-
8/2/2019 Tots els mons de La Cua de Palla
1/4
QUADERN.
Josep Benet va aconsellar a MaxCah-ner, queacabava de fundar amb
Ra-mon Bastardas Edicions 62, que fes
una collecci inspirada en la prestigiosaSrieNoirde leditorial
Gallimard, nascu-da el 1945 i dirigida per Marcel Duha-mel. Dit i
fet. Lany segent, el 1963, escomenava a publicar La Cua de
Palla
sota la direcci de Manuel de Pedrolo. sla millor collecci
daquest gnere quesha fet a Catalunya, amb dues primeresetapes
esplndides, la de Pedrolo i la deJavier Coma i que, a ensopegades,
va viu-re fins al 1999.
Ara, La Cua de Palla: retrat en groc inegre (Alrevs), de Jordi
Canali lex Mar-tn Escrib, analitza la histria de la
collecci que encaraviu en el nostreima-ginari. Canal i Escrib no
es limiten aestudiar La Cua de Palla, sin que la si-tuen en el
context de la novella negra ipolicaca que sha fet i es fa a
Catalunya ia Espanya. De fet, s tamb una histriade gaireb 50 anys
del mn editorial.
El nom de la collecci el va decidir elmateix Pedrolo. s una mica
misteris.
Segons Jaume Fuster, citat en el llibre,pot provenir duna dita
popular catala-na: tenir la cua de palla, que es com-pleta amb: qui
t la cua de palla, aviatse li encn, que suposadament t lori-gen en
uns versos del trobador ArnaudErill (segle XV): Tu vas fugent, no
au-sas fer batalla: por has de foch, la coatens de palla. Passa a
la pgina 2
DIJOUS, 13 DOCTUBRE DEL 2011. NMERO 1.414
Tots els mons de La Cua de PallaUn llibre analitza latzarosa
histria de la mtica collecci de novella negra i policaca
ASSAIG
Crtica de La burgesiaemprenedora, el darrerllibre de Francesc
Cabana
TEATRE
Miranda, una versilituana de La Tempestaa Temporada Alta
Pgina 4
Portades de les diverses etapes de la collecci La Cua de Palla.
Al centre, El falc malts, de Dashiell Hammett. / carles ribas
Pgina 7
ROSA MORA
-
8/2/2019 Tots els mons de La Cua de Palla
2/4
Ve de la pgina 1
Els objectius eren clars: facilitarals lectors catalans
literaturaque noms havien llegit en
castell; publicar autors nord-americansi europeus queno ha-vien
estat tradutsal catali am-pliar la lectura en catal.
Durant letapa Pedrolo es vanpublicar 71 ttols. El primer vaser
Parany per a una noia, de S-bastien Japrisot, que acabava deguanyar
a Frana el Grand Prixde la Littrature Policire. Jaamb la coberta
dissenyada perJordi Fornas, mort l1 de setem-bre passat.
El groc i el negre els vaigtriar perqu sn dos colors quefan un
contrast molt violent,que es veuen molt, perqu unacoberta no deixa
de ser un dis-seny publicitari, ha de cridarlatenci i fer vendre el
llibre,
va declarar el dissenyador. Tam-b va crear un logotip rod,
ambuna cua de palla a mig fer, quet, segons expliquen Canal i
Mar-tn Escrib, una gran semblanaamb el smbol de la pau.
Gaireb no hi havia traduc-tors professionals i shi van po-sar
autors que ho tenien difcilper publicar en la seva llengua.Rafael
Tasis, Maria Aurlia Cap-many, Joaquim Carb, RamonFolch i Camarasa,
Joan Oliver iPedrolos en van ser alguns.
Tamb van patir problemesamb la censura i molts ttols vanser
retornats amb notables su-pressions. El penjat de Saint Pho-lien,
de Georges Simenon; El car-ter sempre truca dues vegades,de James
M. Cain; Els culpablestenen por, de James Hadley Cha-
se; Mirada per un mort, de JohnLe Carr, o Joc brut, de
Pedrolo
van ser algunes de les vctimes
del llapis vermell.La Cua de Palla pretenia pu-blicar novella
negra, policaca,despionatge, totes les accepcio-ns del
gnere...clssicsi contem-poranis i tamb autors catalans.Noms van
aconseguir-ho Pedro-lo (Joc bruti Mossegar-se la cua)i ja en les
acaballes de lacollecci, Lhome que tenia ra,dAndreu Martn.
