Tot un monEl material didàctic Tot un Món vol omplir aquest buit. Aprofitant un producte d’alta qualitat de Televisió de Catalunya, el material educatiu vol acostar el fenomen

Tot un MónM A T E R I A L D I D À C T I C

Eumo Editorial / Fundació Jaume Bofill

Miquel Àngel Essomba

D’una banda els centres educatius es troben sovint en la situacióde voler assumir el repte de la immigració com a propi i col·locar-lo en un lloc destacat del seu projecte educatiu i curricular, però,d’altra banda, de vegades es troben mancats d’idees o de recursosper a poder impulsar accions concretes.

El material didàctic Tot un Món vol omplir aquest buit. Aprofitantun producte d’alta qualitat de Televisió de Catalunya, el materialeducatiu vol acostar el fenomen migratori a les aules des d’unenfocament que defuig l’alarmisme i la falsa tolerància. Ofereixunes propostes didàctiques adaptades a les característiquesevolutives i als interessos dels alumnes, segons els nivellsd’educació obligatòria i postobligatòria.

Aquest material és el quart número de la col·lecció ConciutadaniaIntercultural, una col·lecció que ofereix recursos i materials reflexiusi d’aplicació pràctica per a la gestió de la diversitat sociocultural.

Miquel Àngel Essomba Gelabert és professor de didàcticai organització educativa de la Universitat Autònoma de Barcelona,exportaveu de SOS Racisme Catalunya i col·laborador habitual de laFundació Jaume Bofill.

ISBN 978- 84- 9766- 235- 2

9 7 8 8 4 9 7 6 6 2 3 5 2

MA

TE

RI

AL

D

ID

ÀC

TI

C

Tot un Món Presentació | 1

Presentació

L’any 2004 Televisió de Catalunya feia seva la proposta de la Fundació Jaume Bofillde produir un programa que apropés la realitat de la immigració a la societat catalanaa través de la petita pantalla. Aquella aposta de la FJB i de TVC va ser possible grà-cies a la inestimable aposta de Caixa de Sabadell. Des de l’octubre de 2004 fins al ju-liol de 2007 «Tot un Món» ha emès 232 programes, amb una audiència mitjana dequasi 200.000 persones.

L’èxit del programa cal atribuir-lo a l’equip de TVC, representat per Carles Solà i Mò-nica Zapico (director i redactora respectivament) i també al consell assessor integratper Marta Casas, Doris Boira, Francesc Xavier Giró i Fathia Benhammou com a coor-dinadora, que des de l’inici del projecte ha desenvolupat la seva funció amb moltd’encert i també d’entusiasme.

La qualitat del material televisiu és evident. L’enfocament del fenomen de la immigra-ció defuig l’alarmisme i la falsa tolerància. I semblava obligat no deixar passar l’opor-tunitat d’aprofitar-lo amb una finalitat educativa. És per això que hem elaborat el ma-terial que teniu a les mans, una proposta per treballar el fenomen de la immigració al’aula. La novetat que presenta respecte d’altres productes educatius rau, precisa-ment, en la utilització dels reportatges videogràfics que complementen la propostad’actuacions pedagògiques, ja prou sòlida per ella mateixa. El format dels reportat-ges, —d’uns 3 minuts aproximadament cada un— és un gran incentiu per reforçar eltreball a l’aula proposat en els diversos capítols d’aquesta publicació.

El material didàctic ha estat elaborat pel professor de la Universitat Autònoma de Bar-celona Miquel Àngel Essomba. Abans de la publicació ha estat contrastat amb alum-nes dels centres Can Jofresa (Terrassa), IES Arnau Cadell (Sant Cugat del Vallès), IESCelestí Bellera (Granollers), IES Llagostera (Llagostera) i, després de les sessions decontrast s’hi han introduït millores per tal de garantir una millor adequació dels mate-rials a la funció educativa prevista.

Actualment estem elaborant un segon material a partir de nous reportatges amb un enfocament més socioafectiu que el que teniu a les mans, en què s’ha optat per unenfocament més aviat cognitiu. Des de les institucions implicades en el projecte tele-visiu de «Tot un Món», animem els docents a utilitzar aquest material pedagògic i afer-nos arribar ([email protected]) opinions i suggeriments per millorar la qualitat i ido-neïtat dels materials futurs.

Jordi SÀNCHEZ

Director de la Fundació Jaume Bofill

Tot_un_mon.qxp 4/10/07 13:00 Página 1


Tot un Món Introducció | 7

TOT UN MÓN a l'escola

Dir que la immigració esdevé un dels reptes defutur de la nostra societat resulta, a les acaba-lles del primer decenni d’aquest nou segle, unaobvietat. Catalunya és i serà un país immers enla globalització, de la qual la immigració és unade les conseqüències més palpables, i haurà decontinuar assajant per donar resposta a aquestfenomen global des d’una perspectiva local.

Sembla clar que el principi que garanteix i orien-ta una inclusió adequada dels immigrats és lacohesió social. I aquesta cohesió passa neces-sàriament per la generació d’espais i projectesen els quals tots els ciutadans tinguin l’oportuni-tat d’interactuar i d’obtenir informació en condi-cions d’una certa intersubjectivitat. Només desde l’acció en aquest sentit es poden prevenir ladiscriminació i el racisme allà on no han apare-gut, o preparar la intervenció en aquells indretson ja són, dissortadament, una realitat.

L’educació en general, i l’escola en particular,tenen un rol central a l’hora d’estructurar espaisi projectes ad hoc, per molts motius. Per l’esco-la hi passen tots els futurs ciutadans, cosa quesignifica una gran oportunitat per arribar al mà-xim de gent possible. D’altra banda, la finalitatdels centres educatius consisteix precisamenta ajudar a fomentar uns valors favorables a laconvivència i a la diversitat, un encaix perfectequan parlem d’immigració. I tampoc no podemoblidar que per la institució no solament hi pas-sen infants i joves, sinó també adults, i això faque l’escola incideixi sobre el conjunt de les co-munitats, i no solament sobre un sector de po-blació.

Els centres educatius sovint es troben en unasituació anòmala: volen assumir el repte de laimmigració com a propi i li reserven un lloc des-tacat en el projecte educatiu i curricular, però estroben mancats d’idees o de recursos per po-der impulsar accions concretes. Aquest ma-terial didàctic, TOT UN MÓN, pretén omplir unamica aquest buit. Aprofitant un producte televi-siu d’alta qualitat, es vol acostar el fenomen mi-gratori a les aules des d’un enfocament que de-fuig l’alarmisme o la falsa tolerància.

Introducció



L’activitat educativa que proposem de realitzar alvoltant del programa TOT UN MÓN es contextualit-za en un marc ampli que podríem denominar unaEducació per a la Ciutadania:

• Una Educació per a la Ciutadania respectedel tema de la immigració ha de tenir encompte dues dimensions: la sociopolítica—els drets i deures propis de cada ciutadàen general, i del ciutadà d’origen estranger enparticular— i la simbolicocultural —les ca-racterístiques culturals comunes i específi-ques de l’entorn immediat, familiar i globaldels ciutadans.

• L’oferta d’espais i oportunitats per a l’apre-nentatge ha de contemplar un procés crei-xent de complexitat cognitiva i socioafecti-va, d’acord amb les possibilitats evolutives ide desenvolupament de la persona en cadamoment. Es tracta de fomentar des de la pre-sa de consciència fins a la presa d’un po-sicionament personal, passant per la com-prensió dels fenòmens culturals i polítics dela societat, i l’adquisició de competència crí-tica per saber-s’hi situar.

• Convé combinar activitats que plantegin tantaspectes de mirada a l’interior del subjecteamb vista a la transformació personal comaspectes de mirada a l’exterior perquè esprodueixi un aprenentatge pel que fa a l’en-torn social i cultural.

• Les activitats han de plantejar aspectes decaràcter descriptiu i de caràcter crític d’allòaprès, pas imprescindible per provocar unaconstrucció de coneixement sobre la realitatde la immigració que sigui emancipada, lliurei que es produeixi en condicions d’igualtat.

• El disseny dels distints estadis de treball hade respondre a una lògica global i circularque condueixi la persona a través d’un recor-regut d’aprenentatge que comença i acabaen el mateix lloc, però que canvia la perspec-tiva i la competència social d’aquell que hafet el camí pel que fa als temes identitaris i deciutadania.

Característiques del material didàctic

L’enfocament del material aprofita l’aproxima-ció intercultural que proporciona la realitat mi-gratòria, ja que:

• Parla de l’ara i aquí, de persones reals quepoden ser els nostres veïns, la qual cosa faque sigui significatiu.

• Defuig un enfocament culturalista i parladels diversos aspectes reals de la vida quo-tidiana.

TOT UN MÓN és un instrument de suport a unaproposta pedagògica més àmplia d’Educacióper a la Ciutadania que du a terme el centre, ino pot ser considerat un element tancat en simateix. Des d’aquest punt de vista, aquestaproposta és una invitació a treballar en grup.

El material és una invitació a enraonar en grup:

• Perquè enraonar és la millor manera de mo-tivar.

• Perquè enraonar fa pensar.• Perquè en grup és com es construeixen els

estereotips i els prejudicis.• Perquè enraonant és com els educadors po-

dem intervenir de forma directa.• Perquè el grup conté un potencial que facili-

ta reconduir actituds per imitació, observa-ció o modelatge.

Des d’un punt de vista més fonamentador, vo-lem destacar les següents característiques delmaterial:

• Enraonem de persones immigrades, i nod’immigració: quan parlem d’aspectes abs-tractes (lleis, etc.), ho fem des del punt devista que afecta les persones.

• Enraonem de la diversitat: promovem elcontrast entre persones del mateix origen,trenquem la imatge d’homogeneïtat de lespersones per la seva procedència.

• Enraonem de l’ara i aquí: ens interessa lahistòria viva, parlem de situacions properes.

• Enraonem per aprendre a trencar esquemes.



• Enraonem per conèixer i comprendre, no perjutjar: volem que el judici sigui lliure, però ne-cessàriament fonamentat.

Estructura del material didàctic

El material està dividit en dues parts ben dife-renciades. En una primera part, adreçada alprofessorat, s’hi recull:

• Informació rellevant sobre l’encaix de lespropostes didàctiques en el desenvolupa-ment del currículum educatiu.

• Orientacions bàsiques per al desenvolupa-ment de les propostes didàctiques. Al finalde la proposta de cada nivell el professorattrobarà l’exemple de com desenvolupar unasessió.

• Un apartat amb informació complementàriaque conté un glossari, referències bibliogrà-fiques i webs d’interès.

En una segona part, els professionals de l’edu-cació hi trobaran les activitats que s’han de fo-tocopiar per poder treballar amb l’alumnat, divi-dides en tres nivells segons la franja d’edat onivell educatiu a què s’adrecen:

• Nivell de CONEIXEMENT: elaborat per anois i noies del cicle superior de Primària iprimer cicle d’ESO. Planteja activitats que,partint del programa televisiu, pretenen

acostar informació sobre la realitat de laimmigració a Catalunya. La finalitat és quel’alumnat, un cop treballades les activitats,disposi de dades contrastades, tingui unaactitud respectuosa i hagi adquirit unes ha-bilitats favorables a un acostament positiu alfet migratori.

• Nivell de COMPRENSIÓ: elaborat per a nois inoies del segon cicle d’ESO. En aquestaedat, etapa final de l’Ensenyament Obligato-ri, es pressuposa un coneixement bàsicsobre la immigració, per la qual cosa es pro-posa un enfocament des de l’anàlisi de l’im-pacte de la realitat migratòria en el país, lesproblemàtiques que genera i les alternativesque s’hi intueixen.

• Nivell d’ACCIÓ SOCIAL: elaborat per a l’a-lumnat de Batxillerat i de Cicles Formatius.La intenció d’aquest tercer nivell és que uncop l’alumnat disposi de les eines de conei-xement i de comprensió del fenomen migra-tori, aprofundeixi en els models de societat il’ordenament jurídic que caldria per assoliruna societat amb altes quotes de benestar iconvivència per a tots i entre tots.

Els continguts de les activitats procuren res-pondre a la finalitat i el sentit de cada nivell. Elstrobem recollits en la taula de la pàgina se-güent, juntament amb els títols dels capítols oclips del programa que han estat escollits pertreballar-los, vuit per als nivells 1 i 2, i deu per alnivell 3.



CONTINGUTS CAPÍTOLS DEL PROGRAMA

Nivell 1 - Coneixement

Nivell 2 - Comprensió

• Característiques generals de la immigració aCatalunya

• L’arribada

• Immigració i habitatge

• Immigració i escola

• Diversitat cultural

• Remeses, diners cap a casa• Com entren: la patera• La comunitat xinesa• Equatorians a Madrid• Carrers amb molta vida• Compartir l’habitatge• Els esplais i l’escola• La celebració

• Els joves immigrats

• Les dificultats de les persones immigradesper a la inclusió social

• Racisme i discriminació

• La construcció de la identitat

• La dona immigrada

• Mites i rumors• Ulldecona: 24% d’immigrants• Arrelar• El mocador• Els fills• Racisme i xenofòbia• Problemes a casa• A judici i a la presó

Nivell 3 - Acció social

• Drets i llibertats de les persones estrangeresa l’Estat espanyol

• Model de societat intercultural

• Desigualtat en l’àmbit laboral

• La dificultat dels papers

• Alternatives a les desigualtats plantejadesper la llei

• Perdent els papers• Treballant sense papers• Cambrers i cuiners• Immigrants autònoms• Reagrupament familiar• Immigrants en barris d’immigrants• Arribar i adaptar-se• Teixint xarxes• Tancaments: Llei d’Estrangeria• Ciutadans amb nacionalitat




Tot un Món Guia per al professorat | 13

UNA EINA PER ALDESENVOLUPAMENTDEL CURRÍCULUM

Educació Primària1

Entre els objectius generals del currículum de l’E-ducació Primària, n’hi ha dos que tenen relaciódirecta amb la proposta didàctica de TOT UN MÓN:

3. Mostrar-se participatiu i solidari de formaresponsable i respectar els valors morals,socials i ètics propis i dels altres, per exer-citar-se en els principis bàsics de la convi-vència i d’estima per la pau.

13. Conèixer el patrimoni cultural i gaudir-ne,per participar en la seva conservació i res-pectar la diversitat lingüística i culturaldels pobles i les persones.

I en la concreció d’aquests objectius generalsd’etapa per al cicle superior (10-12 anys), conti-nuem trobant la correspondència entre allò quedisposa la normativa curricular i les finalitatsd’aquest material didàctic:

3.1. Mostrar-se participatiu i solidari en els va-lors bàsics que regeixen la vida i la convi-vència humana.

3.2. Adequar la pròpia conducta a les normes ivalors bàsics de convivència humana i sa-ber rectificar quan la forma d’actuar s’a-parta d’aquestes normes i valors.

3.3. Assumir responsablement i amb sentit crí-tic els valors morals, socials i ètics i ad-quirits com a afirmació de la personalitatpròpia.

13.3. Valorar la diversitat lingüística i culturalcom a element enriquidor del patrimonidels pobles.

De fet, la proposta d’etapa per a l’Educació Pri-mària es fonamenta en una educació integral,social i moral, elements imprescindibles d’unaEducació per a la Ciutadania compromesa amb

Guia per al professorat

1. Informació elaborada a partir del DECRET 179/2002, de25 de juny, pel qual es modifiquen el Decrets següents:Decret 75/1992, de 9 de març, pel qual es va establir l’or-denació general dels ensenyaments de l’Educació Infan-til, l’Educació Primària i l’Educació Secundària Obligatò-ria a Catalunya; el Decret 96/1992, de 28 d’abril, pel quals’estableix l’ordenació dels ensenyaments d’EducacióSecundària Obligatòria i, finalment, el Decret 75/1996, de5 de març, pel qual s’estableix l’ordenació dels crèditsvariables de l’Educació Secundària Obligatòria.




Tot un Món Una eina per al desenvolupament del currículum | 14

la convivència amb la immigració i la diversitatcultural. En aquest sentit, destaquem l’èmfasidel currículum de l’Educació Primària en els te-mes transversals, sobretot tres que tenen rela-ció directa amb el contingut de la proposta di-dàctica de TOT UN MÓN:

• Educació per a la pau.• Educació moral i cívica.• Educació per a la diversitat intercultural.

A continuació, i d’una manera molt breu, pre-sentem com s’han incorporat els temes trans-versals a l’Àrea de Coneixement del Medi So-cial i Cultural, que és l’àrea on encaixa més béel treball sistemàtic de la proposta didàcticaTOT UN MÓN.

Educació per a la pau

• Desenvolupar actituds que afavoreixin eldiàleg, la solidaritat, la tolerància i la no-dis-criminació en l’entorn social, en les activitatshumanes i en els treballs col·lectius, cosaque repercutirà en la convivència pacífica.

• Conèixer els mecanismes de resolució deconflictes d’interessos i els organismes en-carregats de mantenir la pau i defensar elsdrets humans.

• Valorar l’ús del diàleg com a actitud normalper resoldre conflictes, contrastar opinions iharmonitzar interessos; situar-se en el puntde vista d’altres persones i lluitar, d’acordamb les pròpies possibilitats, a favor de lapau i la convivència.

• Adoptar una postura de compromís actiu endefensa dels drets humans i per a la supera-ció de tota mena de discriminacions i situa-cions que reflecteixin una actitud insolidàriai intolerant.

Educació moral i cívica

• Conèixer el mecanisme de funcionamentd’algunes organitzacions socials i polítiques,defensar activament els drets i els deures decada membre de la societat i valorar el dià-leg com a instrument per solucionar els pro-blemes de convivència.

• Sensibilitzar-se davant els problemes de l’e-migració, respectar els símbols, costums iformes de vida d’altres pobles i nacions i re-butjar tota mena de discriminacions.

• Valorar la solidaritat entre els països i adop-tar una actitud de compromís actiu en la de-fensa dels drets humans i el medi.

• Respectar les restes historicoartístiques pre-sents en el medi.

• Respectar les normes de convivència i fo-mentar una participació activa en els treballscol·lectius i les organitzacions socials.

Educació per a la diversitatintercultural

• Interessar-se per conèixer la cultura i les for-mes de vida de diferents pobles i nacions idels col·lectius minoritaris de l’entorn, i pro-moure actituds d’aproximació i d’interrelacióa fi de fomentar un enriquiment mutu i afa-vorir el respecte dels drets fonamentals.

• Identificar i comparar la diversitat cultural,ètnica, econòmica, etc., amb altres perso-nes o grups de l’entorn o de diferents in-drets del món, i valorar la necessitat de pro-moure una societat i un món interculturals.

• Valorar i respectar les formes de vida, elscostums i els valors dels diversos grups èt-nics que han participat en la creació de lanostra cultura com una preciosa herència dela civilització, i adoptar una actitud críticadavant les discriminacions i injustícies cap aaltres cultures en diferents moments de lahistòria i en l’actualitat.

Entre els objectius generals de l’Àrea de Conei-xement del Medi Social i Cultural per a aquestaetapa, n’hi ha dos que coincideixen amb els ob-jectius de TOT UN MÓN:

8. Reconèixer, valorar i complir les normes so-cials relacionades amb el respecte a si mateixi a les altres persones i aquelles que regulenles relacions i la convivència entre la diversitatde grups que configuren la pròpia comunitat.

9. Respectar els valors morals, socials i èticspropis i dels altres a partir de l’exercici delsdrets i deures democràtics en les seves ac-tuacions convivencials.




Si mirem la concreció d’aquests objectius ge-nerals d’àrea per al Cicle Superior, continuaremtrobant una estreta relació entre la propostacurricular i la proposta que aquest material ofe-reix per treballar el tema de la immigració.

8A. Conèixer, respectar i acceptar les diferèn-cies, els valors i interessos dels diferentsgrups de pertinença.

8B. Assumir de forma constructiva, responsa-ble i solidària els compromisos adquirits,aplicant actituds tolerants i flexibles, i valo-rant el debat i la confrontació d’interessoscom a aspectes que contribueixen a laconsecució de posicions més objectives ienriquidores per a tots els membres delgrup.

9A. Demostrar sensibilitat pels drets i els deu-res que tenim les persones, les unes en-vers les altres, i comportar-se d’acord ambles normes que regulen la vida quotidiana ipersonal com a ciutadans i com a mem-bres d’una organització política.

9C. Defensar els drets i deures com un bé in-alienable i definidor de qualsevol grup so-cial.

Finalment, entre els continguts propis de l’Àreade Coneixement del Medi Social i Cultural peral Cicle Superior de l’etapa d’Educació Primà-ria, distribuïts en quatre grans blocs (les perso-nes i l’organització, les persones i el territori,activitats humanes i l’evolució històrica), tro-bem que la proposta didàctica TOT UN MÓN ésútil com a material per desenvolupar els con-ceptes, les actituds i els procediments del blocLes persones i l’organització, que detallem acontinuació:

Conceptes

1. Dades d’identificació personal amb relacióa si mateix i als espais on es desenvolupala vida quotidiana.

2. Drets i deures personals i col·lectius.3. L’organització de la vida social.4. La població (densitat, grups de població,

moviments naturals i migratoris).5. L’organització política de Catalunya, de l’Es-

tat espanyol, de la Unió Europea i de l’ONU.

6. L’organització territorial i la població a Ca-talunya, a l’Estat espanyol i al món.

Procediments

1. Ús de tècniques, instruments, aparells i do-cuments per obtenir informació, i utilització,si escau, dels instruments i recursos de latecnologia de la informació per processar-la i representar-la.

2. Plantejament de problemes i de preguntesrelacionats amb fets verificables i iniciació ala formulació d’hipòtesis relacionades ambfets verificables.

3. Formulacions de generalitzacions a partir del’anàlisi i el contrast de les informacions re-collides en altres àmbits, fets o situacions.

4. Selecció de fonts d’informació bàsiques, directes i indirectes, i utilització d’eines apro-piades de processament de les dades obtin-gudes per facilitar la representació i l’elabo-ració de conclusions.

5. Expressió de conclusions amb diferents ti-pus de suport.

Actituds

1. Consciència progressiva de la responsabili-tat i de la presa de decisions.

2. Valoració d’un mateix, d’un estil de vidapersonal i actitud crítica davant pràctiquessocials que afecten la salut.

3. Acceptació de normes referides a un ma-teix, com a persona i com a membre d’unacomunitat.

4. Sensibilització pels drets i deures humans.5. Participació en la vida col·lectiva respectant

les normes de convivència.6. Comportament amb les normes que regulen

la vida quotidiana i personal com a ciutadà.7. Respecte als béns materials de les perso-

nes, institucions o serveis.8. Valoració de les tasques encaminades a la

pau i al benestar.9. Acceptació de normes de treball col·lectiu.

10. Interès en l’adquisició d’un mètode i estilparticulars de treball.

11. Sensibilitat i respecte pels costums i estilsde vida de poblacions distintes a la pròpia.




Educació SecundàriaObligatòria2

Mentre esperem el desplegament de la novamatèria que preveu la LOE, l’Educació per a laCiutadania (una matèria estretament lligada ales pretensions i formats que presenta la pro-posta didàctica TOT UN MÓN), resulta evidentque una de les àrees de coneixement que méss’adequa al treball de continguts sobre immi-gració en el currículum de l’Educació Secundà-ria Obligatòria (ESO d’ara endavant) és la deCiències Socials.

Tal com diu el currículum de l’Àrea de CiènciesSocials d’ESO en la seva introducció, «la pre-sència de les ciències socials en l’etapa d’Edu-cació Secundària Obligatòria té per finalitatseducatives més rellevants facilitar l’aprenentat-ge dels principals problemes del món actual,aprofundir en l’anàlisi dels fenòmens que tenenlloc en el territori com a resultat de la interacciódels agents humans i naturals i contribuir a lacomprensió del funcionament bàsic de les so-cietats humanes en el present i en el passat. Entotes i cadascuna d’aquestes dimensions delconeixement social, l’alumnat de les edatscompreses entre els 12 i els 16 anys ja s’had’introduir d’una manera sistemàtica en el dis-cerniment dels diversos motius i causes que lesexpliquen». Queda palesa, doncs, la intenció defer una aproximació des de la comprensió alsfets i fenòmens socials, tal com hem establerten la proposta didàctica de TOT UN MÓN per alprimer i segon cicle d’ESO.

