LA LLENGUA I ELS PARLANTS

Dialectologia del valencià/català/balear

Anna Garcia Gómez

Llengua i literatura valenciana, Pilar Zamora

3er trimestre, curs 2011-2012

ÍNDEX

Esquema unitat 1

Activitats unitat 1

Esquema unitat 2

Activitats unitat 2

Dialectes del català

Esquema unitats 3 i 4

Activitats unitat 3

Activitats unitat 4

Esquema unitats 5 i 6

Activitats unitat 5

Activitats unitat 6

Esquema unitat 7

Activitats unitat 7

pg. 2

pg. 3 i 4

pg. 5

pg. 6

pg. 7

pg. 8

pg. 9

pg. 10

pg. 11

pg. 12, 13 i 13

pg. 15 i 16

pg. 17

pg. 18

2

3

ACTIVITATS UNITAT 1

37. Documenta’t, pregunta als avis o a alguna persona major, sobre la situació del valencià durant la postguerra. Després, escriu un text en què exposes la informació que has obtingut i expresses la teua opinió al respecte.

→ A la postguerra, el valencià estava prohibit pel règim franquista, però molta gent als pobles el parlava. No obstant això, la nostra llengua estava ridiculitzada pels partidaris del règim franquista. Per exemple, els meus rebesavis tenien una tenda a València, però ells eren de Llombai. En la tenda, parlaven amb mon pare en valencià, i gent del carrer entrava a la tenda per a dir que el valencià no era l’idioma en el que havien de parlar.

Per part de la família de ma mare també va haver una ridiculització. El pare de ma mare era republicà, i parlava en valencià, però al casar-se amb la meua àvia, la mare de ma mare, que era de família nacional, va deixar de parlar-lo. A més, cada vegada que el parlava davant de la meua rebesàvia, aquesta li deia que no ho fera, ja que això no era una cosa fina, aqueix idioma era per a camperols i ells eren de família bona.

Tot açò, encara que pareixi mentida, encara ocorre. No amb la mateixa mesura ni de la mateixa manera, però tots els dies persones valencianes deixen de parlar la nostra llengua perquè algú lis diu que és molt lletja, i que això no és el què toca. També, el valencià s’ha deixat de parlar en molts llocs, com a la capital, on les persones que parlen el nostre idioma deixen de parlar-lo quan van per exemple a comprar. El valencià s’ha de parlar a totes hores i en tots els llocs, i no hi ha excusa per a deixar de fer-ho, perquè és una llengua preciosa que no hem de perdre mai.

38. Comenteu com influeix la situació política en el funcionament normal d’una llengua i d’una cultura.

→ El funcionament normal d’una llengua depèn sobre tot dels seus parlants. Està clar que una part també depèn de la situació política, com vam poder comprovar en l’època franquista. En aquesta època, el valencià deixà d’utilitzar-se en molts dels seus àmbits. A l’àmbit administratiu, per exemple, no es podia utilitzar la nostra llengua, i aquest àmbit constitueix una gran part del total. A més, si no escolaritzem a la població per a que aprenguen com escriure la nostra llengua, el més segur és que la puguen parlar, però després, a

4

l’hora d’escriure els pareixerà massa difícil. Malgrat tot açò, el valencià pot continuar viu, i continuarà, com va passar al franquisme, ja que la gent dels pobles continua utilitzant el valencià per a tot.

Òbviament, açò també passa amb tota la cultura. Si una situació política com pot ser una dictadura no et deixa compartir la teua cultura, com pot ser que funcione normalment? No et deixes influenciar pels polítics i comparteix la teva cultura amb tothom!

5

6

ACTIVITATS UNITAT 2

35. Explica quina és la situació legal actual del valencià segons els textos anteriors.

→ El valencià és una llengua oficial segons l’estatut valencià i la constitució espanyola, i conèixer-lo no és una obligació, sinó un dret. També tenim el dret d’usar la nostra llengua i de rebre l’ensenyament en aquest idioma. El nostre estatut també explica que ningú ha de ser discriminat per raó de la seua llengua i que el procés de recuperació del valencià està en marxa. S'explica quina es la institució que estipula la normativa de la nostra llengua.

36. És suficient el marc legal per a la normalització de la nostra llengua? En tot cas, penses que fem un ús adequat d'aquest marc?

→ La normalització del valencià no és un procés fàcil, i si les lleis estipulen que hem d'utilitzar una llengua però els parlants no volen, no ho faran. Per tant, hi ha molts més factors que només el marc legal. Si es ridiculitza aquest idioma, moltíssimes menys persones el parlaran.

