ARIS DOUGAS, ERIKA MUÑOZ, ALBA PALMA I ÀLEX SERRA

CATALÀ

1r Batx B

ÍNDEX

1ª part: Recerca i comprensió lectora ........................... pàg. 1

2ª part: Activitats Castellnou ......................................... pàg. 7

Bibliografia/Webgrafia.................................................. pàg. 17

1

I PART: Recerca i comprensió lectora: introducció (pàg. 11-63)

de l’edició de Clàssics Castellnou.

La novel·la sense fronteres

1. Llegeix les paraules d’elogi que el capellà de Don Quixot de la Manxa fa

del Tirant i digues després si és vertader (V) o fals (F):

Valga’m Déu! Que ací estiga Tirant lo Blanc! Doneu-me’l, amic, que és per a

mi un tresor d’alegries i una mina de passatemps. De veritat vos dic que, pel

seu estil, és aquest el millor llibre del món: ací mengen els cavallers, i

dormen, i moren als seus llits, i fan testament abans de la mort, coses que

no es troben en els altres llibres d’aquest gènere. Porteu-vos-el a casa i

llegiu-lo. Veureu que és veritat tot el que us he dit.

El capellà decideix salvar el Tirant perquè:

• És un llibre molt divertit. V

• És un llibre que et fa pensar molt. F

• Té un estil molt realista. V

• Té una fantasia desbordant. F

• Els cavallers sempre es veuen en les seues accions més nobles i

triomfants. F

• Els cavallers apareixen en accions quotidianes i normals. V

• Els cavallers són invencibles i, quan moren, ho fan en grans batalles. F

Joanot Martorell

2. Respon amb una o dues paraules les preguntes següents sobre la

biografia de Joanot Martorell:

• D’on procedia la seva família? Gandia.

• A quin estament social pertanyia? Cavaller.

• Digues el nom d’alguna de les possessions de la família.

El Ràfol de Xaló, Cuta, Traella, Benibéder i ell Ràfol de Famut.

• En quin segle va viure? S. XV.

2

• Quants anys va viure? 55 anys.

• Quin poeta va ser cunyat seu? Ausiàs March.

• Quan es va publicar per primera vegada el Tirant lo Blanc? Al 1490.

• Quan es publicà l’obra, quants anys havien passat de la seva mort? 22

anys.

3. Relaciona les anècdotes de la vida de Martorell que hi ha a continuació

amb pèrdues relacionades amb els diners, les terres o l’honor:

Anècdotes de la vida de Joanot Martorell

Pèrdua de

a) Martorell es va enemistar amb la monarquia. Diners

b) El comanador de Montalbà es va quedar amb les seves

terres de Murla i la Vall de Xaló.

Terres

c) Un cavaller amb qui havia de combatre per defensar la

família no va acudir al duel.

Honor

d) Va haver d’empenyorar la seva novel·la Tirant lo Blanc per

a poder subsistir.

Diners

e) El dot del casament de la seva germana Isabel va ser molt

car i li calgué vendre les terres del Camp de Morvedre.

Terres

4. Explica la relació que les persones següents tingueren amb Martorell:

• Gonçal d’Íxer: Va viure durant el S. XV I va ser el Comanador de

Montalbà a l’orde de Sant Jaume. Per evitar una denúncia, va

empresonar Galceran Martorell, germà de Joanot. Joanot i el seu germà

Jofre van deseixir del seu vassallatge. L'autor de Tirant lo Blanc el va

desafiar amb tres lletres de batalla a ultrança, que Gonçal no es va dignar

a contestar. Martorell, com a venjança, el va personificar a Tirant lo Blanc,

caracteritzant-lo com el gegant fatxenda Kyrieleison de Montalbà.

• Ausiàs March: El gran poeta i cavaller valencià va viure al S.XV, i es va

casar amb la germana de Joanot Martorell, Isabel, filla de Francesc

3

Martorell. D'aquesta unió no en van néixer fills, però sí que va obtenir un

dot considerable. Isabel va morir el setembre de 1438, havent-se casat

el 1437, i Ausiàs March va esdevenir "senyor dels llocs" de Ràfol de

Famut, Benibéder, Cuta, Traella I el Ràfol de Xaló.