En aquest sentit, també ens volem fer ressò del’èmfasi especial que el currículum d’aquestaàrea posa en la nova realitat fruit de la immigra-ció recent: «Així mateix, des d’aquesta àrea,s’ha de fomentar el coneixement i respecte perles altres identitats i cultures diferents de la prò-pia, i concebre-les com una font d’enriquimentpersonal i col·lectiu, entre moltes altres raonsperquè en molts casos són elles mateixes ele-ments històrics que han contribuït i contribuei-xen a la definició actual de Catalunya».

Entre els objectius generals de Ciències Socialsn’hi ha de relacionats amb les finalitats educati-ves derivades de la immigració:

9. Entendre que l’estructura i la dinàmica deles nacions, les societats i els territoris sónel resultat de processos històrics en què in-cideixen múltiples factors.

10. Entendre punts de vista, formes de vida,codis morals diferents dels comuns de l’à-rea cultural occidental, tot relativitzant lesdiferències i valorant les aportacions d’al-tres àrees culturals, i, igualment, situar-seen el punt de vista de persones d’altrestemps o llocs com a actitud necessària pera viure en una societat progressivamentmulticultural.

14. Inserir-se activament, participativament,democràticament i críticament, en la socie-tat i cultura de Catalunya i projectar la sevaactuació a àmbits més amplis, on es consi-deri necessària i possible.

Pel que fa als continguts, observem que TOT UN

MÓN pot resultar una bona eina per treballartant continguts procedimentals com concep-tuals i actitudinals. Entre els procedimentals,destaquem els dels blocs 3 i 4 que es dediquena «l’obtenció i anàlisi de la informació» i a «l’a-plicació i comunicació de la informació» res-pectivament. De fet, la proposta didàctica peral segon nivell està basada en l’elaboració d’unprojecte d’investigació per al qual veure elsDVD és l’eix conductor i formulador de pregun-tes de recerca. Tal com diu el currículum oficial,amb TOT UN MÓN l’alumnat podrà aprofundir enels següents continguts procedimentals pres-criptius:

3. Obtenció i anàlisi de la informació.

3.1. Utilització de registres per recollir da-des a partir de l’observació directa (tre-ball de camp) i indirecta.

3.2. Elaboració i interpretació d’enquestes,entrevistes, qüestionaris i fonts orals d’in-formació.

3.3. Recull d’informació a través de mitjansinformàtics i telemàtics, en especial enfonts estructurades d’informació i en al-tres recursos de la xarxa (Internet).2. Vegeu la nota 1 de la p. 13.




3.4. Elaboració (manual o per mitjans infor-màtics), lectura i interpretació d’esta-dístiques i gràfics.

3.5. Lectura i interpretació de documentsescrits de tot tipus.

4. Aplicació i comunicació de la informació.

4.1 Participació activa en debats, tant pre-sencials com telemàtics, i en l’elabora-ció de judicis fonamentats.

4.2. Elaboració de treballs monogràfics ambl’ajut d’eines ofimàtiques.

4.3. Confecció de murals i gràfics amb l’ajutd’eines ofimàtiques.

4.4. Exposicions orals amb o sense ajut desuports visuals o d’eines de presenta-ció informàtiques.

4.5. Elaboració d’anàlisis i síntesis escritesa partir de diferents tipus d’informació.

Si passem a analitzar els continguts conceptualsprescriptius per a aquesta àrea de coneixement,també trobarem un bloc de continguts que en-caixa perfectament amb la proposta didàctica,el dedicat a treballar «l’ocupació i organitzaciódel territori» (Bloc 2). A continuació aportem eldetall d’aquest bloc per exemplificar la relacióamb la nostra proposta:

2. Ocupació i organització del territori.

La societat: estructura, organització i dinà-mica.Població i poblament.Societat i economia.Societat i política: nació, estat i règim polític.L’organització territorial.Societat i urbanització del territori.Societat i cultura: diversitat cultural i multi-culturalitat.

Finalment, ressaltem l’elevada correspondènciaentre els continguts actitudinals que promou laproposta didàctica i el currículum oficial. Tro-bem que els blocs de continguts actitudinalsque s’hi relacionen més directament són el 3(Valoració positiva de la convivència cívica i so-cial), el 4 (Respecte, solidaritat i cooperació) i el5 (Relativisme). La concreció d’aquests contin-guts actitudinals la podem consultar a la llistasegüent:

3. Valoració positiva de la convivència cívica isocial.

3.1. Acceptació dels drets i deures com aciutadans.

3.2. Actitud de participació en les institu-cions cíviques i democràtiques.

3.3. Defensa dels drets, les llibertats i el pa-trimoni de la comunitat.

4. Respecte, solidaritat i cooperació.

4.1. Actitud solidària i de cooperació.4.2. Respecte al medi ambient.4.3. Respecte al patrimoni del present i del

passat.

5. Relativisme.

5.1. Relativització de la pròpia cultura i civi-lització.

5.2. Valoració de les cultures foranes i lesdels temps passats.

5.3. Valoració dels dilemes morals del nos-tre temps.

Volem fer una última reflexió sobre quins cursosde primer i segon cicle d’ESO resulten mésadients per incorporar-hi activitats de TOT UN

MÓN. Tenint en compte la seqüenciació oficialque proposa el currículum, aquesta propostadidàctica s’ajusta als continguts que s’impartei-xen a segon i tercer curs, especialment aquellsque estan més relacionats amb la Geografia.

En el cas concret de segon curs d’ESO, elscontinguts del nivell 1 (Descoberta de la immi-gració) de TOT UN MÓN són potencialment ade-quats per a tots els temes en general, i espe-cialment per als temes 2, 5 i 6 del bloc deGeografia, que són els que es poden relacionardirectament amb la immigració:

2. Població i poblament. Dinàmica, estructura imoviments de població. Anàlisi del fet mi-gratori a Catalunya i a Espanya.

5. Societat i política (II): els Estats del món. LaUnió Europea.

6. La diversitat cultural. Elements d’una cultura.

A tercer curs d’ESO, el nivell 2 de la nostra pro-posta didàctica (Reptes socials de la immigra-ció) ofereix uns continguts potencialment ade-




quats per a tots els temes en general, i espe-cialment per als temes 1, 9, 10 i 11:

1. La població i el poblament del món. Anàlisidemogràfica de Catalunya i d’Espanya.

9. Un món desigual. La mundialització. Desen-volupament i subdesenvolupament. Localit-zació dels conflictes.

10. Un món divers: heterogeneïtat cultural almón. Les grans àrees culturals. La convivèn-cia de cultures.

11. La regió geogràfica: les grans regions delmón.

Educació SecundàriaPostobligatòria3

L’Educació Secundària Postobligatòria (ESPOd’ara endavant), que comprèn el Batxillerat i elsCicles Formatius, no disposa d’un espai espe-cífic per tractar el tema de la immigració de for-ma concreta. Els motius poden ser diversos.D’una banda, es parteix del criteri d’haver tre-ballat aquestes temàtiques en etapes anteriors(Primària i ESO), per la qual cosa pot resultar in-necessària una reiteració d’uns coneixementsque ja han estat assolits.

En segon lloc, l’orientació d’aquests estudis,que no és bàsica sinó d’especialització, restrin-geix les possibilitats d’introduir-hi temes trans-versals i/o d’actualitat. En el cas del Batxillerat,el currículum té una direcció molt definida cap ala via acadèmica i la preparació de l’accés a laUniversitat. I en el dels Cicles Formatius, el cur-rículum és de preparació per al món del treballen tècniques i procediments.

No obstant això, que el currículum postobliga-tori tingui aquestes característiques no significaque els joves d’entre 16 i 20 anys no necessitinformar-se en temes d’immigració. En el cas queabordem, persones a punt d’esdevenir ciuta-

dans i ciutadanes de ple dret, és a dir, d’arribara la majoria d’edat, també necessiten trobar es-pais d’aprenentatge que els estimulin l’interès iels fomentin la competència a l’hora d’elaborarun criteri propi sobre el fenomen migratori en lanostra societat. I pensem que l’IES, igual queen el cas de l’ESO, pot continuar sent un marcpropici per a aquest tipus d’educació en aques-tes edats.

En conseqüència, en aquest apartat no ens de-dicarem a establir la relació entre la propostadidàctica de TOT UN MÓN i els currículums deBatxillerat i dels Cicles Formatius, sinó que apor-tarem unes propostes d’articulació del tema dela immigració a l’ESPO, amb la finalitat que elsequips docents d’aquesta etapa hi puguin tro-bar recomanacions i suggeriments sobre comes pot introduir la dimensió del fenomen migra-tori en el desenvolupament ordinari dels seusestudis.

En el cas del Batxillerat, considerem les se-güents possibilitats d’utilització d’aquesta pro-posta didàctica:

• Si pensem en totes les modalitats del Batxi-llerat, un espai adequat per a desplegar-hiactivitats que plantegin temes socials potser la tutoria setmanal. TOT UN MÓN és unaproposta que planteja qüestions d’actuali-tat, sota un format d’activitat participativa ique requereix implicació individual i col·lec-tiva, per la qual cosa pot esdevenir una einaútil per treballar la dinàmica grupal i, a més,introduir continguts presents en la realitatsocial amb tot el que això implica de moti-vació.

• Tanmateix, hem de reconèixer que l’especia-lització de Batxillerat en què més escau tre-ballar TOT UN MÓN és la d’Humanitats i Cièn-cies Socials. En aquesta especialitzaciótrobem espais en les matèries de la part di-versificada, com ara Geografia, i de les ma-tèries optatives tipificades, entre les qualsdestaquem Sociologia.

• Continuant amb aquest mateix cas de l’es-pecialització d’Humanitats i Ciències So-cials, TOT UN MÓN pot marcar les línies gene-rals d’un treball de recerca. Al llarg de laproposta didàctica del tercer nivell (Anàlisi

3. Informació elaborada a partir del DECRET 182/2002, de 25de juny, pel qual es modifiquen: el Decret 82/1996, de 5 demarç, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyamentsde Batxillerat, i el Decret 22/1999, de 9 de febrer, pel quals’adequa l’organització dels ensenyaments de Batxilleraten el règim nocturn.




dels models de convivència), s’hi inclouensuggeriments pel que fa a l’enfocament dediversos estudis que es poden dur a terme.

En el cas dels Cicles Formatius de Grau Mitjà i/oGrau Superior, considerem les següents possibi-litats d’utilització d’aquesta proposta didàctica:

• Es tracta d’una proposta didàctica útil a l’hora de fer sessions de tutoria o d’impulsarprojectes de centre que volen obrir-se a larealitat de l’entorn més enllà de l’ensenya-

ment concret de les habilitats i les eines prò-pies d’una professió.

• En el marc estricte del currículum, TOT UN

MÓN pot esdevenir un material molt útil pertreballar la Formació Ocupacional i Laboral(FOL). Atès que la immigració que arriba ac-tualment al nostre país és d’arrel econòmicai la qüestió de la feina és un dels eixos prin-cipals a l’hora d’abordar aquest tema, lanostra proposta didàctica pot suggerir ideesal professorat sobre la manera d’incorporar-lo al currículum.







DESCOBERTA DE LAIMMIGRACIÓ

Orientació general

L’enfocament de la proposta educativa queplantegem4 per a aquesta franja d’edat se cen-tra en la sensibilització i el coneixement, ambl’objectiu de proporcionar elements que perme-tin construir posteriorment judicis de valor ajus-tats i fonamentats. Proposem que els alumnesdesenvolupin un aprenentatge a partir de la des-coberta i de l’enigma:

• Això s’adequa a les característiques cogniti-ves de la seva etapa evolutiva.

• L’enfocament suposa en si una motivació.• L’aproximació indirecta permet evitar l’estig-

matització.

Una condició important per a la bona realitzacióde les activitats és que el grup d’alumnes a quis’adrecen estigui acostumat a treballar en equipi a parlar en grup. Altrament, veiem difícil que lesactivitats puguin assolir els objectius que es plan-tegen.

Disseny de la proposta educativa

Els nois van viatjant per les diferents destina-cions que marca el sobre amb adreces. Recupe-ren DVD i preguntes al voltant d’un tema: la im-migració recent al nostre país. Els clips dels DVDdonen pistes per encertar les respostes. Si lespreguntes han estat respostes correctament5 pelconjunt del grup classe, el professor que dinamit-za les sessions lliura un sobre a l’alumnat queconté una de les lletres, i se’n dóna tant el signifi-cat com la ubicació en la fórmula. Aquesta ope-ració es repeteix en cada sessió i bloc de pre-guntes.

El significat de cada lletra és:I = identitatG = globalitzacióU = universalA = amistatL = localS = solidaritat


4. Trobareu les activitats adreçades a aquesta franja d’edata la pàgina 59.

5. Les respostes a les preguntes són a la pàgina 28.


Tot un Món Descoberta de la immigració | 24

Al final del treball de les sessions, i un cop ob-tingut el significat de cada lletra, el professordemana als alumnes que endevinin què vol dirla K de la fórmula, i els fa relacionar el significatde cada lletra amb els continguts que s’hananat treballant i els ajuda a plantejar hipòtesissobre el sentit de la K. Finalment els revela queK = convivència, i els convida a reflexionar so-bre el seu significat en la seva realitat concretadel barri o el poble. Es tracta d’elaborar unaperspectiva comparativa amb la seva realitatimmediata, i analitzar les claus, després d’havertreballat durant deu hores, que són favorables a

la convivència i la inclusió en l’àmbit social im-mediat, a l’IES i a la classe.

Aquesta proposta educativa requereix:

• El desdoblament dels grups classe en petitsequips de quinze persones.

• Visionar vuit capítols del DVD de tres minutscadascun (vint-i-quatre minuts).

• Una dedicació horària de vuit a deu hores detreball (tres setmanes, al voltant de tres oquatre hores de treball per setmana).

Seqüència didàctica de les sessions

SESSIÓ ORGANITZACIÓ DE TASQUES DE LA SESSIÓ TEMPS (APROX.)

Introducció Introducció al treball 1 hora

• Presentació de l’activitat general.• Exercici de l’arbre genealògic dels orígens

de cada alumne.• Debat sobre aspectes positius consolidats

i reptes per resoldre de la immigració recent.

Exploració 1 Bloc temàtic: Per què arriben ciutadans immigrats 1 horaa Catalunya avui?

- Visionat del capítol del DVD Remeses, diners cap a casa.- Treball de les preguntes.- Treball dels conceptes:

• immigració/emigració• immigració/estrangeria• immigració econòmica/política/sociocultural• globalització econòmica• fluxos migratoris

Exploració 2 Bloc temàtic: Com arriben els ciutadans 1 horaimmigrats?

- Visionat del capítol del DVD Com entren: la pastera.- Treball de les preguntes.- Treball dels continguts:

• Els sense papers: concepte i causes.• Mapa dels fluxos d’entrada a Catalunya.• Drets humans i mobilitat: circulació

de productes i de persones.• La fortalesa europea: causes i dinàmiques.




Descoberta 1 Bloc temàtic: Qui són els ciutadans immigrats? 1 hora(a Catalunya i a l’Estat).

- Visionat del capítol del DVD La comunitat xinesa.- Treball de les preguntes.- Visionat del capítol Equatorians a Madrid.- Treball de les preguntes.- Treball del contingut:

• Mapa de la immigració a l’Estat (destinacions i orígens).

• Mapa de la immigració a Catalunya (destinacions i orígens).

Descoberta 2 Bloc temàtic: On viuen els ciutadans immigrats? 1 hora

- Visionat dels capítols del DVD Carrers amb molta vidai Compartir l’habitatge.

- Treball de les preguntes.- Treball de continguts:

• Immigració i condicions d’habitatge.• Gueto.• Barris dormitori i inclusió social.

Descoberta 3 Bloc temàtic: Com vivim els nois i noies 1 horade família immigrada de la nostra edat?

- Visionat dels capítols del DVD Els esplais i l’escolai La celebració.

- Treball de les preguntes.- Treball de continguts:

• La vida quotidiana d’un adolescent de família immigrada.

• Les segones generacions: convergències i divergències amb els adults.

• Els fills i filles de família musulmana.

Síntesi 1 Introducció al treball de síntesi 1 hora

- Desxiframent de la fórmula lletra a lletra.- Hipòtesis sobre el significat de K.- Avaluació del clima de convivència al barri,

l’institut i la classe.

Síntesi 2 - Elaboració d’una fórmula pròpia per a 1 horala convivència al barri, l’institut i la classe:• Criteris (en petit grup).• Accions (en gran grup).

- Compromisos d’acció.



Exemple de desenvolupamentd’una sessió

Per tal que el professorat de tercer cicle d’Edu-cació Primària i/o primer cicle d’Educació Se-cundària Obligatòria disposi d’una orientacióprecisa sobre com s’ha de portar la propostadidàctica de TOT UN MÓN a l’aula, oferim unexemple de desenvolupament d’una sessió.

Hem escollit la sessió Exploració 2 relacionadaamb l’arribada dels ciutadans immigrats a Ca-talunya (p. 69), i a continuació reproduïm unaseqüència d’allò que podria ser la classe.

1. Presentació

El professor escriu en un suport (pissarra, mu-ral, projector…) la pregunta que serveix de filconductor al contingut que es proposa de fer:Com arriben els ciutadans immigrats?

El professor aprofitarà per fer algunes preci-sions sobre la pregunta: es tracta de parlar dela immigració recent, no de la immigració queva venir fa dues o tres dècades. Es proposa deposar un èmfasi especial en aquells immigratsque vénen de països de l’Europa de l’Est o delscontinents asiàtic, africà i americà.

El professor demanarà si hi ha algun alumne im-migrat a l’aula que vulgui explicar com va arri-bar la seva família. També demanarà a tothomque plantegi hipòtesis inicials sobre la resposta,sense contestar si les afirmacions dels alumnessón correctes o no, ja que les respostes leshem de trobar en el visionat del DVD.

2. Lligam amb l’eix conductor de la proposta

El professor presenta i llegeix el text introducto-ri que s’inclou a l’inici de l’activitat 5 (p. 69), quelliga la feina amb les sessions anteriors ques’han portat a terme sobre TOT UN MÓN i queservirà de continuïtat posterior. En concret, eltext corresponent a aquest tema és:

La segona adreça de la llista ens porta aBegur. Seguim la pista dels sobres, els co-lors…, i trobem un altre paquet petit amb

un DVD nou i un altre paper amb una pre-gunta. Aquest cop la qüestió és: Com arri-ben els ciutadans immigrats? Ens posemen marxa per visionar el clip del DVD titu-lat Com entren: la patera i respondre lespreguntes que ens imaginem que hi apa-reixeran.

3. Primer visionat del clip

El professor demanarà als alumnes de veure elclip del DVD amb atenció, intentant d’obtenirinformació que sigui útil per respondre la pre-gunta que dóna sentit al treball de la sessió: lesvies d’entrada.

4. Lectura conjunta de les preguntes

El professor distribuirà còpies individuals ambles preguntes de l’activitat que caldrà respon-dre a partir de la informació obtinguda del clipdel DVD. Demanarà a diferents alumnes quevagin llegint les qüestions i les possibles res-postes que es plantegen.

Després de fer la lectura col·lectiva, el professorpreguntarà als alumnes si tenen algun dubte so-bre les paraules i/o conceptes que s’hi detallen.Els apuntarà en un suport escrit (pissarra, pro-jector…) i convidarà els alumnes a indicar-neells mateixos el significat. En el cas que algunterme sigui desconegut per a tothom, el profes-sor en facilitarà el significat.

Les preguntes corresponents a aquesta activi-tat (p. 69) són:

«1.Les vies d’entrada al país utilitzades ma-joritàriament pels ciutadans immigratssón:

a) En pastera per l’estret de Gibraltar.b) Per Portugal.c) Per l’aeroport de Barajas i la frontera fran-

cesa.

2. Un sense papers és:

a) Un ciutadà estranger delinqüent.b) Un ciutadà estranger a qui li falten els

permisos de treball i de residència.



c) Un ciutadà estranger que ha perdut elpassaport.

3. Normalment, els ciutadans estrangersque volen arribar a l’Estat espanyol perl’estret de Gibraltar de forma irregular re-corren a:

a) Agències de viatges especialitzades.b) Un organisme responsable del govern

espanyol, gestionat per la Guàrdia Ci-vil.

c) Grups mafiosos que extorsionen els es-trangers sense cap garantia d’arribar abon port ni de seguretat personal.

4. Les possibilitats de mobilitat entre ciuta-dans europeus i africans responen a lessegüents característiques:

a) Els ciutadans europeus poden viatjarsense problemes a països africans, peròels ciutadans africans tenen greus difi-cultats per a viatjar a països europeus.

b) Els ciutadans africans poden viatjar sen-se problemes a països europeus, peròels ciutadans europeus tenen greus difi-cultats per a viatjar a països africans.

c) Tots els ciutadans europeus i africans espoden moure lliurement d’un país a l’al-tre sense restriccions.»

5. Organització del treball col·lectiu

El professor organitzarà el gran grup en petitsgrups de tres o quatre alumnes. Poden ser elsalumnes de la mateixa taula, si estan distribuïtsd’aquesta manera, o bé els companys que te-nen al costat.

És important que els alumnes no s’agrupin perafinitat personal sinó a l’atzar, amb altres com-panys amb els quals no es relacionen. Tambéés important que, si hi ha presència d’alumnatde família immigrada, no quedi tot concentraten un únic subgrup sinó que estigui distribuïtentre tots per afavorir que tothom tingui accés ala informació que els nouvinguts poden oferirsobre la seva experiència.

6. Segon visionat del clip

El professor tornarà a passar el clip correspo-nent i els alumnes el veuran en grup.

Un cop acabat de visionar, el professor dema-narà que els subgrups responguin les pregun-tes que han llegit prèviament. Ho hauran de ferde forma conjunta tots els membres del sub-grup, i tots hauran d’estar d’acord en la res-posta.

7. Tancament

El professor fixarà l’atenció del grup en la pri-mera pregunta, i demanarà que un portaveu decada subgrup digui quina ha estat la respostaque ha escollit: a, b o c. Cada portaveu, a mésde dir quina opció han triat ell i els companys,haurà d’enumerar els motius pels quals l’hanescollida.

El professor farà una primera valoració del re-sultat de la classe, i assenyalarà si hi ha hagutcoincidència o discrepància entre els diferentssubgrups.

El professor indicarà la resposta correcta i do-narà una explicació dels motius. Les respostescorrectes i un text breu que les justifica es po-den trobar a l’apartat següent (p. 28).

A continuació, el professor repetirà la mateixaoperació amb cadascuna de les preguntes res-tants: 2, 3 i 4.

Al final, el professor donarà un sobre que con-tindrà una de les lletres de la fórmula i el seusignificat, i es penjarà a la cartellera de laclasse.

Cada alumne disposarà d’un apartat del seuquadern habitual de Coneixement del Medi So-cial i Cultural (Primària) o de Ciències Socials(Secundària Obligatòria) destinat a prendre no-tes sobre les sessions de treball de TOT UN MÓN.El professor demanarà als alumnes que hi es-criguin tres o quatre idees principals d’allò quehan après al llarg de la sessió.



Respostes a les activitats 4-8

Respostes a l’activitat 4, p. 67: Per què arri-ben ciutadans immigrats a Catalunya avui?

• Capítol Remeses, diners cap a casa.

1. La majoria dels immigrats que arriben aCatalunya durant aquests darrers anysvénen per motius:

a) Culturals, són estudiants que es despla-cen per estudiar en instituts i universitatscatalanes.

b) Econòmics, són adults i joves que vénena trobar una feina que els permeti gua-nyar més diners que al seu país d’origen.

c) Polítics, són refugiats que estan perse-guits al seu país per les seves idees ocreences.

La resposta correcta a (1) és b. Es calcula quemés del 95% de la població immigrada censadaa Catalunya ha arribat al país per motius de ca-ràcter socioeconòmic.

2. Les remeses de diners dels immigrats alspaïsos d’origen:

a) Són inexistents, no ho fa pràcticamentningú.

b) És habitual, ho fan molts.c) És molt habitual, més de la meitat dels

immigrats envien remeses cada mes.

La resposta correcta a (2) és c. Es calcula que el60% dels immigrats censats a Catalunya enviencada mes remeses de diners a les seves famíliesal país d’origen.

