Treball literatura grega II

1

LA MEDEA DEURPIDES

Literatura grega II

2012/2013

GLRIA MORANT TORMO

YOLANDA FUENTES CAMPAA

2

LATENES DE PERCLES

La prosperitat i calma que va portar Percles a terme a la ciutat dAtenes al

segle V a.C., tamb coneguda com la Pau dels Trenta anys, van fer en aquesta

zona dHllade el seu segle dOr.

Percles, gran defensor de la democrcia dAtenes, va contribuir a la

popularitzaci de lAssemblea, fou defensor dels valors morals de famlia i

estat, va promulgar la creaci de nous temples y reconstrucci dantics, i va

promocionar les arts i la literatura, com per exemple Sfocles i Eurpides que

van arribar al seu punt lgid.

Eurpides va reflexar a la seua obra la polmica scio-poltica que preced

a lesclat de la Guerra del Pelopons. En aquest aspecte, la infidelitat de Jason i

la traci als seus juraments i linfanticidi coms per Medea sn els actes

fonamentals per a connectar lobra amb la realitat contempornia.

Per qu en aquells temps, hi havia una intranquillitat generalitzada on estava a

punt desclatar la Guerra del Pelopons, una mena de guerra freda, on la

democrcia es tabalejava i cada dia era ms dbil.

Per aix el trencament dels juraments a lobra ens connecta amb el mtode

dactuaci dalguns membres del rgim poltic de lpoca, per exemple encara

que Percles promulgava la democrcia i era un defensor de la Pau dels Trenta,

va sotmetre a lilla dEubea i Samos i a ms a ms va portar a Atenes a la

Guerra.

A es veu reflexat a la tragdia mitjanant les paraules del cor de dones al

primer estssim, on podem veure que ha fugit la i tamb la fe en els dus.

Eurpides, Medea 410-420

,

:

Cor:

Les corrents dels rius sagrats remunten a les seues fonts,

i la justcia i tot est alterat;


3

,

, .

Coro:

Sha esfumat lencant dels juraments, el pudor ja no t el seu seient a la gran

Hllade, i ha volat fins el cel.

Aquesta obra fou representada a les Dionsies urbanes, les representacions

teatrals ms importants que es celebraven al mes de Mar.

Lobra dEurpides parla de larribada de Jason i Medea a Corint. En quant

arriben Jason es promet en matrimoni amb Glauce, filla de Creont, rei de Corint.

A punt de ser desterrada de Corint, Medea suplica permanixer un dia ms i

obt la seua petici. Per compensar aquest favor envia a Glauce, per mitj dels

seus fills, com a regals un vestit i una corona dor amb ver. Glauce i Creont

moren al contacte. Medea, desprs dhaver matat els seus propis fills, muntada

en un carro de dracs alats fuig cap a Atenes deixant amb el sofriment a Jason. Ja

que aquest es queda sense els seus fills ni la seua esposa.

Anem a parlar de les caracterstiques dEurpides a lobra de Medea.

Reflectint els trets ms rellevants de lautor amb passatges de la tragdia.

REALISME PSICOLGIC

Una gran caracterstica de lobra dEurpides es el realisme psicolgic que

presenta una gran innovaci, ja que els personatges estan guiats per les seues

passions i obeeixen als seus sentiments.

A ho podem veure quan Medea mata als propis fills, duna manera

premeditada i conscient.


,

,

...

4

I pensar que havia depositat en vosaltres moltes esperances, infeli de mi!, de

que malimentareu en la meua vellesa i de que, una vegada morta, menterrareu

piadosament amb les vostres prpies mans, acci desitjada pels mortals.


: . ...

No podria fer-ho. Adu als meus anteriors plans. Traur als meus fills daquesta

terra.


;

.

, , .

,

: .

He de atrevir-me. Qu covarda sc, entregar la meua nima a projectes blans!

Entreu a casa, fills. A qui la llei divina impedisca assistir al meu sacrifici, que actue

com vullga. La meua m no vacillar.


, , :

, ,

Ai, ai! No, cor meu, no realitzes aquest crim! Deixals, desficiada, estalvia el

sacrifici dels teus fills!

Eurpides, Medea 1064

: . ...

Est completament decidit i no es pot evitar.

5


: .

,

,

.