• Martí Joan de Galba: Va morir el 1490. A l'obra, se'l considera coautor.

En realitat, però, Galba només va ser un prestador de diners i va fer la

tasca de “pulidor” (dividir el text en capítols, etc.). Galba es va quedar amb

una còpia de Tirant lo Blanc per a satisfer un deute que l'autor tenia amb

ell un cop mort.

5. Relaciona els escriptors que coincidiren a la València del xv (esquerra),

amb alguna de les seues obres (dreta): 1. Isabel de Villena a) Vita

Christi

2. Jaume Roig b) El llibre de les dones

3. Roís de Corella c) La tragèdia de Caldesa

4. Àusiàs March d) «Veles e vents han mos desigs complir»

5. Joanot Martorell e) Tirant lo Blanc

Amor

6.Parelles de personatges que juguen a la seducció i a l’amor. A quina

parella es refereixen aquestes converses?

PARELLA: Carmesina i Tirant

PARELLA: Hipòlit i Emperadriu

Posà el cap davall la roba, manà a

Tirant que posara el seu i li digué:

«besa’m en els pits per a consol meu i

repòs teu». I aquell ho va fer de molt

bon grat.

Després d’haver-li besat els pits, li besà

ulls i la cara.

–Hipòlit, fill meu, sí que et veig pàl·lid.

T’has aprimat. Deus patir molt pel teu

amic. Jo mateixa no hi ha nit que no em

desvetle pensant en ell.

–Si jo dormira amb una senyora com

vós no la deixaria viure, però com que

no tinc companyia, estic desficiós i per

això em noteu desmillorat.

4

PARELLA:

Emperador i Plaerdemevida

PARELLA:

Diafebus i Estefania

–Oh, aquesta sí que és bona –digué

l’emperador– com m’agrada el que

dius. Et jure que si no tinguera muller

no en prendria una altra sinó a tu.

Com Plaerdemavida va vore que

venia l’Emperadriu, abans que ningú

parlara li digué: «moriu-vos ràpid,

senyora, mireu què m’ha dit el senyor

Emperador, que si no tinguera muller

m’esposaria a mi. Així doncs no

molesteu i moriu-vos rapidet.»

Estefania agafava el llençol, se’l

posava en la boca i l’estrenyia fort

amb les dents per a no cridar. I com

que no podia més acabà per fer un

crit: «Pobra de mi, què faré? Pareix

que vulgueu matar-me.» Llavors

Diafebus li tapà la boca, i la meua

ànima es queixava de la desventura

de no provar aquell plany saborós.»

7. A continuació hi ha tres fragments que corresponen a tres maneres

d’entendre la dona i les relacions sentimentals a l’època. Quin correspon a

cada concepció?

a) La del Tirant, alegre i sense càrrega moralista.

b) La misògina, procedent d’El Llibre de les dones, de Jaume Roig.

c) La que veu la dona com un ésser celestial, de Dante Alighieri

Concepció Misògina, El

Llibre de les dones.

Concepció Idealista

(ésser celestial)

Concepció alegre i no

moralista (Tirant)

Si voleu creure el que us

dic, abans elegireu

desamar que no amar i

menys abraçar el foc

immortal d’aquests amors

que són el pòrtic de

l’infern, puix que totes les

dones són enverinades i

Tan gentil apareix i

honesta tant la dona

meua quan algú saluda,

que tota llengua es

torna, trement, muda, i

els ulls no gosen de

seguir mirant. Ella

camina quan se sent

–On ets ara? Per què no

ets ací prop per veure i

tocar la cosa que més

t’estimes d’aquest món i

de l’altre? Mira senyor,

mira els cabells de la

senyora Princesa; jo els

bese en el teu

5

damnades pel mateix verí

amb què Eva ferí de mort

en el Paradís el primer

home.

lloar, benignament

d’humilitat vestida;

sembla que siga una

cosa sorgida com

miracle que el cel en

terra fa.

nom. Mira els ulls i la

boca: jo la bese per tu.

Mira les seues

cristal·lines mamelles

que tinc en les mans.