3. Un cop els diners arriben al país d’origendels immigrats, els seus familiars els uti-litzen per a:

a) Consum diari (comprar menjar, roba, etc.).b) Adquirir un nou habitatge.c) Muntar un negoci familiar.

La resposta correcta a (3) és a. Tal com afirma Luisde Sebastián al DVD, la majoria de les remeses noes destinen a inversions sinó a consum diari.

Respostes a l’activitat 5, p. 69: Com arribenels ciutadans immigrats?

• Capítol Com entren: la patera.

1. Les vies d’entrada al país utilitzades majo-ritàriament pels ciutadans immigrats són:

d) En pastera per l’estret de Gibraltar.e) Per Portugal.f) Per l’aeroport de Barajas i la frontera fran-

cesa.

La resposta correcta a (1) és c. Només el darrerany van entrar 300.000 estrangers a Espanya,dels quals només 4.000 ho van fer per l’estret deGibraltar. Els mitjans de comunicació projectenuna imatge de l’entrada per l’estret de Gibraltarque ens fa pensar que es tracta de l’única via, quann’hi ha moltes d’altres i més importants.


d) Un ciutadà estranger delinqüent.e) Un ciutadà estranger a qui falten els per-

misos de treball i de residència.f) Un ciutadà estranger que ha perdut el

passaport.

La resposta correcta a (2) és b. Tota persona es-trangera que ve de fora de la UE, si vol viure aCatalunya, necessita tenir un permís de residèn-cia i un permís de treball. El procés per a aconse-guir aquests dos permisos és molt complex, laqual cosa fa que alguns d’ells no en disposin ise’ls anomeni sense papers. Amb tot, no dispo-sar d’aquesta documentació no els converteix endelinqüents sinó en autors d’una falta administra-tiva (com, per exemple, conduir sense el corres-ponent permís al damunt).

3. Normalment, els ciutadans estrangersque volen arribar a l’Estat espanyol perl’estret de Gibraltar de forma irregular re-corren a:

d) Agències de viatges especialitzades.e) Un organisme responsable del Govern

espanyol gestionat per la Guàrdia Civil.f) Grups mafiosos que extorsionen els es-

trangers sense cap garantia d’arribar abon port ni de seguretat personal.



La resposta correcta a (3) és c. Es calcula quemés de 70 grups mafiosos operen a l’Estat espa-nyol per facilitar l’accés al territori. Cobren preusmolt elevats i no donen cap garantia de protec-ció, ni per a l’objectiu del viatge ni per a les míni-mes condicions de protegir la vida.

4. Les possibilitats de mobilitat entre ciuta-dans europeus i africans responen a lessegüents característiques:

a) Els ciutadans europeus poden viatjarsense problemes a països africans,però els ciutadans africans tenen greusdificultats per a viatjar a països euro-peus.

b) Els ciutadans africans poden viatjarsense problemes a països europeus,però els ciutadans europeus tenen greusdificultats per a viatjar a països africans.

c) Tots els ciutadans europeus i africans espoden moure lliurement d’un país a l’al-tre sense restriccions.

La resposta correcta a (4) és a. Quan un ciutadàafricà ha de viatjar a un país europeu, com ara elnostre, necessita fer un conjunt de tràmits moltcomplexos que no sempre acaben bé. En canvi,els ciutadans europeus no tenen gaires dificul-tats a l’hora d’obtenir visats que els permetin ac-cedir a països africans. Fins i tot hi ha païsosafricans per als quals no necessiten ni visatsd’entrada.

Respostes a l’activitat 6, p. 71: Qui són elsciutadans immigrats?

• Capítol La comunitat xinesa.

1. La Xina, el país més poblat del planetaamb més de 1.200 milions d’habitants, téun idioma oficial que és:

a) El mandarí.b) El xinès.c) El tarongí.

La resposta correcta a (1) és a. El terme xinès ésuna expressió genèrica pròpia de les llengües ro-

màniques que no reflecteix la diversitat lingüísticad’aquell país. A la Xina no hi ha una única llengua.Oficialment, la llengua de la República PopularXinesa és el mandarí (o putonghua —llengua co-muna—), el dialecte majoritari parlat per més de800 milions de persones.

2. El domini de la llengua pròpia de les famí-lies xineses per part dels seus fills és:

a) Excel·lent, en tenen un gran domini i laparlen amb tanta fluïdesa com els seuspares.

b) Mitjà, saben parlar-la però els costen al-gunes paraules i estructures, així com lallengua escrita.

c) Baix, desconeixen la llengua dels seuspares i a més no tenen cap interès aaprendre-la.

La resposta correcta a (2) és b. Els fills i filles deciutadans immigrats que neixen i/o creixen en unaltre país saben parlar la llengua dels seus pares,però necessiten suports, sobretot de llengua es-crita, per a compensar la manca d’estímuls i con-textos lingüístics que tindrien si visquessin al paísd’origen de la família.

3. Els ciutadans d’origen xinès tenen famade ser persones tancades, que es relacio-nen poc amb la resta de persones delbarri. Els motius que els xinesos adduei-xen són:

a) Es relacionen poc perquè disposen demolt poc temps per a dedicar a les acti-vitats socials i de relació.

b) Es relacionen poc perquè no els interes-sa ni la societat ni la cultura catalanes.

c) Es relacionen poc perquè tenen por deperdre la seva identitat cultural i els seuscostums si s’apropen a persones dife-rents d’ells.

La resposta correcta a (3) és a. Els comporta-ments socials de determinats grups s’han d’inter-pretar partint de les característiques de les condi-cions de vida i del context —en aquest cas laimmigració— i no com a trets innats i culturalsdels seus ciutadans.



• Capítol Equatorians a Madrid.

1. La comunitat de ciutadans equatorians aMadrid

a) És la més petita, però molt visible perquèestan junts habitualment.

b) És força gran, similar a la dels ciutadansque provenen de l’Europa de l’est.

c) És la més gran de Madrid.

La resposta correcta a (1) és c. Els equatorianssón el grup més nombrós de ciutadans immigratsa Madrid, seguits dels colombians i els romane-sos. A Madrid hi viuen més equatorians que amoltes ciutats del mateix Equador, fet pel qualmolts diuen que la capital de l’Estat és la cinque-na ciutat del país llatinoamericà.

2. Segons el professor Joaquín Arango, elmotiu pel qual molts ciutadans equato-rians acaben vivint a Madrid és:

a) Tots arriben a l’Estat espanyol a travésde l’aeroport de Madrid, anomenat Bara-jas, i s’hi queden.

b) Tenen més facilitats del govern regionalde Madrid per viure-hi.

c) A Madrid parlen en castellà i els resultamés fàcil quedar-s’hi que venir a viure aBarcelona, on es parla en català.

La resposta correcta a (2) és a. Els ciutadans quevénen del continent americà entren normalment al’Estat espanyol a través de l’aeroport de Barajas.Aquest fet, i les possibilitats de trobar una feina a la regió madrilenya, fan que es vulguin quedar aprop de Madrid.

3. Els equatorians que viuen a Madrid es re-lacionen i es troben amb motiu:

a) De manifestacions per a defensar elsseus drets com a estrangers.

b) D’actes festius al voltant de la cuina delpaís i de l’esport.

c) De trobades familiars íntimes amb elsseus amics i veïns a casa seva.

La resposta correcta a (3) és b. La vida del ciuta-dà immigrat equatorià és dura a causa de lescondicions de treball i d’habitatge. Per aquestmotiu, acostumen a trobar-se els caps de setma-

na i durant el temps de lleure per organitzar tor-neigs de futbol o àpats elaborats a la manerapròpia del país d’origen.

4. La situació dels ciutadans equatorians aMadrid, des d’un punt de vista adminis-tratiu, és:

a) Molt bona, perquè gairebé tots disposende permisos de treball i residència en re-gla.

b) Regular, perquè gairebé la meitat no dis-posen dels permisos necessaris.

c) Molt dolenta, perquè més de la meitat nodisposen dels permisos necessaris.

La resposta correcta a (4) és c. Es calcula quenomés el 40% dels ciutadans equatorians queviuen a Madrid tenen els permisos de residència ide treball en regla.

Respostes a l’activitat 7, p. 73: On viuen elsciutadans immigrats?

• Capítol Carrers amb molta vida.• Capítol Compartir l’habitatge.

1. El percentatge de població immigrada aCatalunya se situa entre:

a) L’1% i el 5%.b) El 10% i el 15%.c) El 20% i el 25%.

La resposta correcta a (1) és b. Tot i que en al-guns barris o pobles la presència de la poblacióimmigrada és gairebé nul·la, i en canvi en altrespoblacions el nombre depassa el 25%, la mitjanade ciutadans immigrats respecte al conjunt de lapoblació catalana se situa entre el 10% i el 15%.

2. Des de l’arribada dels nous ciutadans im-migrats els darrers anys, han aparegutproblemes als barris i pobles on aquestespersones s’han instal·lat perquè:

a) Les condicions de vida són molt dolen-tes. Es tracta de barris amb una man-cança històrica d’equipaments i recursosde tota mena.



b) La immigració és problemàtica en si ma-teixa.

c) El nombre de ciutadans que arriben ésmolt elevat.

La resposta correcta a (2) és a. Ja que la majoriade la ciutadania immigrada a Catalunya ho és permotius econòmics, molts arriben amb pocs re-cursos i s’instal·len en zones on l’habitatge ésbarat. Normalment, les zones on l’habitatgeés barat acostumen a tenir dèficits importants:manca de comerços i centres de treball —les fa-moses ciutats-dormitori—, manca de centres cí-vics, de places i parcs, etc.

3. Quan parlem d’immigració, fem referèn-cia al gueto com:

a) Una associació de ciutadans immigratsd’un barri concret.

b) El grup de ciutadans immigrats originarisdel Marroc.

c) Un nombre molt elevat de ciutadans im-migrats que se situen en una zona con-creta on no hi ha presència de ciutadansd’altres orígens.

La resposta correcta a (3) és c. Gueto és una pa-raula italiana d’origen hebreu que significa «barrion es veuen obligades a viure juntes personesd’un mateix origen, nacionalitat o grup ètnic o re-ligiós, a causa de la discriminació de què són ob-jecte per part de la resta d’habitants de la ciutat».

4. Segons Asmaa Aouattah, la millor mane-ra d’ajudar a la convivència en barris ambpresència de ciutadans immigrats és:

a) No fer res, perquè el millor és que cadas-cú vagi amb els seus iguals i així no hihaurà problemes.

b) Repartir els ciutadans immigrats entre al-tres barris quan són molts.

c) Conèixer les formes de pensar i de viuredels nouvinguts per poder comprendremillor el perquè dels seus actes.

La resposta correcta a (4) és c. No podem restarindiferents davant de l’arribada dels ciutadansnouvinguts, i la millor manera d’ajudar a la convi-

vència és conèixer què fan, com viuen, etc., per-què, si no, correm el risc de jutjar aquestes per-sones a partir d’idees falses.

5. El preu de l’habitatge per als ciutadansimmigrats és:

a) Més baix que per a la resta de la pobla-ció, perquè no disposen de diners.

b) Igual que per a la resta de la població.c) Més car que per a la resta de la població,

perquè són estrangers.

La resposta correcta a (5) és b. El preu de l’habi-tatge al nostre país és car per a tothom. Enaquest sentit, els ciutadans immigrats no paguenni més ni menys que la resta. Tanmateix, si com-parem les condicions dels habitatges que se’lsofereixen i mirem els sous baixos que cobren, síque podem afirmar que pagar l’habitatge és per amolts d’ells força car.

Respostes a l’activitat 8, p. 75: Coneguem mi-llor els nois i noies de famílies immigrades:

• Capítol Esplais i escola.• Capítol La celebració.

1. Hi ha alguns nois i noies de família immi-grada que van a un esplai després del’escola perquè:

a) Els seus pares treballen i no poden anara buscar-los al sortir de l’escola com vol-drien.

b) Suspenen més que la majoria i hi fanclasse de reforç escolar.

c) Hi aprenen català per comunicar-se mi-llor a l’escola.

La resposta correcta a (1) és a. Les condicions la-borals dels ciutadans immigrats són de vegadesmolt dolentes, ja que han de fer moltes de les fei-nes que ciutadans catalans rebutgen. Això signi-fica que sovint tenen horaris que no els permetengaudir de gaire temps lliure, i necessiten que elbarri o el poble disposi d’activitats i centres onels seus fills puguin anar després de l’escolamentre ells acaben la jornada laboral.



2. Les famílies musulmanes celebren el Ra-madà —mes de dejuni— perquè:

a) No tenen recursos econòmics suficients.b) És una de les pràctiques religioses i cul-

turals pròpies d’aquesta fe.c) És un costum del Marroc.

La resposta correcta a (2) és b. El Ramadà éscomú a totes les persones de fe musulmana i estracta d’una de les cinc pràctiques religioses prò-pies de tot musulmà, juntament amb la professióde la fe, la pregària habitual, l’almoina i el viatge ala Meca.

3. La fe musulmana aplega:

a) 100 milions de persones arreu del món.b) 500 milions de persones arreu del món.c) Més de 1.000 milions de persones arreu

del món.

La resposta correcta a (3) és c. Es calcula que ac-tualment hi ha al voltant d’uns 1.200 milions depersones reconegudes com a musulmanes.

4. Entre la població de fe musulmana, lespersones que celebren el Ramadà són:

a) Totes.

b) Només els homes.c) Totes menys els infants, la gent gran, les

dones després de parir i les personesmalaltes.

La resposta correcta a (4) és c. La celebració delRamadà afecta totes les persones de fe musul-mana excepte aquelles que, atesa la seva condi-ció de fragilitat física, poden posar en perill laseva salut a causa del dejuni.

5. Els fills i filles de famílies immigrades:

a) Pensen sempre el mateix que els seuspares.

b) Pensen sempre de manera diferent queels seus pares.

c) Alguns pensen com els seus pares, id’altres no

La resposta correcta a (5) és c. Els fills i filles defamílies immigrades elaboren un criteri propi so-bre la societat i el món. De vegades aquest critericoincideix amb el dels seus pares, i de vegadesés contrari als principis que els transmet la fa-mília.





REPTES SOCIALS DELA IMMIGRACIÓ

Orientació general

L’enfocament de la proposta educativa per aaquesta franja d’edat se centra en la com-prensió del fet migratori, amb l’objectiu detrencar prejudicis i estereotips que s’haginpogut forjar durant l’etapa o amb antelació.Proposem que els alumnes desenvolupin unaprenentatge a partir de la recerca i la investi-gació ja que:

• Això s’adequa a les característiques cogniti-ves de la seva etapa evolutiva

• L’enfocament suposa en si una motivació.

Una condició important per a la bona realitza-ció de les activitats6 és que el grup d’alumnesals quals va adreçada la proposta estiguinacostumats a treballar en equip i a parlar engrup. Altrament, veiem difícil que les activitatspuguin assolir els objectius que es plantegen.

Disseny de proposta educativa

Les activitats que proposem per a aquest ni-vell se centren en el desenvolupament d’unainvestigació sobre els temes més polèmics alvoltant de la immigració. Es pretén que, al llargde la feina efectuada, es vagi deconstruintprogressivament la dicotomia nosaltres-ellsque la societat acostuma a fer per referir-seals ciutadans d’origen immigrat. L’eix conduc-tor de la proposta és la relació entre dos ado-lescents: l’Obam (d’origen senegalès) i la Nú-ria (d’origen català). S’estimen i surten junts,però les famílies respectives estan en contrade la seva relació.

Al llarg de les diverses sessions, l’alumnat had’anar oferint a l’Obam i a la Núria diversosarguments que ajudin els seus pares a desco-brir quins són els seus estereotips i prejudicis,i a combatre’ls. Els dos adolescents conviden,a través del visionat del DVD, a desmuntar lesargumentacions que fan les famílies seguintuna seqüència de treball:


6. Trobareu les activitats adreçades a aquesta etapa educa-tiva a partir de la pàgina 79.


Tot un Món Reptes socials de la immigració | 36

• Lectura d’arguments estereotipats al voltantd’un tema concret sobre la immigració.

• Visionat del DVD: contrast amb els argu-ments estereotipats.

• Recerca de proves empíriques al voltant deltema al barri o al poble.

• Elaboració d’argumentacions alternatives.• Reflexió sobre la inclusió social al voltant

dels arguments elaborats.

Al final del treball, l’alumnat escriurà una cartaper a l’Obam i la Núria, amb tota la informacióque ha anat obtenint i elaborant.


• El visionat de vuit capítols del DVD (vint-i-qua-tre minuts).

• Un treball de deu a dotze hores de durada(tres setmanes, al voltant de tres a quatrehores setmanals)

• La divisió del grup classe en sis subgrups decinc persones cadascun. És important queaquests subgrups siguin heterogenis i esti-guin formats per nois i noies amb diferentsopinions sobre el tema de la immigració i ladiversitat cultural. Per tant, aquests grupsels hauria de formar el professorat.

Seqüència didàctica de les sessionsSESSIÓ ORGANITZACIÓ DE TASQUES DE LA SESSIÓ TEMPS (APROX.)

Introducció - Presentació de l’activitat. 1 hora- Treball de conceptes:

• prejudici• estereotip• discriminació• etnocentrisme• racisme

- Organització d’equips de treball (5 equips de 6 persones).

Primera recerca - Prejudicis i estereotips al voltant de 2 horesles condicions de vida dels ciutadans immigrats.

- Visionat dels capítols Mites i rumors i Ulldecona: 24% d’immigrants.

- Accions de recerca en sis subgrups.- Sessió de posada en comú i síntesi.

Segona recerca - Prejudicis i estereotips al voltant de la diversitat 2 horescultural que aporten els ciutadans.

- Visionat dels capítols Arrelar i El mocador.- Accions de recerca en sis subgrups.- Sessió de posada en comú i síntesi.

Tercera recerca - Joves de família immigrada que actuen 2 horesper integrar-se i alguns ciutadans els ho dificulten.

- Visionat dels capítols Els fills i Racisme i xenofòbia.- Accions de recerca en sis subgrups.- Sessió de posada en comú i síntesi.

Quarta recerca - Joves de família immigrada que no se’n surten 2 horesa l’hora d’integrar-se.

- Visionat dels capítols Problemes a casa i A judici i a la presó.- Accions de recerca en sis subgrups.- Sessió de posada en comú i síntesi.

Cinquena recerca - Activitat de síntesi: anem sintetitzant. 1 hora- Presentació pública d’El mur de les lamentacions.




Per tal que el professorat de segon cicle d’Edu-cació Secundària Obligatòria disposi d’una orien-tació precisa sobre la manera de portar la pro-posta didàctica de TOT UN MÓN a l’aula, oferim unexemple de desenvolupament d’una sessió.

Hem escollit la sessió segona recerca relacio-nada amb els prejudicis i estereotips al voltantde la diversitat cultural que aporten els ciuta-dans immigrats. A continuació reproduïm unaseqüència d’allò que podria ser la classe:

1. Presentació

L’activitat d’una unitat de treball, tal com s’indi-ca en la seqüència didàctica, necessita duessessions llargues i presencials de treball grupali un temps de treball autònom durant ambduessessions.

Per a la primera sessió, el professor recuperaràels prejudicis i estereotips que van aparèixer algrup durant les fases inicials de treball. En con-cret seleccionarà aquells que tenen relació ambel tema de la diversitat cultural que aporten elsimmigrats, i els escriurà a la pissarra.

El professor demanarà al grup que recordi totesles paraules dites i que opini sobre quines po-den ser les fonts que han fomentat la presènciad’aquests prejudicis i estereotips: familiars, mit-jans de comunicació, companys, escola, centrede lleure…

També demanarà que l’alumnat pensi quins po-den ser els prejudicis i estereotips de caràctercultural que l’Obam i la Núria poden sentir acasa seva respecte a l’altra família, i els escriuràa la pissarra. Si hi ha alumnat immigrat a l’aula,també se’l convidarà a explicar quins són elsprejudicis i estereotips que ha pogut sentir al-gun cop que es diuen sobre ell.

2. Visionat de dos clips

A continuació, el professor explicarà que espresentaran dos clips que tracten el tema, i quepoden donar elements per valorar fins a quin

punt allò que es pensa a la classe es corres-pon amb allò que es pensa en la societat.

El professor demanarà que l’alumnat es fixi enaquells aspectes destacats que ajuden a acos-tar-se a la realitat cultural i religiosa dels immi-grats sense prejudicis ni estereotips.

Reproduïm els dos fragments introductoris quepresenten els capítols o clips del DVD i que espoden trobar al material de l’alumnat. És recoma-nable que siguin llegits en veu alta (a escollir entreel professor i algun alumne amb bona dicció):

Al primer clip d’aquesta sessió, que es titulaArrelar, Fatou Secka, d’origen gambià, expli-ca com va arribar a Teià (Maresme) ara fa 30anys, i quina ha estat la seva vida des d’a-leshores. La Fatou és un bon exemple queposa de manifest que, abans dels anys 90,ja hi havia ciutadans a Catalunya que veniend’altres continents. Van ser els pioners. Comque eren pocs, passaven molt desaperce-buts i la societat no disposava com ara demecanismes de suport. Una de els caracte-rístiques d’aquests ciutadans era que com-partien el mite del retorn: molts venien depas, i al final s’han quedat a viure aquí. Unade les causes d’aquesta realitat són els fills,ja nascuts o que s’han fet grans a Catalu-nya, i molt sovint una de les portes princi-pals de la integració dels mateixos pares.

Al segon clip de la sessió, que porta per títolEl mocador, hi podem observar dues donesmusulmanes que ens parlen de l’ús del mo-cador al cap, o hijab. Nuzah Abosalama,que sí que en porta, considera que el fet deportar-ne ha de ser un acte de llibertat perpart de les dones i no una imposició. SalwaEl-Gharbi, que no en porta perquè no hoconsidera necessari, critica la imatge nega-tiva que es té d’aquest símbol als païsosanomenats occidentals. Dues expressionsque sovint han portat polèmica, no nomésal nostre entorn.

3. Aproximació a la recerca

Un cop vistos els clips del DVD, el professordemanarà que l’alumnat treballi, amb dos o trescompanys que tingui al costat, dades i fets des-


tacats dels dos clips que ens aportin informaciórellevant a l’hora d’entendre i afrontar els preju-dicis i estereotips que giren al voltant de temesculturals i/o religiosos, i que al costat d’aquestsprejudicis i estereotips hi escriguin possiblespistes de recerca sobre el tema que els matei-xos nois i noies poden investigar al seu entornconcret, com un exercici que ens permeti:

• Buscar evidències que ens confirmin o re-butgin les nostres hipòtesis.

• Conèixer més bé el nostre entorn i, en conse-qüència, pensar en la manera de millorar-lo.

Una taula de treball que pot resultar útil per afer aquest exercici és la següent:

Es tracta d’un exercici difícil, per al qual els nois inoies necessiten el seu temps i l’ajut del profes-sor. Allò que importa, però, més que no pas elsresultats, és el procés de reflexió en el qual elsproposem de submergir-se. A cada petit equipinformal que es constitueixi, no cal que li exigimmés de dues idees o suggeriments per clip.

4. Disseny de la recerca

Un cop cada petit equip hagi acabat la sevatasca, el professor organitzarà una posada encomú. L’objectiu de la posada en comú seràarribar a establir una proposta de petites recer-ques, al voltant de cinc o sis, que la classe hau-rà de portar a terme entre una sessió i l’altra declasse. Caldrà formar uns equips de treball es-tables per a aquesta activitat.

Per aconseguir aquest objectiu, el professor de-manarà que cada petit grup exposi les seves ide-es i les anirà anotant en un suport gràfic. Quan el

darrer grup hagi acabat d’explicar l’aspecte otema sobre el qual ha reflexionat, farà una valora-ció del grau de coincidència o discrepància entreels diferents grups de la classe, i aprofitarà perfer una comparació amb les idees que han sortitabans del visionat dels dos clips (què van dir alsinicis, què pensen que deuen dir les famílies de laNúria i l’Obam, què es diu a alguns companys defamília immigrada de la classe).