Els textos catalans presen-tats eren fluixos literriamento no
tenien un bon nivell decatal.
Era una collecci pionera,avanada en el temps, per, LaCua de
Palla va tenir poc xit co-
mercial. En el seu tancament, el1970, hi van intervenir una
sriede circumstncies, expliquen elsautorsdel llibre. La crisi
dEdicio-ns 62 arran de la redacci de laGran Enciclopdia Catalana,
elsproblemes de la censura, la faltade tradici,lescshbit de
lectu-ra en catal.
Jordi Canal (Berga, 1966) ilex Martn Escrib (Barcelona,1974) sn
fills de La Cua. Em
vaig aficionar al gnere negreamb La Cua de Palla. A Berga
hihavia dues llibreries i una tenia
un aparador fantstic, ple de lli-bres. Hi vaig veure un
exemplardUn assassinat, noi, dAllan Hun-ter amb notes a la coberta
i
quan vaig tenir diners el vaiganar a comprar. Aix em vaig
en-ganxari quan vaig treballarcoma bibliotecari va ser un
festival,diu Canal. s el director de laBiblioteca de la Bbila
dHospita-let de Llobregat, la primera bi-blioteca pblica del pas
dedica-da al gnere negre.
Escrib va comenar amb elscatalans: Joc brutde Pedrolo i jano va
parar. s codirector delCongrs de Novellai Cinema Ne-grede la
Universitat de Salaman-ca. Ha publicat diversos assajos,entre ells
Catalana i criminal, unestudi sobre la novella policacacatalana del
segle XX.
Canal explica que Edicions62 no els va permetre consultarlarxiu
de La Cua de Palla. Esten caixes sense catalogar en unmagatzem. Ens
han dit que hiha material molt sucs, per...Qualsevol dia ho
llanaran per-qu els que hi treballen ara notenen ni idea del que
era La Cuade Palla.
A finals dels anys seixanta,Alianza va treure en butxaca
ttols de Dashiell Hammett, Se-lecciones del Sptimo Crculo,50
ttols de la collecci de JorgeLuis Borgesi dAdolfo Bioy Casa-res;
Libros de la Fortera encetCrculo Negro (on Manuel Vz-quez Montalbn
va publicar el1974 Tatuaje). Dos anys abans,Jaume Fuster havia
tretDe micaen mica somple la pica. Va sercom una fogonada en la
penom-bra, digu Andre Martn, i dicpenombra, no foscor.
Desprs de la mort de Fran-
co, el 1975, tot va anar ms depressa. Bruguera i la seva
srienegra a la collecci de butxacaLibro Amigo. El 1981, sortia
larevista Gimlet. Es multiplicavenles colleccions. En aquesta
con-
juntura, Edicions 62 va recitarLa Cua amb el nom de Seleccio-ns
de La Cua de Palla. El primerttol va sortir la diada de SantJordi
de 1981, Les claus de vidre,de Dashiell Hammet.
Pedrolo va escollir algunsttols de letapa anterior, per
durant quatre anys va funcionarsense director. Jaume Fuster,que
es considerava deixeble dePedrolo, shi postulava. Es mo-ria per ser
el nou director, perEdicions 62 va nomenar JavierComa. Qu va
passar? No ho s,diu Martn Escrib.
Coma degu ser unarevoluci a can 62. Un marxistainternacionalista
a una editorialque publicava en catal i que te-nia la voluntat de
fer pas, afe-geix Canal.
Coma va imposar els seus cri-teris: noms publicaria
autorsnord-americans del perodeclssic. Una concessi: va tenirque
catalanitzar el seu nom. Ja-
vier es va convertiren Xavier. Vaestar al front de Seleccions
deLa Cua de Palla durant 11 anys(1985-1996), va publicar 115ttols,
molts dels quals no ha-
vien estat traduts al catal nitampoc al castell.
