Tota la informació de Gràcia - 14 L’escola Bailèn, pel setembre de … · 2018-05-03 · la benzinera serà el setembre de 2013. Pàgina 7 L’escola Bailèn, pel setembre de

375

28

de

gen

er

de

20

11

La ubicació definitiva de l’escola Univers, anomenada provisio-nalment CEIP Bailèn, està una mica més a prop després de que el Departament d’Educació de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona signessin a finals de 2010 el conveni per a la redacció del projecte executiu, el qual es

farà a través de BIMSA. Aquest projecte inclou, a més d’una es-cola de primària de dues línies, un aparcament públic i una esco-la bressol. L’Escola Bailèn ocupa actualment mòduls provisionals a la plaça del poble Romaní. La direcció del centre esperava la notícia del conveni amb molta

expectació, després de les espe-culacions i canvis que s’havien anunciat al departament d’Edu-cació amb el nou govern de la Generalitat. L’estrena definitiva al solar on antigament hi havia la benzinera serà el setembre de 2013.

Pàgina 7

L’escola Bailèn, pel setembre de 2013

La ultradreta s’ha començat a mobilitzar davant l’anunci de retirada de l’estàtua de la Vic-tòria, prevista per aquest dfiu-menge. El símbol de Marés, que el 1939 va substituir l’estàtua de la República i el medalló a Pi i Margall, es restaurarà i anirà a parar a la col·lecció contempo-rània del Museu d’Història de Barcelona el 2012.

Pàgina 5

Ultres contra la retirada de la Victòria

Carlos Cobo

Cedida

sumari

12TEATREL’Almeria tanca el primer any amb 18 obres i 3 ‘complets’

14CE EuRopALatorre denuncia una pinça contra ell de la junta i el Caliu

ISSN - 1695-4793

El Sant Jordi 2011 del pinyol gracienc s’ha començat a remoure amb força en les últimes setmanes: el geògraf Joan Lafarga ha acabat i entregarà aquest diumenge la versió definitiva d’una novel.la que tindrà com a leit motiv la independèn-cia de Gràcia, amb tres escenaris al voltant del 1850, de l’actualitat i del 2014. El llibre significarà també el naixement de l’editorial Gregal, un projecte de l’histo-riador Jordi Albertí, i hi sortiran noms reals i ficticis. Serà Albert Musons l’alcalde de la Gràcia independent?

adreCeu les vostres Cartes, amb un màxim de 15 línies, indiCant el vostre nom, adreça, telèfon i dni a: L’IndependentC/ la perla, 31 baixos - 08012 bCno bé a [email protected]. també les podeu fer arribar a través del nostre portal www.independent.cat/gracia

editorial ull de donacartes al director

el dependent

Fins fa ben poc, la presèn-cia de les dones en la vida política era ben minoritària. Recordem que l’any 1980, quan, després del Franquis-me, es va constituir per primera vegada el Parlament de Catalunya, el nombre de dones diputades era molt minsa: només un 5,6%, és a dir set dones, formaven part de la cambra catalana. El nou Parlament de Catalunya que s’ha constituït a partir de les eleccions del 28 de Novembre del 2010 és el més paritari de la història. Les 56 dones que ara en formen part representen el 41,5% del total de parlamen-taris i dos dels partits amb representació parlamentà-ria, PSC i ICV-EUiA, compten amb la meitat de dones en-tre els seus representants. També per primera vegada, la presidenta del Parlament és una dona: la democristi-ana Núria de Gispert. Totes aquestes dades contrasten amb la poca presència de dones en el govern d’Artur Mas que compta només amb la vice-presidenta Joa-na Ortega i dues conselleres més: Irene Rigau a Ensenya-ment i Pilar Fernández de Bozal a Justícia. Ens agra-daria pensar que això no es traduirà ni una manca de sensibilitat i acció envers els temes i qüestions de gènere ni en un retrocés en les po-lítiques d’Igualtat iniciades durant els últims anys.

parlamentVictòria, la nostra Sara Reñé

Per la capacitat de resposta dels ultres, ja ens podem felicitar que la Victòria és història

Barcelona passa comptes amb Gràcia i els franquistes estan una mica més sols

La Vila de Gràcia és material sensible. Moltes pressions l’amenacen, i malauradament no hi ha resposta política ni veï-nal. Fa uns anys el desa-forat increment de bars i restaurants va canviar la fesomia de Gràcia. Quan les coses ja estaven fora mida, el Pla d’usos va po-sar límits, però el soroll i els excessos nocturns ja eren una xacra en la vida de Gràcia. No n’hi havia prou amb això, que ara una nova onada de locals amb fórmules diverses de menjars preparats ens envaeix sense atura-dor. Al districte de Ciutat

Vella n’han hagut de posar fre a aquests establiments pels problemes que causa el consum al carrer, sense cap mena de control de soroll i brutícia. Però aquí es veu que no n’aprenem i, malgrat les experiències pròpies i alie-nes, els remeis, si arriben, ho faran quan no hi hagi volta de full. La Vila sembla abocada inexo-rablement a ser un parc temà-tic. Creixen els pisos turístics

i el comerç s’orienta cada cop més cap als visitants expul-sant el comerç tradicional. La declaració de zona turística que s’ha realitzat al carrer Verdi i d’altres zones penja com una espasa de Damocles que afegiria més pressió en aquest sentit. Mentrestant, se-guim veient com els infants no tenen llocs per jugar, la gent gran està totalment bandeja-da de les places i el reduït es-pai públic s’omple de terrasses de bars i/o s’adreça a acti-vitats que poc tenen a veure amb els residents. Però encara és pitjor l’oferta d’espais verds que hi ha a la Vila de Gràcia, pràcticament inexistent, i la contaminació ambiental, tant atmosfèrica com acústica, que es situa en nivells rècords dins de Barcelona i de tot Europa. Gràcia com a barri està en un pendent de difícil retorn i no fem res per evitar-ho.

Joana Maristany

La història de l’estàtua de la Victòria i de l’actual plaça de Joan Carles I (quanta gent sap que es diu així?) superarà una altra fase de la seva rocambolesca evolució aquest diumenge i potser no ho farà en pau. Els freaks de la ultradreta, els que s’enquadren en el sector més afí a Ricardo Sáenz de Ynestrillas, han començat a fer córrer en les últimes hores missatges a la xarxa convocant un acte per impedir la retirada parcial del monument, la part que evoca el franquisme. Per la capacitat ridícula de resposta d’aquests sectors, però, ja podem dir ara i felicitar-nos del fet que la Victòria passarà a la història i serà

una peça de museu a partir del 2012, quan torni a deixar-se veure en el marc de la col.lecció contemporània del Museu d’His-tòria de Barcelona a la fàbrica Oliva Artés del Poblenou. La porta d’entrada a Gràcia serà a partir de dilluns la de l’obelisc

republicà que Lluís Companys va inaugurar el 12 d’abril de 1936. Hi faltarà l’estàtua de la República, que els veïns de Nou Barris disfruten des de fa uns anys a la plaça Llucmajor (que té pendent el rebateig per plaça de la República). Però hi sobrarà, com sempre ha sobrat, l’estàtua de Marés que el franquisme va utilitzar al seu favor.A l’Independent sempre ens ha agradat la memòria històrica, la millor manera de recordar el passat per no tornar a repetir

els errors. Per això en un llunyà número 34 vam publi-car, amb el suport de veïns de l’Eixample, unes imatges que en aquest número 375 tornem a recordar: l’obelisc amb l’estàtua de la Victòria i l’àguila dalt, per exemple.

Perquè ningú s’oblidi quin és el recorregut de l’estàtua que ara es retira. A alguns els sabrà greu que es perdi un símbol que potser també poca gent identifica ara amb el franquisme. Però el passeig de Gràcia no mereix estar culminat amb una peça que tot el món, ni que sigui la gent més informada, pot identificar amb una època tan nefasta. Diumenge hauria de ser un dia de festa grossa. Barcelona, que ja va dir adéu a les àguiles dels edificis militars i als monuments de la Diagonal i d’Infanta Carlota (ara Josep Tarradellas), passa comptes amb la porta d’entrada a Gràcia i treu del mig la Victòria franquis-ta. Encara hi ha franquistes entre nosaltres, sí, però des de diumenge estan una mica més sols.

Salv

em l

a V

ila d

e G

ràci

a

de Gràcia

2

28 de gener de 2011l’independent

el bloc

staff

Fins aviat! (II)

Els periodistes graciencs tenim la sort de conèixer molta gent. És per això que costa dir “fins aviat” a tantes persones amb les qui has compartit moments de tots colors. Què dir dels meus companys de l’Independent! No us avorriré explicant-vos que són uns cracks, però si que puc dir que mai, ni amb la Carina, la Meri, l’Albert o la Sílvia, la nostra relació no s’ha acabat quan hem tancat la porta de la redacció. I això diu molt del projecte que fem. El mateix amb la gent de DeBarris, maquetadors, dissenyadors, comercials, sense els quals l’Independent senzillament no sortiria. Vull agrair a tots els lectors, veïns i polítics que ens han felicitat o criticat, però que ho han fet donant la cara. I animar a la gent de totes les edats i de tots els àmbits a seguir fent de Gràcia un barri símbol de la lluita i el pensament crític. Que les coses no han canviat tant com ens diuen. Que el que no pot ser és que els que llançaven pedres a Paris el Maig del ‘68 siguin herois dignes d’homenatge i els qui ho fan ara siguin delinqüents antisistema. Que la llibertat és el nostre oxigen, i sense oxigen no es pot viure. Salut i fins aviat!

