Treball sobre la cuina empordanesa

La cuina empordanesa Joana, Bernat i Sara

ÍndexIntroducció............................................................................................................................................2Entrevistes............................................................................................................................................ 3

Entrevista a Can Jeroni.................................................................................................................... 4Entrevista a l'Escola d'Hostaleria ....................................................................................................8Entrevista al Motel.........................................................................................................................11Entrevista a Can Duran.................................................................................................................. 14

Fires.................................................................................................................................................... 18Fira del conill a Vilafant................................................................................................................ 19Fira d'arrel del vi de l'Escala..........................................................................................................20Fira del brunyol..............................................................................................................................21

Bibliografia.........................................................................................................................................23Conclusió............................................................................................................................................24

1


Introducció

A principi de curs ens van proposar de fer una mena de simulacre d’un treball de recerca

amb grups de tres, a canvi del típic crèdit de síntesi. Ens va semblar molt bona idea ja que

així arribes més preparat a batxillerat i no et ve tot de nou.

La principal condició era que el treball havia d’anar sobre l’Alt Empordà. A partir d’aquí ens

van deixar llibertat absoluta per escollir.

Al dir-nos que el projecte havia d’anar sobre la nostra comarca, ens van limitar, més del

que sembla, els temes i després de moltes hores discutint vam escollir, la cuina

empordanesa. El vam triar perquè ens semblava molt interessant i perquè la cuina és una

activitat que ens agrada a tots. Vam pensar en dividir el nostre treball amb quatre parts. I

dit i fet!

La primera part està destinada a les receptes. Hem elaborat un receptari amb quinze

receptes (cinc primers, cinc segons i cinc postres). Per fer-lo hem utilitzat llibres de cuina

catalana, i amb l’ajuda de les famílies, l’Anna Carretero, la nostra tutora de grup, i algun

cuiner, hem extret les receptes més típiques empordaneses.

Al principi va costar perquè hi ha moltes receptes que s’han estès arreu del món i, és clar,

aquestes ja no servien. Però al final ho hem aconseguit.

La segona part està destinada a fer entrevistes. Ens hem proposat entrevistar als cuiners

del Motel, de Can Duran i de Can Jeroni. Apart de tots ells, el sotsdirector de l’escola

d'hoteleria va accedir a rebre’ns. La finalitat de les trobades és informar-nos sobre els

diferents establiments, els ingredients essencials per a la bona cuina, els plats més

típics… La tercera part l’hem dedicada a les fires gastronòmiques de l’Alt Empordà. Hem

buscat informació de cada fira: on, què, perquè se celebra i quin és el producte estrella de

cada una. Hem tingut la sort de poder assistir a dues d’elles. A la fira del bunyol i a la del

conill. El fet d’anar-hi ens ha permès treure-li més suc que a les altres.

La quarta part és la més divertida. Hem pensat que no pot haver-hi un bon treball sobre la

cuina si no es fa l’activitat més important, cuinar! Així que per acabar el nostre treball, hem

gravat uns vídeos de nosaltres mateixos anant al mercat a comprar productes frescos i

autòctons i posteriorment cuinar-los a l’estil Empordanès.

Esperem que el nostre treball us agradi i que el saboregeu molt!

2


Entrevistes

3


Entrevista a Can Jeroni

Nom de la persona entrevistada: Roser Bronsoms i Caterina Planas.

Càrrec: Gerents.

Hola, bona tarda. Bé doncs només comentar que aquesta entrevista formarà part

d'una sèrie d'entrevistes a diferents restaurants de Figueres. Ens servirà per

incloses totes aquestes en un treball sobre la cuina empordanesa.

(Caterina) “Molt bé doncs vinga pregunteu el que vulgueu.”

Parlant del restaurant, més o menys a quin any va ser fundat?

“Ostres ben bé no ho sé, però mira, la meva filla ara és la quarta generació que passa per

aquí. Segurament abans de la Guerra Civil d'Espanya.”

Sempre ha tingut el mateix nom? D'on prové?

“Sí sempre ha tingut el mateix nom. Jeroni va ser el propietari durant la primera generació.