7

DIALECTES DEL CATALÀ

Diu la Gran Enciclopèdia(G.E.C.):

“Dins el marc de la unitat evident del domini lingüístic català, palesa a tots els nivells de la llengua, la notable cohesió lexical, semàntica, fonètica, morfològica i, sobretot, sintàctica del català ha fet que a l’hora d’establir els factors principals de diferenciació dialectal hom hagi hagut de recórrer al diferent tractament d’un fenomen (de rendiment indubtable) tanmateix comú a tot el domini: el relaxament del vocalisme àton (amb l’ajuda a voltes d’altres fenòmens morfològics, d’un rendiment molt menor). El fet de tractar-se fonamentalment d’una qüestió de grau fa que les diferents realitzacions dialectals no arriben mai a dificultar la normal comprensió interdialectal, que és accessible àdhuc, als parlants menys cultivats.

Es pot, doncs, distingir dos grans grups de dialectes: el català oriental i el català occidental. Mentre que els dialectes orientals neutralitzen, en posició àtona, les vocals a, e tancada i o oberta en e neutra (amb l’excepció, però, de l’alguerès, que ho fa en a), i o tancada i o oberta en u (amb l’excepció del mallorquí, que ho fa en o tancada), els dialectes occidentals només neutralitzen en la mateixa circumstància les vocals o tancada i e oberta en e tancada (i a i e àtones en a, en posició inicial de mot), i o tancada i o oberta en o tancada (amb algunes excepcions que els aproximen als fets orientals). La isoglossa de la distinció entre a i e àtones, que es pot prendre com a partió principal entre els dos grups, segueix una línia que deixa coma localitats extremes pel cantó oriental Montellà, Sant Llorenç de Morunys, Solsona, Riner, Pujalt, Sant Guim, Santa Coloma de Queralt, Conesa, Senan, Vimbodí, Argentera i Mont-roig. Prop d’aquesta isoglossa i aproximadament paral·lela a ella (però notablement decantada cap al País Valencià) corre la de la distinció entre o i u àtones, deixant entre les dues una zona de transició eixamplada de vegades per altres fenòmens de tipus morfològic principalment.

Són dialectes orientals el català central, el català insular, el català septentrional i el català alguerès; són dialectes occidentals el català nord-occidental i el català meridional”.

J(uli) M(oll) GT: Gran Enciclopèdia Catalana.-Volum IV, pàgines 634, 635 i 636.- Article: català.

8

9

ACTIVITATS UNITAT 3

32. Escolta els textos següents i indica a quin bloc dialectal corresponen. Anota els mots i els formes que justifiquen la teua resposta.

→ El text 13 correspon a la varietat oriental, perquè s'utilitzen mots com noiet o noia, frec, cursa, nen... Per la part morfològica, el present del subjuntiu de voler està escrit com vulgui. Per últim, a la pronuncia podem escoltar com es pronuncia igual la a i la e àtones i la o i u àtones, i la utilització del fonema /ʃ/.

El text 14, però, pertany a la varietat occidental. Podem escoltar paraules que ho justifiquen com meua, xiquet, bordegàs, retorcé, xicon o rogíssima. A més, s’escolta com el lector pronuncia la a i e àtones, i la o i u àtones de manera diferent, o com s’utilitza el fonema /tʃ/.

10

ACTIVITATS UNITAT 4

37. Pinta d’un color diferent cada bloc i escriu, en la graella següent, els noms de les comarques de nord a sud.

COMARQUES CASTELLANOPARLANTS

L’Alt Millars

El Racó d’Ademús

Els Serrans

La Plana d’Utiel-Requena

La Foia de Bunyol

La Vall d’Aiora-Cofrents

La Canal de Navarrés

L’Alt Vinalopó

El Baix Segura

L’Alt Palància

L’Alt Millars

COMARQUES VALENCIANOPARLANTS

Els Ports

El Baix Mestrat

L’alt Maestrat

L’Alcatén

La Plana Alta

La Plana Baixa

El Camp de Morvedre

El Camp del Túria

L’Horta

La Ribera Alta

La Sabor

La Costera

La Vall d’Albaida

El COMSAT

La Marina Alta

La Marina Baixa

L’Alcoià

L’Alacantí

El Vinalopó Mitjà

El Baix Vinalopó

11

12

ACTIVITATS UNITAT 5

44. Anota quines característiques dialectals mostren les paraules d’aquest text destacades en negreta i escriu-les de manera adequada. Tingues en compte que el text és del 1905.

PARAULA DESTACADA FORMA ADEQUADA CARACTERÍSTICA DIALECTAL

Die Deia Morfosintaxi castellonenca

Io Jo Fonètica

Sinyó Senyor Fonètica septentrional

Serie Seria Morfosintaxi castellonenca

S’havie Havia Morfosintaxi castellonenca

Menajes Menjades Fonètica septentrional

Sente Senta Morfosintaxi castellonenca

di-li Dir-li Fonètica septentrional

Passe Passa Morfosintaxi castellonenca

Havie Havia Morfosintaxi

13

castellonenca

Morí-se Morir-se Fonètica septentrional

Arrapà-se Arrapar-se Fonètica septentrional

Pegà-se Pegar-se Fonètica septentrional

Cabotaes Cabotades Fonètica septentrional

Paseata Passadeta Fonètica septentrional

Me s’empuge Se me’n puja Morfosintaxi castellonenca

Txica Xica Fonètica castellonenca

Fusaes Fossades Fonètica septentrional

haurie Hauria Morfosintaxi castellonenca

Guantà guantada Fonètica septentrional

M’haguere M’haguera Morfosintaxi castellonenca

45. Escriu el text anterior seguint la normativa actual

→ -No li deia jo, senyor Agna, que el Corpus en ma casa no seria dia de goig? Pareix mentida que no puguem passar dia de festa en pau i quietud! I de tot en té culpa eixe vi de les tavernes, que s’havia tornat arsenit. Que poc senderi va tindre el que va plantar el primer cep!