S, conec els crims que vaig a realitzar, per la meua passi es ms poderosa que

les meues reflexions i ella es la major causant de mals per als mortals.

Ac vegem com en un mateix monleg la decisi de Medea de matar els

seus fills varia fins a quatre vegades. Finalment ella ho reconeix i tot a sol

desencadenar en una catstrofe com a resultat de seguir als sentiments i no a la

ra.

En la mitologia grega lassassinat dels seus propis fills era lexpressi ms

terrible de la bogeria enviada com a cstig div (cfr. Ruth Padel, 2005, p. 21.). en

canvi, en la variant dEurpides, Medea assassina als seus fills duna manera

que sha considerat premeditada, conscient i racional, el que la convertit en el

smbol del mal. Hi ha autors que consideren que Medea est salvant als seus

fills duna vida desgraciada sent fills naturals dun rei i sense tindre opci a una

vida que ja portaven.

Esta diferenciaci entre un assassinat coms baix els influxos de la bogeria

i un altre que no ho es, segueix ocasionant controvrsia en lmbit de la justcia

penal.

Per a Jasn mateix, el infanticidi coms per Medea es un acte criminal per no el

relaciona en la bogeria ( v.1390), en canvi si que hi ha elements propis de

la bogeria, per estan induts per ella mateixa, i no com a altres tragdies en les

que la bogeria es cosa dels deus.

Un exemple de bogeria induda pels deus s iax de Sfocles, parla de com

iax i Odisseu reclamen l'armadura d'Aquilleu com recompensa pels seus

esforos. Odisseu rep l'armadura i iax furis cau a terra. Quan s'aixeca, estava

embogit de fria i en el seu deliri confon un ramat d'ovelles amb els lders

aqueus, Odiseu i Agammnon, matant a tots els animals. Atenea mateixa havia

intervingut creant la confusi i deliri de l'heroi iax.

6

PRIMER EN REPRESENTAR LAMOR EN EL TEATRE

Eurpides fou el primer en representar el amor en el teatre, a totes les

seues obres domina la dona. Lamor representat es troba dins del matrimoni

com als ssers estimats, particularment apareix en Hiplit i Medea. En grec ho

representa mitjanant el verb .

Eurpides, Medea, vv 697- 698

;

: .

Egeu. Per amor a una altra dona o per odi al teu llit?

Medea. si, es tracta de un gran amor: ha traicionat als seus volguts.

Lamor al teatre com la dona fou un fet sorprenent al teatre grec, a ms hi

ha que destacar que qui veia les representacions eren tot homes i a aquesta

poca els homes havien nascut per i per a la ciutat.

Per a les obres dEurpides domina la dona, doncs en general, en les

tragdies les figures femenines arriben a la paraula de una forma manifesta. Es

en lobra dEurpides, on elles sapoderen activament de les discussions

poltiques i socials del seu temps.

En aquest sentit, Medea personifica, com a subjecte femen trgic, una figura

paradigmtica. Trobem una figura femenina que sapropa dels seus desitjos

sexuals i expressa activament la seua agressi i fora de voluntat. En una poca

on la dona ocupava una posici social restringida polticament. Lobra

representa a Medea com una figura encara utpica per a la dona en aquells

temps.

Aleshores no era destranyar, que les obres dEurpides foren poc

acceptades a la seua poca.

7

LHEROI DEURPIDES Interacci divina-humana

El pblic podia reflexar-se amb els personatges que eren ms humans, ja

que els feia a baixar de les altures heroiques i els apropava a una vida

quotidiana.

Si comparem a Jasn dEurpides i lheroi dHomer en el personatge Agamenn,

vegem que:

Ilada 19.86-87

,

,

Agamenn: I tamb mhan increpat, per jo no sc responsable, sin Zeus, la

Moira i la Erina errant per la boira...

Ilada 19. 90

;

Per qu podria fer? La divinitat porta tot al seu compliment.


... , ,

,

, ...

Jasn: Sin que, i a es el ms important, ho vaig fer amb la intenci de portar

una vida feli i sense que em falts de res, sabent que al pobre tots li fugen, fins i

tot els seus amics, ....