Són menudetes, dures i

blanques: jo les bese per

tu. Mira ací el seu

ventre, les cuixes i el lloc

prohibit. Oh trista de mi,

si jo fos home, ací

voldria acabar els meus

últims dies!

Llocs

8. Situa en el mapa mut que hi ha a continuació: Anglaterra, València, Sicília,

Grècia, Turquia, el nord d’Àfrica, Rodes i Jerusalem.

6

7

II PART: Respondre les activitats de l’edició de Clàssics

Castellnou (pàg.295-313):

1) Tirant ha arribat a Constantinoble. L’emperador acompanya el

cavaller a la cambra de les dames (cap. CXVII). Quines protagonistes hi

troba? Com van vestides? En quin estat es troben? Per què? Com és

aquesta cambra? Explica el comportament de Tirant. Quins consells i

recomanacions dóna a la família imperial?

Les protagonistes que hi troba Tirant a la cambra de les dames són l’Emperadriu

i la infanta Carmesina, tot i que també hi troba la filla del duc de Macedònia, la

Viuda Reposada i cent setanta dones i donzelles. L’emperadriu va vestida amb

una roba gruixuda i un gran vel negre al cap que li cobreix fins als peus, i porta a

la mà uns rosaris esmaltats d’or; la infanta Carmesina, d’altra banda, va vestida

amb un brial de setí negre i amb una roba de vellut del mateix color. La raó per

la qual porten aquesta vestimenta és perquè estan de dol degut la mort del

príncep, i per aquesta mateixa raó, la cambra on es troben està a les fosques i

no hi ha llum ni claror. Tirant veu que Constantinoble està en una etapa molt trista

i dolorosa per la mort del príncep i també per la gran quantitat de moros que

s’apropen, fet que provoca un sentiment de por a la ciutat de perdre les seves

possessions. Per això ell demana a l’emperador que no lamenti la mort del seu

fill, ja que ha mort per servir Déu, per mantenir la santa fe catòlica i que ha

d’elogiar la gran bondat del Senyor perquè ell els hi va encomanar el seu fill i ara

els hi ha pres per un major bé. Finalment, els consells que els hi ofereix són els

de què facin bona cara davant dels ciutadans, per així consolar-los del dolor en

el qual es troben i perquè s’esforcin a lluitar contra els enemics.

2) El paràgraf inicial del capítol CXVIII narra com Tirant s’enamora de

Carmesina en contemplar la seva bellesa. Analitza els motius literaris amb

què s’ha construït l’escena: els ulls, la dissociació ulls-orelles, la presó

d’amor, l’amor com a nodriment, amor-mort, etc.

Els motius literaris amb què s’ha construït l’escena són:

8

- Els ulls: Que només contemplen la gran bellesa de Carmesina, en

especial, els pits d’ella, que els descriu com “dues pomes del paradís que

semblaven de cristall”, quelcom totalment contrari als ideals de l’època i que

acabarà sent una de les raons per la qual molts crítics qualifiquin aquesta

novel·la com rupturista.

- La dissociació ulls-orelles: Aquesta separació de la vista i l'oïda, la primera

es fixa en el físic de la infanta Carmesina i la segona, escoltant atentament les

paraules de l’emperador.

- La presó d’amor: Els pits de Carmesina hipnotitzen als ulls de Tirant de tal

manera que els donen entrada amb tal força que no saben trobar la porta per on

sortir, i es localitzen en una presó sota el poder d’una persona lliure fins que la

mort els separi.

- L’amor com a nodriment: Els ulls de Tirant mai han trobat un aliment tan

nutritiu i satisfactori com veure a la infanta.

3) Les arts poètiques medievals van establir els preceptes per descriure la

bellesa d’una dama. Era la tècnica de la descriptio puellae, que consistia a

elaborar un retrat canònic, que, des del cap fins als peus, anava presentant

(adjectivant i lloant) cada part del cos de la dama (cabells, cara, front, celles,

ulls, nas, boca, etc.). Les dames cantades pels trobadors i les protagonistes

de les novel·les són descrites segons aquest patró. Ara bé, Joanot Martorell

no fa un retrat canònic de Carmesina. Així, el focalitza en els pits, que no

anomena directament, sinó amb la metàfora «pomes de paradís», una

expressió idealitzada per la tradició literària. Comenta aquest doble procés

de metonímia-metàfora. Quin abast té en la novel·la aquesta ruptura

provocativa?