Però llavors no funcionava com a restaurant, funcionava més com el que ara en diem un

bar.”

Els clients són tots de Figueres?

“No, tenim molta gent que ve de fora. Sobretot del Rosselló.”

Ara parlant més del tema de la cuina... Quins tipus de cuina podem trobar?

“Nosaltres treballem molt amb la cuina d'aquí l'Empordà i amb la cuina mediterrània.”

La gent es decanta més per la cuina empordanesa o per altres tipus?

“A veure a la gent li agrada molt venir aquí per provar la cuina d'aquí, de l'Empordà.

Sobretot a la gent li agrada molt beure el vi d'aquí.”

Creu que la cuina empordanesa té bona salut? Seguirà existint sense morir?

“Tenim moltes influències de fora com el menjar ràpid i totes aquestes coses però aquí

tenim dret a tenir la nostra cultura, la nostra cuina i ho hem de defensar, no? Jo crec que

no s'acabarà, hi ha molta gent treballant en aquest sector; hi ha molt bons cuiners.”

4


És clar que sí, ho hem d'intentar i defensar... Ha canviat molt la forma amb la que es

cuinava abans? Volem dir amb tot el tema de nou maquinari, etc.

“Sí, és clar que ha canviat molt tot això amb l'ajuda de les màquines. A més a més ara

amb un cop de gas ja tens tota la cuina oberta, cosa que abans s'havia de fer foc a terra,

etc. I es tardava molt més. Nosaltres seguim amb la recepta dels nostres avantpassats;

seguim fent les receptes amb el seu “xup-xup”. Si una cosa és bona i a la gent li agrada

perquè ho has de canviar?”

S'intenten inventar nous plats?

“Sí, sí. Ara a l'estiu sempre s'intenta fer alguna amanida nova,... La meva filla és la

sempre pensa noves idees.”

Costa crear nous plats?

(esbufec) “Roser! Vine aquí un moment! Ens pregunten si costa crear nous plats.”

(Roser) “No ho sé.” (Rialles) “A veure, com que ja ets dins d'aquest món de la cuina, vas a

xerrades, compres llibres, etc. No és que costi només has de pensar el que pot agradar a

la gent, pots trobar la inspiració en altres plats...”

Bé sí, ens en fem una idea. Quin seria el plat més representatiu d'aquí?

(Caterina) “De Can Jeroni? El pota i tripa i la vedella amb bolets.”

Creu que la cuina empordanesa té algun secret?

“Suposo que aquesta cuina és la que feien les nostres avies; és la cuina a la que elles

podien accedir més fàcilment. La cuina empordanesa és molt característica de barrejar

productes fruits del mar amb productes fruits de la muntanya, del camp i productes dolços

amb productes salats. Com per exemple pollastre amb escamarlans o botifarra dolça amb

poma.”

Què creieu que és més important, els ingredients d'un plat o la manera el qual s'ha

cuinat?

“És important tenir uns ingredients de qualitat i també és important tenir una bona tècnica

de treball. A veure, si no tens tècnica però el producte és bo, et sortirà bé. I si tens tècnica

però el producte no és tant bo també et sortirà bé.”

5


Per complementar el nostre treball hem elaborat un receptari amb receptes de cuina

empordanesa però ens falta un postre per donar-lo ja per acabat. Ens podríeu fer

cinc cèntims d'algun postre bo, vistós...?

“Podríeu posar-hi la poma de relleno que és un dels plats més típics de la cuina

empordanesa. Però és clar, heu de pensar que cada família té i tenia la seva recepta. De

manera que es trobaven dues pomes farcides iguals si havien estat cuinades per famílies

diferents.”

Ara ja anem acabant... Com funciona el restaurant?

“Fixa't, abans anàvem amb aquella pissarra d'allà on hi apuntàvem tot el que es podia

demanar, i ara encara l'utilitzem a més a més de la carta. Però antigament hi havia molta

gent que no sabia llegir i demanava als cambrers què hi havia per menjar. A conseqüència

d'això aquest restaurant portava el segell de restaurant cantarín. Ara fa pocs mesos hem

inclòs un menú diari perquè tenim en compte que hi ha una crisi forta.”

