Transformacions econòmiques i

socials en el primer terç del segle XX

Transformacions demogràfiques, econòmiques i socials.

Creixement demogràfic i migracions.

La crisi agrària del cereal i la viticultura (la fil·loxera).

El conflicte rabassaire.

Mesures proteccionistes.

La indústria siderúrgica.

CREIXEMENT DEMOGRÀFIC

-Durant el primer terç del s. XX creixement sostingut de la població

espanyola

-La població augmenta, la natalitat disminueix i la mortalitat encara

més: tendència règim demogràfic contemporani

- A Catalunya creixement superior al conjunt d’Espanya.

- Mortaldat puntual per epidèmies: Tifus (1914) i Grip (1918)

- Malalties com la verola i el xarampió experimenten un retrocés

- Taxa de mortalitat infantil disminueix menys de la meitat

- Anys 20 els naixements van superar sempre les defuncions

-Hi havia més dones

-Les dones tenien més esperança de vida

que els homes.

-L’esperança de vida va augmentar per la

reducció de les epidèmies, la disminució a

la meitat de la mortalitat infantil (retrocés

del xarampió i la verola)

ELS MOVIMENTS MIGRATORIS

• Altres països (1890 -1930 -> 3.000.000 persones)

•Galícia i Canàries Amèrica (Argentina i Brasil)

•Llevant peninsular França i Nord d’Àfrica (Algèria)

• Cap a les ciutats industrials (3.000.000 persones)

• Galícia, Castella, Canàries, Aragó, Navarra, Andalusia

cap a Madrid, Bilbao, València, Sevilla i Màlaga.

ESPANYA

-Dos tipus de fenòmens migratoris des de les zones rurals:

LA IMMIGRACIÓ

CATALUNYA

-Fins 1914 saldo migratori reduït, molts marxaven cap a Amèrica.

-Esclat Gran Guerra 1914 cau emigració a ultramar i la immigració

creix espectacularment.

-Conseqüències:

.- rejoveniment població zones industrials

i urbanes

.- envelliment a les regions agràries

-Procedència: Aragó, País Valencià, Múrcia i Andalusia (províncies

orientals) atrets per:

• llocs treball industrial

•Construcció de centrals hidroelèctriques i línia de metro

•Obres públiques -> Exposició Internacional, Barcelona 1929

EL CREIXEMENT DE LES CIUTATS

# Habitants 1900 1930 % Variació

CATALUNYA

Barcelona 533.000 1.005.565 89%

Sabadell 23.000 45.000 96%

Badalona 20.000 44.000 120%

Mataró 19.000 28.000 47%

Terrassa 15.000 40.000 167%

Lleida 21.000 39.000 86%

ESPANYA

Madrid 539.000 952.000 77%

València 213.000 320.000 50%

Sevilla 150.000 228.000 52%

Bilbao 83.000 162.000 95%

-De les ciutats

catalanes Badalona

ja formava part de

l’aglomeració de

Barcelona i les

altres eren a la

seva àrea

d’influència

(excepte Lleida).

ELS CANVIS URBANÍSTICS

- A l’absorbir bona part del creixement demogràfic del primer terç del s.

XX, les ciutats van experimentar una profunda transformació.

Dèficit d’habitatges

pels nouvinguts

Barraquisme

Rellogats

-Serveis municipals no creixen al ritme de l’arribada dels nous

immigrants i no cobrien les necessitats bàsiques de la població.

-Fàbriques i noves activitats econòmiques van modificar la

morfologia urbana Construcció de Barriades Obreres lluny de

la ciutat (cases barates)

BARCELONA, UN EXEMPLE PARADIGMÀTIC

-A més de viure un fort creixement demogràfic, va viure una

expansió comercial i industrial:

•Centre més important de distribució de mercaderies

•Centre direcció de negocis

•Seu principals institucions financeres i econòmiques

•Capital cultural de Catalunya

-El territori de la ciutat va créixer físicament amb l’annexió dels

municipis propers (Gràcia, Sant Gervasi, Sant Martí etc.)

-Política urbanística de modernització i ordenació del creixement

(Xarxa clavegueram Eixample).

-Extensió de la Xarxa de transport públic-> METRO

El 1921 es crea la Companyia del Gran Metroplità

de BCN per la construcció del Metro (permet

Desplaçaments ràpids i multitudinaris).