La utilització d’aquest doble procés de metonímia-metàfora permet al lector

comprendre perfectament de quina part del cos es refereix l’autor sense dir-ho

directament i pugui sonar groller, i resulta molt intel·ligent que usi aquesta

metàfora tan “poètica” per definir els pits, sabent que en la seva època, parlar

d’aquestes parts del cos estava molt mal vist. L’abast que té en la novel·la

aquesta ruptura provocativa resideix, especialment, en que la gran vessant

9

sexual i amorosa, en la qual una gran quantitat de personatges passen per una

infinitat de situacions eròtiques com adulteris, desfloraments, fetitxismes... Tot

això narrat de manera oberta, sense cap tipus de censura.

6) A propòsit de la relació de Tirant i Carmesina, busca cadascuna de les

etapes de l’amor cortès en l’acció narrativa de la novel·la. Observa i explica

els avenços en les relacions sentimentals dels personatges i la seva actitud

en cada etapa.

Cadascuna de les etapes de l’amor cortès en l’acció narrativa de la novel·la

coincideixen amb els estadis pels quals passaven els trobadors de la lírica

medieval que són:

1. Primera etapa Fenhedor Tracta la timidesa del trobador enamorat.

El nostre protagonista comença de la mateixa manera, ens trobem amb

un Tirant tímid, insegur, atemorit per no saber exactament com

comportarse... Bàsicament tot el contrari a com és ell en un camp de

batalla.

2. Segona etapa Pregador Tracta les súpliques del trobador cap a

l’amada. Tirant passa pel mateix estadi, suplicant-li, demanant-li, pregantli

a Carmesina més atenció.

3. Tercera etapa Entenedor És quan l’estimada accepta els poemes

del trobador i li dóna alguna penyora amorosa. Aquest estadi es retracta

a la història de Tirant lo Blanc just quan Tirant està a punt d’anar-se a

lluitar contra un soldat turc que està atacant Constantinoble i Carmesina li

regala una peça de roba interior que portava sempre sota el vestit

anomenada camisa.

4. Quarta etapa Drut Grau en el que el trobador potser aconsegueix

mantenir relacions amb la donzella. Això es manifesta a la novel·la quan

Tirant, després d’haver estat desitjant incansablement que arribés aquest

moment, assoleix fer l’amor amb Carmesina.

10) «Diafebus es mostrava tan familiar i tan destre entre les donzelles

com si s’hagués criat tota la vida entre elles.» És aquesta la competència

10

principal del jove? Se’n serveix per obrir-se camí en la cort de

Constantinoble? Quines són les seves habilitats corteses i galants?

Es podria considerar la competència principal del jove perquè sap comunicar-se,

expressar-se, entendre molt bé les donzelles, sap tractar-les com elles volen que

se les tracti. Sí que se’n serveix per obrir-se camí en la cort de

Constantinoble perquè acabarà mantenint converses amb personatges com

Carmesina, l’Emperador, l’Emperadriu, la Viuda Reposada i Estefania. Amb

aquesta última acabarà mantenint una relació d’amor passional, salvatge,

atrevida i que no és, per res del món, tradicional. I les seves habilitats corteses i

galants serien les ja mencionades anteriorment, és a dir, aquesta manera de

tractar a les dones amb delicadesa, cura, tacte, de manera molt educada i

correcte, fent-les sentir desitjades, estimades, admirades... Se’l podria

considerar un expert en aquest camp.

11) Explica el joc cortesà que provoca Diafebus amb el mantell de Tirant

i la gonella de Carmesina. La princesa hi al·ludeix com un enginy digne de

l’escola del poeta Ovidi. Justifica-ho.

El joc cortesà que provoca Diafebus amb el mantell de Tirant i la gonella de

Carmesina es pot interpretar com l’intent d’aquest de mostrar-li a la infanta el

possible lligam que pot mantenir amb Tirant, tot això de manera discreta o poc

cridanera, però a la mateixa vegada provocant-la, sorprenent-la, fent-la sentir

especial i única. A aquesta acció la princesa hi al·ludeix com un enginy digne de

l’escola del poeta Ovidi, ja que aquest important i reconegut autor romà va

escriure molt de l’amor vertader a la seva obra, i si algú intenta imitar-lo, ja ho té

tot guanyat.