Doncs ja ho tenim tot... Una lloc web?

“Sí: www.canjeroni.com”

Caterina Planas Roser Bronsoms

6

http://www.canjeroni.com/


7

Aquest quadre ens representa la cuina de l'empordà. Hi podem observar, de dreta a esquerra, el camp i el mar. Recordem que la cuina empordanesa és una cuina de mar i muntanya per la barreja

de sabors i textures.

La senyora representada en aquest quadre és una barreja entre la sogra de Roser Bronsoms i una

senyora imaginada pel pintor. Segons Roser Bronsoms el pintor d'aquest quadre és el Senyor

Paradís. Aquest quadre és l'anagrama de Can Jeroni ja que representa una cuina formada només per

dones i és una cuina tradicional.


Entrevista a l'Escola d'Hostaleria

Hem tingut l'oportunitat de contactar amb els sots-director de l'escola d'hostaleria

de Figueres, Antoni Estrach Santaló.

Un dimecres al matí vam anar fins a l'Escola d'Hostaleria de Figueres per fer una

entrevista a alguna persona que tingués una referència pròxima d'aquest centre. El senyor

Estrach ens va rebre educadament, va mostrar interès tota l'estona i va respondre les

preguntes acuradament i amb una resposta abundant i completa. Ens va donar la màxima

atenció per dur a terme el treball de recerca el millor possible.

Ens podria explicar la història de l'escola d'hostaleria?

“Teníem una altra escola a Vilamalla i ara la tenim a Figueres. L'escola funciona des del

1993. Es va fundar gràcies a l'associació d'hoteleria de l'Alt Empordà i la Càmera del

Comerç, per la manca de lloc i l'augment del nombre d'alumnes que hi havia en el sector.

La càmera de comerç ens va deixar un local on crear aquesta escola. Vam començar amb

només cinc aules: una per fer la teoria, una la fleca, una pastisseria; dues per cuina i,

finalment una pel restaurant. Hi ha un seguit de socis que ens ajuden a sobreviure la crisi

com: la Fundació Miquel, l'Ajuntament de Figueres, la Diputació de Girona, el Consell

Comarcal, l'Ajuntament de Roses, els gremis flequers i pastissers d'hostaleria. És una

associació privada molt àmplia.”

Hi ha algun motiu pel qual l'escola canviés de lloc?

“La manca de personal i la falta de lloc, bàsicament.”

Va suposar algun inconvenient pels alumnes el fet de que l'escola canviés de lloc?

“No, la majoria dels alumnes venien de Vilamalla però no tenien cap inconvenient ja que,

el centre es troba a poca distància. Els altres estudiants eren de Figueres.”

De quins llocs vénen els alumnes? Roses, Figueres, Llançà... Però també ve gent de

Sant Celoni, ja que a Girona hi ha una altra escola on no hi queden places.

8


Quin tipus de cuina trien els alumnes?

“Aquí s'ensenya tota classe de cuina: cuina internacional, cuina empordanesa, cuina

nacional...Tots aprenen tot tipus de cuina.”

Com funciona el mètode d'ensenyament?

“Els alumnes fan una “roda”. Un dia un grup d'alumnes fa amanides, plats freds i postres;

un altre dia, fan els primers plats com arrossos; i, finalment, passen al segon plat: carn,

peix...” Els alumnes de primer curs s'encarreguen de fer el menjar de l'alumnat i els

professors. Els ensenyen a fer els primers passos i la feina bàsica. Els de segon curs,

augmenten de nivell i comencen a fer plats més el·laborats. I els de tercer curs són els

que manen: cada setmana un d'ells és el cap de cuina. Hi ha set professors del

Departament d'Ensenyament: d'ocupació professional, un cap d'estudis i la direcció, que

porten l'administració de les compres.”

Què creu vostè que és el més important en cuinar un plat?

“No hi ha una cosa més important que una altra, però va bé tenir unes bones matèries

primeres, bons ingredients i sobretot la manera correcta de cuinar, que pot ser creativa i

personal.”