La PerLa, 31, 08012 - BarceLona

TeL. 93 217 44 10

ediTa: debarris, sCCl

direcTor: albert balanzà

amb el suport de:

És una iniciaTiva de: avv vila de GràCia, debarris i GràCiaWeb. conseLL direcTiu: albert balanzà, Jordi Gasull, Joan lou. di-recTor LocaL: albert balanzà direcTora adjunTa: sílvia manzanera. redacTors en caP: èriC lluent i maria orteGa. redac-ció: elena albouy, Carina bellver, adrià Cortadellas, Clara darder, meritxell díaz, lídia Haro, laura millan, patriCia monGe, marta narberHaus, andrea rodoreda, xavi tedó, Ginebra vall, unai velasCo, marC vi-dal. MaqueTació: serGi lou. coL.LaBora-cions: Jordi albertí, àlex bosCH, lluís bou, ferran Casas, ànGel Garreta, pep GorGori, mike ibáñez, sebastià Jovani, Gerard maris-tany, pere martí, serGi martín, Joan mi-llaret, víCtor nubla, serGio oliveros, eva piquer, roGer rofín, tristram, rafael va-llbona, voCalia de la dona de l’avv. Fo-TograFia: Jordi marCH, Joan perramon, Javi soria. PuBLiciTaT: sandra Gamboa (692 601 261). disTriBució: Cet labor-90. iMPriMeix: CG CaniGó s.l.

diPòsiT LegaL: b-32478-00disTriBució conTroLada Per Pgd

Èric Lluen

t

núM. 375

núM. 375

Has secundat la vaga general del 27-g? entra a www.independent.cat/gracia i vota

Opinió

tribuna

Escoltar per decidir

Tot sovint qüestions privades esdevenen públiques. Moltes revistes i programes de televi-sió viuen d’això. I de vegades n’hi ha que neixen per ser públiques. Les primàries al PSC de Barcelona en són un bon exemple. Aquest serà un exercici que afavorirà la democràcia inter-na i que arriba en un moment en el que PSC s’està centrant en donar veu a tothom que vulgui sumar, a tothom que desitgi treballar per una so-cietat més justa, més cohesi-onada. Tenim la sort que aquells que han donat un pas endavant per encapçalar les llistes socialistes són dues grans figures. Per un costat en Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, i per l’altre la Montserrat Tura, ex consellera de la Gene-ralitat de Catalunya. Dues persones amb la força i la voluntat de parlar i construir, amb principis i valors clars. Que arrisquen per una ciutat que valora els valents. I fins al 19 de Febrer ens intentaran fer còmplices de la seva visió de la capital. I a partir del dia 20 treballaran conjun-tament per a que els barce-lonins continuïn confiant i compartint la idea de ciutat que tant ens ha fet avançar.Hi haurà qui vulgui descriure les primàries com una con-

Jesús Jiménez, Comunicació PSC-Gràcia

frontació, però s’estarà equivo-cant, intencionadament o no. Els socialistes les afrontarem com una oportunitat més per

continuar tre-ballant per la ciutat que esti-mem. I és que el que farem durant aquest procés no serà res més

que aprofundir en el projecte progressista per Barcelona del present i del futur, pels més de milió i mig d’experiències i històries de Barcelona. I per això cridem a tots els militants i simpatitzants a participar-hi. Enriquint el debat, aportant el

seu punt de vista i finalment elegint el dissabte 19 de Febrer quina serà la veu que expliqui la nostra idea de ciutat.El més im-portant és que el debat ens enfortirà. Noves forces per continuar donant forma a la Barcelona que tots somiem. Una ciutat que va un pas per endavant, oberta, propera i amable. Una ciutat que gaudeix de la diversitat, que afronta el demà amb seguretat i que no té por de canviar perquè té molt clar d’on ve i no oblida les seves

tradicions. Una ciutat que davant la crisi aposta per les polítiques socials i no deixa cap veí enrere. Que sap de la

seva impor-tància i no defuig les se-ves responsa-bilitats. Que és mirall per a altres arreu del món i vol

continuar sent-ho. Des de Gràcia, l’Agrupació Socialista no pot fer una altra cosa que felicitar-se, obrir les portes i convidar als dos candidats per a que parlin dels nostres barris amb els graciencs i gracienques.

Són noves forces per continuar donant forma a la Barcelona que tots somniem

Cedida

Són dues persones amb la força i la voluntatde parlar i construir, amb valors calrs

Cedida

REDACCIó

El periodista Xavi Tedó (Barcelona, 1977) , serà a par-tir de dilluns el nou redactor en cap de L’Independent de Gràcia en substitució d’Èric Lluent, que tanca una llarga etapa de sis anys de lideratge de l’equip de redacció del setmanari amb

el director, Albert Balanzà, i al costat primer de Meritxell Díaz i després de Maria Ortega, actual segona redactora en cap, i de Síl-via Manzanera, actual directora adjunta. Tedó, que ja era col·laborador de l’Independent des de fa tres anys, ha treballat al setmanari Ciutat Nord, al setmanari El Triangle, xavi tedó, nou redaCtor en Cap

a la revista Actual i al diari Avui “Des què vaig deixar la secció de política de l’Avui, escric en dife-rents mitjans del país, com ARA, Nació Digital i altres publicaci-ons abordant temes de l’actuali-tat política, però sobretot fent-me ressò del batec del carrer”, apunta Tedó a tall de presentació als lectors.

Xavi Tedó, nou redactor en cap de L’Independent de Gràcia

l’independentde Gràcia

3

28 de gener de 2011

l’independent no es fa responsable ni té per què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió d’aquest setmanari

Opinió

l’enquesta

senyor rucGuillem Cifré

Telefons d’interès

Bombers de Barcelona 080

Urgències Sanitàries 061

Telèfon d’emergències 112

Informació ciutadana 010

Guàrdia Urbana 092 / 93 237 32 20

Mossos d’Esquadra 088 / 93 306 23 20

Atenció ciutadana 93 402 70 00

Telèfon del civisme 900 226 226

Serveis Socials i Atenció Primària (pl. de la Vila)

93 291 43 25

Serveis Socials i Atenció Primària (El Coll)

93 285 72 67

tribunaPEJG, Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia

polítiques de joventut

La Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia vol evidenciar la seva profunda decepció per la decisió política, presa des de l’Ajuntament, d’impossibilitar al jovent gracienc l’autogestió diària del Casal de Joves La Fontana. El fet d’obrir a concurs la dinamització del casal i que les bases per presentar-s’hi siguin econòmicament inassi-milable per a qualsevol entitat o conjunt d’entitats juvenils, respon a una manca de volun-tat política. No entenem que des d’aquest ajuntament que es considera d’esquerres, que in-tenta fer creure als barcelonins que aposta per la participació ciutadana i que en els seus plans diu que si és possible els equipaments juvenils han de ser gestionats per joves, s’oblidi que té un grup de cent joves organitzats disposats a dedicar hores i esforços per fer del casal un espai pel barri. I encara entenem menys que tenint una entitat que coneix el territori i que disposa del suport de les entitats del barri, s’aposti per la gestió privada i es vulgui contractar a una em-presa que no tindrà cap lligam amb Gràcia. Se’ns diu que no tenim ni legitimitat social ni capacitats per dur a terme la gestió de l’equipament i se’ns convida a seguir treballant per aconseguir-les. El discurs de l’Ajuntament, aparentment molt sensat i coherent, evidencia però, les seves contradiccions en la pràctica quotidiana. Se’ns anima a seguir desenvolupant el nostre projecte sense tenir la gestió, però se’ns posen traves constants per dur a terme les

nostres activitats (danses, cine, fotografia digital, concerts...). Sembla que una entitat com la PEJG, que aglutina els joves, els hi dóna capacitat de gestió i dinamitza la vida associativa del barri, no té cabuda en un casal dissenyat per l’ajuntament en el que es relega als joves al paper de consumidors i a les entitats a

simples llogateres de sales, que no tenen dret ni a fer difusió de les seves activitats. I, malau-radament, mentre no canviï el funcionament actual del casal, en el que no es confia en els joves i no se’ls dóna autonomia, els voluntaris seguirem dedicant més temps a les gestions buro-cràtiques, a aconseguir material i sales, a intentar convèncer del nostre projecte als tècnics, que a treballar perquè el casal tingui

activitats i respongui a les necessitats dels joves. Des-prés d’anys de negociacions, l’Ajuntament per fi s’ha deixat d’excuses tècniques i legals per assumir un discurs de volun-tats polítiques. La voluntat evi-denciada però és la de seguir posant traves per a impossibili-tar la gestió pública i veïnal del Casal de Joves. Si realment, el problema per atorgar-nos la di-namització és de capacitats i le-gitimitats, l’Ajuntament podria haver pres diferents camins abans que privatitzar i confron-tar. Ens podrien haver facilitat les eines per augmentar les nostres capacitats; haver pactat una codinamització provisional; facilitat l’ajuda i el seguiment per part d’altres equipaments públics que ja funcionen amb gestió ciutadana... Però no, l’acció de govern ha estat la de donar més de 200.000 euros públics a una empresa privada que no té ni legitimitat per part del jovent ni capacitat per atreure’l. Aquest és realment el civisme de l’Ajuntament.

miriam alkasm

tribunaArmando Frade, veí de Gràcia

Estimat Èric Lluent

Acabo de llegir el teu penúl-tim article, Fins aviat (I), i no puc deixar de sentir una sana enveja envers la vostra gene-ració, que va poder aprendre la democràcia a l’escola. Jo sóc de l’antigor i conceptes com l’ètica, la dignitat, la honradesa o els valors humans els vaig aprendre, sense adonar-me’n, dels meus pares que me’ls van inculcar amb la seva forma de fer i sentir, en una època que als catorze anys molts havíem de posar-nos a treballar i si vo-líem seguir es-tudiant havíem d’anar a classe després de la nostra jornada laboral. Ara que só gran intento millorar la qualitat de la nostra vida i també de l’entorn de la plaça del Diamant, participant a les diverses propostes endegades per l’Ajuntament de Barcelo-na, aportant idees i escrits a qui vulgui llegir i escoltar i transmetre. Sóc soci de la AVV de la plaça del Diamant i el seu entorn, i també de la AVV de la plaça Lesseps, i participo a les sessions de treball de la Comissió d’Urbanisme, Medi Ambient i Mobilitat de la Vila de Gràcia. Malgrat les ofertes de partici-pació de l’Ajuntament i del seu marketing, com ara “sigueu donants d’idees”, el PAD i el PAM, quan es fan aportacions

és com si anessin a parar a un pou sense fons. No hi ha resposta per treballar-les, no s’informa dels escrits a la ciutadania. Després els polítics diuen que hi ha desafecció... La conseqüència de tot això l’has resumit molt bé en el bloc del 21 de gener d’enguany. Pot ser que jo també sigui pessimista, però aquesta forma de fer de la classe política està força arrelat (sempre hi ha excepcions) a la nostra societat

civil, a causa de la manca d’ètica profes-sional dels uns i la prepotèn-cia, enveges, hipocresia, mentida, man-

ca d’empatia i “tantmefotisme” dels altres. Però encara és pitjor que alguns d’ells diguin que el seu tarannà és diàfan i transparent. Només quan els afecta directament exigeixen solucions. És clar que ens saben molt greu els sorolls, els pixats, els llauners, i els actes vandàlics que afecten tots aquells que viuen a la plaça del Diamant. Però és l’Adminis-tració pública qui ha de donar resposta i solució, posant a l’abast les infraestructures i els mitjans que calgui (com ara la-vabos públics), perquè tothom pugui gaudir de la plaça i el seu entorn, que les botigues puguin treballar i els veïns i veïnes puguin descansar.