13) A partir dels motius de la literatura cortesa, valora la declaració

d’amor de Tirant a Carmesina. Quina funció hi fa l’espill? Aconsegueix

Tirant vèncer la timidesa o, per contra, tan sols és capaç de dissimular-la

perquè no la supera realment? És Tirant un amant tímid al llarg de la

novella?

Recorda que la princesa “s’admirà molt que hom pogués requerir amors

una dama sense parlar”.

11

Tirant se n’assabenta que Carmesina vol anar a ballar amb ell al palau, llavors

Tirant, abans d’encaminar-se a palau, s’atura, i compra un espill. Un cop arriba

a palau, ballant tots dos i quan s’aturen, Carmesina li pregunta qui és la donzella

que tant estima, llavors Tirant l'hi dóna el mirall dient-li: Senyora, la imatge que

hi veureu pot donar mort o vida. La funció de l’espill és la declaració que fa Tirant

amb l’ajut d’aquest.

En aquest fragment, Tirant ha volgut dissimular la timidesa que té, ja que no li diu

amb paraules directes el que sent per ella, per tant, amb això podem dir que

s’inicia una relació entre Tirant i Carmesina. Ell és tímid al llarg de tota la novel·la,

mentre a l’hora de lluitar és el més valent. Carmesina queda impressionada

davant la intel·ligència de Tirant perquè ha declarat el seu amor sense parlar.

14) Revisa els arguments que fa Estefania i la Viuda Reposada exposen

a la princesa a favor o en contra de mantenir una relació amorosa amb

Tirant.

Adona’t que la Viuda Reposada fa bandera de l’honestedat, ben

contràriament a Estefania, que la incita a deshonesta.

Estefania està d’acord amb la relació amorosa però la Viuda Reposada, no. Totes

dues es van adonar que la princesa estava més feliç que el de costum, li van

preguntar que a què era deguda aquesta alegria i Carmesina els hi va explicar.

Mentre que l’Estefania la va entendre, la Viuda es va horroritzar. S’ho va prendre

tan malament que li va dir que la princesa no sabia res de la vida i que no podria

correspondre a Tirant perquè si no seria un deshonor per a la família i que la gent

parlaria del succeït. De manera que la Viuda fa bandera a l’honestedat i

l'Estefania la incita a la deshonestedat. La princesa, molt trista, va marxar plorant

i rere d’ella l’Estefania que la va consolar.

20) En la primera intervenció de Diafebus en el capítol CXLVI, llegim que

“l’amor és aquella força que iguala les voluntats, i a l’indigne el fa digne de

ser estimat”. Aquesta frase, modula de formes diverses, és una de les

sentències senyera del Tirant lo Blanc, perquè vindica l’intercanvi

sentimental. L’amor és motor de la voluntat, que impulsa l’amat a esdevenir

amant. En funció del sentit d’aquesta afirmació, revisa les relacions

12

sentimentals que es plantegen en la novel·la i raona la felicitat o infelicitat

dels personatges.

En aquesta gran novel·la cavalleresca podem trobar diferents relacions

amoroses:

- Tirant amb Carmesina: Carmesina defensa per sobre de tot el seu honor, que

resideix en la virginitat. Tirant l’estima i el que més desitja és la seva virginitat,

però Carmesina mostra dubtes sobre l’amor de Tirant, ja que no acaba de saber

si és un amor interessat o no. Finalment, se sap que realment és amor i acaben

fent el amor. En aquesta parella podem destacar la gran felicitat que hi ha, ja

que quan Tirant li declara el seu amor, Carmesina accepta i se sent molt feliç.

- Estefania i Diafebus: Estefania és la cosina de Carmesina, i li preocupa menys

el tema de l’honor, però per tal de no perdre’l, celebra les famoses “bodes

sordes” amb Diafebus, una pràctica usual i típica de l’època que consistia en la

realització d'unes bodes secretes per tal de poder tenir relacions; tot i que

després Estefania se sent molt malament per la pèrdua del seu honor, porta

una relació més o menys estable. Són feliços, malgrat la pèrdua de l’honor de

Estefania.