El de Pedrolo i el de Comaeren dos projectes molt dife-
Lautor preferit i el ms ve-nut a La Cua de Palla vaser Georges
Simenon, de
qui es van publicar 12 ttols. Si-menon va ser el que va tancar
lacollecci lany 1970, LhostaldAlscia. lex Martn Escrib,coautor de
La Cua de Palla: re-trat en groc i en negre, explicaaquesta
predilecci: En aquellapoca hi havia a Catalunya unagran formaci
francfona iFrana era un dels referents.Tamb per la figura de
Maigret,
per la seva preocupaci per lacondici humana, pel seutarann, pels
seus gustosgastronmics. Resultava moltproper.
Gaireb al mateix nivell hi hales dues novelles que va publi-car
Pedrolo a La Cua: Joc brut iMossegar-se la cua.
De Seleccions de La Cua dePalla,van tenir bastant dxit
lesnovelles de Donald Westlake iW. R. Burnett, per la novetatque
suposaven en catal, se-gons Martn Escrib.
Edicions 62 va fer campanyesde publicitat inslites a lpoca:punts
de llibre amb HumphreyBogart, coma gran icona delcine-ma negre, o
amb Simenon, comes pot veure en aquesta plana.Vinyetes de cmic a
premsa, bos-ses grogues de regal, etctera.
I, sobretot, als darrers tempsde La Cua, promocions
tempta-dores: compra totes les novellesde Simenon publicades a La
Cuaper 445 pessetes i et regalem unexemplar dOi que maten els
ca-valls, dHorace McCoy.
Simenon, el preferit
Punt de llibre de promoci de lesnovelles de Georges
Simenon,publicades a La Cua de Palla.
R. M.
Edicions 62 no vapermetre als autorsdel llibre consultarlarxiu
de La Cua
2 .REPORTATGE QUADERN Dijous, 13 doctubre del 2011
-
8/2/2019 Tots els mons de La Cua de Palla
3/4
rents, per els dos molt vlids,amb una reflexi i uns
objectiusconcrets. Pedrolo volia tocartots els pals i eixamplar la
basede lectors. Coma, un gran espe-cialista, va publicar autors de
laprimera i segona generacinord-americana, explica Canal.
Javier Coma hi va publicartres llibres de referncia: Diccio-nari
de la novella negra nord-americana (nmero 50 de
Selec-cionsdeLaCuadePalla),Diccio-nari del cinema negre (nmero
100) i Temes i autors de la novel-la negra: de la Srie Noire a
LaCua de Palla (nmero 150).
Aquest ltim no va sortir tanrod, segons Martn Escrib i Ca-nal,
per la gasiveria dEdicions62): per reduir costos li van fereliminar
tres importants apar-tats, els dedicats a David Goodis,Jim Thompson
i Fredric Brown.
Aix no va ser tot. Coma ha-via proposat fer un Diccionari dela
cacera de bruixes amb JosLuis Guarner. Li van dir que era
un tema poc comercial. Va im-provisar a corre-cuita Temes
iautors de la novella negra.
A poc a poc li van anar reta-llant lautonomia.
Crec que els canvis van co-menar, afegeix Canal, quanlex Broch,
que havia creat lacollecci La Negra a leditorialLa Magrana, va
passar a Edicio-ns 62. Coma va proposar seguirpublicant ms autors
nord-ame-ricans de primera fila i Broch,fer una collecci ms
oberta,
que s el que es va imposar. Elcas s que es van carregar
lacollecci. Coma va marxardeixant un llegat esplndid.
Desprs, la collecci anirpel pedregar. Passa a butxaca,
ElCangur/Cua de Palla(2996-1997). Publica vuit ttols,molts dells
del fons. El primerttol va ser Parany per a unanoia, de Sbastien
Japrisot. A lacontraportada, deien que la pri-mera edici en
catalshavia pu-blicat el 1981 a Seleccions de La
Cua de Palla. La mateixa edito-rial havia oblidat que
aquestanovella va inaugura La Cua dePalla el 1963, sindignen els
au-tors. La Nova Cua de Palla, unaltre intent, va aparixer el2006.
Noms van publicar dosttols. Van tornar-hi el 2009 ambLabutxaca/Cua
de Palla. Vatreure quatre ttols, tots reedi-cions del fons.
Si les dues primeres poquesvan suposar el moment zenitalde la
collecci, les tres darreresi efmeres han suposatmalbara-tament del
seu prestigi.