Malgrat les ofertes de participació, les aportacions van a parara un pou sense fons

L’acció de govern ha estat la de donar més de 200.000 € públics a una empresa privada


4

28 de gener de 2011

PolíticaLa ultradreta s’irrita contra la retirada de l’estàtua de la Victòria aquest diumengeLa reacció obliga a fer marxa enrere ICV-EUiA, que preveia fer un acte públic de comiat

“Llamamiento a todos los patriotas catalanes!”. Així comença la crida que la ultradreta ha fet a través dels seus fòrums contra la retirada de l’estàtua de la Victòria, el símbol de Marés utilitzat pel fran-quisme i que des de 1939 serveix de porta d’entra-da a Gràcia a la confluèn-cia del passeig de Gràcia amb l’avinguda Diagonal. L’Ajuntament, tal com va avançar L’Independent, retirarà l’estàtua aquest diumenge i la traslladarà, després de restaurar-la al futur centre museístic de la fàbrica oliva Artés, al poblenou.

ALBERT BALANZÀ

La presència d’ultres en un espai que fins al 1979 va tenir una ins-cripció en memòria de “los herói-cos soldados de España que la libe-raron de latiranía rojo-separatista” ha avortat l’acte públic que ICV-EUiA preparava coincidint amb la retirada, que ha estat promo-guda des del 2009 pels Districtes de l’Eixample i Gràcia. El director del MUHBA, Joan Roca, ha de-fensat la integració de la Victòria a la col·lecció contemporània del Museu d’Història de Barcelona “perquè ajudarà a entendre les etapes històriques de la ciutat”.La Victòria no va ser la prime-ra estàtua que va acompanyar l’obelisc, inaugurat per Lluís Companys el 12 d’abril de 1936

arxiu

l’estàtua de la viCtòria franquista, el 1940. Companys el 1936 quan Hi Havia l’estàtua de la repúbliCa i la viCtòria el 1977

(foto): l’estàtua de la República al capdamunt i el medalló a Pi i Margall van guanyar el concurs d’arquitectes però el franquisme va substituir-los per la Victòria i una gran àguila. Marés va haver de modificar l’estàtua de guix

breus

Les JERC de Gràcia han orga-nitzat pel proper divendres 11 de febrer un acte amb el pro-fessor de la Universitat de Bar-celona Francesc Valls-Junyent, que proposarà un debat sobre la independència com a fet quotidià a Europa, i les velles nacions i nous estats a l’Europa d’entreguerres, a l’Espai Jove La Fontana.

La independència a Europa, a debat a la Fontana

miriam alkasm

S.M.

La Plataforma Gràcia Decideix ja té un total de 55 entitats adheri-des, amb la incorporació recent de l’AMPA de l’Escola Reina Vi-olant, que pot provocar, segons els seus impulsors, l’adhesió de noves escoles com ara el centre Pau Ca-sals. Les associacions i entitats que conformen la llista representen diversos sectors de la societat civil gracienca, un fet que destaca espe-

cialment l’historiador Joan Lafar-ga, impulsor de la Plataforma. “És destacable la feina realitzada per la gent de la Comissió d’Extensió de Gràcia, perquè no ens hem quedat en el perfil fàcil, els que ja sabíem que ens donaríem suport”, expli-ca Lafarga. En aquest sentit, és destacable l’adhesió en suport del referèndum sobre la Independèn-cia que s’ha convocat pel proper 10 d’abril d’entitats com ara les corals (Cantiga, Vent del Nord i

una bandera estelada als balCons de la vila

L’AMPA del Reina Violant és la darrera incorporació a la llista

Sinera), les associacions de veïns (AV i Amics del c/Fraternitat i Torres (EFiT), AAVV c/Verdi del Mig, comissió de Festes c/Lliber-tat, AAVV Pl. Rovira i rodalies o AV Camp d’en Grassot i Gràcia Nova), així com les associacions de mares i pares del Reina Violant -confirmada- o de l’escola Pau Ca-sals -pendent de confirmació-. Se-gons Lafarga, aquest tipus d’enti-tat no polititzada acostuma, abans de dir que sí a l’adhesió a la Pla-

taforma, a formular algunes pre-guntes al voltant de la celebració de la consulta, un fet que, d’acord amb l’historiador, és molt positiu. De tota manera, el nombre podria variar molt, ja que fins el darrer

moment no es tancarà la possi-bilitat d’adherir-se. La implicació directa durant la celebració de la consulta ja serà una altra història, ja que dependrà de la disposició de cada entitat.

Gràcia Decideix suma ja més d’una cinquantena d’entitats

L’agrupació del PSC de Gràcia viu aquests dies en plena ebulli-ció el debat sobre les eleccions primàries que hauran de deter-minar el 19 de febrer si Jordi Hereu o Montserrat Tura són el candidat a l’alcaldia de Barcelo-na. L’alcalde es reunirà amb els militants i simpatitzants dilluns 7 i Tura ho farà el 14, segons els acords als quals han arribat els equips electorals sota l’arbi-tratge de la junta electoral de la federació del PSC de Barcelona ciutat. En aquest debat, en els últims dies els dos equips han anat rebent posicionaments, majoritàriament privats, a favor i en contra d’un o altre candi-dat. L’equip d’Hereu ha rebut el suport de la secretària d’Or-ganització del PSC de Gràcia, Neus Bonet, que fins i tot ha canviat la seva foto a Facebook per una amb l’alcalde. L’equip de Tura ha sumat l’adhesió dels consellers Maria Cinta Llassat i Josep Anton Vinyals i de l’exdi-rector municipal de cooperació, Francesc Freixa.

Hereu serà el 7 a Gràcia i Tura el 14 per les primàries

fent-la de bronze i cobrint-li els pits, perquè anava seminua. Als anys 50 el franquisme va retirar l’àguila i Quico Sabaté va atemp-tar contra el monument. El 1979 un altre atemptat va acabar amb la placa franquista i el 1981, qua-

tre dies després del Cop d’Estat, la plaça es va passar a dir Joan Carles I. Ara l’Ajuntament no retirarà el gravat monàrquic i re-cuperarà la inscripció republica-na dedicada a Pi i Margall. Una curiosa combinació.


5

28 de gener de 2011

SocietatLa Sedeta es convertirà en un centre de record de la memòria històrica industrialEl projecte, amb entitats i veïns, pretén que l’espai sigui un referent com la Farinera del Clot

Gairebé un any després que el pSC i ERC tanques-sin més de dos anys de polèmiques al voltant de la reforma de la plaça de la Sedeta, el Districte té a sobre la taula el primer projecte que ha suscitat per ara més unanimitat: la conversió de l’espai cívic com a centre de re-cord de la memòria histò-rica industrial de Gràcia i de Barcelona. Hi estan implicats l’Ajuntament, el centre cívic, l’Associació d’Amics i Amigues de la Sedeta i el Taller d’Histò-ria de Gràcia.

ALBERT BALANZÀ

Quan el passat mes de maig una desena de veïns i activistes veï-nals recordaven a la sala d’actes de la Sedeta el passat industrial i les lluites que van evitar que l’ac-tual espai cívic s’acabés conver-tint en pisos, ningú es pensava que uns mesos després el primer acord entre Districte i entitats sobre el futur de la Sedeta passa-ria per un projecte de memòria històrica.Aquesta unanimitat social és la que ha recollit el Districte en un projecte que ha començat a ela-borar-se i que passa per convertir la Sedeta en un espai de creació similar a la farinera del Clot i en la plaça major del barri. “És una de les primeres conseqüències del procés participatiu”, apunta el conseller de districte, David Com-

Carlos Cobo

les Grades de la plaça de la sedeta

panyon (ICV-EUiA). La idea del Districte, en col·laboració amb les entitats i sense descartar la participació d’associacions pri-vades, és retratar amb diferents iniciatives el procés d’industria-lització de la Sedeta des que eren camps i afavorir que les escoles del barri de Camp d’en Gras-sot i de tot Gràcia nodreixin el projecte amb treballs de recerca específics. En el projecte també hi ha im-plicats veïns i antics treballadors de la fàbrica de la Sedeta que s’han ofert a impulsar amb el seu testimoni el dibuix d’una època que els nouvinguts a la zona no coneixen.

breus

El carrer Camprodon encara els mesos de preparació de la Festa Major d’enguany amb diverses activitats, una de les quals és la calçotada del proper 20 de febrer. El carrer, que ja ha fina-litzat el procés de legalització pertinent per poder participar en les festes -amb l’entrega del cerfiticat de junta i l’elecció del patró- repeteix aquest dinar per tal de donar a conèixer a tots els socis i interessats el progra-ma que estan preparant de ca-ra a les festes del mes d’agost. D’acord amb el seu president, Antonio Moya, fa tres mesos que treballen en el guarnit. El 20 de febrer estaran al carrer Camprodon des de les 9 h fins les 20 h.

Calçotada abans de Festa Major a Camprodon

El primer punt de l’acord que el PSC i ERC van signar el febrer de 2010 determinava que no hi haurà nou edifici per a serveis so-cials a la plaça interior de la Se-deta i que s’està buscant ja a fora un espai de lloguer o de compra d’uns 1.000 metres quadrats. Però les dificultats econòmiques de l’Ajuntament, que buscava un espai gran i barat, i l’evolu-

ció dels altres centres de serveis socials previstos a la Cibeles i al carrer Mozart han fet derivar la concreció de l’equipament soci-osanitari de la Sedeta al proper mandat. Ara mateix encara es treballa en el concurs d’idees que també pretén obrir l’espai tancat en la plaça major del Camp d’en Grassot, com a alternativa al pas-seig de Sant Joan.