- Ricomana i Felip: Ricomana no vol un home humil i posa a prova a Felip, el

qual, gràcies a l’ajut de Tirant i a la sort, acaben formant una parella.

- L’ Emperadriu i Hipòlit: és el tipus d’amor viciós i d’amagat. Està amb Hipòlit

perquè li recorda al seu fill mort. Són feliços perquè apareix un desig sexual, i

això fa que tots estiguin còmodes l’un amb l’altre.

- Plaerdemavida està enamorada de Diafebus i mostra símptomes de bisexualitat

envers Carmesina.

- La Viuda Reposada està enamorada de Tirant i acaba suïcidant-se.

22) En el capítol CXLVI es produeix un debat sobre la moralitat del bes.

Diafebus vol besar Estefania i demana permís a la princesa, la qual s’hi

nega. Finalment, ha d’intervenir-hi Plaerdemavida, que esgrimeix el divertit

argument del costum dels francesos. Reconstrueix el debat i fixa’t, sobretot,

en els diferents punts de vista que imposen els personatges. Has de tenir

13

present que dels oscula (‘besos’) al coitus, com insistien les arts d’amor, hi

ha un pas, per això se’n debat la moralitat. Observa que un cop Diafebus

ha besat Estefania, ella li permet que pretengui possessió del seu cos,

“però de la cintura en amunt”, i ell “no fou gens mandrós: li posà de seguida

les mans al pit, li tocà les mamelles i tot el que pogué”. Més endavant,

Diafebus en pren possessió de la cintura en avall.

Diafebus no li dona importància al bes, ja que és un home i l'home en aquella

època tenia més drets que la dona i Plaerdemavida tampoc li fa importància,

perquè els francesos tenen el costum de fer petons, i es riu de l’escàndol que

crea la princesa per un simple petó.

27) Què diries de l’actitud de Plaerdemavida? El seu espionatge eròtic, et

sembla un cas de voyeurisme, amb les connotacions negatives que té

aquest mot? O bé es tracta d’un aprenentatge o iniciació visual en l’amor?

Argumenta-ho (recorda que Carmesina, Estefania i Plaerdemavida tenen 14

anys). Valora aquesta citació de Plaerdemavida: “La meva ànima

experimentà alguns sentiments d’amor que ignorava, i es doblà la passió

pel meu Hipòlit, perquè jo no participava en aquells besos...”

Plaerdemavida té una personalitat en la qual els elements d'humorisme i

sensualitat destaquen especialment. La seva actitud durant aquests capítols ha

sigut intel·ligent a l'hora d’explicar “el somni” a la princesa, per tant, també podem

observar que Plaerdemavida és valent i no es calla res. Es considera que

Plaerdemavida és un cas de voyeurisme, perquè veu que Estefania i Hipòlit

mantenen relacions sexuals i el seu desig per Hipòlit augmenta cada cop més.

”La passió pel meu Hipòlit es va doblar”. La citació ens transmet el desig que té

Plaerdemavida per Hipòlit.

35) La Viuda elabora un retrat execrable de Tirant per dissuadir Carmesina

d’estimar-lo. Reconstrueix els trets essencials i explica com cadascun

d’aquests elements és una inversió de components essencials del sistema

de valors cortesos i cavallerescos.

14

La Viuda li diu a la princesa:

- Estefania i Plaerdemavida s’han posat d’acord amb Tirant perquè se us

pugui tirar, per força o per gust. I si no voleu fer-ho per gust i tot el que ell vulgui,

que us passarà l’espasa pel coll i us matarà cruelment, i després farà igual amb

el vostre pare i robarà el tresor, se l’emportarà i trobarà donzelles més belles que

no la vostra altesa.

- No va venir en aquesta terra per combatre i es queixa de quantes vegades

l’han ferit i diu que ha tingut la desgràcia de conèixer-vos a vós i al vostre pare.