CANVIS I CONTINUÏTATS

-Dualisme 1er terç s.XX-> ciutats i indústria creixen -> PERÒ: MAJORIA

de la població espanyola continua vivint al camp

-Agricultura i ramaderia-> ocupen la major part de la població activa.

% Població Activa

Sector Primari 1900 1930

Espanya 61,50% 40,40%

Catalunya 50,90% 27,20%

-Catalunya té un procés industrial i

de creixement urbà més intens que

la resta d’Espanya

-L’economia i la societat

s’estaven industrialitzant

però el camp tenia un fort

protagonisme

1.- Explica les diferents fases

de l’evolució de la fil·loxera

2.- Quines són les

conseqüències econòmiques

d’aquesta plaga.

Consultar pp.103 i 196 del

llibre de text

LA CRISI AGRÀRIA

• Crisi cerealista per la competència dels cereals

estrangers (Argentina, EUA i Canadà) Liga Agrària

grup de pressió per l’aranzel protector

– Disminució de beneficis i dels salaris dels jornalers

agitacions pageses 1r 1/3 s. Xx.

• Crisi de la viticultura plaga de la fil·loxera des de

França (1879-1910)

– Conseqüències:

• Mort vinyes autòctones

• Pèrdua de les collites

• Esfondrament econòmic (propietaris i conreadors –rabasaires)

• Replantació de les vinyes (nou cep importat de Califòrnia)

• Conflicte entre rabassaires i propietaris nous contractes

d’arrendament de garanties més limitades

AGRICULTURA

-1910: CAUSES augment producció agrícola:

• Introducció maquinària moderna

• Generalització adobs químics

• Extensió canals regadiu

-Malgrat aquestes millores...ESTANCAMENT:

• Producció agrària té estructura tradicional (vinya, cereals,

oliveres, petits horts i camps fruiters)

• Les feines agrícoles no generen nous llocs de treballs

• Preus dels productes agraris estan estancats

• Sectors dinàmics exportadors (vi) coexisteixen amb l’agricultura

tradicional (mercat local)

• Associanisme pagesos: COOPERATIVES (comercialització de

l’oli i vi)

• Estructura de la propietat de la terra, no ha variat. Masovers,

parcers i mitgers treballen terres que no són seves > desig

d’accedir a la propietat ocasiona grans tensions.

1922-> Pagesos arrendataris constitueixen el sindicat agrari Unió

de Rabassaires i Altres cultivadors del Camp de Catalunya (UR)

-Finals s.XIX – 1er terç s.XX en algunes zones d’Espanya es va produir la

Segona Revolució Industrial

Noves fonts d’energia: electricitat i petroli

-Característica principal: L’ELECTRICITAT com a font

d’energia.

-La utilització de l’electricitat d’origen hidràulic, més

barata que el carbó, es va anar estenent.

-Construcció Línies d’alta tensió permet que

l’energia recorri llargues distàncies a un cost reduït. CATALUNYA

-Creació de grans empreses per obtenir i explotar l’energia elèctrica, 1911

-Societat General de Forces Hidroelèctriques

-Energia Elèctrica de Catalunya

-Barcelona Traction, Light and Power Co. “La Canadiense”

SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

• 1r 1/3 s. xx augmenta considerablement el pes de la indústria i minva la

importància del món rural

CATALUNYA

-Anys 20-> Empreses Grup Canadenca controlen bona part de la

producció i distribució de l’electricitat a Catalunya, així com l’explotació

de tramvies i ferrocarrils elèctrics.

ESPANYA

-També es creen grans companyies: -Sociedad General de Fuerzas Hidroeléctricas

-Hidroeléctrica Ibérica

CONSEQÜÈNCIES GLOBALS:

-Millora d’aspectes de la vida quotidiana:

-Enllumenat (fàbriques, via pública, habitatges)

-Motor elèctric (apareixen ascensors per habitatges)

-Millora del sistema productiu.

-L’electricitat va suposar un impuls al DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL

NOVES

EMPRESES

Augment i diversificació de la indústria catalana

-Tèxtil (sector més important, fàbriques àrea BCN, colònies industrials

prop rius)

-Indústria Química (adobs, medicaments, pintures etc). Ex.Cros,

Electroquímica Flix

-Siderometal·lúrgiques (Alts forns de Catalunya)

-Alimentàries

-Papereres

-Fabricació de materials per la construcció (ciment)

NOVES

EMPRESESESPANYA

-Siderúrgia -> Biscaia (empresa Altos Hornos de Vizcaya)

-Mineria -> Astúries (carbó)-> Producció insuficient->importació

-Capital estranger: Coure (empresa The Riotinto Co. Lt)

Finals 1930 -> Utilització de

derivats del petroli, com a

font d’energia en la indústria.