L’acord pel centre de serveis socials, el proper mandat

El grup municipal de CIU ha denunciat la mala senyalitza-ció de les escales mecàniques de l’Avinguda de Sant Josep de la Muntanya tot i que estan en funcionament des de gairebé un any i que representen una alternativa per arribar al cor del barri de La Salut i al Park Güell. El grup convergent també creu que s’està obviant la reclamació dels paradistes del mercat de Lesseps que demanen des que es van acabar les obres de la plaça que l’indicador de la ubi-cació del mercat es vegi amb facilitat amb uns rètols grans, a la vegada que s’orienti els ca-mions de com poder arribar al mercat.

Crítiques per no senyalitzar les escales de la Salut

S. M.

Després de l’allau de robatoris que es va registrar als comerços del nucli històric de la Vila fa uns dies, associacions de veïns i de comerciants dels barris del Coll i de Vallcarca han denunciat un increment de furts als comerços i vivendes de la zona. A Vallcar-ca, per exemple, Maria Ramos, de l’Associació de Botiguers, ha comptabilitzat dos robatoris en

una setmana en diferents comer-ços del barri, un d’ells a Repúbli-ca Argentina. Tot i que el nombre de furts no és alt, segons els veïns, sí que han percebut durant el pri-mer mes de l’any un increment de la inseguretat en aquesta zona de Gràcia. En aquest sentit, des del Coll també s’ha alertat de dos incidents que van tenir lloc fa uns dies, un robatori a una botiga del carrer Móra d’Ebre i un altre al Passatge Celta. Precisament,

Escarp diu que l’onada de furts a la Vila són només “dos o tres fets”

aquesta setmana hi ha convocada la comissió de seguretat on es re-uniran Mossos d’Esquadra i res-ponsables de l’administració per avaluar els darrers incidents. Per una altra banda, l’associa-ció de botiguers de Vallcarca ha volgut afegir a la denúncia dels robatoris recents, l’increment de l’incivisme que pateixen a la zona des de fa uns mesos, amb pinta-des i grafits a les persianes i vidres de diverses botigues.

El Coll i Vallcarca denuncien un augment de robatoris al gener

primera pedra de l’espai Albert Musons. La col.locació de la primera pedra de l’espai Albert Musons, al carrer Alzina, futu-ra seu dels Castellers de la Vila de Gràcia i la Fundació Festa Major, va anar acompanyada diumenge passat d’una festa popular. Una còpia dels Estatuts dels CVG, un mocador casteller i un exemplar del butlletí intern de la colla amb el poema que Albert Musons havia dedicat a l’entitat es van col.locar amb la pedra.

Josep maria Contel


6

28 de gener de 2011

SOcietat

Educació preveu enllestir les obres del CEIP Bailèn el setembre de 2013Ajuntament i Generalitat ja han signat el conveni per a la redacció del projecte executiu

una bona notícia. Així han qualificat la direc-ció de l’Escola Bailèn i el Consorci d’Educació de Barcelona la signatura del conveni que Ajunta-ment i Generalitat van dur a terme a finals d’any i que dóna llum verda a la construcció del futur centre als terrenys de Bailèn 225-231, un cop finalitzades les obres d’enderrocament de la benzinera. S’obre així un nou procés que respon a les velles reinvindicaci-ons que exigien una nova escola en aquesta zona. La previsió de finalitza-ció d’obres és al setem-bre de 2013.

SILVIA MANZANERA

La ubicació definitiva de l’escola Univers, anomenada provisio-nalment CEIP Bailèn, està una mica més a prop després de que el Departament d’Educació de

la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona signessin a finals de 2010 el conveni per a la redacció

miriam alkasm

terrenys de bailèn 233-231 on anirà el nou Ceip l’univers

del projecte executiu, el qual es farà a través de BIMSA. Aquest projecte inclou, a més d’una es-

cola de primària de dues línies, un aparcament públic i una esco-la bressol. L’Escola Bailèn ocupa actualment mòduls provisionals a la plaça del poble Romaní. La direcció del centre esperava la notícia del conveni amb molta expectació, després de les espe-culacions i canvis que s’havien anunciat al departament d’Edu-cació amb el nou govern de la Generalitat.

2012: comencen les obres

La redacció del projecte executiu es durà a terme durant tot aquest any, quan també s’haurà d’obrir el procés de licitació de les obres, d’acord amb les previsons del Consorci d’Educació. Així, les màquines no es veuran fins el 2012. A dia d’avui ja s’ha ender-rocat l’antiga edificació que ocu-pava el solar, l’adquisició del qual ha suposat a l’Ajuntament una despesa superior als 14 milions d’euros. La previsió de finalitza-ció de les obres del centre escolar és al setembre de 2013.

El nom definitiu de l’Escola Bailèn, L’Univers, serà total-ment oficial després del dar-rer tràmit que ha de realitzar el Departament d’Educació de la Generalitat. Segons ha informat la direcció del centre gracienc, han hagut d’esperar uns mesos des que l’escola va iniciar el procés per escollir el nom, el gener de l’any passat. La proposta L’Univers es va imposar finalment a Imagina i Trencadís. Segons els seus im-pulsors, aquesta denominació evoca la tradició humanista de l’escola lliure i el lliure-pensament i té connotacions de curiositat i descobriment, d’imaginació i de ciència. Tot i que el centre ha realitzat el procés administratiu establert en aquest casos, algunes veus de la comissió de Nomenclà-tor estaven en desacord, ja que consideraven que s’ha de tenir en compte altres criteris a l’hora d’escollir el nom d’un centre escolar o d’un equipa-ment. Ara, però, tot apunta que L’Univers serà el nom de-finitiu de l’escola Bailèn.

‘L’Univers’, a falta del darrer tràmit

de Gràcia

7


SOcietat

Un centenar d’activistes participen a la vaga contra la retallada de les pensions L’aturada ha tingut un seguiment molt tímid en comerços i empreses gracienques

La vaga general d’aquest dijous va tenir un tímid seguiment per part dels moviments socials gra-ciencs durant el matí en què un centenar de perso-nes van participar d’una cercavila informativa que va transcórrer per Tor-rent de l’olla amb norma-litat i l’acompanyament d’un total de vuit furgo-netes dels antiavalots dels Mossos d’Esquadra.

ÈRIC LLUENT

Els carrers de la Vila han viscut amb normalitat la segona vaga general en quatre mesos, aquest cop convocada per la CGT, la CNT, la COS i Solidaritat Obre-ra. A Gràcia ha estat la gent l’As-semblea pels Drets Socials els que en les darreres setmanes han fet trobades informatives i el qui dijous van sortir al carrer, junta-ment amb treballadors de Parcs i Jardins. La cercavila va començar a quarts de nou del matí a Tor-

rent de l’Olla, davant de la seu de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona i va recórrer aquesta via fins arribar al carrer Còrsega per dirigir-se Pau Claris avall i

èriC lluent

imatGe de les protestes d’aquest diJous al Carrer torrent de l’olla

trobar-se a la reunió central de piquets convocada a la plaça Sant Jaume. Els manifestants van cri-dar lemes contra la retallada de pensions que vol impulsar el go-

breus

Aquest divendres al vespre s’es-cull el cartell guanyador de Sant Medir entre les 52 propostes pre-sentades en l’edició d’enguany, un nombre que pràcticament doble el número de participació de l’any passat i que representa, segons la Federació de Colles de Sant Medir, una nova fita de participació en aquesta activitat que s’engega a partir de la tardor. El premi és de 1.000 euros.

Escullen el cartell guanyador de Sant Medir 2011

La Coordinadora d’Entitats del Park Güell va aprovar la setma-na passada en una reunió gene-ral noves mobilitzacions que es duran a terme els propers mesos contra el pla de torns al Park Güell. Tot i que encara s’han de concretar les dates, realitzaran una exposició fotogràfica que reculli l’històric de tota la feina portada a terme durant els dar-rers anys per la Coordinadora, així com una concentració que reivindiqui enterrar per sempre les intencions municipals.

Aprovats nous actes contra el pla del Park Güell

vern central i van llegir un comu-nicat davant de la biblioteca Vila de Gràcia, a la Travessera amb Torrent de l’Olla, fent una crida a no resignar-se i oposar-se fron-talment al que consideren una retallada de drets que és la pun-ta d’un iceberg que comportarà més reformes estructurals. “S’ha d’afavorir el conjunt de la po-blació i no privilegiar els bancs i les grans empreses amb càrrec als pressupostos públics”, subratllen els membres del col•lectiu. En el sector comercial del barri, han estat molt poques les botigues i empreses que ha fet seguiment de la vaga i, des dels propis or-ganitzadors, s’apunta que la con-vocatòria no ha comptat amb la participació a l’hora d’organitzar-la de les bases dels sindicats. Al vespre, milers de persones es van concentrar als Jardinets de Gràcia per iniciar la manifestació central convocada a la capital catalana en motiu d’aquesta aturada general, que ha tingut un seguiment im-portant per part dels treballadors del sector de transport públic.

Si et vols anunciar a la Guia Gastronòmica de Gràcia,

truca’ns i t’informarem: 692 601 261

de Gràcia

8


de Gràcia

9


En plena era de trens d’alta velocitat i

vols low-cost, pedalar gairebé 3.000 quilòme-tres per intentar pujar la muntanya més alta del Magreb pot semblar una aventura sense sentit, però en Sergi Fernández i l’Amelia Herrero, graciencs d’adopció i aficionats als viatges cicloturistes des de fa anys, han demostrat que descobrir món a cop de pedal té molts avantatges. “Amb la bicicleta vas a una velocitat molt humana. Sents el paisatge, entres en contacte amb la gent, ets més conscient del viatge...”, explica en Sergi, que ja ha explorat una vintena de països diferents amb la seva bicicleta i que va dedicar cinc anys a recórrer en bici i en solitari set dels deserts més emblemàtics del planeta.

Més enllà dels cims. Després de tants deserts, en Sergi tenia ganes de canviar d’aires i va començar a formar cordada amb l’Amelia. Junts han posat en marxa un nou projecte anomenat “Més enllà dels cims”. “Volíen recórrer els Atles, al Marroc, i pujar el Toubkal, de 4.167 metres, per enregistrar un docu-mental. Quan pensàvem en com arribar-nos fins allà vam tenir la intel•ligent idea d’anar pedalant des d’aquí”, explica l’Amelia.El viatge va començar a l’estació de Renfe de Passeig de Gràcia. “Vam decidir que Tortosa era un bon punt per arrencar la pedalada, i vam anar fins allà amb tren”, recorda en Sergi. A partir de l’Ebre, els mapes els van dur primer pels Ports de Beseit i després pel Maestrat, la Serranía de Cuenca... I així fins a Sierra Nevada, on van coronar el pic Mulhacén (3.483 metres), el punt més alt de la península Ibèrica. “Des del cim es veia la mar Mediterrània, l’estret de Gibraltar i el nord d’Àfrica”, recorda l’Amelia.

