Nicolau II

Derrotes contra Japó (1904-05)

Entrada en la Iª Guerra MundialFort descontent