-Calla, dona! No li digues deslligos! Doncs que un traguet de vi en les menjades senta poc bé al cos? El mal no està en el vi: està en els que no saben beure i s’emborratxen.

-Jo no sé on està el mal: el que puc dir-li és que no passa dia de festa sense plorar.

-Bé se coneix en els ulls, que els tens botinflats, que la sarracina de hui ha sigut forta.

-I no ho havia de ser, si n’hi ha per a morir-se i arrapar-se els cabells i pegar-se cabotades a la paret! La passadeta de cacauero que m’ha fet hui no té perdó de Déu. Només de pensar-ho se me’n puja la sang al cap i em pose com un lluquet.

14

-Xica, xica, no sigues aixina i pren-ho a bones fossades. Després de tot, què? Alguna guantada?

-Més hauria valgut que m’haguera fartat a palo, que no vore’m en la vergonya que m’ha fet passar eixe lladre. Si té l’ànima més negra que un tisó.

ACTIVITATS UNITAT 6

47. Llig aquest relat, que és una mostra de la varietat apitxada, i a continuació, classifica les paraules destacades segons les característiques dialectals que exemplifiquen, tot i que algunes no són exclusives d’aquest subdialecte.

15

FONÈTIQUES Txobe, ia, dinés, bore, com bullgues, trabessà, bendre, bella, ambiaren, pa, a begaes, en lo bentre uit, minxat, donaba, mintxaben, besprà, miraba, bolaben llautxerament, béu aparéixer, astreles, cassa, mun, bi, formatxe, bolen

MORFOSINTÀCTIQUES

Partixca, lo que me toque, aurigué, ne, se, se possà, se dixà, sigué, me muic

LÈXIQUES És precís que, roín, después, sinse, adiós, tingué que, entonces, fruta,

48. Escriu el text anterior d’acord amb la normativa actual.

→ Un home només tenia dos fills. El més jove li va dir a son pare: “Ja és hora de que sigui el meu propi amo i que tingui diners; és precís que puga anar-me’n i veure món. Parteixi els seus béns i dóna’m el que em toque”. “Ai, fill meu”, digué el pare, “com vulgues”; eres un dolent i seràs castigat”. I al acabar va obrir un calaix, va partir els seus béns i en va fer dos parts.

Uns dies després, el dolent se n’anà del poble molt ufà i sense dir adéu a ningú. Va travessar moltes terres ermes, molts boscos i molts rius i va arribar a una gran ciutat on es va gastar tos els diners. Al cap d’uns mesos, hagué de vendre la seva roba a una dona vella i es va posar en amo: l’enviaren als camps per a guardar els burros i els bous. Aleshores va ser molt desgraciat. Ja no va tindre llit per a dormir per la nit ni foc per a calfar-se quan tenia fred. A vegades tenia tanta fam que s’hauria menjat aquelles fulles de col i aquella fruita podrida que menjaven els porcs; però ningú li donava res.

16

Una vesprada, en el ventre buit, es deixà caure damunt d’un tronc i mirava per la finestra els pardalets que volaven lleugerament. I, en acabant, va veure aparèixer la lluna i les estrelles, i digué plorant: “Allà, la casa de mon pare està plena de criats que tenen pa i vi, ous i formatge, tot el que volen. Mentre, jo ací em mor de fam”.

17

ACTIVITATS UNITAT 7

40. Identifica l’article salat en aquesta cançó popular Tàrbena.

41. Identifica trets de l’alacantí en aquestes oracions i escriu-les en la varietat estàndard.

a) Va comprà una roa novo per al cotxe.Supressió de la –r final, pèrdua sistemàtica de la –d– intervocàlica i harmonia

vocàlica.-–Va comprar una roda nova per al cotxe.

b) Ara plenaré el test de terre.Harmonia vocàlica–Ara plenaré el test de terra.

c) Dintre de la cartera ha hi diners.Castellanisme i utilització d’ha hi en compte d’hi ha.–Dins de la cartera hi ha diners.

d) Lleva astò al teu germà.Castellanisme i utilització d’astò en compte d’açò.–Porta açò al teu germà.

e) Aquí no arriba ni el periòdic.Utilització d’aquí en compte d’ací i castellanisme.–Ací no arriba ni el diari.

f) El dia nau vaig de boa.Diftong –ou– obert en –au– i pèrdua sistemàtica de la –d– intervocàlica.–El dia nou vaig de boda.

18

19