Muntanyes berbers. Després de superar l’estret amb el ferry, el viatge va continuar per les muntanyes del Rif i els Atles. “Algunes etapes van ser molt dures, pels desnivells i el pes de l’equipatge”, destaca en Sergi. L’itinerari el van canviar diverses vegades sobre la marxa: “Vam creuar els Atles per diversos punts. Ens apassiona la muntanya, van ser jornades extenuants, però vam veure paisatges increïbles i vam dormir a petites aldees berbers on els habitants van ser molt amables amb nosaltres”, explica l’Amelia.Després de nou setmanes i mitja d’aventura, van arribar a la ciutat de Marràqueix. El viatge de tornada, però, va ser amb avió. Ara preparen el documental ‘Del Mulhacén al Toubkal amb un parell de rodes’, però reconei-xen que fa temps que ja somiem amb recórrer els Andes amb les seves bicis.[www.conunparderuedas.com]

repOrtatge fOtOgràfic

Documents

De Lesseps a Toubkal a cop de pedalPunt de sortida: Gràcia. Punt d’arribada: Marràqueix. Mitjà de transport: la bicicleta. Quilòmetres

recorreguts: 3.000. Uns números prou familiars pel Sergi Fernández i la seva companya d’aventures Amelia Herrero, graciencs d’adopció i aficionats a això del cicloturisme des de fa molts anys. El

resultat: un munt d’imatges que mostren la bellesa d’uns paisatges extrems i d’una gent propera.Fotografies: Sergi Fernández

de Gràcia

10


recomanemCedida

Cicle de Titelles als Lluïsos. Després de 10 anys amb el cicle de Titelles, els Lluïsos de Gràcia amplia sessions amb dos horaris diferents. Aquest diumenge està progra-mat l’espectacle El rusc de la Melinda, a càrrec de la Com-panyia La Closca. Després de cada funció es sortejarà un titella entre el públic assistent.

30 de gener a les 12 h i a les 18 hLluïsos de Gràcia (Plaça del Nord, 7-10)

c/ Berga, 5, a partir de les 10.30 h

Festa popular: Els Fogue-rons de Sant Antoni de Sa Pobla. Ball i cants mallor-quins amb els grups Caliu i Balladors de Lluc.Places del Diamant, del Nord, la Virreina i a Verdi del Mig, Joan Blanques, Torres, Tordera i Lli-bertat, a les 11 h muntatge dels foguerons i a les 21.30 h ence-sa de les fogueres i inici de la revetlla.

Festival Tradicionàrius: con-cert de Xeremiers de Ma-llorca.Mercat de l’Abaceria, a les 12 h

Festival Tradicionàrius: con-cert de Sonadors dels vuit vents.Mercat de la Llibertat, a les 12 h

Teatre: Cartes d’amor a Stalin, de Juan Mayorga, a càrrec de la companyia Di-nàmics Teatre.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 19 h

Concert: Dani Caracola & Friends.Elèctric Bar (Travessera de Grà-cia, 233), a les 20 h

Teatre: Borges, de Rodrigo García, a càrrec de la compa-nyia Cerco Grupo Teatre.Sala Porta 4 (Església, 4-6 Local 6), a les 20 h

Concert: Aggression + Northland + Decapitated Christ + Eric Baule.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 21 h

Concert: Malpaso.Bar Continental (Providència, 30),a les 22 h

Concert: The Incorregibles Blues Band.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 22 h

Concert: Chaqlala.Elèctric Bar (Travessera de Grà-cia, 233), a les 23 h

Festival Tradicionàrius: Ca-liu + Balladors de Lluc.Plaça de la Virreina, a les 23 h

Dg 30 de gener 24è Concurs de teatre català a Gràcia, amb l’obra Reser-voir Dogs, a càrrec del grup Esbart Teatral de Castellar.El Centre (Ros de Olano, 9), a les 18 h

EXpoSICIoNS

Fins el 29 de generExposició Relacions impro-bables, de Carme Porta.Sala d’art Atelier (Pl. Rovira i Trias, 9)

Exposició fotogràfica, Ar-relat, a càrrec de Roger Guaus, una mostra amb al-gunes de les imatges més impactants d’un fotògraf que dispara amb l’estó-mac.Galeria H20 (c/ Verdi, 152)

Fins el 31 de generExposició de fotografia: Es-pacio. Mostra del col.lectiu Insight. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321)

Del 3 al 25 de febrer Exposició de fotografia SERCEM, a càrrec d’Aneta Badziag.Galeria H2O (carrer Verdi, 152)

Fins el 6 de febrerExposició: Infància roba-da. A càrrec de CIRCARE, grup de recerca històrica.Centre Cívic El Coll – La Bru-guera (Aldea, 15)

Fins el 18 de febrer Exposició Panxetes. Mar-ta Ricart fa un petit home-natge a la maternitat, a la dona, a la bellesa d’un cos que dóna vida. Casal de Barri Cardener (Car-dener, 45)

Fins el 27 de febrerExposició de pintura: Joves artistes de les Illes Bale-ars interpreten Chopin.Seu del Consell de Districte de Gràcia i CAT (Pl. Vila de Grà-cia, 1 i Pl. Anna Frank, s/n).

Fins el 31 de marçExposició: Carbó Negre.Recorregut per l’obra de Joaquim Carbó a través de les peripècies del seu cèle-bre detectiu barceloní, Fe-lip Marlot.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22).

INFANTILS

Ds 29 de gener Titelles a càrrec del grup de Mallorca Teresetes Migjorn: Estrelletes.A la plaça de la Vila de Gràcia, a les 17.15 h

Espectacle infantil: Mus-samba al país dels drets dels infants.Centre Cívic El Coll - La Brugue-ra (c/ Aldea, 15), a les 18 h

Dg 30 de generMusical: La Ventafocs, a càrrec de la companyia Dre-ams Teatre.Jove Teatre Regina (c/ Sèneca, 22), a les 12.00 i a les 18.00 h

Dc 2 de febrerContes a la mà, a càrrec d’Alícia González. de 2 a 4 anys.Biblioteca Vila de Gràcia (Tor-rent de l’Olla, 104), a les 18 h

ACTES

Dv 28 de generTeatre: Ritual, tercer assaig obert a partir de Celebració, de Harold Pinter.Teatre Lliure (c/ Montseny, 47), a les 17.30 h

Concert: Xavi Alías i el señor Costalago.Elèctric Bar (Travessera de Grà-cia, 233), a les 20 h

Concert: Dr. Fargo.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 21 h

Concert: April Fool’s Day + Gasca + Cola Jet Set + Mi-guelink + Desnatado DJs.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 21.30 h

Festival Tradicionàrius: So-nadors dels vuit vents + Caliu.Centre Artesà Tradicionàrius (Pç Anna Frank, s/n), a les 22 h

Concert: Manzanero.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 22 h

Concert: Gerard en solita-rio.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 22 h

Concert: Darlly Maia.Elèctric Bar (Travessera de Grà-cia, 233), a les 23 h

Cabaret amb gent que ve i fa coses... amb Guillem Albà.Teatreneu Multisales (Terol, 26), a les 23.30 h

Ds 29 de generItinerari: La construcció de Gràcia. Les places. A càr-rec del Taller d’Història de Gràcia.

Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Concert: Dr. Fargo.L’Astrolabi (Martínez de la Ro-sa, 14), a les 22.15 h

Dc 2 de febrer Jam session de jazz: Paz, Fontclara, Kopetz Trio.Aro Sacro (Mozart, 18), a les 20.30 h

Concert: Drytown.Elèctric Bar (Travessra de Grà-cia, 233), a les 22 h

Concert: Groove Station.Bar Continental (Providència, 30), a les 22 h

Concert: 4t1a.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Dj 3 de febrer Presentació de Matins gri-sos, amb Joan Adell.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22), a les 19 h

Presentació del llibre Tebe-os mutilados.Centre Cívic El Coll (Aldea, 15), a les 19.30 h

Concert: Anki Toner Solo.Elèctric Bar (Travessera de Gràcia, 233), a les 22 h

Jam session de jazz.Bar Continental (Providència, 30), a les 22 h

Concert: 4t1a.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Jam session de soul-funk.Bar Continental (Providència, 30), a les 19.30 h

Jam session de jazz: Oriol Fontclara trio.Cerveseria de l’Or (c/ De l’Or, 19), a les 20 h

Jam session de gipsy jazz: Barnouche.Elèctric bar (Travessera de Grà-cia, 233), a les 21 h

Concert: STA (músiques dis-perses).Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 21.30 h

Dl 31 de gener Llibrefòrum: L’home dels pijamas de seda, de Mà-rius Carol.El Centre (Ros de Olano, 9), a les 19.30 h

Concert: Siete colinas.Elèctric Bar (Travessera de Grà-cia, 233), a les 22 h

Concert: Marina Vallet.Heliogàba (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Dm 1 de febrerTeatre: Animalaciones, a càrrec de la Cia Albricias.Elèctric Bar (Travessera de Grà-cia, 233), a les 22 h

Concert: Lone Rhino club.Bar Continental (Providència, 30), a les 22 h

Gràcia Jazz Sessions: An-dreu Zaragoza + Pere Lo-ewe + Ramón Díaz.


11

28 de gener de 2011

CulturaL’Almeria Teatre tanca el primer any amb 18 obres i tres cartells de ‘complet’‘El casament dels petitburgesos’, de Bertolt Brecht, arriba a la funció número 100

El desembre de 2009 l’Almeria Teatre aixecava el teló reformat i moder-nitzat per sumar a l’ofer-ta teatral de la ciutat un espai amb veu pròpia. un any després, els números demostren que apostar per la cultura en temps de crisi pot funcionar: 18 espectacles, tres cartells de complet, set nominaci-ons als premis butxaca o 100 funcions d’El Casa-ment dels petitburgesos. I la certesa d’haver gua-nyat “un públic de barri”, segons l’mpulsor del projecte, Victor Alvaro: “Comencem a tenir ha-bituals que venen sense saber què fem”. La sego-na temporada ha arrencat amb bones perspectives.