En el record de tots, per,quedaLa Cua de Palla i Seleccio-ns de
La Cua de Palla. Van intro-duirel gnere policac a Catalun-
ya; van donar a conixer grans
autors, van crear un model dellenguatge per les traduccionsargot
que posteriorment ser
adoptat pels escriptorsautctons, van introduir undisseny
emblemtic i van contri-buir a la recuperaci de poten-cials lectors
en llengua catalana,conclouen els autors.
La Cua de Palla: retrat en groci negre s un llibrede referncia.A
banda de levoluci de lacollecci i de la sevacontextualitzaci en el
panora-ma catal i espanyol, inclou elcatleg de les obres, les
adapta-cions cinematogrfiques, crono-logia de les edicions
originals,ndex dautors, illustracions...
Mor una collecci em-blemtica i en neix una de nova.Al gener del
2012 sortir, edita-da per Alrevs, Crims.cat, quepren el nomduna
estupenda an-tologia dautors negres catalanspublicada per la
mateixa edito-rial. El director s lex MartnEscrib.
El primerttol serHistria demort, que Andreu Martn publicel 1985
a la desapareguda edito-rial Laia. El segon, dAgust
Veh,undescobriment, comes va cons-tatar a lantologia anomenada.La
nova collecci alternar au-tors catalans i estrangers.
Quan vaig publicar un lli-bre policac per primercop, em vaig dir
que el
meu objectiu era collocar unttol a la Srie Noire de lEdito-rial
Gallimard. I ho vaig aconse-guir. Patrick Reynal es va inte-ressar
per Prtesis i el meusom-ni es va fer realitat.
El problema que els somnises facin realitat, per, s quesembla
que ja hagis arribat a lafi delviatge i no et quedi res msa feren
la teva professi. Alesho-
res, quan semblava que se mha-vien acabat els objectius, em
vaigadonar que no, que la mevaillusi, de deb dedeb,era publi-car a
La Cua de Palla. El mal eraque La Cua de Palla, en aquellsmoments,
ja no existia.
De fet, la meva primera no-vella es deia Muts i a la gbia
iestava destinada a la colleccique dirigia Manuel de Pedrolo.Jo
havia aprs a llegir amb LaCua de Palla.Den que uncom-pany de
linstitut Jaume Balmes,Joan Vinyoli, em va fer un llistat
de llibres de qualitat que haviade llegir i un dells era
Lhomeque veia passar els trens de Sime-non i vaig llegir la
traducci deLa Cua de Palla, em vaig conver-tir en un fidel seguidor
daquellacollecci esplndida on publica-
ven LeCarr, Chandler, Highsmi-th, Hammett i Japrisot, moltabans
que es fessin famososamb el boom de la novella negrade finals dels
70.
Vaig portar Muts i a la gbiaal Pedrolo, la va llegir i, si no
la
va publicar, segons em va dir, va
ser perqu no tenia un nivell decatal acceptable. Per aix, la
no-
vella es va acabar publicant en
castell amb el ttol dAprende ycalla.Anys desprs, per, quan
vaig constatar la necessitat deveure un ttol meu a La Cua
dePalla, es va produir el miracle ila collecci va tornar a nixer.No
va durar gaire ms, per vaigtenir loportunitat de tornar-hoa
intentar i ho vaig aconseguir.El ttol va ser Lhome que teniaraor,
aix, amb erra de navalladafaitar.
Des daleshores, cada matem preguntoquin s el meu pro-per
objectiu a la vida. I no s sien tindr un de tan important.
Un objectiu a la vidaANDREU MARTN
Fotogrames dalgunesde les adaptacionscinematogrfiques denovelles
publicades a LaCua de Palla. A lesquerra,
de dalt a baix, Disparensobre el pianista, deFranois Truffaut;
El ltimorefugio, de Raoul Walsh;Richard Burton, a El espaque surgi
del fro, deMartin Ritt. Al centre, a dalt,Catherine Deneuve a
La
sirena del Mississipi, deFranois Truffaut; a sota,Lauren Bacall
i HumphreyBogart a El sueo eterno, deHoward Hawks. Al costat,Lana
Turner i John Garfielda El cartero siempre llamados veces, de Tay
Garnett.
Neix Crims.cat, unanova collecci negrai policaca dautorscatalans
i estrangers
QUADERN Dijous, 13 doctubre del 2011 REPORTATGE. 3
-
8/2/2019 Tots els mons de La Cua de Palla
4/4