És possible que, segons com sigui el grup, esfaci difícil arribar a aquest punt de desenvolupa-ment de la recerca. Per aquest motiu, i per tald’atendre també la diversitat dels diferents grupsamb els quals podem arribar a treballar, cada clipcompta amb un seguit de suggeriments i pro-

postes de recerca genèriques que poden servirper a dues coses: o per dur-les a terme tal comles trobem, o per prendre-les com una referènciaque ens doni pistes per crear les nostres pròpiesidees. A continuació reproduïm les pistes queproposem per a aquests dos clips:

• Un equip del grup pot dedicar-se a investi-gar quin ha estat el nombre i la procedènciadels ciutadans immigrats des de l’any 1990fins ara, tant en termes generals de paíscom al barri de l’IES.

• Un equip del grup pot identificar i entrevistaralgun d’aquests pioners que visqui al barri oal poble. Una bona manera de posar-s’hi encontacte pot ser a través d’alguna associa-ció d’immigrats. Podem fer preguntes sobreels seus inicis: si van venir sols del seu paíso van venir amb compatriotes, si tenien oca-sions de parlar la seva llengua pròpia, si vanaprendre el català i/o el castellà, etc.


Mirant el clip 1 m’he fixat que tenim prejudicis i Al meu entorn puc engegar una petita recerca estereotips com ara… sobre aquests prejudicis i estereotips fent…

(…) (…)

Mirant el clip 2 m’he fixat que tenim prejudicis i Al meu entorn puc engegar una petita recerca estereotips com ara… sobre aquests prejudicis i estereotips fent…

(…) (…)



• Un equip del grup pot investigar al barri o ala ciutat sobre el retorn al país d’origen. Potser interessant d’analitzar si el nombre deciutadans immigrats que arriben i el nombredels que se’n van es manté o bé si la pro-porció va canviant al llarg del temps. Tambéens podem enriquir amb l’aportació particu-lar d’una persona concreta.

• Un equip del grup pot fer una recerca docu-mental sobre els diversos noms i formes,així com costums i tradicions, que hi ha alvoltant d’aquest símbol cultural i religiós. Ésimportant prendre consciència de la diversi-tat existent també en aquest tema.

• Un equip del grup es pot dedicar a fer unaentrevista a una dona del barri o del pobleque porti mocador, i mirar d’identificar qui-nes són les raons que l’han dut a portar-ne, iquina ha estat l’experiència concreta de dur-ne pel carrer a Catalunya.

• Un equip del grup pot fer una petita enques-ta sobre l’estat d’opinió al voltant d’aquesttema al barri o al poble o a l’IES. També se-ria interessant analitzar quines són les opi-nions dels informants sobre símbols sem-blants propis de l’entorn cultural català, comla mantellina d’anar a missa, les gorres debeisbol, les cintes al cap, etc.

5. Organització dels grups i dels temps

Quan definitivament tinguem elaborada unaproposta de recerca basada en cinc o sis eixos,el professor organitzarà el gran grup en sub-grups de cinc o sis membres que siguin hetero-genis quant a capacitats i afinitats personals, ies decidirà democràticament quin dels eixosvol investigar cada subgrup.

Després els nois i noies es trobaran per organit-zar-se i decidir qui fa què. Per ajudar-los, se’lspot passar una graella com la següent:

El professor anirà passant pels diferents sub-grups i s’ocuparà que allò que planifiquen elsnois i noies sigui ajustat i adequat.

A partir d’aquí el professor recollirà les planifi-cacions per fer-ne una còpia i la primera sessiós’acabarà. Cada subgrup continuarà l’activitatde forma autònoma fora d’horari de classe peraconseguir portar a terme la seva missió, fins ala sessió de classe que s’hagi negociat per ferla posada en comú.

6. Posada en comú

La posada en comú es farà en la segona sessióde treball presencial amb el professor. Cadasubgrup haurà de presentar els resultats de laseva recerca, usant la pauta que van elaborarper a la organització del treball.

És important que el subgrup es recolzi en algunsuport visual (transparències, fotografies, filma-cions…) per fer més lleugera l’exposició i perdemostrar un grau d’elaboració de la informa-ció. Aquest aspecte haurà estat vetllat pel pro-fessor durant el període que hi haurà hagut en-tre sessió i sessió.

L’exposició de l’alumnat hauria de durar un mà-xim de deu minuts, cinc de dedicats a explicarl’experiència de recerca i cinc de dedicats a ex-posar els resultats.

El professor recordarà que l’objectiu de cadaunitat de recerca és obtenir informació per anarconstruint el mur de les lamentacions, l’activi-tat que servirà de globalització i difusió públicaa l’IES i a la comunitat educativa de la feinafeta, i demanarà un esforç final (un cop acaba-des les presentacions) per elaborar un resumamb tot el gran grup de les idees principalsque cal retenir per a aquest exercici final quecomentem.

Què farem

Quan ho farem

Com ho farem

Què necessitem

Com ho explicarem a la classe






ANÀLISI DELS MODELSDE CONVIVÈNCIA

Orientació general

L’enfocament de la proposta educativa per aaquesta franja d’edat se centra en la capacitatde resposta i actuació a l’hora d’exercir els pro-pis drets i llibertats de ciutadania. L’objectiucentral de la proposta és promoure una actitudde sensibilitat política que afavoreixi una parti-cipació social responsable. Proposem que elsalumnes desenvolupin un aprenentatge a partirde la construcció del coneixement:

• Això s’adequa a les característiques cogniti-ves de la seva etapa evolutiva.

• L’enfocament suposa en si una motivació.

Disseny de la proposta educativa

Les activitats d’aquest nivell7 tenen com a ob-jectiu la construcció d’una proposta de modelde societat en què totes les persones, amb in-dependència del seu origen i característiquespersonals, siguin capaces de gaudir de plensdrets i llibertats. L’eix conductor és la històriade la Sira (de família mixta catalanopakistane-sa), una noia que acaba de fer 18 anys i que esplanteja escollir una de les seves dues naciona-litats com a definitiva. Per aquest motiu, vol as-sabentar-se realment de quines són les reglesdel joc a l’Estat espanyol, per tal de tenir méselements per fonamentar la seva decisió.

A través de les diverses sessions, la Sira plan-teja als alumnes diverses situacions en què lespersones immigrades són víctimes de les irre-gularitats i obstacles de la Llei d’Estrangeria.Aleshores els demana alternatives per veure si realment val la pena adquirir una nacionali-tat o l’altra. La seqüència bàsica de treball se-ria la següent:

• Visionat d’un clip del DVD.• Lectura de l’articulat de la Llei d’Estrangeria

que fonamenta la situació de desigualtatdescrita.

• Dinàmica de grup que faciliti el debat.


7. Trobareu les activitats per a l’alumnat d’aquesta etapaeducativa a partir de la pàgina 99.


Tot un Món Anàlisi dels models de convivència | 44

Al final, la Sira pren una decisió o una altra sobreel tema de la seva nacionalitat en funció de lesdiverses respostes que el grup d’alumnes aporti.


• Visionar deu capítols del DVD (vint-i-quatreminuts).

• Un treball de deu o dotze hores de durada(tres setmanes, al voltant de tres o quatrehores setmanals).

• La divisió del grup classe en unitats de quin-ze estudiants.

Seqüència didàctica de les sessions


Introducció 1 hora

Els drets dels estrangers Bloc d’anàlisi generalista: Estrangeria 2 horesi igualtat de drets.

- Visionat del capítol del DVD Perdent els papers.- Anàlisi dels articles 1, 3, 7, 8, 9 i 11

de la Llei d’Estrangeria.- Debat.

Drets i treball Bloc d’aprofundiment en drets laborals (recomanable 2 horesper a estudiants de Cicles Formatius).

- Visionat dels capítols Treballant sense papers, Cambrers i cuiners i Immigrants autònoms.

- Anàlisi dels articles 36, 37, 38 i 41 de la Llei d’Estrangeria.

- Debat.

Drets i vida social Bloc d’aprofundiment en drets socials (recomanable 2 horesper a estudiants de Batxillerat).

- Visionat dels capítols Reagrupament familiar,Immigrants en barris d’immigrants i Arribar i adaptar-se.

- Anàlisi dels articles 16, 18, 25, 27, 31 i 32 de la Llei d’Estrangeria.

- Debat.

Plantar cara a la desigualtat Bloc sobre alternatives a la desigualtat: sortides 2 horesa la injustícia.

- Visionat dels capítols Teixint xarxes, Tancaments: Llei d’Estrangeria i Ciutadans amb nacionalitat.

- Anàlisi dels articles 13, 15, 52, 53 i 69 de la Llei d’Estrangeria.

- Debat.

Conclusions Judici a la Llei d’Estrangeria. 2-3 hores

- Anàlisi de les conseqüències principals i contrast amb normatives internacionals (DUDH).

- Recollida de tota la informació que han anat recopilant i elaborant els nois i noies.

- Preparació d’acusació i defensa.




Per tal que el professorat de Batxillerat o de Ci-cles Formatius disposi d’una orientació precisasobre com es pot portar la proposta didàcticade TOT UN MÓN a l’aula, oferim un exemple dedesenvolupament d’una sessió.

Hem escollit la de Drets i treball i a continuacióreproduïm una seqüència d’allò que podria seruna classe:

1. Presentació

El professor presentarà el tema anunciant ques’hi tractarà la relació entre immigració i treball, ique per realitzar aquest projecte es necessitarandues sessions: la primera per mirar tres clips queparlen sobre el tema i fer un aproximació a allòque diu la Llei en aquesta matèria, i la segonaper fer un debat fonamentat en les reflexions ela-borades el dia anterior.

La primera sessió començarà amb una intro-ducció del professor, que demanarà als estu-diants que expliquin allò que saben sobre eltema. D’aquesta manera, tot i ser personesamb plena capacitat laboral, es podrà identifi-car quin grau de coneixement previ hi ha sobreel món del treball en general. Algunes pregun-tes que poden animar el debat són:

• Has treballat mai?• T’has sentit discriminat a la feina?• Penses que hi ha discriminacions en els sa-

laris segons qui sigui la persona?• Coneixes algú que hagi estat discriminat a la

feina?• Saps què vol dir mobbing laboral?

Si hi ha algun estudiant de família estrangera,se’l pot convidar a prendre la paraula i explicarla seva vivència.

2. Visionat dels clips

A continuació, el professor explicarà als estu-diants que veuran tres clips que parlen de la dis-criminació que poden arribar a patir els estran-

gers en el món laboral. L’activitat 4 (p. 111) con-té una introducció que en contextualitza elscontinguts i l’expectativa.

Els estudiants n’haurien de fer una lectura enveu alta i obrir un torn de preguntes per si hi haalgun concepte que no s’ha entès. Reproduïmel text dirigit a aquest apartat:

Una gran part de la població estrangera queemigra cap al nostre país la formen perso-nes que arriben per motius econòmics. Hemde parlar d’immigració econòmica. Les ex-pectatives de feina al seu lloc d’origen sónbaixes —sovint per la desigualtat econòmi-ca que alimentem des dels països rics d’Eu-ropa o Amèrica— i consideren que a l’Estatespanyol podran desenvolupar el seu pro-jecte de vida amb més garanties d’èxit. Vé-nen, doncs, a treballar i fer diners.

Sovint les feines que els toca fer, però, nosón les que es corresponen amb la sevaqualificació professional. Malgrat que pu-guin tenir un nivell d’estudis alt, en moltesocasions —per no dir gairebé totes— els es-trangers es troben fent feines de baixa quali-ficació professional i baixa remuneració: lesfeines que els nacionalitzats espanyols novolen fer.

Amb tot, la dificultat més important no veper aquesta banda. Com hem vist en el casdel primer clip, la realització d’una feina nove determinada en condicions d’igualtat. Unestranger necessita un permís de treball quenomés pot ser expedit sota condicions forçaestrictes, i sempre està subjecte a la prioritatdels espanyols a l’hora d’obtenir una feina.Aquesta realitat de vegades acaba en unavulneració dels drets laborals de l’estranger,que sovint pot veure amenaçat el seu sou ola seva dignitat com a persona.

Aquest és el cas de Caro, una jove equato-riana que treballa sense papers en el sectordel servei domèstic i que, a causa d’aques-ta situació administrativa irregular, pateixuna discriminació important. De vegades hade treballar més hores del previst, o no lidonen tots els diners que en un principi ha-



vien acordat, i no gosa reclamar o protestarperquè li manca, com a gairebé la totalitatdels treballadors domèstics, el permís detreball.

En un altre nivell, també hem de parlar delcas de Francisco Quiñones, un joier d’origencolombià que, tot i disposar d’una bona qua-lificació professional i una iniciativa empresa-rial, troba dificultats importants a l’hora decrear el seu propi negoci. Moltes de les exi-gències que l’Estat li imposa per autoritzar-loa muntar un taller de joieria no es demanenals ciutadans espanyols, ni tampoc als quesón membres de la Unió Europea, tal com re-flecteix el testimoni d’Anko Beijleveld, treba-llador autònom d’origen holandès.

Sigui com sigui l’Estat espanyol continuasent vist com un lloc d’oportunitats. El sectorserveis, concretament el ram de la restaura-ció, suposa sovint un bon destí laboral per aalguns immigrats. Troben oportunitats de for-mació i d’obtenir recursos que al seu país

d’origen no tindrien. Aquests són els casosd’Iluminada Trinidad, de l’Equador també, ode Santiago Estapé, de l’Argentina. Per aixòés tan important que, en el terreny laboral, esdoni una igualtat de drets que no frustri lespossibilitats de desenvolupament personald’aquests ciutadans pel simple fet que no dis-posen de nacionalitat espanyola o, almenys,comunitària.

Vegem els capítols que ens relaten aquestestres situacions:

• Treballant sense papers.• Cambrers i cuiners.• Immigrants autònoms.

Un cop els estudiants hagin llegit aquesta in-troducció, el professor els convidarà a mirar elstres clips o capítols del DVD i a efectuar indivi-dualment una observació dels factors que po-den provocar discriminació. Una taula com lasegüent pot afavorir l’exercici de prendre notessobre les filmacions:

Clip Treballant sense papers

Fets discriminatorisElements que ho expliquen (cau-ses o conseqüències)

Clip Cambrers i cuiners


Clip Immigrants autònoms




Convé que els estudiants no s’obsessionin aomplir moltes idees. Amb una o dues que n’i-dentifiquessin ja n’hi hauria prou.

3. Posada en comú

Un cop s’hagi efectuat el visionat i s’hagi com-pletat la taula de forma individual, el professorconvidarà els estudiants a organitzar-se en pe-tits grups de tres o quatre i a compartir i con-trastar l’exercici individual que han realitzat.

Posteriorment, un representat de cada subgrupexplicarà al gran grup quines han estat les se-ves discussions. El professor n’anirà prenentnota en un suport gràfic (pissarra, ordinador icanó, etc.) i anirà ajudant a fer la síntesi de lesidees consensuades i principals, fins a arribar aestablir una taula final amb el resultat del con-junt del grup.

4. Anàlisi de la Llei d’Estrangeria

Amb aquesta tasca acabada, el professor con-vidarà els diferents subgrups a fer una anàlisien profunditat de les idees obtingudes respectea la Llei d’Estrangeria. L’activitat 4 (p. 111) in-clou idees i exemples sobre com es podria por-tar a terme aquesta anàlisi, i el professor pottrobar l’articulat complet de la Llei a Internet(vegeu p. 56).

A continuació oferim el text que el professor potintroduir com a animació en la feina:

• El subgrup 1 s’ocupa d’estudiar el cas deCaro. Amb la informació obtinguda a partirdel DVD, els estudiants heu de contrastar laseva realitat amb el que diu el marc generalsobre treball aliè a l’article 38. Com podríemredactar l’article de manera alternativa peraconseguir que Caro no patís les conse-qüències de no tenir papers?

• El subgrup 2 s’ocupa d’estudiar el cas deFrancisco. Llegiu atentament el que diu laLlei sobre el treball per compte propi (article37), i contrasteu el seu contingut amb el casd’aquest colombià. Després de veure el clip,deduïu què diu el reglament de la Llei sobreaquests treballadors. Què hi hauria de dir

perquè Francisco i Anko gaudissin de lesmateixes oportunitats i drets?

• El subgrup 3 s’ocupa d’estudiar el cas d’Ilu-minada i Santiago. Què diu la Llei sobre lescondicions de treball dels estrangers (arti-cles 36 i 38)? Què penseu que significa el fetque, per concedir un permís de treball, es«consideri la situació nacional d’ocupació?»Quina és la situació nacional d’ocupació alsector de restauració, segons el DVD, quepermet que Iluminada i Santiago hagin tro-bat feina fàcilment? Faríeu algun canvi en elredactat dels articles de la Llei?

Aquesta feina s’ha de fer a l’aula i, si no s’en-llesteix, cada subgrup l’ha de completar ambvista a la sessió següent.

Amb aquesta activitat s’acaba la primera ses-sió.

5. Resultats de l’anàlisi

La segona sessió comença amb la posada encomú de l’anàlisi efectuada. Cada subgrup hade fer les seves aportacions, que el professorrecull i sistematitza en un suport gràfic. Per po-der-ho fer, resulta convenient que el professortingui els resultats abans de la sessió per poderpreparar millor la seva intervenció.

Cada subgrup ha d’explicar què ha trobat, i en-tre tots els estudiants s’ha d’anar relacionantuna cosa amb l’altra i acabar definint:

• Una visió de conjunt.• Una proposta de millora.

6. Debat

Per acabar la segona sessió, es proposa fer undebat. El material destinat als estudiants recullpropostes diverses per fer aquest debat. A con-tinuació reproduïm el que pot ser susceptibled’interès per a aquest bloc temàtic.

Un dels articles més susceptibles d’injustíciaseria el 41. Aquest article explica que a algunstreballadors no els cal obtenir un permís de tre-ball. Us proposem de debatre sobre aquesta



qüestió amb l’exercici del Debat americà. Perfer-ho, cal que seguiu les següents instruc-cions:

1. Busqueu un espai ampli sense entrebancs nimobiliari en què pugui cabre tot el grup clas-se dret.

2. Ocupeu l’espai central d’aquest lloc i identifi-queu un extrem de l’espai com D’ACORD, il’altre extrem de l’espai com EN DESACORD.

3. Dret, el dinamitzador dirà algun dels 10 cri-teris pels quals un estranger no cal que dis-posi de permís de treball (per exemple, serun investigador d’una universitat estrange-ra), i cada estudiant ha de posicionar-se enun extrem de l’espai o l’altre en funció de laseva opinió sobre la següent afirmació: És

just que la persona *** estigui exempta dedisposar d’un permís de treball.

4. Un cop tothom s’ha posicionat individual-ment, el dinamitzador ha de donar la paraulaa algun estudiant dels que s’hi han manifes-tat d’acord perquè expliqui els seus motius.Farà el mateix amb els que s’hi han manifes-tat en desacord. En ambdós casos n’aniràprenent nota en un suport visual gran (pis-sarra, etc.).

5. Aquesta operació es portarà a terme deu ve-gades, tantes com criteris d’exempció depermís preveu la Llei a l’article 41. Al final, esfarà un debat general en què es comentaràel resultat de l’exercici i les possibles contra-diccions o canvis d’opinió que hagi pogutgenerar.





PER SABER-NE MÉS Glossari

ACULTURACIÓProcés selectiu que permet adoptar algunesde les pautes d’altres grups culturals. Aquestprocés té lloc a partir de la interacció de doso més grups culturals i pot ser una relacióigualitària o desigual, en cas que una de lesdues parts sigui dominant.

ADAPTACIÓProcés pel qual un subjecte o un grup respona una necessitat d’ajustar-se a les exigènciesmaterials i al nou context sociocultural on estroba. Té un caràcter unilateral, la persona ésla protagonista d’aquest procés. En el casdels ciutadans immigrats, estrangers i/o per-tanyents a minories ètniques, significa ajus-tar-se a les característiques del nou contexton s’estableix, i depèn de variables tan diver-ses com el temps d’arribada, el procés dedol, aspectes familiars, socials, econòmics,personals, psicològics, etc.

ALTERITATCondició de ser que té l’altre (ja sigui perso-na o grup) amb relació a un mateix o a unamateixa, tenint en compte el marc de refe-rència i identitari propi.

ASSIMILACIÓProcés en què una persona socialitzada enun context cultural diferent del que es troba,decideix no diferenciar-se d’aquest nou en-torn d’acollida, a partir d’atribucions perso-nals (caràcter vital de la persona).

CIUDATANIACondició i drets (civils i polítics) de les perso-nes que són reconegudes com a pertanyentsa un àmbit territorial concret en forma d’Es-tat. Per tant, l’Estat nació garanteix el vinclede drets i reconeixement d’aquesta condició.

COEXISTÈNCIAModel de relacions socials que apareix dinsd’un context delimitat, el qual es caracterit-za per l’existència de grups socioculturalsque no interactuen però comparteixen unmateix espai i temps.



Tot un Món Per saber-ne més | 52

CONFLICTEIncompatibilitat de finalitats entre dos sub-jectes o entre dos grups, i percepció com-partida que són incompatibles.

CONVIVÈNCIAModel de relacions socials que apareix dinsd’un context delimitat, el qual es caracterit-za per la capacitat de respectar, compartir,interactuar i desenvolupar projectes comunsentre grups socioculturals que ocupen unmateix espai en un mateix temps.

CULTURAConjunt de conductes apreses, creences,valors, símbols, moral, sistemes d’organitza-ció i formes d’interpretar la realitat immedia-ta. És també la manera d’organitzar-se so-cialment i transmetre-la a membres del grupal qual pertanyem. També és un mecanismed’adaptació i un fet identitari que comptaamb un caràcter dinàmic i heterogeni.

DISCRIMINACIÓTractes diferencials, desfavorables i que in-fravaloren la persona, grup o col·lectiu queels rep. Els motius poden ser diversos: perraons de l’origen cultural o ètnic, per gènere,per l’edat, per la classe social, etc. Podenexpressar-se des d’un marc legal concret ipoden ser alhora visibles o invisibles.

DISCRIMINACIÓ POSITIVAEns referim a aquell tipus de diferenciacióque s’orienta a corregir condicions socialsnegatives que tenen l’origen en la discrimi-nació que pot patir una persona o un grup.

EDUCACIÓ INTERCULTURALAproximació a l’educació que té en comptela diversitat cultural, que potencia l’intercan-vi entre els diferents subjectes culturals i quegaranteix alhora el bagatge i els trets cultu-rals propis, potenciant tanmateix les sem-blances i no les diferències. Es desenvolupades d’una perspectiva global que comprèntotes les parts implicades: escola, alumnes,famílies (dimensió social, econòmica i cultu-ral) i entorn immediat.

EMIGRANTSubjecte que protagonitza l’acció d’abando-nar el territori d’on és originari i d’anar-se’n aresidir de manera permanent o temporal enun altre territori diferent del d’origen.

EMPATIACapacitat que tenim com a persones d’iden-tificar-nos i/o posar-nos al lloc d’una altrapersona per tal d’entendre allò que pensa osent a partir de la pròpia identitat cultural.

ENCULTURACIÓProcés d’adquisició i interiorització de pau-tes al si del grup cultural de pertinença, pelqual s’aprèn a ser membre del grup i a res-pondre a les expectatives que aquest grupgenera envers els seus membres.

ESTEREOTIPSImatges deformades que un subjecte o grupté d’una persona o una cosa; manera comles persones apliquem una imatge que res-pon a un sol cas a totes les possibilitats.

EXCLUSIÓ SOCIALProcés pel qual un subjecte o grup social noes pot desenvolupar en plenitud com a mem-bre integrant i de ple dret de la societat, fetque suposa una pèrdua de drets i deures, ies caracteritza per una manca d’accés alsrecursos que garanteixen que aquest sub-jecte o grup pugui sentir-s’hi inclòs.

ETNOCENTRISMEProcés de comprensió/acció que s’aproxi-ma a l’alteritat sense tenir en compte el seubagatge cultural i, per tant, l’interpreta úni-cament des dels referents culturals propis.

ESTRANGERCiutadà que no disposa de la nacionalitat del’Estat on està vivint.

GUETOAssentament en un espai geogràficamentdelimitat a partir d’una lògica de funciona-ment interna i una forma pròpia d’organitza-ció, normalment en condicions de desigual-tat social, econòmica i cultural.

GLOBALITZACIÓProcés d’internacionalització de les rela-cions econòmiques, polítiques, socials, cul-turals, etc., entre els països en clau d’inter-dependència i desigualtat.