SILVIA MANZANERA

El número 64 del carrer Sant Lluis -que havia format part de la Casa de Almería als anys sei-xanta, i que durant molts anys va funcionar com a bingo- s’ha guanyat, després de 13 mesos de funcionament, un espai propi a la Vila. L’explicació es troba, segons el seu màxim responsable, Vic-tor Alvaro, en oferir espectacles que barrejen diferents discipli-nes, “propostes molt físiques que aportan plasticitat a l’escenari” i obres on hi ha música. Segons la direcció de l’Almeria Teatre, no tenia sentit fer una sala alternativa

ni una per a espectacles de grans dimensions. “Ens emmirallem en la tradició del Lliure de Gràcia de l’època del Fabià Puigserver”, aclareix Alvaro. I el públic -molt divers- esta responent.

obres de més durada

Els espectacles que més han fun-cionat durant aquesta primera temporada també han estat els de més durada. L’exemple més clar és El casament dels petitburgesos, de Bertolt Brecht, que ja ha cele-brat cent funcions. L’Almeria Te-atre compta amb Gataro com a companyia resident i amb el Fes-tival Barcino, al mes de juliol.

Clàudia serraHima

imatGe de la representaCió número 100 de l’obra ‘el Casament dels petitburGesos’

breus

El proper dia 30 de gener co-mença el 24è Concurs de Teatre Català a Gràcia, organitzat pel Centre Moral, amb vuit obres que diferents grups de Cata-lunya representaran a la seu de l’entitat gracienca. El grup Esbart teatral de Castellar és el primer en estrenar-se amb l’obra Reservoir Dogs, de Quen-tin Tarantino, amb direcció de David Triviño. Al febrer es re-presentaran El ventall de Lady Windermere, de Pierrot Teatre, Casa de nines, de Gatu, i Al-menys no és Nadal, a càrrec de l’agrupació teatral Benet Escri-ba. El concurs finalitzarà el 10 d’abril amb l’obra Besa’m Kate, del grup Filagarsa.

El Centre engega el 24è concurs de teatre català

El passat 19 de gener la compa-nyia Gataro va celebrar les 100 funcions de l’espectacle El casa-ment dels petitburgesos a l’Almeria Teatre amb una funció especial, en la que van intervenir actors dels darrers espectacles de la companyia. Estrenada el setem-bre de l’any passat, el muntatge, dirigit per Victor Alvaro, és el cinquè de Gataro que es pre-

senta a l’Almeria Teatre des de la seva obertura el desembre de 2009, després de Cinc noies i un vestit, The Black Rider, Los sueños de mi prima Aurelia i The Vine-gar Dances. Del 29 de gener al 13 de març la sala acull l’especta-cle El projecte dels bojos. Una uto-pia musical, una invitació de La Barni Teatre a reflexionar sobre la necessitat de les utopies.

S.M.

El poemari Morbo, de la poetessa Roser Amills Bibiloni, es presen-ta a Gràcia aquest dissabte. Sònia Serrabao i Sandra Domínguez i Roig acompanyaran l’escripto-ra mallorquina en aquest recital poètic que organitza Versos.cat a la sala Victòria Ibars, del carrer Verdi 63. L’autora de les Illes Balears es va establir a Barcelona l’any 1992.

Exerceix de periodista i des de 2006 s’ha especialitzat en perio-disme online. Ara presenta a la Vila el seu darrer treball de po-esia eròtica, Morbo. En aquest recital de presentació tindrà dues companyes de luxe. La poetessa ampordanesa Sònia Serrabao, que també forma part del Versos.cat, i Sandra Domínguez i Roig, una escriptora no de professió però sí de vocació. Totes tres formen part del bloc poètic col-

Dissabte 29 tres poetesses ofereixen un recital poètic a Verdi 63

lectiu versos.cat, que aplega per primer cop en la història 50 po-etes catalans. L’objectiu d’aquest bloc, finalista dels Premis Blocs Catalunya 2010, és difondre i fo-mentar la poesia catalana actual. Inclou poemes dels seus autors, articles, entrevistes, comentaris i altres seccions. Versos.cat també organitza recitals de poesia a di-ferents ciutats, i pretén ser, a més d’una plataforma de foment de la poesia, un grup poètic.

Versos.cat presenta el poemari ‘Morbo’ a la sala Victòria Ibars

LadyFolk és el primer festival de música dedicat exclusiva-ment a artistes femenines que exerceixen la seva activitat a l’underground, lluny dels grans circuits comercials catalans. Edith Crash, Juliane Heine-mann i Ninette & the Goldfish actuen al Centre Artesà Tradi-cionàrius el proper 5 de febrer. El folk és el punt de partida d’aquesta trobada, tot i que, se-gons els organitzadors del certa-men, aquí la música folk s’ha de veure com a manera d’entendre l’activitat artística més que com a etiqueta estilística. Aquestes Folk Ladies passan així de les sa-les petites a l’escenari del CAT, al cor de Gràcia.

LadyFolk reuneix al CAT artistes underground

De l’èxit de Brecht a l’aposta per ‘El projecte dels bojos’

Nova edició del Festival Internacional de Cinema Documental. El proper dimarts 1 de febrer es presentarà la nova edició de DocsBarcelona, a la sala gran dels cinemes Girona. El fes-tival, que tindrà lloc de l’1 al 6 de febrer, presenta una programació excepcional, que s’obre amb la pel·lícula You don’t like the truth. 4 Days inside Guantánamo, de Patricio Henríquez. El certament pre-sentarà 42 films, dividits en 11 seccions programades per experts del gènere documental.

Cedida


12

28 de gener de 2011

cultura

reportatge

Les Matinals compten amb di-versos convidats: el grup La Bi-cicleta, l’ecolutier Fèlix de Blas, la cantant veneçolana Cecilia Bellorín, el guitarrista de blu-es Amadeu Casas, la Família Ventura i August de Rapsòdia. La Laura Pérez, d’Ara va de bo, explicava que per a ells és molt interessant treballar amb artis-tes de cultures diferents, però que el primer espectacle el vo-lien compartir també amb algú més proper. Per això van con-vidar una coral infantil del ma-teix barri de Gràcia. En concret van participar-hi els nens i ne-nes del grup de Taronges (7 a 9 anys) de Coloraines de l’Orfeó Gracienc. Van cantar acom-panyats dels diferents músics de l’espectacle dues cançons d’acord amb el repertori de la sessió, dedicada als personatges fantàstics. La primera va ser la Ronda dels bons follets, en què amb barrets de follet ens van explicar la història d’aquests és-sers fantàstics. La segona Puff, el drac màgic, amb la qual va tararejar la tornada la majoria del públic a la sala. Vam poder escoltar el conte del Gegant Virolat, que resol els conflic-

Vareta de fada de xocolata

Marta Naberhaus

dos instants del taller dels músiCs amb els infants partiCipants de la matinal folk

Comencen els matinals infantils de folk al CAT

Coincidint amb la 24a edició del festival internacional Tradici-onàrius, el grup Ara va de bo fa 40 anys, i ha estat l’encarregat d’organitzar les Mati-nals infantils de folk al Centre Artesà Tradi-cionàrius com a grup resident. La primera sessió es va celebrar el passat diumenge, i encara n’hi haurà cinc més, cada quinze dies i fins al 3 d’abril. una bona experiència per a petits i grans.

tes dels animals que viuen al seu bosc amb fórmules màgiques, la cançó del Papus que fa por, la del Gegant del Pi, i altres rondalles de bèsties fantàstiques del nostre país i d’altres llocs del món. De

tot això l’Aniol, cantaire de Co-loraines, va dir que el que més li havia agradat d’aquest matí de diumenge era haver cantat amb la coral formant part d’un especta-cle com aquell. I és que tot i que la sessió va ser molt participativa, ser coprotagonistes i compartir

escenari amb artistes professio-nals és molt enriquidor. En ai-xò coincideixen també les seves directores, l’Anna Valls i la Ro-ser Simeon, que quan van re-bre la proposta d’Ara va de bo la van trobar engrescadora i de seguida hi van dir que sí. Per arrodonir aquest matí musical, després de l’espectacle tothom va poder gaudir d’unes galetes molt especials. Eren banyes de dimoni pelut amb gust de llimona i espurnes de vareta de fada de xocolata. Per a les properes sessions les Matinals infantils proposen contes i cançons de temes tant apas-sionants com Viatges, Països Fabulosos, Bestiari, Primave-ra amb flors i violes i Paraules Màgiques.

Cedida

Segon assaig obert al Lliure a partir de ‘Celebració’. Aquesta setmana han tornat els assajos oberts gratuïts dels diven-dres a la tarda al Teatre Lliure, amb Xavier Martínez, cofundador de la companyia Esdeveniments Ludovit i ajudant actual de direc-ció de Xavier Albertí, amb l’obra Celebració, de Harold Pinter.

Joana martí

crítica de cine

Fer somriure sense màgia

Elisabet de Loreto

Taronges de Coloraines, de l’Orfeó

Gracienc, va ser el grup convidat

la cartelleraCINEMES

BoSquE MuLTICINEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• Más allá de la vida. Dv i ds, 16.05, 19.05, 22.05 i 00.40. La resta, 16.05, 19.05 i 22.05.• Blog. Dv i ds, 16.15, 18.15, 20.15, 22.15 i 00.45. La resta, 16.15, 18.15, 20.15 i 22.15.• ¿Cómo sabes si...? Dv i ds, 16.05, 19.05, 22.05 i 00.45. La resta, 16.05, 19.05 i 22.05.• Amor y otras drogas. Dv i ds, 16.10, 19.10, 22.10 i 00.40. La resta, 16.10, 19 10 i 22.10.• Red. 16.00, 19.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.• Los viajes de Gulliver (3D). Ds i dg, 16.00 i 18.00. La resta, 16.00.• The tourist. Dv, 18.00, 20.10, 22.20 i 00.40. Ds, 20.10, 22.20 i 00.40. Dg, 20.10 i 22.20. Dl, dm, dc i dj, 18.00, 20.10 i 22.20.• Morning glory. Dv i ds, 16.00, 18.10,

20.20 i 22.30 i 00.45. La resta, 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.• También la lluvia. Dv i ds, 16.00, 18.10, 20.20, 22.30 i 00.45. La resta, 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.• El discurso del rey. Dv i ds, 16.00, 19.10, 22.10 i 00.40. La resta, 16.10, 19.10 i 22.10.

