LES TISORETES (FORFICULA AURICULARIA) es coneixen amb una llarga llista de noms, elmés popular dels quals és aquest. Les podem trobar en llocs ombrívols i humits, com a sota deles pedres i enmig de l’escorça dels arbres. Tot i el seu aspecte i les pinces del final del’abdomen, són totalment inofensives. Per Jordi Comellas

15Regió7 | DISSABTE, 26 DE MARÇ DEL 2011FAUNA�REVISTA

FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 127Podeu consultar totes les pàgines a: bloc.regio7.cat/fauna

REP

ORT

ATGE

FOT

OGR

ÀFI

C D

E :J

OR

DI C

OM

ELLA

S

es coneixem pel nom de tisoretes o estisore-tes, i, tot i que el seu aspecte és un pèl enig-màtic, són uns insectes molt populars que alllarg del nostre país es coneixen amb una llar-

ga llista de noms: papasastres, papaorelles, cuca forca-da, sastre, tallarobes, sastrets, xurigaca, papanúvia, for-cadella, tallamocs, talladits, tallacames, tallacanyes,corcollanes, la majoria dels quals fan referència a les pin-ces que tenen al final de l’abdomen, que ens recordenunes tisores. En castellà es coneixen amb el nom de ti-jereta, cortapichas o pinchaorejas.

Pertanyen a l’ordre dels dermàpters (del grec dermos,pell, i pteron, ala), dels quals n’hi ha unes . espècies.Tenen el cos allargat, de color marró/vermellós, i al final

de l’abdomen tenen unes pinces, semblants a unes te-nalles o a unes tisores, que en el cas dels mascles són méscorbades que en el de les femelles i que els primers uti-litzen per subjectar la femella durant l’aparellament. Te-nen tres parells de potes potents, dues llargues antenes,i unes ales que gairebé no despleguen mai.

Viuen a sota de les pedres, dels testos, en forats, o en-tre les escorces dels arbres, sempre en llocs ombrívols ihumits. S’alimenten tant de vegetals, ja sigui vius, comara flors, fruites, fruits silvestres, brots i grans, com en des-composició, i també de petis insectes com ara pugonsi ous d’altres insectes. La femella pon els ous en un fo-rat que excava ella mateixa a terra, i els neteja acurada-ment per evitar infeccions de fongs a causa de la humi-

tat. Dels ous en surten unes nimfes d’aspecte semblanta la fase d’adults, però més petites i més clares de color,que fins que no arriben a aquesta fase muden unes qua-tre o cinc vegades.

Tot i que abans hi havia la creença popular que s’ha-via d’anar amb compte amb aquestes animalons perquèsi se’ns ficaven a les orelles ens deixarien sords, no no-més són uns insectes totalment inofensius, sinó que perla seva alimentació són beneficiosos per a l’agricultura,ja que ingereixen grans quantitats de pugons. Amb l’ar-ribada del fred, el mascle mor i la femella s’enterra sotaterra i cuida les nimfes, fins que, amb l’arribada de l’es-tiu, també mor. La resta de l’any són d’hàbits més aviatcrepusculars i nocturns, i passen la resta del dia amagades.

L

SÓN DEL TOTINOFENSIVES. Depetits ens volien fercreure que si se’nsficaven per les orellesens foradarien el timpà iens deixarien sords,però, tot i el seuaspecte, són insectestotalment inofensius ibeneficiosos per al’agricultura, ja queingereixen gransquantitats de pugons

�

«Compte amb les orelles»ENS DEIEN