Trobem un Agamenn que no es responsable dels seus fets sin els deus

que son els que controlen la vida dels herois i ho porten tot al seu compliment,

en canvi a Eurpides va ser la seua intenci de portar una vida feli, ac no

lincrepa cap divinitat.

8

En Agamenn trobem un heroi ignorant, no conscient i no responsable dels

seus actes, en canvi lheroi dEurpides ja es conscient, ha deixat de ser ignorant,

i controla la seua vida, sent responsables dels seus actes, a ms de ser molt

prxim a les experincies humanes.

Ac es veu com Eurpides comena una nova tragdia on els herois son

conscients i responsables. Tamb cal dir que Eurpides introdueix una srie de

personatges covards, que la seua funci es quasi ridcula, com el nostre heroi

Jasn davant Medea.

CREENA TRADICIONAL EN ELS DEUS

Una de les altres caracterstiques que hi trobem es la creena tradicional en

els deus, que en aquesta poca estava en crisi. Per la tragdia com estava

lligada al culte de lEstat continuava estant relacionada a la mitologia

tradicional. Per aix a les tragdies els temes continuen sent mitolgics i

apareixen els deus, encara que no son els que menegen lacci, com vegem:

Eurpides, Medea 160

Medea: Gran Zeus i Temis augusta!


,

;

Nodriza: Escolteu el que diu i amb quins crits invoca a Temis, guardiana de les

supliques, i a Zeus, que es considerat pels mortal custodi dels juraments?

Una de les aparicions divines que hi trobem a lobra es cap al final. El

personatge div acudeix quant ja tot pareix perdut, i aix donar una conclusi

benvola al drama.

9

Es el anomenat deus machina, el deu apareixia introdut per una mquina del

teatre, una espcie de grua que el portava volant des de lOlimp. Ho vegem a:


, .

Tal carruatge ens lha donat el Sol, pare del meu pare, per a protecci contra m

enemiga.

Podem veure com el final que hi trobem a lobra apareix la divinitat. Jasn

increpa a Zeus, que ha sigut ell, qui ha matat als seus fills, i finalment el Corifeu

ens explica que Zeus sempre ha sigut el dispensador de tot i que

inesperadament els deus sempre concloen. I aix es resolta la tragdia.

Eurpides, Medea 1405

, ..

Zeus! Sents com he sigut rebutllat?


.

Mai deuria haver-los engendrat per a veurels morir baix la teua m!


,

:

10

,

.

.

Corifeu. Zeus en lOlimp es el dispensador de molts esdeveniments i moltes coses,

inesperadament, concluixen els deus. Lesperat no sha portat a trme i dall no

inesperat un deu va trobar el cam. Aix sha resolt aquesta tragdia.

Finalment observem que Medea ha aconseguit portar a terme els seus

plans i quedant impune, en canvi Jasn es el ms perjudicat, sha quedat sol.

BIBLIOGRAFA

o EURPIDES, Tragedias I. Madrid, Gredos, 1982 (Trad. y notas A. Medina,

J.A. Lpez Frez y J. L. Calvo)

o EURPIDES, Mede, Paris, Les belles lettres, 1976 (Trad. Louis Mridiez)

o LESKY A. La Tradegedia griega, Barcelona, El Alcantilado, Julio 2001

(Trad. Juan God, revisada por Montserrat Camps)

o EURIPIDE, Tutte le tragedie, Roma, Grandi Tascabili Economici Newton,

Aprile 1997 (Trad. Filippo Maria Pontini)

o WOLFGANG SCHADEWALDT, Manuel Fernndez Galiano, Estudio de

literatura griega, Madrid, Cuadernos de la Fundacin Pastor, 1971

o LESKY A., Historia de la literatura griega, Madrid, Gredos, 1976 (trad. J.M.

Daz Regan & B. Romer; ed. orig. Berna 1963).

ESTUDIS I TSIS

o PABLO A. CAVALLERO, Medea de Eurpides: La Attesis de versos y la

construccin gradual de la venganza.

o LUIS TAMAYO PREZ, Razones y sin razones del infanticidio de Medea,

Nmadas. Revista Crtica de Ciencias Sociales y Jurdicas | 32 (2011.4)

o M DOLORES LPEZ GALOCHA, Estudio socio-poltico de la Medea

dEurpides, revistas. ucm.es 1995

Documents

Treball literatura grega II