CASABLANCA-KApLAN. Passeig de Gràcia, 115.• Sala 1: Cyrus. 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00. •Sala 2: El film socialisme. 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.

CINEMES GIRoNA. Girona, 175• Megamind (3D). Dg, 12.00.• Más allá de la vida. Dv, ds, dg, dl i dm, 17.40, 20.00 i 22.20.• El esfuerzo y el ánimo. Ds i dg, 16.10. Dc, 17.00.• Cel, sol i llunes. Dg, 12.00.• De dioses y hombres. Dv, dl, dm, dc,

17.15 i 19.30. Ds i dg, 16.00 i 20.20.

• Pa negre. Dv, dl i dc, 21.45. Ds i dg, 18.15 i 22.30.

• Gru, el meu dolent preferit. Dg, 12.00.

• El discurs del rei. Dv, dl, dm i dc, 17.30 i 20.15.Ds i dg, 18.10 i 20.25.

• La clau de Sarah. Dv, dl, dm i dc, 22.25. Ds i dg, 22.35.

• Herois. Ds i dg, 16.00.• El discurs del rei. Dv, dl, dm i dc,

17.30 i 20.15.Ds i dg, 18.10 i 20.25.• Steam of life. Dj, 18.00.• Toro y torero. Dj, 19.45.• El Tango de mi vida. Dj, 21.30.• La ciudad de los signos. Dj, 17.30.• El ambulante. Dj, 19.30.• Enemies of the people. Dj, 21.00.• No és fàcil Mi’ja + Llums. Dj, 18.30.• Sisters + Chemo. Dj, 20.00.• Immersion. Dj, 22.00.

LAuREN GRàCIA. Carrer Bailén, 205.• Sala 1: Red. 16.00, 18.10, 20.20 i

22.30.

• Sala 2: Bruc, el desafio. 16.20, 18.20, 20.20 i 22.30.

• Sala 3: También la lluvia. 16.10, 18.15, 20.20 i 22.30.

• Sala 4: The tourist. 16.10, 18.15, 20.20 i 22.30.

VERDI. Carrer. Verdi, 32 • Sala 1: Más allá de la vida. Más allá

de la vida. 17.15, 19.45 i 22.15. How much does your building weigh, Mr. Foster? 15.45.

• Sala 2: Biutiful. 16.00, 19.00 i 22.00.

• Sala 3: Miel. 15.45, 18.00, 20.15 i 22.30.

• Sala 4: El discurs del rei. 15.45, 18.00, 20.15 i 22.30.

• Sala 5: Tengo algo que deciros. 15.45, 18.00, 20.15 i 22.30.

VERDI pARK. Torrijos, 49. • Sala A: El demonio bajo la piel.

15.45, 18.00, 20.15 i 22.30.• Sala B: La danza (El ballet de la

Ópera de París). 16.00, 19.00 i 22.00.

• Sala C: Mil cretins. 16.05, 18.10, 20.15 i 22.30.

• Sala D: De dioses y hombres. 15.45, 18.00, 20.15 i 22.30. La cul-pa. 22.00.

TEATRES

TEATRENEu. Terol, 26. Cafè-Teatre. Monólogos: Toni

Cruz. Dll, 21.30. Quim Via & Euta-nàsia col.lectiva. Dm, 21 h. El club de la màgia 2. Dc i ds, 22 h. Ros. Dj, 20.30 Magia de cerca. Dj, 22 h. La noche Abozzi. Dv, 20.30.Graciosos amorosos. Dv, 22 h. Esclavos tv. Dv, 23.30. Magic Fabra: ilusión o mente Ds, 20.30. Los Martínez. Ds, 23.30. 3 monólogos de risa. Dg, 20 h. • Sala del mig. Optimisme glo-bal. Dg, 18.30. • Xavier Fàgregas. 4t campionat Impro-Show. Dj, 21 h; dg, 18.30.

Tornem a viure les aven-tures de Gail i el seu sogre Jack, amb les seves baralles i reconciliacions diàries.Tot comença quan en Jack imagina que el seu gendre li és infidel a la seva filla. El director de comèdies amb l’excel.lència de films com Un nen gran o In good com-pany és un mestre del gènere i la domina a la perfecció, i nosaltres ho sabem, però en aquesta tercera entrega de la saga de la família Foc-ker protagonitzada per Ben Stiller i Robert De Niro, costa veure aquest geni còmic. Els dos primers films dirigits per Jay Roach tenien una certa gràcia, però aquesta última entrega és una clara mostra de l’explotació de les histò-ries hollywoodienses amb èxit. Aquest fet és causa de la trama. Els guionistes John Hamburg i Larry Stuckey han creat una història sense cap substància narrativa i amb escenes còmiques tan previ-sibles i absurdes alhora que

fan que l’espectador descon-necti la seva ment del film en determinats moments. Al guió li falta aquella essència o espurna de gràcia, li falta màgia. Ara els pares són ells no ha representat cap repte per Weitz, que aconsegueix de manera correcta fer-nos somriure en determinats moments, i per la senzillesa d’aquesta aconsegueix el seu objectiu, distreure l’especta-dor. Ens trobem davant d’un film per passar una bona es-tona perfecte per veure amb tota la família però sense esperar res més d’ella.

Títol: Ara els pares són ells.Director: Paul Weitz.Intèrprets: Ben Stiller, Teri Polo, Robert De Niro, Blythe Danner, Owen Wilson, Jessica Alba, Laura Dern, Harvey Keitel i Bar-bra Streisand.

fitxa


13

28 de gener de 2011

EsportsLatorre presenta un recurs a la junta electoral per un editorial del CaliuGuillaume De Bode serà, previsiblement, l’únic candidat a la presidència de l’Europa

El procés electoral al Club Esportiu Europa s’ha encès després que aquest diumenge la penya el Caliu Gracienc publiqués un editorial en el seu butlletí en què es critica Javier Latorre, ex-vicepresident escapulat i una de les persones que sonava com a possible candidat alternatiu a De Bode. Latorre ha presen-tat un recurs a la Junta Electoral entenent que aquest escrit perjudica el procés electoral. El Caliu Gracienc, per la seva banda, ja ha confirmat que respectarà el dret a rèplica.

ÈRIC LLUENT

Amb la data límit de presentació de candidatures a tocar –el termi-ni s’acaba l’1 de febrer-, totes les mirades anaven dirigides a Javier Latorre per saber si finalment es presentaria o no com a candidat alternatiu a l’actual president, Guillaume De Bode. La sorpresa l’ha donat el mateix Latorre pre-sentant un recurs a la Junta Elec-toral arran de l’editorial del darrer butlletí de la penya europeista el Caliu Gracienc. “Un Javier Lator-re que no va ser capaç de defensar l’Europa en el cas Peralta i que en l’assemblea després de la seva di-missió va començar a llençar puyas a la directiva, però quan els socis li deien que parlés clar, ell aleshores no ho va voler explicar”. Aquest és el text de la discòrdia que ha desencadenat el recurs presentat

èriC lluent

Guillaume de bode i Javier latorre, quan aquest era viCepresident, en una assemblea del 2007

per Latorre. Per la seva banda, fonts de la penya s’han mostrat sorpreses pel ressò que ha agafat la qüestió i han assegurat que l’edi-torial es tracta d’una opinió i que l’exvicepresident tindrà el dret a rèplica. Latorre, però, exigeix unes disculpes públiques urgents a tra-vés dels mitjans oficials del club i fa una crida perquè el procés elec-toral sigui net.

De Bode, en solitari

D’altra banda, Latorre ha anun-ciat que no es presentarà perquè no vol “saber res de les eleccions” i, d’aquesta manera, tot sembla indicar que la candidatura de De Bode serà l’única i que, per tant, no farà falta que els socis passin per les urnes.

La ratxa de 13 victòries consecu-tives que ostentava fins a la pas-sada jornada el primer equip de l’Europa es va trencar diumenge passat al Nou Sardenya en la vi-sita del segon classificat, la Mon-tañesa. La batalla per aconseguir situar-se segon en solitari es va decantar del costat dels de Nou Barris després d’un partit molt vistós en que l’Europa, malgrat el resultat (0 a 3), va mostrar una

molt bona imatge tot i no estar encertat de cara a porteria. El derbi també va tenir polèmica arbitral després d’un gol anulat als de la Vila i d’un penal xiulat a favor dels visitants en què exis-tien mans prèvies del davanter. Aquest diumenge els de Pedro Dólera visiten el camp del Cas-telldefels, en busca d’un resultat que els mantingui en zona d’as-cens a Segona B.

L’equip trenca la ratxa de 13 partits seguits sense perdre

El Catalunya inicia la 2a volta a la zona de descens

ÈRIC LLUENT

L’equip de waterpolo del Club Natació Catalunya comença-rà la segona volta de la lliga en penúltima posició, plaça que suposaria la disputa d’una pro-moció de permanència. El prin-cipal objectiu dels jugadors de Jose Montero de cara a les on-ze jornades restants és millorar els resultats d’aquesta primera volta per tal d’aconseguir sortir del pou i assegurar-se la perma-nència. La fita no és impossible si tenim en compte que els dos següents classificats sumen 10 punts, tan sols tres més que els waterpolistes graciencs. El de Can Toda només han pogut su-mar dues victòries i un empat en els onze primers partits de la temporada. Una de les claus per veure el Catalunya apropant-se a la mitja taula serà el resultat dels partits amb rivals directes, com el Mediterrani, el Martianez i el Real Canoe, a banda del Turia, conjunt que si no canvien molt les coses baixarà directament a Primera estatal quan finalitzi la lliga. De fet, Montero és opti-mista i destaca que en la aquesta volta que tot just enceta set dels onze enfrontaments es jugaran a casa, factor que pot decantar la balança per millorar els resultats. La setmana passada el Catalunya no va poder plantar cara al líder de la competició, l’Atlètic Bar-celoneta i aquest dissabte rebrà el Club Natació Terrassa, segon classificat.