Encara s'intenta fer nous plats de cuina empordanesa? Se'n reiventen de nous?

“Sí. Però per mala sort, tot ha canviat, sobretot en l'àmbit de la cuina empordanesa.

Acualment els plats són menys el·laborats, abans les àvies sobretot s'aixecaven aviat per

cuinar tres o quatre hores. Feien servir el mètode del “xup-xup” que consisteix en deixar

els aliments ben cuits. Ara les cuines comencen a funcionar a les deu del matí. Abans, a

les vuit havies de començar a preparar els plats, per a les dotze tenir-los llestos per dinar.

Ara s'intenta reiventar nous plats empordanesos, però els que realment mereixen la pena

són els d'abans.”

És veritat que es pot venir aquí a provar tota mena de plats? És a dir, com si

aquesta escola funcionés com un restaurant?

“Exacte. Els alumnes de l'escola són els cuiners i cada dia canvien la carta per oferir un

plat el·laborat per ells mateixos. Intentem posar un preu econòmic i que s'hi pugui trobar

9


tot tipus de cuina, especialment l'empordanesa.”

Per últim, unes preguntes d'àmbit més personal.

Quin creu vostè que és el plat més representatiu de la cuina empordanesa?

N'hi ha molts! Però com una vedella amb bolets, uns peus de porc, un ànec amb naps

negres... I sobretot els arrossos d'aquí, que són difícils de millorar.”

Quina és, segons vostè, la salut de la cuina empordanesa?

“Evidentment. És una cuina molt saludable i variada. Per altra part, és una cuina de llarga

vida. A la gent, tant d'aqui com de fora, li agrada. Gràcies a això serà conservada fins a

dates molt llunyanes.”

Els professors

Els alumnes fent una classe de vi

10


Entrevista al Motel

Durant el segon trimestre hem el·laborat diferents entrevistes a experts en la cuina

empordanesa, entre ells, el famós Jaume Subirós, gerent i cap de cuina del Motel

Empordà.J

A quin any es va innaugurar i com ha evolucionat el Motel?

“Bàsicament he continuat l'obra de Josep Mercader, que va ser una figura mítica de la

gastronomia catalana. L'any 1961 va fundar l'establiment amb el nom de Motel Empordà,

nom amb el qual encara és conegut i reconegut pels gourmets. En els seus inicis era un

lloc de referència de la gastronomia catalana. Sovint era descrit com a “santuari de la

cuina catalana”. Com que és hotel i restaurant, hi ha un petit conflicte en el nom

d'aquests. Actualment són designats com l'Hotel Empordà i el restaurant Motel. Tot i així,

és més conegut pel restaurant, podriem dir que és un restaurant amb habitacions.”

Estem fent un projecte de recerca sobre la cuina empordanesa. És possible trobar

aquest estil de cuina en aquest mític restaurant? Seguiu el mètode tradicional?

“Evidentment, però nosaltres fem una cuina de mercat que vol dir anar al mercat i comprar

el producte de la temporada. Per dir-ho d'alguna manera és una cuina de proximitat i de

producte. Intentem seguir un estil tradicional, encara que per culpa de la maquinària nova,

ara tot ha canviat. Pot ser fem servir alguns mètodes de cucció.”

Sabem que pel Motel han passat molts famosos. Quins?

“Per sort, és un restaurant conegut. Han passat molts famosos al llarg de la seva història

com Josep Pla, Salvador Dalí, actors de cinema o de teatre... La veritat és que no en

recordo gaires, però estic orgullós de formar part d'una organització on és coneguda per

gent important.”

D'on provenen els clients?

“La majoria són estrangers, molts de França. El lloc on estem influeix molt en aquest tema

ja que està al costat de la carretera i hi ha una gasolinera. Molts cliens aprofiten fer algun

àpat quan passa per aquí.”

11


Com funciona la carta?

Tenim el menú d'aniversari dels 50 anys que seria de degustació, després en fem un altre

tornant del comprar els productes del mercat i finalment, la carta.

Heu fet alguns llibres, veritat?