GRUP ÈTNICComunitat amb plena consciència de comp-tar amb un seguit de trets culturals especí-fics (de vegades també relacionats ambtrets físics) que adopta les estratègies de su-



pervivència necessàries per no assimilar-seal grup dominant.

IDENTITATConjunt d’atribucions simbòliques que unsubjecte o grup reconeix com a pròpies iamb les quals estableix un vincle conscient.

IMMIGRANTSubjecte que protagonitza l’acció d’anar aresidir de manera permanent o temporal enun territori diferent del d’origen.

INCLUSIÓConstrucció compartida d’un sentit socialde pertinença lliure en condicions d’igualtat.

INTEGRACIÓProcés pel qual els ciutadans poden partici-par plenament en els drets i deures de la so-cietat que els acull. En el cas dels ciutadansimmigrats, estrangers i/o pertanyents a mi-nories ètniques, aquest procés es desenvo-lupa en un marc de convivència i respectemutu amb relació a la interacció dels bagat-ges culturals respectius.

INTERCULTURALISMEPosicionament ideològic que aposta per unmodel de societat construït a partir de lainteracció i influència mútua entre grups so-cioculturals diversos en el seu origen i ambtrets culturals específics. Aquest model mirade desenvolupar valors com la convivència,l’intercanvi, la negociació i la millora de lesrelacions interculturals.

INTERCULTURALITATProcés en què diferents col·lectius en unmateix context, diversos en procedència itrets culturals, es relacionen, interactuen, in-tercanvien i comuniquen. Aquesta interaccióes dóna entre subjectes i/o grups, i no entrecultures en sentit abstracte. S’interpreta lacultura des de la seva dimensió dinàmica iheterogènia, i des del fet que els subjectesreinterpreten la seva pròpia cultura, no úni-cament a partir de la transmissió sinó tambédes de l’experiència del contacte.

MEDIACIÓProcés mitjançant el qual una tercera partintenta restablir una relació positiva entredues parts que viuen un conflicte negatiu.

MELTING POTModel d’integració cultural en què s’apostaper generar nous espais i formes culturals apartir de la interacció i el contacte entre di-versos subjectes i/o grups.

MESTISSATGEUn dels resultats del procés d’aculturació,en què subjectes i/o grups diversos amb re-lació al seu origen o cultura conviuen en unmateix entorn o context, i possibiliten la bar-reja cultural i donen lloc a diferents expres-sions d’interacció entre ells.

MINORIES ÈTNIQUESGrups ètnics que presenten característiquesculturals i físiques pròpies i que estan en re-lació de desigualtat i subordinació amb elssectors dominants de la societat on viuen.La seva pertinença pot ser transmesa permecanismes d’afiliació a generacions suc-cessives, encara que aquestes generacionsno presentin les mateixes característiquesculturals i físiques que els seus antecessors.Tot grup ètnic forma una minoria ètnica,però no al revés.

MULTICULTURALISMEPosicionament ideològic que aposta per unmodel de societat compost per grups diver-sos en procedència i trets culturals, en quèla seva relació és condicionada per uns lí-mits preestablerts. La cultura s’hi entén desd’una visió essencialista, com a estàtica ihomogènia, i s’assenyala la diferència cultu-ral o ètnica com a tret bàsic.

MULTICULTURALITATFenomen que té lloc dins d’un territori en elqual coexisteixen subjectes o grups diver-sos pel que fa a les seves característiquesètniques o culturals, els quals transmetenles seves diferents pautes culturals en elcontext del seu grup de manera diferenciadadels altres.

PREJUDICIOpinió que un subjecte o grup es forma sobreuna persona o una cosa i que no es corres-pon amb la realitat; que ha estat creada sen-se tenir en compte com és el subjecte o gruprealment.



PROJECTE MIGRATORIProcés que duen a terme els ciutadans queemigren. Comença amb els motius i raonsper les quals es decideix iniciar l’acció d’a-nar-se’n d’un territori i assentar-se en un al-tre. Té una dimensió dinàmica i s’acabaquan aquests ciutadans deixen de ser vistoscom a immigrants per la resta de la ciutada-nia.

RACISMEDiscriminació activa d’un subjecte o grup permotius relacionats amb el seu origen o ambles característiques ètniques i/o culturals.

RELATIVISME CULTURALPosicionament epistemològic que defensaque qualsevol judici moral o ètic amb relacióa una societat concreta, únicament es potemetre tenint en compte els codis culturalsd’aquella societat.

TOLERÀNCIAActitud d’acceptació de diferents opinions,criteris i comportaments diferents dels propis.

XENOFÒBIARebuig o odi als ciutadans d’origen estran-ger. Normalment es relaciona amb la situa-ció socioeconòmica d’aquests ciutadans.



Bibliografia

ABENOZA, R. (2004). Identidad e inmigración:orientaciones psicopedagógicas. Madrid:Catarata.

ALCALÁ DEL OLMO, M.J. (2004). Educación inter-cultural: tendencias e iniciativas de la UE.Madrid: Pirámide.

ALCUDIA, R. et al. (2000). Atención a la diversi-dad: claves para la innovación educativa.Barcelona: Graó.

ALEGRE, M.A. (2005). Educació i immigració: l’a-collida als centres educatius. Barcelona: Me-diterrània.

BARÁIBAR, J.M. (2005). Inmigración, familias yescuela en educación infantil. Madrid: Cata-rata.

BESALÚ, X., CLIMENT, T. (Coords.). (2004). Cons-truint identitats: espais de socialització delsjoves d’origen immigrant. Barcelona: Medi-terrània.

BESALÚ, X. (2002). Diversidad cultural y educa-ción. Madrid: Síntesis.

BUENO, J., BELDA, J. (2005). Familias inmigrantesen la escuela. València: Universitat de Valèn-cia.

CARBONELL, F. (2004). Educar en tiempos de in-certidumbre. Equidad e interculturalidad enla escuela. Madrid: Catarata.

CARBONELL, F. (Coord.). (2000). Educació i immi-gració: els reptes educatius de la diversitatcultural i l’exclusió social. Barcelona: Medi-terrània.

CARBONELL, J., SIMÓ, N., TORT, A. (2002). Magri-bins a les aules. El model de Vic a debat. Vic:Eumo.

CIDE. (2000). La construcción de la identidaden contextos multiculturales. Madrid: Minis-terio de Educación y Ciencia.

CIDE. (2005). La atención al alumnado inmi-grante en el sistema educativo. Madrid: Mi-nisterio de Educación y Ciencia.

COLECTIVO AMANI. (2004). La escuela intercultu-ral: regulación de conflictos en contextosmulticulturales. Madrid: Los libros de la Ca-tarata.

DÍAZ AGUADO, M.J. (2003). Educación intercultu-ral y aprendizaje cooperativo. Madrid: Pirá-mide.

ESSOMBA, M.A. (2006). Liderar escuelas intercul-turales e inclusivas. Barcelona: Graó.



GARRETA, J., LLEVOT, N. (2003). El espejismo in-tercultural: la escuela de Catalunya ante ladiversidad cultural. Madrid: Ministerio deEducación y Ciencia.

JORDÁN, J.A. (Coord.) (2004). La formación delprofesorado en educación intercultural. Ma-drid: Catarata.

MASSOT, M.I. (2003). Jóvenes entre culturas: laconstrucción de la identidad. Bilbao: Des-clée de Brouwer.

MONTÓN, M.J. (2003). La integració de l’alum-nat immigrant al centre escolar. Barcelona:Graó.

SALES, A. (2005). La diversitat cultural a l’escola:propostes pràctiques per a un currículum in-tercultural. Castelló: Universitat Jaume I.

SAN ROMÁN, T. (Coord.) (2001). Identitat, perti-nença i primacia a l’escola: la formació delprofessorat. Bellaterra: Servei de Publica-cions UAB.

SAN ROMÁN, T. (Coord.). (2004). Sueños africa-nos para una escuela catalana. Bellaterra:Servei de Publicacions UAB.

SORIANO, E. (2003). Diversidad étnica y culturalen las aulas. Madrid: La Muralla.

SUÁREZ SANDOMINGO, J.M. (Coord.). (2004). La in-terculturalidad pedagógica: nuevos enfo-ques, nuevas prácticas. Lugo: Axac.

TERRÉN, E. (2001). El contacto intercultural en laescuela. A Coruña: Servicio PubliacionesUniversidade de A Coruña.

UNAMUNO, V. (2003). Lengua, escuela y diversi-dad sociocultural. Barcelona: Graó.

VILÀ, M., BESALÚ, X., FULLANA, J. (2003). Alumnesd’origen africà a l’escola. Girona: CCG.

Internet

• Pacte Nacional per a l’Educació, (2006):http://www.aspepc.es/docs/arxius06/pne.pdf

• Ley Orgánica 2/2006, 3 de mayo, de Educa-ción: http://www.cnice.mecd.es/: Centro Nacio-nal de Información y Comunicación Educativa

• Llei d’Estrangeria: www.boe. es/g/es/bases_datos/doc.php?coleccion=iberlex&id=2000/23660&codmap=

• Declaració Universal dels Drets Humans:www.xtec.es/~lvallmaj/passeig/dudh.htm




Tot un Món Activitats per a l’alumnat | 59

1. La carta del Dani i la Salima, 61

2. D’on ve la teva família?, 63

3. Debat sobre la immigració, 65

4. Per què arriben ciutadans immigrats a Catalunya avui?, 67

5. Com arriben els ciutadans immigrats?, 69

6. Qui són els ciutadans immigrats?, 71

7. On viuen els ciutadans immigrats?, 73

8. Coneguem millor els nois i noies de famílies immigrades, 75

9. Síntesi, 77

DESCOBERTA DE LA IMMIGRACIÓPROJECTE PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA I PRIMER CICLE D’ESO

Activitats per a l’alumnat




1. La carta del Dani i la Salima

Hola! Sóc el Dani, i al meu costat hi tinc la Salima. Tots dos estudiem primer cursd’ESO a l’IES Salvador Espriu de Manresa, i us volem explicar una història. Un diaqualsevol a la tarda, després d’Educació Física, unes noies de la classe van començara ficar-se amb la Salima.

Els pares de la Salima són del Marroc, i ella hi va néixer també, tot i que va arribar aCatalunya quan tenia 3 anys. Sembla que aquest fet no agrada a algunes companyesnostres. Al vestidor, després de dutxar-se, van insultar i pegar a la Salima, dient-li quese n’anés al seu país.

Després teníem Ciències Naturals, però en comptes de fer classe vam estar parlantamb el tutor, que ensenya llengua però que va deixar els de tercer per venir amb nosal-tres i comentar el que havia passat. La veritat és que la seva presència va servir percalmar una mica els ànims (en aquell moment el nostre grup s’havia dividit entre elsque estaven d’acord o en desacord amb el que havia succeït), però tothom va sortirper la porta tenint molt clar que aquella xerrada no havia servit per canviar les coses.

Jo estava totalment en contra del que havia passat, i vaig acompanyar la Salima en sor-tir de l’IES. De sobte, em vaig recordar que havia sentit parlar d’un home vell, en Tomeu,que viu als afores de la ciutat, anant cap a Santpedor, i que diuen que és un savi so-bre la convivència. Molta gent hi recorre quan té un problema amb la família o elsamics per escoltar els seus consells i així tenir ajuda per resoldre’ls.

Tots dos vam anar a peu a veure’l, i quan vam trobar-lo a casa seva, ens va fer passari li vam explicar fil per randa tot el que havia passat. Aleshores ell, tot silenciós i pen-satiu, ens va donar un sobre amb dos papers. En un hi havia unes adreces escrites, ien l’altre una fórmula estranya: LSGIUA=K. Tot seguit ens va dir que desxifréssim elsignificat d’aquelles lletres, i que això ens ajudaria a conviure millor a la classe.

Certament, tot plegat resultava un verdader enigma i vam decidir desxifrar-lo. A partird’aleshores vam organitzar un viatge per Catalunya, seguint la pista de les diversesadreces i assajant de descobrir el significat d’aquella fórmula. Us proposem, ja quemolts companys del nostre grup no han mostrat cap interès a acompanyar-nos-hi,que vosaltres us hi afegiu i resolguem l’enigma plegats. Què us sembla? Us hi afegiu,a la descoberta?




2. D’on ve la teva família?

Abans de començar a enraonar sobre elque ha passat a la classe del Dani i laSalima, que té molt a veure amb la im-migració recent que arriba a Catalunya,et proposem que iniciem la conversasobre tu mateix. Per conèixer millor elsnostres veïns, amics, companys o co-neguts, la primera cosa que hem de ferés conèixer-nos a nosaltres. Qui som?D’on venim?

Una manera divertida i molt clara de fer-ho ésdibuixar l’arbre genealògic de la nostra família.No t’espantis, un arbre genealògic és una cosamolt senzilla: consisteix a anar posant els nomsde tots els teus parents sobre el paper, peròcom si fossin branques d’un arbre.

1. Comença per posar el teu nom i el dels teusgermans o germanes (si en tens) a la part in-ferior d’un full col·locat en posició horitzontal.

2. A continuació, posa al damunt el nom delteu pare, mare o tutor, i traça una línia queuneixi els noms dels teus germans i el teuamb els que acabes d’escriure.

3. Tot seguit, posa al costat del nom del teupare el dels seus germans i germanes, i fesel mateix amb el de la teva mare. Són elsteus oncles i ties. Si algun d’ells té parella,posa’n el nom al seu costat. I si algun d’ellsté fills, posa’n a sota el nom. Són els teuscosins, oi?

4. I anem pujant. Ara toca posar, al damunt delnom del teu pare i els seus germans, els delsseus pares, és a dir, els teus avis paterns. Ifes una línia que els uneixi amb els seus fills.Un cop hagis acabat, fes el mateix amb elspares de la teva mare.

5. Si has arribat fins aquí, Déu n’hi do! De fet,podries continuar i anar pujant cap amunt,amb els teus besavis, rebesavis… Però aquíens conformarem amb la feina feta fins ara.

6. Només queda un petit detall: a sota de cadanom que has escrit, posa-hi el lloc on hannascut i/o passat la seva infantesa cadascu-na de les persones que has assenyalat almapa de la teva família, i pensa: tots hannascut i viscut a la mateixa ciutat, al mateixpoble? Tots han nascut a Catalunya? N’hi haalgun que hagi emigrat, és a dir, deixat laseva terra per anar a viure en un altre llocquan es va fer gran? Quants membres de lateva família són emigrats?




3. Debat sobre la immigració

Ara que cadascú de la classe ha fet elseu arbre genealògic, podeu dedicaruna estona a comentar-los, primer ambels companys de la taula o aquells quetingueu més a prop, i després en grangrup.

Per al debat en gran grup sobre els resultats del’exercici de l’arbre, us proposem algunes pre-guntes per animar-lo. Poseu-vos primer en pe-tits grups de cinc o sis persones i comenteu ca-dascuna de les qüestions. Després, nomeneuun portaveu i expliqueu a la resta de companysde què heu estat parlant. Finalment, quan haginacabat tots els portaveus, enceteu un debat ge-neral. Les preguntes són:

• Hi ha algun cas en què TOTS els noms es-crits de l’arbre genealògic d’algun membrede la classe hagin nascut i crescut al mateixpoble i/o ciutat? Si és així, aquest noi o noiaté més drets que els seus veïns que hannascut en un altre lloc per haver demostratque les seves arrels fa més de temps quesón allà?

• El lloc de naixement, o on has viscut de pe-tit, marca la teva identitat, és a dir, d’allà onets? Et pots sentir de més d’un lloc alhora?

• Les persones que viuen a la vostra ciutat,però que no hi han nascut, han de tenir elsmateixos drets que els que sí que hi hannascut? Cal fer diferències si han nascut enuna altra ciutat de Catalunya, d’Espanya ode fora d’Espanya?

• Quina imatge tenim de les persones que es-tan arribant els últims anys a Catalunya?Respon a la realitat? En fem algun gra mas-sa en algun aspecte?

• A la classe tenim companys o companyesque han vingut fa poc a viure a Catalunya, oque tota la seva família és de fora de Cata-lunya? Algun cop hem viscut algun episodisemblant al de la classe de la Salima?




4. Per què arriben ciutadansimmigrats a Catalunya avui?

Iniciem el viatge a Sant Feliu de Llobre-gat. Anem a la primera adreça escrita ala llista, i trobem un sobre del mateixcolor que el que ens havia donat el vellTomeu, amb un DVD a dins i un paperamb una pregunta: Per què arriben ciu-tadans immigrats a Catalunya avui?

Anem a la biblioteca pública de la ciutat i miremel clip del DVD, que es titula Remeses, dinerscap a casa. Al final apareixen unes preguntes.El material ens diu que, si les responem bé, ob-tindrem informació per resoldre l’enigma de lafórmula. Ens ajudes?

1. La majoria dels immigrats que arriben a Ca-talunya durant aquests darrers anys vénenper motius:

d) Culturals, són estudiants que es despla-cen per estudiar en instituts i universitatscatalanes.

e) Econòmics, són adults i joves que vénena trobar una feina que els permeti gua-nyar més diners que al seu país d’origen.

f) Polítics, són refugiats que estan perse-guits al seu país per les seves idees ocreences.

2. Les remeses de diners dels immigrats alspaïsos d’origen:

d) Són inexistents, no ho fa pràcticamentningú.

e) Són habituals, ho fan molts.f) Són molt habituals, més de la meitat dels

immigrats envien remeses cada mes.

3. Un cop els diners arriben al país d’origendels immigrats, els seus familiars els utilitzenper a:

d) Consum diari (comprar menjar, roba, etc.).e) Adquirir un nou habitatge.f) Muntar un negoci familiar.




5. Com arriben els ciutadansimmigrats?

La segona adreça de la llista ens portaa Begur. Seguim la pista dels sobres,els colors…, i trobem un altre paquetamb un nou DVD i un altre paper ambuna pregunta. Aquest cop la qüestió és:Com arriben els ciutadans immigrats?

Ens posem en marxa per visionar el clip delDVD titulat Com entren: la pastera i responemles preguntes que ens imaginem que apareixe-ran. Aquesta vegada, les preguntes són les se-güents:

1. Les vies d’entrada al país utilitzades majori-tàriament pels ciutadans immigrats són:

g) En pastera per l’estret de Gibraltar.h) Per Portugal.i) Per l’aeroport de Barajas i la frontera fran-

cesa.


g) Un ciutadà estranger delinqüent.h) Un ciutadà estranger a qui li falten els per-

misos de treball i de residència.i) Un ciutadà estranger que ha perdut el pas-

saport.

3. Normalment, els ciutadans estrangers quevolen arribar a l’Estat espanyol per l’estretde Gibraltar de forma irregular recorren:

g) A agències de viatges especialitzades.h) A un organisme responsable del govern

espanyol gestionat per la Guàrdia Civil.i) A grups organitzats que extorsionen els

estrangers sense cap garantia d’arribar abon port ni de seguretat personal.

4. Les possibilitats de mobilitat entre ciutadanseuropeus i africans responen a les següentscaracterístiques:

g) Els ciutadans europeus poden viatjarsense problemes a països africans, peròels ciutadans africans tenen greus dificul-tats per a viatjar a països europeus.

h) Els ciutadans africans poden viatjar sen-se problemes a països europeus, peròels ciutadans europeus tenen greus difi-cultats per a viatjar a països africans.

i) Tots els ciutadans europeus i africans espoden moure lliurement d’un país a l’altresense restriccions.




6. Qui són els ciutadansimmigrats?

La tercera etapa ens fa viatjar al barri delFondo de la ciutat de Santa Coloma deGramenet. Allà, a la tercera adreça indi-cada al llistat que tenim, hi trobem unnou sobre tancat. L’obrim i ja hi trobem elque ens esperàvem: una nova pregunta iun DVD amb informació per avançar enl’enigma. Aquest cop la qüestió és: Quisón els ciutadans immigrats a Catalunya?Vénen tots d’un mateix país?

Busquem una botiga de lloguer de pel·lícules, lidemanem a la responsable poder veure el capí-tol que porta per títol La comunitat xinesa, i enstrobem amb dues històries, una del barri i unaaltra de més lluny. La història del barri ens parlade la comunitat xinesa que hi viu:

1. La Xina, el país més poblat del planeta ambmés de 1.200 milions d’habitants, té un idio-ma oficial que és:

d) El mandarí.e) El xinès.f) El tarongí.

2. El domini de la llengua pròpia de les famíliesxineses per part dels seus fills és:

d) Excel·lent, en tenen un gran domini i laparlen amb tanta fluïdesa com els seuspares.

e) Mitjà, saben parlar-la però els costen al-gunes paraules i estructures, així com lallengua escrita.

f) Baix, desconeixen la llengua dels seus pa-res i a més no tenen cap interès a apren-dre-la.

3. Els ciutadans d’origen xinès tenen fama deser persones tancades, que es relacionenpoc amb la resta de persones del barri. Elsmotius que els xinesos addueixen són:

d) Es relacionen poc perquè disposen demolt poc temps per dedicar a les activi-tats socials i de relació.

e) Es relacionen poc perquè no els interessani la societat ni la cultura catalanes.

f) Es relacionen poc perquè tenen por deperdre la seva identitat cultural i els seuscostums si s’apropen a persones dife-rents d’ells.

Sense moure’ns del Fondo i a la mateixa botiga,veiem el capítol sobre una altra ciutat, Madrid,titulat Equatorians a Madrid. Observem que hiha una comunitat de ciutadans equatorians moltimportant, fins al punt que els caps de setmanaes troben un bon nombre d’ells en un parc de laciutat, que anomenen el petit Quito. La presèn-cia d’equatorians a la capital de l’Estat tambégenera preguntes:

1. La comunitat de ciutadans equatorians aMadrid:

d) És la més petita, però molt visible perquèes troben tots junts habitualment.

e) És força gran, similar a la de ciutadansque provenen de l’Europa de l’est.

f) És la més gran de Madrid.

2. Segons el professor Joaquín Arango, el mo-tiu que molts ciutadans equatorians acabinvivint a Madrid és que:

d) Tots arriben a l’Estat a través de l’aeroportde Madrid, anomenat Barajas, i s’hi queden.

e) Tenen més facilitats del govern regionalde Madrid per viure-hi.

f) A Madrid parlen en castellà i els resultamés fàcil que venir a viure a Barcelona, ones parla en català.

3. Els equatorians que viuen a Madrid es rela-cionen i es troben amb motiu:

d) De manifestacions per defensar els seusdrets com a estrangers.

e) D’actes festius al voltant de la cuina delpaís i de l’esport.

f) De trobades familiars íntimes amb elsseus amics i veïns a casa seva.

4. La situació dels ciutadans equatorians a Ma-drid, des d’un punt de vista administratiu, és:

d) Molt bona, perquè gairebé tots disposende permisos de treball i residència en regla.

e) Regular, perquè gairebé la meitat no dis-posen dels permisos necessaris.

f) Molt dolenta, perquè més de la meitat nodisposen dels permisos necessaris.




7. On viuen els ciutadansimmigrats?

I per a la quarta etapa, seguim viatjant,aquest cop una mica cap a l’est. Ens des-placem a Mataró, guiats per una de lesadreces escrites. I al barri de Rocafonda,trobem un sobre dels de sempre, ambun DVD i una pregunta: On viuen els ciu-tadans immigrats?

Anem al local de l’associació de veïns, on mi-rem els dos capítols titulats Carrers amb moltavida i Compartir habitatge. En acabat responemles preguntes següents:

1. El percentatge de població immigrada a Ca-talunya se situa entre:

d) L’1% i el 5%.e) El 10% i el 15%.f) El 20% i el 25%.

2. Des de l’arribada dels nous ciutadans immi-grats en els darrers anys, han aparegut pro-blemes als barris i pobles on aquestes per-sones s’han instal·lat perquè:

d) Les condicions de vida són molt dolen-tes. Es tracta de barris amb una mancan-ça històrica d’equipaments i recursos detota mena.

e) La immigració és problemàtica en si ma-teixa.

f) El nombre de ciutadans que arriben ésmolt elevat.

3. Quan parlem d’immigració, fem referència algueto com:

d) Una associació de ciutadans immigratsd’un barri concret.

e) El grup de ciutadans immigrats originarisdel Marroc.

f) Un nombre molt elevat de ciutadans im-migrats que se situen en una zona con-creta on no hi ha presència de ciutadansd’altres orígens.