resultats i classificacionsFutbol

tercera divisió, grup 5

propera jornada (23a)Castelldefels - Europa resultat 22a jornadaEuropa - Montañesa 0 - 3

classificació punts1. Llagostera .............................................432. Montañesa ...........................................413. Europa ...................................................374. Pobla de Mafumet ...............................365. Cornellà ................................................356. Espanyol B .............................................347. Manlleu ..................................................348. Prat ........................................................339. Reus ........................................................3210. Terrassa .................................................3111. Vilafranca ..............................................3012. Gavà ......................................................2913. Castelldefels .........................................26...19. Ascó ........................................................2020. Premià ....................................................12

bàsquet

copa cataluNYa masculí, grup 1

propera jornada (17a)Lluïsos de Gràcia - Viladecans resultats 16a jornadaReus - Lluïsos de Gràcia 75 - 66

classificació ............................ p.g. p.p.1. Sitges ............................................ 13 32. Collblanc - Torrassa .................... 13 33. Lluïsos de Gràcia ......................... 13 34. Viladecans .................................... 11 55. Igualada ........................................ 10 66. L’Hospitalet ...................................9 77. Grup Barna .....................................8 88. El Vendrell .....................................8 89. AESE A .............................................7 910. Reus .................................................7 911. Prat .................................................6 1012. Tàrrega ............................................5 1113. Ramón Llull ....................................5 1114. Roser A ...........................................5 1115. CB Martorell ..................................5 1116. Terrassa ...........................................3 13

lliga NacioNal juveNil, grup 7

resultat 19a jornadaEuropa - L’Hospitalet 3 - 0

classificació punts1. Barcelona B ..........................................472. Espanyol B ............................................43...5. Europa ...................................................30...18. Castelldefels .........................................15

1a estatal FemeNiNa, grup 3

resultat 16a jornadaLleida - Europa 1 - 1

classificació punts1. Espanyol B ............................................392. Levante LP ............................................37...8. Europa ...................................................22...14. PB La Roca .............................................. 4


14

28 de gener de 2011

Activitat econòmicareportatge

Més que la jubilació en sí el que més preocupava a Pepe Álva-rez, propietari de la perruque-ria des de l’any 1989, era que el local continués obert i que la clientela no és trobés d’un dia per l’altre amb persiana abai-xada. De fet, Álvarez ha rebut ofertes per obrir altres tipus de negocis, com una sabateria, pe-rò la seva decisió ha estat clara: apostar pel jovent i ajudar-lo igual que al seu dia a ell el van ajudar per tirar endavant. Joel Koheich, jove de 28 anys d’ori-gen francès, s’ha convertit en el deixeble del veterà perruquer amb qui aquests dies compar-teix tisorades, experiències i converses amb els clients de tota la vida. “El primer dia que vaig venir a la perruqueria em vaig perdre, igual que el Joel fa uns dies. Al principi, quan no coneixes Gràcia, els carrer són tan petits que és fàcil perdre’t!”, recorda Álvarez rememorant

Tisores que expliquen històries

Èric Lluent

pepe álvarez i Joel koHeiCH, al la Centenaria perruqueria de la perla número 8

El veterà perruquer de la Perla 8 aposta pel jovent com a relleu

Lluny dels estilistes i les modes, dels talls ràpids i impersonals, pepe Álvarez sempre ha fet gal.la de ser un artista de les tisores. “Baix néixer amb unes tisores sota el braç”, afirma satisfet després de 42 anys de profes-sió. La jubilació arriba però ho fa donant pas a una nova generació per assegurar la conti-nuïtat de la perruque-ria de la perla 8. Serà el jove Joel Koheich qui prendrà el relleu d’aquest establiment centenari.

els seus inicis a la Vila. Desenes d’instruments omplen la taula allargada que hi ha just davant del mirall i destaca especialment un objecte: la navalla. L’art de tallar

el cabell amb navalla, tot una se-nya d’identitat de Koheich man-tindrà tot i que ell es considera d’una escola d’estil més modern. “Porto uns dies aquí i la gent que ve aquí són els clients de sempre i se’ls veu molt bones persones”, explica Koheich. Amb tot, el cas

d’aquesta perruqueria és ex-cepcional, ja que habitualment aquesta mena de negocis amb tanta tradició tanquen per la manca de relleu generacional. En aquest cas, la satisfacció és més que palpable per a un Ál-varez que sap que sempre que vulgui podrà tornar a trepitjar el lloc que ha estat la seva vi-da, per a Koheich que mira al futur amb il.lusió i per als cli-ents, que aprecien l’esforç d’un jubilat que no només ha pensat en els seus interessos. “Tan sols em queda donar les gràcies al barri de Gràcia que de fa anys fins ara m’ha acollit amb els braços oberts, estic molt agraït. Espero que per al Joel sigui el mateix”, conclou Álvarez.

èriC lluent

Álvarez ha rebutjat totes les ofertes per

tal d’aconseguir que la perruqueria continuï

de Gràcia

15


Viure gràcia

la torratxa

Nus

Es torna a parlar de nu-disme a ple hivern, quan les temperatures són més baixes, quan tothom va tapat fins les orelles. Està clar que el calendari dels polítics no coincideix amb el meteorològic. El socialistes, espantats per les enquestes, volen revisar l’ordenança que permetia anar despullat pels carrers de Barcelo-na. Una norma certament desafortunada, que només ha contribuït a donar una imatge de la ciutat com la capital del Can pixa. No té cap sentit anar en pilotes pel carrer. L’única avantatge que té és que no et poden robar la cartera passejant per la Rambla, però fora d’aquesta, no ni sé trobar cap altre. I estàs obligat a anar a peu a tot arreu, perquè tampoc veig on et posaràs la T-10 per agafar el metro o l’au-tobús. Ni tampoc pots fer ús del meravellós bícing, a no sé que busquis sensa-cions fortes. No és aquesta la reflexió que fan a la casa gran. Allà només miren la sagnia de les enquestes i no saben com taponar la via de vots que fugen. És l’alcalde el que en aquests moments està en risc de quedar-se en pilotes i abans que se li vegin les vergonyes, vol que tothom torni a anar vestit a la ciutat, com a totes les capitals europees dignes d’aquest nom. Si amb això ens poden estalviar la visió de panxes derrotades per la llei de la gravetat o es-quenes suades i greixoses seient a les terrasses dels bars, benvinguda sigui la rectificació.

Pere Martí

Arc i Trau

Dilluns, el Canigó. Tinc una cançó de Swell al cap tota l’es-tona, entrem al bar amb en Miquel i el K. La part A de la cançó: la bateria amb aquell so d’habitació. Levitació. Per a un gracienc anar al Canigó els dilluns és com era abans anar a missa els diumenges, crec. Allà hi és tothom, allà et poses al dia de tot, si vols. “El Canigó és com una es-glésia” diu l’ MM, fan de Swell. Té raó, s’hi està ca-lent a l’hivern i fresc a l’es-tiu. Comença la part B de la cançó: entra el guitarrista amb la nota rara. Entren l’M i l’E, guapíssimes, al K se li cau el quinto a terra, no hi ha prou cadires per tots, no soparem mai, no sento el que diu ningú, aquell desconcert tant agradable, serradures, la mateixa cançó de sempre al Canigó. L’M és post-doctora

La nit d’aquest dilluns comença al Canigó. El menjar xinès -Ós Panda tancat- es substitueix per olives i entrepà de pollastre amb dàtils i gorgonzola. Algunes persianes abaixades. No importa. El Velcro, següent parada. I perspectives. Coses de la nit gracienca.

Anàvem cap a l’Ós Panda, al carrer Verdi, perquè no ens hi acostumem a ennuegar, perquè el servei és entranyable i per-què fa una pila d’anys que s’hi menja molt bé. L’Artur va tenir la pensada de fer una parada al Canigó. El moment d’un quin-to i llestos. Però ens vam que-dar sense xinès, evidentment. El poder d’aquest mític local de cantonada és misteriós. Sobretot quan t’hi trobes ami-gues estimades fent-hi cerve-ses. Les olives són boníssi-mes. Igual que el meravellós entrepà de pollastre amb dàtils i gorgonzola. L’únic problema és que sempre hi ressona la veu eixordadora del campanar del Canigó de Verdaguer parlant amb el seu germà, el campanar de Cuixà. Coses de la mística catalana… Com que els ecos de mossèn Cinto ens guiaven, vam anar al carrer Vallfogona, a fer

Miquel Cabal Guarro i Artur Estrada

i té 34 anys però això no li impedeix posar-se de mal hu-mor quan té gana o son. Ella d’aquesta reacció en diu hipo-glucèmia, jo m’ho crec tot, sóc creient, el que diuen els cam-brers va a missa i els entrepans del Canigó són l’hòstia. M’oblido del Pato Laqueado i de la silenciosa històrica inva-sió xinesa. Em deixo anar cap a la part C, sortim al carrer, és

una part ins-trumental i in-tensa, fa molt fred, és clara-ment una part “celobert” -que diria el W- instrumental,

intensa i melòdica, caminem molt ràpid, fa molt fred. Algú diu que anem a l’Entre-sòl del carrer Planeta perquè en parlaven bé a la contra de l’Independent. El bar està tan-cat però això no és aquella cançó d’Astrud, és una cançó de Swell, Bitter Friends, alguna cosa trobarem.

un còctel al Velcro. Els olis cí-trics i la cirereta de l’Old Fas-hioned no entenc com poden cabre dins d’un got, la veritat. El Warren Beatty em mirava el clatell i em cantava amb veu de lladre, imitant l’udol del Gainsbourg i la Bardot, “u-ú, u-ú”. Vaig córrer a sa-tisfer-lo amb un Pisco Sour. Aquest cop, sí. Aquest cop el gust d’aiguardent del pisco

era perfecte. I l’escumeta. I la dolçor del xarop de su-cre. I l’acidesa de la llimona. El pisco porta un nom qu-

ítxua, el nom d’un ocell cosí del komotakh. I no és per ca-sualitat, segur. Perquè aquest destil.lat de raïm no es fa amb la brisa, com els que fem per aquí, sinó que es fa amb el most i tot. Per això després d’ingerir-ne la quantitat exac-ta comences a volar. Coses de la mística andina.

bar el CaniGó, a la plaça revoluCió

silvia manzanera

Per un gracienc anar al Canigó els dilluns és com era abans anar a missa els diumenges

Aquest cop el gust d’aiguardent del pisco era perfecte. I la dolçor

del xarop de sucre

gràcia indiependent

de Gràcia

16