ELS TRANSPORTS I LES COMUNICACIONS

-1er terç s.XX -> difusió dels automòbils: cotxes, motos, camions i

autobusos modifiquen el sistema de transport

ENERGIA UTILITZADA: Derivats del petroli (gasoil i gasolina)

FÀBRIQUES: Hispano Suïssa, General Motors, Ford, Elizalde

-Tramvia i metro-> Desplaçaments ràpids i

multitudinaris

-Avió-> revoluciona el concepte de la distància

-Cotxe-> augmenten kms de carretera, substitució

cotxes de cavalls per automòbils

-Autobusos-> estableixen diverses línies

-Vaixells-> construcció nous molls, senyalització fars

TELECOMUNICACIONS: innovacions

-Apareix la ràdio, la xarxa telegràfica i el telèfon

EL COMERÇ

-Comerç Interior: Espanya es consolida com a Mercat Integrat, causes:

•Augment i diversificació de la producció agrària i industrial.

•Creixement de les ciutats (augmenta demanda)

•Pèrdua colònies (1898)-> repatriació de capitals

EXPORTACIONS

a FR, GB

Minerals prenen el lloc

als productes agraris.

IMPORTACIONS

dels EUA, FR, GB, ARG

Maquinària, prod. químics i acer

desbanquen cotó i blat.

-Comerç

Exterior

-Molt dependent de les conjuntures internacionals:

-Primera Guerra Mundial (1914-1918) -> augmenta dda. productes per

la neutralitat espanyola i les exportacions creixen, però preus també

-Recessions anys 30-> exportacions espanyoles disminueixen

-Balança comercial deficitària (compensada remeses emigrants)

EL CAPITALISME FINANCER: LA BANCA

-Creació d’un sistema bancari modern: Banc d’Espanya comença a

desenvolupar funcions de Banc Central.

-Sorgeixen nous bancs de dipòsits i de negocis comercials i industrials:

necessitats de finançament de les indústries de la 2na Rev. Ind.

-Banca catalana relegada en un 2n terme, en canvi gran expansió banca

madrilenya i basca:

•Banco Hispano Americano, Banco de Vizcaya

Banco Español de crédito y Banco de Bilbao.

-Després de la Gran Guerra molts bancs van fer fallida,

només restaren com a bancs a Catalunya el Banco

Hispano Colonial i el Banc Sabadell

-Es produeix la concentració del mercat financer: uns

quants grans bancs es van mantenir durant les dècades

següents-> xarxa financera espanyola controlada per

OLIGOPOLIS.

LA BURGESIA i EL PROLETARIAT

BURGESIA PROLETARIAT

SITUACIÓ

ECONÒMICA

Benestant. Ostentació d’estatus

social i riquesa. Propietaris.

Preus creixen més que salaris,

supervivència. En cas de malaltia,

no podia pagar assistència.

HABITATGES Espaiosos i amb servei domèstic Petits amb condicions precàries

CONDICIONS

LABORALS

Favorables. Poden estiuejar a fora

i tenen segones residències.

Si no treballa, no cobra. Descans

dominical es generalitza el 1904.

Jornades laborals de més de 10h

TEMPS

LLIURE

Hipòdroms, clubs marítims i

òperaTaverna (majoritàriament)

EDUCACIÓ Col·legis Religiosos Ateneus Populars

LA BURGESIA i EL PROLETARIAT

-MUTUALISME: Els obrers s’organitzen: creen Societats de Socors

Mutus Afiliats pagaven unes quotes per obtenir serveis

mèdics i ajuts en cas de malaltia, viduïtat i orfandat.

-Sorgiment Caixes d’estalvis: deixen diners a interessos més

baixos, molts treballadors hi dipositen els estalvis.

Resposta OBRERA davant de les desigualtats:

La VIDA URBANA comportarà:

•Alfabetització progressiva (necessitat d’informació-> diaris)

•Condicions Higièniques-> malalties-> creació dispensaris i hospitals

•Nucli familiar és una peça bàsica, així com també les institucions de

beneficència i parròquies que fan tasques d’assistència social.

Població alfabetitzada:

1900: 45 %

1930: 70%