- Per força o per gust, ell farà amb vós el que voldrà i us farà tres vegades

botifarra i us tocarà el cul, i després us dirà: “mala dona, ni gust ni gràcies ara ja

tinc el que desitjava”.

La princesa després del que li diu la Viuda estava molt adolorida, i deixava caure

les llàgrimes vives dels seus ulls que estaven acompanyades de molta ira.

El que vol aconseguir la Viuda és destruir aquest amor, sense que la princesa li

digui res a ell, ja que la viuda suposadament li jura a Tirant que no li dirà res a

ningú. La viuda li recomana que s’allunyi lentament d’ell.

39) Plaerdemavida fa servir un llenguatge farcit d’exclamacions,

interrogacions, repeticions, col·loquialismes, eufemismes, proverbis, que

configuren la idiosincràsia del personatge. Fes-ne un recull:

Exclamacions: “que et vingui dolor als talons!” (p. 103, La Galera, La Clau Mestra)

Interrogacions: “No pots cridar una mica més aquell saboròs <<ai>>?” (p. 103)

“No saps que jo sé treure gatets vius de gata morta?” (p. 103, La Galera, La Clau

Mestra)

Repeticions: “Moriu-vos aviat, senyora, mireu què m’ha dit el señor emperador:

que si no tingués muller, no en prendria altra sinó a mi; i per l’ofensa que vós em

feu; moriu-vos molt i molt aviat.” (p. 104, La Galera, La Clau Mestra)

Eufemismes: “que et vingui dolor als talons!” (segons els metges als quals ha

consultat Plaerdemavida, el desig sexual femení s’inicia als talons i, després, fa

15

el recorregut que especifica). “El fet que callis és señal que ja t’has empassat el

pinyol” (Pinyol es refereix a la punta de l’òrgan sexual masculí).

Proverbis: “No saps que jo sé treure gatets vius de gata morta?” (reinterpretació

del refrany “de gata morta no vulgueu traure gatons vius”: no pretenguem cosses

impossibles. Per tant, aquí Plaerdamavida ens està dient que ella és capaç de

fer coses impossibles).

45) Després de la comparació dels fragments, respon aquestes preguntes:

quina funció té Plaerdemavida en l’escena del bany? És mitjancera en la

relació entre Tirant i Carmesina? Quina connexió hi ha entre Plaerdemavida

agent i Tirant pacient? Plaerdemavida actua com a substituta de Tirant? La

reticència a l’amor de Carmesina no explica la conducta de Plaerdemavida?

I la timidesa de Tirant? Quins elements de l’escena creen l’atmosfera

eròtica? Hi ha ambigüitat en la conducta de Plaerdemavida?

La funció de Plaerdemavida en aquest capítol consisteix a entrar Tirant dins la

cambra de la princesa i així aconseguir que la vegi nua, cosa que acaba assolint

posant a Tirant dins una caixa perquè ningú s'adoni que es troba allà.

Plaerdemavida és una mitjancera perquè gràcies a ella Tirant aconsegueix entrar

a la cambra de Carmesina, dormir al seu llit i, aquesta, agent, toca a la princesa

de la manera en la qual ho faria Tirant. Mirant-ho des d'aquest punt de vista, sí

que seria com un mena de substituta (“Vet aquí els ulls i la boca: jo la beso per

tu. Vet aquí les seves cristal·lines mamelles, que tinc cadascuna en una mà: les

beso per tu, mira que són petites, dures, blanques i llises. Mira, Tirant, vet aquí

el seu ventre, les cuixes i el secret”). Des del meu punt de vista, la reticència a

l’amor de Carmesina no justifica l’acció de Plaerdemavida, doncs, encara que

pugui no agradar-te o fins i tot molestar-te, la seva decisió l’has de respectar.

D’altra banda, sí que em sembla que justifica la timidesa de Tirant, ja que la

princesa ha expressat el seu desig d’estar sola a la cambra i Tirant està violant,

en gran mesura, la seva intimitat. Els elements que creen l’atmosfera eròtica de

l’escena són bàsicament el secretisme amb el qual Tirant entra en l'habitació i la

descripció del cos de Carmesina a través de les mans de Plaerdemavida. Hi ha

ambigüitat en l'actitud de Plaerdemavida, ja que quan aquesta li proposa a

Carmesina dormir amb Tirant i quan ella diu que no, la seva resposta és “a fe

16

meva, senyora, jo també ho faria així” i, després, quan tots dormen, incita a Tirant

a entrar en el llit de Carmesina.

