If you can't read please download the document
Upload
guillemfemenias
View
384
Download
2
Embed Size (px)
DESCRIPTION
treball
Citation preview
2. 3. INDEX
4. Qu s internet? 5. Els serveis ms comuns. 6. Accs a Internet 7. Censura 8. Histria de linternet
9. La histria d'Internet es basa en la xarxa de carcter militar creada pel departament de defensa dels EEUU. El 29 d'octubre de 1969 arrencava a la UCLA el primer node d'aquesta xarxa, anomenada ARPANET 10. Tcnicament el naixement d'internet, es produ l'1 de gener de 1983, amb la primera xarxa de llarg abast WAN basada en tecnologia TCP/IP, posada en marxa per la National Science Foundation (NSF) dels EUA. Al 1995, aquesta xarxa fou oberta als interessos comercials. 11. Qu s internet?
12. Internet s la uni de milions de subxarxes domstiques, acadmiques, comercials i governamentals, s per aix que a vegades se l'anomena "la xarxa de xarxes" 13. Els serveis ms comuns.
14. Correu electrnic 15. Compartiment de fitxers 16. Trucades telefniques
17. Xat
18. World Wide Web
19. El web es basa en tres estndards per funcionar: l' Uniform Resource Locator(URL), que s'encarrega de donar una adrea nica per tal de localitzar cada pgina; l' Hyper Text Transfer Protocol(HTTP), que especifica la manera com s'enviar i es rebr la informaci entre el navegador i el servidor; i l' Hyper-Text Markup Language(HTML), un mtode per especificar com s'ha de veure aquesta informaci al navegador. 20. Dins aqu les pgines ms populars sn, discutiblement, Google.com, Yahoo.com, YouTube.com, Fotolog.com, 21. Correu electrnic
22. Una direcci de correu moderna t la forma:[email_address] . La part abans del signe@s la part local de la direcci, habitualment el nom d'usuari del destinatari, i la part a la dreta del signe@s el nom de domini. MitjanantDNS , es pot comprovar que aquest domini accepta correu electrnic per aquesta adrea determinada. . 23. Compartiment de fitxers
24. El fet que avui en dia tot el que es pugui reduir a text, imatge, vdeo i so pot ser enviat per Internet a molt baix cost, ha fet que les grans indstries encarregades de la seva distribuci (discogrfiques, premsa, productores cinema) estiguin patint grans canvis. 25. Trucades telefniques
26. Televisi per Internet
27. Tamb hi hauria una tcnica ms convencional de client-servidor anomenada IPTV. 28. Xat
29. La paraulaXatagrupa tots els protocols que compleixen la funci de comunicar dues o ms persones, dins d'aquests hi han els clients de xat 30. Missatgeria instantnia i IRC, frums, webcams. 31. Altres serveis minoritaris
32. El Whois serveix per conixer el titular d'un nom de domini o d'una adrea IP. 33. El Telnet servia per accedir remotament a un ordinador a travs d'un terminal. 34. El SSH s la versi moderna del Telnet. La novetat s que la informaci va encriptada. 35. El LDAP ofereix serveis de directori (llistat de persones i les seves dades personals) 36. Accs a Internet Normalment es paga a unprovedor d'accsa Interneten forma detarifa planaper poder accedir a la xarxa. Tamb hi ha modalitats de pagament en funci del volum de dades transms (normal en connexions mbils). La connexi gratuta tamb s fora tpica en elWi - Fi , servei com en biblioteques, hotels, aeroports i alguns bars. Accs a Internet Connexi telefnicaconvencional Connexi per satllit Connexi mbil 37.
Usant la Xarxa Telefnica Commutada com a medi de transmissi de dades. Mdem: estan limitats a una velocitat mxima de connexi de 56 Kbps Tamb coneguts com a mdems dial-up.ADSL: entre 4 i 20 Mbits de baixada i 512 Kbps de pujada. Per tant permet navegar a molta ms velocitat que la connexi amb mdem estndard
Poc comuna en usuaris domstics. Ofereix altes velocitats de baixada. Mentre que la retransmissi de pujada s'ha de fer mitjanant una connexi telefnica.
GSM (2G) GPRSUMTS (3G) 38. Censura s extremadament difcil, si no impossible, establir un control centralitzat i global d'Internet. Alguns governs, de nacions , restringeixen els continguts, poltics i religiosos, que persones dels seus pasos poden veure a Internet, considerats contraris al seus criteris. La censura es fa, a vegades, mitjanant filtres controlats pel govern, recolzats en lleis o motius culturals, castigant la propagaci d'aquests continguts. No obstant aix, molts usuaris d'Internet poden burlar aquests filtres, doncs la majoria del contingut d'Internet est disponible a tot el mn, sense importar on estiguis, sempre i quan es tingui l'habilitat i els medis tcnics necessaris.