4. Segons Asmaa Aouattah, la millor manerad’ajudar a la convivència en barris amb pre-sència de ciutadans immigrats és:

d) No fer res, perquè el millor és que cadas-cú vagi amb els seus iguals i així no hihaurà problemes.

e) Repartir els ciutadans immigrats entre al-tres barris quan són molts.

f) Conèixer les formes de pensar i de viuredels nouvinguts per poder comprendremillor el perquè dels seus actes.

5. El preu de l’habitatge per als ciutadans im-migrats és:

a) Més baix que per a la resta de la pobla-ció, perquè no disposen de diners.

b) Igual que per a la resta de la població.c) Més car que per a la resta de la població,

perquè són estrangers.




8. Coneguem millor els nois inoies de famílies immigrades

Sembla que arribem al final del nostreviatge, ja que a la llista d’adreces no-més ens hi queda una darrera destina-ció: Barcelona. Ens presentem a l’adre-ça que hi ha inclosa en el missatgemisteriós, i trobem el sobre esperat,aquest cop amb un DVD també, i laqüestió que guia la nostra recerca: Comvivim els nois i noies de família immigra-da de la nostra edat?

La Salima diu que aquest cop potser no cal quemirem el DVD, perquè ella és de família d’origenmarroquí, i pot explicar com viu, però jo, elDani, insisteixo a mirar les imatges per compro-var si el que li passa a la Salima també li passaa tothom, o no. Mirem els clips, l’un titulat Es-plais i escola i l’altre La celebració, i responemles qüestions següents:

1. Hi ha alguns nois i noies de família immigra-da que van a un esplai després de l’escolaperquè:

d) Els seus pares treballen i no poden anara buscar-los en sortir de l’escola comvoldrien

e) Suspenen més que la majoria i hi fanclasse de reforç escolar.

f) Hi aprenen català per comunicar-se mi-llor a l’escola.

2. Les famílies musulmanes celebren el Rama-dà —mes de dejuni— perquè:

d) No disposen de recursos econòmics su-ficients.

e) És una de les pràctiques religioses i cul-turals pròpies d’aquesta fe.

f) És un costum del Marroc.

3. La fe musulmana aplega:

d) 100 milions de persones arreu del món.e) 500 milions de persones arreu del món.f) Més de 1.000 milions de persones arreu

del món.

4. Entre la població de fe musulmana, les per-sones que celebren el Ramadà són:

d) Totes.e) Només els homes.f) Totes menys els infants, la gent gran, les

dones després de parir i les personesmalaltes.

5. Els fills i filles de famílies immigrades:

d) Pensen sempre el mateix que els seuspares.

e) Pensen sempre de manera diferents queels seus pares.

f) Alguns pensen com els seus pares, i d’al-tres no.




9. Síntesi

La Salima i jo tornem a Manresa després d’a-quest viatge llarg i emocionant. Si vosaltrescom a grup classe heu anat desxifrant el signifi-cat de cada lletra a través dels sobres que elvostre professor us ha anat donant, ara ésqüestió que intenteu ordenar-les, tot i que faltaencara descobrir el significat verdader de K.

Podem mirar de descobrir què vol dir l’enigmaK. Portem a la classe el problema, i entre totsmirem de donar significat a la lletra misteriosaque falta per descobrir, tal com en Tomeu ensva demanar?

Per aconseguir-ho, i protegir bé l’enigma, recu-perem la llista elaborada en la sessió d’intro-ducció sobre aspectes consolidats i reptespendents. Això significa que el grup classe ensdividim en sis equips, i mirem de reflexionar so-bre el significat de la paraula obtinguda amb elsclips del DVD, és a dir:

1 Mirem de sintetitzar algunes idees sobre quèsignifica:

• identitat• globalització• universal• amics• local• solidaritat

I ho lliguem amb el significat dels clips. Hemd’acabar elaborant una definició per a cada pa-raula.

D’aquesta manera, avaluem tot el que hemaprès al llarg del projecte de descoberta, peròamb això no n’hi ha prou. Cal que no ens que-dem amb els braços plegats i que elaborempropostes per millorar la convivència:

• Al barri.• A l’institut.• A la classe.

Hem d’evitar que el que ha passat a la nostraclasse amb la Salima passi a cap més classe.

Per fer les propostes relacionades amb la convi-vència, fem ús d’una graella com la següent,que pot resultar de gran utilitat per anar sintetit-zant idees que vagin sorgint del debat:

Idees i propostes Al barri A l’IES A la classe

Sobre l’habitatge

Sobre l’escola il’educació

Sobre les tradicionsculturals i religioses

Sobre la integraciósocial






1. La Núria i l’Obam s’agraden, 83

2. La famosa història de la sopa, 85

3. Termòmetre de prejudicis i estereotips a la classe, 87

4. Les condicions de vida dels ciutadansimmigrats, 89

5. La diversitat cultural dels ciutadansimmigrats, 91

6. Hi ha racisme a Catalunya?, 93

7. Joves de família immigrada: algunesdificultats, 95

8. Síntesi, 97


REPTES SOCIALS DE LA IMMIGRACIÓPROJECTE PER A SEGON CICLE D’ESO




1. La Núria i l’Obam s’agraden

Hola!

Som la Núria i l’Obam, i estem acabant quart d’ESO. Sortim junts des de finals delcurs passat, i estem molt bé plegats. Només hi ha un inconvenient: els nostres paresno acaben de veure clara la nostra relació. Uns no veuen amb bons ulls que una noiade família catalana de tota la vida surti amb un noi negre de família immigrada, i els al-tres voldrien que el seu fill tingués una relació amb una noia musulmana com ells, i nouna noia de família cristiana.

Però, a nosaltres això no ens importa, sempre que els nostres companys de classe iels nostres amics —de dins i de fora de l’IES— ens acceptin i no ens mirin amb caraestranya. Amb tot, confessem que de vegades això resulta difícil. Per aquest motiu,voldríem disposar de més arguments i raons sobre el tema de la immigració, la identi-tat cultural i la discriminació al nostre país, això ens faria anar més tranquils. Nosaltresdos tenim bon rotllo, però sabem que de vegades no és així entre persones d’orígensdiversos.

Volem investigar sobre el tema. Volem saber què passa en realitat al nostre entorn, i vo-lem conèixer-ho de la mà de nois i noies joves com nosaltres, gent més o menys de lanostra edat. Han caigut a les nostres mans uns clips que en parlen, són de la bibliote-ca de l’IES. Us convidem a mirar-los junts, i després contrastar si allò que s’hi explicaté cabuda en la nostra realitat quotidiana.




2. La famosa història de la sopa

Abans d’endinsar-nos en la propostaque ens fan l’Obam i la Núria, et propo-sem de parlar d’immigració, però desd’un punt de vista molt concret: lesimatges que les persones que vivim itenim família de Catalunya des de fa al-gunes generacions elaborem sobre elsnouvinguts.

El pare de l’Obam va explicar-li un dia una histò-ria que diu que li va passar a un cosí seu que viutambé a Europa. No sap si és cert que aquestahistòria li passés a un familiar seu, però sí quesembla que va succeir de veritat a Suïssa, enun restaurant de self-service.

Una senyora de setanta-cinc anys agafa un boli li demana al cambrer que l’hi ompli de sopa.Seguidament s’asseu en una de les moltes tau-les del local. Just quan acaba de seure, s’ado-na que s’ha descuidat d’agafar el pa. Aleshoress’aixeca, va a agafar un panet per menjar-se’lamb la sopa i torna al seu lloc.

Sorpresa! Davant del seu bol de sopa s’hi haassegut un home negre que se l’està menjanttranquil·lament. «Quina barra! —pensa la se-nyora— però no em deixaré pas robar». Dit i fet.Pren el panet, el fa bocins, els fica dins del bolque té el negre al davant i hi col·loca la cullera adins.

El negre, complaent, somriu. Van prenent unacullerada cada un fins que s’acaben la sopa.Tot això en silenci. Un cop ja no queda ni unagota de sopa, l’home s’aixeca, s’acosta a labarra i torna al cap d’una estona amb un platben ple de pasta i… dues forquilles. Mengentots dos del mateix plat, en silenci, un desprésde l’altre fins al final. Un cop acaben, marxen.«Fins aviat!», li diu la dona. «Fins aviat!», responl’home, reflectint un somriure als ulls. Semblasatisfet per haver fet una bona obra.

La dona el segueix amb la mirada. Un cop esrefà de tot el trasbals busca amb la mà la bossaque havia penjat a la cadira però… sorpresa!, la

bossa ha desaparegut.

«Aleshores aquell negre…» Anava a cridar «Per-seguiu el lladre!» quan, fent una ullada al seuvoltant, va veure la bossa penjada d’una cadiraque era dues taules enrere d’on ella es trobava,i al damunt d’aquella taula hi va veure una safa-ta amb un bol de sopa ja freda. Tot d’una es vaadonar del que havia passat!

No havia estat el negre qui s’havia menjat laseva sopa, havia estat ella qui, equivocant-sede taula, s’havia menjat l’àpat d’aquell homecom una gran senyora.

Adaptació i traducció d’un text del Colectivo AMANI (2004)




3. Termòmetre de prejudicis i estereotips a la classe

La història del bol de sopa deixa clarque no només els pares de l’Obam i laNúria tenen prejudicis o es mouen perestereotips. Què és, però, un prejudici?Què significa un estereotip?

Entenem per prejudici l’opinió que ens formemd’una persona o d’una cosa que no es corres-pon amb la realitat, que hem creat sense teniren compte com són realment. Queda clar quela senyora suïssa va tenir un prejudici quan vapensar que l’home que tenia al davant s’estavamenjant la seva sopa, en comptes de pensarque ella s’havia equivocat de taula.

Entenem per estereotip la imatge deformadaque tenim d’una persona o d’una cosa. A partird’un sol cas creiem conèixer tot un conjunt, iens pensem que aquest únic cas que coneixemel podem aplicar a totes les possibilitats. En lahistòria del bol de sopa, la senyora té un este-reotip sobre l’home amb qui el comparteix: totsels negres són uns lladres. Per això quan l’ho-me se’n va i ella no troba la bossa, pensa que lahi ha robat.

Quin és, però, el nivell de prejudicis i estereo-tips que tenim a la classe? Per saber-ho, usproposem que us apliqueu el termòmetre deprejudicis i estereotips. És molt senzill. A conti-nuació heu de llegir unes frases individualment,i respondre amb sinceritat alguna de les quatreopcions següents:

Hi estic molt d’acord.Hi estic d’acord.Hi estic en desacord.Hi estic molt en desacord.

Un cop les hàgiu respost, comenteu amb la res-ta de la classe els resultats, i compteu quantesde les quatre opcions possibles heu obtingutcom a grup per a cada frase. No n’hi ha prou,però, de dir quines han estat les opcions, tam-bé s’ha de justificar i argumentar el perquè decada opció. Sou un grup amb molts prejudicis iestereotips?

1. Hi ha massa immigrats al nostre país, i elsque sobren haurien de ser retornats als seuspaïsos d’origen.

2. Un immigrat que arriba a Espanya per viure-hi pot ser considerat automàticament un es-panyol.

3. Els ciutadans que provenen de països del’Àfrica central s’integren més fàcilment queels que vénen de països del nord d’Àfrica.

4. Un immigrat que no té papers en regla és undelinqüent.

5. El govern ha d’atorgar els mateixos drets iajuts als seguidors de la religió musulmanaque als de la religió catòlica.

6. Catalunya és un país racista.




4. Les condicions de vida dels ciutadans immigrats

En el primer clip del DVD, que porta per títol Mi-tes i rumors, ens adonem de com resulta de di-fícil poder explicar bé a tothom el que realmentestà passant al voltant de la ciutadania immi-grada. Observem com en una escola bressol deRocafonda (Mataró, Maresme) de quaranta nens,només dos són de família immigrada. En unbarri on el 25% de la població són ciutadansimmigrats, no podem parlar de tracte de favoramb els estrangers. En canvi, és molt possibleque hi hagi veïns que opinin el contrari. Una al-tra idea falsa i força estesa és que els ciutadansimmigrats reben ajuts a l’hora d’obrir comerços,com ara no haver de pagar impostos.

• Un equip del grup pot realitzar una observa-ció a l’hora de sortida d’una escola bressoldel barri o poble, i fer una petita enquestaentre els acompanyants adults dels infantssobre el nombre de població nouvingudaque hi ha al centre.

• Un equip del grup pot fer una petita recercaen dos o tres comerços del barri que esti-guin regentats per ciutadans immigrats, ipreguntar als responsables del negoci sobreels impostos que paguen, els ajuts que re-ben de l’administració, els horaris que hande complir, les normatives que tenen encompte, etc. També se’ls pot demanar si elrègim comercial als seus països d’origen ésel mateix que a Catalunya.

• Un equip del grup pot fer petites entrevistesa peu de mercat, o de la parada d’un trans-port públic, sobre opinions NOMÉS positi-ves que tenen els ciutadans autòctons delsnous ciutadans del barri o poble.

En un segon clip, titulat Ulldecona: 24% d’im-migrants, Núria Ventura, regidora d’Immigració iUrbanisme d’Ulldecona (Montsià), ens explicacom s’ho ha manegat una població de 6.500habitants per acollir els darrers 4 anys 1.500nous ciutadans procedents de 42 països dife-rents, fonamentalment del Marroc i Romania.La integració d’aquests nouvinguts no ha estat

una tasca fàcil, i ha calgut un esforç importantde totes les bandes per garantir un clima inte-grador i de convivència.

• Un dels reptes que cal afrontar a causa del’arribada d’aquesta ciutadans és la creacióde nous serveis (escoles, centres de salut,habitatges en condicions, etc.). Un equip delgrup pot investigar els recursos socials dequè disposa el barri o poble per a l’acollida iintegració dels nous ciutadans, fent una en-trevista a l’assistent social de la zona, a unmetge del CAP o a un mestre de l’escola deprimària.

• Un equip del grup pot investigar sobre elsdiversos ajuts que poden tenir les personesimmigrades, i els criteris que fan servir lesadministracions per atorgar-los. Aquesta pe-tita recerca s’hauria de veure complementa-da amb un seguiment de l’increment o ladisminució de les partides econòmiques deles administracions per afrontar l’arribadadels nouvinguts.

• Plsa Traian, de Romania, explica al vídeoque la seva única preocupació és poder te-nir els papers en regla per tenir una feina. Unequip del grup pot investigar la presència depersones sense papers al barri o al poble,esbrinar les causes d’aquesta circumstàn-cia, i també les conseqüències que això téen la seva vida quotidiana.

Anoteu tres o quatre idees que recomanaríeu ala Núria i l’Obam per afrontar els estereotips iels prejudicis que consideren que la seva rela-ció no pot funcionar perquè ell és incompatibleamb ella pel nivell de vida.




5. La diversitat cultural delsciutadans immigrats

En el clip que es titula Arrelar, Fatou Secka,d’origen gambià, explica com va arribar a Teià(Maresme) ara fa 30 anys, i quina ha estat laseva vida des d’aleshores. La Fatou és un bonexemple que posa de manifest que, abans delsanys noranta, ja hi havia ciutadans a Catalunyaque venien d’altres continents. Van ser els pio-ners. Com que eren pocs, passaven molt des-apercebuts i la societat no disposava com arade mecanismes de suport. Alguns d’aquestsciutadans tenien la idea de retornar al seu país,però el retorn no sempre ha estat possible:molts venien de pas i al final s’han quedat a viu-re. Una de les causes d’aquesta realitat són elsfills, ja nascuts o crescuts a Catalunya, i moltsovint una de les portes principals de la integra-ció dels mateixos pares.

• Un equip del grup pot dedicar-se a investi-gar quin ha estat el nombre i la procedènciadels ciutadans immigrats des de l’any 1990fins a l’actualitat, tant en termes generals depaís com al barri de l’IES.

• Un equip del grup pot identificar i entrevistaralgun d’aquests pioners que visqui al barri oal poble. Una bona manera de posar-s’hi encontacte pot ser a través d’alguna associa-ció d’immigrats. Podem fer preguntes sobreels seus inicis: si van venir sols del seu paíso vivien amb compatriotes, si tenien oca-sions de parlar la seva llengua pròpia, si vanaprendre el català i/o el castellà, etc.

• Un equip del grup pot investigar sobre la si-tuació al barri o la ciutat respecte al retorn alpaís d’origen. Pot ser interessant analitzar siel nombre de ciutadans immigrats que arri-ben i el nombre dels que se’n van es mantéo la proporció va canviant al llarg del temps.També ens podem enriquir amb l’aportacióparticular d’una persona concreta.

En un segon clip, que porta per títol El moca-dor, podem observar dues dones musulmanesque ens parlen de l’ús del mocador al cap, o hi-jab. Nuzah Abosalama, que sí que en porta,

considera que el fet de portar-ne ha de ser unacte de llibertat per part de les dones i no unaimposició. Salwa El-Gharbi, que no en portaperquè no ho considera necessari, critica laimatge negativa que es té d’aquest símbol alspaïsos anomenats occidentals. Dues expres-sions que sovint han portat polèmica, no no-més al nostre entorn.

• Un equip del grup pot fer una recerca docu-mental sobre els diversos noms i formes,així com costums i tradicions, que hi ha alvoltant d’aquest símbol cultural i religiós. Ésimportant prendre consciència de la diversi-tat existent també en aquest tema.

• Un equip del grup pot dedicar-se a fer unaentrevista a una dona del barri o poble queporti mocador, i assajar d’identificar quinessón les raons que l’han dut a portar-ne, iquina ha estat l’experiència concreta de dur-ne pel carrer a Catalunya.

• Un equip del grup pot realitzar una petita en-questa sobre l’estat d’opinió al voltant d’a-quest tema al barri o al poble, o a l’IES. Tam-bé seria interessant analitzar quines són lesopinions dels informants sobre símbols sem-blants propis de l’entorn cultural català, comla mantellina d’anar a missa, les gorres debeisbol, les cintes al cap, etc.

Anoteu tres o quatre idees que recomanaríeu ala Núria i l’Obam per afrontar els estereotips iels prejudicis que consideren que la seva rela-ció no pot funcionar per les presumptes dife-rències culturals que presenten l’un i l’altre, iper extensió les seves famílies.




6. Hi ha racisme a Catalunya?

En el clip titulat Els fills, veiem la Laila Karrouch,filla de ciutadans d’origen marroquí, explicant lavivència d’un projecte migratori que no ha estatel seu sinó el dels seus pares, però que igual-ment l’ha hagut de viure. Se’ns parla de reagru-pament familiar, d’expectatives en el momentde l’arribada, dels esforços per a la integració, idel desencís a l’hora de constatar el fet que, toti haver fet els deures, alguns d’aquests jovesestan discriminats pel fet de pertànyer a una fa-mília immigrada.

• Un equip del grup pot fer tres entrevistes atres joves (de l’IES o de fora) que siguin depares immigrats i de països d’origen dife-rents, i demanar-los informació sobre diver-sos punts: si van venir de petits, la imatgeque tenien de la nova vida a Catalunyaabans d’anar-se’n i el contrast amb el quals’han trobat; si ja hi van néixer, quina imatgees fan del país d’origen dels seus pares icom veuen els seus familiars estrangers lavida a Catalunya, etc.

• Un equip del grup pot fer una recerca sobrequina de les llengües oficials del país és laque els ciutadans immigrats parlen més albarri o poble: català o castellà. Es poden feralgunes entrevistes sobre els recursos per al’aprenentatge de les llengües, i també so-bre algunes experiències a l’hora d’aprendrela llengua. Quins són els motius que fan quealguns ciutadans immigrats només parlincatalà o castellà?

• Un equip del grup pot posar-se en contacteamb una associació d’immigrats del barri opoble, i demanar-los quins són els trets co-muns entre la realitat social del seu paísd’origen i la realitat social que han trobat aCatalunya. També se’ls pot demanar quinaconsideren que és ara la seva identitat cul-tural, i si aquesta identitat que senten estàreconeguda per la resta de veïns.

En alguns casos, aquesta discriminació passade la ratlla i esdevé racisme. Aquest és el casdel clip titulat Racisme i xenofòbia en què KarimEl-Hamry, veí d’Arenys de Mar, ens explica com

va ser víctima d’un comportament racista perpart dels empleats d’un establiment d’oci de laseva localitat, i com això ha afectat el seu senti-ment de benestar i seguretat personal en unapoblació on s’havia sentit sempre integrat. Quanarriben casos d’aquests, és important comptaramb recursos socials que col·laborin en la de-núncia dels fets i la reparació del dany —físic i/opsíquic— efectuat a la víctima.

• Un equip del grup pot investigar si a l’IES, albarri o al poble hi ha hagut mai algun casd’agressió (física o verbal) per motius racis-tes, i mirar de definir quines han estat lescauses i les conseqüències dels fets. Caltenir en compte no només els fets indivi-duals de persona a persona, sinó també elscol·lectius (rebuig de mesquites, manifesta-cions contra sense papers, etc.).

• Un equip del grup pot revisar l’hemerotecad’alguns dels diaris més importants, i mirarde construir una imatge sobre les agressionsracistes que s’han produït el darrer mes. Se-ria bo tenir en compte criteris com ara el ti-pus d’agressió, l’origen de la víctima i de l’a-gressor, els motius aparents i l’escenari delsfets.

• Un equip del grup pot posar-se en contacteamb alguna organització que s’ocupi de de-nunciar i/o gestionar les agressions racistes—com per exemple SOS Racisme— i feruna entrevista als seus responsables sobreels tipus de casos que atenen i els procedi-ments que usen per atendre’ls.

Anoteu tres o quatre idees que recomanaríeu ala Núria i l’Obam per afrontar les situacions queposen de manifest el fet que, tot i que l’Obamparli català i vulgui integrar-se plenament, enca-ra hi hagi persones que rebutgen que sigui pos-sible una convivència harmònica amb la Núria.




7. Joves de família immigrada:algunes dificultats

Al clip que es titula Problemes a casa, Rosa Te-jada, d’origen dominicà, ens explica les dificul-tats que alguns nois i noies de la RepúblicaDominicana tenen a l’hora d’integrar-se a Cata-lunya. Les mateixes característiques del projec-te migratori (mares que abandonen el país d’o-rigen per venir a treballar al servei domèstic ideixen els fills al Carib a cura de familiars) i l’im-pacte de l’arribada per als fills i filles a Catalu-nya en totes les dimensions (escola, cultura illengua, relació perduda amb la mare, etc.) fanque sovint alguns dels joves d’origen dominicàdeixin l’escola i entrin en circuits de relació so-cial que no els aporten elements per a la inte-gració, ans al contrari.

• Un equip del grup pot fer una recerca sobrela imatge i les representacions que tenen del’escola els fills i filles d’immigrats del pobleo del barri, i també els seus pares i mares.Es pot fer una petita enquesta a personesde tres o quatre orígens diferents.

• Un equip del grup pot investigar les rela-cions dels fills i filles d’immigrats del barri opoble amb els seus amics. Què fan? Van encolles pròpies? Van amb tothom? De quèdepèn un comportament o l’altre?

• Un equip del grup pot investigar, a través dela web, l’existència de grups de joves immi-grats a Catalunya com el que representa Ri-goberto Acosta, i sintetitzar informació so-bre les seves finalitats, activitats, projectes,etc.

Al clip titulat A judici i a presó, hi veiem una his-tòria dissortada, la de Karim. Aquest noi immi-grat explica com, sense voler-ho al principi, lescondicions negatives en arribar a Barcelona vanfer que acabés delinquint. El fet de no trobaruna feina durant dos mesos va fer que pensésen aquesta possibilitat com a sortida per sobre-viure. Tanmateix, tot i la veracitat d’aquest testi-moni, no podem caure en el parany de pensarque ha augmentat la inseguretat per l’arribadade població immigrada. Roberto Sánchez, de

l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, ensaporta dades per desmentir aquest prejudici.

• Un equip del grup pot buscar informació so-bre la població estrangera als centres peniten-ciaris a través de les webs dels organismesresponsables de l’administració penitenciària.Nombre, procedències, tipologies de delictes,etc.

• Un equip del grup pot investigar sobre elsciutadans en situació irregular. Què és uncentre d’internament, quines són les dificul-tat fonamentals per a l’exercici d’una vidaquotidiana sense problemes, etc.