Sí. Tenim Les essencies del Motel i Sopeta 1, sopeta 2, sopeta 3.

Quins són els plats més representatius del restaurant?

L'amanida de faves a la menta o la llebre a la royal.

Ens podria donar la vostra opinió per portar bé un restaurant?

Crec que per fer una cuina moderna s'ha de saber la base de la cuina tradicional, la de les

àvies per exemple. Si vols deixar contents als clients has de mantenir els sabors d'abans,

els que t'han ensenyat, perquè són aquests els que han creat la cuina que tenim ara.

Restaurant el Motel

12


Jaume Subirós

Jaume Subirós a la cuina del Motel

13


Entrevista a Can Duran

Situat en ple centre de Figueres, a la part alta de la Rambla, just en el centre històric i

comercial de la ciutat hi ha un pas dels edificis més carismàtics, Can Duran.

Nom de la persona entrevistada: Ramon Duran.

Càrrec: Gerent.

Hola, bona tarda. Bé, doncs per posar-lo en situació: Ens van encarregar fer un

treball anomenat projecte de recerca que en teoria ens prepara pel treball de

recerca de batxillerat. Havíem de triar un tema relacionat amb l'Empordà i vam triar

la cuina empordanesa. Per completar el nostre treball necessitaríem que vostè

respongués algunes preguntes.

“És clar que sí, pregunteu el que volgueu.”

Unes preguntes sobre el restaurant...

Quan va ser fundat el restaurant? D'on prové el nom?

“Bé, tenim data històrica des de 1855. Va començar com una petita fonda. És un

establiment familiar; el nom ve donat de família.”

Ha vingut algun client famós?

“Sí, tenim la sort d'haver rebut molta gent famosa com toreros, també Montserrat Caballé,

Jordi Pujol, Salvador Dalí, que era amic de la família.”

Els clients que venen, molts són de fora?

“Els clients que venen aquí podem diferenciar-los en dos grups: els clients d'hotel i els

clients de restaurant. Jo diria que la gent coneix més el restaurant que l'hotel, a més, crec

que ha sigut un restaurant que ha evolucionat cap a un hotel. La clientela del restaurant

és una clientela molt fidel, és d'aquí la zona; hi ha molta gent francesa i molta gent de

Barcelona. Es pot dir que tenim gent de cada punt de la frontera. També hi ha clients del

Japó i d'Austràlia.”

14


Per la part de la cuina, podem trobar només cuina empordanesa o també altres

tipus?

“No, la cuina és tradicional d'aquí. Evidentment ha estat adaptada les noves tecnologies

però seguim les receptes de les nostres àvies. Només es varia la manera de preparar els

plats com noves textures, noves olors, etc.”

La gent vol provar els plats típics d'aquí?

“Sí, la gent prefereix provar cuina més tradicional. Però per altra banda, el client més jove

troba aquest estil de cuina molt pesat i prefereix algun tipus d'amanida, les carns a la

planxa, el wok, etc.”

S'inventen nous plats?

“Inventem? Jo crec que els re-inventem ja que nosaltres no som de cuina innovadora. El

que fem és agafar algun plat més antic i modificar-lo segons els gustos dels clients o la

temporada en la que ens trobem. És clar que sempre es fan noves barreges però sempre

acabem allà mateix. No deixen de ser els plats de sempre.”

Es demana opinió als clients?

“Sí, sempre. Sobretot quan es fan les modificacions aquestes que us deia. Pel cuiner pot

ser exquisit però, malauradament, pot ser que en el client no li agradi. Es demana si li ha

semblat bé la combinació.”

Quin és el plat més demanat?

“El plat estrella d'aquí, el més demanat és la paella. Encara que sigui un restaurant en el

que es van portant a la carta altres alternatives, els clients sempre acaben optant pels

valors segurs. També la fideuada.”

Quin és el secret de la cuina empordanesa? Uns bons ingredients o una bona

tècnica?

“A veure, el secret de la cuina empordanesa... (rialla). És una pregunta molt interessant.