48) Descriu el personatge d’Hipòlit. Analitza i explica què fa per aconseguir

els favors de l’Emperadriu:

Hipòlit és un personatge agosarat, atrevit i dedicat. Tot i que després

s’avergonyeix, no té cap problema en expressar a l’emperadriu els seus desitjos

i gossa entrar en la cambra d’aquesta durant la nit. El que Hipòlit fa per

aconseguir els favors de l’emperadriu és bàsicament dir-li que sent amor per ella.

Després se’n va, avergonyit, tot i que l’emperadriu també sent amor per ell i

aquest gosa entrar a la terrassa de la seva cambra de nit, aconseguint així els

seus favors durant tota una setmana.

51) Audaces fortuna iuuat (la fortuna ajuda els agosarats) diu una sentencia

llatina. Atès que Hipòlit acaba essent emperador de Constantinoble, es pot

dir que un dels eixos temàtics de Tirant Lo Blanc es basa precisament en

aquesta afirmació?

Sí, ja que Hipòlit sol sortir victoriós de les situacions. En aquests capítols, per

exemple, veiem com aconsegueix que l’emperador no el trobi a la recambra de

l’emperadriu en tota una setmana i com la donzella d’aquesta accedeix a servirli.

D’aquesta manera, com que Hipòlit és agosarat, podem dir que en certa manera

va “acumulant victòries”, fins a arribar a ser emperador de Constantinoble.

61) Ordena les accions que ha dut a terme la Viuda Reposada per ordir la

ficció dels amors de Carmesina amb el negre Lauseta. Recorda que, en

capítols anteriors, ha fet encarregar una careta amb pèls a semblança de

l’hortolà del palau:

Primerament, fa que Tirant acudeixi a l’hort a una hora determinada. Segonament,

va a la cambra de la princesa i l'enganya dient que els metges li han dit que no

dormi i que baixi a l’hort amb les seves donzelles per entretenirse. La Viuda

Reposada li dóna la careta amb pèls a semblança del negre Lauseta a

Plaerdemavida i, aquesta, fent el seu paper per entretenir la princesa, comença

a tocar-li les mamelles. Tirant, d’altra banda, està observant tota l’escena de lluny,

17

creient que Plaerdemavida és realment l’hortolà del palau, la qual cosa li trenca

el cor.

66) Busca exemples del llenguatge militar aplicat al camp semàntic de

l’amor:

Ànima presonera, feriu fort amb els esperons, que intensificava el combat, no

volgueu utilizar la vostra força belicosa, els combats d’amor, no volgueu vencer

la que ja ha estat vençuda per la vostra benevolença, les armes d’amor,

l’enamoradallança, batalla deleitosa, la princesa va retre les armes.

Bibliografia

• MARTORELL, Joanot. Tirant Lo Blanc. Barcelona. La Galera, La Clau

Mestra, 2013.

• ROSSELL, Josep. HOMS, Lluís. LLOMPART, Ignasi. Llengua Catalana i

Literatura, 1r Batxillerat. Barcelona. Barcanova, 2008.

• MARTORELL, Joanot. Tirant Lo Blanc, Text Adaptat. Barcelona.

Educaula, Col·lecció Les Eines, 2010.

• MARTORELL, Joanot. Tirant Lo Blanc, Episodis Amorosos. Barcelona.

Clàssics Castellnou, 2013.

Webgrafia

• GISBERT, Adolf. Refranyer temàtic [en línia].

http://www.silla.es/rs/4557/d112d6ad-54ec-438b-9358-

4483f9e98868/1f6/filename/refranyer-tematic-d-adolf-gisbert.pdf

[consulta: 9/2/16, 20:12].

• Paula i Dani. Tirant lo Blanc [en línia].

https://docs.google.com/document/edit?id=1e0smoG1hZWMxWtYVI4eQ

KRGKRmdiq4w1RkTuBCLqDLQ&hl=ca [consulta: 12.2.2016]

18