• Un equip del grup pot buscar notícies depremsa sobre delictes i fer una anàlisi deta-llada de l’ús del llenguatge quan es tractad’un delinqüent de nacionalitat espanyola,europea o de fora de la Unió Europea.

Anoteu tres o quatre idees que recomanaríeu ala Núria i l’Obam per afrontar els riscos que l’O-bam corre a l’hora de voler integrar-se plena-ment en la societat catalana, i com la Núria lipot donar un cop de mà a l’hora de superar al-guns obstacles que poden aparèixer.




8. Síntesi

Un cop vistos tots els clips i portades a termetotes les recerques, disposem d’un munt d’in-formació molt valuosa que caldrà endreçar, re-sumir i sintetitzar. Per fer-ho, elaborarem el murde les lamentacions. Es tracta d’un mural quepenjarem en un passadís del centre o, si ho po-dem fer amb garanties, a la paret exterior del’IES.

Cada totxana dibuixada representa un prejudicio estereotip que hem descobert al llarg de lesdarreres sessions, i estarà formada per duescapes de paper: una primera capa, visible, enquè escriurem el prejudici o estereotip en qües-tió, i una segona capa, a sota de la primera i lle-gible un cop hem aixecat la primera capa, amb

informació que trenca el prejudici o estereotipde la primera.

Demanarem a cada equip de recerca del grupque elabori una o dues totxanes per a cada pe-tita recerca que hàgim efectuat. Alhora, un sub-grup format per cada equip de recerca es tro-barà i redactarà una carta a l’Obam i a la Núria,que procurarà sintetitzar les diverses recoma-nacions que s’han anat fent a aquests dos per-sonatges al llarg de cada etapa de la recerca.Per fer-ho, ens ajudarem de la graella de mésavall.

Preveurem un dia d’inauguració de l’exposiciódel mur, a la qual es podran convidar pares imares, companys dels altres cursos i tothomque s’hi vulgui afegir.

Dimensió Prejudicis, estereotipsRecomanacions per millorar la convivència

Les condicions de vida delsciutadans immigrats

La diversitat cultural que aporten elsciutadans immigrats

Joves de família immigrada queactuen per integrar-se i algunsciutadans els ho dificulten

Joves de família immigrada que nose’n surten a l’hora d’integrar-se






1. Quina nacionalitat vull tenir?, 103

2. Quan les normes parlen de drets i llibertats, 105

3. Estrangeria i igualtat de drets, 107

4. Drets i treball, 111

5. Drets i vida social, 115

6. Alternatives a la desigualtat.Sortides a la injustícia, 119

7. Síntesi, 121


ANÀLISI DELS MODELS DE CONVIVÈNCIAPROJECTE PER A BATXILLERAT I CICLES FORMATIUS




1. Quina nacionalitat vull tenir?

Hola! Sóc la Sira, una estudiant de 18 anys més o menys com vosaltres, que té pare imare pakistanesos i, tot i que he viscut més de la meitat de la meva vida a Catalunya,segons les lleis del país sóc una estrangera.

Ser estranger és una categoria jurídica fonamentada en un procediment administra-tiu: no disposar de la nacionalitat espanyola. La conseqüència immediata d’aquestaconcepció és la desigualtat de drets entre les persones que sí que en disposen iaquelles que no en disposen.

Us proposo de treballar el coneixement crític i la comprensió social d’una concepciód’accés a la ciutadania d’aquestes característiques, és a dir, basada en la nacionalitat.Considereu que m’he de fer espanyola per gaudir plenament dels drets, o puc mante-nir la nacionalitat pakistanesa?

Us proposo material escrit i material audiovisual que us han de servir de suport per feradequadament aquesta feina:

- D’una banda, comptem amb l’articulat de la Llei d’Estrangeria, que s’ocupa de re-gular els drets i les llibertats dels ciutadans estrangers i que suposa la garantia ju-rídica d’aquesta divisió social de ciutadans en funció de la seva nacionalitat (i al-hora de les desigualtats que se’n poden derivar)

- D’altra banda, comptem amb un DVD amb clips que mostren testimonis reals i di-rectes que ens expliquen la seva història personal sobre això, i que ens aporten untestimoniatge viu i autèntic sobre els efectes humans d’aquest tipus d’ordenamentjurídic en diversos àmbits de la vida quotidiana (la feina, la vida social, etc.)

Us demano ajuda. Per pensar seriosament sobre el tema. Per valorar una opció i unaaltra. I per poder decidir què em convé més si vull realment establir la meva vida en lanostra societat. Us proposo un seguit de pistes per donar-me un cop de mà.




2. Quan les normes parlen de drets i llibertats

La Sira s’enfronta per primer cop a unarealitat que, com a menor, fins ara li ha-via quedat en un segon pla. Farà 18anys i automàticament esdevindrà unaciutadana major d’edat.

Ella, igual que els seus companys ambpares de nacionalitat espanyola, ha detenir en compte i aprendre què significaser ciutadà, quins drets i quines lliber-tats tenen els uns i els altres.

Malauradament, l’ensenyament obligatori noproporciona informació sobre aquests temes.Les persones, quan ens fem adultes, els hemd’anar aprenent sobre la marxa. Aprofitem lahistòria de la Sira per assabentar-nos de tot unconjunt de continguts que segur que ens seranben útils.

Per fer-ho, us proposem que realitzeu un primerexercici. En grups de dues o tres persones, de-diqueu-vos a buscar informació sobre:

• Quins són els drets i les llibertats que que-den recollits a la Constitució espanyola de1978.

• Quins són els drets i les llibertats que que-den recollits a l’Estatut d’Autonomia de2006.

• Quins són els drets i deures dels estudiants,d’acord amb les lleis espanyoles i catalanes.

• Quins són els drets i deures que recull l’Es-tatut del Treballador.

Un cop disposeu d’aquesta informació, feu-neuna posada en comú i enceteu un debat quepugui respondre les següents preguntes:

• Quines semblances i diferències trobeu en-tre un text i l’altre?

• Amb quins drets us identifiqueu més i menys?• Hi ha alguns drets que hi inclouríeu?• Hi ha alguns deures que trobeu inadequats?

Quins? Quines alternatives proposaríeu?




3. Estrangeria i igualtat de drets

3.1. Visionat del DVD. Llegiu la següent introducció

Al nostre Estat, els únics ciutadans que tenenun accés ple i sense reserves als drets de ciuta-dania són els que tenen nacionalitat espanyola.Aquells que no en tenen són considerats es-trangers, tal com diu l’article 1 de la Llei d’Es-trangeria.

Ser estranger a l’Estat espanyol, sobretot sis’és estranger originari d’un país de fora de laUnió Europea o no pertanyent als països llatino-americans, exigeix un conjunt de procedimentsadministratius, de vegades complexos, que po-den dificultar viure amb plena garantia de drets.

Un estranger més gran de 18 anys a l’Estat es-panyol necessita disposar, segons la Llei, d’unpermís administratiu de residència i, en cas devoler treballar, d’un permís de treball. Si no dis-posa d’aquests permisos, es considera que co-met una infracció. Aquesta infracció administra-tiva pot ser penada econòmicament o, en elpitjor dels casos, amb l’expulsió del territori.

Això per si mateix ja suposa una trava impor-tant per a la vida quotidiana d’un estranger alnostre Estat, però el més greu és que la con-cessió d’aquests permisos és de vegades arbi-trària.

Una persona que no disposa d’aquests permi-sos és normalment anomenada un sense papers(un terme manllevat del francès sans papiers, unaltre Estat on als estrangers els passen cosessimilars a les que els passen aquí). Sovint tenimla imatge social que un sense papers és unapersona que ha entrat al territori sense aquestesautoritzacions administratives, per la porta peti-ta. Sovint tenim la imatge social que aquestespersones són equiparables a petits delinqüentsque fan trampa, que no segueixen les regles deljoc.

Però això no és cert. Un sense papers no és undelinqüent, perquè no tenir papers, segons elnostre ordenament jurídic, no és un delicte, sinó

una falta administrativa. I tampoc no és certque tots els sense papers siguin persones quehagin entrat de forma irregular al territori. Comdèiem, el procediment per obtenir els permisosadministratius de residència i/o de treball sóncomplexos, i això pot provocar que una perso-na que disposa de papers en regla, per diver-sos motius que no depenen exclusivament d’ell—perd la feina perquè l’empresa tanca, i no entroba una altra, per exemple—, pot passar d’u-na situació regular a una altra d’irregular de lanit al dia.

Aquest va ser el cas d’Enorense Lucky, un ciu-tadà estranger d’origen nigerià que va venir aviure a Catalunya pels volts de 1999. A l’Eno-rense fa poc li van caducar els permisos de re-sidència i de treball i, abans de poder-los reno-var, en un viatge a Àustria va ser detectat perles forces de seguretat austríaques com unsense papers. A partir d’aleshores, tot i quecontinuava pagant les seves taxes (de lloguerdel pis on vivia, o els impostos a la seguretatsocial), va entrar en una espiral de manca dedrets que li va capgirar completament la vida:dificultats per obtenir recursos, manca d’asses-sorament, pèrdua del lloc de treball.

Aquesta història de situació irregular sobrevin-guda és força habitual. Es calcula que nomésdos de cada deu estrangers gaudeixen d’unaresidència permanent, i que nou de cada deuestrangers amb els papers en regla han estatalguna vegada en situació irregular.

Mireu en gran grup el clip del DVD que parla del’Enorense, Perdent els papers.

3.2. Anàlisi de la Llei d’Estrangeria

Com hem anunciat, la causa jurídica de tot elque li passa a l’Enorense radica en la denomi-nada Llei d’Estrangeria. És la llei que estableixdues grans categories de ciutadans i de dretssegons aquestes categories: els nacionals i elsestrangers. La Llei d’Estrangeria, però, no no-més és negativa des d’un punt de vista de qua-litat de vida com hem vist al clip, sinó quetambé és un text que vulnera drets humans fo-namentals com el de reunió, associació, mani-



festació, sindicació i vaga si no es disposa delspermisos necessaris. Vulnera també el dret a l’e-ducació —un dret bàsic— per als estrangersmés grans de 18 anys que no tenen papers. Usproposem fer un seguit d’activitats sobre aquesttema:

• Llegiu atentament en petits grups l’articulatque us presentem a continuació.

LEY ORGÁNICA 8/2000, de 22 de diciem-bre, de reforma de la Ley Orgánica 4/2000,de 11 de enero, sobre derechos y liberta-des de los extranjeros en España y su in-tegración social.

(Publicada en el BOE 23.12.2000)

Artículo 1. Delimitación del ámbito

1. Se consideran extranjeros, a los efectosde la aplicación de la presente Ley, a losque carezcan de la nacionalidad española.

Artículo 3. Derechos de los extranjeros einterpretación de las normas

1. Los extranjeros gozarán en España de losderechos y libertades reconocidos en elTítulo I de la Constitución en los términosestablecidos en los Tratados internaciona-les, en esta Ley y en las que regulen elejercicio de cada uno de ellos. Como cri-terio interpretativo general, se entenderáque los extranjeros ejercitan los dere-chos que les reconoce esta Ley en condi-ciones de igualdad con los españoles.

Artículo 7. Libertades de reunión y manifes-tación

1. Los extranjeros tendrán el derecho dereunión, conforme a las leyes que lo re-gulan para los españoles y que podránejercer cuando obtengan autorización deestancia o residencia en España.

Artículo 8. Libertad de asociación

Todos los extranjeros tendrán el derechode asociación, conforme a las leyes que

lo regulan para los españoles y que po-drán ejercer cuando obtengan autoriza-ción de estancia o residencia en España.

Artículo 11. Libertad de sindicación y huelga

1. Los extranjeros tendrán derecho a sindi-carse libremente o a afiliarse a una orga-nización profesional, en las mismas con-diciones que los trabajadores españoles,que podrán ejercer cuando obtengan au-torización de estancia o residencia en Es-paña.

2. De igual modo, cuando estén autorizadosa trabajar, podrán ejercer el derecho dehuelga.

Artículo 9. Derecho a la educación

1. Todos los extranjeros menores de dieci-ocho años tienen derecho y deber a laeducación en las mismas condicionesque los españoles, derecho que com-prende el acceso a una enseñanza bási-ca, gratuita y obligatoria, a la obtenciónde la titulación académica correspon-diente y al acceso al sistema público debecas y ayudas.

(…)

3. Los extranjeros residentes tendrán dere-cho a la educación de naturaleza no obli-gatoria en las mismas condiciones quelos españoles. En concreto, tendrán de-recho a acceder a los niveles de educa-ción y enseñanza no previstos en el apar-tado anterior y a la obtención de lastitulaciones que correspondan a cadacaso, y al acceso al sistema público debecas y ayudas.

• Busqueu a Internet la Declaració Universaldels Drets Humans, aprovada el 10 de de-sembre de 1948 a l’ONU, i identifiqueuaquells drets que fan referència a temes fo-namentals, com la reunió, o bàsics, com l’e-ducació. L’Estat espanyol està adherit aaquesta Declaració. Discutiu sobre la cohe-rència entre el text de la DUDH i el de la Lleid’Estrangeria.



3.3. Debat

Un cop fet aquest exercici, i vist el cas particu-lar d’un jove africà, establiu un debat al grupclasse al voltant de la següent pregunta: Unciutadà estranger hauria de gaudir dels matei-xos drets, sense condicions, que un ciutadà es-panyol al nostre Estat? Per dinamitzar el debat,proposem seguir la pauta següent:

1. Cada estudiant es posicionarà a favor del sío del no de forma individual, i pensarà dos otres arguments que justifiquin la seva posi-ció (10 minuts).

2. El dinamitzador demanarà que cada estu-diant es posicioni en veu alta davant de laresta, i que expliqui els seus arguments. El

dinamitzador anirà anotant els arguments enuna taula de dues columnes (pissarra o mit-jans informàtics), una per als arguments afavor i una altra per als arguments en contra.Els arguments repetits no cal tornar-los aanotar (30 minuts).

3. El dinamitzador i el grup observen el resultatfinal de la reflexió, i s’obre l’oportunitat decanviar la posició personal. Es fa una valora-ció de l’estat d’opinió del grup, i es reflexio-na sobre la coincidència d’aquesta opinióamb la de la societat en general, i amb la del’Enorense i tots els estrangers en la seva si-tuació en particular. Es guarden els resultatsdel debat per a la darrera etapa de conclu-sions (20 minuts).




4. Drets i treball

4.1. Visionat del DVD. Llegiu lasegüent introducció

Una gran part de la població estrangera queemigra al nostre país la formen persones quearriben per motius econòmics. Hem de parlard’immigració econòmica. Les expectatives defeina al seu lloc d’origen són baixes —sovint perla desigualtat econòmica que alimentem desdels països rics d’Europa o Amèrica— i consi-deren que a l’Estat espanyol podran desenvolu-par el seu projecte de vida amb més garantiesd’èxit. Vénen, doncs, a treballar i fer diners.

Sovint les feines que els toca fer, però, no sónles que es corresponen amb la seva qualificacióprofessional. Malgrat que puguin tenir un nivelld’estudis alt, en moltes ocasions —per no dirgairebé totes— els estrangers es troben fentfeines de baixa qualificació professional i baixaremuneració: les feines que els nacionalitzatsespanyols no volen fer.

Amb tot, la dificultat més important no ve peraquesta banda. Com hem vist en el cas del pri-mer clip, la realització d’una feina no ve determi-nada en condicions d’igualtat. Un estranger ne-cessita un permís de treball que només pot serexpedit sota condicions força estrictes, i sempreestà subjecte a la prioritat dels espanyols a l’ho-ra d’obtenir una feina. Aquesta realitat de vega-des acaba en una vulneració dels drets laboralsde l’estranger, que sovint pot veure amenaçat elseu sou o la seva dignitat com a persona.

Aquest és el cas de Caro, una jove equatorianaque treballa sense papers en el sector del ser-vei domèstic i que, a causa d’aquesta situacióadministrativa irregular, pateix una discrimina-ció important. De vegades ha de treballar méshores del previst, o no li donen tots els dinersque en un principi havien acordat, i no gosa re-clamar o protestar perquè li manca, com a gai-rebé la totalitat dels treballadors domèstics, elpermís de treball.

En un altre nivell, també hem de parlar del cas deFrancisco Quiñones, un joier d’origen colombià

que, tot i disposar d’una bona qualificació pro-fessional i una iniciativa empresarial, troba difi-cultats importants a l’hora de crear el seu propinegoci. Moltes de les exigències que l’Estat li im-posa per autoritzar-lo a muntar un taller de joieriano es demanen als ciutadans espanyols, ni tam-poc als que són membres de la Unió Europea, talcom reflecteix el testimoni d’Anko Beijleveld, tre-ballador autònom d’origen holandès.

Sigui com sigui, l’Estat espanyol continua sent vistcom un lloc d’oportunitats. El sector serveis, con-cretament el ram de la restauració, suposa sovintun bon destí laboral per a alguns immigrats. Tro-ben oportunitats de formació i d’obtenir recursosque al seu país d’origen no tindrien. Aquests sónels casos d’Iluminada Trinidad, de l’Equador tam-bé, o de Santiago Estapé, de l’Argentina. Per aixòés tan important que, en el terreny laboral, es doniuna igualtat de drets que no frustri les possibilitatsde desenvolupament personal d’aquests ciuta-dans pel simple fet que no disposen de nacionali-tat espanyola o, almenys, comunitària.

Vegem els capítols del DVD que ens relatenaquestes tres situacions:

• Treballant sense papers.• Cambrers i cuiners.• Immigrants autònoms.


Un cop vistos els clips dels testimonis queapuntàvem, us proposem de dividir el grup clas-se en tres subgrups. Cada subgrup s’ha d’ocu-par de l’anàlisi d’un aspecte concret dels dretslaborals dels estrangers:

- El subgrup 1 s’ocupa d’estudiar el cas deCaro. Amb la informació obtinguda a partirdel clip, els estudiants heu de contrastar laseva realitat amb el que diu el marc generalsobre treball aliè a l’article 38. Com podríemredactar l’article de manera alternativa peraconseguir que Caro no patís les conse-qüències de no tenir papers?

- El subgrup 2, s’ocupa d’estudiar el cas deFrancisco. Llegiu atentament el que diu la



Llei sobre el treball per compte propi (article37), i contrasteu el seu contingut amb el casd’aquest colombià. Havent vist el clip, de-duïu què diu el reglament de la llei sobreaquests treballadors. Què hi hauria de dirperquè Francisco i Anko gaudissin de lesmateixes oportunitats i drets?

- El subgrup 3 s’ocupa d’estudiar el cas d’Ilu-minada i Santiago. Què diu la Llei sobre lescondicions de treball dels estrangers (arti-cles 36 i 38)? Què us sembla que significa elfet que, per concedir un permís de treball, es«consideri la situació nacional d’ocupació»?Quina és la situació nacional d’ocupació alsector de restauració, segons el clip, quepermet que Iluminada i Santiago hagin tro-bat feina fàcilment? Faríeu algun canvi en elredactat dels articles de la Llei?

A continuació us proporcionem els articles refe-rits perquè pugueu desenvolupar la propostaque us fem.

«Artículo 36. Autorización para la realiza-ción de actividades lucrativas

1. Los extranjeros mayores de dieciséis añospara ejercer cualquier actividad lucrativa,laboral o profesional, deberán obtener,además del permiso de residencia o auto-rización de estancia, una autorización ad-ministrativa para trabajar.

2. Cuando el extranjero se propusiera traba-jar por cuenta propia o ajena, ejerciendouna profesión para la que se exija una ti-tulación especial, la concesión del permi-so se condicionará a la tenencia y, en sucaso, homologación del título correspon-diente. También se condicionará a la co-legiación, si las leyes así lo exigiesen.

3. Los empleadores que deseen contratar aun extranjero no autorizado para trabajardeberán obtener previamente, conformea lo dispuesto en el apartado 1 de esteartículo, autorización del Ministerio deTrabajo y Asuntos Sociales. La carenciade la correspondiente autorización porparte del empleador, sin perjuicio de las

responsabilidades a que dé lugar, no in-validará el contrato de trabajo respecto alos derechos del trabajador extranjero.

4. En la concesión inicial de la autorizaciónadministrativa para trabajar podrán apli-carse criterios especiales para determi-nadas nacionalidades en función del prin-cipio de reciprocidad.»

«Artículo 37. Permiso de trabajo porcuenta propia

Para la realización de actividades económi-cas por cuenta propia, en calidad de comer-ciante, industrial, agricultor o artesano, habráde acreditar haber solicitado la autorizaciónadministrativa correspondiente, cuando pro-ceda, y cumplir todos los requisitos que la le-gislación vigente exige a los nacionales parala apertura y funcionamiento de la actividadproyectada y obtener del Ministerio de Traba-jo y Asuntos Sociales la autorización previstaen el artículo 36 de esta Ley.»

«Artículo 38. El permiso de trabajo porcuenta ajena

1. Para la concesión inicial del permiso detrabajo, en el caso de trabajadores porcuenta ajena, se tendrá en cuenta la si-tuación nacional de empleo.

2. El permiso de trabajo tendrá una dura-ción inferior a cinco años y podrá limitar-se a un determinado territorio, sector oactividad.

3. El permiso de trabajo se renovará a suexpiración si:

a) Persiste o se renueva el contrato uoferta de trabajo que motivaron suconcesión inicial, o cuando se cuentecon una nueva oferta de empleo enlos términos que se establezcan regla-mentariamente.

b) Cuando por la autoridad competente,conforme a la normativa de la Seguri-dad Social, se hubiere otorgado unaprestación contributiva por desem-



pleo, por el tiempo de duración de di-cha prestación.

c) Cuando el extranjero sea beneficiariode una prestación económica asisten-cial de carácter público destinada a lo-grar su inserción social o laboral du-rante el plazo de duración de la misma.

d) Cuando concurran las circunstanciasque se establezcan reglamentariamen-te. A partir de la primera concesión,los permisos se concederán sin limita-ción alguna de ámbito geográfico,sector o actividad.»

4.3. Debat

Tanmateix, un dels articles més susceptiblesd’injustícia seria el 41. Aquest detalla que, per aalguns treballadors, no cal obtenir un permís detreball. Us proposem de debatre sobre aquestaqüestió amb l’exercici del Debat americà. Perfer-ho, cal que seguiu les instruccions següents:

a. Busqueu un espai ampli sense entrebancs nimobiliari en què pugui cabre tot el grup clas-se dret.

b. Ocupeu l’espai central d’aquest lloc, i identifi-queu un extrem de l’espai com D’ACORD, il’altre extrem de l’espai com EN DESACORD.

c. Dret, el dinamitzador us dirà algun dels deucriteris pels quals un estranger no cal quedisposi de permís de treball (per exemple,ser un investigador d’una universitat estran-gera), i cada estudiant ha de posicionar-seen un extrem de l’espai o l’altre en funció dela seva opinió sobre la següent afirmació: Ésjust que la persona *** estigui exempta dedisposar d’un permís de treball.

«Artículo 41. Excepciones al permiso detrabajo

1. No será necesaria la obtención de permi-so de trabajo para el ejercicio de las acti-vidades siguientes:

1. Los técnicos y científicos extranjeros,invitados o contratados por el Estado,

las Comunidades Autónomas o losEntes locales.

2. Los profesores extranjeros invitados ocontratados por una universidad es-pañola.

3. El personal directivo y el profesoradoextranjero de instituciones culturales ydocentes dependientes de otros Esta-dos, o privadas, de acreditado presti-gio, oficialmente reconocidas por Es-paña, que desarrollen en nuestro paísprogramas culturales y docentes desus países respectivos, en tanto limi-ten su actividad a la ejecución de ta-les programas.

4. Los funcionarios civiles o militares de las Administraciones estatales ex-tranjeras que vengan a España paradesarrollar actividades en virtud deacuerdos de cooperación con la Ad-ministración española.

5. Los corresponsales de medios de co-municación social extranjeros, debi-damente acreditados, para el ejerciciode la actividad informativa.

6. Los miembros de misiones científicasinternacionales que realicen trabajose investigaciones en España, autori-zados por el Estado.

7. Los artistas que vengan a España arealizar actuaciones concretas que nosupongan una actividad continuada.

8. Los ministros, religiosos o represen-tantes de las diferentes iglesias y con-fesiones, debidamente inscritas en elRegistro de Entidades Religiosas, entanto limiten su actividad a funcionesestrictamente religiosas.