Jo crec que el secret de la cuina empordanesa és una mica tot. Tenim la sort de viure en

unes zones on tenim els productes frescos tot l'any i molt a l'abast. Tenim la costa molt

aprop, la horta també i també la muntanya. Tot això et permet fer unes molt bones

15


combinacions. Però no en faries res de tota aquesta matèria primera si no la saps

treballar.”

Més o menys ja anem acabant...

A les diferents entrevistes que hem anat ens han explicat que la cuina empordanesa

ha canviat molt per la part del temps de cocció...

“Sí, suposo que hi ha hagut restaurants que han optat pel maquinari que els permet tenir

el menjar més ràpidament. En el nostre cas, el que és l'el·laboració continua seguint

essent la mateixa. Nosaltres ens passem moltes hores a la cuina i intentem continuar amb

la tradició donada per generacions.”

Seria possible trobar un plat que fos el més representatiu de la cuina

empordanesa?

“Això és molt difícil... Pot ser no el plat, sinó la combinació de mar i muntanya. El més

característic és la facilitat de combinar sabors. També n'és característica la picada

d'avellanes, pinyons, etc.”

Creu que la salut d'aquesta cuina és bona?

“Jo crec que sí. Crec que sí perquè aquesta cuina té uns valors nutricionals que no es

perdran. Que no s'haurien de perdre, vaja! Tindrà alts i baixos, com tot, però no es perdrà.

A més a més, la nostra cuina és molt saludable si es pren amb moderació. No s'utilitzen

greixos com mantegues, etc.”

Doncs això és tot. Moltes Gràcies per respondre les preguntes encara que n'hi hagi

hagut algunes una mica estranyes o complicades de respondre.

“De res. Si necessiteu alguna cosa més no dubteu en fer un truc o venir.”

16


17

Accés a l'hotel i al restaurant.

Petit menjador que s'utilitza com a reservat.


Fires

18


Fira del conill a Vilafant

L’any 1996, l’ Associació de Cunicultors de l’Alt Empordà (ACAE) i l’Ajuntament de Vilafant

van decidir trobar-se per dissenyar de manera conjunta una fira sobre el conill que fós

interessant per a tot tipus de públic. Desprès d’un gran èxit en la primera Mostra, es va

decidir celebrar-la cada any coincidint amb la Setmana Cultural de Vilafant, i és per això

que és el dia 6 d’abril. Per primer cop, hem fet una visita a aquesta petita tradició. La 16ª

Mostra gastronòmica del Conill va omplir Vilafan t

En aquesta mostra, es poden tastar diferents plats elaborats a base de conill a càrrec de

diferents restauradors de Vilafant i la comarca. El preu del tiquet és de 7 euros.

Els més petits de la casa també tenen un espai a la Fira, amb activitats dedicats a ells

com un taller de modelatge de plastilina, un altre d’artesania del cuir, escriptura de tinter i

altres activitats.

A més a més, la mostra es complementa amb una fira d’artesania pels carrers del poble.

Mestressa servint conill Logotip

“Fent tastets” Exposició d'embotits

19


Fira d'arrel del vi de l'Escala

La cultura del vi forma part de les essències de totes les civilitzacions que s’han

desenvolupat en l’entorn mediterrani. El vi ha sigut un dels productes comercials més

importants durant tota l’antiguitat. Els grecs d’Empúries conreaven la vinya, i avui sabem

que a la costa catalana, en època romana, es va produïr una gran quantitat de vi que

s’exportava arreu de l’Imperi.

Recuperant aquesta idea, s’organitza a Sant Martí d’Empúries una mostra de vins dels

principals cellers de l’Empordà, on els visitants poden tastar i comprar els millors

productes així com conèixer directament de la mà dels productors les característiques que

fan d’aquesta comarca una terra especial per a la vinicultura.

Presentació inicial de la fira

20


Fira del brunyol

El dia 17 de març vam decidir passar unes hores observant les diverses parades de

firaires i altres establiments que s'havien preparat per celebrar la fira del brunyol. Aquesta

fira es celebra tradicionalment a Figueres cada mes de març. Esperàvem trobar-nos més

d'una parada on venguessin brunyols, ja que aquests donen nom a la fira.