9. Los extranjeros que formen parte de los órganos de representación, go-bierno y administración de los sindica-tos homologados internacionalmente,siempre que limiten su actividad a fun-ciones estrictamente sindicales.

10. Los españoles de origen que hubieranperdido la nacionalidad española.

(…)

3. Asimismo, no tendrán que solicitar la ob-tención del permiso de trabajo los ex-tranjeros en situación de residencia per-



manente establecida en el artículo 32 deesta Ley Orgánica.»

d. Un cop tothom s’ha posicionat individual-ment, el dinamitzador ha de donar la parau-la a algun membre dels que s’han manifes-tat d’acord perquè exposi els seus motius.Farà el mateix amb els que s’han manifestaten desacord. En ambdós casos anirà pre-

nent nota en un suport visual gran (pissarra,etc.)

e. Aquesta operació es farà deu vegades, tan-tes com criteris d’exempció de permís pre-veu la Llei a l’article 41. Al final, es farà un de-bat general en què es comentarà el resultatde l’exercici i les possibles contradiccions ocanvis d’opinió que hagi pogut generar.



5. Drets i vida social

5.1. Visionat del DVD. Llegiu la següent introducció

Un estranger que vulgui viure al territori de l’Es-tat espanyol necessita un permís de residència.Aquest permís pot ser de residència temporal obé de residència permanent.

El permís de residència temporal és normal-ment el primer tipus de permís que un estran-ger pot obtenir quan arriba a aquest país. Lescondicions d’obtenció no són fàcils, i requereixun procediment administratiu complex. Aquestprocediment comença amb l’expedició d’un vi-sat al consolat espanyol del país d’origen, icontinua amb altres tràmits que porten a dispo-sar d’altres permisos o autoritzacions, entre al-tres la de treball.

Obtenir un visat, però, no és fàcil, ja que no sónclars els criteris de concessió o denegació, i devegades l’estranger ni tan sols té dret a saberels motius de la seva denegació. Obtenir un per-mís de residència, però, tampoc resulta una tas-ca senzilla. Per assolir una residència perma-nent, cal haver passat per un procediment pesati ple d’entrebancs amb la residència temporal.Si les condicions no es donen, com acaba resul-tant en un bon grapat de casos, la residènciapermanent es fa molt difícil d’aconseguir.

Tanmateix, un dels aspectes més durs de la re-sidència és el vinculat amb el reagrupament fa-miliar. Quan un estranger disposa de tots elspapers en regla (treball, residència, seguretatsocial, etc.) no pot reclamar que la seva famíliapugui venir a viure amb ell de manera automàti-ca. Ni tots els membres de la seva família esta-ran autoritzats a venir a viure amb ell, ni l’arriba-da serà d’avui per demà. Caldrà esperar i fermés tràmits administratius encara.

Aquest és el cas de Gloria, una colombiana deMedellín, que va haver de deixar els seus qua-tre fills grans al seu país d’origen i només vapoder viatjar a l’Estat espanyol amb el seubebè. La vida s’acaba reduint a guanyar dinersper poder-te mantenir tu mateix en la nova so-

cietat i enviar-ne als familiars que has deixat en-rere. Al procés migratori, ja prou dolorós per ellmateix, cal afegir-hi la separació dels teus peruna bona temporada.

Per sort, un cop aquí, les coses poden anar mi-llor. Malik Gaye, d’origen senegalès, n’és un bonexemple. Viu a la Conca de Barberà amb la sevaparella, l’Esther Dalmau, i ens explica com hapogut superar tots els entrebancs gràcies alcontacte amb persones del país que l’han pogutorientar i ajudar a comprendre el funcionamentde la nova societat, i també gràcies a compatrio-tes —en aquest cas el seu germà—, els qualspoden resultar de gran utilitat per explicar lanova situació des del seu propi punt de vista.

També és el cas de Zohra Saheli, del Marroc,que viu al barri de Campclar (Tarragona) i com-parteix la nova residència amb els altres immi-grats, aquells que van venir de la resta de l’Estatdurant els anys seixanta i setanta, i que es vantrobar amb alguns punts de coincidència i ambaltres de divergència respecte a la forma de vida.

Sigui com sigui, la residència no és només qües-tió de tenir els papers en regla. També vol dir dig-nificar les teves condicions de vida i gaudir de lallibertat de poder ser tu mateix tot respectantels altres. Irina Ruda, que participa en reunionsper parlar de la millora de la vida dels estran-gers en el marc del Pla d’Immigració de la Con-ca, o Jefry Adalain Kabata, un congolès que haobert una botiga de productes africans, són bo-nes mostres que els nous ciutadans es mouen ivolen integrar-se plenament a la nova societat,però sense perdre la identitat pròpia.

Vegeu els clips del DVD en què aquests prota-gonistes prenen la paraula:

• Reagrupament familiar.• Immigrants en barris d’immigrants.• La immigració, a escena.


Un cop vistos els clips dels testimonis queapuntàvem, proposem de dividir el grup classeen tres subgrups per analitzar els diversos



punts de la Llei d’Estrangeria que fan referènciaa temes de residència:

- El subgrup 1 s’ocupa de veure les diferènciesentre la residència temporal i la residènciapermanent, analitzant els articles 31 i 32 de lallei. Com interpreteu la notable diferència enla llargada del redactat d’un article i de l’al-tre? A partir de la lectura dels articles, consi-dereu que resulta fàcil obtenir un permís deresidència permanent? Per què? Com haurí-em de redactar aquests articles per evitarque persones com Zohra, Jefry, Gloria o Ma-lik no es vegin sense permís de residència?

- El subgrup 2 s’ocupa d’analitzar els aspec-tes relatius als visats (articles 25 i 27). Laconcessió de visats és en mans del Ministerid’Afers Estrangers, mentre que els permisosde residència són en mans del Ministeri del’Interior. Això requereix una dosi importantde coordinació i també una voluntat de clari-ficar quins són els criteris per a l’expedicióde visat. Què deu voler dir l’apartat 3 de l’ar-ticle 27? Quins són els estrangers que no te-nen dret a rebre una resposta motivada de ladenegació de visat?

- El subgrup 3 s’ocupa d’analitzar el reagrupa-ment familiar. Quant de temps cal perquè unapersona regularitzada esperi per poder pro-cedir al reagrupament familiar? Els estrangerssense papers tenen dret al reagrupament fa-miliar? Un espanyol necessita una autoritza-ció per poder reagrupar-se amb la seva famí-lia en un lloc diferent de la residència habitualdins del mateix Estat? Com caldria redactarels articles 16 i 18 per a evitar les complica-cions que ha tingut Gloria a l’hora de dur aterme el seu reagrupament familiar?

Artículo 16. Derecho a la intimidad familiar

(…)

2. Los extranjeros residentes en España tienenderecho a reagrupar con ellos a los familia-res que se determinan en el artículo 17.

3. El cónyuge que hubiera adquirido la residen-cia en España por causa familiar y sus fami-

liares con él agrupados conservarán la resi-dencia aunque se rompa el vínculo matrimo-nial que dio lugar a la adquisición.

Reglamentariamente se podrá determinar eltiempo previo de convivencia en España que setenga que acreditar en estos supuestos.

Artículo 18. Procedimiento para la reagrupaciónfamiliar

1. Los extranjeros que deseen ejercer este de-recho deberán solicitar una autorización deresidencia por reagrupación familiar a favorde los miembros de su familia que deseenreagrupar. Al mismo tiempo, deberán aportarla prueba de que disponen de un alojamien-to adecuado y de los medios de subsisten-cia suficientes para atender las necesidadesde su familia una vez reagrupada.

2. Podrán ejercer el derecho a la reagrupacióncon sus familiares en España cuando hayanresidido legalmente un año y tengan autori-zación para residir al menos otro año.

3. Cuando se acepte la solicitud de reagrupa-ción familiar, la autoridad competente expe-dirá a favor de los miembros de la familia quevayan a reagruparse la autorización de resi-dencia, cuya duración será igual al períodode validez de la autorización de residencia dela persona que solicita la reagrupación.

4. Reglamentariamente se determinarán las con-diciones para el ejercicio del derecho de rea-grupación por quienes hayan adquirido la resi-dencia en virtud de una previa reagrupación.

Artículo 25. Requisitos para la entrada en terri-torio español

1. El extranjero que pretenda entrar en Españadeberá hacerlo por los puestos habilitados alefecto, hallarse provisto del pasaporte o do-cumento de viaje que acredite su identidad,que se considere válido para tal fin en virtudde convenios internacionales suscritos porEspaña y no estar sujeto a prohibiciones ex-presas. Asimismo, deberá presentar los do-cumentos que se determinen reglamentaria-



mente que justifiquen el objeto y condicio-nes de estancia, y acreditar medios de vidasuficientes para el tiempo que pretenda per-manecer en España, o estar en condicionesde obtener legalmente dichos medios.

Artículo 27. Expedición del visado

1. El visado se solicitará y expedirá en las Misio-nes Diplomáticas y Oficinas Consulares deEspaña, y habilitará al extranjero para presen-tarse en un puesto fronterizo español y solici-tar su entrada. Excepcionalmente, los visadosde estancia podrán ser solicitados y expedi-dos en el puesto habilitado para la entrada.

2. Reglamentariamente se establecerá la nor-mativa específica del procedimiento de con-cesión y expedición de visados, conforme alo previsto en la disposición adicional undé-cima de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre.En dicho procedimiento podrá requerirse lacomparecencia personal del solicitante.

3. El ejercicio de la potestad de otorgamiento odenegación de visados se sujetará a loscompromisos internacionales vigentes en lamateria y se orientará al cumplimiento de losfines de la política exterior del Reino de Es-paña y de otras políticas públicas españolaso de la Unión Europea, como la política deinmigración, la política económica y la de se-guridad ciudadana.

4. Para supuestos excepcionales podrán fijarsepor vía reglamentaria otros criterios a los quehaya de someterse el otorgamiento y dene-gación de visados.

5. La denegación de visado deberá ser motiva-da cuando se trate de visados de residenciapara reagrupación familiar o para el trabajopor cuenta ajena. Si la denegación se debe aque el solicitante del visado está incluido enla lista de personas no admisibles previstaen el Convenio de aplicación del Acuerdo deSchengen de 14 de junio de 1990, se le co-municará así de conformidad con las normasestablecidas por dicho Convenio.

La resolución expresará los recursos que con-tra la misma procedan, órgano ante el que hu-

bieran de presentarse y plazo para interponer-los.»

Artículo 31. Situación de residencia temporal

(…)

2. La situación de residencia temporal se con-cederá al extranjero que acredite disponerde medios de vida suficientes para atendersus gastos de manutención y estancia, inclu-yendo, en su caso, los de su familia, duranteel periodo de tiempo por el que la solicite sinnecesidad de realizar actividad lucrativa, seproponga realizar una actividad económicapor cuenta propia o ajena y haya obtenido laautorización administrativa para trabajar aque se refiere el artículo 34 de esta Ley, osea beneficiario del derecho a la reagrupa-ción familiar. Reglamentariamente se esta-blecerán los criterios a los efectos de deter-minar la suficiencia de los medios de vida aque se refiere el presente apartado.

3. La Administración podrá conceder el permi-so de residencia temporal a los extranjerosque en su momento hubieran obtenido talpermiso y no lo hubieran podido renovar, asícomo a aquéllos que acrediten una perma-nencia en territorio español durante un perí-odo mínimo de cinco años. Reglamentaria-mente se determinarán los requisitos paraacceder a la residencia temporal por estavía, en especial por lo que se refiere a la jus-tificación de medios económicos de subsis-tencia y permanencia de forma continuadaen el territorio español.

4. Podrá otorgarse un permiso de residenciatemporal cuando concurran razones humani-tarias, circunstancias excepcionales o cuan-do se acredite una situación de arraigo en lossupuestos previstos reglamentariamente.

5. Para autorizar la residencia temporal de unextranjero será preciso que carezca de ante-cedentes penales en España o en sus paísesanteriores de residencia por delitos existen-tes en el ordenamiento español y no figurarcomo rechazable en el espacio territorial depaíses con los que España tenga firmado un



convenio en tal sentido. Se valorará, en fun-ción de las circunstancias de cada supuesto,la posibilidad de renovar el permiso de resi-dencia a los extranjeros que hubieren sidocondenados por la comisión de un delito yhayan cumplido la condena, los que han sidoindultados, o que se encuentren en la situa-ción de remisión condicional de la pena.

6. Los extranjeros con permiso de residenciatemporal vendrán obligados a poner en cono-cimiento del Ministerio del Interior los cam-bios de nacionalidad y domicilio.

7. Excepcionalmente, por motivos humanita-rios o de colaboración con la Justicia, podráeximirse por el Ministerio del Interior de laobligación de obtener el visado a los extran-jeros que se encuentren en territorio españoly cumplan los requisitos para obtener unpermiso de residencia. Cuando la exenciónse solicite como cónyuge del residente, sedeberán reunir las circunstancias de los artí-culos 17 y 18 y acreditar la convivencia almenos durante un año y que el cónyuge ten-ga autorización para residir al menos otroaño.»

«Artículo 32. Residencia permanente

(…)

2. Tendrán derecho a residencia permanentelos que hayan tenido residencia temporaldurante cinco años de forma continuada. Seconsiderará que la residencia ha sido conti-nuada aunque por períodos de vacaciones uotras razones que se establezcan reglamen-tariamente hayan abandonado el territorionacional temporalmente. Con carácter regla-mentario y excepcionalmente se establece-rán los criterios para que no sea exigible elcitado plazo en supuestos de especial vincu-lación con España.»

5.3. Debat

Per fer una anàlisi més real d’aquesta situació,us proposem de fer un debat en gran grup.Aquest debat el durem a terme amb la tècnica

de joc de rol. Demanarem sis voluntaris ques’hauran d’agrupar per parelles:

- La primera parella representarà una situacióde denegació de visat entre un ciutadà do-minicà i un funcionari de l’ambaixada espa-nyola a la República Dominicana. Ambdóshauran de tenir a mà els articles de la Llei re-latius a l’expedició de visats per argumentarla seva posició.

- La segona parella representarà una situacióde denegació de reagrupament familiar auna dona filipina per part d’un funcionari dela Subdelegació del Govern a Girona. Amb-dós hauran de tenir a mà els articles de laLlei relatius a l’expedició de visats per argu-mentar la seva posició.

- La tercera parella representarà una situacióde denegació de residència temporal entreun ciutadà camerunès que fa tres anys queviu a Barcelona i un funcionari de la Subde-legació del Govern corresponent. Ambdóshauran de tenir a mà els articles de la Llei re-latius a l’expedició de visats per argumentarla seva posició.

Cada representació es farà davant de la restadels membres del grup, i és recomanable queduri entre cinc i deu minuts. Els actors hauranhagut de tenir un temps previ de preparaciódels arguments. El paper de la resta de mem-bres del grup serà d’observadors i d’anar pre-nent nota dels diferents arguments que aniranapareixent al llarg de les diferents representa-cions.

Un cop acabades les representacions, es faràun debat general. En primer lloc, prendran la pa-raula els actors per explicar com s’han sentit. Acontinuació, els observadors aportaran dadessobre les seves notes, mirant de buscar coinci-dències i discrepàncies entre els tres casos.

Si hi ha algun estudiant estranger a la classe,pot resultar interessant fer-li representar el pa-per de funcionari de l’Estat en qualsevol delstres casos, i ressaltar després quines han estatles seves actituds i les de la persona amb quiha compartit la simulació.



6. Alternatives a la desigualtat.Sortides a la injustícia

6.1. Visionat del DVD. Llegeix la introducció següent

Sembla clar que la desigualtat per llei que hi haentre ciutadans espanyols i estrangers —sobre-tot aquells que vénen de fora de la Unió Euro-pea— té conseqüències importants per a lavida quotidiana i el benestar dels qui volen venird’altres països i instal·lar-se en aquest territori.Des del treball fins a la residència, passant pelsaccessos al país i tot el complex tràmit admi-nistratiu que cal seguir, tot plegat fa que hàgimde parlar d’un cert grau de discriminació delsestrangers respecte als nacionalitzats.

És obvi que ningú es vol sentir discriminat i peraquest motiu molts ciutadans estrangers em-prenen accions per combatre la desigualtat a laqual es veuen sotmesos simplement pel seu ori-gen. D’accions d’aquestes n’hi ha de tota mena:

- Aquestes accions poden estar basades enactes individuals o bé en mobilitzacionscol·lectives d’aquells que comparteixen unmateix problema.

- També es pot tractar d’accions encamina-des a canviar la Llei, que legitima i justifica lainjustícia que sovint pateixen, o bé a plantarcara a aquesta injustícia transformant la vidadel dia a dia.

- De vegades són accions que se centren en laresolució dels problemes dels estrangers enaquesta societat, de vegades són accionsorientades a resoldre el problema de la des-igualtat des de l’arrel, és a dir, al lloc d’origen.

Totes les formes de reivindicació i treball per lajustícia i en contra de la discriminació són vàli-des i legítimes, sempre que respectin la dignitati la integritat de les persones.

Un primer cas de treball per la igualtat el tro-bem en les diverses associacions i entitats de laCasa de la Solidaritat de Manresa. Tal com ensexpliquen Maria Navarrete o Sònia Cornellas,es pot anar molt més enllà de l’assistencialisme

i promoure activitats de sensibilització i de su-port real a iniciatives que es duen a terme enpaïsos estrangers contra la pobresa. Amb tot, avoltes aquest treball resulta difícil segons dequin tipus d’entitat es tracti, tal com reflecteixMartín Cárdenas.

Una segona opció contra la discriminació és laque adopten molts ciutadans estrangers de formaindividual a l’hora de voler obtenir la nacionalitatespanyola. Tal com afirmen Nicole Batiesvsky, delPerú, o Elisabeth Valencia, de Colòmbia, obtenir lanacionalitat és una bona estratègia per acabar totel viacrucis burocràtic que suposa ser estrangeren aquest territori, i també l’única manera d’acce-dir amb plenes garanties i sense cap mena d’ex-cepció a tots els drets, entre els quals hi ha els po-lítics, com el dret al vot.

El tercer exemple el trobem en el cas dels tanca-ments col·lectius d’estrangers per fer visible elseu desacord amb el tractament que reben perpart de la Llei, i demanar el canvi de les regles deljoc. Al llarg dels darrers anys hi ha hagut diversosmoments en què s’han produït aquests tanca-ments, com per exemple el que va tenir lloc a laparròquia del Singuerlin (Santa Coloma de Gra-menet), protagonitzat uns ciutadans estrangerspertanyents a l’Assemblea per la Regularitzaciósense Condicions. Quan el nombre de ciutadansestrangers sense papers creix, i les administra-cions ho identifiquen, poden obrir-se processosextraordinaris de regularització, és a dir, per obte-nir papers malgrat el que digui la Llei de formaestricta. Si es pot no regularitzar, s’obre el dubtesobre l’existència d’un interès o conveniènciaque hi hagi ciutadans en situació irregular.

Vegem els següents clips que ens parlen d’a-quest tema:

• Teixint xarxes.• Tancaments: Llei d’Estrangeria.• Ciutadans amb nacionalitat.

6.2. Recerca d’experiències delluita contra la discriminació

La Llei d’Estrangeria, a l’article 69, reconeix laimportància d’organitzacions que es dediquen



a vetllar pels drets i les llibertats dels estran-gers a l’Estat espanyol. Tota una contradicciósi comparem els objectisu d’aquestes entitats iel contingut de la mateixa Llei.

Tanmateix, seria interessant que els estudiantsus animéssiu a fer un estudi i una descobertade quina és la realitat d’aquest moviment asso-ciatiu al vostre poble, ciutat o comarca. Per fer-ho, podeu organitzar-vos en petits grups i se-guir algunes pistes per a la recerca:

- Un subgrup pot buscar a Internet informa-ció sobre les diverses entitats, associa-cions i moviments de lluita i reivindicacióde drets que disposen d’una pàgina web.Un bon portal per iniciar la recerca pot ser:http://www.pangea.org.

- Un subgrup es pot dedicar a visitar algunaorganització d’aquestes característiques delseu entorn, i fer una entrevista a alguns delsseus membres.

- Un subgrup pot elaborar i passar una en-questa a dins i fora de l’IES sobre l’opinió dela ciutadania al voltant de les diferents for-mes de lluitar pels drets de les persones.

- Un subgrup pot idear la creació d’una entitata l’IES que vulgui treballar contra la discrimi-nació i per la igualtat de drets, bé amb iden-titat pròpia, bé com a corresponsals d’unaaltra entitat consolidada que vulgui reconèi-xer la feina que aquests estudiants vulguinfer.

6.3. Debat

Un cop cada subgrup hagi escollit una forma ouna altra d’anar a la recerca de pistes sobreaquest tema, es farà un debat general al grupclasse en què s’aportaran els diferents ele-ments resultants d’aquesta recerca, i es discuti-ran i debatran les possibles vies i formes d’im-plicació possible, sempre des de la llibertat i elrespecte a les opcions individuals de cada es-tudiant.

Fóra bo que, per anar recollint tota la informa-ció obtinguda, cada subgrup disposés prèvia-ment d’un membre que actués en qualitat desecretari i es responsabilitzés de fer un resumper escrit de tot allò investigat o trobat, quedesprés es podria passar fotocopiat als altresmembres dels altres subgrups per al debat.



7. Síntesi

Feu un exercici de contrast entre el que diu l’ar-ticulat de la Llei d’Estrangeria i les situacionsdescrites als diferents capítols del DVD que heuvist. La Llei s’ajusta a les necessitats de les per-sones estrangeres? Per què? Quines són lesconseqüències d’això?

Busqueu i amplieu informació:

• Busqueu retalls de premsa que parlin deltema.

• Busqueu dades oficials.

Un cop us hàgiu informat i hàgiu ampliat conei-xements, feu un judici a aquest punt de la Llei.Dividiu el grup classe en dues parts, l’una seràla defensa i l’altra serà l’acusació. El tema queheu de debatre és La Llei d’Estrangeria. Prepa-reu la vostra argumentació, per a la qual podreuutilitzar la informació obtinguda, així com elstestimonis dels programes que heu visionat ique tracten sobre aquest tema.

Finalitzat el judici, que haurà hagut de servir perobtenir arguments més sòlids i perspectivesmés clares, al grup classe elaboreu una pro-posta de redactat final d’aquests articles de laLlei que no vulneri els drets i les llibertats fona-mentals d’aquests ciutadans. Cal recordar laSira també, i decidir quin consell li donaríeu al’hora de decidir-se sobre el tema de la nacio-nalitat.


Tot un MónM A T E R I A L D I D À C T I C

Eumo Editorial / Fundació Jaume Bofill

Miquel Àngel Essomba

D’una banda els centres educatius es troben sovint en la situacióde voler assumir el repte de la immigració com a propi i col·locar-lo en un lloc destacat del seu projecte educatiu i curricular, però,d’altra banda, de vegades es troben mancats d’idees o de recursosper a poder impulsar accions concretes.

El material didàctic Tot un Món vol omplir aquest buit. Aprofitantun producte d’alta qualitat de Televisió de Catalunya, el materialeducatiu vol acostar el fenomen migratori a les aules des d’unenfocament que defuig l’alarmisme i la falsa tolerància. Ofereixunes propostes didàctiques adaptades a les característiquesevolutives i als interessos dels alumnes, segons els nivellsd’educació obligatòria i postobligatòria.

Aquest material és el quart número de la col·lecció ConciutadaniaIntercultural, una col·lecció que ofereix recursos i materials reflexiusi d’aplicació pràctica per a la gestió de la diversitat sociocultural.

Miquel Àngel Essomba Gelabert és professor de didàcticai organització educativa de la Universitat Autònoma de Barcelona,exportaveu de SOS Racisme Catalunya i col·laborador habitual de laFundació Jaume Bofill.

ISBN 978- 84- 9766- 235- 2

9 7 8 8 4 9 7 6 6 2 3 5 2

MA

TE

RI

AL

D

ID

ÀC

TI

C

Documents

Tot un monEl material didàctic Tot un Món vol omplir aquest buit. Aprofitant un producte d’alta qualitat de Televisió de Catalunya, el material educatiu vol acostar el fenomen