Lamentablement, el brunyol ha passat a ser el producte que menys s'exposa. No només

gairebé no es venen brunyols, sinó que la parada que en tenia estava apartada dels

carrers principals i n'era difícil la seva localització.

Malgrat la falta de brunyols, en aquesta fira hi podem trobar altres productes. Com per

exemple: bijuteria, productes artesans i altres aliments com embotits i formatges.

La fira es disposava pels carrers principals de Figueres; molts són part del barri més antic

de la ciutat.

La venta dels brunyols va a càrrec dels pastissers i flequers que posen a la venda al

voltant de 500 quilos. Es poden fer tastos de brunyols amb un gotet de garnatxa o una

copeta de cava. Una temptadora manera de provar-los!

Cartell on estava enunciada la fira

21


Brunyol farcit de crema

Formatges artesans

També es podien comprar productes com neules fetes a mà

Parada on podíem comprar brunyols

22


Bibliografia

Llibres

SALVADOR GARCIA-ARBÓS (2007) La cuina empordanesa de les mestresses de

Peralada. Cossetania.

JAUME SUBIRÓS (1992) Les receptes del Motel català. Edicions de la Magrana, SA.

Llocs web

Fira de Sant Josep. http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-1614-cat-

fira_de_sant_josep_la_fira_del_brunyol_de_lemporda_a_figueres.htm )

Fira del formatge (http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-1854-cat-

fira_del_formatge_a_llado.htm ).

Fira de l'all Cornellà del prat ( http://www.festes.org/articles.php?id=731 ).

General ( http://www.festacatalunya.cat/comarques-fitxa-8100220002-cat-

alt_emporda.htm )

Fira escala ( http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-2082-cat-

mercat_dels_diumenges_a_lescala.htm ).

23

http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-1614-cat-fira_de_sant_josep_la_fira_del_brunyol_de_lemporda_a_figueres.htm

http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-1614-cat-fira_de_sant_josep_la_fira_del_brunyol_de_lemporda_a_figueres.htm

http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-2082-cat-mercat_dels_diumenges_a_lescala.htm

http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-2082-cat-mercat_dels_diumenges_a_lescala.htm

http://www.festacatalunya.cat/comarques-fitxa-8100220002-cat-alt_emporda.htm

http://www.festacatalunya.cat/comarques-fitxa-8100220002-cat-alt_emporda.htm

http://www.festes.org/articles.php?id=731

http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-1854-cat-fira_del_formatge_a_llado.htm

http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-1854-cat-fira_del_formatge_a_llado.htm


Conclusió

Després d’haver estat treballant en aquest projecte ens hem adonat que ha estat més

complicat del que ens pensàvem. Ens ha costat una mica trobar les receptes i encara més

fer el receptari. Ens hem adonat que fer una entrevista no és gens fàcil perquè ens

podíem trobar tant persones que podien estar perfectament dues hores parlant, com

persones que quasi bé no ens explicaven res. Llavors a l’hora de transcriure l’entrevista

trobes una diferència abismal en la quantitat d'informació obtinguda.

La conclusió que hem tret de les trobades amb els cuiners ha estat que la bona cuina

empordanesa s’elabora a base de paciència i dedicació. Has de gaudir cuinant i que el

menjar ha de fer “xup-xup”. Una de les coses que ens han recalcat més és que tots eren

uns grans defensors de la cuina empordanesa i que aquest tipus de cuina no morirà mai.

Respecte a les fires, com hem dit al llarg del treball, vam assistir a la fira del brunyol i a la

del conill on vam poder ampliar la informació del projecte.

Referent a l’activitat de crear uns plats empordanesos s'ha de dir que ho hem gaudit molt.

Aconseguir cuinar bé una recepta casolana empordanesa cal molta paciència.

Agraïm a totes les persones que han col·laborat amb nosaltres a complementar el nostre

treball, entrevistats, familiars, bibliotecaris. Especialment, agraïm a l’Anna Carretero el

suport obtingut durant tot el projecte.

Moltes gràcies a tothom.

24

Documents

Treball sobre la cuina empordanesa